Sentencia Social Nº 9379/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 904/2008 de 16 de Diciembre de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

Barcelona, 16 de desembre de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 9379/2008

En el recurs de suplicació interposat per Fidel i Antonia a la sentència del Jutjat Social 1 Tarragona de data 6 de novembre de 2007 dictada en el procediment núm. 1142/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part FOGASA i DIB ABDELILAH, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. ANDREU ENFEDAQUE MARCO.

Antecedentes

Primer. En data 27.10.06 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Accident de treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 6 de novembre de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que DESESTIMANDO la demanda interpuesta por D. Fidel , con N.I.E. nº NUM000 y DÑA. Antonia , con N.I.E. nº NUM001 , contra la empresa DIB ABDELILAH y FOGASA, debo absolver y absuelvo a las demandadas de los pedimentos de la parte actora."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- D. Francisco , hijo de los hoy actores, inició prestación de servicios para la empresa demandada DIB ABDELILAH, dedicada a la actividad de la construcción, el 6-12-2005, ostentado la categoría profesional de Peón, percibiendo un salario mensual de conformidad con el convenio colectivo vigente.

En la misma empresa también trabajaba el Sr. Carlos .

(docum. nº 1, 2, 10 y 11 de la parte actora, confesión de la demandada y docum. nº 3 de la misma)

SEGUNDO.- El pasado día 12-1-2006, sobre las 18,35 horas, D. Carlos , conducía el vehículo marca Opel Kadett, matrícula T3144AD (propiedad de la demandada), acompañándole D. Francisco , en la Carretera N-340 (Cadis-Barcelona), pk. 1189,2 Municipi del Vendrell (Baix Pedenés), sufrieron un accidente al colisionar con otro vehículo. A resultas de dicho accidente de tráfico falleció D. Francisco .

(docum. nº 5 de la parte actora)

TERCERO.- Ante el INSS se tramitó expediente de determinación de contingencia respecto al accidente de tráfico sufrido por Don. Carlos , que inició situación de I.T. por politraumatismos, habiéndose dictado resolución el 14-9-2006, por la que se declaró el carácter de accidente no laboral dicho proceso. Dicha resolución ha devenido firme.

(docum. nº 3 de la demandada)

CUARTO.- El convenio colectivo aplicable es el de la construcción de la provincia de Tarragona

QUINTO.- Por Sentencia de este Juzgado de fecha 15-2-2007, se condenó a la empresa demandada a abonar en concepto de indemnización fin contrato y liquidación de partes proporcionales, la suma de 1.772,02 euros.

(docum. nº 6 de la actora)

SEXTO.- Interpuesta la preceptiva papeleta de conciliación ante el organismo competente el 25-7-2006, se celebró el acto el 7-8-2006, con el resultado de intentado sin efecto.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència del Jutjat que va desestimar la demanda recorren els demandants, que demanen primerament la modificació dels fets provats de la mateixa. Es demana que es faci constar que el treballador difunt prestava serveis a l'obra situada a Cunit. Tota vegada que l'empresa ha admès plenament la relació laboral i solament s'ha oposat a la declaració de l'accident com a laboral indicant que el treballador es trobava de vacances així com que la seva jornada laboral acabava a les cinc de la tarda, una hora i mitja abans de produir-se l'accident a pocs quilòmetres de l'obra, aquest fet esdevé intranscendent com a indiscutit al procediment. Demanen també els recurrents modificar el fet segon de la sentència fent constar que l'accident va ser "de tráfico in itinere.....una vez finalizada la jornada de trabajo y regresaban de la Urbanización....donde estaban realizando una obra" Tot i la incorrecció tècnica del fet, que manifesta la part impugnant del recurs, en introduir un concepte de caràcter jurídic i predeterminant de la decisió, i la seva insuficiència als efectes revisoris pretesos, doncs en cap moment es diu que el treballador que va morir anés cap al seu domicili després de concloure la feina, ni salva la important distància temporal que l'empresa manifesta, es aquesta qüestió la que esdevé essencial per a resoldre aquest procediment i per tant mereix ser examinada per la Sala. Els recurrents fonamenten la seva petició de revisió en l'atestat dels Mossos d'Esquadra de trànsit que fa referència a que les víctimes "tornaven de la feina". Aquest document esdevé insuficient per a modificar la fonamentada valoració probatòria duta a terme per la Srª. Jutgessa Social a la sentència doncs la mateixa, a partir de la càrrega de la prova, ha considerat insuficients les proves aportades tenint en compte el lloc i horari dels fets i la resolució administrativament ferma i no impugnada jurisdiccionalment dictada per l'Entitat Gestora en el corresponent expedient de determinació de contingència. Davant aquesta prova i tenint en compte, com fa constar amb encert la part impugnant que els demandants en cap moment han indicat on residia el seu fill al moment de l'accident, extrem d'indubtable interès per a determinar si el trajecte on es va patir l'accident era compatible amb la qualificació del mateix com "in itinere", la manifestació de la policia de trànsit, l'origen de la qual no consta ni per tant la seva fiabilitat i que no ha estat sotmesa a contradicció en el judici corresponent no es de cap manera fiable i menys en aquest especial recurs de suplicació en el qual, com a tràmit processal aliè a la inmediació pròpia de la instància, esdevé extraordinàriament restringida la possibilitat de revisió de l'apartat fàctic.

Finalment, es demana que es faci constar que la resolució de l'Entitat Gestora determinant la contingència de l'accident com a "no laboral" no va ser notificada als demandants. La part no fonamenta aquesta petició en document ni perícia hàbil, però a més esdevé intranscendent a aquests efectes doncs es referida a un treballador diferent, encara que viatgés al mateix vehicle doncs les seves circumstàncies personals podien ser diverses a les del causant. En tot cas, la mateixa va ser acatada per l'interessat i no afavoreix per tant les pretensions dels ara recurrents.

Restaran doncs inmodificats els fets provats de la sentència de la instància.

SEGON. A l'empara d el'apartat c) de l'article 191 LPL , la part actora denuncia vulneració de l' article 115 LGSS . En realitat, la mateixa no fa sinó reiterar la seva pretensió de valoració probatòria discrepant amb la duta a terme pel Jutjat i rebutjada per la Sala en l'anterior fonament de dret. Així, la manca de modificació dels fets provats impedeix considerar com accident laboral "in itinere" el que el treballador va patir el dia de la seva mort, donades les imprecisions respecte de prestació efectiva de serveis aquell dia, horari dels desplaçament i ruta de tornada al domicili, valoració coincident amb l'adoptada per l'Entitat Gestora en via administrativa, encara que afecti un altre implicat i que per tant impedeix reconèixer el dret dels demandants a la indemnització prevista en el Conveni Col.lectiu. S'imposarà doncs desestimar el motiu i el recurs i confirmar íntegrament la sentència del Jutjat Social.

Atesos els preceptes legals esmentats, els seus concordants i demès disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

DESESTIMEM el recurs de suplicació interposat per Fidel i Antonia contra la sentència de 6 de novembre de 2007 del Jutjat Social número 1 de Tarragona , que CONFIRMEM íntegrament.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.