Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 192/2022 del 02 de junio del 2022

Cuestión

Revisió d?ofici instruïda per un departament per a declarar la nul·litat de ple dret d?una resolució de la Gerència d?un consorci de l?any 2017, per la qual es va modificar la categoria professional i el complement salarial al Sr. A

Contestacion

La Comissió Jurídica Assessora, reunida el 2 de juny de 2022, amb la presidència del Sr. Jaume Vernet i Llobet, actuant com a secretària la Sra. Cristina Figueras i Bosch, amb la participació de les Sres. i els Srs. Esther Arroyo i Amayuelas, Meritxell Barnola Sarri, Agustí Cerrillo i Martínez, Lluís Maria Corominas i Díaz, Francesc Homs i Molist, Albert Lamarca i Marquès, Marc Marsal i Ferret, Carles Mundó i Blanch, Montserrat Peretó Garcia, Joan Ridao i Martín, i Miquel Sàmper i Rodríguez, i essent-ne ponent la Sra. Judith Gifreu i Font, ha aprovat el Dictamen següent:

ANTECEDENTS DE FET

1. Per un escrit d?1 de juny de 2015, el gerent d?un consorci va comunicar al Sr. A, empleat laboral indefinit de l?entitat, amb la categoria d?administratiu, que desenvoluparia funcions de tècnic superior a l?Assessoria Jurídica de l?entitat, per a cobrir la incapacitat temporal d?una persona, amb el sou corresponent de tècnic superior.

2. El 5 de maig de 2016, la titular es va incorporar a la seva plaça, però el treballador esmentat va continuar desenvolupant les funcions de tècnic superior.

3. Per la Resolució de X de febrer de 2017, el gerent del Consorci va reconèixer a l?interessat, a petició d?aquest, la categoria professional de tècnic del grup A1, amb efectes de l?1 de març següent.

4. Per un escrit de 31 de juliol de 2019, i arran d?una observació de la Intervenció General de la Generalitat, el cap del Servei d?Administració General i Recursos Humans del Consorci va demanar a la Direcció General de Funció Pública que emetés un informe amb la finalitat d?esmenar la manca de petició de l?informe preceptiu conjunt de la Direcció General esmentada i de la Direcció General de Pressupostos, informe que calia haver demanat abans de dictar la Resolució de X de febrer de 2017.

5. El 13 de setembre de 2019, la secretària d?Administració i Funció Pública va emetre un comunicat, en què assenyalava que el reconeixement de la categoria professional de tècnic superior del grup A1 al treballador era susceptible de nul·litat perquè no s?havia realitzat cap convocatòria pública i que calia incoar el procediment de revisió d?ofici corresponent.

6. Per la Resolució de 29 d?octubre de 2021, el gerent del Consorci va incoar el procediment de revisió d?ofici de la Resolució de X de febrer de 2017, que havia reconegut la categoria professional de tècnic superior del grup A1 al treballador. Així mateix, va nomenar la instructora del procediment i la secretària de l?expedient, i va atorgar audiència a l?interessat per un termini de quinze dies.

7. El 22 de novembre de 2021, l?interessat va presentar un escrit d?al·legacions, en què demanava que es deixés sense efecte la incoació de la revisió d?ofici, atès que li havien reconegut la categoria A1 perquè realitzava les funcions pròpies d?aquesta categoria i també perquè s?aplicava al reconeixement el Conveni col·lectiu d?aplicació d?oficines i despatxos de Catalunya. A més, indicava que tota o la majoria del personal del Consorci havia estat contractat sense una convocatòria pública prèvia.

8. Per un escrit de 16 de febrer de 2022, en resposta a la petició de la instructora, la cap del Servei de Recursos Humans del Consorci li va trametre la relació de llocs de treball vigent en el moment del reconeixement de la categoria A1 a l?interessat.

9. El 3 de març de 2022, la instructora va emetre la proposta de resolució del procediment, en el sentit de declarar la nul·litat de ple dret de l?acte de reconeixement de la categoria A1 a l?interessat, perquè hi concorria la causa de nul·litat prevista en la lletra e), primer incís, de l?article 47.1 de la Llei 39/2015, d?1 d?octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC).

10. El 18 de març de 2022, l?Assessoria Jurídica del Consorci va emetre un informe favorable a la revisió d?ofici.

11. Per un escrit de 22 de març de 2022, el Consorci va notificar a l?interessat que se suspenia el termini del procediment, amb motiu de la petició del dictamen preceptiu a la Comissió Jurídica Assessora.

12. Per un ofici de 29 de març de 2022, la gerent del Consorci va trametre l?expedient a l?advocat en cap del departament d?adscripció del Consorci, a l?efecte de demanar el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, amb caràcter d?urgència.

13. El 7 d?abril de 2022, va tenir entrada en aquest òrgan consultiu la petició de dictamen, amb caràcter d?urgència, formulada per la consellera.

14. En la sessió de 21 d?abril de 2022, el Ple de la Comissió Jurídica Assessora va admetre a tràmit la petició i en va designar ponent.

15. El 26 d?abril de 2022, el president de la Comissió Jurídica Assessora va resoldre no apreciar la urgència per a l?emissió del dictamen i, en conseqüència, no reduir el termini ordinari per a emetre?l, atès que no s?adduïen els motius de la urgència ni aquests resultaven de l?expedient.

FONAMENTS JURÍDICS

I. Objecte del Dictamen i causes de nul·litat

Aquest Dictamen té per objecte el procediment instruït pel Departament de Drets Socials per a declarar la nul·litat de ple dret de la Resolució de 15 de febrer de 2017, de la Gerència d?un consorci, per la qual es va reconèixer al Sr. A la categoria professional de tècnic del grup A1, amb el complement salarial corresponent.

S?invoca la causa de nul·litat de ple dret de la lletra e), primera part, de l?article 47.1 de la Llei 39/2015, d?1 d?octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), això és, actes que es dictin prescindint totalment i absoluta del procediment establert legalment.

II. Intervenció de la Comissió Jurídica Assessora

La intervenció de la Comissió es fonamenta en els articles 8.3.c) de la Llei 5/2005, de 2 de maig, de la Comissió Jurídica Assessora, i 72 de la Llei 26/2010, de 3 d?agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. Aquests articles estableixen que el dictamen de la Comissió és preceptiu en els procediments de revisió d?ofici d?actes nuls de ple dret i de disposicions reglamentàries que instrueixin l?Administració de la Generalitat i l?Administració local.

Així mateix, l?article 106.1 de l?LPAC disposa que les administracions públiques, en qualsevol moment, per iniciativa pròpia o bé a sol·licitud de la persona interessada, i amb el dictamen previ favorable de l?òrgan consultiu corresponent, han de declarar d?ofici la nul·litat dels actes administratius que hagin posat fi a la via administrativa o que no hagin estat objecte de recurs en el termini corresponent, en els supòsits de nul·litat de ple dret que recull l?article 47.1 de la mateixa LPAC.

De conformitat amb la normativa esmentada, resulta preceptiu el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, atès que el procediment de revisió es refereix a la nul·litat d?un acte administratiu emès per un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya i l?Ajuntament de Barcelona, d?acord amb l?article 61.7 de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona.

Altrament, s?observa que l?objecte de la revisió està constituït per un acte que no posava fi a la via administrativa, atès que s?hi podia interposar un recurs d?alçada en contra, segons es disposa en l?article 20.3 dels Estatuts de l?entitat. Tanmateix, no consta que l?acte fos objecte de recurs i, per tant, va esdevenir ferm.

III. Normativa aplicable a la revisió d?ofici

La determinació de la normativa aplicable a la revisió d?ofici, des d?una perspectiva temporal, exigeix diferenciar el règim procedimental del règim material. Així ho ha declarat la Comissió en innumerables dictàmens (a tall d?exemple, els dictàmens 80/2019 i 273/2020). Així, la tramitació del procediment de revisió s?ha d?ajustar a la normativa vigent en el moment de la incoació, mentre que, des d?una perspectiva material o substantiva, el règim de les causes de nul·litat de ple dret és l?establert en la normativa vigent en el moment en què es va dictar l?acte o es va aprovar la resolució objecte de revisió.

En el cas que s?examina, el procediment es va iniciar mitjançant la Resolució de 29 d?octubre de 2021. En conseqüència, i de conformitat amb la disposició transitòria tercera, apartat b), de l?LPAC ?que preveu que els procediments de revisió d?ofici iniciats després de l?entrada en vigor de la present Llei s?han de substanciar per les normes que s?hi estableixen?, resulta d?aplicació la regulació continguda en l?LPAC, així com en la Llei 26/2010.

Quant als aspectes de fons o substantius, atès que l?acte objecte de revisió es va adoptar mitjançant la Resolució dictada el 15 de febrer de 2017 per la Gerència del Consorci, el règim jurídic material relatiu a la invalidesa i, en concret, a les causes de nul·litat de ple dret és l?establert en l?article 47.1 de l?LPAC.

IV. Consideracions formals i materials

IV.1. Competència per a iniciar i resoldre el procediment de revisió d?ofici

En l?article 71.1 de la Llei 26/2010 s?assenyala que la competència per a iniciar els procediments de revisió d?actes nuls correspon al mateix òrgan que els ha dictat. En el cas sobre el qual es dictamina, el procediment s?ha incoat mitjançant una resolució de la Gerència del Consorci, que és també l?òrgan que va dictar l?acte que és objecte de revisió.

Per a determinar l?òrgan competent que ha de resoldre el procediment, és necessari posar l?accent en la figura d?aquest consorci. Els consorcis són entitats de caràcter públic amb personalitat jurídica pròpia i diferenciada integrades per diverses administracions o entitats integrants del sector públic institucional, amb participació, si escau, d?entitats privades, la finalitat dels quals és la prestació en comú de serveis públics o la realització d?activitats competència de les administracions consorciades. La seva creació té caràcter voluntari i es formalitza mitjançant conveni entre les entitats participants. Pel que fa al règim jurídic, es regeixen per la legislació bàsica de l?Estat, la legislació autonòmica de desplegament i pels seus estatuts, i, supletòriament, per la legislació local. Pel que fa al personal, aquest pot ser funcionari o laboral; però, en tot cas, ha de procedir de les administracions consorciades, llevat d?alguna excepció justificada, i les retribucions no poden superar les establertes per als llocs de treball equivalents en aquelles. Especialment rellevant per al tema que s?examina és el règim d?adscripció, atès que aquestes entitats instrumentals de cooperació interadministrativa passen a formar part del sector públic institucional de l?Administració a la qual s?adscriuen, circumstància que en condiciona el règim jurídic aplicable. En aquest sentit, són els Estatuts del Consorci els que en determinen l?adscripció, sobre la base d?uns criteris de prioritat previstos ex lege, referits a la posició dominant o a la participació majoritària de les administracions consorciades: majoria de vots en els òrgans de govern; facultats de nomenament o destitució de la majoria dels membres del personal directiu, dels òrgans executius o de l?òrgan de govern; més control sobre l?activitat del consorci per raó de l?aplicació de normativa especial; més percentatge de participació en el fons patrimonial, etc. (art. 118 a 127 de la Llei 40/2015, d?1 d?octubre, de règim jurídic del sector públic, LRJSP). En aquest cas, la major participació de la Generalitat de Catalunya de les tres cinquenes parts de representants o de vots i l?adscripció del consorci al Departament A. Així mateix, en l?article 1.2, lletra g), del Decret 256/2021, de 22 de juny, de reestructuració del Departament de Drets Socials, es determina que el Consorci resta adscrit al Departament de Drets Socials, per tant es determina que el procediment de revisió s?ha de resoldre en l?àmbit de l?Administració de la Generalitat. Quant a la competència per a resoldre el procediment, l?apartat segon de l?article 71 de la Llei 26/2010 disposa que, en l?àmbit de l?Administració de la Generalitat, la competència per a revisar els actes dictats pels òrgans de govern dels organismes o les entitats públiques correspon al conseller o consellera del departament competent per raó de la matèria. En aquest cas, s?ha de tenir en compte que l?acte objecte de revisió el va adoptar la Gerència, que no és un òrgan de govern del Consorci, sinó un òrgan de gestió (art. 10 dels Estatuts) i l?òrgan executiu superior (art. 13.1 dels Estatuts). Així, d?una lectura a contrario sensu, es pot col·legir que la consellera del departament d?adscripció del Consorci no és la competent per a dictar la resolució.

En l?article 11.1 dels Estatuts del Consorci es disposa que el Consell de Govern és l?òrgan de govern superior del Consorci. I en l?article 12.1, relatiu a les funcions d?aquest òrgan, s?estableix que li correspon la resolució dels recursos d?alçada interposats davant actes de la persona titular de la Gerència (lletra n)), així com ?Les altres que s?atribueixin en aquests Estatuts i en qualsevol altra normativa legal en vigor al Consorci i que no n?estiguin atribuïdes a un òrgan concret? (lletra p)). Per tot això, cal concloure que el Consell de Govern és l?òrgan competent per a resoldre el procediment de revisió d?ofici.

IV.2. Temporalitat del procediment de revisió

El procediment de revisió d?ofici es pot iniciar a sol·licitud d?interessat o bé per iniciativa pròpia de l?Administració, ja sigui per acord de l?òrgan competent, per iniciativa pròpia o com a conseqüència d?una ordre superior, a petició raonada d?altres òrgans o per denúncia (art. 58 i 106.1 de l?LPAC). En el supòsit que s?analitza, el procediment de revisió de l?acord adoptat per la Gerència del Consorci en data 29 d?octubre de 2021 s?ha iniciat d?ofici, a instància de la Intervenció General de la Generalitat ?la qual havia demanat la incoació del procediment en un informe de maig de 2019, segons s?indica en l?informe jurídic, si bé el primer no s?ha aportat a l?expedient?.

D?altra banda, en l?article 106.5 de l?LPAC es determina que, en els procediments de revisió iniciats d?ofici, com és el cas, la manca de resolució expressa dins del termini de sis mesos des que s?han iniciat produeix la caducitat del procediment. La Comissió ha destacat en diversos dictàmens (entre d?altres, dictàmens 230/2019, 291/2019, 20/2020 i 198/2020) la jurisprudència del Tribunal Suprem, que interpreta l?article 106.5 d?una manera literal, en el sentit que el termini màxim establert per a dictar la resolució dels procediments de revisió d?ofici no inclou la notificació. Aquesta referència a la doctrina jurisprudencial es pot completar amb l?esment de la Sentència 366/2020, de 12 de març, de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Quarta, del Tribunal Suprem, dictada en el recurs núm. 846/2018, d?unificació de doctrina en relació amb la interpretació d?aquests preceptes. En el fonament jurídic quart, lletra c), de la sentència, el Tribunal recorda que, en el cas específic del procediment de revisió d?ofici, per a determinar-ne la finalització cal tenir en compte la data de la resolució, i no la data de la notificació.

Cal assenyalar que el termini màxim de resolució dels procediments administratius i de notificació de la resolució es pot suspendre quan s?hagin de sol·licitar informes preceptius a un òrgan de la mateixa Administració o d?una de diferent, pel temps que transcorri entre la petició, que s?ha de comunicar als interessats, i la recepció de l?informe, que també se?ls ha de comunicar. El termini màxim de suspensió no pot excedir en cap cas els tres mesos. Per al supòsit de no haver-se rebut l?informe en el termini indicat, el procediment ha de prosseguir (article 22.1.d) de l?LPAC).

I en l?article 11 de la Llei 5/2005, de 2 de maig, s?estableix que l?òrgan que tramita el procediment, si el dictamen té caràcter preceptiu i és determinant per a la resolució del procediment ?com és el cas de la revisió d?ofici?, pot suspendre el termini de resolució fins que la Comissió Jurídica Assessora no n?emeti el dictamen o fins que no hagi transcorregut el termini per a emetre?l.

En el cas present, el procediment es va iniciar per la Resolució de 29 d?octubre de 2021, i, per un escrit de 22 de març de 2022, el Consorci va notificar a l?interessat que se suspenia el termini del procediment ?malgrat que no consta cap acord previ per a adoptar-ne la suspensió?. Per això, en el moment en què s?emet aquest Dictamen, no s?ha superat el termini per a dictar la resolució i, per tant, no s?ha produït la caducitat del procediment.

IV.3. Conformació de l?expedient i tramitació del procediment

En el supòsit objecte de dictamen, la conformació de l?expedient és correcta, atès que està indexat, numerat i ordenat cronològicament (art. 46.2 i 56.2 de la Llei 26/2010 i 70.2 de l?LPAC). A més, s?han adjuntat totes les actuacions anteriors de què porta causa, de manera que s?ha complert el que es disposa en l?article 27.3 del Reglament d?organització i funcionament de la Comissió Jurídica Assessora, aprovat pel Decret 69/2006, d?11 d?abril, que estableix que ?Les peticions de dictamen relatives a altres procediments administratius han d?anar acompanyades [?] de tot l?expedient administratiu i, si s?escau, dels expedients anteriors que en portin causa [...]?.

Quant a la tramitació del procediment, aquest s?ha ajustat a les disposicions contingudes en els títols IV de l?LPAC i III de la Llei 26/2010.

El procediment es va incoar per mitjà d?una resolució de la Gerència del Consorci, a petició de la Intervenció General (art. 58 de l?LPAC). En la resolució també es va nomenar la instructora del procediment (art. 48.3 de la Llei 26/2010) i es va donar audiència a l?interessat per un termini de quinze dies (art. 50.1.d) de la Llei 26/2010 i 86 de l?LPAC), el qual va presentar-hi un escrit d?al·legacions. Tanmateix, no s?ha acreditat en l?expedient que s?informés l?interessat del termini màxim per a resoldre i notificar, així com d?una eventual caducitat del procediment en cas d?exhauriments del termini per a resoldre (art. 50.1.a) de la Llei 26/2010 i 21.4 de l?LPAC).

Posteriorment, la instructora va demanar un informe al Servei de Recursos Humans, consistent en la relació de llocs de treball (art. 50.1.c) de la Llei 26/2010 i 79 de l?LPAC). I, acabada la instrucció, va emetre la proposta de resolució del procediment (art. 50.1.g) de la Llei 26/2010 i 82.1 de l?LPAC).

Seguidament, l?Assessoria Jurídica del Consorci va emetre un informe sobre la revisió d?ofici. S?observa que aquest informe està signat per una tècnica jurídica, mentre que la normativa exigeix que l?informe sigui elaborat per l?Advocacia de la Generalitat (art. 4.1.m) de la Llei 7/1996, de 5 de juliol, d?organització dels serveis jurídics de l?Administració de la Generalitat de Catalunya).

A l?últim, l?expedient es va trametre a la Comissió Jurídica Assessora perquè n?emetés el dictamen preceptiu i, arran d?aquest tràmit, es va comunicar a l?interessat que se suspenia el termini del procediment, si bé no hi ha constància que s?adoptés un acord de suspensió previ (art. 22.1.d) de l?LPAC). Cal assenyalar que el president d?aquest òrgan consultiu no va apreciar el caràcter d?urgència de la petició de dictamen, atès que no se n?havien adduït els motius (art. 15.1 de la Llei 5/2005, de 2 de maig).

V. Supòsit fàctic en què s?emmarca el procediment de revisió d?ofici objecte de dictamen

El gerent del Consorci va assignar al Sr. A funcions de tècnic superior, amb la retribució corresponent, a partir de juny de 2015, per tal de cobrir una plaça vacant per una incapacitat temporal a la Unitat X de l?entitat. El treballador era un empleat laboral indefinit amb la categoria d?administratiu.

Tanmateix, quan la persona afectada per la incapacitat temporal es va reincorporar a la feina, el Sr. A va continuar exercint les funcions de tècnic superior.

A petició de l?interessat, mitjançant Resolució de de febrer de 2017, el gerent li va reconèixer la categoria professional de tècnic superior (grup A1), amb efectes des de l?1 de març següent.

El maig de 2019, segons s?indica en l?informe jurídic, la Intervenció General de la Generalitat va emetre un informe de control, en què assenyalava que el Consorci havia d?iniciar un procediment de revisió d?ofici de l?augment de les retribucions del treballador, atès que no s?havia demanat l?informe previ conjunt de les direccions generals de Funció Pública i de Pressupostos.

El 31 de juliol de 2019, el Consorci va demanar a la Direcció General de Funció Pública que emetés l?informe mencionat, però la secretària de Funció Pública va confirmar que calia incoar la revisió d?ofici, atès que el reconeixement de la categoria professional de tècnic superior (grup A1) a l?interessat era susceptible de nul·litat, perquè no s?havia realitzat cap convocatòria pública per a cobrir la plaça.

En conseqüència, el 29 d?octubre de 2021, el gerent va incoar el procediment de revisió d?ofici de la Resolució de 15 de febrer de 2017.

VI. Consideracions sobre el fons de la qüestió

VI.1. Marc normatiu aplicable

Per tal d?emetre un pronunciament sobre la validesa de l?acte administratiu objecte de revisió d?ofici, cal tenir en compte la naturalesa del Consorci i, en particular, el règim jurídic del seu personal laboral. Aquest règim jurídic està previs, entre d?altres, en la normativa següent:

? El Conveni col·lectiu de treball del sector d?oficines i despatxos de Catalunya per als anys 2019-2021, publicat per la Resolució TSF/285/2020, de 28 de gener, del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (DOGC núm. 8064, de 14 de febrer de 2020).

? El text refós de la Llei de l?Estatut bàsic de l?empleat públic (TRLEBEP), aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d?octubre.

? El text refós de la Llei de l?Estatut dels treballadors, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d?octubre.

? La Llei 4/2017, del 28 de març, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2017.

En els Estatuts del Consorci s?estableix que és una funció de la Gerència ?Contractar el personal del Consorci i determinar la seva retribució, d?acord amb els criteris generals establerts pel Consell de Govern i amb les disposicions legals d?aplicació?. I en relació amb el personal, s?estableix que:

?El Consorci disposarà del personal necessari per al compliment de les seves finalitats conforme a les relacions de llocs de treball aprovades.

La contractació de personal per part del Consorci és de naturalesa laboral. No obstant això, les tasques del Consorci podran ser realitzades pel personal de les administracions consorciades.

El personal funcionari o laboral que sigui incorporat a la plantilla del Consorci, procedent de les administracions Consorciades, conserven tots els drets adquirits de què gaudeixin en el moment de la incorporació, incloses les expectatives de promoció i mobilitat, i els altres inherents a llur situació funcionarial o laboral. Tot sens perjudici, en el cas del personal laboral, de l?aprovació, si s?escau, d?un conveni col·lectiu prèvia negociació entre el Consorci i la representació del personal.?

D?altra banda, com ja es va dir en el Dictamen 249/2018, també és d?aplicació al cas que s?examina el TRLEBEP, atès que l?article 2.1.d) estén l?àmbit d?aplicació al personal funcionari i, en allò que sigui procedent, al personal laboral al servei dels ?organismes públics, agències i altres entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, vinculades o dependents de qualsevol de les administracions públiques?; previsió que engloba els consorcis, com a entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia. Com és sobradament conegut, els empleats públics es classifiquen en funcionaris de carrera, funcionaris interins, personal laboral ?que pot ser fix, per temps indefinit o temporal? i personal eventual (article 8 del TRLEBEP). Si bé és cert que les normes previstes en el TRLEBEP s?apliquen amb intensitat diversa a aquestes categories de personal, segons l?article 1.3.b), els principis d?igualtat, mèrit i capacitat han de fonamentar l?actuació de totes les administracions públiques en matèria de personal, ja sigui funcionari o laboral, tant en l?accés com en la promoció professional.

Així, tant el personal funcionari com el personal laboral s?ha de seleccionar mitjançant procediments que garanteixin principis constitucionals d?igualtat, mèrit i capacitat (article 55.1 del TRLEBEP). Més en concret, segons l?article 55.2, ?Les administracions públiques, entitats i organismes a què es refereix l?article 2 d?aquest Estatut han de seleccionar el seu personal funcionari i laboral mitjançant procediments en què es garanteixin els principis constitucionals abans expressats, així com els establerts a continuació:

a) Publicitat de les convocatòries i de les seves bases.

b) Transparència.

c) Imparcialitat i professionalitat dels membres dels òrgans de selecció.

d) Independència i discrecionalitat tècnica en l?actuació dels òrgans de selecció.

e) Adequació entre el contingut dels processos selectius i les funcions o tasques que s?hagin d?exercir.

f) Agilitat, sense perjudici de l?objectivitat, en els processos de selecció.?

Convé assenyalar que els principis constitucionals d?igualtat, mèrit i capacitat en l?àmbit dels treballadors públics regeixen no solament per a l?accés a l?ocupació pública, sinó també en la promoció professional del personal funcionari i laboral. Així, en l?article 14.c) del TRLEBEP, relatiu als drets individuals dels empleats públics, es recull el dret a ?la progressió en la carrera professional i promoció interna segons principis constitucionals d?igualtat, mèrit i capacitat mitjançant la implantació de sistemes objectius i transparents d?avaluació?. Per a concretar aquests procediments i per al cas del personal laboral, l?article 19 del TRLEBEP remet al que es preveu en l?Estatut dels treballadors o en els convenis col·lectius. En concret, segons l?article 19.2 del TRLEBEP, ?La carrera professional i la promoció del personal laboral es fan efectives a través dels procediments que preveuen l?Estatut dels treballadors o els convenis col·lectius?.

Al seu torn, en l?article 39 del text refós de la Llei de l?Estatut dels treballadors es disposa que:

?1. La mobilitat funcional a l?empresa s?efectua d?acord amb les titulacions acadèmiques o professionals necessàries per exercir la prestació laboral i amb respecte a la dignitat del treballador.

2. La mobilitat funcional per exercir funcions, tant superiors com inferiors, que no corresponen al grup professional només és possible si hi ha, a més, raons tècniques o organitzatives que la justifiquin i pel temps imprescindible per atendre-les. L?empresari ha de comunicar la seva decisió i les raons d?aquesta als representants dels treballadors. En cas que s?encomanin funcions superiors a les del grup professional per un període superior a sis mesos durant un any o a vuit mesos durant dos anys, el treballador pot reclamar l?ascens si a això no s?hi oposa el que disposa el conveni col·lectiu o, en tot cas, la cobertura de la vacant corresponent a les funcions que el treballador exerceix d?acord amb les regles en matèria d?ascensos aplicables a l?empresa, sens perjudici de reclamar la diferència salarial corresponent.?

D?altra banda, en els articles 16, 17 i 53 del Conveni col·lectiu de treball del sector d?oficines i despatxos de Catalunya per als anys 2019-2021, es disposa el següent:

?Article 16. Mobilitat funcional

[...]

16.2 La mobilitat funcional en sentit vertical, per a la realització de funcions corresponents a un altre grup professional on estigui enquadrada la persona treballadora, per raons de promoció professional, ascensos i ampliacions o reduccions de plantilla, per cobrir vacants o ampliacions d?un grup professional, superior o inferior, només serà possible si existeixen raons tècniques o organitzatives que la justifiquin i pel temps imprescindible per a la seva atenció. [...]

16.4 Si, com a conseqüència de la mobilitat funcional, es realitzessin funcions superiors a les del grup professional per un període superior a sis mesos durant un any o vuit mesos durant dos anys, la persona treballadora ascendirà a aquest grup professional.

En qualsevol cas, durant tals períodes, la persona treballadora tindrà dret a percebre la retribució corresponent a les funcions realitzades, però no a la consolidació de grup ni de salari, tret que es superin els terminis previstos.

[...]

16.6 Els anteriors apartats 4 i 5 no inclouen els casos de substitució per maternitat, incapacitat temporal, llicències, excedències o qualsevol altra situació que comporti dret a reserva de lloc de treball, i en aquest cas, la mobilitat funcional es prolongarà mentre subsisteixin les circumstàncies que l?hagin motivat [...].

Article 17. Promoció

[...]

17.3.3 [...] a) Serà requisit per a la promoció interna, l?existència d?una vacant, sempre que l?empresa no hagi optat per la seva amortització, és a dir, sempre que l?empresa no hagi optat per no cobrir la vacant.

[...]

Article 53. Contractació i per l?ocupació de qualitat

La contractació indefinida d?inici ha de ser la regla general en l?accés a l?ocupació, i la contractació temporal ha de ser causal. Els llocs de treball de caràcter estructural, els que tinguin vocació de permanència, han de ser coberts amb contractes indefinits.

Les parts signants del present Conveni col·lectiu acorden que en l?empresa i en el marc de les relacions laborals periòdiques i ordinàries s?actuï respecte a la contractació amb criteris de causalitat, en aplicació del nostre ordenament laboral, a fi d?erradicar la contractació temporal injustificada.?

Finalment, cal tenir en compte la Llei 4/2017, del 28 de març, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2017:

?Article 33. Requisits per a la determinació o modificació de retribucions del personal laboral i del personal directiu

1.?Per a determinar o modificar les condicions de treball amb impacte econòmic del personal laboral dels ens a què fa referència l?article 23, llevat del personal d?universitats públiques i del personal directiu regulat per la disposició addicional vint-i-unena de la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, cal l?informe favorable conjunt del departament competent en matèria de funció pública i del departament competent en matèria de pressupostos. L?informe s?ha d?emetre d?acord amb els criteris següents:

a) Es considera determinació o modificació de les condicions de treball amb impacte econòmic la signatura de convenis col·lectius, les adhesions o les extensions d?aquests convenis, l?aplicació dels pactes que modifiquin les condicions del personal laboral i la fixació de retribucions mitjançant un contracte individual, si no són regulades amb un conveni col·lectiu.

b) A l?efecte de l?emissió de l?informe corresponent, els departaments, les entitats autònomes i les altres entitats del sector públic han de trametre el projecte de pacte o millora de conveni, la proposta individual o el projecte de conveni, abans que sigui signat, acompanyat d?una memòria amb la valoració de tots els aspectes econòmics i llur incidència en exercicis futurs.

c)?Els informes a què fa referència aquest apartat han d?ésser elaborats en el termini de quinze dies des de la recepció de la proposta o el projecte de conveni o acord.

2.?Si les retribucions no són regulades per un conveni col·lectiu, es poden establir mitjançant un contracte individual.

3.?Són nuls de ple dret els acords adoptats en matèria de condicions de treball amb impacte econòmic del personal laboral amb omissió del tràmit d?informe o en contra d?un informe desfavorable, i també els pactes que impliquin creixements salarials per a exercicis successius, els quals estan condicionats als límits que determinin les futures lleis de pressupostos.?

VI.2. La posició del Consorci

La instructora proposa revisar la Resolució del gerent de 15 de febrer de 2017, atès que hi concorre la causa de nul·litat de la lletra e), primer incís, de l?article 47.1 de l?LPAC. Considera que la resolució es va dictar sense haver-se tramitat cap procediment de provisió mitjançant una convocatòria pública, amb la qual cosa es van incomplir els principis de publicitat, igualtat, mèrit i capacitat que regeixen l?accés a l?ocupació pública.

En la proposta de resolució s?observa també que, en la relació de llocs de treball vigent en la data de la resolució que es revisa, només hi constava una plaça de tècnic superior del grup A1 a i la Unitat X que ja estava ocupada per la tècnica substituïda durant la incapacitat temporal. Aquesta plaça s?havia de proveir per un concurs general.

Altrament, en l?informe jurídic es manifesta la conformitat amb la proposta de la instructora. Pel que fa a les retribucions percebudes pel treballador, l?informe es fa ressò del comunicat de la secretària de Funció Pública, en què s?indica que la revisió d?ofici és ?sense perjudici de percebre la retribució corresponent a la diferència retributiva?. Així, l?informe jurídic demana el pronunciament exprés de la Comissió Jurídica Assessora sobre si el treballador ha de retornar les diferències retributives percebudes, tenint en compte que ha prestat les funcions de la categoria A1, i, en el cas que sigui així, si les quantitats a retornar han de meritar interessos.

VI.3. La posició de l?interessat

Al·lega que li van reconèixer la categoria A1 perquè realitzava les funcions pròpies d?aquesta categoria i també perquè s?aplicava al reconeixement el Conveni col·lectiu d?aplicació d?oficines i despatxos de Catalunya. A més, indica que ?tot, o la major part?, del personal del Consorci es va contractar sense una convocatòria pública prèvia i que, per tant, haurien d?incoar-se expedients de revisió de totes les contractacions, en aplicació del principi d?igualtat de l?article 14 de la Constitució espanyola. Fins i tot, també seria nul el seu reconeixement de la categoria d?administratiu, atès que no es va proveir la plaça mitjançant cap convocatòria pública.

VII. El parer de la Comissió Jurídica Assessora

VII.1. El caràcter excepcional de la revisió d?ofici

Com ha assenyalat aquest òrgan consultiu, la potestat de revisió d?ofici és una manifestació del privilegi de l?autotutela administrativa i permet expulsar del món jurídic els actes administratius que presenten especialment vicis de legalitat. Es tracta d?una tècnica excepcional, contrària al principi d?intangibilitat dels actes administratius, i com a tal s?ha d?analitzar des dels aspectes formals i materials (per tots, Dictamen 290/2018). La naturalesa excepcional de la potestat de revisió d?ofici guarda coherència amb el caràcter també excepcional de la figura de la nul·litat de ple dret dins de la institució de la invalidesa, atès que, en el dret administratiu, la regla general és l?anul·labilitat dels actes administratius contraris a l?ordenament jurídic. Per això, la nul·litat absoluta només és procedent en els casos expressament previstos en la llei (per tots, dictàmens 312/2018, 329/2018, 69/2019, 379/2019, 1/2022 i 98/2022).

Del caràcter excepcional de la potestat administrativa de revisió d?ofici es deriven un seguit de conseqüències. En primer lloc, aquesta potestat només es pot exercitar en els supòsits expressament previstos en l?ordenament jurídic.

En segon lloc, s?ha de dur a terme una interpretació estricta sobre la procedència de la revisió i, per tant, de l?abast de les causes de nul·litat previstes legalment i l?apreciació en el cas concret. En efecte, la salvaguarda del principi de seguretat jurídica i l?estabilitat necessària dels actes administratius i de les relacions jurídiques que se?n deriven imposen una interpretació acurada i estricta dels vicis de nul·litat, de manera que s?impedeixi la desnaturalització de la figura de la nul·litat absoluta.

En tercer lloc, la declaració de nul·litat que comporta la revisió exigeix de l?Administració una justificació adequada, de manera que només és possible després d?una anàlisi congruent i un raciocini i una reflexió basats en els antecedents de fet i el dret aplicable.

En quart lloc, el caràcter excepcional de la revisió d?ofici també implica emprar amb caràcter prioritari les altres vies normatives que permetin revertir les irregularitats detectades. En altres paraules, si el legislador ha ofert una alternativa per a restablir la legalitat infringida presumptament, aquesta s?ha d?adoptar amb caràcter prioritari a la via de la revisió d?ofici.

A l?últim, la Comissió ha recordat l?existència de límits legals a l?exercici de la potestat de revisió, en concret, els límits recollits actualment en l?article 110 de l?LPAC, segons el qual les facultats de revisió no es poden exercir quan, per prescripció d?accions, pel temps transcorregut o per altres circumstàncies, l?exercici d?aquestes resulti contrari a l?equitat, a la bona fe, al dret dels particulars o a les lleis (entre d?altres, dictàmens 314/2018, 329/2018 i 379/2019).

VII.2. Anàlisi de la concurrència de la causa de nul·litat de ple dret invocada

D?una manera preliminar, cal assenyalar que l?acte objecte de revisió és un acte administratiu separable del contracte laboral que vincula el treballador amb el Consorci. Per tant, l?acte és susceptible de ser revisat, d?acord amb la doctrina del Tribunal Suprem sobre els actes administratius separables, de la qual la Comissió es va fer ressò en el Dictamen 249/2018, entre altres: «[?] ?Al contencioso - administrativo corresponderá conocer las impugnaciones dirigidas contra el proceso administrativo de selección del trabajador y contra el acto de su designación ; y a la jurisdicción social los litigios que surjan en la dinámica del contrato de trabajo que nació a consecuencia de esa selección y designación? (Sentència de 31 d?octubre de 2000 de la Sala Tercera, Secció Setena, del Tribunal Suprem [fonament de dret cinquè]).»

Pel que fa a la causa de nul·litat invocada en el procediment de revisió d?ofici, la Comissió ha recordat sovint la necessitat que estigui clarament determinada (entre d?altres, dictàmens 55/2020 i 125/2021). En rigor, aquesta exigència de ?determinació? es tradueix en un doble requisit, el d?identificar suficientment i de motivar adequadament l?existència de la causa de nul·litat (dictàmens 73/2016, 29/2020 i 55/2020). Cal advertir, en aquest punt, que es tracta de dues condicions diferents, encara que complementàries: no n?hi ha prou amb identificar la causa, sinó que, a més, cal motivar-ne la concurrència en el cas concret.

En el cas que s?examina, la Generalitat ha identificat clarament la causa de nul·litat de ple dret en la lletra e) de l?article 47.1 de l?LPAC, que preveu que són nuls de ple dret els actes dictats prescindint totalment i absolutament del procediment establert legalment. Així, doncs, caldrà analitzar tot seguit, sobre la base de la documentació incorporada a l?expedient, si la resolució de la Gerència del Consorci de 15 de febrer de 2017 incorre, com proposa el Departament, en la causa de nul·litat de ple dret esmentada pel fet de no haver-se tramitat cap procediment de provisió mitjançant una convocatòria pública, amb vulneració dels principis de publicitat, igualtat, mèrit i capacitat que regeixen l?accés a l?ocupació pública.

En relació amb aquesta causa de nul·litat, escau recordar que la Comissió, de conformitat amb la jurisprudència, ha manifestat que la previsió de nul·litat de l?article 47.1.e) de l?LPAC es produeix quan l?acte es dicta bé amb manca total de procediment, bé mitjançant un iter procedimental diferent del previst legalment, o bé quan se n?omet un tràmit essencial (sentències del Tribunal Suprem, Sala Contenciosa Administrativa, Secció Quarta, de 19 de març de 2001 (rec. 6553/1995), fonament de dret quart in fine, i de 31 de març de 2000 (rec. 2727/1994), fonament de dret tercer). Aquesta causa, per tant, engloba els supòsits d?omissió de tràmits procedimentals essencials de tal gravetat que impedeixin el naixement vàlid d?un acte jurídic administratiu o bé l?error de procediment. Aquest òrgan consultiu s?ha pronunciat en el mateix sentit en diversos dictàmens (205/2013, 364/2013, 68/2014, 233/2014, 31/2015, 69/2015, 154/2015, 318/2015, 44/2019, 95/2019, 333/2019, 29/2020, 302/2020, 79/2021, 80/2021, 90/2021, 251/2021 i 20/2022, entre molts d?altres).

Dit això, convé examinar el cas concret. Ha quedat acreditat durant la instrucció que el reconeixement de la categoria A1 del treballador es va efectuar sense una convocatòria pública que respectés els principis de publicitat, igualtat, mèrit i capacitat i que el reconeixement d?aquesta categoria va implicar un augment de les retribucions del treballador, però es va ometre el tràmit previ de l?informe favorable conjunt dels dos departaments que s?assenyala en l?article 33.1 de la Llei 4/2017, de 28 de març, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2017.

Sobre això, cal apuntar a priori que de l?expedient no queda clar si el treballador té una relació fixa, és a dir, si s?ha incorporat al Consorci mitjançant un procés selectiu reglat provinent d?una oferta pública d?ocupació o, en canvi, té una situació d?indefinit no fix. Tanmateix, a partir de l?1 de juny de 2015, l?interessat va passar a desenvolupar les funcions de tècnic superior de la plaça de tècnic superior de la Unitat X (grup A) del Consorci per substitució d?una treballadora, atesa la situació d?incapacitat temporal de la persona titular de la plaça. El sou a percebre era el corresponent a un tècnic superior. Aquesta mobilitat funcional per a l?exercici de funcions que no es corresponien amb el grup professional del treballador estava justificada per raons organitzatives i de necessitat, però havia de quedar limitada temporalment al temps de baixa de la titular i fins a la seva reincorporació definitiva, que es va produir el 5 de maig de 2016. No obstant això, l?interessat va continuar desenvolupant les funcions de tècnic superior amb un complement de categoria superior i categoria d?administratiu i, el febrer de 2017, va sol·licitar el reconeixement de la categoria professional adient a les funcions que estava desenvolupant, el qual es va produir mitjançant la Resolució de X de febrer de 2017, sense que consti en l?expedient cap altre tràmit procedimental. Certament, els articles 39 de l?Estatut dels treballadors i 16 del Conveni col·lectiu de treball del sector d?oficines i despatxos de Catalunya per als anys 2019-2021 estableixen que la realització de funcions superiors a les del grup professional per un període superior a sis mesos durant un any o vuit mesos durant dos anys, permet ascendir a aquest grup professional; però, tot seguit, expliciten que aquesta possibilitat queda invalidada quan, com és el cas, la substitució deriva d?una incapacitat temporal o d?una altra situació que comporti el dret a reserva del lloc de treball. Així, doncs, el període de substitució del treballador amb reserva no computaria a l?efecte del que es preveu en l?Estatut dels treballadors sobre les funcions de categoria superior (sis mesos en un any o vuit mesos en dos anys), atès que aquests períodes serien només aplicables quan són causes organitzatives no assimilables a una interinitat.

Sobre si el treballador pot accedir a la categoria quan se superen aquests períodes per incompliment de l?Administració, en el sector públic no és viable per la necessitat i obligatorietat de l?existència dels elements i passos previs següents:

a) Existència d?una plaça A1 a la Plantilla de personal del Consorci reservada al torn de promoció interna i vacant amb les mateixes característiques de les funcions realitzades.

b) Existència d?un lloc de treball a la relació de llocs de treball de tècnic superior vinculat a la plaça esmentada anteriorment.

c) Inclusió de la plaça a l?oferta pública d?ocupació, torn promoció interna.

d) Convocatòria i desenvolupament del procés selectiu.

e) Que la persona implicada hagués guanyat el procés selectiu i hagués estat proposada pel tribunal.

La promoció interna requeria l?existència d?una vacant, que no existeix. El reconeixement de la categoria i grup professional de tècnic del grup A1 era inviable, atesa la incorporació a la plaça de la seva titular. L?única possibilitat de promocionar passava per la creació d?una nova plaça i la provisió del lloc de treball, ja fos amb una adscripció interina (amb convocatòria posterior d?un procés selectiu intern per a cobrir el lloc de treball, en condicions d?igualtat i d?acord els principis constitucionals de mèrit i capacitat), ja fos mitjançant el recurs a un mitjà extraordinari de provisió temporal de llocs de treball com és l?encàrrec de funcions. Com ha assenyalat la Sentència 72/2001, de 28 de juny, de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, pel seu caràcter excepcional, el sistema d?encàrrec de funcions no pot transformar-se en una via que habiliti per a ocupar d?una manera definitiva llocs de treball de nivell superior.

Consegüentment, l?interessat no podia de cap manera consolidar ni el grup professional ni el complement salarial, sens perjudici del dret a percebre la retribució corresponent a les funcions realitzades pel temps que es van desenvolupar.

En síntesi, el reconeixement es va produir sense que es respectessin les garanties i el procediment per a la provisió de places a l?Administració i sense que, pel que fa als aspectes retributius, s?hagués sol·licitat un informe preceptiu i vinculant a les direccions generals de Funció Pública i Pressupostos. Cal assenyalar que aquesta Comissió ha dictaminat amb anterioritat sobre la concurrència de la causa de nul·litat invocada, en altres supòsits amb una identitat respecte al cas present. Així, s?ha assenyalat que ?la manca d?aquest informe favorable i conjunt, obstatiu i vinculant, comporta que la manca de procediment sigui patent, atès que és un requisit que per la seva naturalesa és essencial i constitueix el procediment pròpiament dit? (dictàmens 75/2017 i 327/2019; i, en termes equivalents, dictàmens 115/2011 i 230/2011). En conseqüència, es conclou que es dona la causa de nul·litat invocada en el cas sobre el qual es dictamina.

VII.3. Els efectes de la declaració de nul·litat i els límits de la revisió

Un cop determinada la procedència de declarar la nul·litat de ple dret de l?acte objecte de dictamen, cal que la Comissió es pronunciï sobre els efectes que se?n deriven.

En l?article 110 de l?LPAC s?estableix que les facultats de revisió no es poden exercir quan, per prescripció d?accions, pel temps transcorregut o per altres circumstàncies, el seu exercici sigui contrari a l?equitat, a la bona fe, al dret dels particulars o a les lleis. L?informe jurídic de 18 de març de 2022 sol·licita a aquest òrgan consultiu que es pronunciï sobre si el treballador ha de retornar les diferències retributives percebudes i si les quantitats a retornar haurien meritat interessos, però no efectua cap valoració específica sobre aquesta qüestió.

Tal com es va dir en el Dictamen 72/2016, l?aplicació de l?article 106 de l?LPAC comporta sempre una gran dificultat perquè, com ha dit la jurisprudència, obliga a conciliar interessos que són difícilment conciliables. D?una banda, el principi de legalitat, que possibilita la revocació dels actes quan es constata la seva il·legalitat i, d?una altra, el principi de seguretat jurídica, que tracta de garantir que una determinada situació jurídica que es presenta com a consolidada no pugui ser alterada en el futur.

En el cas que s?examina, la Gerència del Consorci va realitzar diverses actuacions que podien induir el treballador a pensar en la legalitat de la seva situació laboral. Així, en primer lloc, li va assignar la substitució de la persona amb incapacitat temporal; en segon lloc, quan aquesta persona es va reincorporar definitivament, no es va ordenar al treballador que es reincorporés al lloc de treball anterior, i, en tercer lloc, a petició del treballador, li van reconèixer la categoria professional de tècnic superior (grup 1). D?aquestes actuacions es pot deduir la bona fe i la confiança legítima dipositada pel treballador en l?actuació legal de l?Administració. Igualment, l?informe favorable previ per a l?augment retributiu era un tràmit intern del qual el treballador no havia de tenir coneixement i no ha quedat acreditat en l?expedient que li comuniquessin aquesta circumstància. Com ha dit aquest òrgan consultiu, ?[?] la il·legalitat exclusivament imputable a l?Administració, confiança legítima i bona fe del funcionari interessat i temps transcorregut? posen en relleu que l?exercici de la revisió en el cas que s?examina seria en si mateixa contrària a la bona fe, cosa per la qual s?entén que resulta d?aplicació el límit actualment regulat en l?article 106 de l?LRJPAC, i actualment recollit per l?article 110 de l?LPAC? (Dictamen 283/2019). En el mateix sentit, el Dictamen 199/2017 considerava aplicable aquest darrer precepte, atès que ?la il·legal manera de procedir de l?ens contractant, que és el que ha generat la nul·litat de ple dret ?amb la inclusió incorrecta del complement?, pot perjudicar tan significativament la treballadora, en vista que els defectes essencials determinants de la nul·litat de ple dret no li són en cap cas atribuïbles; contràriament, en el moment de la contractació i com és habitual, el treballador va confiar (confiança legítima) en la manera correcta d?actuar i en l?expertesa de l?ens contractant, sense que li sigui exigible haver de conèixer al detall el Conveni col·lectiu en vigor ni la normativa aplicable.

[...] La bona fe és aplicable no solament quan es produeixi qualsevol tipus de convicció en el particular perjudicat per la nul·litat de l?acte, sinó també quan l?Administració ha produït actuacions externes que han induït les persones a confiar en la legalitat de l?actuació administrativa. I, amb una citació de les sentències de la Sala Contenciosa del Tribunal Suprem de dates 26 d?octubre de 1989, 1 de febrer de 1990 i 21 de juliol de 2011, afegeix que la rellevància de la confiança en l?aparença jurídica dels actes que ara es qualifiquen de nuls justifica la protecció d?aquesta aparença mitjançant la limitació de la facultat de revisió. Pel que fa al principi de bona fe, cal assenyalar que la treballadora va percebre els complements personals sotmesos a revisió amb la plena confiança i la bona fe que l?actuació del CAR, en aquesta matèria, era plenament ajustada a la legalitat i que el que estava percebent per aquest concepte era correcte, de manera que, a hores d?ara, resultaria desproporcionat exigir a la treballadora que retornés aquests imports?.

Com s?ha acreditat a bastament en l?expedient, l?actuació que ha comportat la consolidació del grup professional i el salari del treballador, amb vulneració de la normativa aplicable (incompliment dels períodes màxims en els quals es pot donar aquesta circumstància de funcions de categoria superior), és imputable íntegrament a l?actuació del Consorci, a qui s?ha d?atribuir haver prescindit del procediment previst i haver omès els tràmits essencials, en els termes ja indicats. Altrament, cal posar de manifest que el treballador ha prestat efectivament les funcions de categoria superior, per les quals ha percebut els complements retributius corresponents. De conformitat amb la doctrina del Tribunal Suprem, que la Comissió ja ha aplicat en dictàmens anteriors. Així, ?de l?expedient es desprèn que la il·legalitat tan sols és imputable a l?Administració, no als treballadors interessats, que van actuar amb confiança legítima i de bona fe. En aquest marc, la Comissió estima que l?exercici de la revisió en el cas que s?examina seria en si mateixa contrària a la bona fe, en els termes previstos per l?article 110 de l?LPAC, i que en resulta aplicable la doctrina del Tribunal Suprem, emesa mitjançant les sentències 658/2019, de 22 de maig (Sala Contenciosa Administrativa, Secció Quarta), i 1026/2019, de 10 de juliol (Sala Contenciosa Administrativa, Secció Quarta), de manera que es conclou que no es pot exercir la facultat de revisió d?ofici? (Dictamen 327/2019).

No obstant això, i com aquesta Comissió ha destacat (Dictamen 1/2022), la doctrina precitada no resulta aplicable en els casos en què la situació que ha donat lloc a la revisió d?ofici no ha cessat, atès que, si s?apliquessin els límits de l?article 110, es consolidarien una situació administrativa i un dret al complement retributiu contraris a la legislació aplicable. En efecte, la manca d?exercici de la potestat de revisió d?ofici faria persistir una situació administrativa no justificada i contrària als principis constitucionals d?igualtat, publicitat, mèrit i capacitat, per la qual cosa, en opinió d?aquesta Comissió, no és procedent l?aplicació dels límits previstos en l?article 110 de l?LPAC, la qual cosa implica l?eliminació, amb efectes retroactius, del reconeixement de la categoria professional de tècnic superior i el retorn de les quantitats abonades, així com el retorn del treballador a la seva plaça i al lloc de treball d?administratiu al Consorci, amb el desenvolupament de les funcions que li corresponen. Tot això sens perjudici que l?interessat pugui reclamar per la via de la responsabilitat patrimonial de les administracions públiques pels danys i perjudicis que eventualment aquesta situació li hagi pogut irrogar.

CONCLUSIÓ

S?informa favorablement sobre la revisió d?ofici instruïda per un departament per a declarar la nul·litat de ple dret d?una resolució de la Gerència d?un consorci de l?any 2017, per la qual es va modificar la categoria professional i el complement salarial al Sr. A.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga