Sentencia Social Nº 9434/...re de 2005

Última revisión
05/12/2005

Sentencia Social Nº 9434/2005, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6541/2004 de 05 de Diciembre de 2005

Relacionados:

Tiempo de lectura: 9 min

Orden: Social

Fecha: 05 de Diciembre de 2005

Tribunal: TSJ Cataluña

Ponente: BARTOMEUS PLANA, DANIEL

Nº de sentencia: 9434/2005

Núm. Cendoj: 08019340012005107226

Núm. Ecli: ES:TSJCAT:2005:11106


Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG :

cl

IL·LMA. SRA. SARA MARIA POSE VIDAL

IL·LM. SR. ADOLFO MATIAS COLINO REY

IL·LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA

Barcelona, 5 de desembre de 2005

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 9434/2005

En el recurs de suplicació interposat per Juan Pedro a la sentència del Jutjat Social 26 Barcelona de data 12 de mayo de 2004 dictada en el procediment Demandes núm. 914/2003 en

el qual s'ha recorregut contra la part -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. DANIEL BARTOMEUS PLANA.

Antecedentes

Primer. En data 28 de noviembre de 2003 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Seguretat Social en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 12 de mayo de 2004 , que contenia la decisió següent:

"Que, desestimando la demanda interpuesta por Juan Pedro contra la Tesoreria General de la Seguridad Social, sobre impugnación de alta en el Régimen Especial de Trabajadores Autónomos, debo absolver y absuelvo a la parte demandada, confirmando las resoluciones recurridas".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

"Primero.- Juan Pedro solicitó, en fecha de 5 de febrero de 2003, la inscripción de la empresa y su alta como trabajador asimilado a cuenta ajena, por su condición de presidente del consejo rector y socio trabajador de Grup de Cooperants pel Benestar Social, SCCL.

Se le requirió de aportación de documentación, no efectuada dentro de plazo, y se le dio por desistido de su solicitud, por Resolución de 8 de abril de 2003.

Segundo.- Mediante oficio de 14 de febrero de 2003 se le requirió para formalizar el alta en Régimen Especial de Trabajadores Autónomos, y se le informare de los motivos y fundamentos para ello, sin que el actor respondiere, hasta el dia 26 de mayo de 2003, inclusive, en que se dictó resolución.

Tercero.- Por resolución de la Tesorería General de la Seguridad Social, de 26 de mayo de 2003, se resolvió cursar de oficio su alta en el Régimen Especial de Trabajadores Autónomos, en de 1 de fecha de de noviembre de 2002, con efectos de 1 de febrero de 2003, y con base de cotización de 726,3 euros. Las cotizaciones correspondientes al período anterior a la formalización del alta serían exigidas con el 20% de recargo, más el devengo de intereses desde la fecha en que debieron ser ingresadas.

Cuarto.- Frente a la Resolución mencionada, el actor interpuso Reclamación previa a 11 de julio de 2003.

Quinto.- Se desestimó a 15 de octubre de 2003 ".

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i es va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Com a primer motiu de recurs i a l'empara de l' apartat b) de l'article 191 de la Llei de procediment laboral , es demana revisió de la relació de fets provats amb l'objectiu que es modifiquin els tres primers ordinals de la reslació de fets provats de la sentència.

La revisió fàctica comprén en primer lloc la sol·licitud de que es faci constar que la petició inicial d'alta demanava la inclusió al règim especial d'empleats de la llar, la qual cosa en efecte consta indubtablement a foli 56 de les actuacions, de manera que cal accedir a aquesta sol·licitud, en el demés però no es pot estimar el recurs ja que simplement pretén l'eliminació del paràgraf segon de l'apartat primer de la resultància fàctica i la inclusió d'una descripció de les tasques que realitzava el demandant, extrems que no troben fonamentació en la prova documental i per tant no poden ser revisats.

Així doncs, estimant parcialment el primer motiu de recurs es modifica el fet provat primer de al sentència d'instàcnia que queda definitivament redactat de la manera següent:

" Juan Pedro solicitó en fecha 5.2.2003, la inscripción de la empresa y su alta como trabajador asimilado a cuenta ajena en el régimen especial de empleados de hogar, en su condición de presidente del consejo rector y de socio trabajador de Grup de Cooperants pel Benestar Social SCCL.

Se le requirió de aportación de documentación, no efectuada en plazo, y se le dio por desistido de su solicitud por resolución de 8 de abril de 2003."

En el demés es manté la relació de fets provats de la sentència impugnada.

SEGON.- Es formula un segon motiu de recurs emparat en l' apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , i per aquesta via es denuncia infracció dels articles 2 del Decret 2346/69 , 1.4t del Reial decret 1424/85 , 1 del Reial decret 225/89 i 8 del Reial decret 84/1996 .

La qüestió controvertida en el present cas es resumeix en determinar si els socis de la cooperativa que realitzen activitat d'atenció personal domèstica poden optar per l'afiliació al règim especial d'empleats de la llar. La normativa de referència és l' article 8 del Reglament general sobre inscripció d'empreses i afiliació aprovat per Reial decret 84/1996 , el qual determina que correspon a la cooperativa la opció prèvia sobre l'alta dels socis cooperativistes, la qual haurà de constar als estatuts i afectar unitàriament a tots els cooperativistes, opció que es pot realitzar o be pel règim general (com a treballadors assimilats als que treballen per compta aliena) o pel règim especial que correspongui segons l'activitat.

D'aquesta norma es desprèn clarament que l'opció estatutària ha de ser definitiva (el canvi d'opció requereix modificació estatutària i altres requisits temporals establerts al propi RD) i determinada, en el sentit que ha d'establir clarament quin és el règim d'opció.

Per altra part, és obvi que l'opció s'ha de fer dins les que siguin possibles atesa la naturalesa de l'activitat, ja que la configuració dels règims especials no permet l'afiliació de treballadors que no pertanyin al seu camp d'aplicació.

Per al cas concret el recurrent argumenta que reuneix els requisits d'inclusió en el camp d'aplicació del règim especial del servei domèstic establerts a l' article 2 del Decret 2346/1969 , i en això té raó, ja que, tot i que no consta a la relació de fets provats, no es discuteix a la impugnació que l'activitat dels socis cooperativistes del Grup de Cooperants pel Benestar Social SCCL és el servei personal domèstic.

Però la configuració del règim especial d'empleats de la llar no es limita al vell decret de 1969 sinó que es desplega a través de moltes altres normes fruit de l'evolució que ha tingut el sistema de Seguretat social, en concret cal atendre al que disposa l' article 10.3 del ja esmentat reglament d'inscripció i afiliació el qual determina que en el règim d'empleats de la llar es considerarà empresari el titular de la llar familiar o el cap de família, cap de família que segons l'article 4 del RD 2346/69 ha de ser precisament una persona física ("persona natural" és l'expressió que fa servir el RD), la qual cosa s'ha de relacionar amb l'article 2 del Reial decret 1424/85 que regula la relació laboral de caràcter especial del servei de la llar familiar el qual exclou expressament de l'esmentada relació laboral especial les relacions concertades per persones jurídiques, i s'ha de relacionar també amb l'article 46 del Reglament general de cotització aprovat per Reial decret 2064/1995 que estableix quins són els obligats a cotitzar en el règim d'empleats de la llar i determina que solament en el cas de treballs a temps parcial l'obligat a cotitzar és el propi treballador, però en el cas de treballs exclusius la obligació recau sobre els caps de família o titulars de la llar.

Així doncs, l'afiliació al règim especial d'empleats de la llar comporta necessàriament que la relació jurídica de prestació de serveis neixi d'un contracte de treball establert entre el treballador i un cap de família persona física o titular de la llar familiar, de forma que en cap cas és possible establir-lo a partir d'una relació de treball per compta d'un empresari, ni tampoc per compta d'una persona jurídica.

En el cas present la relació s'estableix a partir d'un contracte de constitució de cooperativa a través del qual els socis cooperativistes es comprometen, a part altres obligacions, a realitzar les activitats laborals que constitueixen l'objecte de la cooperativa, per tant és obvi que no es tracta d'un supòsit incloïble dins l'àmbit d'aplicació del règim especial d'empleats de la llar ja que entre el cap de família i el treballador no hi ha relació contractual de cap mena i la relació de la cooperativa amb el soci no és possible incloure-la dins el camp d'aplicació del règim especial d'empleats de la llar, de forma que si s'admetés aquesta mena d'afiliació el perceptor dels serveis quedaria ocult, la qual cosa vulneraria els principis del règim especial ja que la relació de seguretat social no es podria establir entre l'ens gestor i el cap de família que resultaria desconegut per a l'administració de la Seguretat social.

Així doncs, cal confirmar la sentència d'instància que, en una tècnica realment deficient com denuncia el recurrent, fa remissió integra als fonaments de dret exposats a la resolució administrativa.

Atesos els raonaments anteriors:

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació interposat per la representació de Juan Pedro i confirmar la sentència del Jutjat social número 26 de Barcelona de data 12.5.2004 emesa a les actuacions 914/2003 .

Contra aquesta sentència es pot interposar un recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.

Fórmate con Colex en esta materia. Ver libros relacionados.