Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 318/2023 del 19 de octubre del 2023

Cuestión

Revisió d'ofici instruïda per un ajuntament per a declarar la nul·litat de ple dret de la llicència de primera ocupació atorgada per una resolució de l'any 2001 a l'empresa Porteotal, SL, en relació amb un edifici plurifamiliar

Contestacion

La Comissió Jurídica Assessora, reunida el 19 d?octubre de 2023, amb la presidència del Sr. Jaume Vernet i Llobet, actuant com a secretària la Sra. Cristina Figueras i Bosch, amb la participació de les Sres. i els Srs. Meritxell Barnola Sarri, Agustí Cerrillo i Martínez, Lluís Maria Corominas i Díaz, Mercè Corretja i Torrens, Maria Mercè Darnaculleta i Gardella, Judith Gifreu i Font, Francesc Homs i Molist, Marc Marsal i Ferret, Carles Mundó i Blanch, Montserrat Peretó Garcia, i Miquel Sàmper i Rodríguez, i essent-ne ponent la Sra. Esther Arroyo i Amayuelas, ha aprovat el Dictamen següent:

ANTECEDENTS DE FET

1. L?octubre de 2001, per decret d?alcaldia de l?Ajuntament es va resoldre atorgar a l?empresa Porteotal, SL, una llicència urbanística de primera ocupació, en relació amb un edifici plurifamiliar.

2. El 6 de juliol de 2016, un representant de la comunitat de propietaris de l?edifici va sol·licitar la revisió d?ofici de la llicència de primera ocupació esmentada, per considerar que estava incursa en les causes de nul·litat de ple dret regulades en l?article 62.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC), apartats e), f) i g), atès que hi havia diversos incompliments en relació amb la normativa de protecció contra incendis, i la llicència es va atorgar sense obtenir un informe favorable previ de l?òrgan competent en aquesta matèria.

3. Contra la desestimació presumpta de la sol·licitud de revisió, la comunitat de propietaris va interposar un recurs contenciós administratiu, que va ser desestimat mitjançant la Sentència de febrer de 2020, d?un jutjat contenciós administratiu (recurs núm. X/2017). Contra aquesta Sentència, la comunitat de propietaris va interposar un recurs d?apel·lació, que va resoldre, en sentit estimatori, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, mitjançant la Sentència de juliol de 2021 (recurs núm. X/2020), que va ordenar a l?Ajuntament incoar, tramitar i finalitzar el procediment de revisió d?ofici instat.

4. El 21 de febrer de 2023, l?assessora jurídica d?Urbanisme, amb la conformitat del secretari general de la corporació de l?endemà, va emetre un informe jurídic sobre la normativa aplicable i el procediment a seguir, en el qual es va descartar que s?incorregués en les causes de nul·litat de ple dret invocades i es va considerar que s?havien d?aplicar els límits a l?exercici de la revisió.

5. Mitjançant un decret d?alcaldia, el 8 de març de 2023, el regidor delegat va resoldre iniciar el procediment de revisió d?ofici i atorgar el tràmit d?audiència a la comunitat de propietaris, les mercantils Porteotal, SL, i Eotalgrup, SL, i al director de les obres.

6. El 24 d?abril de 2023, una representant de la comunitat de propietaris va comunicar una nova adreça de l?entitat a efectes de notificacions i, un cop va rebre la notificació corresponent, el 19 de maig següent, va comparèixer en el tràmit d?audiència conferit i va formular-hi al·legacions, per oposar-se a les consideracions jurídiques del decret d?alcaldia inicial.

7. El 20 de juny de 2023, l?assessora municipal, amb la conformitat de la Secretaria General del 4 de juliol següent, va informar sobre les al·legacions formulades. Proposava que aquestes es desestimessin i que no es declarés la nul·litat de l?acte administratiu qüestionat per no incórrer en cap de les causes de nul·litat invocades.

8. El 5 de juliol de 2023, el regidor delegat va emetre la proposta de resolució, en què es proposava desestimar les al·legacions i no declarar la nul·litat de la llicència, i, l?endemà, va acordar suspendre el termini màxim per a resoldre el procediment a l?efecte de sol·licitar el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora.

9. El 10 de juliol de 2023, l?Alcaldia va signar la petició de dictamen i la Secretaria General, amb el vistiplau de l?Alcaldia, va autenticar l?índex i l?expedient.

10. L?11 de juliol de 2023, va tenir entrada en el Departament de la Presidència la petició de dictamen, l?índex i l?expedient administratiu.

11. El 26 de juliol de 2023, el tècnic de la Subdirecció General d?Assistència Jurídica i d?Innovació a l?Administració Local, amb el vistiplau del subdirector general, va informar favorablement sobre la tramesa de l?expedient a la Comissió Jurídica Assessora.

12. El mateix 26 de juliol de 2023, va tenir entrada en aquest òrgan consultiu la petició de dictamen tramesa pel secretari de Governs Locals i de Relacions amb l?Aran, per delegació, d?acord amb la Resolució PRE/3588/2022, de 7 de novembre, de delegació de competències de la persona titular del Departament de la Presidència (DOGC núm. 8797, de 21 de novembre).

13. En la sessió de 7 de setembre de 2023, el Ple de la Comissió Jurídica Assessora va admetre a tràmit la petició i en va designar ponent.

14. En la sessió de 21 de setembre següent, el Ple de la Comissió Jurídica Assessora va acordar ampliar en un mes el termini per a emetre el dictamen sol·licitat i, el president, per un ofici de l?endemà, ho va notificar al secretari de Governs Locals i de Relacions amb l?Aran.

FONAMENTS JURÍDICS

I. Objecte del Dictamen

Se sotmet a dictamen de la Comissió Jurídica Assessora la revisió d?ofici instruïda per l?Ajuntament per a declarar la nul·litat de ple dret de la llicència de primera ocupació atorgada per una resolució de l?any 2001 a l?empresa Porteotal, SL, en relació amb un edifici plurifamiliar, integrat per 43 habitatges, 2 locals i 40 aparcaments.

La comunitat de propietaris fonamenta la revisió en les causes de nul·litat previstes en les lletres e), f) i g) de l?article 62.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC). L?Ajuntament, en l?acord d?incoació i en la proposta de resolució, analitza la concurrència de les causes de nul·litat invocades i descarta que en cap cas es pugui declarar la nul·litat de la llicència.

II. Intervenció de la Comissió Jurídica Assessora

L?article 8.3.c) de la Llei 5/2005, de 2 de maig, de la Comissió Jurídica Assessora, disposa que el dictamen d?aquest òrgan consultiu és preceptiu en els procediments de revisió d?ofici d?actes nuls de ple dret de l?Administració de la Generalitat o de les administracions locals de Catalunya.

Aquesta intervenció preceptiva també es recull en l?article 72 de la Llei 26/2010, de 3 d?agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques, i en l?article 106.1 de l?LPAC.

El dictamen de l?òrgan consultiu té caràcter obstatiu en el cas de pronunciar-se en sentit desfavorable a la revisió, i habilitant, en el cas que es pronunciï en sentit favorable. Només en aquest darrer cas l?Administració pot acordar la nul·litat dels actes.

La normativa sectorial urbanística també preveu la intervenció d?aquest òrgan consultiu en els procediments de revisió d?ofici de llicències, en disposar l?article 131.1 del Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística, aprovat pel Decret 64/2014, de 13 de maig, que les administracions públiques, en qualsevol moment i amb l?informe favorable de la Comissió Jurídica Assessora, han de declarar d?ofici la nul·litat dels títols administratius habilitants que hagin posat fi a la via administrativa o que no hagin estat recorreguts en el termini corresponent, quan siguin nuls de ple dret.

III. Normativa aplicable en matèria de revisió d?ofici de llicències urbanístiques

D?acord amb l?article 173 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d?abril (TRLMRLC), els ens locals poden revisar llurs disposicions, actes o acords en els termes establerts per la legislació reguladora del procediment administratiu comú, sens perjudici de supòsits específics establerts per la legislació bàsica de règim local. Altrament, aquest precepte disposa que els és igualment aplicable la legislació reguladora del procediment administratiu comú en matèria d?invalidesa dels actes i dels acords i de silenci administratiu.

És doctrina de la Comissió Jurídica Assessora que la determinació de la normativa aplicable a la revisió d?ofici, atenent el període de vigència i aplicació de les normes, exigeix diferenciar el règim procedimental del règim material (vid. dictàmens 126/2021, 146/2021, 162/2021, 239/2021, 241/2021 i 400/2022).

La tramitació del procediment de revisió s?ha d?ajustar a la normativa vigent en el moment d?iniciar-lo. En el cas que s?examina, la comunitat de propietaris promotora del procediment va presentar una sol·licitud de revisió l?any 2016. L?Ajuntament ha reprès el procediment de revisió d?ofici mitjançant un decret d?alcaldia de 8 de març de 2023, en execució d?una sentència que ordenava la tramitació del procediment. D?acord amb la doctrina de la Comissió aquest fet no impedeix considerar que el procediment s?ha iniciat a instància de part i entén que la data a tenir en compte a l?efecte de determinar la legislació aplicable és la del moment en què es va formular la sol·licitud (dictàmens 26/2018, 123/2019 i, més recentment, 160/2023).

Cal recordar que la lletra b) de la disposició transitòria tercera de l?LPAC disposa que només els procediments de revisió d?ofici iniciats després de l?entrada en vigor de la present Llei s?han de substanciar per les normes que s?hi estableixen. En canvi, segons la lletra a) del mateix precepte, els procediments ja iniciats abans de l?entrada en vigor de la Llei es regeixen per la normativa anterior.

Per tant, atès que la data de presentació de la sol·licitud d?iniciació és el 6 de juliol de 2016, en la tramitació s?han de respectar les regles procedimentals establertes en la Llei 26/2010 i l?LRJPAC.

Pel que fa als aspectes materials o substantius, cal tenir present la normativa d?aplicació a la llicència urbanística objecte de revisió.

En aquest cas, s?aplica el règim jurídic material relatiu a la invalidesa i, en concret, les causes de nul·litat de ple dret, d?acord amb l?article 62 de l?LRJPAC, atès que la data en què es va emetre la llicència va ser l?octubre de 2001. Cal recordar en tot cas que les causes de nul·litat previstes en l?article 62.1 de l?LRJPAC són coincidents amb les previstes actualment en l?article 47.1 de la Llei 39/2015, d?1 d?octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC).

En l?àmbit urbanístic, la normativa vigent l?any 2001 era el Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s?aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística, derogat posteriorment per la Llei 2/2002, de 14 de març, d?urbanisme. En l?àmbit local, s?ha de tenir en compte el Reglament d?obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny (ROAS).

Cal dir que en la sol·licitud inicial també s?efectua una reclamació de danys i perjudicis que serien conseqüència de la declaració de nul·litat. En la data de la sol·licitud aquesta possibilitat estava prevista en l?article 102.4 de l?LRJPAC.

IV. Aspectes formals

IV.1. Legitimació activa

El procediment de revisió dels actes administratius nuls de ple dret es pot iniciar per iniciativa pròpia de les administracions públiques, però també a sol·licitud d?un interessat, tal com succeeix en el cas present (article 102.1 de l?LRJPAC).

En el supòsit que ara s?analitza, la llicència es va atorgar a la mercantil Porteotal, SL, però insta la revisió la comunitat de propietaris de l?edifici per al qual es va concedir la llicència.

D?acord amb l?article 553-16.1, lletra b), del Codi civil de Catalunya (Llei 5/2006, de 10 de maig, modificada per la Llei 5/2015, del 13 de maig, de modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals), la presidència de la comunitat de propietaris té la funció de representar la comunitat judicialment i extrajudicialment, sense que calgui, addicionalment, un acord exprés de la Junta de Propietaris (Dictamen 160/2023).

Qui s?identificava com a president de la comunitat de propietaris va signar tant l?escrit inicial com l?escrit de compareixença en el tràmit d?audiència. Cal reconèixer que aquest té la legitimació en la seva condició d?interessat, segons exigeix la legislació de procediment administratiu ?article 4.1 de l?LPAC? (per tots, Dictamen 163/2017). Tanmateix, no queda constància que l?Ajuntament verifiqués la identitat del president de la comunitat.

D?altra banda, tot i que és indubtable la legitimació de la comunitat de propietaris per a presentar la sol·licitud de revisió d?ofici, per a formular sol·licituds en nom d?una altra persona s?ha d?acreditar la representació per qualsevol mitjà vàlid en dret que en deixi constància fidedigna, segons disposa l?article 32.3 de l?LRJPAC. Atès que la representació és ex lege, és probable que la corporació la tingui per acreditada, cosa que explicaria que no qüestioni aquest aspecte ni en l?acord d?inici ni en la proposta de resolució; tanmateix, no s?incorpora a l?expedient la documentació que acrediti la condició de president de la comunitat de qui reclama, ni queda acreditat que l?Ajuntament ho hagi comprovat.

IV.2. La competència per a resoldre el procediment de revisió

Escau assenyalar amb caràcter previ que les llicències de primera utilització i ocupació d?edificis i construccions van ser eliminades de l?ordenament jurídic urbanístic per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d?urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d?agost, i van ser substituïdes per un règim de comunicació prèvia. Fins aleshores, i en el marc d?aplicació temporal de la llicència objecte de la revisió d?ofici, la competència per a atorgar-les corresponia a l?alcalde, d?acord amb l?article 21.1.q) de la Llei 7/1985, de 2 d?abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL). En sentit pràcticament equivalent, l?article 51.1.n) de la Llei 8/1987, de 15 d?abril, municipal i de règim local de Catalunya, derogada per l?apartat A.59 de l?annex de la Llei 5/2017, de 28 de març, atribuïa a l?Alcaldia la facultat de concedir llicències, quan així ho disposessin les ordenances.

En l?informe jurídic inicial, s?exposa que l?òrgan competent per a resoldre el procediment de revisió d?ofici de l?acte dictat per l?Alcaldia és el Ple municipal. En efecte, l?article 71.3 de la Llei 26/2010, relatiu específicament a l?Administració local, estableix que la competència per a resoldre els procediments de revisió d?ofici d?actes nuls dictats pels ens locals correspon als òrgans que determina la normativa de règim local.

Tanmateix, pel que fa als municipis sotmesos al règim comú, la legislació reguladora del règim municipal comú no determina d?una manera expressa l?òrgan competent per a resoldre els procediments de revisió d?ofici dels actes nuls de ple dret dictats en seu municipal (pel que fa als sotmesos al règim especial dels municipis de gran població, vid., entre d?altres, el Dictamen 158/2023).

A aquests efectes, la Comissió Jurídica Assessora s?ha pronunciat en el sentit que una interpretació sistemàtica de la legislació local permet concloure a aquest òrgan consultiu que, amb independència de l?òrgan municipal que hagi estat competent per a incoar-los ?en cas que s?hagin iniciat d?ofici?, la resolució dels procediments de revisió d?ofici és competència del Ple, per equivalència amb l?atribució a aquest mateix òrgan de la declaració de lesivitat dels actes anul·lables emanats de l?Ajuntament (articles 22.2.k) de l?LRBRL i 52.2.k) del TRLMRLC) (dictàmens 216/2022, 400/2022 i 89/2023).

En el mateix sentit s?expressa la recent Sentència 1646/2022, de 13 de desembre, de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Cinquena, del Tribunal Suprem (ECLI:ES:TS:2022:4547), fonament de dret segon, la qual ha afirmat que, mentre no se satisfaci l?evident buit legal, l?òrgan competent per a conèixer de les revisions d?actes nuls de ple dret dels presidents de les corporacions locals de règim comú és el Ple de l?Ajuntament, sense que sigui possible la delegació, de conformitat amb els articles 22.2.j) i 121 de l?LRBRL i 47 i 106.1 de l?LPAC.

Així, doncs, l?òrgan competent per a resoldre el procediment de revisió és el Ple de la corporació.

IV.3. La conformació de l?expedient

S?han fet arribar a la Comissió dos expedients, amb la documentació ben paginada, ordenada cronològicament i signada electrònicament pels òrgans competents; cadascun dels expedients va precedit de l?índex corresponent, autenticat per la Secretaria General, amb el vistiplau de l?Alcaldia. Els dos expedients corresponen, d?una banda, al procediment de revisió d?ofici i, d?una altra, al de concessió de la llicència d?obres i de primera ocupació. Es compleixen, doncs, les exigències dels articles 46.2 i 56.2 de la Llei 26/2010; 70 de l?LPAC, i 27.3 del Reglament d?organització de la Comissió Jurídica Assessora, aprovat mitjançant el Decret 69/2006, d?11 d?abril.

IV.4. La instrucció del procediment

La tramitació del procediment de revisió s?ajusta a la legislació d?aplicació (Llei 26/2010 i LRJPAC) i s?han respectat tots els tràmits procedimentals.

L?expedient inclou la sol·licitud d?iniciació i la documentació annexa, així com les dues sentències, de primera i segona instància, interposades per la comunitat de propietaris contra la corporació. En l?escrit inicial s?identifiquen els fets rellevants i les causes de nul·litat, que també es prenen en consideració en l?acord d?iniciació del procediment de revisió d?ofici, d?acord amb l?informe jurídic previ, i a partir del qual es va conferir el tràmit d?audiència als interessats per un termini de deu dies.

Cal valorar positivament que s?hagi identificat com a interessats no només la comunitat de propietaris, sinó també la mercantil promotora de l?obra i titular de la llicència de primera ocupació, la mercantil constructora de l?obra i l?arquitecte projectista i director de les obres (article 34 de l?LRJPAC). S?inclouen a l?expedient les evidències de les notificacions efectuades.

Només hi ha comparegut la comunitat de propietaris, que hi ha formulat al·legacions en el tràmit d?audiència, en el sentit de reiterar la posició inicial i defensar que és procedent declarar la nul·litat de la llicència i la indemnització sol·licitada. L?informe jurídic valoratiu de les al·legacions considera que aquestes s?han de desestimar íntegrament i compta amb la conformitat de la Secretaria General. La proposta de resolució recomana no declarar la nul·litat de la llicència, per considerar que no incorre en cap de les causes de nul·litat de ple dret invocades per la interessada.

IV.5. Temporalitat del procediment

En els procediments de revisió d?ofici iniciats a sol·licitud de l?interessat, la manca de resolució expressa dins del termini de tres mesos des que s?han iniciat permet entendre la sol·licitud desestimada per silenci administratiu (articles 102.5 de l?LRJPAC i 54.2.h) de la Llei 26/2010). En el cas examinat, l?Ajuntament aplica incorrectament al procediment l?LPAC, que estableix el termini de sis mesos (article 106.5 de l?LPAC).

La Comissió ha destacat en diversos dictàmens la jurisprudència del Tribunal Suprem que interpreta l?article 102.5 de l?LRJPAC i el correlatiu article 106.5 de l?LPAC, actualment vigent, d?una manera literal, en el sentit que el termini màxim establert per a dictar la resolució dels procediments de revisió d?ofici no inclou la notificació (entre d?altres, dictàmens 230/2019 i 29/2020). En particular, es pot fer esment de la Sentència 366/2020, de 12 de març, de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Quarta, del Tribunal Suprem (ECLI:ES:TS:2020:866), d?unificació de doctrina en relació amb la interpretació d?aquests preceptes, en què el Tribunal recorda que, en el cas específic del procediment de revisió d?ofici, per a determinar-ne la finalització cal tenir en compte la data de la resolució i no la data de la notificació.

Al seu torn, l?article 42.5.c) de l?LRJPAC estableix que el termini màxim legal per a resoldre un procediment es pot suspendre quan s?hagin de sol·licitar informes que siguin preceptius, pel temps que transcorri entre la petició i la recepció de l?informe, amb el límit que el termini de suspensió no pot excedir en cap cas de tres mesos. Aquest és el supòsit de la petició de dictamen de la Comissió Jurídica Assessora en aquest tipus de procediments (article 11 de la seva Llei reguladora).

En el cas examinat, un cop notificada la sentència que ordenava instruir el procediment instat l?any 2016, el 8 de març de 2023, es va adoptar la resolució d?iniciar el procediment de revisió. Més de tres mesos després, el 6 de juliol de 2023, es va adoptar l?acord de suspensió, per la qual cosa es pot apreciar que s?han produït novament els efectes del silenci administratiu negatiu, la qual cosa té els únics efectes de permetre als interessats la interposició de recursos (article 43.2 de l?LRJPAC) i no eximeix l?Administració de l?obligació de dictar i notificar la resolució (article 42.1 de l?LRJPAC).

V. Consideracions sobre el fons de la qüestió

V.1. Descripció dels fets en què s?emmarca el procediment de revisió d?ofici

A fi i efecte de contextualitzar el procediment revisor que s?examina, escau indicar les circumstàncies fàctiques i jurídiques més significatives derivades de l?expedient.

V.1.1.La llicència d?obres

El 10 de novembre de 1998, la mercantil Explotación Industrial de Terrenos, SA (Exintesa), va presentar davant la corporació el Projecte bàsic de construcció de l?edifici plurifamiliar esmentat i va sol·licitar que s?atorgués una llicència municipal d?obres. La Comissió de Govern, en la sessió celebrada el 21 de gener de 1999, va atorgar la llicència.

El 31 d?agost de 1999, Porteotal, SL, va comunicar que el 28 de juliol anterior havia adquirit la finca per compravenda i va sol·licitar que la corporació autoritzés la transmissió de la llicència, la qual cosa es va dur a terme per l?Acord de la Comissió de Govern de 30 de setembre de 1999, amb subjecció a les mateixes condicions especials incloses en la llicència transmesa.

El 7 de setembre de 1999, la promotora va presentar un projecte bàsic modificat i en la memòria identificava un apartat relatiu al ?compliment de la proposta de protecció general i incendis?. El 6 d?abril de 2000, la Comissió de Govern va aprovar modificar la llicència d?obres.

El 29 de juny de 2001, la mercantil promotora va sol·licitar una nova modificació de la llicència d?obres, quant al nombre d?habitatges (que no era de 41 sinó de 43), i va aportar un projecte executiu i una memòria descriptiva redactats d?acord amb la normativa urbanística vigent en aquella data, que era el Pla general d?ordenació urbanística de 1994. La Comissió de Govern va aprovar la modificació el 19 de juliol de 2001.

V.1.2.La llicència de primera ocupació

El 20 de juliol de 2001, la mercantil Porteotal, SL, va sol·licitar la llicència de primera utilització de l?edifici. Va aportar un certificat de final d?obra, de 10 de juliol de 2001, i unes fotografies de l?edifici.

El 13 d?agost de 2001, el tècnic del Servei Tècnic municipal va emetre un informe desfavorable, per diverses deficiències. Sobre el compliment de la normativa de prevenció d?incendis i, en particular, sobre l?informe esmentat, es destacaven només dos aspectes:

A la planta soterrani, ?Els trams corbs de l?escala d?emergència incompleixen l?establert a la CPI-96 quant a mesures dels graons. En tot cas, caldrà certificat favorable de bombers?.

A l?escala general, ?Els replans són partits (art. 62.3 de les OOMM). En tot cas, caldrà també informe favorable de bombers?.

El 30 d?agost de 2001, el tècnic municipal, vista la documentació aportada, va informar, entre diverses qüestions, que ?Manca aportar la justificació de la CPI-96?.

El 26 de setembre de 2001, després d?una segona visita a l?edifici, el tècnic municipal va informar que ?No s?ha presentat encara l?informe favorable de bombers en relació amb les mesures dels graons en els trams en corba de l?escala d?emergència i els replans partits de l?escala general?.

El 3 d?octubre de 2001, l?arquitecte director de les obres de construcció de l?edifici va presentar un escrit en què s?assumia el compromís de complir totes les mesures compensatòries que exigís el servei de bombers, i el 10 d?octubre següent, la promotora va ratificar aquest compromís i va sol·licitar novament que s?atorgués la llicència de primera ocupació.

Per mitjà d?un decret d?alcaldia, l?octubre de 2001, es va atorgar la llicència de primera utilització a la mercantil promotora i es va aprovar la liquidació de taxes corresponent.

V.1.3. La sol·licitud d?informe de la Regió d?Emergències

Consten documentats en l?expedient els tràmits que va efectuar la promotora de les obres, o bé l?arquitecte director, per compte d?aquesta empresa, davant la Regió d?Emergències, de la Direcció General d?Emergències i Seguretat Civil del Departament d?Interior, a fi d?obtenir una certificació del compliment de la normativa, o bé un informe favorable sobre la reparació de les deficiències detectades. A petició de la comunitat de propietaris, el 21 de desembre de 2010, el cap de l?Àrea de Prevenció i Gestió de la Regió va lliurar una còpia de l?expedient que constava en els seus arxius, que s?especifica a continuació.

Mitjançant un escrit presentat l?11 de desembre de 2001, l?arquitecte va aportar uns plànols tècnics de senyalització de la instal·lació contra incendis a l?obra, i es va sol·licitar l?emissió d?un informe favorable.

El 9 de gener de 2002, el sotsinspector de la Regió d?Emergències va informar que s?havia analitzat la documentació facilitada i que les mesures addicionals proposades eren acceptables per a compensar l?incompliment de l?article 9 de l?NBE-CPI/96, però que caldria instal·lar llums d?emergència en el vestíbul de la planta baixa per tal que hi hagués una il·luminació de 5 lúmens. També exigia determinada documentació i que s?informés al Servei sobre la finalització de l?execució d?aquestes mesures compensatòries per tal de fer una visita d?inspecció.

El 31 de maig de 2002, la promotora va trametre a la Regió d?Emergències un escrit en què s?informava de la finalització de l?execució de les mesures correctores assenyalades en l?informe de 9 de gener de 2002. S?indicava que s?adjuntava un certificat de l?empresa instal·ladora autoritzada sobre la posada en funcionament de les instal·lacions contra incendis i el contracte de manteniment de les instal·lacions. Se sol·licitava que es realitzés la visita d?inspecció corresponent i que es fes arribar la certificació de conformitat.

En l?escrit esmentat de 21 de desembre de 2010, el cap de l?Àrea de Prevenció i Gestió va informar que:

?A data d?avui, no hem rebut resposta a l?últim requeriment emès. Per tant, no existeix informe favorable al respecte, ni es pot assegurar que totes les mesures de protecció contra incendis indicades en la documentació [...] s?hagin realitzat, per assegurar un requeriment de seguretat equivalent sobre l?incompliment de l?article 9 de l?NBE-CPI/96 ja que no se n?ha acreditat la seva instal·lació davant aquest organisme.

Tampoc no s?ha realitzat cap mena d?inspecció de l?edifici, per part d?aquest Servei, al no haver-se justificat i acreditat prèviament la realització de les mesures compensatòries proposades en la documentació tècnica [...].?

V.1.4.Fets posteriors

En l?apartat VI.2 d?aquest Dictamen es detallen les circumstàncies relatives a la controvèrsia civil resolta en la via judicial per una sentència de l?Audiència Provincial dictada al juliol de 2012.

Quatre anys després de rebre aquesta sentència, i quasi sis anys després de rebre la còpia de l?expedient de la Regió d?Emergències, el 6 de juliol de 2016, la comunitat de propietaris va sol·licitar la revisió d?ofici de la llicència de primera ocupació. La revisió es fonamenta en l?existència de les causes de nul·litat de ple dret recollides en el primer incís de les lletres e), f) i g) de l?article 62.1 de l?LRJPAC.

V.2. La posició de qui sol·licita la declaració de nul·litat

La interessada, com a qüestió prèvia, exposa que la revisió de la llicència s?enquadra en la protecció de la legalitat urbanística, que no està subjecta a cap termini, per la imprescriptibilitat de l?acció de revisió d?ofici dels actes nuls de ple dret i, per tant, es pot plantejar la revisió de l?acte administratiu en qualsevol moment.

Considera que s?ha produït una omissió total i absoluta del procediment establert legalment per a atorgar la llicència de primera ocupació, perquè aquesta es va atorgar sense haver-se esmenat els defectes en matèria de seguretat contra incendis indicats en l?informe del tècnic municipal de 13 d?agost de 2001, ni haver obtingut prèviament l?informe favorable de l?òrgan de l?Administració de la Generalitat competent en aquesta matèria.

S?inclou en l?escrit inicial una llista exhaustiva dels presumptes incompliments normatius detectats pel seu pèrit, i s?assenyala que aquests disminueixen la seguretat de l?edifici i posen en perill greu les persones i els béns que l?ocupen.

Des d?una perspectiva temporal, s?assenyala que la llicència es va atorgar l?octubre de 2001, només un dia després d?haver rebut l?escrit de la promotora del 10 d?octubre anterior, de manera que l?Ajuntament no va fer cap control de legalitat, ni va comprovar si totes les mesures correctores en matèria d?incendis s?havien realitzat.

L?òrgan competent en matèria d?incendis no va emetre un informe favorable posteriorment. L?arquitecte va presentar a la Regió d?Emergències els plànols de senyalització dels elements de prevenció d?incendis, per a l?emissió d?un informe, però aquesta va exigir la implantació de mesures compensatòries, de manera que consta que just després d?emetre la llicència tampoc no s?havien esmenat les deficiències.

Al juliol de 2002, la promotora va rebre la resposta del sotsinspector de la Regió d?Emergències, en què posava de manifest que s?havia analitzat la documentació aportada i que s?incloïen altres mesures i condicionats dels extintors, i que calia fer arribar la resta de documentació acreditativa per tal de poder emetre l?informe favorable. Això no es va realitzar i consta que mai no es va obtenir l?informe favorable.

Degut a una sèrie de defectes constructius, a més de la manca de mesures suficients de protecció contra incendis, es va presentar una demanda civil contra l?arquitecte, l?arquitecte tècnic, la promotora i la constructora. El Jutjat va acceptar l?argument dels codemandats i va considerar que les mesures implantades eren suficients. Contra la sentència de primera instància es va interposar un recurs d?apel·lació, en el marc del qual l?Audiència Provincial no va reconèixer les patologies relacionades amb l?adequació de l?edifici a la normativa contra incendis, perquè considerava que si no s?haguessin executat les mesures correctores no s?hauria atorgat la llicència de primera ocupació.

La interessada addueix que el resultat del plet civil i la passivitat municipal ha comportat greus perjudicis a la comunitat, ja que ningú no s?ha fet responsable dels incompliments en matèria d?incendis (les obres correctores les valora en un import de 82.725,26 euros, IVA no inclòs, d?acord amb el pressupost d?una empresa instal·ladora de l?any 2013, que indica que s?ha d?actualitzar) i al·lega que s?està causant un perill greu a la seguretat dels béns i les persones que ocupen l?edifici.

A l?últim, s?especifiquen els escrits presentats per la comunitat de propietaris a l?Ajuntament, durant els anys 2014 i 2015, en el sentit de requerir l?Ajuntament per tal que enviés un tècnic per a realitzar una inspecció i determinar el compliment de la normativa contra incendis vigent i d?obligat compliment en el moment de construcció de l?edifici. S?afirma que l?1 d?agost de 2014 un tècnic municipal va dur a terme una inspecció visual, sense que la comunitat rebés cap comunicació posterior, i que la inactivitat municipal ha obligat la comunitat de propietaris a sol·licitar la revisió d?ofici de la llicència.

V.3.La posició de l?Administració

En l?informe jurídic previ a la incoació del procediment de revisió, que compta amb la conformitat de la Secretaria General, s?exposen els antecedents fàctics i judicials rellevants i s?informa sobre la manca de concurrència de les causes de nul·litat invocades. L?Administració instructora manté aquesta posició en el decurs de tota la instrucció, perquè en el mateix sentit es pronuncien l?acord d?incoació, l?informe jurídic de valoració de les al·legacions i la proposta de resolució.

Pel que fa a la causa relativa al vici per una infracció manifesta de procediment, s?afirma que, revisada la documentació, es constata que es van emetre els informes tècnics municipals pertinents i l?òrgan competent va dictar la resolució expressa, d?acord amb el procediment previst legalment per la normativa vigent en el moment de concessió de la llicència de primera ocupació, regulat en l?article 91 del ROAS; no es va seguir cap procediment diferent del previst legalment; i no es va ometre cap tràmit essencial per a la concessió de la llicència, atès que l?informe sectorial al qual al·ludeix la part interessada en cap cas no constituïa un informe preceptiu, vinculant o essencial per a atorgar-la.

Quant a la causa de nul·litat prevista en l?article 62.1.f) de l?LRJPAC (adquisició de facultats o drets sense els requisits essencials), s?exposa que la vulneració invocada (consistent en la manca de petició d?un informe en matèria de protecció contra incendis en la tramitació de la llicència de primera ocupació) no constitueix un requisit essencial que pugui donar lloc a la declaració de nul·litat de ple dret de la llicència, atès que no resulta determinant per al naixement del dret, ja que ni era preceptiu ni comportava l?adequació de l?obra al projecte autoritzat o les condicions de la llicència. Es considera que l?obra es va executar d?acord amb un projecte aprovat i emparat per la llicència d?obres que autoritzava la construcció de l?edifici plurifamiliar, i que de les sentències es dedueix que els defectes en matèria d?incendis no subsisteixen i que la revisió d?ofici s?efectua quan s?ha produït la recepció total dels habitatges i que seria contrari a la bona fe i l?equitat expulsar de l?ordenament jurídic un acte administratiu que en l?actualitat compleix tots els pressupòsits urbanístics.

D?altra banda, en els informes jurídics s?afirma que, sens perjudici de la manca de concurrència de cap causa de nul·litat, s?han de tenir en consideració els límits de la revisió d?ofici regulats en l?article 110 de l?LPAC, i es posa de manifest el temps transcorregut des que es va atorgar la llicència qüestionada fins que es va instar la revisió (15 anys); que durant aquest lapse de temps la interessada era plenament coneixedora de la situació de la construcció i de les presumptes deficiències; que les sentències van tenir per executades les mesures correctores necessàries per a adequar l?edifici a la normativa contra incendis; i que la sentència contenciosa administrativa de primera instància va considerar que no s?incorria en cap causa de nul·litat amb el raonament següent:

?[?]puesto que la licencia se otorgó el día 11 de octubre de 2001, y el escrito de solicitud de revisión se presenta en el Ayuntamiento el día 6 de julio de 2016; es decir, casi 15 años más tarde, a pesar de que realmente conocía la recurrente las supuestas deficiencias. Por tanto, este transcurso de un tiempo tan largo conociendo la situación de la construcción nos lleva a la conclusión de que se está ejercitando una acción de revisión con vulneración de la buena fe que se exige a las partes.?

V.4. Les al·legacions de la interessada

Vist l?informe jurídic inicial i l?acord d?incoació, en el tràmit d?audiència conferit, la comunitat de propietaris ha reiterat les al·legacions ja formulades i s?oposa genèricament a totes les consideracions jurídiques plantejades per la corporació.

Es recorda que les mesures correctores es referien a dos incompliments de la normativa contra incendis, referents al traçat de l?escala, però que les mesures compensatòries pactades eren, segons la documentació enviada als bombers per l?arquitecte director de l?obra, i que mai no han estat realitzades:

?? Portes d?accés RF 60 en els accessos dels 3 habitatges de la planta baixa. [...]

? Instal·lar un sistema d?alarma i detecció automàtica d?incendis en totes les plantes sobre rasant (de planta baixa a última planta), format per polsadors d?incendis, detectors automàtics d?incendis, ubicats en totes les plantes segons els plànols [...].?

S?insisteix que, després dels procediments judicials, es va sol·licitar diverses vegades als serveis tècnics municipals que fessin una visita a l?edifici per a corroborar que aquestes mesures compensatòries no s?havien realitzat (durant els anys 2012 i 2014), però que l?Ajuntament va indicar que aquest informe s?havia de fer en l?àmbit privat perquè la construcció ja disposava de la llicència municipal de primera ocupació. Per aquest motiu, es va encarregar el peritatge tècnic, el qual va detectar molts altres incompliments de la normativa contra incendis que no van ser detectats en el moment d?atorgar la llicència o bé en el marc dels procediments judicials dels anys 2010 a 2012. Per això, es planteja ara que els incompliments detectats pel peritatge privat no van ser objecte de revisió i control per part de l?Ajuntament en atorgar la llicència de primera ocupació, ni es van establir unes mesures compensatòries de seguretat equivalents.

A l?últim, es conclou que la comunitat de propietaris farà responsable a l?Ajuntament de qualsevol dany causat per un eventual incendi atès que l?edifici no compleix la normativa contra incendis, per la qual cosa havia de vetllar el consistori, i que, per motius que no queden explicats, va obviar, i continua obviant, tot i que l?expedient administratiu demostra una actuació administrativa incorrecta.

V.5. Valoració de les al·legacions i proposta de resolució

Segons l?informe jurídic de 20 de juny de 2023, és procedent desestimar les al·legacions de la demandant. Es recorda que el procediment només té per objecte determinar si el decret d?alcaldia pel qual es va atorgar la primera ocupació de l?edifici és un acte conforme a dret, i per això conclou que no és necessari realitzar una prova d?inspecció ocular a l?immoble i, per tant, no escau accedir a la petició que els Serveis Tècnics municipals facin una inspecció de l?edifici. També informa desfavorablement sobre la concurrència de les causes de nul·litat invocades. Finalment, considera que no escau entrar en la valoració dels danys i perjudicis perquè no s?incorre en cap de les causes de nul·litat invocades per la interessada.

VI. El parer de la Comissió Jurídica Assessora

VI.1. El caràcter excepcional de la revisió d?ofici

Com ha assenyalat aquest òrgan consultiu, la potestat de revisió d?ofici és una manifestació del privilegi de l?autotutela administrativa i permet expulsar de l?ordenament jurídic els actes administratius que presenten vicis de legalitat especialment greus. Es tracta d?una tècnica excepcional, contrària al principi d?intangibilitat dels actes administratius, i com a tal s?ha d?analitzar des dels aspectes formals i materials (per tots, Dictamen 290/2018). La naturalesa excepcional de la potestat de revisió d?ofici és expressió coherent del caràcter també excepcional que té la nul·litat de ple dret dins de la institució de la invalidesa, atès que, en el dret administratiu, la regla general és l?anul·labilitat dels actes administratius contraris a l?ordenament jurídic. Per això, la nul·litat absoluta només és procedent en els casos expressament previstos en la llei (per tots, dictàmens 265/2011, 312/2018 i 69/2019).

Del caràcter excepcional de la potestat administrativa de revisió d?ofici es deriven un seguit de conseqüències. En primer lloc, aquesta potestat només es pot exercitar en els supòsits expressament previstos en l?ordenament jurídic.

En segon lloc, s?ha de dur a terme una interpretació estricta sobre la procedència de la revisió i, per tant, de l?abast de les causes de nul·litat previstes legalment i l?apreciació en el cas concret. En efecte, la salvaguarda del principi de seguretat jurídica i la necessària estabilitat dels actes administratius i de les relacions jurídiques que se?n deriven imposen una interpretació acurada i estricta dels vicis de nul·litat, de manera que s?impedeixi la desnaturalització de la figura de la nul·litat absoluta.

En tercer lloc, la declaració de nul·litat que comporta la revisió exigeix de l?Administració una justificació adequada, de manera que només és possible després d?una anàlisi congruent i un raciocini i una reflexió basats en els antecedents de fet i el dret aplicable.

En quart lloc, el caràcter excepcional de la revisió d?ofici també implica emprar amb caràcter prioritari les altres vies normatives que permetin revertir les irregularitats detectades. En altres paraules, si el legislador ha ofert una alternativa per a restablir la legalitat infringida presumptament, aquesta s?ha d?adoptar amb caràcter prioritari a la via de la revisió d?ofici.

A l?últim, la Comissió ha recordat l?existència de límits legals a l?exercici de la potestat de revisió, en concret, els límits recollits actualment en l?article 110 de l?LPAC, segons el qual les facultats de revisió no es poden exercir quan, per prescripció d?accions, pel temps transcorregut o per altres circumstàncies, l?exercici d?aquestes resulti contrari a l?equitat, a la bona fe, al dret dels particulars o a les lleis (entre d?altres, dictàmens 290/2018, 379/2019 i 150/2022).

VI.2. Els pronunciaments judicials previs

D?acord amb la documentació inclosa en l?expedient, es ressenyen a continuació els quatre pronunciaments judicials esmentats per la interessada i per la corporació.

a) Procediment judicial civil instat per la comunitat de propietaris contra l?arquitecte, l?arquitecte tècnic, la mercantil promotora i la constructora de l?obra, seguit davant un jutjat de primera instància (judici ordinari núm. X/2010).

La pretensió de condemna als demandats a esmenar els defectes constructius determinants de la ruïna funcional de l?edifici ?o a satisfer els costos de les obres de reparació? es va fonamentar en els fets següents (antecedent de fet segon):

?[...] transcurridos 8 años desde el certificado final de obra se evidenciaron en el edificio [...]defectos constructivos que afectan la funcionalidad, seguridad y habitabilidad que deben ser reparados.?

Consta que es van practicar diverses proves pericials tècniques. El Jutjat va dictar la Sentència de febrer de 2012, que va ser desestimatòria, amb imposició de costes a la part demandant, per considerar que l?existència de tres defectes puntuals d?execució i un defecte de projecte, amb mínima incidència, que van quedar provats en el transcurs del procediment, malgrat que podrien constituir un supòsit de responsabilitat contractual, no comportaven un supòsit de responsabilitat civil regulat en l?article 1591 del Codi civil, tal com pretenia l?actora.

Pel que fa a les qüestions relatives a les deficiències en matèria de protecció contra incendis, la sentència d?instància dona per provat (antecedent de fet setè) el següent:

?Séptimo. - A la vista de lo actuado, se declaran como hechos probados, los siguientes: [?] La licencia de obra es anterior a la entrada en vigor de la LOE. La licencia de primera ocupación se obtiene después de efectuar medidas correctivas para adecuar la edificación a la normativa contra incendios. [?]?

En el fonament jurídic sisè, s?expressa el següent:

?Esa conclusión es también alcanzada por el perito [?]en su informe y en sala, de tal forma que debe concluirse que, si bien se ejecutó según proyecto, con incumplimiento de la normativa, ello se arregló o subsanó con las medidas paliativas oportunas y por ello se obtuvo las licencias preceptivas, sin que conste de modo alguno que en la actualidad el edificio incumple de forma alguna la normativa de protección contra incendios [?].?

b) Recurs d?apel·lació contrala Sentència civil de febrer de 2012, resolt per l?Audiència Provincial, mitjançant la Sentència de juliol de 2012.

Es va revocar parcialment la sentència impugnada, amb la decisió següent:

?Debemos condenar a Porteotal, SL, a reparar los vicios existentes en las terrazas por defectos del pavimento.

Debemos condenar a Porteotal, SL, y D. [arquitecte] de forma solidaria a reparar la ventilación de los baños pequeños de los pisos A, C, D y F.

Debemos condenar a Porteotal, SL, y Eotalgrup, SL, de forma solidaria a reparar los vicios existentes en el garaje por goteras y filtraciones de agua y el envainado de la conducción de gas.?

Pel que fa a les qüestions relatives a les deficiències en matèria d?incendis, i sobre la base de la documentació aportada per l?Administració, que recull la sentència d?instància, la segona sentència es pronuncia en el mateix sentit que la primera, i assenyala que, tot i que finalment no es va emetre un informe favorable dels bombers, tots els perits coincideixen que es van realitzar totes les mesures correctores, i que, encara que hi hagués alguna deficiència, no s?ha acreditat que pogués ser constitutiva de ruïna funcional (fonament de dret segon).

c) Recurs contenciós administratiu interposat per la comunitat de propietaris contra la desestimació presumpta de la sol·licitud de revisió d?ofici, resolt mitjançant la Sentència de febrer de 2020, dictada per un jutjat contenciós administratiu.

D?aquest pronunciament es dedueix que la part recurrent al·legava que a l?edifici hi havia un seguit de deficiències detectades, tant per incompliment de la normativa contra incendis com en la tramitació de la llicència de primera ocupació, perquè es va dictar amb omissió manifesta de procediment, ja que l?Ajuntament no va requerir un informe favorable sobre el compliment de la normativa d?incendis. La corporació considerava extemporani el recurs contenciós administratiu i, pel que fa al fons, va adduir la improcedència de declarar nul·la la llicència de primera ocupació, ja que la llicència s?ha de limitar a confrontar l?obra executada amb el projecte constructiu i el planejament. La part codemandada es va adherir als arguments de l?Administració local.

El Jutjat va establir que no s?impugnava la llicència, sinó la desestimació per silenci de la sol·licitud de revisió d?ofici i, d?acord amb la jurisprudència sobre aquesta matèria, declarava que el recurs contenciós no era extemporani, sinó que s?havia d?admetre. Pel que fa al fons de l?assumpte, analitzava les al·legacions de les parts i la validesa de l?acte i concloïa que no hi concorrien les causes de nul·litat invocades. Va desestimar el recurs amb imposició de costes a la comunitat de propietaris.

Quant a la causa de l?article 62.1.e) de l?LRJPAC, la sentència considera que la manca d?obtenció, per part de l?Ajuntament, d?un informe favorable del servei de bombers, sobre el compliment de la normativa d?incendis dels esglaons, en el tram de corba de l?escala d?emergència, i en els replans partits, amb caràcter previ a la concessió de la llicència de primera ocupació, no constitueix un motiu de nul·litat radical, ja que, d?acord amb la jurisprudència, només es pot denegar la llicència d?ocupació quan no existeix llicència d?obres, o quan el que s?ha edificat s?aparta de la llicència atorgada, o quan l?ús a què es destina el que s?ha construït sigui contrari al planejament. Exposa que la part no invoca cap article que permeti dilucidar aquesta vulneració del procediment causant de nul·litat radical. S?indica que l?informe de bombers, vinculant o no, no és un requisit procedimental per a la concessió de la llicència de primera ocupació.

Quant a la causa de l?article 62.1.f) i g) de l?LRJPAC, la sentència d?instància considera que existeix una vinculació amb els fets declarats provats en les dues sentències civils esmentades, que assenyalaven que els desperfectes es van esmenar amb les mesures correctores oportunes. Sobre la base de l?anterior, es considera que, atès que els defectes en matèria d?incendis no subsisteixen, i que la revisió d?ofici s?efectua quan s?ha produït la recepció total dels habitatges a què afecta la llicència de primera ocupació, i que compleix els requisits que poden ser atesos amb aquest tipus de llicència, és contrari a l?equitat i a la bona fe expulsar de l?ordenament jurídic un acte administratiu, quan han transcorregut 15 anys des que es va dictar, i que en l?actualitat compleix tots els pressupòsits urbanístics.

d) Recurs d?apel·lació contra la sentència contenciosa administrativa de febrer de 2020, resolt per mitjà de la Sentència de juliol de 2021, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Es va revocar la sentència d?instància impugnada perquè, en essència, el Tribunal entén que no s?hauria d?haver entrat en el fons de l?assumpte. En relació amb la sentència revocada, el tribunal indicava (fonament de dret tercer) que:

?[...] no es tracta d?avançar el resultat de l?eventual procediment de revisió d?ofici, sinó únicament d?analitzar si la denegació de la tramitació de la petició de revisió d?ofici per silenci administratiu és ajustada a dret.?

Cal observar que la sentència de segona instància no discuteix ni analitza els aspectes substantius identificats en la sentència de primera instància, sinó que es basa en un motiu formal únic, això és, que s?havia produït una inadmissió a tràmit de la sol·licitud de revisió per silenci administratiu que no era ajustada a dret i, per tant, va condemnar la corporació a iniciar, instruir i resoldre la revisió d?ofici sol·licitada.

Atès que la sentència contenciosa administrativa de primera instància va ser revocada, es pot apreciar que, en relació amb la controvèrsia que ara es planteja, no es produeixen els efectes de cosa jutjada material, la qual pot actuar com a límit de la potestat administrativa de revisió dels actes administratius (sobre la institució de la cosa jutjada vid., per tots, el Dictamen 150/2022 i, més recentment, els dictàmens 391/2022 i 39/2023).

VI.3. L?objecte del procediment de revisió d?ofici

Com s?ha vist, l?objecte del procediment de revisió és analitzar la validesa de la llicència de primera ocupació atorgada l?any 2001.

Ja s?ha vist que la interessada ha sol·licitat en els escrits presentats a l?Ajuntament una inspecció de l?edifici i que, d?una manera motivada, l?Administració instructora no l?ha considerada necessària. En efecte, la comunitat de propietaris pot sol·licitar una inspecció a la corporació, com a Administració amb competències urbanístiques i en matèria de prevenció d?incendis, però és decisió de la corporació practicar-la o no. En tot cas, encara que s?hagués admès i practicat una prova d?inspecció ocular de l?edifici objecte de la llicència de primera ocupació, aquesta diligència probatòria hauria proporcionat informació sobre l?estat actual de l?edifici, i, per tant, és correcte considerar-la improcedent, perquè, en principi, aquesta informació no s?ha de tenir en compte per a determinar la validesa de l?acte administratiu dictat l?any 2001.

D?altra banda, convé especificar que no és objecte del procediment de revisió determinar si l?edifici compleix o no actualment la normativa de prevenció i seguretat en matèria d?incendis (si és procedent, s?ha d?examinar si complia la normativa vigent en la data dels fets). En aquest sentit, s?observa que el pressupost emès per compte de la comunitat de propietaris, de 18 de juny de 2013, relatiu a la instal·lació de protecció contra incendis a l?edifici, concreta que aquest s?ha fet seguint les indicacions de la propietat, i tenint en compte, entre d?altres normes, el Codi tècnic d?edificació ?que es va aprovar per mitjà del Reial decret 314/2006, de 17 de març, anys després que s?atorgués la llicència?.

Amb tot, la interessada efectua una reclamació de danys i perjudicis. Cal dir que l?article 102.4 de l?LRJPAC disposa que les administracions públiques, en declarar la nul·litat d?un acte, poden establir, en la mateixa resolució, les indemnitzacions que sigui procedent reconèixer als interessats, si es donen les circumstàncies que preveuen els articles 139.2 i 141.1 de la Llei (pels presumptes danys generats a partir del 2 d?octubre de 2016, resultarien d?aplicació els articles 32.2 i 34.1 de la Llei 40/2015, d?1 d?octubre, de règim jurídic del sector públic). Ara bé, segons estableix aquest mateix precepte, aquests danys han de derivar de la declaració de nul·litat de la llicència, de manera que si no se?n declara la nul·litat, no es poden considerar existents. Aquesta Comissió, en diverses ocasions, ha examinat aquest tipus de reclamacions, instruïdes simultàniament amb els procediments de revisió d?ofici corresponents (vid. entre d?altres, el recent Dictamen 262/2023). La simple inactivitat municipal, consistent a no haver volgut fer una inspecció de l?edifici ni haver resolt el procediment de revisió d?ofici dins de termini, no pot servir per si mateixa per a fonamentar una indemnització de danys i perjudicis.

VI.4.Marc jurídic de l?acte administratiu objecte de revisió

A la data de la sol·licitud i de l?atorgament de la llicència de primera ocupació, això és, respectivament, el X de juliol i el X d?octubre de 2001, era vigent i resultava d?aplicació el Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s?aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística, i que va estar vigent fins al 20 de juny de 2002, en què es va promulgar la Llei 2/2002, de 14 de març, d?urbanisme. Així mateix, en l?àmbit local, ja regia l?encara vigent Reglament d?obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat mitjançant el Decret 179/1995, de 13 de juny (ROAS).

L?article 89.1 del ROAS disposa que estan subjectes a llicència prèvia els actes d?edificació i d?ús del sòl definits en la legislació urbanística vigent a Catalunya, llevat que la legislació sectorial ho estableixi altrament, i l?apartat tercer del mateix precepte preveu que el procediment per a l?atorgament de les llicències urbanístiques s?ha d?ajustar al que regula amb caràcter general aquest Reglament.

Els articles 90 i 91 del ROAS regulaven la llicència de primera utilització i el procediment corresponent. Van ser derogats per la disposició derogatòria, lletra d), de la Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d?urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d?agost.

L?any 2001, doncs, eren vigents els preceptes que es transcriuen tot seguit:

Article 90. Llicència de primera utilització: ?1. Estan subjectes a la llicència de primera ocupació o utilització les edificacions de nova construcció o que hagin estat objecte de modificació substancial o d?ampliació, quan per a l?autorització de les obres s?hagi exigit un projecte, d?acord amb l?article 75 d?aquest Reglament.

2. La llicència de primera utilització acredita el compliment de les condicions imposades en la llicència d?obres.?

Article 91. Procediment: ?1. La llicència de primera utilització l?ha de sol·licitar l?interessat dins el mes següent a la data d?acabament de les obres. A aquest efecte, es considera acabada l?obra quan el facultatiu director lliuri un certificat en el qual s?acrediti, a més de la data de l?acabament, el fet que les obres s?han realitzat d?acord amb el projecte aprovat o les modificacions posteriors i les condicions imposades, i que l?edificació està en condicions de ser utilitzada.

2. Quan es tracti de primera utilització d?habitatges, a la sol·licitud de llicència s?ha d?acompanyar la documentació tècnica a què es refereix la Llei 24/1991, de 29 de novembre, de l?habitatge, aprovada pel Parlament de Catalunya.

3. El servei tècnic municipal ha d?efectuar la inspecció, i si comprova que l?edificació s?ajusta al projecte aprovat i a les condicions fixades per la llicència, informarà sobre la procedència de l?atorgament de la llicència de primera utilització. En cas contrari, ha d?emetre l?informe procedent i s?ha d?acordar iniciar el corresponent expedient d?esmena i legalització, si s?escau, de les obres realitzades i no emparades per la llicència, i el procediment sancionador d?acord amb la legislació urbanística, quan sigui procedent. Les variacions de detall es regeixen pel que disposa l?article 85.4 d?aquest Reglament.

4. El termini per concedir la llicència és d?un mes a comptar de la presentació de la sol·licitud. Transcorregut aquest sense resolució expressa, es considera atorgada, d?acord amb el que estableix l?article 82 d?aquest Reglament [...].?

La Llei 24/1991, de 29 de novembre, d?habitatge, vigent l?any 2001, va ser derogada per la disposició derogatòria de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l?habitatge.

L?article 12 d?aquesta norma disposava que: ?La llicència de primera ocupació o utilització dels habitatges preceptuada per la legislació urbanística acredita el compliment de les condicions imposades en la llicència d?obres. L?atorgament de la llicència de primera ocupació és competència municipal i per a obtenir-la és necessària la presentació de la documentació tècnica relativa al manteniment i la conservació de l?habitatge.?

Pel que fa als requisits de construcció i habitabilitat, l?article 13 de la Llei 24/1991 preveia que: ?1. La cèdula d?habitabilitat, o el certificat de qualificació definitiva dels habitatges de protecció oficial, acrediten que un habitatge compleix els requisits d?habitabilitat i solidesa que siguin fixats per reglament i té aptitud per a ésser destinat a residència humana. Per a poder ocupar un habitatge, cal haver-ne obtingut prèviament la cèdula d?habitabilitat.

2. Les ocupacions d?habitatges posteriors a la primera també necessiten la cèdula d?habitabilitat corresponent [...].?

La Llei 24/1991 esmentada també regulava el Llibre de l?edifici, com a document bàsic per a la identificació dels edificis i el seu seguiment. En el preàmbul s?explicava que:

?Un dels documents del Llibre de l?Edifici, el DET (Document d?Especificacions Tècniques) ha de donar les pautes per a l?ús i la conservació dels habitatges.

Perquè l?ús de l?habitatge sigui possible, ha de comptar amb unes acreditacions ja existents que la Llei aferma: per una banda, la cèdula d?habitabilitat, l?abast de la qual s?amplia als requisits de construcció, i, per una altra, la llicència de primera ocupació o utilització que dona suport al compliment de les condicions imposades a les llicències d?obres atorgades per les corporacions locals.?

VI.5. Anàlisi de la concurrència de la causa de nul·litat de la lletra e) de l?article 62.1 de l?LRJPAC

El primer incís de l?article 62.1.e) de l?LRJPAC determina que són nuls de ple dret els actes de les administracions públiques que ?es dictin prescindint totalment i absolutament del procediment establert legalment?.

Aquesta Comissió ha examinat procediments de revisió d?ofici de llicències de primera ocupació, entre d?altres, en els dictàmens 249/2017, 55/2020, 304/2021 i 160/2023. Freqüentment, es qüestionava, al seu torn, la validesa de la llicència d?obres prèvia. En el Dictamen 304/2021, es va destacar la vinculació existent entre ambdós tipus de llicències urbanístiques, perquè s?afirmava que:

?La nul·litat de la llicència d?obres, de 28 d?agost de 2012, comporta que s?hagi de declarar nul·la la llicència de primera ocupació. D?acord amb l?article 90 del Reglament d?obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny, la llicència de primera utilització acredita el compliment de les condicions imposades en la llicència d?obres, de manera que és un acte dependent de la llicència d?obres.?

Aquesta Comissió, de conformitat amb la jurisprudència, ha manifestat que la previsió de nul·litat de l?article 62.1.e) de l?LRJPAC i l?article 47.1.e) de l?LPAC es produeix quan un acte es dicta bé amb manca total de procediment, bé mitjançant un iter procedimental diferent del previst legalment, o bé quan se n?omet un tràmit essencial (sentències del Tribunal Suprem, Sala Contenciosa Administrativa, Secció Quarta, de 19 de març de 2001 (ECLI:ES:TS:2001:2175), fonament de dret quart in fine, i de 31 de març de 2000 (ECLI:ES:TS:2000:2624), fonament de dret tercer). Aquesta causa, per tant, engloba els supòsits d?omissió de tràmits procedimentals essencials de tal gravetat que impedeixin el naixement vàlid d?un acte jurídic administratiu o bé l?error de procediment.

S?inclou en l?escrit de sol·licitud de revisió una llista exhaustiva dels presumptes incompliments normatius en matèria de protecció contra incendis detectats pel perit de la comunitat de propietaris, que s?assenyala que disminueixen la seguretat de l?edifici i posen en perill greu les persones i els béns que l?ocupen. En aquest sentit, s?aprecia que, ni en el marc de la llicència d?obres, ni en el marc de la tramitació de la llicència de primera ocupació, no es va detectar cap incompliment de la normativa urbanística. El tècnic municipal va detectar dos aspectes que considerava que s?havien de sotmetre a la consideració de l?òrgan competent en matèria de prevenció d?incendis, perquè infringien la normativa d?aplicació, abans ja transcrits.

En primer lloc, les mesures dels graons en els trams en corba de l?escala d?emergència (que el tècnic especificava que infringien l?establert en la ?CPI-96?). Aquesta referència cal entendre-la feta al Reial decret 2177/1996, de 4 d?octubre, pel qual s?aprova la norma bàsica de l?edificació: ?NBE-CPI/96: Condicions de protecció contra incendis dels edificis?, derogat el 29 de març de 2006. D?acord amb la disposició transitòria primera d?aquesta norma, la norma bàsica NBE-CPI/96 no era d?aplicació, entre d?altres, als edificis en construcció ni als projectes que tinguessin acordada la llicència d?obres en la data d?entrada en vigor del Reial decret (que va ser el 30 d?octubre de 1996). En aquest cas, la llicència es va atorgar l?any 2001 i, per tant, aquesta era la norma bàsica d?aplicació al projecte constructiu.

D?altra banda, el tècnic va especificar, en relació amb l?escala, que ?Els replans són partits (art. 62.3 de les OOMM)?. Ni en l?expedient de la llicència, ni en els informes jurídics del procediment de revisió no se citen les ordenances municipals d?aplicació, sinó que se citen les ordenances d?edificació del municipi aprovades definitivament per acord del Ple de l?Ajuntament d?abril de 2015 (publicat al BOP), que són posteriors. D?acord amb la disposició final segona, a l?entrada en vigor d?aquesta ordenança es va derogar el text refós de les ordenances d?edificació del municipi, aprovades definitivament per acord del Ple de maig de 2005, i publicades en el BOP, així com la seva Modificació parcial, aprovada definitivament el gener de 2011 i publicada al BOP. D?acord amb la disposició final tercera de les ordenances de 2005, a la seva entrada en vigor es van derogar les disposicions que eren vigents en la data de la concessió de la llicència d?obres i de la llicència de primera ocupació del cas examinat, que són: ?Ordenances municipals, aprovades definitivament el 5 de desembre de 1994 i la modificació posterior del 13 d?abril de 1999 i l?Ordenança reguladora de la intervenció administrativa en l?edificació i l?ús del sòl, aprovada definitivament el 25 de novembre de 1998.?

No s?ha localitzat cap esment d?aquestes deficiències en l?expedient de la llicència municipal d?obres. En tot cas, la detecció d?aquestes deficiències abans d?atorgar la llicència es dona per acreditada i no és una qüestió controvertida.

El 3 d?octubre de 2001, l?arquitecte director de les obres de construcció de l?edifici va presentar un escrit en què posava de manifest que:

?Relatiu a la legalitat del traçat de l?escala, i amb el coneixement de les deficiències, s?ha demanat l?informe favorable de bombers, en el dia d?avui, per tal de buscar solució a les mesures compensatòries que aquest organisme cregui oportunes [...] el compromís per part de la promotora de complir amb totes les mesures compensatòries fixades en el corresponent informe de servei de Bombers.?

El 10 d?octubre de 2001, Porteotal, SL, va presentar un escrit a l?Ajuntament en el qual sol·licitava que s?atorgués la llicència de primera ocupació i manifestava:

?Que està a l?espera d?aconseguir certificat favorable de Bombers per a obtenir la llicència de primera ocupació.

Que mitjançant la firma d?aquest document, Porteotal, SL, es compromet a prendre i aplicar a l?esmentat edifici totes les mesures corresponents que li siguin indicades pel departament de Bombers, per tal de complir amb totes les normatives, en el termini màxim de dos mesos a comptar des de la data d?avui.?

I, tal com afirma la comunitat de propietaris, l?endemà de presentar aquest escrit, per mitjà d?un decret d?alcaldia, l?octubre de 2001, la corporació va atorgar la llicència de primera utilització a la mercantil promotora.

Cal dir que les mesures que posteriorment es van fixar per a compensar els incompliments normatius esmentats, que la interessada identifica (portes i il·luminació de diverses plantes), no es poden donar per acreditades. No s?identifiquen en els escrits de la Regió d?Emergències, ni les reconeixen la promotora o l?arquitecte director de les obres.

Per tant, cal atenir-se únicament a les deficiències detectades pel tècnic municipal. Aquestes, en particular, no són tan significatives com el pressupost de la comunitat de propietaris pugui fer pensar, ja que aquest pressupost es va emetre per a realitzar o adequar la instal·lació general de tot l?edifici a una normativa posterior, vigent l?any 2013.

En l?informe de la Regió d?Emergències de 9 de gener de 2002, s?informava sobre la correcció de les mesures addicionals proposades per a compensar l?incompliment de l?article 9 de l?NBE-CPI/96, i només s?afegeix que ?[...] caldria instal·lar llums d?emergència en el vestíbul de planta baixa perquè hi hagués una il·luminació de 5 lúmens?. També s?exigia un certificat emès pel tècnic competent d?una empresa instal·ladora autoritzada sobre la posada en funcionament de les instal·lacions contra incendis; el contracte de manteniment d?aquestes instal·lacions per part d?una empresa autoritzada, i que s?informés el Servei sobre la finalització de l?execució d?aquestes mesures compensatòries per tal de realitzar una visita d?inspecció.

Ara bé, consta que la inspecció de la Regió d?Emergències no es va fer perquè ni la promotora ni la direcció d?obra no van presentar tota la documentació exigida per a acreditar la implantació de totes les mesures exigides.

Per tant, la Comissió indica que la documentació de l?expedient de concessió de la llicència de primera ocupació, així com la de l?expedient lliurat a la comunitat de propietaris per part de la Regió d?Emergències (de l?11 de desembre de 2001 al 31 de maig de 2002), acredita que la llicència qüestionada es va atorgar sense esperar que s?esmenessin unes deficiències de l?edifici, identificades i esmenables, en matèria de protecció d?incendis, relativament rellevants. No es va esperar a obtenir un informe favorable de l?òrgan competent en relació amb les dues deficiències detectades, de manera que és correcta l?al·legació de la interessada relativa al fet que la corporació no va verificar inicialment quines mesures compensatòries es fixaven, ni si la persona obligada a executar-les les complia.

No obstant això, consta que la direcció d?obra i la promotora, per uns escrits dels dies 3 i 10 d?octubre de 2001, es van comprometre a requerir una certificació de conformitat de l?òrgan competent i a executar les mesures compensatòries que aquest fixés. En particular, en l?escrit de l?arquitecte es reconeixia que, ?[...] en aquest moment, queden per resoldre dues deficiències: Les relatives a la legalitat del traçat de l?escala i dels girs, i la relativa a la ventilació del pati de l?escala?.

I s?informava sobre les mesures tècniques que es pretenien introduir per a solucionar-les.

També s?inclouen en l?expedient de la llicència de primera ocupació l?informe de la Regió d?Emergències de 9 de gener de 2002 i l?escrit posterior de la promotora, de 24 de maig de 2002, que informava a la Regió d?Emergències que havia finalitzat l?execució de les mesures compensatòries assenyalades, que, tot i que van servir per a informar l?Ajuntament que ja s?havia atès el requeriment de l?òrgan competent, ja s?ha vist que la Regió d?Emergències no les va considerar suficients.

No obstant això, el que és rellevant és que es disposava de la certificació de final d?obra i d?habitabilitat, la qual, d?acord amb l?article 91.1 del ROAS, acreditava, a més de la data d?acabament, que les obres s?havien realitzat d?acord amb el projecte aprovat i la modificació posterior, i per tant, que l?edificació estava en condicions de ser utilitzada. S?inclou en l?expedient només la primera pàgina d?aquesta certificació, així com les cèdules de l?habitabilitat dels 43 habitatges, expedides el 14 de setembre de 2001.

D?altra banda, d?acord amb la Llei 24/1991, abans transcrita, la llicència de primera ocupació regulada en la legislació urbanística donava suport al compliment de les condicions imposades a les llicències d?obres atorgades per les corporacions locals. En aquest sentit, en la llicència d?obres de 21 de gener de 1999, es va especificar que:

?L?autorització queda subjecta a les següents condicions generals: [...] Concessió de la llicència sense perjudici de les atribucions d?altres autoritats o organismes, salvant els possibles drets de tercers, i amb subjecció a la normativa urbanística vigent, i projecte presentat.?

La llicència de primera utilització o ocupació tenia per finalitat comprovar que l?obra s?ajustava al projecte bàsic i d?execució, en el cas d?obres realitzades a l?empara d?una llicència urbanística. La finalitat primordial d?aquesta llicència era verificar que l?obra realitzada s?ajustava a la llicència d?edificació concedida anteriorment. Es tractava de confrontar l?obra amb el projecte, i, si escau, la seva modificació, i verificar si s?havien complert les condicions establertes en la llicència d?obres. En aquest sentit, l?article 90.2 del ROAS determinava que ?La llicència de primera utilització acredita el compliment de les condicions imposades en la llicència d?obres?. Es tractava, doncs, d?un acte que era reglat, que s?havia de concedir o denegar en funció de si l?edificació construïda s?ajustava o no a la legislació urbanística aplicable.

En aquest sentit ho recull la Sentència 4010/2022, de 17 de novembre, de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Segona, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (ECLI:ES:TSJCAT:2022:10299) (fonament de dret segon):

?Así debemos recordar que la licencia de fin de obra o de primera ocupación tiene por finalidad controlar no que lo edificado se ajuste a la normativa urbanística de aplicación, sino el efectivo cumplimiento del proyecto autorizado mediante la precedente licencia de construcción y/o derribo, de aquí que la autoridad municipal, a fin de conceder la licencia de primera ocupación, haya de comprobar si se han cumplido o no las condiciones establecidas en la licencia y también fiscalizar si el edificio puede habilitarse para el uso pretendido por estar en zona apropiada y reunir las condiciones idóneas de seguridad y salubridad. Pues, como con reiteración destaca la jurisprudencia, el ordenamiento urbanístico, para asegurar su correcta aplicación, ha previsto diversas técnicas que habilitan a la administración para controlar la construcción antes de que esta se inicie (licencia de obras), durante su desarrollo, y cuando ya ha terminado, momento éste en el que se incardina la licencia de primera ocupación o de utilización de los edificios, a tenor de lo prevenido en el artículo 90 del Decreto179/1995, de 13 de junio, aprobando el Reglamento de Obras, Actividades y Servicios de las Entidades Locales en Catalunya. [?]

Licencia cuya finalidad es únicamente, como se dice, la de comprobar objetivamente si la construcción se ajusta a la licencia de obras. De donde se concluye que en este caso la actividad de la administración es reglada y de pura comprobación, teniendo por objeto, en definitiva, confrontar la obra realizada con el proyecto que sirvió de soporte a la licencia de obras en su día otorgada, y también si se han cumplido las condiciones lícitas en su caso establecidas en dicha licencia, ya que, si existe adecuación, el ayuntamiento no puede denegar la licencia de primera utilización, dado que, además de encontrarnos ante un supuesto de actividad reglada, la licencia de primera ocupación es expresión técnica de la necesaria comprobación de si el edificio o instalación se acomoda a las previsiones contenidas en el proyecto o instrumentos complementarios que en su día sirvieron de soporte al acto base de concesión de la licencia de obra o edificación.?

Així, doncs, pel que fa a la causa de nul·litat de la lletra e) de l?article 62.1 de l?LRJPAC, no es pot considerar que la llicència de primera ocupació s?obtingués amb una infracció manifesta de procediment. Es va seguir el procediment aplicable, regulat en l?article 91 del ROAS, i no cap altre. Es disposava de la documentació necessària i exigida normativament, que era el certificat que acreditava la finalització de l?obra i que l?edificació estava en condicions de ser utilitzada, així com de les cèdules d?habitabilitat de tots els habitatges. Els Serveis Tècnics municipals van fer dues inspeccions prèvies, que van detectar-hi deficiències, algunes de les quals ?ja no qüestionades per la interessada? consta que es van esmenar abans que s?obtingués la llicència, com es desprèn de l?expedient.

Cal concloure, en definitiva, que no s?incorre en la causa de nul·litat de la lletra e) de l?article 62.1 de l?LRJPAC.

VI.6.Anàlisi de la concurrència de la causa de nul·litat de la lletra f) de l?article 62.1 de l?LRJPAC

L?article 62.1.f) de l?LRJPAC determina que són nuls de ple dret els actes de les administracions públiques ?expressos o presumptes contraris a l?ordenament jurídic per part dels quals s?adquireixen facultats o drets quan no es tinguin els requisits essencials per a la seva adquisició?.

Pel que fa a l?existència d?aquesta causa, en els escrits de la interessada no es justifica d?una manera diferenciada. S?invoquen tot un seguit d?incompliments de la normativa tècnica d?edificació, que s?exposa que l?edifici presenta des que es va construir. En efecte, ja s?ha vist que o bé el projecte constructiu o bé l?execució de l?obra no s?ajustaven a l?NBE-CPI/96 ni a les ordenances municipals d?aplicació, com a mínim en els dos aspectes assenyalats pel tècnic municipal en els informes de 13 d?agost i 26 de setembre de 2001. Com s?ha vist, la interessada aporta un escrit de 21 de desembre de 2010, signat pel cap de l?Àrea de Prevenció i Gestió de la Regió d?Emergències, en relació amb el contingut del seu expedient, que deixa constància que l?actuació d?aquest òrgan es va produir de l?11 de desembre de 2001 al 3 de juliol de 2007 i que mai no va inspeccionar l?edifici ni va emetre cap certificació de conformitat.

Entre diversos supòsits de revisió d?ofici de llicències urbanístiques, es pot fer esment del Dictamen 38/2015, en què es va afirmar:

?Per tal d?apreciar la concurrència d?aquesta causa, aquesta Comissió Jurídica Assessora, en altres supòsits, ha analitzat la naturalesa de la incompatibilitat entre la construcció que s?aixeca i la classificació del sòl, així com el grau i la magnitud de la discordança amb les normes del planejament, i ha entès que per a fer valer la causa de nul·litat de l?article 62.1.f) de l?LRJPAC s?ha d?haver produït una infracció i una contraposició a l?ordenament jurídic de suficient entitat qualitativa i essencialitat que permeti considerar-la com un xoc jurídic qualificat, ja que no tota il·legalitat que pugui concórrer en una llicència per raó del seu contingut és subsumible en el precepte citat, encara que pugui resultar il·legal i anul·lable per altres procediments distints del que aquí és objecte de dictamen.?

En el cas que s?examina, consta que el projecte constructiu autoritzat preveia una instal·lació determinada en matèria de protecció d?incendis, que es detalla en la memòria i que és la que es va executar. Les deficiències en matèria de protecció d?incendis detectades pel tècnic municipal abans d?atorgar-se la llicència de primera ocupació, tot i que és innegable que constitueixen una infracció de l?ordenament jurídic, i que podien ser susceptibles d?afectar la seguretat de les persones en cas d?incendi, no es referien a totes les plantes de l?edifici, sinó al traçat d?una escala i a la ventilació del pati d?una escala i, com s?ha vist, eren susceptibles de ser esmenades o compensades.

Pel que fa a l?essencialitat del requisit que mancava, en el Dictamen 312/2018 es va recordar que:

?[...] no tots els requisits necessaris per a adquirir una facultat o un dret mereixen el qualificatiu d?essencials, ja que només quan la conculcació de l?ordenament revesteixi d?una especial gravetat es podrà declarar la nul·litat de ple dret a l?empara del supòsit previst actualment en l?article 47.1.f) de l?LPAC, el qual té com a antecedent immediat l?article 62.1.f) de l?LRJPAC (Dictamen 247/2018, que en cita d?anteriors). L?element fonamental és l?exigència que els requisits dels quals es manqui siguin els essencials per a adquirir el dret o la facultat; contràriament, es correria el risc de desvirtuar el caràcter excepcional que correspon a les causes de nul·litat de ple dret, amb la disminució consegüent de la deguda seguretat jurídica (Dictamen 200/2017, entre d?altres).?

En aquest cas, doncs, segons el criteri de la Comissió, no es pot afirmar la manca d?un requisit essencial. No es pot dir que la decisió administrativa d?atorgar la llicència de primera ocupació, vist l?abast de les deficiències esmenables detectades, sense requerir l?informe sectorial, no complís, en essència, les exigències legals i reglamentàries en matèria urbanística.

Cal concloure, per tant, que no s?hi dona la causa de nul·litat de la lletra f) de l?article 62.1 de l?LRJPAC.

VI.7.Anàlisi de la concurrència de la causa de nul·litat de la lletra g) de l?article 62.1 de l?LRJPAC

La lletra g) de l?article 62.1 de l?LRJPAC es refereix, entre les causes de nul·litat, a ?Qualsevol altre que estableixi expressament una disposició de rang legal?.

La interessada no especifica quin és el precepte amb rang de llei en què es regula un supòsit de nul·litat radical en el qual es pugui subsumir l?acte municipal subjecte a revisió. La corporació tampoc no analitza particularment aquesta causa, sinó que efectua una remissió expressa als arguments que es contenen en els pronunciaments judicials en relació amb l?existència o inexistència de les presumptes deficiències constructives.

En aquestes condicions, s?ha de dir que no s?aprecien els elements suficients per a concloure sobre l?existència de la causa de nul·litat de la lletra g) de l?article 62.1 de l?LRJPAC.

En no apreciar-se cap de les causes de nul·litat invocades, es fa innecessari entrar a valorar l?existència de límits a la revisió d?acord amb el que preceptua l?article 106 de l?LRJPAC.

Tampoc no és procedent analitzar si es donen les circumstàncies que preveu la legislació que regula la responsabilitat patrimonial de l?Administració derivada de la declaració de nul·litat d?actes administratius (article 106.4 de l?LRJPAC).

CONCLUSIÓ

S?informa desfavorablement sobre la revisió d?ofici instruïda per l?Ajuntament per a declarar la nul·litat de ple dret de la llicència de primera ocupació atorgada per una resolució de l?any 2001 a l?empresa Porteotal, SL, en relació amb un edifici plurifamiliar.