Sentencia Social Nº 9454/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6964/2007 de 17 de Diciembre de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 17 de desembre de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 9454/2008

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 24 Barcelona de data 8 de maig de 2007 dictada en el procediment núm. 941/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part María Inmaculada , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 29 de desembre de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 8 de maig de 2007, que contenia la decisió següent:

"Estimando la demanda interpuesta por Dª María Inmaculada frente al Instituto Nacional de la Seguridad Social, declaro que la actora se encuentra en situación de incapacidad permanente en grado de absoluta, con derecho a percibir la prestación correspondiente en cuantía del 100% de la base reguladora de 1.178,32 euros y con efectos de 5-9-06, condenando a la entidad demandada a su abono, con las mejoras y revalorizaciones legalmente procedentes".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO. La actora, Dª María Inmaculada , con DNI nº NUM000 , nacida el 11-6-50, consta afiliada al Régimen General de la Seguridad Social con el nº NUM001 por su profesión habitual de Montadora de pequeños electrodomésticos.

SEGUNDO. Por resolución de fecha 25-2-04 se le reconoció una incapacidad permanente total derivada de enfermedad común, en atención a las siguientes lesiones: "Acromegalia más I.Q. tumor hipofisario más artritis radiocubital bilateral con funcionalismo limitado en grado moderado. Sde. depresivo reactivo".

TERCERO. En fecha 17-7-06 presentó una solicitud de revisión del grado de incapacidad reconocido, que fue denegada por el Instituto Nacional de la Seguridad Social por resolución de 4-9-06. Las lesiones reconocidas por la entidad gestora en esa ocasión fueron las siguientes: "Adenoma hipofisario intervenido en 2002. Acromegalia. Artropatía ambas muñecas. Tendinopatía hombro dcho. Ambliopía OI AVCC OI dedos a 20 cms., OD= 0,8. Tr. depresivo mayor. Tr. distímico. Tr. de personalidad no especificado".

CUARTO. Frente a esa resolución la actora interpuso reclamación previa, que fue desestimada en fecha 22-1-06.

CUARTO. La base reguladora de la prestación es de 1.178,32 euros y la fecha de efectos es de 5-9-06.

QUINTO. La actora presenta adenoma hipofisario intervenido en el año 2002; acromegalia; artropatía en ambas muñecas; tendinopatía en hombro derecho, recientemente intervenida; agudeza visual en ojo izquierdo de sombras y en ojo derecho de 0,8; trastorno depresivo mayor, trastorno distímico y trastorno de la personalidad no especificado.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Per l'Institut Nacional de la Seguretat social es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que declara la part demandant afecta d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna per agreujament de les lesions que va acreditar la seva situació d'incapacitat permanent total l'any 2004. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191 c) de la Llei de procediment laboral .

Segon.- L'ens que recorre denúncia la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social i al.lega en síntesi, que no concorren les condicions exigides, atès que considera que en conjunt no s'observa major grau de limitació funcional que la reconeguda. Entén que les lesions i seqüeles permeten a la demandant les activitats sedentàries, i invoca doctrina jurisprudencial.

L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar la existència d'una incapacitat permanent ha de concòrrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, d'acord amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat i habitualitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la demandant per a ser creditora de la incapacitat absoluta que postula, el cinquè fet declarat provat de la relació fàctica no atacat, reflecteix un conjunt de patiments consistents en artropatia dels dos canells, acromegàlia, adenoma hipofisari intervingut, tendinopatia de l'espatlla dreta intervinguda recentment; agudesa visual UE. Sombres i UD, 0.8; trastorn depressiu major, trastorn distímic i trastorn de la personalitat no especificat. El conjunt de les patologies te incidència funcional combinada que redueix de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa amb normalitat, tan per compte d'altre o pròpia, degut a l'àmplia limitació de l'agudesa visual, l'artropatia dels dos canells i la tendinopatia de l'espatlla dreta intervinguda, a més del quadre psíquic de depressió major recidivant i el trastorn de la personalitat, tal com consta en el segon Fonament Jurídic de la Sentència. Considerem que la treballador te severes limitacions que li impedeixen treballar amb normalitat i habitualitat amb el mínim d'eficàcia i professionalitat exigible a qualsevol treballador per compte d'altre.

Concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, atesa la severitat de les lesions en el seu conjunt i l'agreujament de les diagnosticades amb anterioritat, ja què en el fet provat segon consten les lesions que van donar lloc a aquell primer grau d'incapacitat total, consistents en acromegàlia i intervenció quirúrgica de tumor hipofisari més artritis radicubital bilateral amb limitació funcional moderada, i Síndrome depressiva reactiva, que són de menor intensitat i entitat que les actuals, i han aparegut lesions noves com la de la vista i els canells, així com la tendinopatia. Es compleix el requisit previst en l' article 143 de la Llei General de la Seguretat Social per tant. Per aquests raonaments el motiu de recurs ha de ser desestimat.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 24 de Barcelona de 8 de maig de 2007, dictada en el procediment núm. 941/2006 , i seguit a instància de Doña. María Inmaculada contra l' INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, la qual confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.