Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 68/2002 del 14 de febrero del 2002

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por la Sra. A por los daños derivados de la asistencia sanitaria dispensada con motivo de una fractura del extremo distal del radio izquierdo

Contestacion

ANTECEDENTS

 

Es dedueixen del Dictamen.

 

 

FONAMENTS JURÍDICS

 

I. La competència d'aquesta Comissió per tal de resoldre la reclamació plantejada per la Sra. A pels danys derivats de l'assistència sanitària dispensada amb motiu d'una fractura del canell, es regeix per allò que disposa la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

 

El present Dictamen s'emet en compliment de l'article 87.4 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat, i l'article 3.2.a) del Decret legislatiu 1/1991, de 25 de març, que aprova el Text refós de les lleis reguladores de la Comissió Jurídica Assessora, en relació amb l'article 12 del citat Reglament de procediment.

 

No figura l'informe de l'advocat de la Generalitat, com sol ser general en els expedients instruïts pel Servei Català de la Salut, i aquesta Comissió recorda el seu caràcter preceptiu d'acord amb el que disposen els articles 4.1.m) de la Llei 7/1996, de 5 de juliol, d'organització dels serveis jurídics de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, i l'article 19.1.m) del Decret 257/1997, de 30 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament dels serveis jurídics de l'Administració de la Generalitat de Catalunya. Malgrat això, la Comissió entra a examinar la proposta de resolució per evitar un perjudici a l'administrat reclamant.

 

 

II. A banda del tràmit anteriorment citat, la tramitació de l'expedient s'ha ajustat a la normativa prescrita en els articles 6 i següents del Reglament de procediment de les administracions públiques; s'ha acomplert el tràmit d'audiència previst en l'article 11, havent comparegut la interessada, en el tràmit d'al·legacions.

 

La reclamació s'ha formulat dintre del termini, tenint en compte que la interessada no va ser donada d'alta fins a finals d'octubre de 1998 i no va conèixer l'abast de les seves seqüeles fins l'informe mèdic, que figura a l'expedient, de 27 d'abril de 1999. És aquesta, doncs, la data que determina l'inici de la prescripció i la reclamació s'ha presentat el dia 23 de febrer de 2000, per tant, dins de termini.

 

 

III. D'acord amb les disposicions aplicables en matèria de responsabilitat patrimonial de l'Administració, tenen dret a ser indemnitzats els particulars que hagin patit qualsevol lesió en la seva persona, o els seus béns o drets; llevat dels casos de força major, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament, normal o anormal del serveis públics i que existeixi un dany efectiu, avaluable econòmicament, i individualitzat en relació amb la persona o grup de persones.

 

 

IV. El primer requisit per tal que concorri responsabilitat patrimonial de l'Administració pública, com és l'existència del dany real, individualitzat, i econòmicament avaluable, ha quedat degudament provat, ja que la reclamant va ser operada d'una fractura del canell, i se li practicà una osteosíntesi en observar una pèrdua de la reducció aconseguida inicialment. Considera també com a danys la cicatriu i el material d'osteosíntesi implantat al canell.

 

 

V. A continuació, cal d'examinar si aquest dany és conseqüència directa de la prestació del servei sanitari, basant-se en el que segueix: la reclamant entén que l'operació a què va ser sotmesa a finals del mes de maig de 1998 va ser conseqüència de l'actuació dels metges d'un hospital, que en visitar-la a la seva tornada a Barcelona, de la fractura que es va produir en un viatge, van procedir a intentar reduir de nou la fractura i col·locar un nou guix en posició forçada, la qual cosa li va provocar uns dolors molt intensos que al cap de pocs dies la van obligar a visitar un especialista particular i patir una operació, en observar-se una pèrdua de la reducció aconseguida inicialment.

 

De tot això, la reclamant dedueix que existeix un nexe de causalitat directe, immediat i exclusiu, per tal com entén que els danys que ha patit, en haver hagut de sotmetre's a una intervenció quirúrgica, són conseqüència de l'activitat de l'Administració sanitària. Per tant, cal examinar si existeix, en aquest cas, el nexe de causalitat necessari per atribuir a l'Administració els danys que es reclamen.

 

 

VI. Aquesta Comissió Jurídica Assessora ha reiterat en els seus dictàmens que en els actes d'assistència mèdica predomina la garantia de mitjans, tècniques i tractaments, però no de resultats. D'aquí que la relació de causalitat s'hagi d'estudiar de manera molt acurada en tots els casos de reclamació per actes mèdics i també en el present en relació amb el tractament donat a la Sra. A.

 

Els informes que figuren en l'expedient, tant els que provenen de la reclamant, com els de l'hospital, i del CRAM, no resulten definitius per determinar la causa del dany.

 

1r. L'informe del Dr. B, presentat com a prova pericial per la reclamant (pàg. 40-45 de l'expedient) considera d'entrada que ?nos encontramos con un principio de buena praxis que reza que si la lesión está estabilizada, no hay sintomatología y la evolución es favorable, no tocar nada y dejar que la evolución siga correctamente hasta que aparezcan complicaciones. No parece muy acertado intentar una reducción cuatro días después del accidente cuando la paciente está asintomática?. I afegeix que ?estamos convencidos que si hubiera seguido con el yeso inicial en posición anatómica hubiese curado en menos tiempo y con menos secuelas residuales?. Però no exclou que ?secuelas hubiesen quedado de todas las maneras, pero sin haber pasado por la intervención quirúrgica?.

 

2n. L'informe del Dr. C, de l'hospital, sobre la història clínica de la Sra. S. (pàg. 98), fa constar que ?Las radiografías aportadas (RX nº 5) muestran una reducción anatómica en la proyección anteroposterior y una impactación de la diáfisis con la epífisis en la proyección de perfil per con una relación de la carilla articular del radio con el carpo perfecta. Dada como buena la reducción conseguida se remite al especialista en traumatología del ICS para control?. L'opinió de l'informant es refereix a la història clínica solament i fa constar que el tractament seguit va aconseguir reduir la fractura ?casi anatómicamente? i que s'havia de fer un seguiment i un control cada 7-10 dies ?con el fin de observar si existe o no una pérdida de la reducción conseguida inicialmente, y poder así reducirla de nuevo manualmente o bien proceder a la reducción quirúrgica con síntesis interna?. Aquest seguiment era conegut per la reclamant, que va preferir l'assistència privada.

 

3r. L'informe del CRAM fa constar que en la visita de la reclamant a urgències de l'hospital, ?es decideix millorar la reducció inicial?. La conclusió de l'informe del CRAM és la que segueix: ?A la vista de les dades de què disposem (radiografies i ampliació d'informes sol·licitats), considerem que l'actuació mèdica fou coherent en base a dades objectives clínico-radiològiques que presentava la pacient. En l'hospital no es varen poder avaluar els resultats per tal de poder oferir opinions sobre l'evolució, ja que no es va presentar més?. Finalitza l'informe (pàg. 102) dient que ?amb tots els respectes a les diferents opinions que en el món científic puguin existir, opinem que l'última opinió no ha de ser obligatòriament la millor ni l'única, respectant per suposat la decisió de la pacient al escollir al facultatiu o metge que desitgi?.

 

 

VII. Dels informes que s'han resumit es poden deduir algunes conclusions:

 

1. Que no hi va haver una manca en l'aplicació de l'obligació de mitjans imposada en els actes mèdics; la pacient fou tractada correctament d'acord amb els criteris mèdics acceptats;

 

2. Que la mateixa pacient no va tornar a visitar-se a l'hospital com se li havia recomanat, atesa la necessitat de control de l'evolució de la seva fractura;

 

3. No hi ha unanimitat en els informants sobre la necessitat o no d'aplicar la tècnica de l'osteosíntesi a la pacient, ateses les característiques de la lesió i la seva edat.

 

D'aquí que s'hagi de deduir que no es pot establir un nexe de causalitat entre l'actuació de la sanitat pública i els danys que refereix la reclamant consistents en l'operació, la cicatriu i el material d'osteosíntesi que se li va implantar al canell operat.

 

No es pot afirmar que l'actuació de l'Administració sanitària fos negligent i en no haver aportat la reclamant una prova en contrari, i més aviat no haver seguit les pautes d'assistència marcades per l'Administració, s'ha de concloure que no existeix causalitat material entre l'acte mèdic i les complicacions posteriors patides.

 

 

CONCLUSIÓ

 

És procedent desestimar la reclamació d'indemnització instada per la Sra. A. pels danys derivats de l'assistència sanitària dispensada amb motiu d'una fractura del canell.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga