Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 227/2016 del 08 de septiembre del 2016

Cuestión

Proyecto de Decreto por el que se aprueban los Estatutos de la Agencia para la Calidad del Sistema Universitario de Cataluña

Contestacion

La Comissió Jurídica Assessora, reunida el 8 de setembre de 2016, amb la presidència del Sr. Albert Lamarca i Marquès,actuant com a secretària la Sra. Francesca Mas i Casanovas, amb la participació de les Sres. i els Srs. Ferran Badosa i Coll, Alfredo Galán Galán, Marc Marsal i Ferret, Joan Pagès i Galtés, Eva Pons i Parera, Isabel Pont i Castejón, Sonia Ramos i González, Lluís Saura i Lluvià,Joan Manuel Trayter i Jiménez,i Carles Viver i Pi-Sunyer, i essent-ne ponent el Sr. Antoni Vaquer Aloy, ha aprovat el Dictamen següent:

 

 

ANTECEDENTS DE FET

 

1. El Departament d?Empresa i Coneixement ha elaborat un Projecte de decret pel qual s?aproven els Estatuts de l?Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. La disposició projectada consta d?un preàmbul, un article únic, que aprova els Estatuts de l?Agència, una disposició addicional única, una disposició derogatòria, una disposició final, i a continuació el text dels Estatuts, integrats per trenta-nou articles i estructurats en sis capítols. S?incorporen a l?expedient les diverses versions del Projecte generades en el decurs de la tramitació.

 

2. A la disposició projectada s?adjunta una memòria general, signada pel director de l?Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya el 19 d?abril de 2016, que conté la justificació de la necessitat de la disposició i l?adequació als fins que es persegueixen; el marc normatiu en què s?insereix; la relació de les disposicions afectades i la taula de vigències i derogacions resultants; la competència de la Generalitat sobre la matèria; la relació motivada de les persones i les entitats a les quals s?atorga el tràmit d?audiència i la procedència de sotmetre l?expedient a informació pública.

 

3. Així mateix, consta incorporada a l?expedient la memòria d?avaluació d?impacte de les mesures proposades, signada també el 19 d?abril de 2016 pel director de l?Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, que incorpora l?informe d?impacte pressupostari, d?impacte econòmic i social, d?impacte normatiu i d?impacte de gènere de la proposta normativa. Aquesta memòria consta actualitzada en data 19 de maig de 2016.

 

4. El 10 de maig de 2016, la responsable de Coordinació i Anàlisi Normativa i la cap de l?Àrea d?Assessorament Jurídic en l?Àmbit d?Universitats i Recerca de la Secretaria d?Universitats i Recerca del Departament d?Empresa i Coneixement van emetre un informe jurídic preliminar conjunt sobre el projecte normatiu, amb caràcter favorable.

 

5. El 25 de maig de 2016, la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya del Departament de la Vicepresidència i d?Economia i Hisenda va informar sobre la norma projectada amb caràcter favorable.

 

6. El 27 de maig de 2016, el director general de Pressupostos del Departament de la Vicepresidència i d?Economia i Hisenda va emetre un informe amb caràcter favorable sobre el projecte normatiu, sens perjudici de les observacions que formulava en relació amb la necessitat de millorar la redacció de l?article 30, apartat b), dels Estatuts, relatiu als recursos humans de l?Agència.

 

7. El 30 de maig de 2016, la interventora general va emetre un informe favorable, condicionat a obtenir la resta d?informes preceptius, a sotmetre el Projecte a informació pública i a incorporar-hi oportunament les observacions formulades en el seu informe sobre determinats preceptes dels Estatuts.

 

8. El 31 de maig de 2016, el secretari general del Departament de la Vicepresidència i d?Economia i Hisenda va emetre un informe favorable sobre el Projecte de decret, que condicionava al conjunt d?observacions, consideracions, recomanacions i condicions formulades per la Direcció General del Patrimoni, la Direcció General de Pressupostos i la Intervenció General com a unitats informants d?aquest Departament.

 

9. El 31 de maig de 2016, l?Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya va emetre una memòria valorativa de les observacions formulades per la Direcció General del Patrimoni, la Direcció General de Pressupostos i la Intervenció General.

 

10. El 31 de maig de 2016, la presidenta de l?Institut Català de les Dones va emetre l?informe d?impacte de gènere sobre la norma projectada, en què recomanava addicionar determinats continguts a les funcions de l?Agència i de la Direcció de l?Agència regulades als articles 4 i 15 dels Estatuts. Aquest informe consta valorat en un informe del director de l?Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de data 16 de juny de 2016.

 

11. L?1 de juny de 2016, el secretari del Govern de la Generalitat de Catalunya va certificar que, en la sessió del Consell Tècnic del dia 31 de maig de 2016, va quedar vista la iniciativa SIG14EMO0816 sobre el Projecte de decret pel qual s?aproven els Estatuts de l?Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari, per tal que en continués la tramitació.

 

12. L?1 de juny de 2016, l?analista d?Organització, amb el vistiplau del cap de l?Àrea d?Organització de l?Administració i del Sector Públic de la Direcció General de Modernització i Innovació de l?Administració, va informar favorablement sobre el Projecte de decret, sens perjudici de les consideracions que hi va formular, i que va qualificar com a recomanacions. Aquest informe va ser valorat en un informe del director de l?Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de data 27 de juny de 2016.

 

13. Mitjançant Edicte de 8 de juny de 2016, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 7145, del 20 de juny següent, el Projecte de decret es va sotmetre a informació pública per un termini de 15 dies hàbils. Així mateix, el Projecte es va poder consultar a la pàgina web de la Secretaria d?Universitats i Recerca del Departament d?Empresa i Coneixement.

 

14. S?incorpora a l?expedient tramès un certificat del subdirector general de Coordinació Administrativa i Polítiques Sindicals, de la Secretaria d?Universitats i Recerca del Departament d?Empresa i Coneixement, en què fa constar que durant el termini del tràmit d?informació pública i d?exposició de la norma projectada al web del Departament no s?hi havien formulat al·legacions.

 

15. Mitjançant escrits signats pel secretari d?Universitats i Recerca, de 6 i 9 de juny de 2016, el Projecte de decret es va sotmetre al tràmit d?audiència de les entitats sindicals CCOO de Catalunya i UGT de Catalunya i del Consell Interuniversitari de Catalunya.

 

16. El 14 de juny de 2016, la secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya va certificar que en la sessió ordinària de la Junta, reunida a Barcelona el 9 de juny de 2016, es va informar sobre el Projecte de decret.

 

17. El 12 de juliol de 2016, el secretari d?Universitats i Recerca va elaborar la memòria de les observacions i al·legacions presentades al Projecte de decret en els tràmits de consulta interdepartamental, els informes preceptius, la informació pública i l?audiència.

 

18. El 12 de juliol de 2016, la responsable de Coordinació i Anàlisi Normativa i la cap de l?Àrea d?Assessorament Jurídic en l?àmbit d?Universitats i Recerca de la Secretaria d?Universitats i Recerca van emetre l?informe jurídic final, amb caràcter favorable, que concloïa que no hi havia impediments de caràcter jurídic per a continuar amb la tramitació del Projecte de decret.

 

19. Consta en l?expedient que, per escrit de 14 de juliol de 2016, la directora interina de l?Oficina Antifrau va trametre al secretari d?Universitats i Recerca un escrit d?al·legacions al Projecte de decret, signat pel cap de l?Àrea de Legislació i Assumptes Jurídics el 13 de juliol anterior, en què formulava observacions a diversos preceptes dels Estatuts i una consideració final en què suggeria incloure en el text normatiu alguna eina per a gestionar els conflictes d?interès que poguessin afectar els membres integrants dels òrgans de l?Agència o al personal al seu servei.

 

20. El 18 de juliol de 2016, el secretari d?Universitats i Recerca va emetre un informe de valoració de les al·legacions formulades a la norma projectada per l?Oficina Antifrau i una addenda a la memòria de les observacions i al·legacions formulades en el tràmit de participació, on es va incorporar la valoració d?aquestes al·legacions.

 

21. El 18 de juliol de 2016, la responsable de Coordinació i Anàlisi Normativa i la cap de l?Àrea d?Assessorament Jurídic en l?àmbit d?Universitats i Recerca van emetre un informe complementari a l?informe jurídic final, en què posaven de manifest que les modificacions introduïdes al text normatiu arran de les observacions formulades per l?Oficina Antifrau es consideraven conformes a la normativa vigent.

 

22. El 20 de juliol de 2016 el secretari del Govern de la Generalitat va certificar que, en la sessió del Consell Tècnic del dia anterior, va quedar vista la iniciativa SIG14EMC0673 sobre el Projecte de decret pel qual s?aproven els Estatuts de l?Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, amb caràcter previ a la sol·licitud de dictamen a la Comissió Jurídica Assessora.

 

23. El 26 de de juliol de 2016 va tenir entrada en aquest òrgan consultiu la petició de dictamen, formulada pel conseller d?Empresa i Coneixement.

 

24. En la sessió de 28 de juliol de 2016, el Ple de la Comissió Jurídica Assessora va admetre a tràmit la petició referida i en va nomenar ponent.

 

 

FONAMENTS JURÍDICS

 

I. Objecte del Dictamen

 

El conseller d?Empresa i Coneixement ha sol·licitat dictamen d?aquesta Comissió Jurídica Assessora en relació amb el Projecte de decret pel qual s?aproven els Estatuts de l?Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya). L?objecte de la disposició, doncs, és aprovar els Estatuts de l?AQU, a fi d?adaptar-los a la nova configuració operada per la Llei 15/2015, de 21 de juliol, de l?Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya; llei que persegueix facilitar-ne l?adaptació als nous escenaris que deriven de l?evolució de la cultura de la qualitat i afavoreixen la innovació en la docència, la recerca i la gestió universitària, i que esdevingui un referent com a creadora de coneixement en aquest àmbit, exportable també a altres sectors, segons es llegeix al preàmbul del Projecte de decret. L?AQU, d?acord amb el preàmbul de la Llei 15/2015, té per missió facilitar el reforç i l?assegurament del model català d?universitats i la seva projecció internacional, i contribuir a garantir-ne i millorar-ne la qualitat. Ha de coadjuvar a determinar un sistema propi d?ensenyaments superiors, en l?àmbit de competències de la Generalitat, i un sistema d?avaluació que identifiqui les millors pràctiques i incorpori valor afegit. També ha d?actuar com a instrument de suport qualificat als diferents agents que intervenen en els processos d?introducció d?innovacions i avaluació de noves polítiques universitàries.

 

El Projecte de decret sotmès a dictamen consta d?un preàmbul, un article únic, una disposició addicional, una disposició derogatòria i una disposició final. L?article únic té per objecte aprovar els Estatuts de l?AQU, els quals consten de trenta-nou articles, agrupats en sis capítols. El capítol primer aborda la naturalesa i la seu de l?AQU; el capítol segon comprèn els preceptes relatius a la finalitat, objectius, funcions, principis d?actuació, valors i activitat; el capítol tercer s?ocupa dels òrgans de govern i la comissió assessora; el quart, dividit al seu torn en tres seccions, tracta dels òrgans d?avaluació, acreditació i certificació i de les comissions específiques no permanents; el cinquè inclou els articles reguladors del règim de funcionament dels òrgans col·legiats, i el sisè conté el preceptes dedicats als recursos humans i econòmics i el règim econòmic, patrimonial i jurídic.

 

L?AQU es va crear mitjançant el Decret 355/1996, de 29 d?octubre, de constitució del consorci Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya, amb la denominació d?Agència, amb la participació de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Comissionat per a Universitats i Recerca del Departament de la Presidència, i la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Lleida, la Universitat de Girona i la Universitat Rovira i Virgili, i se?n van aprovar els Estatuts. Els objectius d?aquest consorci eren l?avaluació del sistema universitari a Catalunya, l?anàlisi dels seus resultats i la proposta de mesures de millora de la qualitat dels serveis que presten les universitats públiques catalanes, especialment els de la docència i la recerca.

 

Posteriorment, la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d?universitats de Catalunya (títol VII, articles 137 i següents), va modificar la configuració jurídica de l?Agència com a entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya que ajusta la seva activitat al dret privat, vinculada al departament competent en matèria d?universitats, amb personalitat jurídica pròpia, plena capacitat d?obrar i patrimoni propi per al compliment de les seves funcions, amb l?objectiu d?avaluar, acreditar i certificar la qualitat en l?àmbit de les universitats i dels centres d?ensenyament superior de Catalunya.

 

Per Decret 93/2003, d?1 d?abril, es van aprovar els Estatuts de l?Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. Aquest decret no es va sotmetre a dictamen d?aquesta Comissió Jurídica Assessora.

 

La Llei 15/2015 va derogar els capítols II i III del títol VII de la Llei 1/2003 (articles 137 i següents), que regulaven la configuració jurídica de l?Agència. D?altra banda, la disposició final primera de la mateixa Llei establia que els Estatuts de l?AQU, aprovats pel Decret 93/2003, d?1 d?abril, s?havien d?adaptar al que establia aquesta Llei en el termini de sis mesos a comptar de l?endemà de la data de constitució del Consell de Govern.

 

Les agències són organismes públics que tenen com a característica que es configuren com l?instrument d?una gestió pública transparent per objectius. Han d?estar adscrites a un departament, en aquest cas el que sigui competent en matèria d?universitats, com especifica l?apartat 3 de l?article 1, igual com ho fa el mateix article i apartat de la Llei 15/2015. Catalunya no disposa d?una regulació sistemàtica de les agències, tot i que se n?han creat diverses, a més de l?AQU, com ara l?Agència Catalana de l?Aigua, l?Agència de l?Habitatge de Catalunya, l?Agència per a la Competitivitat de l?Empresa, l?Agència de Migracions de Catalunya o l?Agència Tributària de Catalunya, només per esmentar-ne algunes. En l?àmbit estatal, la Llei 28/2006, de 18 de juliol, d?agències estatals per a la millora dels serveis públics, va donar carta de naturalesa a aquests organismes amb una regulació pròpia. Tanmateix, la disposició derogatòria única de la Llei estatal 40/2015 deroga expressament aquesta Llei 28/2006, si bé es manté en vigor mentre les agències constituïdes a l?empara de la Llei no compleixin amb allò que disposa la disposició addicional quarta, és a dir, l?adaptació a la Llei 40/2015.

 

 

II. La intervenció de la Comissió Jurídica Assessora

 

La intervenció de la Comissió Jurídica Assessora es fonamenta en l?article 8.2.b) de la Llei 5/2005, de 2 de maig, reguladora d?aquest òrgan consultiu, que n?estableix el dictamen preceptiu respecte dels ?projectes de reglaments o de disposicions de caràcter general que es dictin per a desplegar les lleis o el dret comunitari i llurs modificacions?.

 

A més, l?article 69 de la Llei 26/2010, de 3 d?agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, estableix que els projectes de disposicions reglamentàries que es dictin per a desplegar lleis s?han de sotmetre, amb caràcter preceptiu, al dictamen de la Comissió Jurídica Assessora. El Projecte de decret desplega l?article 20 de la Llei 15/2015 i és, per tant, necessari el dictamen.

 

En l?examen de supòsits com aquest, en què es dictamina sobre un projecte de disposició general, és doctrina reiterada d?aquesta Comissió que l?abast de la intervenció comporta l?estudi de la competència de la Generalitat de Catalunya, l?habilitació del Govern per a dictar la norma de què es tracta, la comprovació que s?han seguit els tràmits procedimentals previstos en la llei per a elaborar aquest tipus de disposicions i l?anàlisi de la legalitat, així com la formulació de suggeriments sobre eventuals deficiències que caldria evitar o sobre possibles millores que caldria introduir-hi. Cal recordar que aquesta Comissió insisteix des de fa temps (Dictamen 233/2007 i els que s?hi citen) en la necessitat d?un compliment efectiu de les previsions normatives, no merament formal, tant pel que fa a la documentació i el seu contingut com a la consulta i la participació.

 

 

III. Competència de la Generalitat de Catalunya

 

La Generalitat de Catalunya té competència per a aprovar aquesta disposició general, en virtut de l?article 172.2 de l?Estatut d?autonomia de Catalunya, aprovat per Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol (EAC), que estableix que correspon a la Generalitat, en matèria d?ensenyament universitari, sens perjudici de l?autonomia universitària, la competència compartida sobre tot allò a què no fa referència l?apartat 1, que inclou, en tot cas, i entre d?altres, ?L?avaluació i el garantiment de la qualitat i de l?excel·lència de l?ensenyament universitari, i també del personal docent i investigador? (lletra f). A més, l?article 150 de l?EAC, reconeix la competència estatutària exclusiva sobre l?estructura, regulació dels òrgans i directius públics, funcionament i articulació territorial (lletra a); i les diverses modalitats organitzatives i instrumentals per a l?actuació administrativa (lletra b).

 

 

IV. Habilitació del Govern

 

L?habilitació del Govern per tal d?aprovar el text normatiu s?estableix, amb caràcter general, en l?article 68 de l?EAC i en els articles 26, lletra e), i 39.1 de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, que disposen que correspon al Govern la titularitat de la potestat reglamentària en l?exercici de les competències de la Generalitat.

 

Específicament, l?habilitació del Govern per a aprovar el text normatiu, com ja s?ha esmentat, s?estableix en la disposició final primera de la mateixa Llei, que estableix que els ?Estatuts de l?Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya aprovats pel Decret 93/2003, de l?1 d?abril, s?han d?adaptar al que estableix aquesta llei en el termini de sis mesos a comptar de l?endemà de la data de constitució del Consell de Govern?.

 

D?acord amb el certificat emès per la secretària de l?AQU i del Consell de Govern (pàgina 31 de l?expedient), el Consell de Govern es va constituir el 30 de novembre de 2015, amb la composició que estableix l?article 7 de la Llei 15/2015, i el president de l?Agència va presentar, en la sessió del Consell de Govern de la mateixa data de 30 de novembre de 2015, la proposta dels Estatuts, la qual es va aprovar amb el vot favorable de dos terços del nombre legal dels membres d?aquest Consell de Govern. Per tant, el termini de sis mesos va finalitzar el 30 de maig de 2016. No s?ha complert, doncs, el termini previst a la Llei 15/2015 per a l?aprovació. Ara bé, aquest retard no comporta cap sanció jurídica ni invalida l?habilitació per al desplegament reglamentari i l?aprovació d?aquest decret, segons aquesta Comissió ha afirmat en els dictàmens 274/2006, 107/2007, 18/2013, 84/2015 i 150/2016.

 

 

V. Qüestions de procediment

 

Pel que fa al procediment seguit en l?elaboració del Projecte, s?han complert els requeriments legals. El Projecte de decret ha estat elaborat i impulsat per l?AQU, adscrita al Departament d?Empresa i Coneixement. En concret, tal com s?ha s?acaba d?assenyalar amb anterioritat, figura en l?expedient la certificació que acredita que el Consell de Govern de l?Agència va aprovar la proposta dels Estatuts en la sessió de 30 de novembre de 2015, amb el vot favorable de dos terços del nombre legal dels membres, en compliment del previst en l?article 22.1 del Decret 93/2003. Tanmateix, no s?ha aportat l?acta de la reunió a l?expedient. Aquest òrgan consultiu en diverses ocasions s?ha pronunciat en el sentit d?incorporar a l?expedient l?acta de la sessió dels òrgans col·legiats consultats, per tal de donar a conèixer al Govern, que és qui ha d?aprovar la norma, el debat previ que ha tingut lloc, per tal que estigui en la millor condició per a adoptar la solució que requereixi l?interès general (dictàmens 358/2010, 273/2011, 127/2012, 366/2014 i 50/2015).

 

L?expedient està correctament paginat i indexat, incorpora les memòries a què fa referència l?article 64 de la Llei 26/2010 i s?ha seguit el procediment que aquesta norma preveu. Així, la memòria general de data 19 d?abril de 2016, signada pel director de l?Agència (pàg. 33 i seg.), conté el contingut exigit en l?article 64.2 d?aquesta Llei, llevat de l?al·lusió a la competència de la Generalitat per a dictar la norma projectada, que, tanmateix, sí que es reflecteix en l?informe jurídic i també en el mateix preàmbul de la norma, i ofereix una explicació de cadascun dels articles del Projecte. Cal assenyalar que, tot i que en l?apartat de la memòria general sobre la procedència de sotmetre l?expedient a informació pública es posa de manifest que no es considera necessari aquest tràmit perquè es tracta d?una disposició organitzativa, l?informe jurídic preliminar va recomanar sotmetre?l a audiència dels ciutadans mitjançant informació pública, com així s?ha fet. D?acord amb això, hauria estat convenient actualitzar aquest apartat de la memòria per a reflectir-hi aquest canvi de posició.

 

La memòria d?avaluació de l?impacte de les mesures proposades, també de data 19 d?abril de 2016, i actualitzada el 19 de maig següent, s?ajusta igualment al contingut que exigeix l?article 64.3 de la Llei 26/2010, ja que conté l?informe d?impacte pressupostari, l?informe d?impacte econòmic i social, l?informe d?impacte normatiu i l?informe d?impacte de gènere. L?informe d?impacte econòmic i social destaca l?efecte que la millora de la qualitat universitària que impulsa l?AQU Catalunya té per a la comunitat universitària, les empreses i la societat en general, i que la reforma de l?Agència que es concreta també en la proposta d?Estatuts aprofundeix en els beneficis de l?activitat de l?Agència i fa els seus processos més eficaços, ja que s?actualitzen les funcions i l?organització de l?Agència, d?acord amb els models de les principals agències europees de qualitat. També es fa palès que el reforç de la dimensió internacional de l?AQU, d?acord amb el que estableix l?article 4.1.n) de la proposta d?Estatuts, n?afavoreix la permanència en el Registre Europeu per a l?Assegurament de la Qualitat (EQAR), així com el seu manteniment com a membre de ple dret de l?Associació Europea d?Agències d?Assegurament de la Qualitat (ENQA), i també és un factor que li permet continuar sent una entitat de referència europea en l?àmbit de l?assegurament de la qualitat de l?educació superior. L?informe d?impacte de gènere destaca que no s?han emprat termes que puguin comportar discriminacions per raó de gènere, que l?AQU ha participat activament en el Pla estratègic de polítiques de dones 2012-2015 i que des de l?any 2016 és membre de la Comissió Dona i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya.

 

L?informe de la Direcció General de Patrimoni és favorable al Projecte de decret sobre el qual es dictamina, sense objeccions (pàg. 131-133).

 

L?informe d?impacte pressupostari de la Direcció General de Pressupostos (pàg. 135 i seg.) assenyala que les modificacions introduïdes per la Llei 15/2015, de 21 de juliol, concretades per la proposta dels Estatuts de l?Agència, poden suposar un estalvi aproximat d?uns 14.000 euros, per la reestructuració de comissions i per la reducció de despeses en relació amb la percepció de retribucions per assistència a juntes, atesa l?aplicació de l?Acord de Govern de 16 de juny de 2015, sobre drets de naturalesa econòmica per la concurrència a reunions d?òrgans col·legiats o a consells d?administració de l?Administració de la Generalitat i de les entitats, ens o empreses del seu sector públic, i conclou que la modificació dels Estatuts no incideix en l?estat de recursos humans, materials i financers de l?Agència. L?informe de la Direcció General de Pressupostos ha valorat el contingut de l?informe d?impacte pressupostari en el sentit que, tot i que conclou que els nous Estatuts comporten un estalvi d?uns 14.000 euros en drets d?assistència d?òrgans col·legiats, de la suma dels imports que hi figuren en resulta un estalvi d?uns 12.300 euros i, addicionalment, posa en relleu que aquest document no fa esment al cost que es pot derivar de la creació de subcomissions específiques dins la Comissió d?Avaluació de Recerca i altres comissions específiques no permanents, com tampoc no s?ha valorat si de la Comissió Assessora es desprendria un estalvi major del calculat inicialment tenint en compte que els seus membres sí que estarien afectats per l?esmentat Acord de Govern de 16 de juny de 2015. D?altra banda, adverteix que aquesta suposada reducció de despesa d?entre 12.000 i 18.000 euros no va acompanyada de la previsió que es modifiquin a la baixa les transferències de la Generalitat a l?AQU, de manera que no hi hauria tant estalvi en despesa com recursos disponibles que es podrien dedicar a altres finalitats. No consta en l?expedient que les observacions anteriors de la Direcció General de Pressupostos hagin estat degudament valorades en l?expedient, ni que s?hagi actualitzat l?informe d?impacte pressupostari a fi d?introduir-hi aquestes especificacions.

 

L?informe de la Intervenció General (pàg. 141 i seg.) adverteix que la memòria justificativa no inclou l?anàlisi econòmica financera no inferior a 4 anys o a l?abast pluriennal de les aportacions de la Generalitat, amb descripció dels mitjans i recursos necessaris, les inversions i el finançament previstos i la projecció del compte de resultats i del projecte d?inversió i de finançament, la qual cosa li suposa una limitació a l?hora de formular una opinió sobre les implicacions que resultarien de l?aprovació del Projecte de decret. Considera que sí que és necessari el tràmit d?informació pública; tràmit que, com s?ha dit, es produeix en el decurs del procediment. Fa notar els criteris que hauria de seguir la composició del Consell de Direcció, en la mesura que pertany al sector públic de la Generalitat. A més, efectua altres consideracions, per la qual cosa emet un informe favorable condicionat.

 

L?informe de la Secretaria General de la Vicepresidència i d?Economia i Hisenda fa seus els informes anteriors i emet un informe favorable, amb les consideracions que ja constaven en aquells (pàg. 149).

 

Tots aquests informes són objecte d?una valoració conjunta (pàg. 153 i seg.), i s?accepta una observació de la Direcció General de Pressupostos sobre l?article 30 del Projecte. Quant a les observacions de la Intervenció General, es justifica que només consti en l?expedient l?informe jurídic preliminar; s?assenyalen els informes que ja consten en l?expedient i els que s?han sol·licitat però que encara no s?han emès; s?indica que el Projecte serà objecte d?exposició pública; es raona la composició del Consell de Direcció en atenció a les comeses de l?AQU i la necessitat de complir determinats estàndards internacionals; s?addueix que es creu oportú mantenir la redacció del Projecte quant al règim de personal; i s?accepten dues observacions, relatives a l?òrgan competent per a formular els comptes anuals i que el reglament intern dels òrgans de l?AQU no pot separar-se dels Estatuts quant al règim d?adopció d?acords.

 

L?informe d?impacte de gènere emès per l?Institut Català de les Dones (pàg. 183) proposa algunes modificacions terminològiques a fi d?evitar el llenguatge sexista i dues modificacions consistents a addicionar determinats continguts en les funcions de l?Agència (article 4 dels Estatuts) i del seu director (article 15). Aquestes observacions han estat degudament valorades i una d?elles atesa.

 

S?hi ha incorporat també l?informe de la Direcció General de Modernització i Innovació de l?Administració (pàg. 193 i seg.), que formula un seguit de recomanacions al text del Projecte.

 

Pel que fa al tràmit de participació, consta en l?expedient que el Projecte de decret s?ha sotmès al tràmit d?audiència, tal com exigeix l?article 67 de la Llei 26/2010, de les entitats sindicals CCOO de Catalunya i UGT de Catalunya, les quals no hi han formulat al·legacions. L?informe jurídic i la memòria de les al·legacions presentades assenyalen que el tràmit d?audiència s?ha atorgat també al Consell de l?Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT), en la seva condició de membre del Consell de Govern de l?AQU Catalunya, mitjançant una comunicació rebuda pel seu coordinador de 9 de juny de 2016 ?que no figura en l?expedient tramès?, i especifiquen que no hi ha formulat al·legacions. Finalment, s?ha atorgat audiència a les universitats a través de la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya, en compliment del que estableix l?article 133 de la Llei 1/2003, de 19 de febrer. S?incorpora a l?expedient el certificat de la secretària general del Consell Universitari de Catalunya que acredita que, en la sessió ordinària de la Junta d?aquest Consell, reunida a Barcelona el 9 de juny de 2016, es va informar sobre el Projecte de decret. No s?hi fa constar, però, quin va ser el resultat d?aquest tràmit, és a dir, si l?informe va ser o no favorable, ni les consideracions que, si esqueia, s?hi van efectuar. Com s?ha advertit abans, aquest òrgan consultiu s?ha pronunciat diverses vegades en el sentit d?incorporar a l?expedient l?acta de la sessió dels òrgans col·legiats consultats, per tal de donar a conèixer al Govern, que és qui ha d?aprovar la norma, el debat previ que ha tingut lloc, per tal que estigui en la millor condició per a adoptar la solució que requereixi l?interès general (dictàmens 358/2010, 273/2011, 127/2012, 366/2014 i 50/2015).

 

Tal com assenyala l?informe jurídic preliminar, en aquest cas no és preceptiu sotmetre el Projecte de decret a negociació sindical, d?acord amb el que estableix l?article 37 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d?octubre, pel qual s?aprova el Text refós de la Llei de l?Estatut bàsic de l?empleat públic, en la mesura que la norma projectada no afecta les condicions de treball del personal de l?AQU, ni introdueix innovacions en l?estructura del personal de l?Agència.

 

El Projecte també s?ha sotmès al tràmit d?informació pública (pàg. 237). Si bé, segons consta en els certificats d?aquest tràmit, durant el termini concedit a aquest efecte no s?hi van formular al·legacions, sí que en va formular d?una manera extemporània l?Oficina Antifrau, les quals va trametre el dia 24 de juliol de 2016. Les observacions de l?Oficina Antifrau s?incorporen a l?expedient en la darrera fase de la tramitació, una vegada ja s?havia emès l?informe jurídic final. No obstant això, aquestes observacions, relatives a la figura del secretari del Consell de Govern de l?Agència (article 16), als drets i obligacions dels membres de les comissions (article 27), al règim de funcionament intern i la transparència (article 22.5), a la independència tècnica i professional i publicitat de criteris i procediments (article 25), on proposa incloure una especificació a l?apartat primer i introduir en el text alguna eina per a gestionar els conflictes d?interès que poguessin afectar els membres integrants dels òrgans de l?Agència o el personal al seu servei, han estat degudament valorades en una addenda a la memòria de les al·legacions i observacions formulades i han comportat, a més, que s?incorporés a l?expedient un informe complementari a l?informe jurídic final que valida les modificacions introduïdes en el text del Projecte, en concret en els articles 25 i 27, arran de l?acceptació de part de les esmenes proposades per aquesta Oficina. Altres observacions no han estat acceptades, com ara les relatives als articles 9 o 11.2 dels Estatuts projectats.

 

Finalment, consta en la memòria de les observacions i al·legacions presentades que el Projecte de decret, d?acord amb el que preveu l?article 66 de la Llei 26/2010, s?ha sotmès al tràmit de consulta interdepartamental, mitjançant l?aplicació SIGOV, i que, en el decurs d?aquest tràmit, els departaments no hi han formulat al·legacions.

 

L?expedient incorpora l?informe jurídic preliminar i l?informe jurídic final, i es clou amb el certificat del Consell Tècnic previ a la sol·licitud de dictamen a la Comissió Jurídica Assessora.

 

Cal assenyalar que ni en la memòria general ni en els informes jurídics no s?incorpora cap valoració sobre el compliment, durant la tramitació de la norma, de les previsions de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. L?expedient sí que incorpora, però, una certificació que acredita que el Projecte de decret ha estat disponible al web de la Secretaria d?Universitats i Recerca del Departament d?Empresa i Coneixement, en l?apartat de normativa en tràmit, amb l?especificació del contingut de la informació posada a disposició de la ciutadania. En relació amb aquesta darrera qüestió, ja s?ha dit altres vegades (per exemple, en el Dictamen 217/2016) que la Llei 19/2014, citada, que va entrar en vigor el 30 de juny de 2015, estableix l?obligació de l?Administració de fer pública, en aplicació del principi de transparència, la informació relativa a determinades actuacions i decisions de rellevància jurídica, que es concreten en l?article 10, entre les quals s?inclouen els procediments normatius en curs d?elaboració, amb la indicació de l?estat de tramitació en què es troben i de les memòries i els documents justificatius de la tramitació dels projectes normatius, així com dels diversos textos de les disposicions, entre altra documentació. Efectivament, un cop consultat el Portal de la Transparència i el web del Departament, es constata que l?Administració impulsora de la norma ha complert l?obligació de difondre la informació que imposa la normativa de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Cal palesar, però, que no consta en la memòria general que l?Administració hagi valorat i ponderat la pertinència o no d?obrir, des de l?inici del procediment, el procés participatiu al qual es refereix l?article 69.1 de la Llei 19/2014, que té com a finalitat la participació ciutadana en l?elaboració de les normes.

 

 

VI. El contingut del Projecte de decret

 

VI.1. Observacions generals

 

El marc legal del Projecte sobre el qual s?informa està constituït per l?article 18 (que preveu que el règim jurídic de l?AQU és determinat, ultra les fonts legals que cita, pels Estatuts) i l?article 20 de la Llei 15/2015, dedicat als Estatuts de l?AQU, segons el qual:

 

?1. Els Estatuts de l?Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya són aprovats pel Govern a proposta del conseller del departament competent en matèria d?universitats i a iniciativa del Consell de Govern de l?Agència.

 

2. Els Estatuts han de determinar, com a mínim, les funcions dels òrgans de govern, l?estructura orgànica i les normes de funcionament de l?Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.?

 

En conseqüència, el Projecte de decret ha de respectar les previsions de la Llei 15/2015 i, almenys, desplegar el contingut que enumera l?apartat 2 de l?article transcrit. A banda, però, els articles 3.1.q) (sobre les funcions de l?AQU) i 8.4 (que indica les vegades que s?ha de reunir la Comissió Permanent) enumeren aspectes específics que s?han de regular en els Estatuts. En l?estudi de qualsevol projecte de norma reglamentària, s?ha d?examinar si el contingut respon a les previsions de la llei i queda limitat a la funció de desplegament que és pròpia de la col·laboració de l?Administració en la formació de l?ordenament. La peculiaritat de les normes de caràcter organitzatiu, com la que s?examina, pot introduir matisacions en aquesta comesa de col·laboració, però no excepcions als principis bàsics de subordinació a la llei, de finalitat de complementarietat i d?auxili per a l?execució de les previsions legals. Ara bé, en l?àmbit organitzatiu, aquesta relació amb la llei pot ser objecte d?un àmbit d?apreciació més ampli que quan l?exercici de la potestat reglamentària se situa en el camp de les relacions substancials amb una incidència més directa en l?estatut de drets i deures dels ciutadans, i es recorda, a més, que el paràmetre de contrast per a la correcció de la norma és tot l?ordenament jurídic.

 

El Projecte de decret conté un preàmbul, un únic article que aprova els Estatuts de l?AQU, una disposició addicional única, una disposició derogatòria i una disposició final única.

 

VI.2. El preàmbul

 

És recomanable que en el preàmbul es faci esment, en el primer paràgraf, a la competència estatutària de la Generalitat de Catalunya, ja que la versió definitiva del Projecte només cita les normes competencials en l?antepenúltim paràgraf del preàmbul.

 

VI.3. La disposició addicional única

 

La disposició addicional única estableix que les referències que la normativa vigent fa del Consell de Direcció de l?Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya s?han d?entendre referides al Consell de Govern de l?Agència. No planteja, doncs, cap qüestió de legalitat.

 

VI.4. La disposició derogatòria

 

La disposició derogatòria deroga el Decret 93/2003, d?1 d?abril, pel qual s?aproven els Estatuts per a la qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, la qual cosa tampoc no suscita cap problema, ja que és convenient que es derogui expressament el decret que contenia fins ara els Estatuts de l?AQU.

 

La Comissió observa que cal preveure l?adaptació dels reglaments de funcionament intern de les comissions als nous Estatuts.

 

VI.5. La disposició final única

 

La disposició final única estableix la vigència del Decret l?endemà de publicar-se al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. En relació amb aquesta disposició final única, l?informe jurídic preliminar assenyala (pàg. 74) que, tot i que les regles per a l?elaboració de normes de la Generalitat recomanen que l?entrada en vigor de les normes no sigui immediata, aquest aspecte no juga amb tanta intensitat en supòsits de disposicions reglamentàries, i, en aquest cas, atès que es tracta d?una disposició de caràcter organitzatiu, es considera que es pot mantenir aquesta disposició en els termes proposats pel Consell de Govern de l?AQU. No sembla suficient aquesta justificació basada exclusivament en el caràcter organitzatiu de la norma. Aquest òrgan consultiu, en diverses ocasions, s?ha pronunciat en el sentit que, atès que l?article 111-10 del Codi civil de Catalunya preveu un termini general de vacatio legis de vint dies, l?entrada en vigor immediata de les disposicions normatives té caràcter excepcional, motiu pel qual cal justificar amb millors arguments aquesta previsió (dictàmens 256/2015 i 16/2016, entre d?altres).

 

VI.6. Els Estatuts

 

Escau ara analitzar l?articulat dels Estatuts, que es fa article per article quan calgui efectuar alguna observació.

 

Article 1. L?article 1, en el primer apartat, reprèn substancialment la redacció de l?article homònim del Decret 93/2003, del qual s?ha suprimit l?incís relatiu a la creació de l?AQU, només amb canvis lleugers en la redacció (per exemple, l?AQU ja no ?ajusta la seva activitat al dret privat? sinó que està ?sotmesa a l?ordenament jurídic privat?, com també diu l?article 1.1 de la Llei 15/2015; o que l?AQU no només compleix funcions, sinó ?finalitat, [...] objectius i [...] funcions?). És per això que la redacció segueix sent prolixa i de difícil lectura, i aquesta dificultat s?agreuja amb la substitució de la coma per un punt i coma després de ?la Llei 15/2015, del 21 de juliol?. En efecte, la segona part de l?apartat intenta remarcar la normativa per la qual es regeix l?AQU (la Llei 15/2015, el Decret legislatiu 2/2002, els seus Estatuts i la resta de la normativa vigent), però no té il·lació amb la primera, ja que el Decret legislatiu 2/2002 no determina ni la ?finalitat, [...] objectius i [...] funcions? de l?AQU. L?article seria més entenedor si, per exemple, entre altres possibilitats, es posés un punt i seguit després de ?funcions? i a continuació es digués que l?AQU es regeix per les normes esmentades. Així ho fa l?article 18.1 de la Llei 15/2015: ?L?Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya es regeix per aquesta llei; pel text refós de la Llei 4/1985, del 29 de març, de l?Estatut de l?empresa pública catalana, aprovat pel Decret legislatiu 2/2002, del 24 de desembre; pels seus estatuts, i per les altres normes vigents que li siguin aplicables.? En tot cas, hi ha una reiteració amb l?article 36 dels mateixos Estatuts projectats que cal evitar; la redacció d?aquest darrer precepte és la preferible, ja que reflecteix que el sotmetiment al dret privat és només parcial malgrat la generalitat amb què s?expressa l?apartat 1.1 dels Estatuts projectats.

 

L?apartat 4 de l?article 1 dels Estatus projectats assenyala que l?AQU pot ?adquirir, pot posseir, reivindicar, permutar, gravar o alienar tota classe de béns?, precepte sense equivalent en la Llei 15/2015. Aquest incís, que prové també del Decret 93/2003, és redundant i excessiu. És redundant perquè ?permutar? és una forma d??alienar?, i és excessiu perquè l?AQU no pot alienar o gravar ?tota classe de béns?.

 

En primer lloc, d?acord amb l?article 23.1 de la Llei 5/2015, l?AQU pot tenir dues classes de béns: adscrits i propis. Els béns adscrits per l?Administració matriu (possibilitat que preveu també l?article 31.b) dels Estatuts projectats) no són de titularitat de l?AQU, com expressament adverteix l?article 10.4 del Decret legislatiu 1/2002, de 24 de desembre, pel qual s?aprova el Text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya (?Els organismes autònoms, les empreses públiques de la Generalitat i les societats de capital públic en què la Generalitat té participació majoritària i que rebin els dits béns no n?adquireixen la propietat i han d?utilitzar-los exclusivament per al compliment dels fins que determina l?adscripció?), i referma l?article 33.4 dels Estatuts projectats (?Els béns adscrits a l?Agencia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya conserven la qualificació jurídica originària, sense que l?adscripció impliqui la transmissió ni la desafectació del domini?). És a dir, l?AQU no és titular dels béns adscrits, per la qual cosa no té la possibilitat d?alienar-los o gravar-los.

 

En segon lloc, l?article 23.2 de la Llei 15/2015 (que és transcrit per l?article 33.2 dels Estatuts projectats) adverteix que ?Els béns de l?Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya afectats a l?exercici de les seves funcions tenen la consideració de domini públic i gaudeixen del règim jurídic i de les exempcions tributàries que corresponen als béns d?aquesta naturalesa?. Si els béns afectats a l?exercici de les funcions de l?AQU esdevenen de domini públic, no són alienables ni embargables. El mateix succeeix si els béns adscrits són de de domini públic (possibilitat que admet l?article 10.1 del Decret legislatiu 1/2002); tampoc no són alienables, a banda que l?AQU no en sigui titular.

 

Cal, consegüentment, limitar l?incís als béns propis de l?AQU que no estiguin afectats a les funcions. En aquest sentit, és més precís l?article 13.1.m) dels Estatuts projectats, quan tracta les funcions del Consell de Govern de l?AQU i esmenta els ?acords d?adquisició, d?alienació i de gravamen dels béns immobles i mobles que passin a integrar el patrimoni de l?Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya?, no ?tota classe de béns?. Tot i amb això, encara caldria concretar més i circumscriure-ho als béns propis no afectats. Aquesta és una observació de caràcter essencial.

 

Article 2. L?article 2, que clou el capítol 1, es dedica a la seu de l?AQU, a la ciutat de Barcelona, i al domicili, respecte al qual s?indica que ?Correspon al Consell de Govern acordar el domicili de l?Agència [...], com també modificar-lo?. Aquesta solució contrasta amb el Decret 93/2003, que fixava el domicili a la Via Laietana de Barcelona. De fet, el contrast ja existeix entre la seu i el domicili; aquella queda fixada a Barcelona, de manera que, si mai es pretengués desplaçar-la fora de la capital de Catalunya caldria modificar els Estatuts, mentre que el domicili es pot canviar per un simple acord del Consell de Govern de l?AQU.

 

Article 3. L?article 3 inicia el capítol 2 i es dedica a la finalitat i als objectius de l?AQU. L?apartat 1 transcriu l?apartat 1 de l?article 2 de la Llei 15/2015, i s?aparta de la redacció de l?article 2.1 del Decret 93/2003. En realitat, tot i que s?empra el singular (?finalitat?), les finalitats de l?AQU són dues: a) ?promoure i garantir la qualitat de l?educació superior, d?acord amb estàndards acadèmics i socials internacionals i europeus de qualitat i de conformitat amb la normativa vigent?, i (la coma i la ?i? estan al text del Projecte) b) ?proporcionar als agents de l?educació superior criteris i referents per a assolir els màxims estàndards de qualitat en el compliment de llurs funcions, tot atenent l?interès que la societat té per una educació superior de qualitat?. Òbviament, ambdues van unides en aquest propòsit de la qualitat de l?ensenyament universitari, però també podrien aparèixer dissociades.

 

Pel que fa al paràgraf 2, els set objectius que persegueix són exactament els mateixos que marca l?article 2.2 de la Llei 15/2015.

 

Article 4. Aquest article transcriu fil per randa l?article 3 de la Llei 15/2015. Així, el primer apartat enumera les funcions que s?encomanen a l?AQU, i el segon, és igualment transcripció del mateix apartat de l?article 3 de la Llei, que preveu que l?AQU ?ha d?informar el Govern i el Parlament de Catalunya sobre l?evolució de la qualitat de la docència, la recerca i la innovació del sistema universitari de Catalunya i de la qualitat dels centres d?educació superior?. La previsió és, probablement, massa genèrica per a una norma de desplegament de la Llei, i seria oportú concretar la periodicitat i la forma de la informació que l?AQU ha de transmetre al Govern i al Parlament, i tenir en compte la normativa sobre transparència; per exemple, l?article 6.3 dels mateixos Estatuts projectats, que preveu una memòria anual de les activitats realitzades i que s?ha de fer pública, podria servir de model.

 

Article 5. Aquest article copia l?article 4 de la Llei 15/2015 en els seus tres apartats, per la qual cosa no planteja cap problema de legalitat. Tot i que l?expressió ja es conté en la Llei, la redacció de la lletra a) de l?apartat 2 (?L?enfocament europeu en les accions d?integració del sistema universitari a l?Espai Europeu d?Educació Superior?) és notablement tautològica.

 

Article 6. L?article 6, que no té equivalent a la Llei 15/2015, desplega quina és l?activitat de l?AQU. L?apartat primer fa referència al contracte programa, característic de les agències, previst en l?article 19 de la Llei 15/2015, el contingut del qual es desplega després en l?article 32 dels Estatuts projectats, i la preparació del qual és funció del director d?acord amb l?article 15.3.c). L?apartat segon preveu un sistema de qualitat intern i un codi ètic, que són eines capitals d?una agència especialitzada que vol refermar la seva independència i expertesa. L?apartat tercer preveu una memòria anual d?activitats que aprova el Consell de Govern de l?AQU i que s?ha de fer pública d?acord amb les normes sobre transparència. Ambdues previsions ja són al Decret 93/2003, en concret als apartats 3 i 6 de l?article 5.

 

Article 7. Aquest article remet a la legislació de protecció de dades i a l?Autoritat Catalana de Protecció de Dades per a la gestió de totes les dades que, com a conseqüència del desenvolupament de les seves funcions, genera l?AQU. Aquest precepte es correspon amb l?article 19 del Decret 93/2003.

 

Article 8. Aquest article, que es dedica a les relacions externes i col·laboració, és una norma programàtica, més extensa que la que es conté en l?article 20 dels Estatuts vigents, que preveu la possibilitat de participar i cooperar amb altres agències equivalents. Per a subscriure contractes i convenis amb entitats estrangeres similars, es preveu, d?acord amb la normativa vigent, l?autorització prèvia del Govern. Caldria estendre amb caràcter genèric aquesta previsió als contractes, convenis o altres instruments de cooperació amb qualsevol altre organisme situat fora de Catalunya.

 

Article 9. Aquest article, sense equivalent als Estatuts encara vigents, tanca el capítol 2, amb la previsió que l?AQU se sotmeti periòdicament a avaluacions externes internacionals de la qualitat dels serveis que presta, adreçada a un millorament constant i a un reconeixement extern.

 

Article 10. És el primer article del capítol 3 i es dedica als òrgans de govern i a la Comissió Assessora. Enumera tres òrgans de govern: el president, el Consell de Govern i el director, d?acord amb l?article 5 de la Llei 15/2015. No hi ha canvis respecte dels Estatuts vigents (article 6).

 

L?ús de la forma ?el? president i ?el? director són mostres de llenguatge sexista que es repeteixen al llarg de l?articulat i que caldria revisar mitjançant l?ús de llenguatge inclusiu, com ara ?presidència? i ?direcció?. L?article 3 de la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes, enumera, entre els principis d?actuació dels poders públics, el vuitè: ?Ús no sexista ni estereotipat del llenguatge: els poders públics definits en l?article 2.a han de fer un ús no sexista del llenguatge, que eviti l?expressió de concepcions sexistes de la realitat i els usos androcèntrics i amb estereotips de gènere, i han de promoure un llenguatge respectuós amb les dones, amb les minories i amb totes les persones en general en l?atenció personal i en tota la documentació escrita, gràfica i audiovisual. Els poders públics han de formar el personal en l?ús respectuós i inclusiu de la llengua?.

 

Article 11. L?article 11 tracta del president de l?AQU. El primer apartat, que transcriu el que diu l?article 6.1 de la Llei 15/2015, assenyala, primer, que el president de l?AQU ho és també del Consell de Govern i de la Comissió Permanent i, a continuació, que és qui exerceix la representació institucional de l?AQU. Amb aquesta previsió, que no és als Estatuts vigents, es dissocia la representació institucional i la representació legal, a diferència d?altres agències, ja que en el cas de l?AQU la representació legal la té el director, d?acord amb l?article 15.3.k) dels Estatuts projectats, sense que la Llei 15/2015 contingui cap previsió sobre això. Es pot apreciar una conseqüència que porta causa d?aquesta dissociació en les observacions a l?article 11.

 

Quant a la persona que ha d?ocupar la presidència, l?apartat 2 es limita a transcriure l?article 6.3 de la Llei 15/2015. El nomenament correspon al Govern, a proposta del conseller o consellera del departament competent en matèria d?universitats.

 

Pel que fa al cessament del president de l?AQU, l?article 11.3 dels Estatuts projectats no fa sinó transcriure l?article 6.4 de la Llei 15/2015, i així:

 

?El Govern, a proposta del conseller del departament competent en matèria d?universitats, pot fer cessar el president de l?Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya per les causes següents:

a) Per incapacitat declarada per decisió judicial ferma.

b) Per condemna a causa de delicte per sentència ferma.

c) Per incompliment de les funcions del càrrec.

d) Per renúncia.

e) Pel finiment del seu mandat.?

 

Tot i reiterar el que diu la Llei, el precepte suscita algunes observacions relatives a les lletres a), b) i c), que si bé poden quedar salvades perquè el cessament no és automàtic si concorre alguna d?aquestes causes, sinó que el Govern ?pot fer cessar? i no ?ha de fer cessar?, aquesta Comissió entén que és adient que les formuli.

 

Ja que la concurrència de les lletres a), b) i c) es tradueix en causa de cessament, caldria preveure un procediment contradictori en què es garantís l?audiència a la persona afectada pel cessament. Així ho preveu, per exemple, l?article 6 de la Llei 5/2005, de 2 de maig, d?aquesta Comissió Jurídica Assessora. Tot i que l?absència d?aquesta previsió en els Estatuts de l?AQU no impediria l?aplicació de la normativa general que així ho exigeix, sembla oportú incloure-la expressament en el precepte relatiu al cessament del president de l?AQU. La Comissió ha insistit en la importància del tràmit d?audiència de l?interessat darrerament en l?àmbit de la revisió d?ofici, en els dictàmens 96/2016 i 97/2016, però que es pot aplicar amb generalitat a qualsevol assumpte en què se sancioni una persona, ja que el cessament per incompliment de funcions o per la comissió d?un delicte no deixa de ser una sanció: ?Si sempre és important respectar el tràmit d?audiència, encara ho és més en aquells casos en els quals la resolució que finalment es dicta posant fi al procediment és desfavorable per a l?interessat, tal com succeeix en el supòsit que s?està ara examinant. En aquesta hipòtesi, l?audiència no pot entendre?s mai com un tràmit superflu.? Per consegüent, caldria regular mínimament el procediment de cessament amb reconeixement exprés del dret d?audiència de la persona que ocupa la presidència.

 

L?apartat 5 enumera fins a deu funcions que pertoquen a la direcció de l?AQU, la majoria de les quals no susciten controvèrsia, atès que l?article 6.2 de la Llei 15/2015 remet als Estatuts per a fixar les funcions de la direcció. Sí que cal notar que l?apartat g) indica que és competència de la direcció ?Signar els convenis de col·laboració per tal d?acordar les activitats a realitzar?. És evident que la persona que ocupa la direcció pot signar aquests convenis, però si en resulten obligacions per a l?AQU, qui ha de signar necessàriament el conveni és la persona que en té la representació legal, és a dir, la persona que ocupa la direcció, encara que cap apartat de l?article 15.3 dels Estatuts projectats esmenti la ?signatura? de convenis o altres acords.

 

Article 12. Aquest article tracta del Consell de Govern, que és l?òrgan superior de govern de l?AQU, i transcriu literalment l?article 7 de la Llei 15/2015, llevat de l?apartat 2, per la qual cosa no se susciten qüestions de legalitat.

 

Article 13. D?acord amb l?article 7.2 de la Llei 15/2015, l?article 13 es dedica a les funcions del Consell de Govern. En realitat, en aquest article apareixen funcions de la presidència que no estan especificades en l?article 11 dels Estatuts projectats, però que tenen cabuda en la lletra j) (?Qualsevulla altres funcions pròpies de la presidència d?un òrgan col·legiat [...] que li siguin atribuïdes per aquests Estatuts?). Així, correspon a la presidència formular la proposta de ?creació, la modificació i la supressió de les comissions d?avaluació, d?acreditació i de certificació de caràcter permanent?, d?acord amb la lletra d) de l?apartat 1 d?aquest article 13, proposta que aprova el Consell de Govern. Aquesta possibilitat de ?crear, modificar i suprimir? la Comissió d?Avaluació, en els estrictes termes en què està redactada, excedeix el marc de la Llei 15/2015, ja que segons l?article 11, ?L?Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya compleix les seves funcions per mitjà de la Comissió d?Avaluació de la Recerca i de les altres comissions que creï el Consell de Govern?, i, d?acord amb l?article 12.2 d?aquesta mateixa Llei, ?La Comissió d?Avaluació de la Recerca només pot ésser modificada o suprimida per llei?. És la Llei 15/2015 la que estableix que hi ha d?haver una comissió d?avaluació de la recerca, i la que la pot suprimir, per la qual cosa no és admissible que la presidència proposi i el Consell de Govern aprovi crear ?perquè ja ho està per la Llei? o suprimir la comissió d?avaluació de la recerca. Aquesta observació és de caràcter essencial.

 

És també dubtós que el Consell de Govern, a proposta de la presidència, pugui acordar la creació o supressió de les altres comissions permanents, atès que, si bé l?article 11 de la Llei 15/2015, abans transcrit, indica ?les altres comissions que creï el Consell de Govern?, l?article 18 dels Estatuts projectats estructura l?AQU en tres comissions (la d?Avaluació Institucional i de Programes, la d?Avaluació de la Recerca, a què ja s?acaba de fer esment, i la d?Apel·lacions) i ?Les altres comissions de caràcter permanent creades pel Consell de Govern?; és a dir, literalment, hi ha, a banda de la Comissió d?Avaluació de la Recerca, creada per la Llei 15/2015, dues comissions que són creades pels Estatuts (la d?Avaluació Institucional i de Programes i la d?Apel·lacions) i altres que poden ser, ara sí, creades pel Consell de Govern. Per això, a fi que no hi hagi dubtes, seria convenient fer una remissió en el sentit que aquestes comissions que poden ser constituïdes i suprimides són les de l?article 14.1 de la Llei 15/2015, és a dir, les ?comissions creades pel Consell de Govern?.

 

Per contra, no planteja cap problema la lletra e), ja que es refereix a les comissions no permanents per a encàrrecs específics.

 

Per raons de sistemàtica en relació amb els subapartats precedents, quan la lletra f) assenyala que el Consell de Govern aprova l?avantprojecte de pressupost, es podria afegir ?que proposa la direcció?, ja que és competència de la direcció elaborar l?avantprojecte de pressupost conforme a l?article 15.3.f) dels Estatuts projectats. Així es fa, per exemple, en la lletra l) d?aquest article 13.1.

 

D?acord amb l?apartat t), és funció del Consell de Govern ?Fixar les retribucions del president, del director i del secretari i dels membres de les diferents comissions o comitès de l?Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya?. Atès que les persones que ocupen la presidència i la direcció són membres del Consell de Govern de l?AQU (article 12.2.a) i g)), no sembla suficient amb la crida al valor de la transparència que efectuen els articles 4.2.f) de la Llei 15/2015 i 5.2.f) dels Estatuts projectats, i seria escaient deixar clar que les persones afectades no poden intervenir en la votació. L?absència de conflicte d?interès que pregona l?article 25 dels Estatuts projectats s?ha de concretar en tots els nivells d?actuació. El mateix succeeix amb la persona que ocupa la presidència de la Comissió d?Avaluació de la Recerca, que és membre del Consell de Govern segons disposa la lletra h) de l?article 12.2 dels Estatuts projectats.

 

La lletra u) preveu que és funció del Consell de Govern ?Exercir tota mena d?accions; recursos i reclamacions judicials i administratives en defensa dels drets i els interessos de l?Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. En cas d?urgència, aquesta facultat la pot exercir el director, que n?ha de donar compte al Consell de Govern en la primera reunió que es convoqui?. Tanmateix, el Consell de Govern no té ni personalitat jurídica ni capacitat processal, ni tampoc té la representació legal de l?AQU. Pot ser funció del Consell de Govern instar la direcció perquè exerceixi tota mena d?accions, però no exercir-les directament. Per consegüent, cal reformular aquest subapartat.

 

Article 14. D?acord amb l?article 7.11 de la Llei 15/2015, ?El Consell de Govern de l?Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya actua en ple o en comissió permanent?. La comissió permanent, doncs, és el Consell de Govern. L?article 14 dels Estatuts projectats transcriu en bona mesura l?article 8 de la Llei i en desenvolupa aspectes com la periodicitat mínima de les seves reunions. Tot i que reprodueix la Llei, sobta que l?apartat 2.i) de l?article 8 de la Llei i l?apartat 12.i) de l?article 14 dels Estatuts projectats indiquin que forma part de la comissió permanent ?Un representant del personal docent i investigador?, quan en el Consell de Govern cap membre és catalogat com a ?personal docent i investigador?. Atès que també es preveu (lletra e) que integri aquesta comissió permanent una personalitat acadèmica de reconegut prestigi, sembla que aquest representant del personal docent i investigador només podria provenir dels dos representants proposats per les organitzacions sindicals, però en cap moment ni la Llei ni el Projecte de decret no exigeixen que siguin personal docent i investigador. És oportú que els Estatuts aclareixin aquesta qüestió i que especifiquin com s?elegeix aquest representant.

 

Article 15. L?article 15 es dedica a la direcció de l?AQU. Els dos primers apartats són transcripció de l?article 9 de la Llei 15/2015; el segon atribueix una funció al Consell de Govern que no recull específicament l?article 13.1 dels Estatuts projectats, com és establir els criteris per a escollir en procés obert i competitiu el director. L?apartat 3 fa una llista de les funcions de la direcció, que completa l?apartat 4 quan responsabilitza la direcció de l?aplicació de la transversalitat de la perspectiva de gènere en els termes previstos en l?article 8 de la Llei 1712015, de 21 de juliol, d?igualtat efectiva de dones i homes. De la funció de la representació legal de l?AQU en relació amb la representació institucional de la presidència ja se n?ha parlat en les observacions sobre l?article 11.

 

Article 16. Aquest article tracta del secretari, òrgan que només apareix esmentat en l?article 7.9 de la Llei 15/2015. El precepte detalla com es nomena, amb la qual cosa afegeix una nova funció al Consell de Govern i a la presidència, d?entre el personal de l?AQU, i n?enumera les funcions.

 

Article 17. Aquest precepte regula la Comissió Assessora, de manera que desenvolupa l?article 10 de la Llei 15/2015. Atès que aquest article 10 remet als Estatuts, les previsions de l?article 17 no susciten qüestions de legalitat. Sí que suposen noves atribucions de funcions tant per al Consell de Govern com per a la presidència.

 

Sorprèn el canvi de criteri respecte dels membres del Consell de Govern. Quant a aquests, l?article 12.4 exigeix que continuïn sent estudiants o personal docent i investigador; en canvi, en la Comissió Assessora només es requereix als estudiants que mantinguin aquesta condició, no als acadèmics. El mateix succeeix en l?article 19.7, relatiu a la Comissió d?Avaluació Institucional i de Programes. D?altra banda, l?article 20, sobre la Comissió d?Avaluació de la Recerca, no preveu que els seus membres hagin de continuar sent acadèmics al llarg del mandat pel qual han estat designats. És més coherent que el manteniment de la condició d?acadèmic regeixi en tots els òrgans, igual com la condició d?estudiant.

 

Article 18. L?article 18 enceta la secció primera, sobre les comissions permanents, del capítol 4. Enumera nominativament tres comissions i deixa obert que el Consell de Govern en creï d?altres. Cal tenir en compte l?observació de caràcter essencial que, quant a aquest article, s?ha formulat abans en les observacions a l?article 13.

 

Article 19. L?article 19 s?ocupa de la Comissió d?Avaluació Institucional i de Programes, les funcions de la qual s?atribueixen mitjançant una remissió a unes de les funcions que l?article 4.1 encomana a l?AQU. Cal tenir en compte el que s?ha observat a l?article 17 pel que fa a la continuïtat de la condició d?acadèmic dels membres.

 

Article 20. Aquest article tracta sobre la Comissió d?Avaluació de la Recerca. Cal recordar que sobre aquesta Comissió ja s?ha formulat una observació de caràcter essencial en relació amb les funcions del Consell de Govern. En general, transcriu l?article 12 de la Llei 15/2015, excepció feta de l?apartat 4 de l?article 20, que és una norma que es reitera en cadascun dels òrgans col·legiats, i de l?últim incís de l?apartat 3, que suscita algun problema. En efecte, després d?advertir que dos terços dels 20 membres han de reunir un seguit de requisits objectius, afegeix que ?La Comissió d?Avaluació de la Recerca ha d?aprovar els criteris i requisits dels membres que formen part del terç restant de la Comissió, tot garantint unes condicions adequades a l?objectiu de la comissió?. Atès que en atenció a l?article 20.2 dels Estatuts projectats la Comissió és constituïda per la presidència i vint membres (quatre designats pel Consell de Govern a proposta del conseller del departament competent en matèria d?universitats i setze pel Consell de Govern a proposta de la presidència de la Comissió), no es pot entendre que la Comissió d?Avaluació de la Recerca estigui constituïda per a poder acordar els criteris que han de complir el terç restant de membres si no n?han estat designats tots els membres. A més, que els membres designats decideixen sobre els mèrits que han de reunir els membres restants de l?òrgan pot vulnerar els principis de bon govern dels apartats d) i e) de l?article 55.1 de la Llei de transparència.

 

Article 21. L?article 21, l?objecte del qual és el funcionament de la Comissió d?Avaluació de la Recerca, insisteix en l?apartat 2 en el fet que els dos terços de membres de les subcomissions han de fixar els criteris per a l?elecció de l?altre terç, de manera que cal repetir el que s?ha observat respecte de l?article anterior. L?article 21.3 enumera fins a quatre subcomissions específiques de la Comissió d?Avaluació de la Recerca, la qual cosa significa que es tracta de subcomissions que crea directament el Projecte de decret ?no la Llei 15/2015, que es limita a apuntar que són admissibles subcomissions?, i no el Consell de Govern, per la qual cosa, amb remissió als arguments que s?han esgranat en formular observacions a l?article 13, és dubtós que aquest Consell de Govern les pugui suprimir a redós de l?article 13.1.d).

 

Article 22. L?article 22 tracta de la Comissió d?Apel·lacions, a la qual es pot aplicar el que s?ha dit quant a la facultat del Consell de Govern de suprimir-la, ja que la preveu expressament l?article 16 de la Llei 15/2015. L?article 21.3 d?aquesta Llei estableix que ?Els actes d?avaluació, acreditació i certificació adoptats per la Comissió d?Avaluació de la Recerca i per les altres comissions a què fa referència l?article 11 no exhaureixen la via administrativa i poden ésser objecte d?un recurs d?alçada davant de la Comissió d?Apel·lacions?, de manera que les resolucions que adopti aquesta Comissió exhaureixen la via administrativa.

 

D?aquí que l?apartat 1.b) suscita una observació d?oportunitat, que no de legalitat. D?acord amb aquest precepte, integren la Comissió d?Apel·lacions ?Dues o més persones, a determinar pel Consell de Govern, amb prestigi acadèmic, científic o professional i amb competència tècnica, que no pertanyin a cap altra comissió de l?Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya?. Atès que la missió d?aquesta Comissió és resoldre els recursos d?alçada interposats contra els acords de la Comissió d?Avaluació de la Recerca i de les altres comissions, i que, en particular, dos terços dels membres de la Comissió d?Avaluació de la Recerca han de complir uns requisits objectius estrictes de competència i qualificació professional, és qüestionable que els membres de la comissió que ha de revisar les decisions no hagin de reunir, almenys, iguals mèrits.

 

Articles 23 i 24. Aquests dos articles obren la porta a altres comissions dins l?AQU, i no generen cap qüestió de legalitat o d?oportunitat, ja que es recolzen en l?article 14.1 de la Llei 15/2015.

 

Article 25. L?article 25 emfasitza ?la qual cosa s?ha de felicitar? els principis que han de ser capitals en l?actuació de l?AQU: la independència tècnica i funcional, la publicitat i la transparència i l?absència de conflictes d?interessos (menció introduïda arran de les observacions formulades per l?Oficina Antifrau). La primera oració de l?apartat 1, que és excessivament complexa pels reiterats punts i coma, que es podrien convertir en tres subapartats (a, b i c), acaba amb la frase: ?i en són [les comissions] les responsables finals.? Tècnicament, la frase és incorrecta. Pot suposar-se que la pretensió és advertir que les decisions que prenen els membres de les comissions són col·legiades i que els resultats de les avaluacions no es poden atribuir a cap dels seus membres en particular, sinó a la comissió com a tal. Tanmateix, això no significa que hi hagi una responsabilitat civil, penal o administrativa de la comissió, perquè està mancada de personalitat jurídica, ni tampoc que sigui col·lectiva, sinó que la responsabilitat segueix sent individual dels seus membres pel dany que puguin ocasionar en el desenvolupament de les seves comeses. Aquesta Comissió Jurídica Assessora entén que cal donar una redacció més tècnica a aquest incís, que s?avingui millor amb els drets i deures individuals de les persones membres de les comissions a què es refereix l?article 27 dels Estatuts projectats i, en particular, amb l?article 29.4, que disposa que si alguna persona membre de la comissió vota en sentit diferent al majoritari pot formular un vot particular i ?qued[a] exempt[a] de la responsabilitat que se?n pugui derivar?. Seria oportú també aclarir que l?exempció de responsabilitat ho és amb relació a l?acord respecte del qual es formula el vot particular.

 

Escau recordar que, a instàncies de l?Oficina Antifrau, durant el procediment s?ha introduït en aquest article l?esment que les comissions han d?actuar sense conflicte d?interès. Com s?acaba de dir, el conflicte d?interessos no afecta la comissió, sinó els seus membres individualment. En el comentari a les observacions de l?Oficina Antifrau, si bé s?accepta introduir aquest esment, l?AQU rebutja anar més enllà amb aquests arguments (pàg. 302):

 

«En relació amb les observacions sobre els conflictes d?interès en relació amb l?activitat de l?Agència i el desenvolupament de les seves funcions per part dels membres de les Comissions avaluadores, s?indica, en primer lloc, que a l?Agència li es aplicable el procediment administratiu comú quan exerceix funcions d?avaluació, certificació i acreditació, ja que l?article 18.2.c de la Llei d?AQU Catalunya disposa que ?l?Agència resta sotmesa al dret públic en els àmbits següents: [...] c) Els actes d?avaluació, acreditació i certificació i els que impliquin l?exercici de potestats públiques?. Així doncs, li són aplicables les garanties de recusació i abstenció dels membres dels òrgans col·legiats.

 

D?altra banda, AQU Catalunya ha aprovat un Codi ètic propi en el qual es recull com un dels principis el de ?concreció i aplicació del sistema de resolució dels conflictes d?interessos i reclamacions? i es tracta especialment a l?article ?1.1 Compromís amb la imparcialitat i l?objectivitat?. En aquest sentit, tant els membres de les comissions, com el personal propi de l?Agència, com el personal directiu, és a dir, el director i el president de l?Agència, han de signar un compromís de compliment del Codi ètic i altres procediments d?AQU Catalunya.»

 

Sense voler treure cap importància a l?autoregulació que suposa el Codi ètic, el detall del funcionament de l?AQU permet l?ombra del dubte sobre que hi hagi una garantia suficient de la imparcialitat i l?objectivitat i l?absència de conflictes. És cert que el sistema de recusació ?el d?abstenció depèn de la mateixa persona membre de la comissió afectada? del procediment administratiu comú s?aplica als procediments i les resolucions de l?AQU, però no és menys cert que al web de l?AQU sí que apareixen publicats els noms i els currículums dels membres de les comissions, però no el de les persones avaluadores concretes. El sistema de qualitat internacionalment acceptat es basa en les avaluacions cegues, de manera que la persona avaluadora no sap qui és avaluat i l?avaluada desconeix l?avaluadora, com a garantia per a evitar possibles pressions o influències. Ara bé, en l?aplicació mimètica d?aquesta idea a un procediment en què es reconeixen drets a persones concretes (en forma d?acreditació de recerca avançada que permet accedir a una plaça de catedràtic, o de sexennis de recerca que suposen un complement econòmic, per citar dos exemples), caldria trobar, des de la perspectiva de l?administrat ?en virtut dels principis d?objectivitat, transparència i absència de conflictes?, sistemes que, sense incidir en l?anonimat de la persona avaluadora, no privin la persona avaluada del mecanisme de la recusació. En aquest sentit, l?AQU podria considerar la publicació de l?equip de persones avaluadores possibles a fi que, si la persona avaluada entén que concorre un conflicte d?interessos amb alguna d?elles, tingui accés a la recusació, o altres mecanismes que permetin a l?administrat disposar dels mateixos instruments de garantia de la imparcialitat dels que disposaria en qualsevol altre procediment administratiu.

 

Encara en relació amb els principis d?objectivitat, imparcialitat, transparència i absència de conflictes, escau assenyalar que és important que, ateses les funcions tan destacades no només per al sistema universitari català entès com a bé comú, sinó també, i no menys important, per a les persones i institucions concretes que són avaluades, la ?diversitat? i la ?pluralitat? siguin ben visibles en l?operativa de l?AQU. ?Diversitat? i ?pluralitat? són mots que es troben en l?article 5.2.b) dels Estatuts projectats. En aquesta línia, l?article 20.7 afegeix que cal l?equilibri entre els diferents àmbits de coneixement. Aquesta Comissió considera, sense pretendre en cap cas qüestionar la selecció dels membres de les comissions que s?hagi dut a terme, que seria oportú establir com a criteri expressament la pluralitat i la diversitat en la representació de les universitats del sistema català.

 

Article 26. D?acord amb aquest article, les comissions elaboren i aproven els seus reglaments de funcionament, que són ratificats pel Consell de Govern (article 13.1.h) dels Estatuts projectats). L?article 25.3 estableix que aquests reglaments s?han de publicar al web institucional de l?AQU i aquesta ubicació s?explica perquè l?article 25 intenta abastar tot allò referent a la publicitat i la transparència.

 

Article 27. Aquest precepte mostra el llenguatge sexista que cal evitar (?Els presidents i els membres?). Mereix una valoració positiva que la independència tècnica i la neutralitat hagin passat en el decurs del procediment de només ?drets? a també ?deures?. Aquests drets i deures s?han de fer extensius a tota persona que participi en els processos d?avaluació sense ser membre de les comissions, i ha de comportar, com s?ha dit abans, que es pugui fer efectiu el dret de les persones avaluades a recusar.

 

Articles 28 i 29. Aquests dos articles formen el capítol cinquè, sobre el règim de funcionament dels òrgans col·legiats. Es preveu la possibilitat de reunions presencials i a distància per mitjans electrònics; però després, quan es tracta la presa d?acords, no es preveu la possibilitat del vot electrònic en les reunions a distància. Sobre això, cal recordar el que la Comissió Jurídica Assessora va dir en el Dictamen 150/2016: «[...] l?article 17.1 de la Llei 40/2015, d?1 d?octubre, de règim jurídic del sector públic, quan entri en vigor, disposa que tots els òrgans col·legiats es poden constituir i poden convocar, celebrar les seves sessions, adoptar acords i remetre actes tant de manera presencial com a distància, llevat que el seu reglament intern reculli expressament i excepcionalment el contrari; però que, tanmateix, l?apartat 5 d?aquest article 17 sembla circumscriure?s a l?assistència a distància a la reunió, sense preveure la votació a distància sense reunió. Per consegüent, escau recordar la conclusió de l?esmentat Dictamen 295/2015: ?la Comissió considera que l?Administració ha de valorar si aquesta pressuposició és o no un requisit per a la presa d?acords per a decidir si incorpora l?acord sense reunió. Però, si en decideix la incorporació, s?ha de tenir en compte que l?article 312-7 [del Codi civil de Catalunya] considera que els ?acords adoptats sense reunió? tenen caràcter excepcional i que el seu establiment en la persona jurídica és competència dels Estatuts amb ?l?extensió que considerin adequada?. Per tant, queda exclosa la discrecionalitat de qualsevol òrgan. La Comissió recorda que les disposicions del Llibre tercer ?s?apliquen a les altres persones jurídiques regulades pel dret català? (article 311-1.1.d).?».

 

L?article 29.4 preveu que ?Els membres que discrepen de l?acord majoritari poden formular un vot particular per escrit en el termini de 72 hores, el qual s?ha d?incorporar al text de l?acord. En aquest cas queden exempts de la responsabilitat que se?n pugui derivar?. La Comissió entén que ?En aquest cas? és ambigu. L?exempció de responsabilitat no va lligada a la formulació d?un vot particular, sinó al vot discrepant de la majoria, i per consegüent caldria cercar una redacció alternativa. Cal tenir en compte, a més, el que s?ha dit a propòsit de l?article 25 dels Estatuts projectats.

 

Articles 30 i 31. Aquests dos articles enceten el capítol 6, dedicat als recursos humans i econòmics i al règim econòmic, patrimonial i jurídic. L?article 30 és transcripció de l?article 22 de la Llei 15/2015, amb l?única diferència que l?apartat b) addiciona l?incís ?que els hi sigui adscrit?, relatiu al ?personal de l?Administració de la Generalitat, de les universitats i dels centres d?educació superior?. Tot i que és una addició respecte al text de la Llei, l?addició és correcta. D?altra banda, l?article 31 reprodueix l?article 24 de la Llei 15/2005.

 

Article 32. Aquest article desenvolupa l?article 19 de la Llei 15/2015 i regula el contracte programa que articula les relacions de l?AQU amb el Govern. Es fixa el termini màxim de durada (quatre anys); se n?enumera el contingut mínim, que inclou mecanismes de seguiment; es determina la modificació en cas que les aportacions efectives siguin diferents, i s?obliga a la seva publicació al web institucional. L?apartat 4 reitera l?apartat c) de l?article 15.2, que és comesa del director preparar el contracte programa, i només afegeix la previsió lògica que un cop preparat s?ha d?elevar al departament competent perquè el tramiti i, si escau, el subscrigui el Govern.

 

Article 33. L?article 33 tracta del patrimoni de l?AQU. Els tres primers apartats no fan sinó transcriure els tres primers apartats de l?article 23 de la Llei 15/2005. És necessari recordar l?observació de caràcter essencial que aquest Dictamen formula a l?article 1 dels Estatuts projectats en vista del present article 33. L?apartat 4 insisteix en la mateixa idea quan s?ocupa del règim dels béns adscrits, amb un contingut que s?emmotlla a l?article 10.4 del Decret legislatiu 1/2002, i en preveu la reversió si s?extingeix l?AQU o es produeix una modificació en la seva naturalesa que incideix sobre els béns adscrits. L?apartat 5 desenvolupa l?obligació d?inventariar els béns, llevat dels fungibles, amb una actualització anual que ha de ser aprovada pel Consell de Govern.

 

Article 34. L?objecte d?aquest article és la contractació de l?AQU, i desenvolupa la previsió que es conté en l?apartat 4 de l?article 23 de la Llei 15/2015, que es limita a dir que ?La contractació de l?Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya es regeix per la normativa de contractes del sector públic?. El precepte estableix que l?òrgan de contractació és la direcció de l?AQU, com ja preveu l?article 15.3.i) dels Estatuts projectats, i la composició de les meses de contractació, que les nomena també la direcció. El precepte s?adequa a la legislació vigent sobre contractes del sector públic.

 

Article 35. Els apartats 1, 2 i 4 són transcripció dels tres apartats de l?article 25 de la Llei 15/2015, amb l?única addició al final de l?apartat 4 de l?especificació de la normativa aplicable a l?auditoria i la indicació que aquesta auditoria ?s?ha de fer sota la direcció de la Intervenció General de la Generalitat?. L?apartat 3 remet a l?article 30 del Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual s?aprova el Text refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l?Estatut de l?empresa pública catalana, quant a l?elaboració anual del pressupost d?explotació i de capital. Per consegüent, l?article no suscita cap qüestió de legalitat.

 

Article 36. Aquest article tracta sobre el règim jurídic de l?AQU. La transcendència de l?objecte d?aquest precepte és potser la causa que l?article 1 dels Estatuts projectats contingui ja part del contingut d?aquest precepte. Com ja s?ha advertit quan s?han formulat les observacions a l?article 1, la redacció de l?article 36, que és la transcripció amb variacions molt lleugeres de l?article 18 de la Llei 15/2015, és preferible a la de l?article 1. Es recomana, a més d?optar per la redacció d?aquest article 36, situar-lo dins del capítol 1 dels Estatuts.

 

La previsió que conté l?article 36.2.a) relativa a l?aplicació defectiva del règim jurídic dels òrgans col·legiats de l?Administració de la Generalitat ja es conté en l?article 29.6, repetició que cal evitar en bona tècnica legislativa.

 

Article 37. L?article 37 tracta del règim d?impugnació dels actes de l?AQU. Els tres primers apartats reprodueixen substancialment els tres primers apartats de l?article 21 de la Llei 15/2015, per la qual cosa no se susciten qüestions de legalitat.

 

L?apartat 4 estableix que ?Els actes de les comissions específiques de les comissions esmentades en l?apartat 3 poden ser objecte de revisió per la Comissió d?Apel·lacions, d?acord amb els procediments d?avaluació, certificació i acreditació aprovats?. Aquesta ?revisió? no es planteja com un recurs, ja que no s?indica cap persona legitimada per a interessar la ?revisió?; en realitat, no es podria tractar del recurs de revisió que té com a objecte actes administratius ferms (article 118 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú ?LRJPAC?, i articles 113 i 125 de la Llei 39/2015, d?1 d?octubre, del procediment administratiu comen de les administracions públiques), cosa que no succeeix amb les resolucions de les comissions específiques de què tracta aquest precepte. La remissió als procediments d?avaluació, certificació i acreditació aprovats fa pensar que tampoc s?està davant la revisió d?actes administratius nuls o anul·lables (articles 102 i seg. de l?LRJPAC i 106 i seg. de la Llei 39/2015). És necessari aclarir què significa ?revisió? en el context d?aquest article, amb el benentès que en cap cas no es pot tractar d?una norma oberta que permeti a la Comissió d?Apel·lacions alterar lliurement l?acte administratiu, que és la resolució que dictin les comissions en qüestió. Si el que es pretén és això, han de ser almenys aquests Estatuts, que tenen rang de decret, els que determinin en quines circumstàncies taxades un òrgan administratiu pot modificar l?acte administratiu d?un altre òrgan administratiu, que està presidit pels principis de neutralitat, transparència, publicitat i especialització tècnica, sense que sigui admissible la remissió a una norma de funcionament intern sense rang legal.

 

L?apartat 5 disposa que ?Les reclamacions prèvies a les vies jurisdiccionals civil i laboral s?han d?adreçar al director de l?Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, que és l?òrgan competent per emetre?n resolució?. La Comissió fa notar que la Llei 39/2015, que presumiblement estarà en vigor quan es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el Projecte de decret que aprova els Estatuts de l?AQU, suprimeix les reclamacions prèvies a la via judicial civil i laboral.

 

Article 38. Aquest article dóna valor de silenci positiu al transcurs de sis mesos sense que l?AQU hagi emès la resolució dels informes relatius a professorat, les acreditacions de recerca i de recerca avançada i la resta de procediments. La Llei 15/2015, reguladora de l?AQU, no conté cap previsió sobre el sentit del silenci en els procediments que es tramiten davant la mateixa Agència, tal com exigiria l?article 43 de la Llei 30/1992 i també l?article 24 de la Llei 39/2015. Per aquest motiu, cal considerar que regeixen les disposicions generals contingudes en aquestes normes. En aquests termes, no és oportú que una norma de rang reglamentari, com són els Estatuts, contingui una previsió relativa al sentit del silenci en els procediments tramitats davant l?AQU.

 

Article 39. Aquest article es limita a dir que l?estructura organitzativa de l?AQU l?aprova el Consell de Govern a proposta de la direcció, i que l?AQU ha de disposar d?uns serveis jurídics, que han d?actuar coordinadament amb els del departament competent en matèria d?universitats.

 

 

 

CONCLUSIÓ

 

Un cop valorades les observacions formulades en aquest Dictamen, i tingudes en compte especialment les relatives als articles 1.4 i 13.1.d, el conseller d?Empresa i Coneixement pot sotmetre a l?aprovació del Govern el Projecte de decret pel qual s?aproven els Estatuts de l?Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga