Última revisión
06/03/2025
Sentencia Social 6843/2024 Tribunal Superior de Justicia de Cataluña . Sala de lo Social, Rec. 191/2020 de 11 de diciembre del 2024
Relacionados:
Tiempo de lectura: 79 min
Orden: Social
Fecha: 11 de Diciembre de 2024
Tribunal: Tribunal Superior de Justicia. Sala de lo Social
Ponente: FELIX VICENTE AZON VILAS
Nº de sentencia: 6843/2024
Núm. Cendoj: 08019340012024105233
Núm. Ecli: ES:TSJCAT:2024:9487
Núm. Roj: STSJ CAT 9487:2024
Encabezamiento
Passeig Lluís Companys, 14-16 - Barcelona
08018 Barcelona
Tel. 934866159
Fax: 933096846
A/e: salasocial.tsj.barcelona@xij.gencat.cat
NIG 0801944420168037470
Matèria: Tutela de drets fonamentals
Òrgan d'origen: Social 16 de Barcelona
Procediment d'origen: 815/2016
Part recurrent / Sol·licitant: Romeo, SWISSPORT HANDLING SA
Procurador/a:
Advocat/ada: Elena Barros Malo, JOSEP DANON CAMPON, GONZALO IGLESIAS MANGANA
Graduat/ada social: Part contra la qual s'interposa el recurs: MINISTERI FISCAL
Procurador/a:
Advocat/ada:
Graduat/ada social:
Magistrats/Magistrades:
Il·lm. Sr. Andreu Enfedaque Marco Il·lm. Sr. Amador García Ros
Il·lm. Sr. Félix Azón Vilas
Ponent: Félix Azón Vilas
Barcelona, 11 de desembre de 2024
Antecedentes
En fecha 19.10.16 fue subrogada por la empresa SWISSPORT HANDLING, S.A.
Se le suprimió el bonus por importe de 12.012 euros. Se le dejó de abonar el plus complementario de 4.248,08 euros mensuales.
No se le abonaban los gastos de viaje.
El Ministerio Fiscal emitió el preceptivo informe, estimando procedente la inadmisión del recurso.
La sentència que després de la pertinent deliberació va estar redactada pel Magistrat ponent, Daniel BARTOMEUS PLANA qui estava molt malalt i va morir poc després, va ser complementada per Interlocutòria de data 04/09/2024 que no va modificar la seva part dispositiva, però si va complementar el contingut del raonament jurídic quart. Contra la mateixa es va interposar recurs de Cassació que ha estat resolt per la sentència del Tribunal Suprem de 22/05/2024, número 717/2024, Rcud 475/2021, la part dispositiva del qual estableix el següent:
Canviada la composició de la Sala s'ha realitzat una nova deliberació que ha arribat al resultat que es plasma en aquesta nova sentència.
Fundamentos
Contra la sentència del Jutjat Social 16 de Barcelona que va estimar en part la demanda presentada per, interposen recurs de suplicació, tan la part demandant com la demandada
La representació de Romeo articula el recurs sobre la base d'un únic motiu, articulat, a l'empara de la lletra a) de l'article 193 de la Llei 36/2011, de 10 d'octubre, reguladora de la jurisdicció social (des d'ara, LRJS) , s'al·lega infracció de l'article 178, 181, 182 i 183 de la mateixa Llei processal i denuncia indefensió.
La representació de SWISSPORT HANDLING S.A. articula el seu recurs sobre la base de dos motius: en el primer, a l'empara de la lletra b) de l'article 193 LRJS, es pretén la revisió dels fets declarats provats (des d'ara, FDP); i, en el segon a l'empara de la lletra c) de la mateixa norma, no s'al·lega infracció de cap norma legal encara que es fa reiterada cita de l'article 50 de l'Estatut dels Treballadors, amb cita d'abundant jurisprudència, alguna de força antiguitat.
Tots dos recursos han estat impugnats per la part contraria.
Com a primer motiu del recurs presentat per la part demandant i a l'empara de l'apartat a) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, es demana la declaració de nul·litat de la sentència per vulneració del que disposa l' article 178 de la pròpia LRJS inaplicació dels article s 181.1.d) i 183.1 de al reiterada llei de la jurisdicció amb resultat d'indefensió.
La tesi del recurrent és que la jutgessa d'instància li causa indefensió quan a la sentència resolt denegar l'acumulació d'accions en entendre que la reclamació de salaris no es pot acumular a l'acció de la modalitat processal especial de tutela de drets fonamentals.
L'escrit d'impugnació s'oposa al recurs entenent que és correcte que la sentència recorreguda desacumulés la reclamació de pagament de diferents salarials i del bonus respecte d'aquest procediment de tutela de drets fonamentals, ja que aquest té caràcter sumari i només s'ha de resoldre en ell quant té a veure amb la vulneració denunciada, amb cita dels articles 26.1 i 178.1 LRJS; insisteix que la manca de pagament denunciada no té res a veure amb la vulneració del dret fonamental, sinó que és una mera qüestió de legalitat ordinària, per la qual cosa la desacumulació va ser adequada dret. Assenyala per altra banda que no és procedent la nul·litat de la sentència en tant que no ha estat produïda cap tipus d'indefensió.
El recorrent Romeo te tota la raó. L' article 178.1 LRJS, en efecte disposa que l'objecte del procés de tutela de drets fonamentals queda limitat al coneixement de la lesió del dret fonamental o llibertat pública, sense possibilitat d'acumulació amb accions d'una altra naturalesa, però en aquest cas la reclamació salarial que es formula a la demanda no està desvinculada de la lesió al dret fonamental, el demandant no reclama salaris per impagament ordinari, sinó que reclama les diferències salarials vinculades a la marginació de que ha estat objecte i per tan directament relacionades amb l'assetjament de que ha patit.
En conseqüència cal decretar la nul·litat de la decisió de no resoldre la pretensió de reclamació salarial a la sentència d'instància i relegar-la a una des acumulació d'accions.
Nogensmenys aquesta Sala, ha reiterat -per totes sentències de 8.9.2011 (Sentència núm. 5635/2011 recurs núm. 1516/2011), 19.12.2013 (Sentència núm. 8399/2013 recurs núm. 4738/2013) i 7.10.2015 (Sentència núm. 5804/15 recurs núm. 4501/2015)- que la declaració de nul·litat de la sentència en tant que suposa una frustració del procés seguit a la instància ha de ser un remei processal que ha de ser utilitzat amb molta cura i ponderació i que no s'ha de dur més enllà dels límits imposats pel dret fonamental a la tutela judicial efectiva. Article 202.2 de la Llei de la Jurisdicció preveu que en els cassos en que la infracció processal que comporta la nul·litat es produeixi per infracció de les normes reguladores de la sentència, com passa en aquest cas, la Sala a de resoldre el que correspongui atenent als termes del debat i a la relació de fets provats. Per tan, en aquest concret cas, atès que a la sentència hi ha suficients elements per a resoldre la qüestió de reclamació salarial expulsada de la sentència d'instància, la Sala entrarà a resoldre aquesta qüestió dins el recurs de suplicació.
[Raonaments de la nostra primera sentencia].
Convé transcriure les nomes d'aplicació al present cas, que són:
1. Serán causas justas para que el trabajador pueda solicitar la extinción del contrato:
a) Las modificaciones sustanciales en las condiciones de trabajo llevadas a cabo sin respetar lo previsto en el artículo 41 y que redunden en menoscabo de la dignidad del trabajador.
b) La falta de pago o retrasos continuados en el abono del salario pactado.
c) Cualquier otro incumplimiento grave de sus obligaciones por parte del empresario, salvo los supuestos de fuerza mayor, así como la negativa del mismo a reintegrar al trabajador en sus anteriores condiciones de trabajo en los supuestos previstos en los artículos 40 y 41, cuando una sentencia judicial haya declarado los mismos injustificados.
2. En tales casos, el trabajador tendrá derecho a las indemnizaciones señaladas para el despido improcedente.
La
1. Sin perjuicio de lo dispuesto en los apartados 3, 5 y 8 de este artículo, en el apartado 3 del artículo 25, en el apartado 1 del artículo 32 y en el artículo 33, no podrán acumularse a otras en un mismo juicio, salvo la de responsabilidad por daños derivados, ni siquiera por vía de reconvención, las acciones de despido y demás causas de extinción del contrato de trabajo, las de modificaciones sustanciales de condiciones de trabajo, las de disfrute de vacaciones, las de materia electoral, las de impugnación de estatutos de los sindicatos o de su modificación, las de movilidad geográfica, las de derechos de conciliación de la vida personal, familiar y laboral a las que se refiere el artículo 139, las de impugnación de convenios colectivos, las de impugnación de sanciones impuestas por los empresarios a los trabajadores y las de tutela de derechos fundamentales y libertades públicas. Tampoco podrán acumularse las acciones en reclamación sobre acceso, reversión y modificación del trabajo a distancia a las que se refiere el artículo 138 bis.
2. Lo dispuesto en el apartado anterior se entiende sin perjuicio de la posibilidad de reclamar en los anteriores juicios, cuando deban seguirse dichas modalidades procesales por imperativo de lo dispuesto en el artículo 184, la indemnización derivada de discriminación o lesión de derechos fundamentales y libertades públicas y demás pronunciamientos propios de la modalidad procesal de tutela de tales derechos fundamentales y libertades públicas, conforme a los artículos 182, 183 y 184.
1. Si se ejercitaran acciones indebidamente acumuladas, el secretario judicial requerirá al demandante para que en el plazo de cuatro días subsane el defecto, eligiendo la acción que pretende mantener. En caso de que no lo hiciera, o si se mantuviera la circunstancia de no acumulabilidad entre las acciones, dará cuenta al tribunal para que éste, en su caso, acuerde el archivo de la demanda.
1. El objeto del presente proceso queda limitado al conocimiento de la lesión del derecho fundamental o libertad pública, sin posibilidad de acumulación con acciones de otra naturaleza o con idéntica pretensión basada en fundamentos diversos a la tutela del citado derecho o libertad.
2. Cuando la tutela del derecho deba necesariamente realizarse a través de las modalidades procesales a que se refiere el artículo 184, se aplicarán en cuanto a las pretensiones de tutela de derechos fundamentales y libertades públicas las reglas y garantías previstas en este Capítulo, incluida la citación como parte al Ministerio Fiscal.
1. La tramitación de estos procesos tendrá carácter urgente a todos los efectos, siendo preferente respecto de todos los que se sigan en el juzgado o tribunal. Los recursos que se interpongan se resolverán por el Tribunal con igual preferencia.
2. La demanda habrá de interponerse dentro del plazo general de prescripción o caducidad de la acción previsto para las conductas o actos sobre los que se concrete la lesión del derecho fundamental o libertad pública.
3. La demanda, además de los requisitos generales establecidos en la presente Ley, deberá expresar con claridad los hechos constitutivos de la vulneración, el derecho o libertad infringidos y la cuantía de la indemnización pretendida, en su caso, con la adecuada especificación de los diversos daños y perjuicios, a los efectos de lo dispuesto en los artículos 182 y 183, y que, salvo en el caso de los daños morales unidos a la vulneración del derecho fundamental cuando resulte difícil su estimación detallada, deberá establecer las circunstancias relevantes para la determinación de la indemnización solicitada, incluyendo la gravedad, duración y consecuencias del daño, o las bases de cálculo de los perjuicios estimados para el trabajador.
4. Sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 81, el juez o tribunal rechazará de plano las demandas que no deban tramitarse con arreglo a las disposiciones de este Capítulo y no sean susceptibles de subsanación, advirtiendo al demandante del derecho que le asiste a promover la acción por el cauce procesal correspondiente. No obstante, el juez o la Sala dará a la demanda la tramitación ordinaria o especial si para el procedimiento adecuado fuese competente y la demanda reuniese los requisitos exigidos por la ley para tal clase de procedimiento.
1. En el mismo escrito de interposición de la demanda el actor podrá solicitar la suspensión de los efectos del acto impugnado, así como las demás medidas necesarias para asegurar la efectividad de la tutela judicial que pudiera acordarse en sentencia.
2. El juez o tribunal podrá acordar la suspensión de los efectos del acto impugnado cuando su ejecución produzca al demandante perjuicios que pudieran hacer perder a la pretensión de tutela su finalidad, siempre y cuando la suspensión no ocasione perturbación grave y desproporcionada a otros derechos y libertades o intereses superiores constitucionalmente protegidos.
No obstante lo anterior, en el caso de que se invoque vulneración de la libertad sindical, sólo se podrá deducir la suspensión de los efectos del acto impugnado cuando las presuntas lesiones impidan la participación de candidatos en el proceso electoral o el ejercicio de la función representativa o sindical respecto de la negociación colectiva, reestructuración de plantillas u otras cuestiones de importancia trascendental que afecten al interés general de los trabajadores y que puedan causar daños de imposible reparación.
3. Podrá solicitarse la adopción de medidas cautelares cuando, en caso de huelga, se impugnen exclusivamente los actos de determinación del personal laboral adscrito a los mínimos necesarios para garantizar los servicios esenciales de la comunidad, así como cuando se impugnen los actos de designación del personal laboral adscrito a los servicios de seguridad y mantenimiento precisos para la reanudación ulterior de las tareas. El órgano jurisdiccional resolverá manteniendo, modificando o revocando la designación de personal adscrito a dichos servicios conforme a las propuestas que, en su caso, formulen al respecto las partes.
4. Cuando la demanda se refiera a protección frente al acoso, así como en los procesos seguidos a instancia de la trabajadora víctima de la violencia de género para el ejercicio de los derechos que le sean reconocidos en tal situación, podrán solicitarse, además, la suspensión de la relación o la exoneración de prestación de servicios, el traslado de puesto o de centro de trabajo, la reordenación o reducción del tiempo de trabajo y cuantas otras tiendan a preservar la efectividad de la sentencia que pudiera dictarse, incluidas, en su caso, aquéllas que pudieran afectar al presunto acosador o vulnerador de los derechos o libertades objeto de la tutela pretendida, en cuyo supuesto deberá ser oído éste.
5. De haberse solicitado medidas cautelares, dentro del día siguiente a la admisión de la demanda o a la solicitud, el secretario judicial citará a las partes y al Ministerio Fiscal para que, en el día y hora que se señale dentro de las cuarenta y ocho horas siguientes, comparezcan a una audiencia preliminar, en la que sólo se admitirán alegaciones y pruebas sobre la justificación y proporcionalidad de las medidas, en relación con el derecho fundamental y el riesgo para la efectividad de la resolución que deba recaer, debiendo aportar la parte solicitante el necesario principio de prueba al respecto. En supuestos de urgencia excepcional, la adopción de las medidas cautelares podrá efectuarse por el juez o Sala al admitirse a trámite la demanda, sin perjuicio de que se celebre ulteriormente la comparecencia prevista en este número.
6. El órgano judicial resolverá al término de la audiencia sobre las medidas cautelares solicitadas mediante auto dictado de viva voz, adoptando, en su caso, las medidas oportunas para reparar la situación.
1. Admitida a trámite la demanda, el secretario judicial citará a las partes para los actos de conciliación y juicio conforme a los criterios establecidos en el apartado 1 del artículo 82, que habrán de tener lugar dentro del plazo improrrogable de los cinco días siguientes al de la admisión de la demanda. En todo caso, habrá de mediar un mínimo de dos días entre la citación y la efectiva celebración de aquellos actos.
2. En el acto del juicio, una vez justificada la concurrencia de indicios de que se ha producido violación del derecho fundamental o libertad pública, corresponderá al demandado la aportación de una justificación objetiva y razonable, suficientemente probada, de las medidas adoptadas y de su proporcionalidad.
3. El juez o la Sala dictará sentencia en el plazo de tres días desde la celebración del acto del juicio publicándose y notificándose inmediatamente a las partes o a sus representantes.
1. La sentencia declarará haber lugar o no al amparo judicial solicitado y, en caso de estimación de la demanda, según las pretensiones concretamente ejercitadas:
a) Declarará la existencia o no de vulneración de derechos fundamentales y libertades públicas, así como el derecho o libertad infringidos, según su contenido constitucionalmente declarado, dentro de los límites del debate procesal y conforme a las normas y doctrina constitucionales aplicables al caso, hayan sido o no acertadamente invocadas por los litigantes.
b) Declarará la nulidad radical de la actuación del empleador, asociación patronal, Administración pública o cualquier otra persona, entidad o corporación pública o privada.
c) Ordenará el cese inmediato de la actuación contraria a derechos fundamentales o a libertades públicas, o en su caso, la prohibición de interrumpir una conducta o la obligación de realizar una actividad omitida, cuando una u otra resulten exigibles según la naturaleza del derecho o libertad vulnerados.
d) Dispondrá el restablecimiento del demandante en la integridad de su derecho y la reposición de la situación al momento anterior a producirse la lesión del derecho fundamental, así como la reparación de las consecuencias derivadas de la acción u omisión del sujeto responsable, incluida la indemnización que procediera en los términos señalados en el artículo 183.
2. En la sentencia se dispondrá lo procedente sobre las medidas cautelares que se hubieran adoptado previamente.
1. Cuando la sentencia declare la existencia de vulneración, el juez deberá pronunciarse sobre la cuantía de la indemnización que, en su caso, le corresponda a la parte demandante por haber sufrido discriminación u otra lesión de sus derechos fundamentales y libertades públicas, en función tanto del daño moral unido a la vulneración del derecho fundamental, como de los daños y perjuicios adicionales derivados.
2. El tribunal se pronunciará sobre la cuantía del daño, determinándolo prudencialmente cuando la prueba de su importe exacto resulte demasiado difícil o costosa, para resarcir suficientemente a la víctima y restablecer a ésta, en la medida de lo posible, en la integridad de su situación anterior a la lesión, así como para contribuir a la finalidad de prevenir el daño.
3. Esta indemnización será compatible, en su caso, con la que pudiera corresponder al trabajador por la modificación o extinción del contrato de trabajo o en otros supuestos establecidos en el Estatuto de los Trabajadores y demás normas laborales.
4. Cuando se haya ejercitado la acción de daños y perjuicios derivada de delito o falta en un procedimiento penal no podrá reiterarse la petición indemnizatoria ante el orden jurisdiccional social, mientras no se desista del ejercicio de aquélla o quede sin resolverse por sobreseimiento o absolución en resolución penal firme, quedando mientras tanto interrumpido el plazo de prescripción de la acción en vía social.
No obstante lo dispuesto en los artículos anteriores y sin perjuicio de lo dispuesto en el apartado 2 del artículo 178, las demandas por despido y por las demás causas de extinción del contrato de trabajo, las de modificaciones sustanciales de condiciones de trabajo, las de suspensión del contrato y reducción de jornada por causas económicas, técnicas, organizativas o de producción o derivadas de fuerza mayor, las de disfrute de vacaciones, las de materia electoral, las de impugnación de estatutos de los sindicatos o de su modificación, las de movilidad geográfica, las de derechos de conciliación de la vida personal, familiar y laboral a las que se refiere el artículo 139, las de impugnación de convenios colectivos y las de sanciones impuestas por los empresarios a los trabajadores en que se invoque lesión de derechos fundamentales y libertades públicas se tramitarán inexcusablemente, con arreglo a la modalidad procesal correspondiente a cada una de ellas, dando carácter preferente a dichos procesos y acumulando en ellos, según lo dispuesto en el apartado 2 del artículo 26, las pretensiones de tutela de derechos fundamentales y libertades públicas con las propias de la modalidad procesal respectiva.
Quant a la pretesa modificació de fets provats que proposa el recurs empresarial, en primer lloc cal raonar que, amb caràcter general, l'òrgan que coneix del recurs extraordinari de suplicació no pot fer una nova ponderació de la prova, atès que és a qui té la jurisdicció a la instància a qui correspon apreciar els elements de convicció per establir la veritat processal, intentant que aquesta s'apropi tant com sigui possible a la veritat material. Ara bé, tal principi ha de ser matisat en el sentit que el tribunal ad quem està autoritzat per revisar les conclusions fàctiques quan els documents o perícies citats per la part recurrent facin palès de manera inqüestionable l'error en el què ha incorregut qui ha emès la decisió impugnada, o la irracionalitat o arbitrarietat de les seves conclusions: d'una altra manera no tindria sentit la previsió de l'article 193.b de la llei processal.
A més, cal assenyalar que la jurisprudència ha exigit amb reiteració, fins al punt de constituir doctrina pacífica, que per estimar aquest motiu és necessari que concorrin els següents requisits:
1r. Que s'assenyali amb precisió i claredat quin és el fet afirmat, negat o omès que el recurrent considera equivocat, contrari al que s'ha acreditat o que consta amb evidència i no ha estat incorporat al relat fàctic.
2n. Que s'ofereixi un text alternatiu concret perquè figuri en la narració fàctica qualificada d'errònia, bé que substitueixi algun dels seus punts, bé que els complementi.
3r. Que se citin detalladament els documents o perícies dels quals es considera que es desprèn l'equivocació de la sentència, sense que sigui factible admetre'n la invocació genèrica, ni plantejar-se la revisió de qüestions fàctiques no discutides al llarg del procés; la llei assenyala que l'error ha de fer-se palès precisament gràcies a les proves documentals o pericials practicades en la instància.
4t. Que aquests documents o perícies palesin l'error de manera clara, evident, directa i patent; sense necessitat d'acudir a conjectures, suposicions o argumentacions més o menys lògiques, naturals i raonables, de manera que per fer palès l'error de fet només són admissibles els documents que tinguin un decisiu valor probatori, tinguin un concloent poder de convicció per la seva eficàcia, suficiència, credibilitat o idoneïtat.
5è. Que la revisió pretesa sigui transcendent a la part dispositiva de la sentència, amb efectes modificadors d'aquesta, ja que el principi d'economia processal impedeix incorporar fets la inclusió dels quals no conduiria a res pràctic, si bé cal admetre la modificació fàctica quan sense ser transcendent en aquesta instància pogués resultar-ho en altres de superiors.
6è. Que no es tracti d'una nova valoració global de la prova incorporada al procés.
Criteris aquests que han estat reafirmats per la recent sentència 90/2022 del Tribunal Suprem, de 1 de febrer, Recurs 2429/2019.
El recurs proposa la modificació del FDP 6º a la sentència en què consti que:
Sustenta la proposta en prova documental i la raona assenyalant que en haver sol·licitat reducció de jornada, això porta implícita la reducció proporcional del salari.
S'oposa l'escrit d'impugnació del demandant assenyalant que el que és rellevant en aquest cas és el salari que havia de percebre quan va ser objecte de vulneració dels seus drets fonamentals, també que la reducció de jornada no és objecte d'aquest procés, i, a més a mes, que no indica document algun en què sustenta la proposta.
A la Sala comprenem l'interès del recurs empresarial i per descomptat no ens resulta rellevant el fet, al·legat de contrari, que no se sustenti en prova documental esmentada expressament, ja que el plantejament que es fa és de pura lògica matemàtica; no obstant això, té raó l'escrit d'impugnació quan assenyala que en aquest cas la reducció del salari derivada de la reducció de jornada sol·licitada és irrellevant, i per descomptat la Sala comparteix que la proposta, tot i que pot ser considerada ajustada a la realitat fàctica i jurídica, és totalment intranscendent en aquest procés; a això cal afegir que -si és necessari- podria obtenir-se la mateixa conclusió sense necessitat que consti ara a la declaració fàctica.
Proposa després la modificació del FDP 17e. i què consti que:
Sustenta la proposta a la sentència d'aquesta mateixa sala que va resoldre sobre l'extinció del seu contracte de treball i ho argumenta en el sentit que en tractar-se dels mateixos fets els que van donar lloc a l'extinció del contracte, i els que ara sustenten la decisió de la sentència per reconèixer la vulneració de drets fonamentals, s'havia d'haver plantejat en aquell primer procés la indemnització corresponent a aquesta vulneració.
S'oposa l'escrit d'impugnació en tant que entén que les reflexions realitzades en un altre procés jurídiques no en condicionen gens la decisió, ja que aquestes reflexions no constitueixen cosa jutjada en cap de les seves variants.
A la Sala entenem que resulta totalment intranscendent la pretensió del recurs màxim tenint en compte que si cal aquesta sala és coneixedora de les seves pròpies solucions que a més -pel que fa a la sentència d'aquesta Sala sobre l'extinció del contracte de treball- consta a la prova del procés.
Per fi, proposa la modificació de l'FDP 19è amb la redacció següent:
La proposta se sustenta més en raonaments jurídics que són documents obrants en el procés (cita un document en què la pròpia part demandada va realitzar càlculs sobre la qüestió) i ve a exposar argumentacions que haurien de portar a la desestimació del recurs, però no acaba de raonar els motius pels quals entén que hi ha hagut error en la valoració de la prova per part de qui ha exercit jurisdicció a la instància.
S'hi oposa l'escrit d'impugnació i assenyala que les pretensions de la part actora estan en la demanda i en els escrits d'aclariment, sense que sigui necessari reflectir-ho en un apartat dels FDP.
A la Sala entenem que no es fórmula la proposta d'acord amb els criteris expressats més amunt, es tracta més aviat d'arguments jurídics que podrien sustentar les seves pretensions i això no és objecte de motiu de recurs a l'empara del 193.b) LRJS.
Es desestimen els motius de recurs relatius a modificació de FDP.
A la Sala entenem que diverses són les qüestions que queden pendents de resoldre en aquest recurs, és a dir: en primer lloc, si ha existit o no vulneració de drets fonamentals, ja que si fos la resposta negativa hauria de ser estimat el recurs empresarial i finalitzar allà el nostre raonament; en segon lloc i pel supòsit que la resposta a la pregunta anterior sigui afirmativa, haurem d'analitzar si és possible l'acumulació l'exercici separat de la vulneració dels drets fonamentals esmentats respecte a la demanda d'extinció del contracte a l'empara de l' article 50 ET, o per el contrari va haver d'exercitar-se en aquell procés, i en aquest cas podríem trobar-nos davant d'una situació de cosa jutjada material; per fi, haurem de concretar la quantia dels danys materials causats per l'actuació empresarial, que ha quedat establert a dalt -en resoldre la pretensió de nul·litat de la sentència, que podem entrar a resoldre.
La conclusió és que
Atès que ambdues parts van acceptar aquesta sentència, ara estem vinculats per la nostra decisió anterior i en conseqüència hem d'admetre, sense necessitat de més raonament, la possibilitat d'exercitar la pretensió d'indemnització per vulneració de drets fonamentals en un nou procés, el present, per part del treballador accionant, la qual cosa ens porta a desestimar el motiu del recurs empresarial: l'exercici de l'acció indemnitzatòria en aquest procediment és coherent amb l'ordenament jurídic, amb la doctrina jurisprudencial, i amb la nostra resolució anterior.
I pel que fa a la quantia de la indemnització, aquesta és d'acord amb la doctrina jurisprudencial vigent en el sentit que les quanties del Reial Decret Legislatiu 5/2000, de 4 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la Llei sobre Infraccions i Sancions a l'Ordre Social, són perfectament aplicables a la quantificació del dany moral per vulneració de drets fonamentals. Això ens porta igualment a desestimar la petició subsidiària de reducció de la quantia indemnitzatòria.
Ens trobem per tant davant l'obligació de quantificar el dany material que ha produït el lucre cessant conseqüència de l'actuació empresarial, que per altra banda és compatible amb la indemnització per dany moral establerta a la sentència, 90.000 €, art. 183.1 LRJS, i també amb la que al seu dia li va ser reconeguda per l'extinció del contracte de treball, article 50 ET en relació amb el 183.3 LRJS.
Com en essència deia la nostra primera sentència, després anul·lada, les diferències salarials reclamades a la demanda es reflecteixen al fonament de dret segon de la sentència d'instància i consisteixen en 25.741,35 €; o subsidiàriament 22.346,88 €; que corresponen a diferències salarials entre els 6.252,98 que percebia abans de la reducció de jornada i els 1.853,57 que, segons diu, percebia a partir de juny 2016 i fins el 18/11/2016 (escrit d'aclariment a foli 63). més 12.012 €; per bonus.
Quan a la reclamació salarial cal atendre el contingut de la pretensió de revisió del fet provat sisè que planteja l'empresa com a motiu primer del seu recurs, el sou que correspon a partir de juny 2016, no és el mateix que en el període anterior, sinó la part proporcional que correspon a la jornada reduïda que és 5.378,91 €, atès que la reducció de jornada és voluntària i té com a conseqüència legal directa la reducció del salari en mode proporcional.
Per altra part, el sou percebut a partir de juny de 2016, no és el de 1.853,57 €, sinó el que consta a fet provat 13e de 2.191,07 €, per tan la diferència salarial és de 3.187,84 € (5.378,91 - 2.191,07), és a dir 106,30 € diaris. I per tan en el període de 171 dies de 01/06/2016 a 18/11/2016, corresponen 18.177,30 €. A aquesta quantitat cal detreure-hi el període de incapacitat temporal de 34 dies entre el 14/09/2016 i el 18/10/2016, és a dir 3.614,20 €, de forma que resulta una quantitat a estimar de
Pel que fa al bonus, consta a fet provat tercer que el seu import és de 12.012 € però aquest és l'import del bonus anual i per tan aquesta quantitat ha de ser limitada a la part proporcional que és el 88 per cent (322 dies entre 01/01/2016 i 18/11/2016) és a dir
En conseqüència, llevat que la demanda pretenia una quantitat entre 25.741,35 i 22.346,88 euros bruts, cal estimar la dita pretensió en de 25.134,10 euros.
La desestimació del recurs empresarial, de conformitat amb el que estableix l' article 235.1r LRJS, implica l'expressa imposició de condemna a les costes del recurs a la part vençuda en aquest, condemna que inclou el pagament de la Minuta d'Honoraris del Lletrat de la part impugnant, a la quantia que aquesta Sala, i dins dels límits legals, assenyala en 1.000 euros. Es decreta també, com preceptua l'article 204.4t del text processal esmentat, la pèrdua del dipòsit constituït per recórrer que, una vegada sigui ferma la sentència, s'ingressarà al Tresor públic; i per fi, es condemna a la mateixa part vençuda a la pèrdua de la quantitat consignada a què es donarà la destinació legal.
Atesos els preceptes legals esmentats, els concordants i altres disposicions d'aplicació general i pertinent,
Fallo
Que estimem el recurs de suplicació interposat per Romeo, i desestimem el recurs de suplicació interposat per representació de SWISSPORT HANDLING S.A., tots dues contra la Sentència de data 23/05/2019, dictada pel Jutjat Social 16 de Barcelona, en les actuacions núm. 815/2016 seguides a instàncies de Romeo contra SWISSPORT HANDLING, S.A., SWISSPORT SPAIN, S.A., i MINISTERI FISCAL, sobre drets fonamentals i en conseqüència revoquem parcialment la dita resolució i reconeixem el dret de Romeo a percebre en concepte de lucre cessant la quantitat de 25.134,10 euros, condemnant a SWISSPORT HANDLING, S.A., al pagament d'aquesta quantitat, a més de mantenir la condemna al pagament de 90,000 euros en concepte d'indemnització per dany moral.
Es decreta també la pèrdua del dipòsit constituït per SWISSPORT HANDLING, S.A., per recórrer que, un cop sigui ferma la sentència, s'ingressarà al Tresor públic; per fi, es condemna a la mateixa part vençuda a la pèrdua de la quantitat consignada a què es donarà la destinació legal.
Vençuda la recurrent SWISSPORT HANDLING, S.A., ha de ser condemnada al pagament 1.000 euros en concepte de les costes causades a la part contrària per la intervenció del seu lletrat en aquesta fase del procés.
Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.
Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.
Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social.
Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0937 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.
La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0937 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.
També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.
Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:
El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de "ordenant" caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a "beneficiari" ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a "observacions o concepte de la transferència" cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.
Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.
Els magistrats
Podeu consultar l'estat del vostre expedient a l'àrea privada de seujudicial.gencat.cat.
Les persones interessades queden informades que les seves dades personals s'han incorporat al fitxer d'assumptes de l'oficina judicial, sota la custòdia i responsabilitat d'aquesta, on es conservaran amb caràcter confidencial i es tractaran amb la màxima diligència.
Així mateix, queden informades que les dades que conté aquesta documentació són reservades o confidencials i que el tractament que se'n pugui fer queda sotmès a la legalitat vigent.
Les parts han de tractar les dades personals que coneguin a través del procés de conformitat amb la normativa general de protecció de dades. Aquesta obligació incumbeix als professionals que representen i assisteixen les parts, així com a qualsevol altra persona que intervingui en el procediment.
L'ús il·legítim de les dades pot donar lloc a les responsabilitats establertes legalment.
Amb relació al tractament de les dades amb finalitat jurisdiccional, els drets d'informació, accés, rectificació, supressió, oposició i limitació s'han de tramitar conforme a les normes que siguin aplicables en el procés en què s'obtinguin les dades. Aquests drets s'han d'exercir a l'òrgan o oficina judicial en què es tramita el procediment i n'ha de resoldre la petició qui en tingui la competència atribuïda en la normativa orgànica i processal.
Tot això de conformitat amb el Reglament EU 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, la Llei orgànica 3/2018, de 6 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals i el capítol I bis del títol III del llibre III de la Llei orgànica 6/1985, de l'1 de juliol, del poder judicial.

