Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 145/2017 del 25 de mayo del 2017

Cuestión

Proyecto de Decreto por el que se modifica el Reglamento del impuesto sobre las estancias en establecimientos turísticos aprobado por el Decreto 129/2012, de 9 de octubre

Contestacion

La Comissió Jurídica Assessora, reunida el 25 de maig de 2017, amb la presidència del Sr. Albert Lamarca i Marquès,actuant com a secretària la Sra. Francesca Mas i Casanovas, amb la participació de les Sres. i els Srs. Ferran Badosa i Coll, Marta Franch i Saguer,Alfredo Galán Galán,Margarida Gil i Domènech, Marc Marsal i Ferret,Eva Pons i Parera, Isabel Pont i Castejón, Sonia Ramos i González, Lluís Saura i Lluvià,Antoni Vaquer Aloy,i Carles Viver i Pi-Sunyer, i essent-ne ponent el Sr.Joan Pagès i Galtés,ha aprovat el Dictamen següent:

 

 

ANTECEDENTS DE FET

 

1. El Departament de la Vicepresidència i d?Economia i Hisenda ha elaborat un Projecte de decret pel qual es modifica el Reglament de l?impost sobre les estades en establiments turístics aprovat pel Decret 129/2012, de 9 d?octubre. La disposició projectada, en la versió final sotmesa a dictamen, consta d?un preàmbul, un article únic i una disposició final.

 

2. Figura en l?expedient tramès la memòria general, de 23 de març de 2017, que consta actualitzada en data de 27 de març de 2017, que conté la justificació de la necessitat de la disposició i l?adequació de la norma als fins que es persegueixen, el marc normatiu en què s?insereix, la relació de les disposicions afectades i la taula de vigències i derogacions resultants, la competència de la Generalitat sobre la matèria, una referència als tràmits de consulta i participació, la relació motivada de les persones i les entitats a les quals s?ha d?atorgar el tràmit d?audiència i, finalment, un pronunciament sobre la procedència de sotmetre l?expedient a informació pública.

 

3. Així mateix, s?hi incorpora la memòria d?avaluació d?impacte, de la mateixa data de 23 de març de 2017, que analitza el context i identifica les opcions de regulació, i que conté els informes d?impacte pressupostari, d?impacte econòmic i social, d?impacte normatiu i d?impacte de gènere, així com un apartat que compara les opcions de regulació considerades i un altre sobre la implementació, el seguiment i l?avaluació de la norma. Aquesta memòria annexa un quadre de quantificació de càrregues administratives i un Test de Pimes.

 

4. Igualment hi consta un escrit de 21 de març de 2017, de la directora de l?Agència Tributària de Catalunya, en relació amb l?impacte pressupostari i les càrregues administratives que suposen el Projecte de decret.

 

5. El 23 de març de 2017, el director general de l?Assessoria Jurídica del Departament de la Vicepresidència i d?Economia i Hisenda va emetre l?informe jurídic preliminar, en què concloïa que, un cop examinat el contingut del Projecte de decret i la documentació que s?adjuntava, no es trobava cap impediment jurídic per a tramitar la norma en els termes que l?informe assenyalava.

 

6. Consta en l?expedient que el Projecte de decret es va sotmetre al tràmit de consulta interdepartamental mitjançant l?entorn electrònic SIGOV i que, el 24 de març de 2017, l?Oficina del Govern va formular-hi diverses observacions.

 

7. El 27 de març de 2017, el director general de Pressupostos del Departament de la Vicepresidència i d?Economia i Hisenda va emetre un informe favorable sobre el text normatiu, des del punt de vista estrictament pressupostari.

 

8. El 29 de març de 2017, la presidenta de l?Institut Català de les Dones va emetre l?informe interdepartamental sobre impacte de gènere, favorable a la proposta normativa i sense observacions des de l?enfocament del gènere, vist l?àmbit material de la norma projectada.

 

9. D?acord amb la certificació del secretari del Govern, en la sessió del Consell Tècnic de 28 de març de 2017, la iniciativa normativa va quedar vista per tal que en continués la tramitació.

 

10. Segons consta en l?expedient, el Projecte de decret es va sotmetre al tràmit d?audiència de les entitats següents, indicades en la memòria: Gremi d?Hostaleria del Maresme; Gremi d?Hotels de Barcelona; Gremi Comarcal d?Hostaleria i Turisme del Vallès Oriental; Gremi Comarcal d?Hostaleria i Turisme de Sabadell; Gremi d?Hostaleria d?Osona; Gremi d?Hostaleria i Turisme del Bages; Gremi d?Hostaleria i Turisme de Mataró i el Maresme; Gremi d?Hostaleria de Sitges; Gremi d?Hostaleria i Turisme de l?Alt Penedès; Gremi d?Hostalers de Lloret de Mar; Gremi d?Hostaleria de Terrassa i Comarca; Federació d?Hostaleria de les Comarques de Girona; Associació d?Empresaris d?Hostaleria de la Província de Tarragona; Unió d?Empresaris d?Hostaleria i Turisme Costa Brava Centre; Confederació d?Empresaris d?Hostaleria, Restauració i Apartaments Turístics de Catalunya; Associació Balneària; Associació d?Hostaleria del Ripollès; Associació d?Hostalatge de la Garrotxa; Associació d?Hostaleria de Blanes; Associació d?Hostaleria de Girona i Radial; Associació d?Hostaleria de l?Alt Empordà; Associació d?Hotels i Càmpings de la Cerdanya; Federació Intercomarcal d?Hostaleria i Restauració (FIHR); Federació d?Hostaleria de Lleida; Xarxa Nacional d?Albergs Socials de Catalunya (XANASCAT); Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya (ACCAC); FEDERATUR (Federació Catalana d?Apartaments Turístics); Federació Catalana de Càmpings i Ciutats de Vacances de Catalunya; Associació de Càmpings i Ciutats de Vacances de Barcelona; Associació de Càmpings de la Costa Daurada i les Terres de l?Ebre; Baleares Consignatarios, SL; Bergé Marítima, SL; E. Erhardt y Cia, SA; Intercruises, Shoreside & Port Services, SL; Italmar 3000, SL; Marítima del Mediterráneo, SA;

Mediterranean Shipping Company España, SLU; P & B Agències; Transcoma Cruise & Travel; Associació d?Agents Consignataris de Vaixells de Barcelona; Associació d?Empreses Estibadores, Consignatàries i Transitàries de Vaixells de Tarragona; Félix Ribera e Hijos, SA; Autoritat Portuària de Tarragona; Port de Palamós; Turisme Rural a Catalunya (TURALCAT); Turisme Rural Girona (Associació de Turisme Rural de Girona); Turisme Garrotxa; Turisme Rural Alt Urgell (TRAU); Turisme Rural de la Garrotxa; Associació de Cases de Turisme Rural de la Conca de Barberà; Hostaleria i Turisme del Berguedà; Associació de Turisme Rural del Solsonès (TRAS); Associació d?Agroturisme d?Osona; Associació d?Amics de la Torre de Vallferosa (AATV); Agroturisme; Associació de Cases de Pagès del Priorat; Associació de Turisme Rural de la Terra Alta; Associació de Turisme ?La Selva, Comarca de l?Aigua?; Associació de Turisme Rural del Vallès; Associació de Turisme de Vilanova de Sau; Associació Hotelera Salou, Cambrils i La Pineda; Federació Catalana d?Agroturisme i Turisme Rural (CONCATUR); Federació d?Agroturisme de les Comarques d?Interior (FACI); Federació d?Allotjaments d?Agroturisme i Turisme Rural de Lleida; Foment del Treball; PIMEC Turisme; CECOT; UCAVE (Unió Catalana d?Agències de Viatges Especialitzades); ACAV (Associació Catalana d?Agències de Viatges); Airbnb; Interhome, SRL; Homeaway Spain, SL, i Booking Hispánica, SL.

 

11. Consta en l?expedient que durant el tràmit d?audiència hi van formular al·legacions les entitats següents: Associació d?Hostaleria de Girona, Associació d?Agents Consignataris de Vaixells de Barcelona, Federació d?Hostaleria de les Comarques de Girona i Federació Catalana d?Apartaments Turístics (FEDERATUR). 

 

12. Mitjançant la publicació de l?Edicte corresponent al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 7341, de 31 de març de 2017, el text es va sotmetre al tràmit d?informació pública durant el termini reduït de set dies hàbils a comptar a partir de l?endemà de la publicació.

 

13. El 24 d?abril de 2017, el responsable del Registre va certificar que, durant el període d?informació pública, la Federació de Municipis de Catalunya va formular un escrit d?al·legacions, que consta incorporat a l?expedient tramès.

 

14. El 26 d?abril de 2017, la directora general de Tributs i Joc va elaborar la memòria de les observacions i les al·legacions presentades en els tràmits de consulta interdepartamental, d?audiència i d?informació pública.

 

15. El mateix dia 26 d?abril de 2017, el director de l?Assessoria Jurídica del Departament de la Vicepresidència i d?Economia i Hisenda va certificar que des del dia 29 de març de 2017 la ciutadania havia pogut consultar a la web del Departament i al Portal de la Transparència el Projecte i la resta de documentació preceptiva que s?havia anat actualitzant al llarg de la tramitació.

 

16. També en data de 26 d?abril de 2017, el director general de l?Assessoria Jurídica del Departament va emetre l?informe jurídic final, amb caràcter favorable, per tal que en continués la tramitació.

 

17. Segons es fa constar en la certificació del secretari del Govern, en la sessió del Consell Tècnic del dia 2 de maig de 2017, la iniciativa normativa SIG17VEH0234, corresponent al Projecte de decret pel qual es modifica el Reglament de l?impost sobre les estades en establiments turístics aprovat pel Decret 129/2012, de 9 d?octubre, va quedar vista amb caràcter previ a la sol·licitud de dictamen a la Comissió Jurídica Assessora.

 

18. El 8 de maig de 2016, va tenir entrada en aquest òrgan consultiu la petició de dictamen, formulada pel vicepresident del Govern i conseller d?Economia i Hisenda amb caràcter d?urgència per raons de seguretat jurídica, atès que es considera necessari que la norma entri en vigor abans de l?1 de juliol de 2017.  

 

19. En la sessió de 10 de maig de 2017, el Ple de la Comissió Jurídica Assessora va admetre a tràmit la petició i en va nomenar ponent, i, el 12 de maig següent, el president de la Comissió va resoldre reduir en un mes el termini ordinari per a emetre el dictamen sol·licitat.

 

 

FONAMENTS JURÍDICS

 

I. Objecte del Dictamen

 

És objecte d?aquest Dictamen el Projecte de decret pel qual es modifica el Reglament de l?impost sobre les estades en establiments turístics aprovat pel Decret 129/2012, de 9 d?octubre.

 

La disposició projectada consta d?un preàmbul, un article únic i una disposició final.

 

El preàmbul esmenta la finalitat de la norma projectada, que és la de modificar determinats aspectes del Reglament de l?impost sobre les estades en establiments turístics aprovat pel Decret 129/2012, de 9 d?octubre, d?acord amb la regulació de l?impost efectuada per la Llei 5/2017, de 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades i sobre emissions de diòxid de carboni, que ha substituït la regulació d?aquest impost creat per la Llei 5/2012, de 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l?impost sobre estades en establiments turístics. En concret, s?assenyala que és convenient modificar el període de liquidació d?aquest impost, ara trimestral, i fixar-lo en dos períodes semestrals, que corresponen a les temporades d?hivern i d?estiu pròpies del sector turístic, i que la modificació del període de liquidació comporta la necessitat de modificar els terminis de presentació i ingrés de l?autoliquidació.

 

Amb la finalitat esmentada, l?article únic de la norma projectada, en l?apartat primer, modifica l?article 9 del Reglament de l?impost sobre el període de liquidació de l?impost i, en l?apartat segon, modifica l?article 10.1 del Reglament que regula els terminis en què s?ha d?efectuar la presentació i l?ingrés de l?autoliquidació de l?impost.

 

La disposició final estableix l?entrada en vigor de la norma l?endemà de publicar-se al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

 

 

II. Intervenció de la Comissió Jurídica Assessora

 

La Comissió Jurídica Assessora és competent per a dictaminar preceptivament sobre els projectes de reglament que es dictin per a desplegar lleis, segons disposa l?article 8.2.b) de la Llei 5/2005, de 2 de maig, reguladora d?aquest alt òrgan consultiu. En aquest cas en qüestió, es tracta de dictaminar sobre un projecte de disposició general que es dicta en desplegament de la Llei 5/2017, de 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades i sobre emissions de diòxid de carboni.

 

En supòsits com el present, en què es dictamina sobre un projecte de disposició de caràcter general, és doctrina reiterada d?aquesta Comissió que l?abast de la seva actuació comporta l?estudi de la competència de la Generalitat de Catalunya; l?habilitació del Govern per a dictar la norma de què es tracta; la comprovació que s?hagin seguit els tràmits procedimentals previstos en la llei per a elaborar-la, i, especialment l?anàlisi de la legalitat del contingut. Tot això, sens perjudici que també es puguin formular suggeriments sobre deficiències eventuals que calgui evitar o sobre possibles millores que calgui introduir en el projecte.

 

 

III. Competència de la Generalitat de Catalunya

 

El contingut de la iniciativa normativa que es projecta s?integra dins de l?àmbit competencial que correspon a la Generalitat de Catalunya en matèria de tributs propis. L?article 203.5 de l?Estatut d?autonomia de Catalunya (EAC) atribueix a la Generalitat la competència per a establir, mitjançant una llei del Parlament, els seus propis tributs, sobre els quals té capacitat normativa.

 

D?acord amb aquesta norma, la Generalitat es competent per a aprovar la disposició projectada, el contingut de la qual abasta aspectes procedimentals relatius a l?aplicació del tribut.

 

 

IV. Habilitació del Govern

 

Respecte de l?habilitació del Govern, hi concorre una habilitació genèrica reforçada per una d?específica.

 

L?habilitació genèrica del Govern per a aprovar el present Projecte de decret es fonamenta en l?atribució de l?article 68.1 de l?EAC i de l?article 39.1 de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, relativa a la titularitat de la potestat reglamentària.

 

En tant que habilitació específica, es fonamenta, d?una banda, en la disposició final sisena de la Llei 5/2017, de 28 de març, que faculta el Govern perquè dicti les disposicions necessàries per a desplegar i aplicar el que disposa aquesta llei amb relació als tributs regulats pels capítols V, VI, VII i VIII del títol I de la part primera, entre els quals s?inclou l?impost d?estades en establiments turístics (capítol VI). D?una altra banda, i d?una manera encara més específica, l?article 36 de la mateixa Llei 5/2017 remet al reglament l?establiment de les condicions i els terminis per a presentar l?autoliquidació i efectuar l?ingrés de l?impost d?estades en establiments turístics.

 

Segons estableix l?article 40.1 de la Llei 13/2008, les disposicions dictades pel Govern han d?adoptar la forma de decret. A l?empara de les habilitacions exposades i en exercici de la potestat reglamentària que atorga al Govern l?article 68 de l?EAC, es considera que aquest compta amb habilitació legal per a aprovar la disposició projectada i que el rang de la norma és l?adequat.

 

 

V. Consideracions sobre el procediment d?elaboració del Projecte de decret

 

V.1.Marc normatiu del procediment d?elaboració del Projecte de decret

 

El procediment d?elaboració de la norma projectada que se sotmet a dictamen d?aquest òrgan consultiu s?ha d?ajustar a les previsions establertes en el títol IV de la Llei 26/2010, de 3 d?agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. Cal tenir present, a més, que la tramitació del Projecte de decret ha d?observar les previsions de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

 

D?altra banda, tenint en compte el moment d?inici del procediment, resulten aplicables les previsions que conté la Llei 39/2015, d?1 d?octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), que va entrar en vigor el 2 d?octubre de 2016. En efecte, si s?atén els documents més antics que consten datats en l?expedient (memòria general, memòria d?avaluació d?impacte i informe jurídic preliminar), s?observa que són de 23 de març de 2017. També figura en l?expedient la primera versió del projecte normatiu.

 

V.2.Conformació de l?expedient i elaboració de les memòries

 

En compliment del que preveu l?article 62 de la Llei 26/2010, la iniciativa normativa ha estat impulsada i tramitada per la unitat directiva corresponent al departament proposant, és a dir, en aquest cas, per la Direcció General de Tributs i Joc, unitat directiva del Departament de la Vicepresidència i d?Economia i Hisenda, que, d?acord amb el Decret 38/2014, de 25 de març, té assignada, entre d?altres, la funció de proposar i elaborar la normativa tributària general, de les figures tributàries pròpies i dels tributs cedits.

 

La conformació de l?expedient s?ajusta a l?article 63 de la Llei 26/2010, ja que la documentació està indexada, paginada, ordenada cronològicament i (llevat d?un document al qual es farà referència a l?inici del subapartat V.3 del present Dictamen) signada pels òrgans competents per a emetre-la.

 

L?elaboració de les memòries es regula en l?article 64.1 de la Llei 26/2010, segons el qual els projectes de disposicions reglamentàries han d?anar acompanyats sempre d?una memòria general i d?una memòria d?avaluació de l?impacte de les mesures proposades. Sobre això, en l?expedient consta la memòria general, que incorpora el projecte de reglament, signada per la directora general de Tributs i Joc, en data 23 de març de 2017, i, que a judici de la Comissió, s?ajusta al contingut mínim que exigeix l?article 64.2 de la Llei 26/2010, en la mesura que conté la justificació de la necessitat de la disposició i l?adequació de les mesures proposades als fins que es persegueixen; el marc normatiu en què s?insereix la norma; la relació de les disposicions afectades i la taula de vigències i derogacions resultants; la competència de la Generalitat sobre la matèria; la relació motivada de les persones i les entitats a les quals s?ha d?atorgar el tràmit d?audiència, i la procedència de sotmetre l?expedient a informació pública.

 

La memòria general ha estat actualitzada en data 27 de març per a motivar la urgència en la tramitació, per tal que la norma projectada pugui entrar en vigor abans de l?1 de juliol de 2017, ?a efectes d?una major seguretat jurídica i per tal de no complicar en excés el compliment d?obligacions tributàries als obligats?. En aquest sentit, s?assenyala que, en el cas de no modificar-se el període de liquidació ?ara trimestral?, es donarà la circumstància que, a data 1 de juliol de 2017, els substituts del contribuent hauran d?autoliquidar l?impost d?acord amb la nova regulació de l?impost establerta en la Llei 5/2017, vigent des de l?1 d?abril, que no haurà estat encara desplegada, principalment pel que fa a qüestions relacionades amb el compliment d?obligacions formals. En el mateix sentit, la memòria també assenyala que la urgència en la tramitació de la norma obeeix al fet que el període de liquidació vigent és trimestral i, per tant, el segon trimestre de 2017 s?ha d?autoliquidar, si no es modifica, de l?1 al 20 de juliol d?enguany.

 

L?expedient igualment conté una memòria d?avaluació d?impacte, també de data 23 de març de 2017, que, a criteri d?aquest òrgan consultiu, s?adequa al contingut mínim establert en l?article 64.3 de la Llei 26/2010, ja que integra l?informe d?impacte pressupostari, l?informe d?impacte econòmic i social, l?informe d?impacte normatiu i l?informe d?impacte de gènere. A més, afegeix altres consideracions, com ara la comparació de les opcions de regulació considerades i la implementació, el seguiment i l?avaluació de la norma.

 

V.3.Tràmit de consulta interdepartamental i informes

 

El Projecte de decret s?ha sotmès al tràmit de consulta interdepartamental, d?acord amb allò previst en l?article 66 de la Llei 26/2010, i, segons consta en l?expedient, durant aquest tràmit únicament va formular un escrit d?observacions l?Oficina del Govern, que figura en l?expedient tramès, en què també consta que han estat valorades en la memòria.

 

No obstant això, cal destacar que no s?identifica la persona que efectua aquestes observacions ni hi consta la signatura. La Comissió en diverses ocasions ha assenyalat la necessitat que es facin constar aquestes dades, sobre la base de l?article 63.2 de la Llei 26/2010, i per raons de seguretat jurídica (dictàmens 389/2015, 13/2016, 88/2016, 279/2016 i, més recentment, 106/2017).

 

D?altra banda, consten en l?expedient de tramitació del projecte normatiu tots els informes que resulten preceptius, els quals, a judici de la Comissió, s?ajusten als requisits exigibles legalment. Concretament, són els següents:

 

a) L?Informe d?impacte pressupostari de la Direcció General de Pressupostos, d?acord amb l?article 64.3.a) de la Llei 26/2010, emès en data 27 de març de 2017, té caràcter favorable, i exposa que la norma projectada no té cap repercussió en els recursos materials i personals i, per tant, no té incidència en els pressupostos de la Generalitat. En idèntic sentit ja s?havia pronunciat l?Agència Tributària de Catalunya (ATC) en un escrit de data 21 de març de 2017, que s?acompanya d?un document que quantifica les càrregues administratives que comporta la norma projectada per als subjectes passius substituts de l?impost i d?un Test de Pimes. La memòria d?avaluació d?impacte, de data 23 de març de 2017, assumeix aquest informe de l?ATC.

 

b) L?Informe d?impacte econòmic i social, d?acord amb l?article 64.3.b) de la Llei 26/2010, emès en data 23 de març de 2017 per la directora general de Tributs i Joc dins la memòria d?avaluació i d?impacte, posa en relleu que l?impacte de la mesura se circumscriu a l?àmbit de les obligacions de presentació i ingrés de les autoliquidacions, i recorda que la càrrega impositiva no recau sobre l?obligat a presentar l?autoliquidació (substitut del contribuent), sinó sobre la persona que realitza l?estada (el contribuent).

 

c) L?Informe d?impacte normatiu, d?acord amb l?article 64.3.c) de la Llei 26/2010, emès en data 23 de març de 2017 per la directora general de Tributs i Joc dins la memòria d?avaluació i d?impacte, destaca que l?establiment de dos períodes de liquidació semestrals en lloc dels períodes trimestrals vigents comporta una simplificació i reducció de càrregues administratives en tant que les obligacions formals de presentació i ingrés d?autoliquidacions que ha de complir el subjecte passiu de l?impost es redueixen significativament.

 

d) L?Informe d?impacte de gènere, d?acord amb l?article 64.3.d) de la Llei 26/2010 i amb l?article 3.g) de la Llei 11/1989, de 10 de juliol, de creació de l?Institut Català de les Dones, emès pel citat Institut en data 29 de març de 2017, té caràcter favorable i no formula observacions al text. La memòria d?impacte, emesa en data de 23 de març de 2017, anuncia que l?inclourà com a annex.

 

e) Els informes de l?Assessoria Jurídica del Departament de la Vicepresidència i d?Economia i Hisenda, d?acord amb el que exigeix l?article 65.1 de la Llei 26/2010 són els que es detallen a continuació. Consta en l?expedient l?informe jurídic preliminar de 23 de març de 2017, que es pronunciava sobre la tramitació que s?havia de dur a terme i el contingut de la proposta normativa.

 

Aquest informe incorpora una addenda en què es justifica que no és preceptiu en el present cas l?informe del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) previst en l?article 24 del Decret 43/2007, de 20 de febrer, de desenvolupament de la Llei 7/2005, de 8 de juny, per raó del caràcter purament tècnic de la modificació, en limitar-se a regular el període de liquidació i els terminis de presentació i d?ingrés de la liquidació, sense que es consideri que tingui una relació substancial amb les matèries socioeconòmiques, laborals i d?ocupació que constitueixen l?objecte d?aquest òrgan col·legiat.

 

L?informe jurídic final, emès el 26 d?abril de 2017, informa favorablement sobre la iniciativa normativa per tal que en segueixi la tramitació i se sol·liciti el dictamen preceptiu a la Comissió Jurídica Assessora, ja que disposa de la documentació preceptiva, s?han complert tots els tràmits necessaris i el seu contingut s?ajusta a dret.

 

V.4.Participació ciutadana i transparència

 

Consten en l?expedient els tràmits següents en relació amb la participació ciutadana i la transparència:

 

a) Audiència i informació pública de la Llei 26/2010

 

D?acord amb la justificació incorporada a la memòria general, el Projecte es va sotmetre al tràmit d?audiència als ens i a les entitats que s?indiquen en la mateixa memòria, i que s?assenyalen en els antecedents, i al tràmit d?informació pública mitjançant l?Edicte publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 7341, de 31 de març. 

 

Ambdós tràmits es van dur a terme pel termini reduït de set dies hàbils, en considerar-se que hi havia raons degudament raonades que així ho justificaven. Es tracta de la urgència motivada pel canvi del període de liquidació i dels terminis de presentació i ingrés de l?autoliquidació.

 

Pel que fa al tràmit d?audiència, que es regula en l?article 67 de la Llei 26/2010, la norma projectada es va sotmetre a les 73 entitats que es relacionen en els antecedents. Hi van formular al·legacions l?Associació d?Hostaleria de Girona; les entitats Associació d?Hostaleria, Turisme i Restauració de Girona i la Unió d?Hostaleria i Turisme de la Costa Brava Centre, ambdues integrades en la Federació d?Hostaleria de les Comarques de Girona; l?Associació d?Agents Consignataris de Vaixells de Barcelona, i la Federació Catalana d?Apartaments Turístics (FEDERATUR). Consta en l?expedient que les al·legacions formulades han estat degudament valorades per l?Administració promotora de la norma en la memòria de les observacions presentades.

 

Quant al tràmit d?informació pública, que es regula en l?article 68 de la Llei 26/2010, segons es fa constar en la certificació acreditativa d?aquest tràmit incorporada a l?expedient, va presentar un escrit d?al·legacions la Federació de Municipis de Catalunya. Les al·legacions que va formular aquesta entitat, tanmateix, no tenen relació amb l?articulat, sinó amb diversos aspectes sobre la configuració i gestió del fons per al foment del turisme regulat en el Decret 161/2013, que no són objecte de la norma projectada.

 

b) Transparència i consulta prèvia de la Llei 19/2014

 

La unitat impulsora del projecte normatiu ha observat les obligacions derivades de la Llei 19/2014, la qual estableix que, en aplicació del principi de transparència, l?Administració ha de fer pública la informació relativa a les decisions i actuacions amb rellevància jurídica, entre la qual s?inclouen els procediments normatius en curs, amb indicació de l?estat de la tramitació en què es troben, així com les memòries i els documents justificatius de la tramitació dels projectes o avantprojectes normatius i els diversos textos de les disposicions (art. 10.c) i d) de la Llei 19/2014). D?aquests preceptes es desprèn que ja des de l?inici del procediment i al llarg de la tramitació s?han de fer públics els documents indicats.

 

En el cas sobre el qual es dictamina, consta incorporat a l?expedient un certificat emès pel director general de l?Assessoria Jurídica del Departament de la Vicepresidència i d?Economia i Hisenda que fa constar que des del 29 de març de 2017 la ciutadania ha pogut consultar al Portal de la Transparència i al web del Departament el Projecte de decret, juntament amb la resta de documentació integrada a l?expedient, que el certificat detalla, la qual s?ha anat actualitzant en el decurs de la tramitació. Així mateix, l?informe jurídic final palesa, d?acord amb el certificat esmentat que ho acredita, que s?ha donat compliment a l?obligació de difusió d?informació que imposa l?article 10.c) i d) de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, i que la documentació del Portal de la Transparència s?ha actualitzat al llarg de la tramitació, amb indicació de l?estat de la tramitació de la disposició.

 

Per tant, la Comissió considera prou acreditat el fet que l?Administració ha donat compliment a l?esmentada exigència legal en els termes que ha reclamat en dictàmens precedents, segons els quals «no és suficient publicar la documentació assenyalada, sinó que cal mantenir-la actualitzada amb la publicació dels documents d?una manera successiva i progressiva, i fer constar la data de la publicació dels que es van difonent; informació que, un cop aprovada la norma, hauria de continuar quedant a disposició de qui la vulgui consultar. També resulta així dels articles 10.1.c) i 69.2 de la Llei 19/2014, en establir que la publicació al Portal de la Transparència de la documentació associada a l?elaboració dels projectes de disposició general ha d?incloure, respectivament, la ?indicació de l?estat de tramitació en què es troben? i la ?informació sobre l?estat de la tramitació?» (dictàmens 30/2017 i 105/2017, entre d?altres).

 

D?altra banda, pel que fa al procés participatiu previst en l?article 69.1 de la Llei 19/2014, la memòria general assenyala que es prescindeix de la possibilitat d?obrir aquest tràmit participatiu a la ciutadania des de l?inici de la tramitació del procediment perquè es considera que no té una rellevància suficient, la qual cosa troba la seva lògica jurídica en el fet que simplement es modifiquen aspectes que només afecten la mera gestió del tribut, com són els propis del període de liquidació i del termini de presentació i ingrés de l?autoliquidació d?una obligació tributària que legalment ja s?ha meritat, que ja ha nascut a càrrec del subjecte passiu.

 

En aquest marc, la Comissió considera que l?Administració instructora ha motivat adequadament les raons que han portat a no obrir aquest tràmit participatiu, complint així l?exigència reclamada per l?article 69.1 de la Llei 19/2014, tal com ha posat de manifest reiteradament aquest òrgan consultiu en els dictàmens 224/2016, 241/2016 i 30/2017, entre d?altres.

 

c) Consulta pública prèvia i altres exigències procedimentals de l?LPAC

 

c.1) Pel que fa a la consulta pública prèvia de l?article 133.1 de l?LPAC, aquesta Comissió (vid. dictàmens 52/2017 i 115/2017) n?ha destacat la importància com a nou tràmit de participació, i ha indicat que «aquest precepte legal imposa la realització de la consulta pública amb caràcter imperatiu (?s?ha de substanciar?), a través de mitjans electrònics (?a través del portal web de l?Administració competent?) i en un moment anterior a l?elaboració del text normatiu (?Amb caràcter previ a l?elaboració del projecte o avantprojecte de llei o de reglament?). Aquesta consulta pública prèvia constitueix un tràmit participatiu diferent i que no es confon amb els clàssics de la informació pública i de l?audiència (?sense perjudici?, en termes de l?article 133.2 de l?LPAC). Tots aquests tres tràmits participatius tenen en comú, però, la garantia legal segons la qual ?s?han de dur a terme de tal manera que els destinataris potencials de la norma i els qui facin aportacions sobre aquesta tinguin la possibilitat d?emetre la seva opinió, per a la qual cosa s?han de posar a la seva disposició els documents necessaris, que han de ser clars i concisos i han de reunir tota la informació necessària per poder pronunciar-se sobre la matèria?(article 133.3 de l?LPAC)».

 

I ha afegit: «Malgrat el seu caràcter imperatiu, l?article 133.4 de l?LPAC preveu determinats supòsits en els quals es pot lícitament ometre la consulta pública prèvia. En rigor, el legislador estatal ha recollit dos grups de supòsits. D?entrada, excepcions a l?obligació no només de consulta pública prèvia, sinó també dels tràmits d?audiència i d?informació pública: ?Es pot prescindir dels tràmits de consulta, audiència i informació públiques que preveu aquest article en el cas de normes pressupostàries o organitzatives de l?Administració General de l?Estat, l?Administració autonòmica, l?Administració local o de les organitzacions que en depenen o hi estan vinculades, o quan concorrin raons greus d?interès públic que ho justifiquin? (primer paràgraf de l?article 133.4 de l?LPAC). I, en segon lloc, excepcions específiques del tràmit de consulta pública prèvia: ?Quan la proposta normativa no tingui un impacte significatiu en l?activitat econòmica, no imposi obligacions rellevants als destinataris o reguli aspectes parcials d?una matèria, es pot ometre la consulta pública regulada a l?apartat primer. Si la normativa reguladora de l?exercici de la iniciativa legislativa o de la potestat reglamentària per una Administració preveu la tramitació urgent d?aquests procediments, l?eventual excepció del tràmit per aquesta circumstància s?ha d?ajustar al que preveu aquella? (paràgraf segon de l?article 133.4 de l?LPAC)» (Dictamen 52/2017).

 

L?Administració promotora ha justificat en la memòria general que ha prescindit de la consulta pública prevista en l?article 133.1 de l?LPAC argumentant que, atès el contingut i l?objecte de la norma projectada, que concreta aspectes gestors del tribut creat pel legislador, com és el període de liquidació, que passa de trimestral a semestral, amb la consegüent reducció de càrregues administratives que això suposa, es pot concloure que no tindrà un impacte significatiu en el conjunt de l?activitat econòmica del territori en què s?aplica.

 

Per tant, a judici de la Comissió, l?Administració ha incorporat, en conseqüència, tal com ha exigit aquest òrgan consultiu en dictàmens anteriors (105/2017 i 115/2017), una justificació de la no realització d?aquest tràmit que es troba entre les excepcions legalment previstes en l?article 133.4 de l?LPAC.

 

c.2) Pel que fa a la justificació en el preàmbul de l?adequació de la disposició normativa projectada als principis de bona regulació, com s?ha dit recentment en el Dictamen 115/2017, l?article 129.1 de l?LPAC imposa l?exercici de la potestat reglamentaria ?d?acord? amb els principis de bona regulació que s?enumeren: principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència. Aquest mateix precepte legal afegeix que ?en el preàmbul? del projecte de reglament ?ha de quedar prou justificada la seva adequació als principis esmentats?. Cal subratllar, d?una banda, els termes imperatius utilitzats per la llei (?ha de quedar?) i, d?una altra, que no és legalment suficient amb l?anàlisi que es pugui fer en les memòries o informes jurídics elaborats durant la tramitació del text normatiu. Cal tenir present, finalment, que l?examen d?adequació haurà d?utilitzar com a paràmetre el significat i l?abast que el mateix article 129, en la resta dels apartats, atribueix als principis de bona regulació.

 

En el cas que s?examina, no consta en l?expedient una valoració expressa i específica de l?adequació del Projecte de decret a aquests principis de bona regulació i no s?inclou en el preàmbul l?exigida suficient justificació d?adequació.

 

c.3) Quant a la planificació normativa, l?article 132 de l?LPAC imposa a les administracions públiques fer públic, anualment, ?un pla normatiu que contingui les iniciatives legals o reglamentàries que s?hagin d?elevar per a la seva aprovació l?any següent? (apartat primer). I afegeix: ?Una vegada aprovat, el pla anual normatiu s?ha de publicar al portal de la transparència de l?Administració pública corresponent.? Tal com la Comissió ha assenyalat en el Dictamen 115/2017, ?En la hipòtesi que un projecte de disposició reglamentària no es contingui en el pla normatiu esmentat, l?Administració corresponent tindrà l?obligació de justificar la necessitat de l?aprovació de la norma i, a més, l?obligació d?explicitar els motius pels quals aquesta iniciativa normativa no es troba prevista en el pla anual. La memòria d?avaluació d?impacte normatiu es configura com un lloc idoni per a contenir aquesta motivació?.

 

En el cas examinat, aquesta Comissió constata que la disposició normativa examinada no està inclosa en el pla normatiu anual corresponent. Certament, en la memòria general es justifica d?una manera adequada i suficient la necessitat d?aprovar aquesta norma, però no s?expliciten, com hauria estat adient, els motius pels quals la iniciativa normativa no es troba prevista en el pla anual. D?aquí que es consideri convenient que en la memòria s?indiquin quins són aquests motius.

 

 

VI. Observacions sobre el contingut del Projecte de decret

 

VI.1. Marc normatiu

 

L?impost sobre les estades en establiments turístics es va crear per la Llei 5/2012, de 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives, que el va configurar com un tribut propi de la Generalitat en què el fet imposable és constituït per l?estada en els establiments, que conformen l?àmbit d?aplicació subjectiva del mateix tribut, i s?estableix una graduació de la càrrega tributària segons la categoria de l?establiment.

 

Aquest impost es va desplegar reglamentàriament mitjançant el Decret 29/2012, de 9 d?octubre, pel qual s?aprova el Reglament de l?impost sobre les estades en establiments turístics, que en fase de projecte va ser objecte del Dictamen 283/2012 de la Comissió Jurídica Assessora.

 

La Llei 5/2017, de 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni, destina el capítol VI a la regulació de l?impost sobre les estades en establiments turístics. La disposició derogatòria primera, apartat segon, de la Llei 5/2017 ha derogat íntegrament el títol III (articles 98 a 116) de la Llei 5/2012, de 20 de març, que regulava l?impost sobre les estades en establiments turístics.

 

El preàmbul de la Llei 5/2017 assenyala que modifica només aspectes concrets de l?impost, però que conté una nova regulació íntegra de l?impost, en benefici del principi de seguretat jurídica. Així, es palesa que s?amplia el fet imposable per a adaptar-lo a la nova regulació de turisme, i que s?introdueixen com a nous supòsits d?exempció les estades per causes de força major o per motius de salut. I, pel que fa a la quota, s?actualitzen les tarifes, s?estableix una tarifa especial per als establiments situats en centres recreatius turístics en què es desenvolupin activitats de joc i s?estableixen quotes diferents per als creuers segons que estiguin amarrats a port menys o més de dotze hores. Finalment, pel que fa a la gestió de l?impost, es destaca la regulació de l?assistent en la recaptació com a nou obligat tributari.

 

La disposició final setena de la Llei, sobre l?entrada en vigor, estableix que el capítol VI del títol I de la part primera, relatiu a l?impost sobre les estades en establiments turístics, entra en vigor el primer dia del trimestre següent a l?entrada en vigor d?aquesta Llei. Tenint en compte que la Llei 5/2017 va entrar en vigor el 31 de març de 2017, el capítol VI de regulació de l?impost ho va fer l?1 d?abril de 2017.

 

La norma projectada, que modifica el Reglament de l?impost aprovat pel Decret 129/2012, de 9 d?octubre, es dicta en desplegament de l?article 36.1 de la Llei 5/2017, que regula l?autoliquidació de l?impost, precepte inclòs en la secció tercera del capítol VI (?Gestió i aplicació del tribut?), el qual, entre altres qüestions, estableix que ?El substitut del contribuent està obligat a presentar l?autoliquidació de l?impost i a efectuar-ne l?ingrés corresponent en les condicions i els terminis que siguin establerts per reglament?.

 

La modificació que s?opera afecta únicament els articles 9 i 10.1 del Reglament de l?impost, que regulen l?autoliquidació de l?impost i el termini i lloc de presentació i ingrés de l?autoliquidació, de manera que es passa de períodes de liquidació trimestral a dos períodes de liquidació semestral. En l?expedient, s?ha justificat la necessitat de regular amb el tràmit d?urgència els períodes de liquidació de l?impost mitjançant la modificació del reglament vigent, ja que és previst que el desplegament reglamentari de la nova regulació de l?impost que efectua la Llei 5/2017, de 28 de març, tenint en compte el temps necessari per a la tramitació, no pugui entrar en vigor abans de l?1 de juliol de 2017, data en què els substituts del contribuent hauran d?autoliquidar l?impost, de manera que, en el cas de no modificar-se el període de liquidació ?ara trimestral?, es donarà la circumstància que s?haurà d?autoliquidar l?impost d?acord amb la nova regulació de l?impost establerta en la Llei 5/2017, vigent des de l?1 d?abril, que no haurà estat encara desplegada.

 

VI.2. Preàmbul del Projecte de decret

 

En relació amb el preàmbul del Projecte de decret es formulen les observacions següents:

 

a) En aplicació de l?article 129.1 de l?LPAC, el preàmbul ha de contenir una justificació suficient de l?adequació de la disposició normativa projectada als principis de bona regulació.

 

Malgrat que en el preàmbul del present Projecte ja hi figura una justificació semblant, s?estima oportú considerar la conveniència de redactar la justificació d?una manera més precisa. D?acord amb allò manifestat per aquesta Comissió en el Dictamen 105/2017, ?[...] en el preàmbul ha de quedar prou justificada l?adequació als principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència, i eficiència, i a més s?han de definir clarament els objectius de les iniciatives normatives i la seva justificació?.

 

b) Es troba a faltar una referència a la determinació de la competència que empara la iniciativa normativa, que, com s?ha indicat, és l?establerta en l?article 203.5 de l?Estatut d?autonomia.

 

La Comissió recomana habitualment situar en primer lloc dins el preàmbul el fonament competencial i, tot seguit, exposar unitàriament el marc normatiu (vid. Dictamen 115/2017, entre d?altres).

 

c) Seria convenient que, en la referència que s?efectua a la Llei 5/2012, de 20 de març, s?especifiqui que la regulació de l?impost sobre les estades en establiments turístics contingut en aquesta norma ha estat objecte de derogació per la Llei 5/2017.

 

d) D?altra banda, per tal que el preàmbul guanyi en precisió i claredat, es recomana definir més clarament que l?objectiu únic de la norma projectada és modificar el període de liquidació de l?impost i els terminis de presentació i d?ingrés de l?autoliquidació, ja que el darrer punt del paràgraf primer del preàmbul, enllaçant amb l?incís ?a més, és convenient modificar [?]?, pot induir erròniament a fer pensar que la norma desplega o regula, a més, altres aspectes.

 

e) Finalment, no seria sobrer incorporar una referència als preceptes del Decret 129/2012, de 9 d?octubre, que són objecte de modificació per la norma projectada. 

 

VI.3. Articulat

 

Pel que fa a l?articulat, el Projecte de decret consta d?un article únic integrat per dos apartats.

 

L?apartat primer del Projecte de decret modifica l?article 9 del Decret 129/2012, de 9 d?octubre.

 

Comença per modificar-ne el títol, ja que, mentre que en la redacció original es titulava ?Autoliquidació?, arran de la reforma es preveu que es tituli ?Període de liquidació?. Aquest canvi de títol es justifica en la memòria per meres qüestions tècniques. I, efectivament, la nova titulació s?ajusta millor al contingut essencial del precepte, que no és altre que regular precisament el període de liquidació.

 

Entrant en l?estructura de l?article, s?observa que la redacció original tenia un únic apartat, integrat per dos incisos, mentre que en el projecte de reforma es preveu que tingui dos apartats.

 

L?apartat 1 de l?article 9 s?ocupa de la matèria que tracta el primer incís del redactat original d?aquest article, és a dir, de la concreció dels períodes de liquidació. Si bé, en la redacció original, els períodes de liquidació eren trimestrals, ara s?estableixen dos períodes de liquidació semestrals, de l?1 d?abril al 30 de setembre i de l?1 d?octubre al 31 de març; períodes que han estat degudament justificats en l?expedient sobre la base que coincideixen amb les temporades d?hivern i d?estiu pròpies del sector turístic.

 

L?apartat 2 de l?article 9 s?ocupa de la matèria que tracta el segon incís del redactat original d?aquest article, és a dir, de la necessitat que l?autoliquidació inclogui les quotes meritades i exigibles dins de cada període impositiu per a cada establiment o equipament turístics. Tot i que s?ha de tenir en compte que en la redacció original el període de liquidació era trimestral i ara és semestral.

 

L?apartat 2 del Projecte de decret modifica l?apartat 1 de l?article 10 del Decret 129/2012, i s?ocupa del termini en què s?ha de presentar l?autoliquidació i efectuar l?ingrés. Seguint la lògica del nou període de liquidació, aquest termini passa de ser els vint primers dies del mes següent a cada trimestre natural, a ser els vint primers dies del mes següent a cada semestre fixat pel nou apartat 1 de l?article 9.

 

En vista del que s?ha exposat, l?articulat del Projecte de decret no és susceptible de cap observació per part de la Comissió.

 

VI.4. Disposició final

 

La disposició final única del Projecte de decret preveu l?entrada en vigor ?l?endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya?. Aquesta Comissió ha reiterat que ?Cal tenir present que l?article 111-10 del Codi civil de Catalunya preveu un termini general de vacatio legis de 20 dies, de manera que s?ha de considerar que l?entrada en vigor immediata de les disposicions normatives té caràcter excepcional, motiu pel qual cal justificar amb arguments suficients aquesta previsió? (dictàmens 256/2015, 16/2016 i 227/2016).

 

En la memòria general es justifica l?entrada en vigor immediata tenint en compte que el capítol VI de la Llei 5/2017, que regula l?impost sobre les estades en establiments turístics i que comporta la modificació d?alguns elements tributaris, va entrar en vigor l?1 d?abril de 2017, i atesa la necessitat de disposar d?una norma reglamentària que reguli un nou període de liquidació semestral en substitució del trimestral vigent.

 

Del conjunt de l?expedient es desprèn que la urgència al·legada té la seva justificació més patent en el fet que, si la reforma projectada dels articles 9 i 10.1 del Reglament de l?impost no entra en vigor abans del 30 de juny d?enguany, el nou règim de liquidació semestral que pretén implementar el Govern no es podrà aplicar en el primer semestre liquidatori del present any, el qual abasta de l?1 d?abril al 30 de setembre de 2017; cosa que no tindria massa lògica, atès que, precisament, la nova Llei 5/2017, que reforma l?impost, ha entrat en vigor l?1 d?abril de 2017, és a dir, el primer dia del primer període de liquidació semestral que preveu la reforma reglamentària projectada.

 

En efecte, s?ha de tenir en compte que la nova llei no imposa un canvi en el període de liquidació, com tampoc no imposa cap canvi en els terminis de presentació i ingrés de l?autoliquidació. De fet, ni tan sols els regula, cosa que troba la seva lògica en el fet que tant l?exigibilitat com la liquidació tributàries no estan subjectes a reserva de llei tributària, en la mesura que es tracta d?aspectes lligats a l?esfera aplicativa del tribut que per se no alteren la prestació ?patrimonial i personal? de caràcter públic en la qual s?emmarquen (cf. art. 8 de la Llei 50/2003, de 17 de desembre, general tributària); de tal manera, doncs, que el règim d?exigibilitat i liquidació de l?impost sobre estades en establiments turístics s?ha deixat a la potestat reglamentària. Així ho va fer la Llei 5/2012, creadora de l?impost, i així ho continua fent la Llei 5/2017, que conté la vigent normativa legal del mateix impost.

 

La primera llei citada, la Llei 5/2012, va ser desplegada en relació amb el present impost pel Decret 129/2012, pel qual se n?aprova el Reglament, en què, en els articles 9 i 10.1 es preveu que la liquidació és per cada trimestre natural i que tant la presentació de l?autoliquidació com el seu ingrés s?ha d?efectuar dins els 20 primers dies naturals del mes següent al de la finalització de cada període trimestral de liquidació.

 

La segona llei citada, la Llei 5/2017, ha derogat la regulació legal que d?aquest impost feia la Llei 5/2012. Com que la nova llei tampoc no ha especificat res sobre l?exigibilitat i la liquidació tributàries, el titular de la potestat reglamentària és molt lliure de mantenir el règim previst en la redacció original dels articles 9 i 10.1 del Reglament de l?impost, o bé substituir-lo per un altre de diferent. I el Govern de la Generalitat es decideix, amb el present projecte normatiu de reforma dels esmentats articles del Reglament, per aquesta segona opció. I, entre les múltiples possibilitats que caben en aquesta segona opció, escull la que fa coincidir la liquidació amb les temporades semestrals considerades en el sector turístic com d?estiu (de l?1 d?abril al 30 de setembre del mateix any) o d?hivern (de l?1 d?octubre al 31 de març de l?any següent), i fixa paral·lelament que tant la presentació de l?autoliquidació com el seu ingrés s?han d?efectuar dins els 20 primers dies naturals del mes següent al de la finalització de cada període semestral de liquidació.

 

És en aquest context en el qual es planteja si l?opció per la qual s?ha decantat discrecionalment el Govern amb la present modificació del règim reglamentari d?exigibilitat i liquidació tributàries presenta alguna nota que justifiqui la urgència de la seva entrada en vigor; nota que es troba en una qüestió tècnica prou manifesta com és que, si la nova regulació reglamentària no entrés en vigor abans del 30 de juny d?enguany, els subjectes passius substituts haurien de continuar presentant l?autoliquidació corresponent al segon trimestre liquidatori, que abasta els mesos d?abril a juny, la qual cosa impediria aplicar l?any 2017 la normativa ara projectada, consistent en el fet que aquest segon trimestre natural s?integra dins el període liquidatori d?estiu que abasta els mesos d?abril a setembre.

 

En vista del que s?ha exposat, la disposició final del Projecte de decret tampoc no és susceptible de cap observació per part de la Comissió.

 

 

CONCLUSIÓ

 

Un cop valorades les observacions formulades en aquest Dictamen, el vicepresident del Govern i conseller d?Economia i Hisenda pot sotmetre a l?aprovació del Govern el Projecte de decret pel qual es modifica el Reglament de l?impost sobre les estades en establiments turístics aprovat pel Decret 129/2012, de 9 d?octubre.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga