Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 65/2023 del 09 de marzo del 2023

Cuestión

Reclamació de responsabilitat patrimonial instada davant d'un ajuntament per la Sra. A pels danys i perjudicis derivats d'una caiguda a una plaça de la localitat, i que atribueix al mal manteniment de la vorera

Contestacion

La Comissió Jurídica Assessora, reunida el 9 de març de 2023, amb la presidència del Sr. Jaume Vernet i Llobet, actuant com a secretària la Sra. Cristina Figueras i Bosch, amb la participació de les Sres. i els Srs. Esther Arroyo i Amayuelas, Meritxell Barnola Sarri, Agustí Cerrillo i Martínez, Lluís Maria Corominas i Díaz, Maria Mercè Darnaculleta i Gardella, Judith Gifreu i Font, Francesc Homs i Molist, Albert Lamarca i Marquès, Carles Mundó i Blanch, Montserrat Peretó Garcia, i Miquel Sàmper i Rodríguez, i essent-ne ponent el Sr. Marc Marsal i Ferret, ha aprovat el Dictamen següent:

ANTECEDENTS DE FET

1. El 28 d?octubre de 2021, la Sra. A va formular davant l?Ajuntament una reclamació de responsabilitat patrimonial pels danys i perjudicis derivats d?una caiguda a una plaça de la localitat, que va patir el X d?octubre de 2021, i que atribueix a l?existència d?un forat a la vorera per manca d?una llamborda. En l?escrit presentat no quantificava l?import de la indemnització sol·licitada. Juntament amb l?escrit de reclamació, adjuntava una còpia dels informes d?assistència i intervenció mèdiques, el comunicat de baixa per incapacitat temporal, una declaració signada d?un testimoni dels fets, així com un extracte de la bústia ciutadana d?un altre testimoni i una fotografia de l?indret.

2. Figura en l?expedient l?Informe de 9 de novembre de 2021 de l?inspector en cap de la Guàrdia Urbana, en el qual fa constar que la Guàrdia Urbana no hi va intervenir ni tenia cap constància del succés.

3. Hi consta l?Informe de 31 de gener de 2022 de l?arquitecte tècnic municipal, en el qual fa constar que algunes de les llambordes de l?indret en qüestió presentaven irregularitats, i que, malgrat tot, cap de les peces sobresortia del pla de la vorera, sinó que, en tot cas, hi havia hagut un desgast amb pèrdua de material.

4. Mitjançant un ofici de data 3 de febrer de 2022 de l?Ajuntament, es va participar la reclamació a la companyia asseguradora de l?Administració, la qual va sol·licitar l?informe tècnic del consistori i la quantificació dels danys per part de la reclamant.

5. El 14 de març de 2022, la cap del Departament va requerir la reclamant per tal que aportés documentació, en concret, la relativa a l?avaluació econòmica de la responsabilitat patrimonial, i li comunicava que considerarien que havia desistit de la seva petició en cas que no la presentés en el termini de deu dies.

6. El 24 de març de 2022, la reclamant va presentar un escrit en el qual quantificava l?import de la reclamació en 250.000 euros. Adjuntava a aquest escrit diversos informes mèdics i els comunicats de confirmació de la incapacitat temporal.

7. Mitjançant un ofici de 25 de març de 2022, reiterat el 2 d?agost següent davant la manca de resposta, la cap del Departament va trametre la documentació complementària aportada per la reclamant a la companyia asseguradora de l?Administració.

8. El 21 de setembre de 2022, la companyia asseguradora de l?Administració hi va presentar al·legacions, en les quals considerava que mancava nexe causal entre el funcionament de l?Administració i les lesions sofertes per la reclamant, i quantificava subsidiàriament la reclamació en 24.994 euros.

9. El 10 d?octubre de 2022, la cap del Departament, com a instructora del procediment de responsabilitat patrimonial, va emetre una proposta de resolució desestimatòria de la reclamació presentada, en què considerava que no existien motius suficients per a establir una relació de causalitat directa entre els danys reclamats i l?actuació de l?Administració pública.

10. L?11 d?octubre de 2022, va tenir entrada al Departament de la Presidència la sol·licitud de l?Ajuntament de dictamen de la Comissió Jurídica Assessora.

11. El 7 de novembre de 2022, el subdirector general d?Assistència Jurídica i d?Innovació a l?Administració Local del Departament de la Presidència va requerir a l?Ajuntament l?esmena de la documentació de l?expedient.

12. El 14 de desembre de 2022, l?Ajuntament va aportar la documentació sol·licitada: el certificat relatiu al tràmit d?audiència notificat a la reclamant en data 8 de novembre de 2022; les al·legacions i la documentació complementària presentades per la reclamant el 17 de novembre de 2022; una nova proposta de resolució de la instructora, desestimatòria, de data 13 de desembre de 2022, i l?ofici de l?alcaldessa de data 13 de desembre de 2022, en què sol·licitava el dictamen de la Comissió.

13. El 8 de febrer de 2023, el tècnic de la Subdirecció General d?Assistència Jurídica i d?Innovació a l?Administració Local del Departament de la Presidència va emetre un informe favorable a trametre la documentació de l?expedient a la Comissió Jurídica Assessora a l?efecte d?emetre dictamen.

14. El 13 de febrer de 2023, va tenir entrada en aquesta Comissió Jurídica Assessora la petició de dictamen tramesa pel secretari de Governs Locals i de Relacions amb l?Aran, per delegació, d?acord amb la Resolució PRE/3588/2022, de 7 de novembre, de delegació de competències de la persona titular del Departament de la Presidència (DOGC núm. 8797, de 21 de novembre).

15. En la sessió de 16 de febrer de 2023, el Ple de la Comissió Jurídica Assessora va admetre a tràmit la petició de dictamen i en va nomenar ponent.

FONAMENTS JURÍDICS

I. Objecte del Dictamen i intervenció de la Comissió Jurídica Assessora

Constitueix l?objecte d?aquest Dictamen la reclamació de responsabilitat patrimonial instada davant l?Ajuntament per la Sra. A pels danys i perjudicis derivats d?una caiguda a una plaça de la localitat, i que atribueix a l?existència d?un forat a la vorera per manca d?una llamborda.

La intervenció de la Comissió Jurídica Assessora en aquest expedient resulta preceptiva, atès que la quantitat reclamada és de 250.000 euros, i es fa a l?empara del que disposen l?article 86 de la Llei 26/2010, de 3 d?agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i l?article 8.3.a) de la Llei 5/2005, de 2 de maig, institucional d?aquest òrgan, que determina el caràcter preceptiu del dictamen en els expedients de reclamacions administratives de responsabilitat patrimonial la quantia de les quals sigui igual o superior als 50.000 euros mínims preceptius.

II. Règim jurídic aplicable

L?article 174 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC), aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d?abril, estableix que els ens locals responen directament dels danys i perjudicis causats als particulars en llurs béns i drets com a conseqüència del funcionament dels serveis públics, en els termes establerts en la legislació general sobre responsabilitat administrativa.

El règim jurídic de la responsabilitat patrimonial de l?Administració pública per les lesions sofertes pels particulars en llurs béns i drets, com a conseqüència del funcionament dels serveis públics, es regula en l?article 106 de la Constitució; en els articles 81 a 87 de la Llei 26/2010; pel que fa als principis de la responsabilitat, en l?article 32 de la Llei 40/2015, d?1 d?octubre, de règim jurídic del sector públic (LRJSP), i, quant a la indemnització i el seu càlcul, en l?article 34 del mateix cos legal, i, pel que fa al procediment, en la Llei 39/2015, d?1 d?octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), en els articles 65, 67, 81, 91 i 92 de la qual es preveuen diverses especialitats del procediment de responsabilitat patrimonial.

Aquesta normativa estableix quins són els requisits formals d?exercici i d?admissibilitat de l?acció, procedimentals, així com els elements materials necessaris perquè la petició prosperi i els perjudicats tinguin dret a ser indemnitzats: a) Que existeixi un dany efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o un grup de persones; b) Que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal del servei públic; c) Que no hi hagi intervingut força major, i d) Que el dany sigui antijurídic, en el sentit que qui el pateixi no tingui el deure jurídic de suportar-lo.

III. Legitimació activa

La legitimació activa s?ajusta a la normativa procedimental, ja que és la mateixa persona accidentada qui interposa i signa la reclamació.

En l?expedient no consta acreditada la identitat de la reclamant, la qual cosa caldria fer abans de resoldre el procediment, per tal de verificar-ne tant la signatura com la voluntat de reclamar (dictàmens 112/2018, 189/2018 i 227/2018, entre d?altres).

IV. Competència per a instruir i resoldre el procediment

La competència per a instruir el procediment correspon a l?Ajuntament, atès que la caiguda va succeir en una plaça d?aquest municipi i els ajuntaments tenen atribuïdes competències en matèria de pavimentació, conservació i manteniment de les vies públiques urbanes, de conformitat amb els articles 66.3.d) i 67.a) del TRLMRLC, així com l?article 25 de la Llei 7/1985, de 2 d?abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL).

La competència per a resoldre el procediment correspon a l?Alcaldia, d?acord amb l?article 21.1.s) de l?LRBRL i l?article 53.1.u) del TRLMRLC, sens perjudici d?una eventual delegació.

V. Conformació i tramitació de l?expedient

En relació amb la conformació de l?expedient, cal assenyalar que els documents que l?integren estan degudament indexats, numerats i ordenats cronològicament (article 46.2 de la Llei 26/2010 i 70.2 de l?LPAC), i també s?hi inclou l?acreditació de les notificacions efectuades (article 56.2 de la Llei 26/2010). Així mateix, la secretària de l?Ajuntament certifica que l?expedient tramès concorda amb l?original que consta a l?Ajuntament.

Pel que fa a la tramitació del procediment, es constata que aquesta s?ha ajustat, en termes generals, a les previsions normatives que resulten d?aplicació, contingudes en la Llei 26/2010 i l?LPAC.

Consten els informes emesos per part de la Guàrdia Urbana, així com per part de la Unitat d?Urbanisme de l?Ajuntament (article 81.1 de l?LPAC).

Es va participar la reclamació a la companyia asseguradora de l?Administració, la qual va sol·licitar l?informe tècnic de l?Ajuntament i la quantificació dels danys per part de la reclamant.

Posteriorment, es va requerir la reclamant per tal que aportés la documentació relativa a l?avaluació econòmica de la responsabilitat patrimonial, per tal de poder tramitar la reclamació presentada, i li van comunicar que es tindria per desistida de la seva petició en cas de no presentar-la en el termini conferit. La reclamant va atendre aquest requeriment.

Però cal dir que no consta la comunicació a la reclamant de l?admissió a tràmit de la reclamació, en què la informen del termini màxim de resolució i notificació del procediment i del sentit del silenci administratiu, com seria preceptiu d?acord amb els articles 21.4 de l?LPAC i 50.1.a) de la Llei 26/2010.

Seguidament, es va trametre la documentació aportada per la reclamant a la companyia asseguradora, la qual hi va presentar al·legacions.

Es va emetre la proposta de resolució, desestimatòria de la reclamació presentada, i es va sol·licitar el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora al Departament de la Presidència.

El Departament de la Presidència va requerir l?Ajuntament per tal que aportés documentació necessària de l?expedient, en concret la relativa al tràmit d?audiència (articles 82.2 de l?LPAC i 50.1.d) de la Llei 26/2010). L?Ajuntament va atendre el requeriment i va aportar l?acreditació del tràmit d?audiència notificat a la reclamant, així com les al·legacions presentades per aquesta. D?altra banda, adjuntava una nova proposta de resolució desestimatòria, que incloïa una valoració subsidiària dels danys reclamats, i sol·licitava de nou el dictamen de la Comissió.

Es va trametre la petició de dictamen a la Comissió mitjançant el Departament de la Presidència. La Subdirecció General d?Assistència Jurídica i d?Innovació a l?Administració Local, del Departament de la Presidència, va emetre un informe favorable a la petició de dictamen, una vegada analitzats els aspectes formals.

Finalment, el secretari de Governs Locals i de Relacions amb l?Aran, per delegació de la persona titular del Departament de la Presidència, va trametre l?expedient i la petició de dictamen a la Comissió Jurídica Assessora.

VI. Temporalitat del procediment

El termini màxim per a resoldre expressament i notificar la resolució en els procediments de responsabilitat patrimonial és de sis mesos des que es va iniciar el procediment (articles 21.2 i 91.3 de l?LPAC). El termini s?ha de comptar, en el cas dels procediments iniciats a sol·licitud de l?interessat, com és el cas, des de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada al registre electrònic de l?Administració o organisme competent per a tramitar-lo (article 21.3.b) de l?LPAC).

El termini màxim es pot suspendre quan ?se sol·licitin informes preceptius a un òrgan de la mateixa Administració o d?una de diferent, pel temps que transcorri entre la petició, que s?ha de comunicar als interessats, i la recepció de l?informe, que també se?ls ha de comunicar. Aquest termini de suspensió no pot excedir en cap cas els tres mesos. En cas de no rebre?s l?informe en el termini indicat, el procediment prossegueix? (article 22.1.d) de l?LPAC).

Transcorregut el termini sense que s?hagi dictat i notificat resolució expressa, en els procediments de responsabilitat patrimonial, ?es pot entendre que la resolució és contrària a la indemnització? (article 91.3 de l?LPAC); és a dir, mitjançant el silenci administratiu negatiu, neix per ministeri de la llei una resolució presumpta desfavorable. La desestimació per silenci administratiu ?té els únics efectes de permetre als interessats interposar el recurs administratiu o contenciós administratiu que sigui procedent? (article 24.2 de l?LPAC).

Malgrat la producció del silenci administratiu, l?Administració conserva l?obligació de resoldre expressament i notificar (articles 21.1, 24.1 i 24.3 de l?LPAC). En els casos de desestimació per silenci administratiu, ?la resolució expressa posterior al venciment del termini l?ha d?adoptar l?Administració sense cap vinculació al sentit del silenci? (article 24.3.b) de l?LPAC).

En aquest cas, la reclamació de responsabilitat patrimonial es va presentar mitjançant una sol·licitud electrònica davant l?Ajuntament en data 28 d?octubre de 2021, i la petició de dictamen ha tingut entrada en aquest òrgan consultiu el 13 de febrer de 2023. Es constata, doncs, que s?ha ultrapassat el termini de sis mesos previst legalment per a resoldre el procediment i notificar-ne la resolució que li ha de posar fi, amb els efectes esmentats.

Aquest retard no s?avé amb el dret a una bona administració, reconegut, entre altres normes, en l?article 30 de l?Estatut d?autonomia de Catalunya i en l?article 22 de la Llei 26/2010, el qual inclou com un dels drets de la ciutadania el d?obtenir una resolució expressa i una notificació dins del termini establert legalment (Dictamen 112/2022).

VII Tempestivitat de la reclamació

En relació amb la tempestivitat de l?exercici del dret a reclamar, d?acord amb el que es preveu en l?article 67.1 de l?LPAC, aquest prescriu al cap d?un any d?haver-se produït el fet o l?acte que motivi la indemnització, o de manifestar-se?n l?efecte lesiu, i per al supòsit de danys físics o psíquics el dies a quo és el del guariment o el de la determinació de l?abast de les seqüeles.

En el cas sobre el qual es dictamina, la caiguda es va produir el X d?octubre de 2021 i la reclamació es va presentar davant l?Ajuntament el 28 d?octubre de 2021; per tant, al marge de cap altra consideració, la reclamació és tempestiva, en haver-se exercit dins del termini anual establert legalment.

VIII. El fons de l?assumpte

VIII.1. La posició de qui reclama

La reclamant exposa, en l?escrit de reclamació, que el X d?octubre de 2021, cap a les 21.10 h, es va entrebancar amb un forat a la vorera per manca d?una llamborda, la qual cosa li va provocar una caiguda, de la qual ha quedat afectada amb dues fractures al canell dret, una de les quals amb desplaçament ossi. Va assistir al CAP, que la va remetre al centre hospitalari ?adjunta els informes d?assistència corresponents?, on li van realitzar una reducció de la fractura i la van enguixar, cosa que li va impossibilitar la vida quotidiana i l?assistència a la feina ?adjunta el comunicat d?incapacitat temporal?, amb la possibilitat de pèrdua d?aquesta. Considera l?Ajuntament responsable de la situació en què es troba pel mal manteniment de la vorera.

Aporta la declaració manuscrita i signada d?un testimoni, el qual fa constar que va veure que la reclamant va ficar el peu en un forat de la vorera i seguidament va caure de cara, que va quedar tombada a terra, que ell va anar a socórrer-la i que de seguida la va portar a l?ambulatori.

Així mateix, aporta un extracte de la bústia ciutadana d?un testimoni que fa constar: ?Ahir vam socórrer una dona caiguda al carrer, canell trencat segur, la causa, el mal estat de la vorera, petits paranys que hi ha per molts punts de la ciutat que fan que t?entrebanquis i et giris el peu i tinguis un esquinç en el millor dels casos. La vam portar al CAP després de trucar al 112. Bé, si podeu arreglar aquests, adjunto foto, i observar altres que hi ha a diferents voreres de la ciutat. I potser adreçar-vos a la ciutadana que va patir la caiguda, ja que en té per temps. Mil gràcies.?

Consta adjunt a aquest extracte la fotografia de la vorera. Però no figura en l?expedient l?acreditació de la trucada al 112.

En un escrit presentat posteriorment, la reclamant quantifica l?import de la reclamació en 250.000 euros. Addueix que no podrà recuperar la mobilitat a la mà de la qual ha estat intervinguda, i que resta pendent d?una altra intervenció quirúrgica.

En el tràmit d?audiència reprodueix les al·legacions presentades anteriorment, aporta l?acreditació de la segona intervenció realitzada i refereix que no podrà tornar a desenvolupar el seu ofici.

VIII.2. Informes

Figura en l?expedient l?Informe de 9 de novembre de 2021 emès per l?inspector en cap de la Guàrdia Urbana, que fa constar que la Guàrdia Urbana no va intervenir en l?incident en qüestió, ni té cap constància del succés en el sistema informàtic on s?enregistra tota l?activitat del cos. Així mateix, indica que el lloc on la reclamant refereix que va patir la caiguda es troba en la mateixa situació que mostra la fotografia aportada a l?expedient per la mateixa interessada.

D?altra banda, figura l?Informe de 31 de gener de 2022 emès per l?arquitecte tècnic municipal, que fa constar que, en la inspecció que va realitzar al lloc dels fets la primera setmana de novembre, va observar que el paviment de la vorera on la persona interessada manifesta que va caure estava fet de llambordes de pedra calcària; que algunes d?aquestes llambordes presentaven irregularitats, i que, malgrat tot, cap de les peces sobresortia del pla de la vorera, sinó que, en tot cas, estaven desgastades i amb pèrdua de material. No incorpora fotografies ni mesuraments del desperfecte de la pèrdua de material que es pot veure en la fotografia aportada per la reclamant ?i ratificada per la Guàrdia Urbana?.

Afegia que, el mes de gener de 2022, l?Àrea de Manteniment havia fet una actuació general per a reparar les irregularitats que presentava la vorera esmentada, i que anteriorment ja havia fet reparacions puntuals en les peces més deteriorades.

Altrament, referia que l?aparició d?irregularitats o petits desperfectes a la via pública no podia ser acceptat com un funcionament anormal o defectuós de l?Administració, ja que és inevitable, i que l?Ajuntament els va reparant a mesura que els detecta, segons la seva importància i els recursos de què disposa.

Per la qual cosa conclou que les petites irregularitats a la vorera no són per si mateixes causa suficient per a provocar una caiguda i que és necessària una mínima atenció per part del vianant per tal d?evitar accidents a causa d?aquestes.

VIII.3. La posició de la companyia asseguradora

La companyia asseguradora, sobre la base de l?informe de l?arquitecte tècnic municipal, considera que l?Ajuntament no ha d?assumir la responsabilitat.

Afegeix que, si bé els fets van ocórrer cap a les 21 h segons la reclamant, el tram afectat estava degudament il·luminat artificialment per fanals, i, per tant, els possibles desperfectes que hi pogués haver a la vorera haurien estat perfectament visibles i no podrien passar desapercebuts per un vianant que circulés amb una diligència ordinària, i que aquells desperfectes, per si mateixos, no són causa suficient per a provocar una caiguda, ja que, en cas contrari, s?estaria convertint l?Administració pública en asseguradora universal.

En conseqüència, considera que manca el nexe causal entre el funcionament de l?Administració i les lesions sofertes per la reclamant.

D?altra banda, estima desproporcionada la indemnització sol·licitada, i valora que, en tot cas, la quantificació seria de 24.994 euros.

VIII.4. La posició de l?Administració

L?Administració instructora proposa desestimar la reclamació patrimonial presentada. Considera que la conducta de la mateixa reclamant trenca el nexe causal necessari i directe entre el funcionament del servei públic i el resultat produït, atès que, com manifesta l?arquitecte tècnic municipal, les petites irregularitats a la vorera no són per si mateixes causa suficient per a provocar una caiguda, i és necessària una mínima atenció per part del vianant per tal d?evitar accidents per aquelles, les quals no suposen un funcionament anormal de l?Administració.

D?altra banda, valora subsidiàriament la indemnització en 24.994 euros, tal com informa la companyia asseguradora.

IX. El parer de la Comissió Jurídica Assessora

IX.1. El dany

Per a determinar la procedència de la reclamació és necessari verificar la concurrència dels elements que conformen la responsabilitat patrimonial de l?Administració. A més de constatar l?existència d?un dany efectiu i avaluable econòmicament que el perjudicat no tingui el deure jurídic de suportar, cal que aquest s?hagi produït com a conseqüència del funcionament del servei públic i que s?hi doni una relació de causalitat entre el dany patit i el funcionament d?aquest servei.

En l?expedient sotmès a dictamen s?acredita l?existència d?un dany real, efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb el patit per la persona que reclama, en els termes previstos en l?article 81 de la Llei 26/2010 i en l?article 32.2 de l?LRJSP. La Comissió Jurídica Assessora, havent examinat el contingut de l?expedient, no té dubtes sobre el fet que la reclamant ha patit un dany, atès que ha aportat la documentació mèdica que així ho acredita, i pel qual presenta seqüeles.

IX.2. La relació de causalitat i l?antijuridicitat

Amb caràcter previ i com a punt de partida, cal assenyalar que és doctrina reiterada d?aquesta Comissió que, quan es tracta de reclamacions de danys derivats de caigudes, per a imputar la responsabilitat a l?Administració, és necessari que el risc provocat pel servei públic sobrepassi els estàndards de seguretat exigibles conforme a la consciència social, atès que l?Administració no ha de respondre de totes les caigudes a la via pública o a altres espais de la seva competència o gestió (dictàmens 177/2022 i 251/2022).

El motiu d?aquesta doctrina rau en el fet que l?Administració no ha de respondre de totes les caigudes a la via pública, ja que no es pot pretendre que totes les voreres i calçades estiguin en un estat de conservació perfecte i rasants (sentències 758/2005, de 21 d?octubre; 1054/2006, de 5 de gener, i 149/2007, de 22 de febrer, de la Sala Civil, Secció Primera, del Tribunal Suprem; i Sentència 527/2008, de 7 de juliol, de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Quarta, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya). En la mateixa línia, en el Dictamen 321/2019 s?ha sintetitzat la doctrina de la Comissió en els termes següents: ?[...] la Comissió ha posat de manifest en els seus dictàmens (178/2016, 90/2018 i 298/2018, entre d?altres) l?obligació general de les persones vianants i usuàries de les vies públiques de transitar-hi amb una mínima diligència i atenció i, per a poder imputar la responsabilitat dels fets a l?Administració, la necessitat que la irregularitat sigui de tal entitat que provoqui un risc que sobrepassi els estàndards de seguretat exigibles conforme a la consciència social (dictàmens 140/2017, 78/2018, 101/2018, 283/2018, 13/2019, 101/2019 i 201/2019).?

També cal tenir en compte, pel que fa als aspectes probatoris, que la prova dels fets en què es fonamenta la reclamació de responsabilitat patrimonial recau en aquell qui la planteja, que caldrà que acrediti la relació causal, els danys patits i l?avaluació econòmica, per bé que la Comissió ha matisat que, ?[...] atesa la dificultat que pot representar per als ciutadans aportar proves que determinin una realitat absoluta del que va succeir, en aquests casos, s?ha de calibrar, en vista de l?esforç probatori de qui reclama, si els indicis de prova que es mostren són suficients per a un convenciment total de la manera com es van produir els fets, prova que s?ha de valorar en el seu conjunt? (entre molts altres, dictàmens 125/2022 i 171/2022).

I, així mateix, pel que fa a la prova testifical, ha afegit que ?[?] és un mitjà que s?ha de ponderar juntament amb els altres mitjans probatoris? (dictàmens 332/2021 i 265/2022).

Exposada la doctrina de la Comissió en aquest tipus de reclamacions, escau analitzar les circumstàncies que van concórrer en el cas sobre el qual es dictamina.

La instant fonamenta la reclamació en el mal estat de la vorera, ja que hi havia un forat per manca d?una llamborda, i en responsabilitza l?Ajuntament de la caiguda, per ser responsable del manteniment de la via pública.

Quant a la realitat de la caiguda, i d?acord amb la informació que consta en l?expedient, es pot concloure que la caiguda es va produir el dia i a l?hora al·legats per la interessada. L?informe d?assistència al CAP, així com l?informe del centre hospitalari, corresponents al X d?octubre de 2021, poc després de les 21.10 h, ho corroboren.

Pel que fa a la dinàmica de la caiguda, la instant al·lega que es va entrebancar amb el forat. Un dels testimonis manifesta que ?he sido testigo como la señorita [...] metió el pie en un agujero de la acera y seguidamente caerse de bruces?. Un altre testimoni, extret de la bústia ciutadana, refereix que ?Ahir vam socórrer una dona caiguda al carrer davant la farmàcia [...], canell trencat segur, la causa, el mal estat de la vorera, petits paranys que hi ha per molts punts de la ciutat [?]?, però no consta que veiés com va caure.

Per tant, a més de la manifestació de la interessada, hi ha un testimoni ocular que acredita que la reclamant es va entrebancar amb el forat. No obstant això, a banda d?aquesta afirmació de la reclamant i del testimoni, no hi ha cap altre detall de les circumstàncies de la caiguda.

En referència al lloc de la caiguda i a l?estat de la vorera, la fotografia que consta en l?expedient ?ratificada posteriorment per l?informe de la Guàrdia Urbana? permet determinar que, en aquell punt, la llamborda estava molt desgastada, la qual cosa va fer que hi hagués un forat amb més desnivell en una banda que en l?altra, si bé no consta en l?expedient cap mesurament mètric (en especial, no s?ha fet aquest exercici en l?informe de l?arquitecte municipal). Cal dir que apareix també algun desgast en altres llambordes del costat. No obstant això, resulta impossible extreure de l?expedient l?entitat del desperfecte, però sí que la fotografia nocturna que hi consta (aportada per la reclamant en data poc posterior a l?accident) permet acreditar la bona il·luminació de la zona i la fàcil visualització del desperfecte.

L?informe emès per l?arquitecte tècnic municipal explica que és un paviment de llambordes de pedra calcària, que algunes presenten irregularitats, i que cap de les peces sobresurt del pla de la vorera, sinó que, en tot cas, hi ha hagut un desgast amb pèrdua de material. Així mateix, posa de manifest que anteriorment a la caiguda de la reclamant ja s?havien fet reparacions puntuals en les peces més deteriorades.

Per tant, l?Administració havia fet reparacions en aquest paviment de pedra calcària i s?han continuat fent. No s?aprecia, doncs, un incompliment de l?obligació de conservar les voreres en bon estat; resultaria desproporcionat per als recursos del municipi exigir el control permanent de totes les voreres.

En aquest sentit, en l?informe s?assenyala també que és inevitable l?aparició d?aquests petits desperfectes a la via pública, que es van reparant a mesura que es detecten, segons la seva importància, i no poden estimar-se com un funcionament anormal de l?Administració. S?apunta que una diligència ordinària per part del vianant és necessària per tal d?evitar accidents per aquestes irregularitats.

Cal remarcar, d?acord amb el que s?aprecia en la fotografia, que l?indret en qüestió és un espai ample, amb bona il·luminació nocturna i bona visibilitat i amb espai alternatiu per a passar; en concret, a banda i banda del paviment de pedra calcària, s?observa un paviment llis de vorera per a caminar; per tant, no es pot passar per alt que la reclamant disposava d?una vorera i un paviment llis per a transitar i va optar per caminar per la zona empedrada amb irregularitats.

Altrament, cal assenyalar que, tot i ser al vespre, s?aprecia que l?espai estava prou il·luminat artificialment, de manera que hi havia visibilitat suficient per a caminar i resultava perfectament visible el desperfecte, i no era d?entitat suficient per a generar-li un risc insuperable que no s?hagués pogut evitar emprant una diligència estàndard a l?hora de caminar, per tal d?esquivar-lo.

Altrament, no consta en l?expedient que en aquella zona s?haguessin produït altres caigudes o incidències o denúncies que permetin corroborar l?existència de perill per als vianants en aquest indret.

Per tot el que s?ha exposat, no es pot constatar l?existència d?un nexe causal entre l?actuació de l?Administració, en relació amb el seu deure de manteniment de la via pública, i el dany produït, motiu pel qual no s?aprecia la responsabilitat patrimonial (dictàmens 171/2022, 233/2022 i 28/2023) i és procedent desestimar la reclamació.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació de responsabilitat patrimonial instada davant d?un ajuntament per la Sra. A pels danys i perjudicis derivats d?una caiguda a una plaça de la localitat, i que atribueix al mal manteniment de la vorera.