Sentencia Social Nº 9118/...re de 2006

Última revisión
21/12/2006

Sentencia Social Nº 9118/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 8199/2005 de 21 de Diciembre de 2006

nuevo

GPT Iberley IA

Copiloto jurídico

Relacionados:

Tiempo de lectura: 11 min

Orden: Social

Fecha: 21 de Diciembre de 2006

Tribunal: TSJ Cataluña

Ponente: ARAGO GASSIOT, MATILDE

Nº de sentencia: 9118/2006

Núm. Cendoj: 08019340012006108038

Núm. Ecli: ES:TSJCAT:2006:13373


Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 21 de desembre de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 9118/2006

En el recurs de suplicació interposat per Mutua Asepeyo a la sentència del Jutjat Social 10 Barcelona de data 12 de juliol de 2005 dictada en el procediment núm. 235/2005 en el qual s'ha

recorregut contra la part -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social), -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), Samora S.C.C.L., Carlos Jesús i Servei Català de la Salut, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 5 de abril de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Seguretat Social en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 12 de juliol de 2005 , que contenia la decisió següent: " Desestimo la demanda promovida por Mutua Asepeyo, Mutua de Accidentes de Trabajo y Enfermedades Profesionales de la Seguridad Social núm. 151, contra el trabajador Carlos Jesús , la empresa Samora S.C.C.L., el Instituto Nacional de la Seguridad Social, la Tesoreria General de la Seguridad Social y el Servei Català de la Salut, absolviendo a las susodichas partes demandadas de las pretensiones objeto de la misma "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º.- El trabajador Carlos Jesús , prestando servicios por cuenta de la empresa Samora S.C.C.L. la cual tenía concertada la cobertura de los riesgos profesionales con al mutua Asepeyo, hallándose al corriente en el pago de cuotas, el dia 2 de febrero de 2004 causó una baja médica con una diagnóstico de "quemadura 2º grado cabeza EESS y mano izquierda", siendo dado de alta médica el dia 31 de mayo de 2004, al no considerar la contingencia como de accidente de trabajo, según partes médicos expedidos por la susodicha mutua.

2º.- Según acuerdo de la mutua del dia 6 de mayo de 2004 se declaró que no se reconocia el derecho a prestaciones con cargo a la contingencia de accidente de trabajo y enfermedades profesiona, ya que la dolencia padecida por el trabajador era de etiologia común.

3º.- La Mutua asumió los gastos de la asistencia sanitaria y de la incapacidad temporal hasta el alta médica, por un importe, respectivamente de 2.700, 4 y 2.059.04 euros.

4º.- Mediante sendos escritos dirigidos al Instituto Nacional de la Seguridad Social y a la Tesoreria General de la Seguridad Social se requirió el reintegro de las prestaciones abonadas en la cantidad de 2.058,04 euros y se reclamó en otro al Servei Català de la Salut los 2.700,4 euros de gastos de asistencia sanitaria.

5º.- En comunicado del Instituto Nacional de la Seguridad Social con fecha de salida 29 de abril de 2005, se expresó que no se atenderia a su solicitud mientras no hubiera resolución administrativa o judicial que cambiaria la contingencia.

6º.- El 1 de marzo de 2005 la mutua presentó en el Instituto Nacional de la Seguridad Social otro escrito reclamando los gastos de incapacidad temporal.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària no el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que desestima la demanda presentada per la Mútua d'accidents de treball, presenta recurs aquesta entitat, basat en un únic motiu, per la via de l' article 191 c) de la Llei de procediment laboral . El recurs ha estat impugnat pell Lletrat del Serveis Català de la Salut.

SEGON. L'objecte del litigi és determinar qui té la competència per a qualificar la situació d'incapacitat temporal, en el cas de contingències professionals que té assegurades la Mútua actora. En el cas que ens ocupa, es declara provat, i no es discuteix, que es tracta de un treballador per compte aliena, afiliat al règim general, que va causar una baixa inicial per cremades en la mà, cursada con a incapacitat laboral per accident de treball, en data 02-02-04, assistit per la Mútua actora d'urgències. En data 31 de maig 2004, la entitat va cursar l'alta mèdica, per no considerar la contingència com a professional i va reclamar posteriorment el reintegrament de despeses a l'INSS i al SCS, per les prestacions de incapacitat temporal i d'assistència sanitària, respectivament.

TERCER. La Mútua basa la seva pretensió, bàsicament, - després de la enumeració de normes que no són d'aplicació al cas, com és el cas del Reial Decret 1273/03 , que regula la cobertura dels treballadors del RETA -, en el Reial Decret 428/2004, de 12 de març , pel qual es modifica el Reglament general de col.laboració en la gestió de les mútues d'accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social, aprovat per Reial Decret Legislatiu 1993/1995, de 7 de desembre . Interessa la Entitat Col.laboradora recurrent, que es faci una interpretació d'aquest precepte en el sentit de conferir capacitat a les Mútues d'accidents de treball, per a la calificació de la contingència, entenent que una altra valoració generaria indefensió, si tenen concertat el risc i atribuida la gestió de la incapacitat temporal.

Però aquesta qüestió ja ha estat examinada per aquesta Sala Social, en reiterades sentències dictades en sentit contrari al que la Mútua interessa, aplicant la jurisprudència del Tribunal Suprem que s'havia pronunciat ja en sentit de què l' article 126-4 de la LGSS , atribueix a les Entitats Gestores aquesta capacitat, i no a les Mútues col.laboradores, sense que el citat Reial Decret pugui derogar la norma citada, que té rang de llei.

Es poden citar en aquest sentit les sentències d'aquesta Sala Social, de 18 de septiembre y 26 de octubre de 2006, valorant que l' article 126-4 de la LGSS comporta una atribució de competencia que no pot interpretar-se derogat por un reglament posterior, per la qual cosa, quan l' article 80.1 del Reial decret 428/2004 , referit a las contingències comunes, indica que la declaració del dret a la prestació econòmica i el seu manteniment s'efectuará previa determinació de la contingencia per la Mutua i la comprovació de tots els fets i condicions establerts en l' article 128 de la LGSS (incapacitat temporal) i del compliment dels requisits de l' article 130 de la mateixa llei , s'està referint a la comprovació de tots els elements previs al pagament, i no es pot fer extensió fins al punt d'entendre atribuida a la Mutua, ni la seva capacitat de definir la contingencia quan aquesta es discrepant, ni la de atribuir-la quan es tracta de contingències professionals, cas en el qual l' article 61.2 del mateix Reial decret fa esment de una prèvia determinació de la contingencia causant no atribuida a l'entitat col.laboradora.

Amb la mateixa conclusió, la recent sentència també d'aquesta Sala Social, dictada en el recurs de suplicació 8522-05, indica també: "En esta línea se pronuncian las SSTS de 26 y 27 de enero, 2 de febrero, 6 de marzo y 1 de diciembre de 1998 y 22 de noviembre de 1999

Apoya aquélla primera resolución este consolidado criterio en los siguientes argumentos: 1) En la gestión ordinaria de la protección por incapacidad temporal rige un principio de oficialidad, de acuerdo con el cual la prestación se hace efectiva de modo directo y automático conforme al diagnóstico y determinación provisional de la causa de la dolencia efectuada en el parte de baja médica; 2) Esta determinación provisional inmediata del hecho causante por parte del servicio médico, aconsejada por razones de celeridad en la protección, se lleva a cabo sin perjuicio de una eventual comprobación médica y jurídica posterior, realizada a instancia de parte o de oficio por la entidad gestora, que se concreta en una resolución administrativa de dicha entidad gestora; 3) La determinación en el parte de baja médica de la causa de la lesión que genera incapacidad temporal no es un acto de reconocimiento de derecho sometido al régimen del art. 145.1 de la Ley de procedimiento laboral a causa de su provisionalidad y de su función exclusiva de garantía de automaticidad de prestaciones; 4) Por otra parte el art. 145.1 de la LPL tampoco sería aplicable al caso en cuanto que la calificación como contingencia profesional supone una mayor protección al trabajador que la derivada de contingencia común; 5) El fundamento último de la atribución de competencia al INSS y no a la mutua de accidente de trabajo para la calificación del origen o hecho causante de la lesión generadora de incapacidad temporal es la condición de entidad gestora de aquél y de entidad colaboradora de ésta, lo que comporta distintas facultades de uno y otra, de acuerdo con la legislación vigente ( artículos 57 y 67 de la Ley general de la Seguridad Social; art.57 art.67 , art. 1. del RD-L 36/1978 y art. 2 del RD 2609/1982 .

En armonía con lo así resuelto añade la de 22 de noviembre de 1999 las siguientes razones en apoyo de la atribución de competencia al Instituto Nacional de la Seguridad Social: 1) El artículo 57 de la LGSS reafirmó la competencia omnicomprensiva que tradicionalmente incumbió al INSS al afirmar que corresponde al INSS "la gestión y administración de las prestaciones económicas del sistema de la Seguridad Social...". Se le confiere así el rango de entidad de base para la organización y vigilancia y, en su caso, dispensación, de las prestaciones, siendo el papel de Mutuas Patronales y Empresas, meramente auxiliar, habiendo destacado siempre este carácter secundario al ser designadas por todas las disposiciones rectoras del sistema de Seguridad Social, como "Entidades Colaboradoras"; 2) El papel rector de la Entidad Gestora ya aparecía en el artículo 1.1 del Real Decreto Ley 36/1978 , y aparece ratificado en las prestaciones de incapacidad en el Real Decreto 2609/1982, de 24 de septiembre y, hoy, de manera general, en el artículo 1.1 a) del Real Decreto 1300/1995, de 21 de julio , norma que atribuye al INSS la facultad de evaluar, calificar y revisar la incapacidad y reconocer el derecho a las prestaciones económicas contributivas de la Seguridad Social por invalidez permanente, en sus distintos grados, así como determinar las contingencias causantes de las mismas; 3) Esta atribución competencial no aparece modificada por precepto alguno con rango suficiente para hacerlo. Es más, el mandato del artículo 5 de la O.M. de 13 de octubre de 1967 que desarrolló reglamentariamente las prestaciones de ILT, al atribuir a Mútuas y empresas colaboradoras el reconocimiento del derecho a las prestaciones, no contradice aquella facultad rectora del INSS, sino que meramente la completa; 4) Negar al INSS la facultad de calificar unas dolencias como constitutivas de accidente, reservando estas facultades a la Mútuas Patronales, implica otorgar la Entidad Gestora, Mútuas Patronales y empresas colaboradoras una posición de total igualdad, susceptible de producir situaciones de desprotección total del beneficiario, cuando todas ellas se negaran a asumir -aunque sea de manera no definitiva- la responsabilidad por una contingencia".

QUART. En aplicació d'aquesta consolidada doctrina s'ha d'atribuir la competència objecte del litigi a les Entitats Gestores del Servei Públic de Salut, tal com interessa l'escrit de impugnació del recurs, per la qual cosa ha de ser confirmada la sentència de instància.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Que desestimem el recurs de suplicació interposat per MUTUA ASEPEYO en el procediment seguit a instància de la citada part actora contra Carlos Jesús , SERVEI CATALÀ DE LA SALUT, TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, i SAMORA S.C.C.L. i CONFIRMEM la sentència de instància dictada en data 12-07-05, en el procediment núm. 235-05, seguit en el Jutjat Social 10 de Barcelona , que desestimava la demanda, en tots els seus punts.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.

Fórmate con Colex en esta materia. Ver libros relacionados.