Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 372/2004 del 30 de septiembre del 2004

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por los Sres. A, B y C por los daños derivados de la muerte de la hija y madre, respectivamente, con motivo de un accidente de tráfico, y que atribuyen a la falta de señalización de unas obras, a la existencia de gravilla suelta, a la falta de iluminación del tramo y de medidas de seguridad complementarias

Contestacion

ANTECEDENTS

 

1. El 17 de gener de 2000, els Srs. A, B i C presentaren una reclamació davant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, a través de representació lletrada, en què sol·licitaven una indemnització total de 287.147,91 euros (267.344,61 euros per a la Sra. C, filla de l'accidentada, i 9.901,65 euros per a cadascun dels progenitors) pels danys i perjudicis soferts per la mort de la Sra. D, arran d'un accident de circulació que patí al novembre de 1991, i que atribueixen a la manca de senyalització d'unes obres, a l'existència de graveta solta, a la manca d'il·luminació del tram i de mesures de seguretat complementàries. A l'escrit adjuntaven diversa documentació acreditativa.

 

La resta es dedueixen del Dictamen.

 

 

FONAMENTS JURÍDICS

 

I. Conté la mateixa doctrina que el Dictamen 121/2004.

 

 

II. Conté la mateixa doctrina que el Dictamen 121/2004.

 

 

III. D'acord amb les disposicions aplicables en matèria de responsabilitat patrimonial de l'Administració pública, tenen dret a ser indemnitzats per part d'aquesta els particulars que hagin patit qualsevol lesió en la seva persona o els seus béns o drets, llevat dels casos de força major, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics i que existeixi un dany efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o un grup de persones.

 

El primer requisit sobre el qual s'ha de pronunciar aquesta Comissió és, per tant, l'existència real del dany, que resulta provada en aquest cas, ja que els reclamants han patit uns danys morals provocats per la mort de la filla i mare, respectivament, en l'accident de circulació.

 

 

IV. A continuació cal examinar si el dany pel qual es reclama és conseqüència directa de la prestació del Servei de Carreteres. Considerem convenient fer un resum dels fets, per tal de determinar clarament quin és el marc d'aquest Dictamen:

 

1r. Els reclamants consideren que l'accident en el qual malauradament perdé la vida la Sra. D fou una conseqüència de la manca d'il·luminació d'un tram de la carretera que estava en obres. Aquesta circumstància provocà que, en arribar el vehicle que conduïa la Sra. D a un graó sense senyalitzar que no era visible perquè no existia cap senyal que delimités la carretera i atesa l'existència de grava també sense senyalitzar, frenà amb la mala fortuna que perdé el control del cotxe i caigué a un canal. Això motivà la mort de la conductora per asfíxia per immersió, tot i que la filla, ara reclamant, aconseguí salvar-se.

 

2n. L'informe tècnic de la Direcció de Trànsit de la Guàrdia Civil que figura en l'expedient posa en relleu que en l'accident concorren les circumstàncies següents: no hi ha dades sobre la velocitat del vehicle ni sobre possibles infraccions. Respecte de les raons per les quals la conductora podia haver patit l'accident, s'assenyala que ?existe un error en la evasión por parte de la conductora del turismo, la cual frena dejando bloqueadas las ruedas del vehículo en la superficie mojada de la carretera, no teniendo maniobrabilidad en ese caso, según se observa por las huellas de arrastre dejadas por el turismo sobre la gravilla del arcén, indicando que el turismo en el momento de la salida de la vía se encontraba con las ruedas bloqueadas?. Com a causa principal o eficient de l'accident es diu el que segueix: ?A juicio de la fuerza instructora existe una momentánea DISTRACCIÓN EN LA CONDUCCIÓN por parte de la conductora del turismo implicado, dada por una leve somnolencia o por otra causa como la de girar la cabeza para observar a su hija que circulaba en el turismo en el asiento posterior, apercibiéndose del desvío sufrido en la trayectoria del turismo al sobrepasar el escalón existente en la vía por la unión del carril recientemente asfaltado, realizando en ese momento una MANIOBRA EVASIVA ERRÓNEA, al accionar el freno y dejar las ruedas bloqueadas en una superficie mojada, perdiendo el vehículo la maniobrabilidad y precipitándose al canal.?

 

3r. Figuren en l'expedient les interlocutòries del procediment penal instat contra el responsable de les obres que s'estaven duent a terme a la carretera en el moment en què l'accident es produí. La Sentència dictada per un jutjat d'instrucció en el judici de faltes corresponent a l'accident esmentat, d'abril de 1998, absol els responsables de les obres sobre la base del raonament següent: ?la señalización existente era eficaz para cumplir su fin, esto es, el de alertar al conductor que debía circular con mayor cuidado, así como de que debía prever posibles modificaciones de la calzada. El hecho de que en la calzada hubiese un pequeño desnivel propio de la diferencia de asfaltado no puede entenderse como causa eficiente para producir el resultado del siniestro objeto del litigio. Tampoco el dato objetivo de que el arcén derecho tuviese una anchura menor que la del resto de la calzada o de que en el mismo hubiese gravilla pueden conceptuarse como causa eficiente del siniestro. Por el contrario, de la prueba practicada puede concluirse que el fatal desenlace del siniestro se debe únicamente a la conducta de la conductora fallecida que se salió de la calzada y en vez de reconducir el vehículo de nuevo a la calzada, accionó los frenos, bloqueando las ruedas y perdiendo el control del vehículo, sin que haya interferido en la relación de causalidad, las conductas de los denunciados que actuaron diligentemente.?

 

4t. La Sentència de l'Audiència Provincial, de febrer de 1999, formulada en el recurs d'apel·lació presentat contra la Sentència anterior, posa en relleu la discrepància entre els recurrents i els imputats en el judici de faltes sobre si era suficient o no per evitar l'accident la il·luminació que existia en el tram de les obres. Afirma que el mateix fet de l'accident, si bé no és significatiu, ?no invita a pensar en alarde de señalización? i que ?el atestado policial, aunque valore suficientes las señales, no deja de indicar que el arcén derecho estaba sin delimitar, allí había gravilla suelta y carecía de iluminación artificial?. Ara bé, la Sentència manifesta també la perplexitat en la interpretació de totes les circumstàncies de l'accident, perquè considera que ?tampoco puede afirmarse de manera tajante ausencia de señalización, sin que se afirme de manera concreta cuál era la que faltaba? i acaba per considerar que l'acusat ?tenía la obligación de establecer un plan de señalización, pero habiendo en el lugar señales, no se le puede reprochar la eventual insuficiencia de éstas en circunstancias adversas?, per la qual cosa desestima el recurs d'apel·lació presentat i confirma l'absolució.

 

5è. L'informe meteorològic demanat per l'instructor de l'expedient assenyala que les pluges caigudes en l'àrea de l'accident en el dia en què es produí es podien qualificar d'abundants, però de cap manera d'extraordinàries.

 

 

V. D'acord amb el gran nombre de documents que figuren en l'expedient, a més dels que s'han resumit en el fonament anterior, s'ha de considerar que l'accident tingué com a causa determinant l'actuació de la mateixa conductora, ja que:

 

1r. Certament el tram estava en obres, però les obres no es realitzaven en el marge dret de la carretera, per on circulava la víctima, sinó en el marge contrari i per aquesta raó no calia que existís una senyalització especial que advertís d'uns perills hipotètics.

 

2n. Segons l'informe formulat per la companyia d'assegurances ?el pequeño desnivel que dice la recurrente que fue causa del siniestro, no es más que el propio cambio de textura de riego asfáltico, igual que el que por ejemplo se da en autopistas y que puede ser rebasado a 120 km/h sin problemas, o igual a las juntas de dilatación de los viaductos?. Aquest informe no ha estat desmentit pels recurrents amb cap prova en contra.

 

3r. L'accident no es produí en el lloc d'inici de les obres, sinó que la conductora passà un bon tram d'obres abans de patir l'infortunat accident.

 

4t. Certament, el fet que la conductora frenés el vehicle i en bloquegés les rodes provocà que aquest patinés sobre aquesta superfície perquè hi havia graveta, de tal manera que es precipità al canal.

 

5è. La mateixa Guàrdia Civil inspeccionà la senyalització que hi havia en aquella zona i considerà que tant aquesta com la il·luminació corresponien a allò que està establert en la normativa vigent en aquestes circumstàncies, però va fer constar que la graveta havia provocat el resultat final de l'accident, és a dir, la precipitació al canal.

 

El Servei de Carreteres és responsable de la conservació d'aquestes i de mantenir-les obertes al trànsit en condicions de seguretat òptimes per tal d'evitar qualsevol risc o perill per als usuaris i d'acord amb el que disposa la legislació vigent, ja que no es pot pretendre que els particulars hagin d'actuar de manera que evitin uns perills que l'Administració té l'obligació d'evitar (dictàmens 163/1996, 305/1999 i 52/2000, entre d'altres). Per aquesta raó, cal considerar que l'existència de grava solta en el voral significa, per part de l'Administració, l'assumpció d'un risc en el cas que els accidents es produeixin. Atesos els requisits i les característiques de la responsabilitat patrimonial de l'Administració, segons l'article 139 de la LRJPAC, els particulars no estan obligats a assumir aquest risc, per la qual cosa l'Administració resta obligada a indemnitzar els danys que es produeixin per l'efecte de l'existència de grava. Com afirma la Sentència del Tribunal Suprem de 27 de desembre de 2000, en un cas semblant al que és objecte de dictamen, encara que la grava sigui necessària per a l'asfaltat de la carretera, en no haver-hi cap indicació de la seva existència, la responsabilitat és imputable a l'Administració.

 

Per tant, d'acord amb els documents que figuren en l'expedient, en el resultat final concorregueren dues causes: la que provingué de la mateixa conducció, amb la pèrdua de control del vehicle per haver frenat per causes no determinades, i la que provingué de l'estat de la carretera, amb la impossibilitat de detenir el vehicle davant l'existència de grava en el voral, fet aquest darrer que ningú no ha negat en tot l'expedient i que consta en l'informe sobre l'accident emès per la Guàrdia Civil.

 

En existir dues causes en la producció de l'accident, correspon examinar quina de les dues, o si són les dues, les que provocaren el resultat final. Si tenim en compte que la causa ha de ser adequada per produir el dany, de manera que aquest ha de ser la conseqüència lògica i natural dels fets, el que s'ha de determinar és la rellevància de determinats fets i examinar si aquests permeten imputar el resultat a l'Administració. En l'accident intervingué una causa no imputable a l'Administració, és a dir, la pèrdua de control del vehicle, que provocà la patinada sobre la grava del voral. Però l'Administració de carreteres també és responsable d'haver mantingut la grava que feia perillosa la circulació i que no permetia que el voral complís amb la seva funció ?la d'evitar accidents quan la conducció requereix que el vehicle s'aturi per les causes que siguin?. D'aquí cal concloure que l'actuació de la conductora no té l'entitat suficient per permetre que se la consideri causa exclusiva de tots els efectes de l'accident i concorre amb l'omissió de l'Administració d'haver mantingut la grava al voral de la carretera. Per aquestes raons s'ha de considerar que concorren les dues conductes. Atès que els documents que figuren en l'expedient concorden amb el fet que la mort de la conductora del vehicle és imputable a l'existència de grava, s'ha d'atribuir a l'Administració el 30 % de la responsabilitat pel resultat final, i el 70 % a la conductora, perquè si no hagués frenat, amb la desviació consegüent del vehicle cap al voral, no s'hauria produït l'accident.

 

 

VI. A continuació cal valorar els danys. Els reclamants demanen, en fase d'al·legacions, les quantitats següents: Per als pares de la víctima, el Sr. A i la Sra. B, 10.023,54 euros per a cadascun per la mort de la filla. Per a la filla de la víctima, la Sra. C, 288.677,91 euros per la mort de la mare. Aquestes quantitats són la conseqüència d'aplicar els barems establerts per als càlculs d'indemnització que s'estableixen per als accidents de vehicles de motor.

 

D'altra banda, la proposta de resolució i l'informe de l'advocada de la Generalitat determinen que, si s'estima la reclamació, la indemnització a percebre pels pares de la víctima ha de ser de 8.018,83 euros per a cadascun, i per a la filla de la víctima, 115.471,16 euros.

 

Aquesta Comissió Jurídica Assessora, tenint en compte l'esmentada normativa i les circumstàncies de l'accident, considera que constitueix una justa indemnització pels danys soferts la quantitat global de 234.394 euros. Per tant, i d'acord amb el criteri de distribució de responsabilitat que s'ha fixat en el fonament jurídic cinquè, les quantitats a indemnitzar són de 2.704,55 euros per al Sr. A; 2.704,55 euros per a la Sra. B, i 64.909,31 euros per a la Sra. C.

 

 

CONCLUSIÓ

 

És procedent estimar i indemnitzar amb les quantitats especificades al final del fonament jurídic sisè la reclamació d'indemnització instada pels Srs. A, B i C pels danys derivats de la mort de la filla i mare, respectivament, amb motiu d'un accident de circulació, i que atribueixen a la manca de senyalització d'unes obres, a l'existència de graveta solta, a la manca d'il·luminació del tram i de mesures de seguretat complementàries.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga