Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 187/2023 del 01 de junio del 2023

Cuestión

Reclamació de responsabilitat patrimonial instada davant el Departament de Territori per les empreses Pacs-Elittes, SL, i Inversiones Patrimoniales Concertadas, SL, pels danys i perjudicis derivats de la devaluació del valor d'uns terrenys al Sector Residencial Ampliació Canadà Park, i que atribueixen a un canvi de classificació urbanística arran de l'aprovació del Pla d'ordenació urbanística municipal de Vallgorguina

Contestacion

La Comissió Jurídica Assessora, reunida l?1 de juny de 2023, amb la presidència del Sr. Jaume Vernet i Llobet, actuant com a secretària la Sra. Cristina Figueras i Bosch, amb la participació de les Sres. i els Srs. Esther Arroyo i Amayuelas, Meritxell Barnola Sarri, Agustí Cerrillo i Martínez, Lluís Maria Corominas i Díaz, Maria Mercè Darnaculleta i Gardella, Francesc Homs i Molist, Albert Lamarca i Marquès, Marc Marsal i Ferret, Carles Mundó i Blanch, Montserrat Peretó Garcia, i Miquel Sàmper i Rodríguez, i essent-ne ponent la Sra. Judith Gifreu i Font, ha aprovat el Dictamen següent:

ANTECEDENTS DE FET

1. El 2 de desembre de 2021, les mercantils Pacs-Elittes, SL, i Inversiones Patrimoniales Concertadas, SL, mitjançant representant, van presentar davant el Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori una reclamació de responsabilitat patrimonial pels danys i perjudicis causats per la devaluació del valor d?uns terrenys de la seva propietat situats al Sector Residencial Ampliació Canadà Park, i que atribueixen a un canvi de classificació urbanística arran de l?aprovació del Pla d?ordenació urbanística municipal de Vallgorguina. Els reclamants no quantificaven la indemnització.

2. El 9 de desembre de 2021, el lletrat del Servei de Recursos i Reclamacions va comunicar a les reclamants que havien d?esmenar l?escrit inicial en el sentit d?especificar els danys patits i aportar la seva valoració.

3. El 17 de desembre de 2021, les reclamants van presentar un escrit en el qual valoraven la indemnització en un total de 942.985 euros i també indicaven el percentatge de titularitat en la finca.

4. El 18 de gener de 2022, es va comunicar a les reclamants la resolució d?admissió a tràmit de la reclamació i nomenament d?instructor.

5. El 21 de gener de 2022, es va demanar a la Comissió Territorial d?Urbanisme de l?Arc Metropolità un informe sobre els fets objecte de la reclamació de responsabilitat patrimonial.

6. El 24 de gener de 2022, es va donar trasllat de la reclamació a l?Ajuntament de Vallgorguina, el qual, el 7 de febrer de 2022, va trametre un informe de l?arquitecta municipal en el qual feia una relació cronològica dels fets i concloïa que no hi concorrien els requisits previstos en l?article 48.a) del text refós de la Llei de sòl i rehabilitació urbana (TRLSRU), aprovat pel Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d?octubre, per estimar la reclamació.

7. El 14 de febrer de 2022, la coordinadora comarcal de l?esmentada Comissió Territorial va emetre l?informe tècnic requerit, en el qual concloïa que no era procedent estimar la reclamació.

8. El 15 de febrer de 2022, l?instructor va obrir un període de prova de 30 dies, va denegar la pràctica d?algunes proves proposades per les reclamants i en va admetre d?altres.

9. El 21 d?abril de 2022, l?instructor va donar vista de l?expedient a les reclamants i un termini de 15 dies per a formular-hi al·legacions. Amb l?escrit d?obertura del tràmit d?audiència es va donar trasllat de l?informe de la coordinadora comarcal i de l?arquitecta municipal. No consta que les reclamants hi formulessin al·legacions.

10. El 27 de maig de 2022, l?Ajuntament va trametre al Departament l?informe de l?arquitecte municipal de 3 de febrer de 2022.

11. El 3 de març de 2023, l?instructor, amb el vistiplau del cap del Servei de Recursos i Reclamacions i la conformitat del director general d?Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura, va emetre una proposta de resolució en sentit desestimatori de la reclamació. En la proposta es fa esment, entre d?altres qüestions, a la falta de legitimació activa de les reclamants, a la manca de legitimació passiva de la Generalitat de Catalunya i a la manca de dany efectiu derivat de l?aprovació del POUM.

12. El 24 d?abril de 2023, l?Assessoria Jurídica del Departament de Territori va informar que era procedent desestimar la reclamació de responsabilitat patrimonial.

13. El 26 d?abril de 2023, el secretari general del Departament de Territori, per delegació en virtut de la Resolució TER/285/2023, de 2 de febrer, va demanar a la Comissió Jurídica Assessora l?emissió del dictamen preceptiu.

14. El 28 d?abril de 2023, va tenir entrada en aquesta Comissió Jurídica Assessora la petició de dictamen.

15. En la sessió de 4 de maig de 2023, el Ple de la Comissió Jurídica Assessora va admetre a tràmit la petició i en va designar ponent.

FONAMENTS JURÍDICS

I. Objecte del Dictamen

Se sotmet a consideració de la Comissió Jurídica Assessora la reclamació de responsabilitat patrimonial instada davant l?aleshores Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori (actualment, Departament de Territori) per les empreses Pacs-Elittes, SL, i Inversiones Patrimoniales Concertadas, SL, pels danys i perjudicis derivats de la devaluació del valor d?uns terrenys situats al Sector Residencial Ampliació Canadà Park, i que atribueixen a un canvi de classificació urbanística arran de l?aprovació del Pla d?ordenació urbanística municipal de Vallgorguina, aprovat definitivament per l?acord de la Comissió Territorial d?Urbanisme de l?Arc metropolità.

II. Intervenció de la Comissió Jurídica Assessora

La intervenció d?aquest òrgan consultiu és preceptiva, a l?empara del que disposen els articles 86 de la Llei 26/2010, de 3 d?agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya i 8.3.a) de la Llei 5/2005, de 2 de maig, de la Comissió Jurídica Assessora, respecte de les reclamacions de responsabilitat patrimonial de les administracions públiques la quantia de les quals sigui igual o superior als 50.000 euros mínims preceptius.

En aquest cas, la quantia de la reclamació de responsabilitat patrimonial es fixa en l?escrit en un total de 942.985 euros, una xifra superior al mínim preceptiu fixat.

III. Règim jurídic de la responsabilitat patrimonial de l?Administració

La responsabilitat patrimonial de l?Administració pública està prevista en l?article 106 de la Constitució, que reconeix el dret dels particulars a ser indemnitzats per qualsevol lesió que pateixin en els seus béns i drets, com a conseqüència del funcionament dels serveis públics, exceptuant els casos de força major.

El marc legislatiu regulador de la institució de la responsabilitat patrimonial de l?Administració, en l?àmbit normatiu estatal, es recull en l?article 32 de la Llei 40/2015, d?1 d?octubre, de règim jurídic del sector públic (LRJSP), pel que fa als principis de la responsabilitat, i en relació amb la indemnització i el seu càlcul, en l?article 34 del mateix cos legal.

Quant al procediment, es regula en la Llei 39/2015, d?1 d?octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), concretament en els articles 65, 67, 81, 91 i 92, els quals preveuen diverses especialitats del procediment de responsabilitat patrimonial. Dins la normativa catalana, són d?aplicació els articles 81 a 87 de la Llei 26/2010.

Finalment, s?han de tenir en compte les previsions específiques relatives a la responsabilitat patrimonial de l?Administració derivada de la seva activitat en matèria urbanística, contingudes en l?article 48 del TRLSRU i en l?article 115 del text refós de la Llei d?urbanisme de Catalunya (TRLUC), aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d?agost, que concreta determinades especialitats de la normativa estatal, sense incorporar-hi noves situacions indemnitzables.

En el cas sobre el qual es dictamina, el procediment es va iniciar el 2 de desembre de 2021, amb la presentació de l?escrit de reclamació en el registre electrònic de la Generalitat de Catalunya. Per tant, pel que fa a les regles procedimentals de tramitació, resulta aplicable la regulació continguda en l?LPAC.

Des del punt de vista material o substantiu, el règim jurídic aplicable és l?establert en la normativa vigent en el moment en què es va produir el fet o l?acte que motivi la reclamació. Atès que la reclamació es fonamenta en l?aprovació definitiva del POUM de Vallgorguina i que l?acord d?aprovació definitiva es va publicar al DOGC núm. 8287, de 4 de desembre de 2020, són d?aplicació l?LPAC i l?LRJSP. També són d?aplicació els articles 81 a 87 de la Llei 26/2010, de 3 d?agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.

D?acord amb la legislació esmentada, els ciutadans tenen dret a ser indemnitzats per les administracions públiques de tota lesió que pateixin en qualsevol de llurs béns i drets, sempre que sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics, excepte en els casos de força major o de danys que els ciutadans tinguin el deure jurídic de suportar. Els requisits que hi han de concórrer perquè la petició prosperi i la persona perjudicada tingui dret a ser indemnitzada són: a) Que existeixi un dany efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o un grup de persones; b) Que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal del servei públic; c) Que no hi hagi intervingut força major, i d) Que el dany sigui antijurídic, en el sentit que qui el pateixi no tingui el deure jurídic de suportar-lo.

De conformitat amb l?article 81.2, tercer apartat, de l?LPAC, el dictamen de l?òrgan consultiu s?ha de pronunciar sobre l?existència o no de relació de causalitat entre el funcionament del servei públic i la lesió produïda i, si escau, sobre la valoració del dany causat i la quantia i la forma de la indemnització d?acord amb els criteris establerts en la mateixa Llei.

IV. Consideracions formals

IV.1. Legitimació activa

Presenten la reclamació les mercantils Pacs-Elittes, SL, i Inversiones Patrimoniales Concertadas, SL, mitjançant representació lletrada. La representació de les dues societats mercantils ha quedat acreditada en l?expedient en els termes previstos en l?article 5 de l?LPAC, atès que juntament amb la reclamació han aportat una còpia de l?escriptura de poder a favor del seu representant.

Pel que fa a la legitimació de les mercantils existeix una discrepància entre la proposta de resolució de l?instructor i l?informe jurídic de l?Assessoria Jurídica del Departament de Territori. Així, mentre la proposta de resolució no qüestiona la legitimació activa de les dues mercantils i en l?apartat sisè s?afirma que ?queda acreditada la titularitat de finques situades a l?antic sector Ampliació Canadà Parc, a favor de les entitats reclamants, se?ls ha de reconèixer la legitimació activa?, per contra, l?informe de l?Assessoria Jurídica del Departament de Territori (apartat 3.4) conclou que ?es considera que amb la documentació que figura actualment en aquest expedient 2021/76669/B no estaria degudament acreditada la legitimació activa per part de les entitats reclamants, ja que no es pot arribar a constatar que la finca registral núm. 2453 de Vallgorguina formés part, total o parcialment, de l?antic ?Sector Residencial Ampliació Canadà Park?. La ?desclassificació? com a sòl apte per a urbanitzar per part del POUM seria el que fonamentaria la seva reclamació de responsabilitat patrimonial. En conseqüència, en l?hipotètic supòsit que arran de la tramitació d?aquest procediment s?hagués d?indemnitzar les entitats reclamants, amb caràcter previ a la seva resolució caldria requerir-les a fi que acreditessin fefaentment que l?esmentada finca 2453 formava part de l?àmbit territorial del citat ?Sector Residencial Ampliació Canadà Park?.

Sobre aquesta qüestió cal dir que, d?acord amb les dades de què disposa, el Departament considera que la finca registral de les instants es trobaria en un àmbit de sòl urbà (Urbanització Canadà Park), la qual cosa no sembla possible perquè no concordaria amb la presentació de sengles plans parcials urbanístics, els anys 1985 i 2018, referits a un sector de sòl apte per a urbanitzar. Ultra això, escau assenyalar que el Pla parcial de 1985 ?aprovat definitivament per la Generalitat? havia d?incloure informació urbanística relativa a l?estructura de la propietat, de tal manera que es podria contrastar fàcilment si la finca es troba incorporada en el sector del Pla parcial. És així que l?Administració de la Generalitat no pot exigir als interessats que aportin documentació que ja té en el seu poder (article 28.2 de l?LPAC).

IV.2. Competència per a tramitar i resoldre el procediment

La competència per a tramitar i resoldre el procediment de responsabilitat patrimonial correspon al Departament de Territori, en la mesura que va ser la Comissió Territorial d?Urbanisme de l?Arc Metropolità de Barcelona l?òrgan que va aprovar definitivament el POUM de Vallgorguina, en la sessió de 5 d?octubre de 2020. Si bé, el 13 de desembre de 2019, aquesta Comissió Territorial va acordar aprovar definitivament el POUM de Vallgorguina, supeditant-ne la publicació al DOGC i la consegüent executivitat a la presentació d?un text refós, no va ser fins al 5 d?octubre de 2020 quan es va donar conformitat al text refós del POUM, promogut i tramès per l?Ajuntament en compliment de l?acord d?aprovació definitiva de la Comissió Territorial d?Urbanisme de l?Arc Metropolità de Barcelona de data 13 de desembre de 2019. I va esdevenir executiu un cop publicat al DOGC núm. 8287, el 4 de desembre de 2020.

D?acord amb l?article 8 del Decret 68/2014, de 20 de maig, pel qual es regula la composició i el funcionament intern dels òrgans urbanístics de la Generalitat de caràcter col·legiat, les comissions territorials d?urbanisme són òrgans urbanístics de la Generalitat que s?adscriuen al departament competent en matèria d?urbanisme i que compleixen funcions de caràcter informatiu, consultiu, gestor i resolutiu i, a instància dels ajuntaments, també de caràcter interpretatiu. En concret, la Comissió Territorial d?Urbanisme de l?Arc Metropolità de Barcelona exerceix les seves funcions en l?àmbit territorial de la comarca del Vallès Oriental i dels municipis de les comarques del Baix Llobregat, el Maresme i el Vallès Occidental que no formen part de l?Àrea Metropolitana de Barcelona, d?acord amb la Llei 31/2010, de 3 d?agost, de l?Àrea Metropolitana de Barcelona.

La proposta de resolució (apartat cinquè) considera que el Departament de Territori té legitimació passiva en tant que un dels òrgans que té adscrit, la Comissió Territorial d?Urbanisme de l?Arc Metropolità de Barcelona, ha acordat l?aprovació definitiva del POUM, que conté la reclassificació dels terrenys propietat de les instants, sobre la base que ?el canvi de classificació de l?antic sector Ampliació Canadà Parc continguda en el POUM de Vallgorguina té per objecte donar compliment a les determinacions del Pla territorial metropolità de Barcelona, aprovat per acord del Govern de Catalunya de 22 d?abril de 2010?.

En la resolució del cap del Servei de Recursos i Reclamacions, de 18 de gener de 2021, no es fa constar expressament la competència d?aquest òrgan per a tramitar el procediment de responsabilitat patrimonial, per bé que escau entendre que és l?òrgan competent de conformitat amb l?article 125.1 del Decret 155/2022, de 30 d?agost, d?estructuració del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori (en l?actualitat, Departament de Territori).

Pel que fa a la competència per a resoldre el procediment, correspon al secretari general del Departament de Territori, d?acord amb la delegació de competències de la persona titular del Departament de Territori en diversos òrgans del Departament, efectuada mitjançant la Resolució TER/285/2023, de 2 de febrer (DOGC núm. 8849, de 7 de febrer).

IV.3. Conformació de l?expedient administratiu i tramitació del procediment

La conformació de l?expedient de responsabilitat patrimonial és correcta. La còpia que s?ha fet arribar a aquesta Comissió disposa de la documentació ordenada cronològicament i precedida de l?índex corresponent, la qual incorpora l?acreditació de les notificacions efectuades i està autenticada per la diligència del cap del Servei de Recursos i Reclamacions de 25 d?abril de 2023. Es dona així compliment en termes generals a les previsions recollides en els articles 46.2 i 56.2 de la Llei 26/2010 i els articles 41.1.b), segon paràgraf, i 70 de l?LPAC. Cal advertir, però, que la documentació està agrupada per blocs de documents que s?identifiquen en l?índex, però no està foliada.

Quant a la tramitació del procediment s?ha ajustat, en general, a les disposicions de la Llei 26/2010 i de l?LPAC, amb les precisions que s?efectuaran a continuació.

Consta en l?expedient que un cop rebuda la reclamació, el lletrat del Servei de Recursos i Reclamacions va demanar a la part reclamant l?esmena de la sol·licitud i que, després de ser atès el requeriment, per Resolució del cap del Servei de Recursos i Reclamacions es va admetre a tràmit la reclamació i es va nomenar instructor. Consta, així mateix, que la reclamació es va comunicar als reclamants, als quals es va informar del termini de resolució i notificació de la resolució del procediment i també que no es tractava d?un supòsit d?actuació conjunta de diverses administracions previst en l?article 33.4 de l?LRJSP, però que, no obstant això, es comunicaria a l?Ajuntament la presentació de la reclamació.

També figura a l?expedient que es va sol·licitar un informe a la secretària de la Comissió Territorial d?Urbanisme de l?Arc Metropolità de Barcelona, el qual consta a l?expedient.

Posteriorment, l?instructor va obrir un període prova de 30 dies, i va resoldre acceptar la pràctica d?algunes proves i denegar-ne altres.

Escau posar també de manifest que ni l?admissió a tràmit de la reclamació ni el tràmit d?audiència s?han notificat a la companyia asseguradora, malgrat que la Comissió ha assenyalat diverses vegades que l?atorgament d?audiència a l?asseguradora s?ajusta al que preveu l?article 22 de la Llei 26/2010, és a dir, el dret dels ciutadans a una bona administració, i a l?obligació de donar audiència a tots els interessats, establerta en l?article 82 de l?LPAC (dictàmens 84/2019, 13/2021 i 100/2021). Sobre aquesta omissió, l?instructor argumenta que no s?ha donat audiència a l?asseguradora perquè la responsabilitat patrimonial al·legada per un instant està exclosa de la pòlissa d?assegurances vigent a l?entrada en vigor del POUM.

Un cop finalitzada la instrucció, es va donar audiència a l?Ajuntament i als reclamants. No consta que aquests darrers hi hagin formulat al·legacions.

L?article 81.2 in fine de l?LPAC prescriu que l?Administració instructora s?ha de pronunciar sobre la valoració de la reclamació. Tanmateix, es va emetre una proposta de resolució desestimatòria de la reclamació, que no conté cap quantificació subsidiària, omissió que no s?adiu amb la doctrina d?aquesta Comissió sobre la necessitat que aquest òrgan compti amb una valoració subsidiària dels danys per al cas hipotètic d?estimar-se la reclamació, atès que s?ha de pronunciar sobre la valoració d?aquests segons l?article 81.2 in fine de l?LPAC (entre molts d?altres, dictàmens 8/2020,144/2020 i 350/2021).

Finalment, l?Assessoria Jurídica del Departament va informar desfavorablement sobre la reclamació i a continuació consta que el secretari general del Departament va sol·licitar a la Comissió el dictamen preceptiu; petició que va tenir entrada en el Registre d?aquest òrgan consultiu el 28 d?abril de 2023.

IV.4. Temporalitat del procediment

Sobre la temporalitat del procediment, s?ha d?assenyalar que el termini màxim per a resoldre expressament els procediments de responsabilitat patrimonial i notificar-ne la resolució és de sis mesos (article 91.3 de l?LPAC) a comptar des que la sol·licitud va tenir entrada en el registre de l?òrgan competent per a tramitar-la (article 21.3.b) de l?LPAC), sens perjudici de la possibilitat de suspensió en els casos previstos legalment (article 22 de l?LPAC). Transcorregut aquest termini sense que s?hagi dictat i notificat la resolució, es pot entendre desestimada la sol·licitud d?indemnització (article 91.3 de l?LPAC). Això no obstant, l?Administració està obligada a dictar una resolució expressa i notificar-la (article 21.1 de l?LPAC).

En els casos de desestimació per silenci administratiu, la resolució expressa posterior al venciment del termini l?ha d?adoptar l?Administració sense cap vinculació al sentit del silenci (article 24.3.b) de l?LPAC).

En el cas sobre el qual es dictamina, el termini s?ha exhaurit amb escreix, atès que la reclamació es va presentar el 2 de desembre de 2021 i la petició de Dictamen no s?ha presentat fins al 28 d?abril de 2023.

La Comissió ha indicat en diverses ocasions que les dilacions injustificades en el procediment no s?avenen amb el dret a una bona administració (per tots, els dictàmens 129/2019, 259/2021 i 310/2022). Aquest dret està reconegut, entre altres normes, en l?article 30 de l?Estatut d?autonomia de Catalunya i en l?article 22 de la Llei 26/2010, el qual inclou com un dels drets de la ciutadania el dret a obtenir una resolució expressa i una notificació corresponent dins del termini establert legalment. En aquest sentit, s?ha de destacar la Sentència 1853/2019, de 18 de desembre, de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Segona, del Tribunal Suprem (núm. rec. 4442/2018), en què reitera la seva doctrina per a assenyalar que ?[?] del derecho a una buena Administración pública derivan una serie de derechos de los ciudadanos con plasmación efectiva. No se trata, por tanto, de una mera fórmula vacía de contenido, sino que se impone a las Administraciones públicas de suerte que a dichos derechos sigue un correlativo elenco de deberes a estas exigibles, entre los que se encuentran, desde luego, el derecho a la tutela administrativa efectiva y, en lo que ahora interesa sobre todo, a una resolución administrativa en plazo razonable? (fonament de dret novè).

V. Tempestivitat de la reclamació

D?acord amb el que es preveu en l?article 67.1 de l?LPAC, el dret a reclamar prescriu al cap d?un any que s?hagi produït el fet o l?acte que motivi la indemnització o que se?n manifesti l?efecte lesiu. En els supòsits que sigui procedent reconèixer el dret a indemnització per anul·lació en via administrativa o contenciosa administrativa d?un acte o disposició de caràcter general, el dret a reclamar prescriu al cap d?un any d?haver-se notificat la resolució administrativa o la sentència definitiva.

Les mercantils sostenen que la reclamació s?adreça contra la Generalitat de Catalunya, pels danys derivats de l?aprovació definitiva del POUM. En aquest cas, i a l?efecte del còmput del termini, el dies a quo s?identifica amb la data de la publicació al DOGC de l?acord d?aprovació definitiva del POUM (DOGC núm. 8287, de 4 de desembre de 2020).

Atès que la reclamació de responsabilitat patrimonial es va formular el 2 de desembre de 2021, aquesta Comissió aprecia que la reclamació és tempestiva.

VI. Qüestions de fons

VI.1. Descripció dels fets en què s?emmarca el procediment de reclamació de responsabilitat patrimonial

De la informació que consta en l?expedient i de les resolucions judicials referides al supòsit que s?examina, poden extreure?s les circumstàncies fàctiques i jurídiques més rellevants en què s?emmarca el procediment de responsabilitat patrimonial següents:

La urbanització Canadà Park està situada a la banda oest del municipi de Vallgorguina, s?enfila pel vessant nord-est de la serra d?en Benet i és en l?actualitat un barri d?habitatges unifamiliars.

Les Normes subsidiàries de planejament, aprovades definitivament el 27 de juny de 1984 i publicades al DOGC el 19 d?octubre de 1984, van delimitar l?anomenat ?Sector Residencial Ampliació Canadà Park?, situat a la banda nord-oest de la urbanització, amb la previsió de desenvolupar-lo pel sistema de compensació. Per dur a terme la transformació del sector, l?11 de desembre de 1985 es va aprovar un Pla parcial urbanístic que no va esdevenir executiu, atès que no es va presentar la garantia preceptiva. Posteriorment, es va formalitzar un avanç d?un segon Pla parcial que, després de ser informat per la Comissió Territorial d?Urbanisme de Barcelona, el 8 de maig de 2018 ?en l?informe de la coordinadora comarcal i la proposta de resolució, en canvi, se cita la data de 5 d?abril de 2018?, no es va seguir tramitant.

La finca està inscrita en el Registre de la Propietat de Sant Celoni (tom 1693, llibre 44 de Vallgorguina, foli 4, finca 2453, inscripció 3a.), amb la descripció següent:

?URBANA: PORCIÓ DE TERRENY, edificable, de forma irregular, situada en el terme municipal de Vallgorguina, a l?Ordenació Canadà Park, amb una superfície de cinc hectàrees, vuitanta-cinc àrees, quinze centiàrees i vuitanta-sis miliàrees. LIMITA: pels seus quatre punts cardinals amb resta de finca matriu.?

Quant al títol de propietat, la finca correspon a la mercantil Inversiones Patrimoniales Concertadas, SL, en un percentatge del 30,55 % i a la mercantil Pacs-Elittes, SL, en una proporció del 38,90 %.

Amb l?aprovació del POUM de Vallgorguina, l?any 2020, aquest sector ha passat a classificar-se com a sòl no urbanitzable, zona de protecció forestal (clau N2b) amb la finalitat d?adaptar-se a les determinacions del Pla territorial metropolità de Barcelona, aprovat definitivament el 20 d?abril de 2010, que assigna una reducció/extinció al sector de sòl urbanitzable ?Ampliació Canadà Park? per tractar-se d?un creixement basat en un model dispers d?ocupació sobre terrenys amb pendents superiors al 20 %.

VI.2. La posició de la part reclamant

Les reclamants fonamenten la pretensió en la consideració que existeix una relació de causalitat entre els danys produïts i el funcionament dels serveis urbanístics del Departament de Territori, que li han causat un dany que no tenen el deure jurídic de suportar.

Invoquen com a fonament per a aquesta pretensió l?article 48.a) del TRLSRU i, en la seva defensa, argumenten que ?el cambio de ordenación urbanística no se ha producido una vez transcurridos los plazos para el desarrollo de la antigua ordenación? i que l?execució del planejament no va prosperar ?[?] por cuanto desde que comenzaron los trabajos del POUM, ha quedado claro que las administraciones urbanísticas han bloqueado cualquier salida amparada en la antigua ordenación, es decir, la ejecución no se habría llevado a efecto por causas imputables a la Administración?.

Afegeixen que, el 21 de desembre de 1983, els anteriors propietaris de la finca van cedir a la Diputació de Barcelona una finca rústica (d?unes 60 hectàrees) a canvi que se?ls reconegués edificabilitat en un sector de sòl apte per a urbanitzar (Sector Residencial Ampliació Canadà Park).

Manifesten que la desclassificació efectuada pel POUM es va dur a terme per adequar-se a les directrius contingudes en el Pla territorial metropolità de Barcelona, amb la qual cosa sostenen que la desclassificació ve imposada des d?un àmbit supramunicipal i que la Generalitat ha de respondre dels danys ocasionats. Addicionalment, consideren que hi ha una responsabilitat concurrent amb l?Ajuntament, que és qui ha promogut el nou planejament. Per tant, conclouen que la responsabilitat dels danys al·legats és solidària entre ambdues administracions i en l?escrit de reclamació puntualitzen el següent: ?[...] paralelamente se procederá a formular reclamación contra el Ayuntamiento, sin que ello quiera decir que se pretenda un cobro duplicado por los mismos conceptos.?

Quant a la concreció dels danys, al·leguen que disposaven del dret d?aprofitament urbanístic dels sòls classificats com a aptes per a urbanitzar en un 85 % d?acord amb l?article 40.2 del TRLUC, i que el dany efectiu i el perjudici causat resulta de la comparació entre el valor de terreny conforme a la classificació com a sòl no urbanitzable i el valor que tenia abans de la seva desclassificació. En concret, manifesten que el perjudici de la desclassificació de la totalitat de la finca és de 942.985 euros i que la indemnització que correspondria a cadascuna de les seves representades és la proporció corresponent del percentatge de propietat que posseeixen.

VI.3. L?informe de la Comissió Territorial d?Urbanisme de l?Arc Metropolità de Barcelona

L?informe de la coordinadora comarcal, de 14 de febrer de 2022, conclou que no concorren els requisits assenyalats en els supòsits indemnitzatoris regulats als articles 48.a) TRLSRU i 115 TRLUC, de tal manera que l?alteració urbanística que deriva del POUM de Vallgorguina, en tant que implica meres limitacions i deures que defineixen el contingut urbanístic de la propietat, no confereix a les persones propietàries el dret a exigir indemnització.

Pel que fa a la reclamació de les despeses corresponents als honoraris que han hagut de satisfer als professionals que van intervenir en la tramitació del pla parcial del sector i la realització dels treballs preliminars necessaris, recorda que, el 5 d?abril de 2018, la Comissió Territorial d?Urbanisme de Barcelona va informar sobre l?avanç del pla parcial i que no consta cap altra tramitació relacionada amb el sector de referència.

VI.4. La proposta de resolució

La proposta de resolució, que no qüestiona ni la legitimació activa de les mercantils reclamants ni la tempestivitat de la reclamació, considera que les reclamants no han patrimonialitzat cap dels continguts artificials de la propietat del sòl derivats del compliment i execució dels deures urbanístics establerts per l?ordenament, ja que ni tan sols s?ha arribat a aprovar el planejament derivat que desenvolupi les previsions contingudes en el planejament anterior al POUM. Per tant, les reclamants no han estat privades d?un aprofitament urbanístic que ni tan sols van començar a adquirir mitjançant el compliment dels deures urbanístics inherents.

En conseqüència, la proposta manté que no s?aprecia la producció de cap dany efectiu.

Dit això, es fa esment a l?informe emès per la Comissió Territorial d?Urbanisme de l?Arc Metropolità de Barcelona i al fet que les reclamants van adquirir la seva participació en la finca l?any 2003, havent transcorregut amb escreix el termini de vuit anys establert en les Normes subsidiàries de planejament de Vallgorguina de 1984 per a la seva revisió, de manera que en el mateix moment d?aquella adquisició ja no hi havia motius que justifiquessin la confiança legítima en el manteniment de l?ordenació vigent.

D?altra banda, s?indica que ?[...] entre l?adquisició d?aquella participació i l?entrada en vigor, l?any 2010, del Pla territorial metropolità de Barcelona han transcorregut set anys sense que consti cap actuació de les entitats reclamants destinada al desenvolupament del sector; entre l?esmentada adquisició i les primeres actuacions de les entitats reclamants davant l?Ajuntament de Vallgorguina dirigides a la tramitació i aprovació del corresponent Pla parcial, han transcorregut tretze anys; entre l?aprovació de les Normes subsidiàries de Planejament de Vallgorguina i l?entrada en vigor, l?any 2010, del Pla territorial metropolità de Barcelona han transcorregut més de 25 anys, i més de 30 anys entre l?aprovació de les Normes subsidiàries de planejament i les primeres actuacions de les entitats reclamants davant l?Ajuntament de Vallgorguina dirigida a la tramitació i aprovació del corresponent Pla parcial?.

Finalment, s?argumenta que, d?acord amb la documentació aportada per la societat Pacs-Elittes, SL, i amb l?informe de l?arquitecta municipal de Vallgorguina, l?activitat de les reclamants davant l?Ajuntament tendent al desenvolupament del sector Ampliació Canadà Parc es va iniciar l?any 2016, i que, d?acord amb l?informe emès per la Comissió Territorial d?Urbanisme de l?Arc Metropolità de Barcelona, aquesta intervenció va donar lloc a la tramitació d?un segon Pla parcial, sobre l?avanç del qual va informar la Comissió Territorial d?Urbanisme de Barcelona el 5 d?abril de 2018, sense que es tingui constància de possibles tràmits posteriors.

És en atenció a tot l?exposat que, en la proposta de resolució, es considera que el termini implícit derivat d?una activitat diligent destinada al desenvolupament de les determinacions del planejament en el sector Ampliació Canadà Parc s?ha excedit amb escreix.

A més, en la proposta també es defensa la inexistència de nexe causal entre l?actuació de l?Administració autonòmica i el dany al·legat.

Escau posar de manifest que aquesta proposta de resolució no considera acreditada suficientment la quantificació dels danys i, com ja s?ha assenyalat ut supra, tampoc no inclou una valoració subsidiària dels danys al·legats.

VI.5. L?informe de l?Assessoria Jurídica

En l?informe de 24 d?abril de 2023, l?Assessora Jurídica qüestiona la legitimació activa de la part reclamant i, pel que fa al fons de l?assumpte, informa desfavorablement sobre la reclamació.

Sobre els danys al·legats, l?informe conté una relació expressa dels articles de la legislació urbanística i en matèria de sòl que preveuen l?ordenació dels terrenys i els criteris de valoració en supòsits on calgui procedir a la seva indemnització i conclou que, tenint en compte que fa més de trenta anys de la publicació en el DOGC de l?aprovació definitiva de les normes subsidiàries de planejament per part de la Comissió d?Urbanisme de Barcelona, en les quals es preveia la zona d?ampliació de Canadà Park com a sòl apte per a urbanitzar, i que les entitats reclamants no han acreditat l?aprovació d?un Pla parcial urbanístic de desenvolupament de la totalitat d?aquest sector ni de cap figura de gestió urbanística, és evident la manca de patrimonialització d?aprofitaments urbanístics.

Respecte dels danys reclamats per la pèrdua de valor del sòl de la finca, l?informe posa de manifest que la delimitació de les finques que formaven part en les anteriors Normes subsidiàries del ?Sector Residencial Ampliació Canadà Park? i que en el POUM han passat a ser classificades com a sòl no urbanitzable i qualificades de zona de protecció Forestal, clau N2b, es correspon amb la delimitació que va aprovar provisionalment l?Ajuntament de Vallgorguina, atès que no consta que la Comissió Territorial d?Urbanisme de l?Arc Metropolità de Barcelona hagués incorporat cap prescripció a l?empara de la potestat que li atorga l?article 92 del TRLUC i, per tant, no va tenir cap influència en les seves determinacions respecte als terrenys de l?antic sector. Per tot això, nega cap quota de responsabilitat en l?actuació de l?Administració de la Generalitat.

Afegeix que, en cap cas, no es pot imputar a la Generalitat de Catalunya el fet que ni tant sols hagi pogut entrar en vigor un pla urbanístic derivat que desenvolupés el ?Sector Residencial Ampliació Canadà Park?, previst en les Normes subsidiàries de Vallgorguina de 1984 i que les determinacions urbanístiques del POUM es van adoptar dintre d?uns marges raonables d?actuació, sense que, d?acord amb allò establert en la legislació urbanística pel que fa al règim urbanístic del sòl, es pugui considerar acreditat cap dret indemnitzatori.

Finalment, sobre l?import reclamat s?exposa que en la reclamació no s?aporta cap document acreditatiu a fi d?intentar justificar mínimament l?import de la pèrdua de valor de la finca sencera (942.985 euros), ni es concreta sobre la base de quins preceptes legals es fonamenta la determinació d?aquest import.

VII. El parer de la Comissió Jurídica Assessora

VII.1. El dany

D?acord amb la legislació aplicable (articles 106.2 de la Constitució, 81.2 de la Llei 26/2010 i 32 de l?LRJSP) i la doctrina d?aquesta Comissió Jurídica Assessora, per tal que es pugui reclamar responsabilitat patrimonial a l?Administració i, per tant, la persona perjudicada tingui dret a ser indemnitzada de tota lesió que pateixi en qualsevol dels seus béns i drets, és necessària la concurrència de determinats pressupòsits materials.

En concret, en l?article 81 de la Llei 26/2010 es determinen els requisits que necessàriament han de concórrer perquè pugui prosperar l?acció de responsabilitat: a) Que existeixi un dany efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o un grup de persones; b) Que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal del servei públic; c) Que no hi hagi intervingut força major, i d) Que el dany sigui antijurídic, en el sentit que qui el pateixi no tingui el deure jurídic de suportar-lo.

En el supòsit examinat, s?acredita l?existència d?una lesió patrimonial causada per un canvi de classificació dels terrenys dels reclamants, atès que les Normes subsidiàries de planejament, aprovades definitivament el 27 de juny de 1984 i publicades el 19 d?octubre de 1984, van delimitar el ?Sector Residencial Ampliació Canadà Park?, però amb el vigent POUM de Vallgorguina aquest sector ha passat a ser classificat com a sòl no urbanitzable, zona de protecció forestal (clau N2b).

La lesió es concreta en un dany efectiu, avaluable econòmicament ?les reclamants quantifiquen el dany en un total de 942.985 euros? i individualitzat, en els termes previstos en els preceptes esmentats, ja que s?ha constatat la impossibilitat de transformar els terrenys urbanísticament mitjançant els processos d?urbanització i edificació corresponents.

VII.2. La relació de causalitat

Per tal de determinar l?existència de responsabilitat patrimonial en el supòsit que s?examina, escau, en primer lloc, esbrinar si existeix una relació de causalitat entre l?activitat administrativa i la producció del dany al·legat i, si és així, determinar si aquest dany constitueix una lesió en el sentit tecnicojurídic del terme, és a dir, una lesió que les mercantils reclamants no tinguin l?obligació jurídica de suportar.

La primera incògnita és fàcilment resoluble per l?evident relació de causa-efecte entre l?activitat administrativa i la privació d?aprofitament urbanístic a les reclamants, atès que van ser les noves determinacions urbanístiques del POUM les que van provocar un canvi significatiu en les possibilitats de transformació urbanística de la finca i, de retruc, en l?estatut jurídic de la propietat. Aquestes determinacions portaven causa de l?aprovació i la publicació prèvies (20 d?abril i 12 de maig de 2010, respectivament) del Pla territorial metropolità de Barcelona, que limitava les possibilitats urbanístiques del Sector Ampliació Canadà Park. En cap cas la nova ordenació obeïa a l?exercici de potestats discrecionals: el planificador municipal estava obligat a adequar l?ordenació urbanística municipal a les directrius que venien imposades des del planejament territorial, i el Departament de la Generalitat a fer-ne l?aprovació definitiva, un cop comprovada la seva correcció. Cal ressaltar en aquest sentit que l?article 87.3.a) del TRLUC estableix que són motius d?interès supramunicipal en l?aprovació definitiva del pla en seu autonòmica: ?a) La coherència amb la planificació territorial, pel que fa a la cohesió territorial i a l?organització correcta del desenvolupament urbà.? Amb la qual cosa, en l?hipotètic cas que l?Ajuntament no s?hagués adequat al planejament territorial, el Departament de Territori restava obligat a advertir-ho i actuar en conseqüència.

Si bé els plans territorials no són jeràrquicament superiors als urbanístics, aquests han de ser coherents amb les directrius dels primers, de tal manera que, en la formulació i aprovació del POUM, era preceptiu abordar la modificació de totes aquelles determinacions contràries al Pla territorial metropolità de Barcelona. Així ho prescriu l?article 11.4 de la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, en disposar que ?Els plans d?ordenació urbanística han d?ésser coherents amb les determinacions del Pla Territorial General i dels plans territorials parcials i facilitar-ne l?acompliment?; redactat que es reprodueix d?una manera idèntica a l?article 11.3 del TRLUC. També l?article 5.4 de la Llei 1/1995, de 16 de març, per la qual s?aprova el Pla territorial general de Catalunya estableix, en el mateix sentit, que ?El planejament urbanístic ha de justificar expressament la seva coherència amb les determinacions i les propostes dels plans territorials parcials i dels plans sectorials, respectant l?autonomia dels municipis en matèria de planejament, en el marc de les competències d?aquests?.

En la seva condició d?instrument de planejament urbanístic general, el POUM resta obligat a facilitar el compliment del planejament territorial (finalitat de caràcter instrumental), havent de justificar degudament el planificador els canvis incorporats a la nova ordenació. D?entre els documents que integren el Pla, la memòria és l?encarregada d?exterioritzar-ne la motivació, en la mesura que plasma motivadament les determinacions adoptades pel planificador, un cop analitzades les diverses alternatives possibles i justificat el model territorial elegit, les determinacions de caràcter general i les relatives a les diferents categories i tipus de sòl. En el cas sobre el qual es dictamina, i segons consta en la Memòria del POUM de Vallgorguina, la classificació dels terrenys com a sòl no urbanitzable responia a la necessitat d?adequar-se a les directrius del planejament territorial, en concret, per a complir amb les previsions sobre assentaments urbans contingudes en el Pla territorial metropolità de Barcelona, aprovat definitivament pel Govern de la Generalitat el 20 d?abril de 2010, el qual va assignar una estratègia de reducció/extinció al sector de sòl urbanitzable ?Ampliació Canadà Park?, per tractar-se d?un creixement basat en un model dispers d?ocupació sobre terrenys amb pendents superiors al 20 %. Per aquesta raó, es justificava en la memòria del pla que ?S?han preservat de la urbanització els terrenys en àmbits que globalment presenten un pendent superior al 20 %, tot i que, en el cas de les àrees existents en el sòl urbà al nucli de Vallgorguina, Pocafarina o a les urbanitzacions Can Puigdemir, Canadà Park i Baronia del Montseny, en tractar-se d?àrees existents hi ha terrenys amb pendents superiors al 20 %?.

Altrament, en l?apartat 6.2 de la Memòria es diu que ?[...] el POUM elimina el sector urbanitzable de l?ampliació de Canadà Parc perquè es segueix l?estratègia de reducció / extinció pel PTMB, perquè està sobre terrenys amb pendents superiors al 20% i perquè configura un model dispers d?ocupació?.

De manera que, tal com admet l?informe tècnic de la coordinadora comarcal de la Comissió Territorial d?Urbanisme de l?Arc Metropolità de Barcelona, la reclassificació dels terrenys de les instants com a sòl no urbanitzable respon a aquesta estratègia. En conclusió, l?actuació, en primer lloc, de l?Ajuntament, en introduir els canvis en el règim del sòl de la finca afectada, i, posteriorment, de la Generalitat, en donar-hi el vistiplau, van ser les correctes, sens perjudici que causessin una lesió patrimonial a les mercantils pel decrement de valor del seu terreny.

Acreditada la relació de causalitat entre l?actuació administrativa i la lesió causada, és procedent examinar si aquesta té naturalesa antijurídica.

VIII.3. L?antijuridicitat del dany

El caràcter estatutari de la propietat immobiliària comporta que el seu contingut estigui netament associat a l?ordenació urbanística prevista en el planejament. De manera que aquesta ordenació, plasmada a través de les tècniques de classificació i qualificació, delimita (no limita) el contingut del dret de propietat, sense que, com a regla general, els canvis que s?esdevinguin siguin susceptibles de ser indemnitzats. Així ho preveu l?article 6 del TRLUC, en disposar que ?L?ordenació urbanística de l?ús dels terrenys i de les construccions, en tant que implica meres limitacions i deures que defineixen el contingut urbanístic de la propietat, no confereix a les persones propietàries el dret a exigir indemnització, excepte en els supòsits expressament establerts per aquesta Llei i per la legislació aplicable en matèria de sòl? (en el mateix sentit, l?article 4.1 del TRLSRU i els articles 2.c) i 27.2 del Reglament de la Llei d?urbanisme ?RLU?, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol).

Els supòsits indemnitzatoris es regulen en l?article 48 del TRLSRU. Concretament, la lletra a) del precepte esmentat disposa que genera un dret a indemnització:

?L?alteració de les condicions d?exercici de l?execució de la urbanització, o de les condicions de participació dels propietaris en aquesta, per canvi de l?ordenació territorial o urbanística o de l?acte o negoci de l?adjudicació de l?esmentada activitat, sempre que es produeixi abans que transcorrin els terminis previstos per al seu exercici o, transcorreguts aquests, si l?execució no s?ha portat a efecte per causes imputables a l?Administració.?

És precisament aquest supòsit en el qual les mercantils reclamants basen la pretensió indemnitzatòria.

Per tal que neixi el dret a participar en actuacions de nova urbanització cal, segons estipula l?article 38 del TRLSRU, que es donin una sèrie de pressupòsits, que són, en essència, els següents: a) Que els terrenys s?hagin inclòs en la delimitació de l?àmbit de l?actuació i es produeixin els requisits exigits per a iniciar-la o per a expropiar el sòl corresponent, de conformitat amb la legislació en la matèria; b) Que la disposició, l?acte o el fet que motiva la valoració impedeixi l?exercici d?aquesta facultat o alteri les condicions del seu exercici modificant els usos del sòl o reduint-ne l?edificabilitat; c) Que la disposició, l?acte o el fet a què es refereix la lletra anterior produeixin efecte abans de l?inici de l?actuació i del venciment dels terminis establerts per a l?exercici esmentat, o després si l?execució no s?ha dut a terme per causes imputables a l?Administració; i d) Que la valoració no porti causa de l?incompliment dels deures inherents a l?exercici de la facultat.

En relació amb aquesta facultat de participació, la Sentència 946/2017, de 29 de maig, de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Cinquena del Tribunal Suprem (núm. rec. 3628/2015) assenyala en el fonament de dret tercer, amb citació de la Sentència del Tribunal Constitucional 218/2015, de 22 d?octubre, que ?[...] el legislador ha previsto una compensación, precisamente, para cuando el propietario, que ya es titular de la facultad de participar en la actuación de nueva urbanización, que no ha incurrido en incumplimiento, pero no ha cumplimentado aún carga alguna inherente a la actuación urbanizadora pues ésta aún no se ha iniciado, se ve privado de ella. Por mandato del art. 25[actual article 38] del texto refundido de la Ley de suelo, una vez nacida la facultad de participación en la actuación urbanizadora, y dándose las condiciones establecidas para su compensación, su privación, ya sea porque el planeamiento se ejecute por el sistema de expropiación, o porque el suelo sea objeto de una expropiación no urbanística, debe ser indemnizada. Ello resulta coherente con un sistema urbanístico, en el que, a diferencia de otros modelos urbanísticos comparados, el propietario no tiene que adquirir onerosamente una facultad que pertenece a la Administración, ni siquiera tiene que hacerlo sin contra prestación, pues la ley se la atribuye directa y gratuitamente cuando se delimita la actuación y se aprueba la ordenación necesaria para proceder a la ejecución urbanística (arts. 8 y 25.1 del texto refundido de la Ley de suelo), todo ello sin perjuicio de la obligación que se le impone de cumplir los deberes que son inherentes a la actuación de urbanización para la completa patrimonialización de la edificabilidad (art. 7 del texto refundido de la Ley de suelo) entre los que figura la obligación de cesión al municipio del aprovechamiento lucrativo.

Esta facultad de participar en la actuación urbanizadora en régimen de equidistribución de beneficios y cargas que define el art. 8.3 c) del texto refundido de la Ley de suelo al delimitar el derecho de propiedad, aún pendiente del cumplimiento de los deberes que le son inherentes, obra, pues, incorporada al patrimonio del propietario, cuando se dan las condiciones establecidas en el art. 25.1 del texto refundido de la Ley de suelo. En caso contrario, el legislador no podría haber previsto indemnización alguna por su privación, que no son objeto de compensación las meras expectativas no incorporadas al derecho de propiedad, sino, solo y únicamente, las que ya lo están. Y esta facultad, cuya privación debe ser compensada por mandato del legislador, tiene un valor económico real, acorde con el contenido con que la ha definido el legislador, que es, conforme al art. 33.3 CE , el que debe ser indemnizado?.

En el cas concret sobre el qual es dictamina, les Normes subsidiàries, que classificaven la finca incorporada al Sector Residencial Ampliació Canadà Park com a sòl apte per a urbanitzar, van entrar en vigor l?octubre de 1984. L?anterior propietari va promoure l?aprovació d?un pla parcial urbanístic d?iniciativa particular, que es va aprovar definitivament l?11 de desembre de 1985, però que no va esdevenir executiu en no haver-se presentat la garantia corresponent. L?any 2003 les mercantils reclamants van adquirir una participació en la finca, si bé no va ser fins a l?any 2018 que van instar un nou pla parcial, amb la presentació d?un avanç del pla que va ser objecte d?informe per la Comissió Territorial d?Urbanisme de Barcelona el 8 de maig de 2018. Tanmateix, aquest pla no es va seguir tramitant, i aquesta Comissió desconeix les raons de la paralització del segon pla parcial i en l?expedient no consta si es va intentar activar-ne l?aprovació en via municipal o, subsidiàriament, en via autonòmica (art. 90 del TRLUC).

L?aprovació del text refós del POUM va suposar la desclassificació d?aquests terrenys, que han passat al règim de sòl no urbanitzable i, conseqüentment, perden l?aprofitament urbanístic previst en el planejament anterior. Arran de l?aprovació del Pla territorial metropolità de Barcelona (abril de 2010), i en el marc de la tramitació del procediment d?aprovació del POUM, les possibilitats de transformació urbanística de la finca propietat de les mercantils es van fer extremadament complexes, per aplicació de l?esmentat principi de coherència entre planejament territorial i urbanístic ?que, a la pràctica, actua com un genuí principi de jerarquia?.

Com explicita la Sentència 1513/2018, de 18 d?octubre, de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Cinquena, del Tribunal Suprem (núm. rec. 3832/2017), fonament de dret setè:

«Entre las técnicas que destacan las interrelaciones entre los instrumentos de planificación territorial y el resto de los planes de contenido urbanístico referidas a la jerarquía, se encuentra la vinculación entre sus determinaciones y la coordinación entre las Administraciones competentes. Como constató la STC 149/1991, de 4 de julio, se han de coordinar ?los intereses sustantivos, públicos y privados, presentes en orden a la utilización o aprovechamiento del territorio? y ?las decisiones de los diferentes poderes públicos con competencia para efectuar la articulación de los referidos intereses bien globalmente y con vistas a la organización del espacio en un determinado ámbito territorial, bien sectorialmente y con relación a una obra o un servicio público determinado.?

En este sentido nos pronunciamos en nuestra Sentencia núm. 158, de 11 de marzo de 2014 (recurso ordinario 390/2010), cuando razonamos:

?TERCERO. Los llamados planes territoriales parciales constituyen instrumentos de desarrollo no del planeamiento ?Urbanístico?, sino del ?territorial?, en los términos prevenidos en la Ley autonómica 23/1983, de 21 de noviembre, de Política Territorial, en cuyo artículo 12.1 se dispone que los planes territoriales parciales definen los objetivos de ?equilibrio de una parte del territorio? de Cataluña y son el ?Marco orientador? de las acciones que se emprendan, mientras que su artículo 11.4 establece que los planes de ordenación urbanística serán coherentes con las determinaciones del Plan Territorial General y de los planes territoriales parciales y facilitarán su cumplimiento.

Sin que la posterior Ley 3/1984, de 9 de enero, de medidas de adecuación del ordenamiento urbanístico de Cataluña, estableciese ninguna peculiaridad en cuanto a una eventual ordenación jerárquica entre tales clases de planes (urbanísticos unos y territoriales los otros), no siendo hasta el Decreto Legislativo 1/1990, de 12 de julio , aprobando el texto refundido de las disposiciones vigentes en Catalunya en materia urbanística, cuando en sus artículos 17.1 y 18 se establecieron ciertas consideraciones o matizaciones al respecto, al disponer el último precepto citado la necesidad de que los planes de ordenación urbanística fuesen ?coherentes? con las determinaciones del plan territorial general y de los planes territoriales parciales, facilitando su cumplimiento.

Coherencia también perseguida, en similares términos, por los respectivos artículos 13.2, 55.5, 60.2, 61.25, 85.3.a), tanto de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de Urbanismo de Catalunya, como del Decreto Legislativo 1/2005, de 26 de julio, aprobando su texto refundido (aplicable al caso por ratones temporales), al disponer que los planes urbanísticos deben ser coherentes con las determinaciones del plan territorial general y de los planes territoriales parciales y sectoriales y facilitar su cumplimiento. En similar sentido los artículos 13.2 y 5 5.5, 60.2, 61.2 y 87.3.a) del Decreto Legislativo 1/ 2010, de 3 de agosto, por el que se aprueba un nuevo texto refundido de la Ley de Urbanismo (a pesar del olvido legal en cada uno de esos ordenamientos de algunas figuras de planeamiento territorial, como ya se ha manifestado en nuestras sentencias número 822, de 2 de noviembre de 2011, 687, de 2 de octubre de 2012 y 769, de 30 de octubre de 2012).

Criterio este de ?coherencia? que, si bien no supone sin más el establecimiento de una relación estricta de carácter exclusiva y meramente jerárquico entre los planes territoriales y los urbanísticos, impone en cualquier caso que la misma relación jerárquica existente entre las diversas especies de planes territoriales también asista a estos respecto de los urbanísticos, siquiera sea en cuanto derivada de la indicada relación de coherencia entre unos y otros planes que, como no podría ser de otra manera, va de abajo hacia arriba, y no a la inversa.?»

No és procedent ara entrar a examinar les possibilitats indemnitzatòries que es podien haver promogut en fase d?aprovació ?extremadament dilatada? del POUM, sinó atendre a la situació actual. Tanmateix, no es pot obviar que la suspensió de l?aprovació del planejament derivat i de l?atorgament d?autoritzacions i llicències no pot ser superior als dos anys (art. 73 del TRLUC i 102 i següents de l?RLU), moment a partir del qual les mercantils podien haver instat l?aprovació del Pla parcial.

Tot i desconèixer els terminis d?execució previstos en les Normes subsidiàries de 1984, el temps transcorregut entre l?adquisició de la participació en la finca per part d?ambdues mercantils i l?inici dels treballs de formulació i aprovació del POUM és prou ampli per a poder concloure que la manca d?execució de l?ordenació prevista no s?ha dut a terme per causa imputable exclusivament a la propietat, de manera que no s?hi dona l?exigència prevista en l?article 48.a) del TRLSRU. Ultra això, interessa destacar els condicionants que l?article 115.3 del TRLUC estableix, en relació amb aquesta causa indemnitzatòria:

?Als efectes de les indemnitzacions que preveu la legislació aplicable en el cas de modificacions o revisions del planejament urbanístic que impedeixin o alterin la facultat de participar en actuacions de transformació urbanística, cal que els terrenys comptin amb planejament derivat definitivament aprovat, quan aquest és necessari, i, en tot cas, amb l?aprovació definitiva dels projectes d?urbanització i de reparcel·lació, quan sigui aplicable aquest sistema d?actuació.?

Al mateix temps, l?article 7.4 del TRLSRU estableix que ?Només als efectes del que disposa aquesta Llei, les actuacions d?urbanització s?entenen iniciades en el moment en què, una vegada aprovats i eficaços tots els instruments d?ordenació i execució que requereixi la legislació sobre ordenació territorial i urbanística per legitimar les obres d?urbanització, comenci l?execució material d?aquestes?.

Doncs bé, la inexistència d?un planejament derivat aplicat al sector, així com dels instruments de gestió subsegüents, han impedit que les reclamants poguessin donar compliment als deures urbanístics derivats del planejament en l?àmbit d?actuació corresponent. En conseqüència, l?aprofitament previst en les Normes subsidiàries no s?ha arribat a patrimonialitzar, amb la qual cosa no s?ha generat un dret a obtenir el rescabalament per la pèrdua de valor del sòl, perquè, en puritat, aquest aprofitament no s?ha arribat a materialitzar mai. Per tant, en la mesura que la desclassificació dels sòls aptes per a urbanitzar no es va produir abans d?haver transcorregut els terminis previstos per al desenvolupament de l?actuació de transformació urbanitzadora prevista en les Normes subsidiàries, ni tampoc, exhaurits aquests, no s?ha provat que l?execució va ser obstaculitzada per causes imputables a l?Administració, sinó que s?ha degut a la passivitat de les mercantils per a promoure l?aprovació dels instruments urbanístics escaients per a fer-ho, escau concloure que els danys al·legats per aquestes no tenen caràcter antijurídic.

En conseqüència, aquesta Comissió considera que no concorren els requisits exigits legalment per a reconèixer la responsabilitat de l?Administració, sense que sigui necessari entrar a valorar el dany al·legat.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació de responsabilitat patrimonial instada davant el Departament de Territori per les empreses Pacs-Elittes, SL, i Inversiones Patrimoniales Concertadas, SL, pels danys i perjudicis derivats de la devaluació del valor d?uns terrenys al Sector Residencial Ampliació Canadà Park, i que atribueixen a un canvi de classificació urbanística arran de l?aprovació del Pla d?ordenació urbanística municipal de Vallgorguina.