Sentencia Social Nº 965/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 413/2007 de 04 de Febrero de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

IL·LM. SR. ENRIQUE JÍMENEZ ASENJO GÓMEZ

IL·LM. SR. EMILIO DE COSSIO BLANCO

Barcelona, 4 de febrer de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 965/2009

En el recurs de suplicació interposat per Filomena a la sentència del Jutjat Social 2 Girona de data 5 d'octubre de 2007 dictada en el procediment núm. 413/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Tesoreria General de la Seguridad Social Girona, Transonyar, S.A., Instituto Nacional de la Seguridad

Social Girona i Mutua Asepeyo, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer. En data 24.05.07 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 5 d'octubre de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que desestimando la demanda presentada por DÑA. Filomena , debo absolver y absuelvo al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, MUTUA ASEPEYO y empresa TRANSONYAR S.A. de la pretensión contenida en la demanda, y en consecuencia, se confirma la resolución administrativa impugnada."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La actora Dña. Filomena , provista de DNI nº NUM000 y nacida el 22-5-1960, figura afiliada al Régimen General de la Seguridad Social con el nº NUM001 . Se fija una base reguladora mensual de la prestación de invalidez permanente parcial de 1.795,40 Euros.

SEGUNDO.- El día 17-8-2006, cuando trabajaba por cuenta de la empresa Transonyar S.A, en tiempo y lugar de trabajo, la actora sufrió un accidente consistente en caída sobre el brazo al tirar del precinto de un paquete, resultando con fractura desplazada articular y conminuta del extremo distal de radio y fractura estiloides cubital.

TERCERO.- La empresa Transonyar S.A estaba al corriente en el pago de las cuotas de seguridad social y en la fecha del accidente tenía concertada con Mutua Asepeyo la cobertura de las contingencias profesionales de sus empleados.

CUARTO.- El mismo día del accidente la Mutua extendió parte de baja, siendo alta por mejoría que permite el trabajo habitual el 14-1-2007.

QUINTO.- Por Resolución del INSS de 29-3-2007 se declara que la Sra. Filomena está afecta de lesiones permanentes no invalidantes, por limitación de movilidad de la muñeca derecha en menos de un 50%, indemnizables según baremo en cuantía 890,00 Euros, declarando responsable del pago a Mutua Asepeyo, y ello según dictamen del ICAM de fecha 20-2-2007 en el que se describe las lesiones y limitaciones siguientes: FRACTURA DISTAL RADIO Y APOFISIS ESTILOIDES CUBITO DERECHO.

MUÑECA DERECHA: FLEXION (-40º), EXTENSION (-35 A 40º), LATERALIZACIÓN RADIAL (-20º) Y CUBITAL (- 15 A 20º). PRONOSUPINACIÓN LIMITADAS EN ULTIMOS GRADOS.

SEXTO.- Las secuelas que afectan a la actora son: LEVES SIGNOS DE DISTROFIA SIMPATICO REFLEJA.- LEVE ARTROSIS PROSTRAUMATICA RADIOCARPIANA, LIMITACIÓN DE LA MOVILIDAD GLOBAL DE LA MUÑECA DERECHA EN MENOS DE UN 50%: FLEXIÓN 50º, EXTENSION 35º , INCLINACIÓN RADIAL 5º E INCLINACION CUBITAL 35º.

SEPTIMO.- La profesión habitual de la demandante es la de administrativa.

OCTAVO.- Se agotó la vía previa administrativa.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a les parts contràries i la demandada Mutua Aspeyo el va impugnar no impugnant-lo la resta d'intervinents. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

ÚNIC.- Contra la sentència del primer grau jurisdiccional que ha desestimat la pretensió de la demandant de que se la declarés en situació d'incapacitat permanent parcial per a la seva professió habitual d'administrativa, en lloc de beneficiària de la indemnització de lesions permanents no invalidants, s'alça ara l'actora en suplicació, a través d'un únic motiu en el que es denuncia la infracció d'allò previst a l' art. 137 TRLGSS .

Atès el caràcter pacífic de les lesions acreditades -així com l'afectació del canell que consta exposada en fonament jurídic quart, amb valor de fet provat- resta evident a judici de la Sala que el recurs ha de ser desestimat.

En efecte, és indubtablement cert, com indica la recorrent, que la dita activitat comporta una limitació de mobilitat dels canells, singularment pel que fa amb el treball en ordinadors. No obstant, i en la mesura que no es postula el grau de total, és obvi que la demandant sí pot exercir la dita professió. Lògicament determinats arcs de mobilitat comportaran evidents limitacions. Ara bé, és clar que, com encertadament indica la jutjadora del primer grau, aquestes limitacions no abasten el 33 per cent que legalment s'exigeix, màxim quan amb el decurs d'un temps curt aquestes limitacions podran ser apaivagades per l'experiència en el nou escenari de mobilitat al què la demandant es veu impel lida.

Volem posar en evidència que, molt sovint, la determinació quantitativa del percentatge en plets com el present en els què es discuteix el grau de total, és força complexa, en la mesura que els moviments que un treballador pot dur a terme al llarg d'una jornada laboral són variats. No obstant, hem d'indicar que en el present cas l'acreditació de quines són les activitats que l'actora podia o no exercir eren força simples: es tractava de provar si podia o no moure el ratolí, els efectes de l'ús continuat del teclat o el moviment de documentació, etc. Res d'això consta a les presents actuacions.

La indeterminació de la llei i la complexitat d'aquests processos comporta que, en molts casos, les sentències judicials en matèria d'aquest grau siguin més presumpcions judicials que constatacions efectives de determinades limitacions. És així en el present cas. Tanmateix, allò que no pertoca a la Sala és desvirtuar la dita presumpció amb una altra, sense que el recurs ens indiqui elements fàctics sobre els què basar la nostra possible sentència estimatòria o raoni -més enllà de les pròpies argumentacions de part- sobre la coherència amb la lògica deducció del pensament humà del nexe causal que la sentència estableix, en forma motivada i racional.

Escau, per tant, la desestimació d'aquest motiu i, amb ell, del recurs en la seva integritat.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Filomena contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 2 de Girona en data 5 d'octubre de 2007, recaiguda en les actuacions 413/2007 , en virtut de demanda deduïda per la dita part actora contra l'INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, la TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, MUTUA ASEPEYO i TRANSONYAR, SA en reclamació per incapacitat permanent i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.