Sentencia Social Nº 9373/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7636/2008 de 22 de Diciembre de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL PURCALLA BONILLA

Barcelona, 22 de desembre de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 9373/2009

En el recurs de suplicació interposat per INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL a la sentència del Jutjat Social 1 Sabadell de data 29 d'abril de 2008 dictada en el procediment núm. 85/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Rosalia , ha actuat com a ponent Il·lma.

Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 4 de febrer de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 29 d'abril de 2008, que contenia la decisió següent:

"Estimando la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por Doña. Rosalia frente a Instituto Nacional de la Seguridad Social sobre incapacidad permanente absoluta derivada de enfermedad común, debo declarar y declaro a la actora en situación de incapacidad permanente absoluta derivada de enfermedad común, condenando al INSS a estar y pasar por tal declaración así como a que abone a la actora una prestación económica del 100% de la base reguladora de 769,46 euros mensuales, más sus mejoras y revalorizaciones legales, con efectos desde el día 29/11/2007 y con revocación de la resolución impugnada".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- Doña Rosalia , nació el día 20/01/1954, con DNI nº NUM000 , se encuentra afiliada a la Seguridad Social con el nº NUM001 y se encuentra en situación de alta en el regimen general (hecho no controvertido).

2.- Por sentencia de fecha 07/10/2005 se declaró a Doña Rosalia en situación de incapacidad permanente en grado total. Las lesiones que dieron lugar a la anterior declaración de incapacidad fueron "síndrome fibromiálgico, síndrome de fatiga crónica grado II/III. Hipotiroidismo, post- tiroidectomía en tratamiento sustitutivo, síndrome sjogren, colón irritable y migraña con aurea". (folio nº 90 y siguientes).

3.- A la demandante se le comunicó la iniciación del expediente de revisión , sin que la demandante formulara alegaciones. Fue reconocida por el ICAM del que resultan las siguientes lesiones " síndrome de fatiga crónica de grado III/IV, síndrome fibromiálgico, hipotiroidismo en tratamiento sustitutivo. Síndrome ansioso depresivo en tratamiento". Siendo dictada resolución por la Dirección Provincial del INSS, con fecha 28/11/2007 por la que se declaraba no haber lugar a la revisión del grado de incapacidad (folio 5).

4.- Contra la anterior resolución se presentó reclamación previa, que fue desestimada por resolución de fecha 23/01/2008 por los mismos fundamentos que la anterior (folio 42).

5.- La demandante acredita el período mínimo de cotización para causar derecho a la prestación. La base reguladora no controvertida de la prestación, de ser estimada la demanda, asciende a la cantidad de 769,46 euros mensuales, y la fecha de efectos es del 29 de Noviembre del 2007.

6.- La demandante padece, actualmente las siguientes patologías " síndrome de sjogren grado II con los ojos secos, síndrome de fatiga crónica de grado III/IV, síndrome fibromiálgico con sintomatología del síndrome de hipersensibilidad química múltiple;hipotiroidismo en tratamiento sustitutivo; Síndrome ansioso depresivo reactivo a la patología de base habiendo seguido diversos tratamientos sin mejoría clínica. Persiste la clínica de astenia algias, dificultad en la concentración y memoria; Lumbopatía sin signos clínicos de afectación radicular".

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. L'Institut Nacional de la Seguretat Social planteja recurs de suplicació contra la Sentència que estima la revisió de la incapacitat permanent total reconeguda el dia 7 d'octubre de 2005, i declara la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna.

L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència en empara en l'article 191, c) de la vigent Llei de Procediment Laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 .

Segon. L'ens gestor denúncia la vulneració de l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny , i argumenta que les lesions que pateix la demandant consistents en síndrome de fatiga crònica grau III/IV, síndrome fibromiàlgica amb simptomatologia de la síndrome de hipersensibilitat química múltiple, hipotiroidisme en tractament substitutiu, síndrome ansiosa depressiva reactiva a la patologia de base havent seguit diversos tractaments sense millora clínica, i astènica, àlgies, dificultat de concentració i memòria, a més de lumbopatia sense signes clínics d'afectació radicular, no la limiten de forma absoluta perquè es tracta essencialment del mateix quadre patològic que va motivar el reconeixement de la incapacitat permanent total, quan acreditava una síndrome de fatiga crònica grau II/III, hipotiroidisme, síndrome de Sjögren, colon irritable i migranya amb aura, i conclou que actualment no es troba més limitada que abans, de manera que no s'ha produït l'agreujament que motivi el reconeixement de la incapacitat permanent absoluta.

L'article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar la existència d'una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, d'acord amb l'article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat Social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat i hàbit que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la demandant per a ser creditora de la incapacitat absoluta que postula, el sisè fet declarat provat de la relació fàctica no atacat, reflecteix el conjunt de patiments citats abans que redueixen de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa amb normalitat, tan per compte d'altre o pròpia, degut fonamentalment a l'agreujament de la fatic crònica que pateix en un estadi del II/IV mentre que en el moment de declarar-la incapacitada totalment per a la professió l'estadi de la patologia era grau II/III. La Síndrome de fatiga crònica ha empitjorat malgrat el temps transcorregut i el tractament seguit, ni persisteix de forma cronificada que comporta una millora més dificultosa. Presenta actualment noves patologies com la síndrome de hipersensibilitat química múltiple que dificulta qualsevol tractament i la seva eficàcia, a més de la síndrome ansiosa depressiva que no respon al tractament, tal com raona la sentència de la instància fent referència al mateix informe de l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques que assenyala que persisteix la dificultat de concentració i atenció, devent tenir present que la motivació judicial de la instància es basa en el mateix informe pericial mèdic de l'ens gestor que dictamina que l'estadi IV de la síndrome de fatiga crònica impedeix també les activitats bàsiques de manera que la capacitat laboral és marginal i residual, tal com consta en el tercer Fonament de Dret de la Sentencia.

Entenem que concorren les condicions exigides per l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social per a declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, atesa la severitat de les lesions en el seu conjunt i l'agreujament de les diagnosticades amb anterioritat, ja què en el fet provat segon consten les lesions que van donar lloc a la declaració del grau d'incapacitat total. Es compleix el requisit previst en l'article 143 de la Llei General de la Seguretat Social , de forma que el motiu de recurs ha de ser desestimat.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència de 29 d'abril de 2008 dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Sabadell en el procediment núm. 85/2008 seguit a instància de Doña. Rosalia contra l' esmentat Institut, que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.