Sentencia Social Nº 932/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5745/2006 de 01 de Febrero de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 1 de febrer de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 932/2008

En el recurs de suplicació interposat per MUTUA ASEPEYO a la sentència del Jutjat Social 8 Barcelona de data 23 de març de 2006 dictada en el procediment núm. 187/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part Alonso , Logiclima S.L., -

T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social), -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) i Airat, S.A., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA .

Antecedentes

Primer. En data 18 de març de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Incapacitat temporal, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 23 de març de 2006, que contenia la decisió següent:

"Que estimando la demanda promovida por Alonso debo declarar y declaro que la baja médica de 28 de octubre de 2004 lo es por la contingencia profesional de accidente de trabajo, condenando a la Mutua Asepeyo a las consecuencias económicas que de ello se deriven, sin perjuicio de las responsabilidades legales de INSS y TGSS, absolviendo a Logiclima SL y Airat SA de las pretensiones de la demanda".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primero.- Que Alonso , con DNI nº NUM000 , nacido el 28-8-1943, de profesión oficial metalúrgico/ encargado de mantenimiento padeció un accidente de trabajo el 17-7-2003, por caída de altura desde una escalera, folio 48 y ss, fue dado de alta el 26-10-2004 y fue declarado en situación de incapacidad permanente parcial derivada de accidente de trabajo por resolución administrativa de 25-1-2005 en atención a las siguientes dolencias: Fractura Aplastamiento con afectación plataforma superior de L1 así como de ocupación del canal medular por fragmento. Fractura pedículo L1.- folio 97-

Segundo.- Que en fecha 28 de octubre de 2004 el actor fue dado de baja médica, no discutida, por enfermedad común, por reagudización de dolor al reincorporarse a su puesto de trabajo, lumbociatalgias por aplastamiento, y siendo dado de alta el 14- 1-2005- foli o 54 y 55-.

Tercero.- Que en fecha 28 de enero de 2005 presentó idénticas reclamaciones previas a INSS, Mutua Asepeyo y TGSS.- folio 5 y ss-

Tercer. Contra aquesta sentència la part CODEMANDADA MUTUA ASEPEYO va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària,, que el va impugnar en forma Don. Alonso . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada pel treballador en la qual sol.licitava es declarés que la baixa mèdica iniciada el dia 28 d'octubre de 2.004 derivava de la contingència d'accident laboral, s'interposa per la Mútua ASEPEYO Recurs de Suplicació, el qual té per objecte revisar els fets declarats provats i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès; L'esmentat recurs ha estat impugnat pel treballador codemandat.

SEGON.- En el primer motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat b) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la recorrent sol.licita la modificació del fet provat segon, pel qual proposa la redacció següent: "Que la baja del 17.7.2003 por accidente de trabajo lo fue por fractura aplastamiento L1, siendo dado de alta en fecha 26.10.2004 por mejoría que permite la realizacion de su trabajo habitual y con propuesta de secuelas definitivas. En 28.10.04 inició un nuevo proceso de baja por contingencia común, por el diagnostico de Diseña a grandes esfuerzos, siendo dada de alta en fecha 14.01.2005". Es fonamenta en els documents que es troben als folis 54, 55, 68 i 97 de les actuacions.

Aquesta pretensió ha de ser desestimada amb tota contundència, perquè es doctrina consolidada que la revisió d'un fet provat no es pot fonamentar en el mateix document en que el jutge d'instància ha basat l'esmentat fet provat, a menys que hi ha hagi un evident error per la seva part, el que aquí no succeeix, perquè en el document que es troba al foli 54, que és la baixa mèdica de data 28.10.2004 que s'està qüestionant, es parla de que el treballador pateix un historial de lumbociatàlgies per esclafament i que va indicar al metge que la Mútua l'havia "obligat" a demanar l'alta. És a dir, el motiu de la nova baixa mèdica estesa pel Servei Públic de Salut, va ser per lumbociatàlgies que provenien de la lesió que va patir de la fractura amb aixafament L1.

TERCER.- En els apartats quart i cinquè del recurs, també correctament emparats, ara en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la recurrent denuncia la infracció de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès. S'entrarà a examinar en primer lloc l'apartat cinquè, atès que en aquest es denuncia la infracció de l' art. 1.1. i 1.6 del R.D. 575/1997, de 18 d'abril , que estableix que la competència per a expedir baixes derivades d'accident de treball correspon a la Mútua i l' art. 80 del R.D. 1993/1995, de 7 de desembre, Reglament general sobre col.laboració en la gestió de les Mútues d'Accident de treball i malalties professionals de la Seguretat Social, segons la modificació efectuada per l'art. 20 del R.D. 428/2004, de 12 de març i al.lega, en síntesi, que un metge de capçalera no pot donar una baixa per accident de treball en contra del criteri de la Mútua que, de forma expressa va donar l'alta al treballador el dia 26.10.2004, en considerar que la millora de les seves lesions li permetia que es reincorporés al seu treball, perquè en tot cas, el treballador hauria d'haver impugnat l'alta abans citada.

Censura jurídica certament abocada al fracàs, atès que en el present litigi el que s'ha de decidir és si la baixa mèdica que van donar a l'actor els metges de l'ICS deriva o no d'accident de treball. Aquesta va ser la pretensió de l'actor en presentar la demanda que va donar origen a les presents actuacions i, per tant, és l'únic punt controvertit. Certament els metges de l'ICS no poden estendre una baixa mèdica per accident de treball, perquè no entra dins de les seves competències, però cal tenir en compte que la que en aquest plet s'està examinant fou expedida com a malaltia comú.

Precisament per aquesta circumstància, l'actor sol.licita en la seva demanda que es declari que l'esmentada situació d'incapacitat temporal ha de ser declarada com derivada de l'accident de treball que va patir. I és aquest punt el que s'examinarà seguidament.

QUART.- Pel que fa al fons de l'assumpte, la recurrent denúncia que la sentència ha infringit l' art. 128.1 de la LGSS , atès que l'alta mèdica que va ser donada per la Mútua, amb efectes del 26.10.2004 no va ser impugnada, per la qual cosa és ferma i no pot ser anul.lada per noves baixes que tenen el seu origen en contingències comuns. També al.lega que l'actor va ser valorat per la UVAMI en data 8.11.2004 i es va confirmar en aquella data que les seqüeles eren definitives, per la qual cosa resulta impossible que unes mateixes lesions que son definitives i incapacitants en el grau de parcial en aquesta data, siguin al mateix temps generadores d'una situació d'incapacitat temporal que s'inicia el 27.10.2004 i dura fins el 14 de gener de 2.005, atès que es tracta de situacions incompatibles.

El jutge d'instància va estimar la demanda del treballador en entendre que encara que aquest va ser donat d'alta per la Mútua el 26.10.2004, el dia 28 següent fou donat de baixa de nou per les mateixes patologies pel metge de capçalera, per la qual cosa és clar que la contingència és la mateixa que la de la baixa mèdica anterior.

El motiu ha de ser desestimat. L'article citat per la recurrent, que regula els requisits que ha de reunir un treballador per a ser declarats en situació d'incapacitat temporal, no ha estat infringit per la sentència d'instància perquè ningú no ha impugnat la baixa mèdica expedida pel Servei Públic de Salut al treballador. El que pretén el treballador en la seva demanda és que es declari que aquesta nova baixa prové de l'accident de treball que va patir el dia 17.7.2003. Aquest és l'únic objecte del present plet.

Afirma la recurrent que al mateix dia que va donar d'alta mèdica al treballador va iniciar un expedient de valoració de seqüeles amb proposta d'Incapacitat Permanent Parcial que fou confirmada per resolució de l'INSS. Aquesta circumstància és certa, però no és obstacle perquè el treballador es trobés impedit pel seu treball, perquè pot ser molt possible que unes lesions siguin definitives de forma parcial i al mateix temps impossibilitin el treballador pel seu treball habitual. En tot cas el que això demostraria és, únicament, que l'alta mèdica no era correcta quan es va expedir per la Mútua. A les actuacions consta que el treballador, dos dies després de que la recurrent li donés l'alta, va anar al metge de capçalera i aquest li va donar la baixa mèdica i consta també que aquesta baixa es devia a les mateixes lesions que li va produir l'accident de treball, és a dir lumbociatàlgia. Per aquest motiu, s'ha de compartir totalment el raonament del jutge d'instància de que aquesta nova baixa deriva també de la mateixa contingència que l'anterior situació d'incapacitat temporal, és a dir, d'accident de treball.

CINQUÈ.- La desestimació del recurs suposa, d'acord amb el que estableix l' article 233.1. de la Llei de Procediment Laboral , imposar les costes processals a la Mútua recorrent, entre les quals s'inclourà la minuta del lletrat impugnant del recurs, que la Sala fixa en la quantitat de 400 Euros. Així mateix procedeix acordar la pèrdua del dipòsit efectuat en el moment de recórrer, al qual es donarà el destí previst legalment, tal com disposa l'article 202.1 de la mateixa llei.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per la MUTUA ASEPEYO contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 8 de Barcelona, en data 23 de març de 2.006 , que va recaure en les Actuacions 187/2005, en virtut de demanda presentada pel Don. Alonso contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, la TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, la Mútua ASEPEYO, AIRAT S.A. i LOGICLIMA, S.L., en reclamació de determinació de contingència i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució i condemnem la recorrent a que pagui les costes legals, entre les quals s'inclourà la minuta del lletrat impugnant del recurs, que la Sala fixa en la quantitat de 400 Euros. Així mateix s'acorda la pèrdua de la quantitat dipositada, a la que es donarà el seu destí legal.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.