Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 202/1996 del 04 de julio del 1996

Cuestión

Agregación total del municipio de Tiurana al de Bassella

Contestacion

ANTECEDENTS

Es dedueixen del Dictamen.

FONAMENTS JURÍDICS

I. La construcció del pantà de Rialb afecta d?una manera notable els nuclis habitats dels municipis de Bassella i de Tiurana integrats respectivament en les comarques de l?Alt Urgell i en la Noguera. L?impacte de l?obra pública és especialment notable en el segon municipi del qual desapareixen els dos nuclis de població és a dir Tiurana (193 habitants) i Miralpeix (19) restant només sense afectar 21 habitants dels 233 censats en 1991.

L?efecte sobre Bassella sent també important és menys determinant. Desapareixen els nuclis de Bassella Castellnou Aguilar i La Clua amb un total de 173 habitants i resten lliures Ogern (119) Altés (50) Mirambell (19) i Guardiola (6). A part d?això el terme resta partit en dos per l?obra hidràulica circumstància que igual com una situació de discontinuïtat que es produeix en relació amb els sectors de Mirambell i Guardiola no ha de ser obstacle per a la permanència del municipi de Bassella i per a l?agregació projectada segons un informe del Servei de Demarcacions Territorials de la Direcció General d?Administració Local de data 16 de novembre de 1993 pels motius que enumera.

És precisament amb aquells dos sectors ?Mirambell i Guardiola? que té relació física la part no inundable del terme de Tiurana circumstància que al final ha dut ambdós ajuntaments a proposar l?agregació total d?aquella part de l?esmentat terme al de Bassella criteri que comparteix el Consell Comarcal de l?Alt Urgell que al seu torn ja havia instat la iniciació d?ofici del corresponent expedient en acord de 16 de desembre de 1993.

II. En el cas present concorren certament els requisits substantius exigits per dur a terme l?agregació total de referència.

En efecte l?article 12.1 de la Llei 8/1989 de 15 d?abril municipal i de règim local de Catalunya així com l?article 4.1 del reglament de demarcació territorial i població dels ens locals aprovat per Decret 140/1988 de 29 de maig afirmen que el terme municipal pot ser alterat entre d?altres supòsits per agregació total d?un municipi a un altre de limítrof al qual s?incorpora. Per tant el primer requisit un requisit físic concretament el fet que els dos municipis siguin contigus es dóna en aquest cas.

És cert però que la ubicació del pantà produeix una separació entre les dues parts en què queda escindit el terme de Bassella amb una de les quals es connecta la resta no inundada del de Tiurana amb la qual cosa hom podria pensar si no resulta un inconvenient el precepte de l?apartat 2 del mateix article article 4.2 d?aquell reglament segons el qual cap alteració no pot donar lloc a un terme municipal discontinu. Però és evident també que la discontinuïtat de referència és només física no política i per tant irrellevant en el cas car el pantà no suposa discontinuïtat des d?aquest punt de vista; tot amb tot al marge d?això la ruptura física es produeix a Bassella el terme que rep l?agregació i no precisament a causa d?aquesta sinó per la construcció d?una obra pública sobre la geografia preexistent a part que com ha quedat indicat l?Administració entén que hi ha elements que permeten perfectament la superació d?aquella discontinuïtat.

Vistos els requisits geogràfics des d?un punt de vista funcional cal tenir en compte l?article 13 de la llei que entre els casos en els quals es pot procedir a l?agregació total aquell en cita dos ?insuficiència de mitjans per gestionar els serveis mínims obligatoris i que consideracions d?ordre geogràfic demogràfic econòmic o administratiu ho facin necessari o aconsellable hipòtesi en la qual l?article 8.2 del reglament lletra a) comprèn els municipis de menys de 250 habitants? que és evident que concorren en el cas en el benentès a més que l?especificació que l?article 8.1 del reglament fa en ordre al concepte d?insuficiència recolza aquesta consideració.

És a dir d?una banda per remissió del precepte reglamentari a l?article 66.1 de la llei existeix aquella quan per raons d?insuficiència financera d?especial estructura del territori i dels assentaments de la població o per altres causes tècniques no és possible la prestació adequada o eficient dels serveis mínims i d?altra quan els dèficits no poden ser coberts amb els recursos ordinaris del municipi. En definitiva unes situacions que cal presumir en relació amb els 21 habitants que resten en el terme de Tiurana.

Finalment l?article 16 de la llei exigeix que després de l?alteració es disposi dels recursos suficients per prestar aquells serveis requisit que també s?ha d?estimar concorrent en el cas atesa la poca transcendència demogràfica que per al municipi de Bassella té la recepció d?aquests 21 veïns del terme de Tiurana.

III. Des del punt de vista procedimental l?expedient s?ha tramitat de manera que pot ser considerada correcta.

La iniciativa és municipal hipòtesi prevista a l?article 17.1 de la Llei i al 17 d?aquell reglament i té lloc després de la formulació d?un escrit de data 9 de setembre de 1994 abonant l?agregació presentat per vint-i-un veïns-propietaris i propietaris del terme de Tiurana. L?Ajuntament d?aquesta població pren el seu acord el 15 de febrer de 1995 i el de Bassella el 2 de març següent amb el vot favorable de tots els seus membres i per tant amb superació dels mínims exigits per l?article 112.2 de la mateixa llei municipal i de règim local és a dir el vot favorable de les dues terceres parts del nombre de membres de fet i en tot cas de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.

Figuren les corresponents memòries i el conveni regulador de l?agregació i s?ha procedit en la forma prevista en els articles 21 i següents del reglament citat amb les corresponents publicacions en el DOGC ambdues el 2 de maig de 1995 amb respecte del període d?informació pública de seixanta dies. Dintre d?ell s?han presentat les oposicions dels ajuntaments de Ponts ?en ambdós expedients? i de Baronia de Rialb ?només en el de Tiurana? que han estat desestimats elevant-se els dos acords municipals a definitius el 4 d?octubre de 1995.

Cal observar però que si bé aquest últim acord de l?Ajuntament de Tiurana consta que es pren per unanimitat de quatre dels seus cinc membres la certificació relativa al del de Bassella només indica el vot unànime dels presents però sense indicació de l?assistència. Seria convenient doncs que s?obtingués d?aquest últim Ajuntament la corresponent certificació complementària.

D?altra banda sempre en la línia d?observança dels requisits de l?article 17 de la llei i dels preceptes correlatius del reglament consten en l?expedient les preses de posició dels dos Consells Comarcals afectats és a dir el de l?Alt Urgell de data 16 de desembre de 1993 positiu i el de la Noguera de data 2 de desembre de 1994 contrari a l?agregació.

Val a dir però que l?acord del Consell de l?Alt Urgell té lloc pròpiament abans de la iniciació formal dels expedients municipals sent precisament una sol·licitud d?obertura d?ofici de la tramitació administrativa anterior per tant als acords dels dos ajuntaments. Però al marge fins i tot del sentit favorable a l?agregació de l?acord no sembla oportú adoptar en aquest punt un criteri rígidament formal atès que la presa de posició institucional és prou evident no essent lògic imaginar que podria haver estat diferent després de l?adopció d?aquells acords.

Finalment s?ha produït la tramesa dels expedients municipals a la Direcció General d?Administració Local i en data 29 de maig de 1996 ha tingut lloc l?informe favorable de la Comissió de Demarcació Territorial.

Per tant al marge de la consideració relativa a l?àmbit normatiu adequat que es formula en el fonament següent resta només el present informe d?aquesta Comissió Jurídica Assessora previst en la llei en el citat article 17.1 lletra d) i pel reglament en l?article 25.1.

IV. Resta doncs la formulació d?aquella consideració normativa.

Aquell article 17.1 en la lletra f) estableix que la resolució definitiva s?ha de fer per decret del Govern de la Generalitat; però aquest precepte discrepa del criteri de l?article 7 de la Llei 6/1987 de 4 d?abril sobre l?organització comarcal de Catalunya segons el qual un cop establerta la divisió comarcal qualsevol modificació de les demarcacions comarcals s?ha de fer per llei i és evident que el cas present en constitueix una.

Tal com s?ha indicat el terme de Tiurana pertany a la comarca de la Noguera mentre que el de Bassella s?integra en la de l?Alt Urgell que per tant veuria ampliada la seva superfície amb l?agregació projectada amb la següent alteració demarcacional.

Cal doncs aportar al cas sobre el qual es dictamina els preceptes de la citada llei comarcal i en primer terme veure si ha tingut lloc l?acompliment dels seus requisits de forma. En aquest sentit l?article 8 preveu com a una de les iniciatives possibles de l?alteració la del municipi o municipis interessats que evidentment es dóna en el cas present. D?altra banda l?apartat 2 del mateix article preveu que la sol·licitud s?ha d?adreçar al Departament de Governació i els informes de la Comissió de Demarcació Territorial i d?aquesta Comissió Jurídica Assessora amb perfecta sintonia per tant amb la legislació municipal i amb el tràmit descrit fins ara.

La particularitat es produeix a partir d?aquest moment per tant en arribar a la resolució car el precepte de la llei comarcal preveu que el Govern ha d?aprovar un projecte de llei si hi ha acord entre els municipis i les comarques interessades i si els dos informes són favorables. L?agregació projectada doncs s?ha de formalitzar per llei no essent suficient per tant la via del decret. Però el problema sembla sorgir a l?hora de comprovar si a més en el cas sobre el qual es dictamina es donen els requisits previs enumerats.

És evident que els acords municipals existeixen i que és favorable l?informe de la Comissió de Demarcació Territorial però com ha quedat indicat la posició del Consell Comarcal de la Noguera és contrària a l?agregació amb la qual cosa faltaria un dels requisits previstos. Però no és menys cert que la literalitat estricta d?una norma no és l?únic element que cal tenir en compte a l?hora de la seva interpretació i més pròpiament cal integrar-la en el sistema general i més concretament amb el fet que l?exigència no figura en la llei municipal que és la que regula més directament la qüestió.

La referència és determinant en un cas com el present quan és evident que la hipotètica limitació nascuda de la llei ?acord de les dues comarques? pot ser superada a partir d?un dels requisits establerts per ella mateixa és a dir per mitjà d?una norma del mateix rang concretament la llei exigida com a vehicle necessari per formalitzar l?agregació quan aquesta afecta una demarcació territorial. Però d?altra banda la mateixa llei municipal en exigir l?existència en el procediment del conveni regulador de l?agregació establert entre els dos municipis ens mostra quins són els consentiments essencials.

CONCLUSIÓ

S?informa favorablement sobre l?agregació total del municipi de Tiurana al de Bassella amb la particularitat indicada sobre la conveniència d?acreditar que l?acord d?aprovació definitiva per aquest segon Ajuntament de data 4 d?octubre de 1995 es prengué amb l?assistència exigida per la llei i en el benentès que s?ha de formalitzar per una llei.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga