Sentencia Social Nº 952/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 355/2006 de 03 de Febrero de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 3 de febrer de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 952/2009

En el recurs de suplicació interposat per María Milagros a la sentència del Jutjat Social 2 Sabadell de data 22 de novembre de 2006 dictada en el procediment núm. 355/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUTO NACIONAL DE EMPLEO (INEM), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 01.09.06 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Atur, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 22 de novembre de 2006, que contenia la decisió següent:

"Que DESESTIMANDO la demanda interpuesta por DOÑA María Milagros , contra el INSTITUTO NACIONAL DE EMPLEO, DEBO ABSOLVER Y ABSUELVO al citado demandado de los pedimentos deducidos en su contra."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La actora DOÑA María Milagros , D.N.I. núm. NUM000 , prestó servicios en la empresa JOSE BELIO ELORZ, siendo dicho empresario esposo de la actora, con la categoría profesional Oficial 1ª Administrativa, desde el 22.01.1990 AL 20.03.2006.

SEGUNDO.- En fecha 07.04.2006 solicitó la prestación contributiva de desempleo que le fue concedida desde el 07.04.2006 por un periodo de 240 días al haber cotizado por desempleo 827 días.

TERCERO.- Formula reclamación previa en fecha 15.06.2006 que fue desestimada por resolución de fecha 12.07.2006, la cual confirmó el pronunciamiento inicial.

CUARTO.- Según certificado del Ayuntamiento de Sabadell, la actora figura empadronada en la calle DIRECCION000 , NUM001 NUM002 NUM003 NUM004 , desde el 15.02.2005.

QUINTO.- La actora instó demanda de separación contenciosa en fecha 18.04.2005, contra DON Jose Carlos , siendo que en fecha 03.11.2005, se dictó sentencia por el Juzgado de Primera Instancia nº 4 de Mataró , por la que se acordaba la disolución por divorcio, del matrimonio contraído por los cónyuges.

SEXTO.- En fecha 09.01.2002, la actora suscribió un contrato de préstamo con su madre, por importe de 61.920 Euros.

SEPTIMO.- En fecha 09.01.2003, la actora elevó a escritura pública el contrato de compraventa de la vivienda sita en la C/ DIRECCION000 NUM001 , siendo que en la misma fecha concertó un crédito hipotecaria con la entidad "CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA".

OCTAVO.- Obran en las actuaciones, las facturas de FECSA-Endesa, Gas Natural, Servicio de Aguas, correspondientes al domicilio sita en la C/ DIRECCION000 NUM001 Bloque-Esc NUM002 NUM003 - NUM004 , desde el año 2003, las cuales por obrar en las actuaciones se dan íntegramente por reproducidas (documentos nº 9 a 11 del ramo de prueba de la actora).

NOVENO.- Obran en las actuaciones la demanda de separación contenciosa instada por la actora así como la contestación a la misma, las cuales se dan íntegramente por reproducidas (expediente administrativo)

DECIMO.- De estimarse la demanda, las prestaciones se extenderían desde el 07.04.2006 al 06.04.2008, con una base reguladora diaria de 91,16 Euros/día.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Enfront la sentència d'instància, que desestimà la demanda interposada per la part actora, en reclamació de la prestació d'atur, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació, en el qual es sol.licita la revisió dels fets declarats provats i es denuncia la infracció de normes jurídiques i de la jurisprudència.

La qüestió controvertida en el present recurs és si l'actora té dret a la prestació d'atur corresponent a tot el temps en que va treballar a l'empresa JOSE BELIO ELORZ, és a dir del 22.1.1990 fins el 20.3.2006, el que suposaria una prestació de 720 dies, tenint en compte que estava casada amb l'esmentat empresari, del qual es va divorciar en data 18.4.2005, encara que el cessament de la convivència fou de data 1.1.2004, atès que l'INEM li ha reconegut només les cotitzacions realitzades arran de la data de l'esmentada separació, és a dir 827 dies, la qual cosa suposa un període de cobrament de la prestació de desocupació de 240 dies.

SEGON. En el primer motiu del recurs, correctament emparat en l' apartat b) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , es demana s'afegeixi un nou fet provat al relat fàctic de la sentència, pel qual proposa la següent redacció: "UNDÉCIMO.- La actora interpuso dos demandas judiciales contra el empresario y que son las continuadas: En solicitud de la extinción del contrato de trabajo, por vulneración de los derechos fundamentales, que recayó ante el Juzgado de lo Social nº 14 de Barcelona, procedimiento nº 420/04. En reclamación de cantidad que recayó ante el Juzgado de lo Social nº 1 de Barcelona, procedimiento nº 714/04". Es fonamenta en els documents 83 a 89 que son les sentències recaigudes en els procediments citats.

El motiu ha de ser estimat, atès que és cert el que es vol afegir, ja que consten a les actuacions les sentències citades i l'addicció por tenir transcendència de cara a modificar la decisió de la sentència, com posteriorment es raonarà.

TERCER. En el segon motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral la recurrent afirma que la sentència ha infringit l' article 7.2, en relació amb l'article 210 de la Llei General de la Seguretat Social i argumenta que en el present cas s'ha destruit la presumpció de no laboralitat que estableix l'esmentat article, atès que l'actora va treballar a l'empresa de la qual és titular el seu ex marit des del 22.1.1990 cotitzant al Règim General de la Seguretat Social, prestant els seus serveis per compte i ordre de l'empresari, cobrant un salari i existint un conflicte d'interessos propi de la relació laboral entre ells, el que s'acredita amb les sentències que s'aporten.

La sentència d'instància va desestimar la demanda en entendre que no existia en la treballadora la condició legal de treballadora per compte aliena, perquè en la demanda de separació presentada per la pròpia actora en data 18.4.2005 es manifesta que el cessament de la convivència es va produir des de feia alguns mesos i en la contesta a la demanda el marit indica que la data de separació de fet fou des del mes de gener de 2.004, en que l'actora va abandonar el domicili conjugal

L' article 7.2. de la Llei General de la Seguretat Social assenyala que no tindran la consideració de treballadors per compte d'altri, llevat de prova en contrari, el cònjuge, els descendents, ascendents i demès parents de l'empresari, per consanguinitat o afinitat fins el segon grau inclusiu, i si s'escau, per adopció, ocupats en el seu centre de treball, quan convisquin a la seva llar i estiguin al seu càrrec. És a dir, es tracta d'un presumpció "iuris tantum" que pot ser destruïda per prova en contrari.

Aquest precepte s'ha de posar en relació amb l' article 1.3 e) de l'Estatut dels treballadors , que exclou de l'àmbit de la llei, entre d'altres, "los trabajos familiares, salvo que se demuestre la condición de asalariados de quienes los llevan a cabo. Se considerarán familiares, a estos efectos, siempre que convivan con el empresario, el cónyuge, los descendientes, ascendientes y demás parientes por consanguinidad o afinidad, hasta el segundo grado inclusivo y, en su caso, por adopción".

La sentència del Tribunal Suprem de data 25 de novembre de 1997 assenyala en relació a l'esmentat article el següent: "No puede por tanto realizarse una aplicación de dichos preceptos que desnaturalice su esencia de presunción susceptible de prueba en contrario, para transformarla en presunción «iuris et de iure». Cuando se acredite la condición de asalariado del familiar, ha de serle reconocida la de trabajador por cuenta ajena. El Tribunal Constitucional, en Sentencias 79/1991 y 2/1992, ya declaró que es contrario al principio de igualdad excluir del ámbito laboral unas relaciones jurídicas por el solo hecho de ser parientes sus titulares".

D'altra banda, la sentència del TS de 13 de març de 2.001, citada per la jutgessa en la seva sentència afirma que "Esta presunción de no laboralidad que establece el precepto se basa en la existencia de dos requisitos, «convivencia» con el titular o dueño del centro de trabajo y «estar a su cargo».

Doncs bé, en el present litigi tant la resolució de l'INEM con la sentència recorreguda, que desestimà la demanda interposada per l'actora van entendre que en haver convivència de la demandant amb l'empresari, fins el mes de gener de 2.004, d'aquest fet es derivava que es complia també el segon requisit, és a dir, el d'estar al seu càrrec, entenent que l'actora no havia pogut trencar la presumpció que estableix la llei.

Per contra, la recurrent basa el seu recurs en que malgrat existir aquesta convivència (que ella argumenta es va trencar anteriorment a l'1.1.2004, concretament en el mes de gener de 2.003), sempre va existir una relació de laboralitat amb el seu ex cònjuge, perquè la seva activitat no va suposar un increment del patrimoni comú familiar, atès que el seu ex marit té les naus de l'empresa hipotecades i ella mateixa no ha tingut cap benefici en acabar el seu matrimoni. També fa referència, en favor de la seva tesi, a que rebia puntualment els rebuts de salari, estava afiliada a la Seguretat Social i a partir de l'1 de gener de 2.002, moment en que va subscriure un contracte de préstec amb la seva mare, per import de 61.920€ va cessar la dependència econòmica de l'actora amb l'empresari.

Aquests arguments no es poden acceptar, perquè, a judici de la Sala, tenen molt poca solidesa. Sobre l'actora recau l'obligació d'acreditar que existia una relació laboral amb el seu espòs, per tal de trencar la presumpció de no laboralitat a que abans hem fet referència i el cert és que -tal com ha decidit la sentència d'instància-, no ho ha fet. És cert que s'ha inclòs en el relat de fets provats un nou fet, l'onzè, que acredita que l'actora va accionar contra el seu marit en dues ocasiones, com a conseqüència de la relació laboral que els unia, però cal tenir en compte que les esmentades demandes corresponen a l'any 2004, és a dir, en el període en que ja havia cessat la convivència i que ja s'ha tingut en compte per l'INEM per tal de reconèixer-li la prestació d'atur, per la qual cosa no serveixen per acreditar que abans d'aquesta data no existís dependència econòmica.

D'altra banda, el fet de que estigués donada d'alta a la Seguretat Social, o bé que hagi aportat els rebuts de salari, tampoc acredita que els fruits del seu treball no anessin a la unitat familiar, perquè el que hauria d'haver acreditat és que cobrava realment un salari mensual i que amb aquest atenia a les seves necessitats.

Per tant, s'ha de concloure que l'actora no té dret a percebre la prestació per desocupació, d'acord amb el que estableix l'article abans citat i en haver-ho entès així la jutgessa d'instància, procedeix la desestimació del motiu i amb ell del recurs, el que comporta la ratificació de la sentencia d'instància.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per Doña. María Milagros contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Sabadell, en data 22 de novembre de 2.006, que va recaure en les Actuacions 355/2006 , en virtut de demanda presentada per l'esmentada Sra. contra l'INSTITUTO NACIONAL DE EMPLEO i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.