Sentencia Social Nº 9483/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7365/2007 de 17 de Diciembre de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 17 de desembre de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 9483/2008

En el recurs de suplicació interposat per INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL a la sentència del Jutjat Social 2 Granollers de data 21 de març de 2007 dictada en el procediment núm. 193/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part Luis Pablo , ha actuat com a ponent Il·lma.

Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 30 de juny de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 21 de març de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que estimo la demanda interpuesta por DON Luis Pablo contra INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL sobre INVALIDEZ PERMANENTE ABSOLUTA PARA TODO TRABAJO y declaro que el actor se halla en situación de Invalidez Permanente en grado de absoluta para todo trabajo por lo que condeno a la demandada a reconocer y pagar al actor una pensión del 100% de la base reguladora mensual de 1.241,66 Euros con efectos desde 13-02-06 y ello en la forma legal y reglamentariamente establecida".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El actor, afiliado a la Seguridad Social y en situación de alta en el Régimen Especial de Trabajadores Autónomos, nació el día 17-04-44 y su última profesión trabajada es la de FABRICACIÓN DE ESTRUCTURAS:CARPINTERÍA METÁLICA. La base reguladora de la prestación es la de 1.241,66 Euros y la fecha de efectos el 13-02-06 ( folio 28 y hechos no controvertidos en lo que respecta a la base reguladora y la fecha de efectos).

SEGUNDO.- La contingencia determinante de la invalidez solicitada es la de accidente no laboral (folio 51).

TERCERO.- El actor sufre las dolencias y limitaciones siguientes (folios 52 y 53, 93).:

Fractura petrocantera fémur izquierdo por caída desde una altura de 3 metros tratada con osteosíntesis mediante ITST. acortamiento extremidad inferior izquierda en tres centímetros. Actualmente con marcada limitación a la bipedestación (dolorosa) y a la deambulación (dificultad en subir escaleras) precisa de bastón nglés para la deambulación. Aplastamiento 1/3 delcuertpo vertebral L2 sin limitación en flexo-extensión ni movimientos laterales.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'Institut Nacional de la Seguretat Social planteja recurs de suplicació contra la Sentència que declara el demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 191 c) de la Llei de Procediment Laboral aprovada per Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon.- L'objecte únic del recurs de l'Institut Nacional de la Seguretat Social te com a motiu la denuncia per infracció de l' article núm. 137. 5 de la Llei general de la Seguretat Social aprovada pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny i del criteri jurisprudencial que cita. L'ens gestor recurrent considera que les limitacions del fet provat tercer no atacat limiten el treballador per a la bipedestació i deambulació prolongades, però no es troba impedit per a tasques de caràcter sedentari o lleugeres. Cita doctrina jurisprudencial.

Tercer.- Hem de partir de la relació fàctica no atacada que en el fet provat tercer estableix les seqüeles que pateix el demandant, consistents en marcada limitació a la bipedestacio ( dolorosa) i a la deambulació( dificultats per pujar escales). Necessita crossa per a la deambulació. El mateix IVAM reconeix una marcada limitació a la bipedestació i a la deambulació.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur- se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendabilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta el demandant per a ser creditor de la incapacitat absoluta reconeguda, el fet provat tercer citat reflecteix un conjunt de patiments importants amb incidència física important i amb entitat determinant de la incapacitat permanent absoluta, ja què te un impediment molt seriós per als desplaçaments necessaris en tota vida professional i laboral, tal com raona el magistrat de la instància en el quart Fonament Jurídic de la sentència. Aquesta limitació de desplaçament redueix de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme l'activitat lucrativa per compte pròpia o per compta d'altra amb rendiment acceptable, fins el punt que li impedeixen també qualsevol feina amb un mínim d'eficàcia, continuïtat i disciplina normal exigible.

En el cas present concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat social (RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar-lo en situació d'incapacitat permanent absoluta, devent desestimar aquest recurs.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar com ho fem el recurs de suplicació plantejat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentencia de 21 de març de 2007 dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Granollers en el procediment núm. 193 de 2006 i seguit a instància Don. Luis Pablo contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, la qual confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.