Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 041/2016 del 30 de marzo del 2016

Resumen

Dictamen núm. 41/2016, relatiu a la reclamació per responsabilitat patrimonial del Servei de Salut de les Illes Balears que formula la senyora B. S. S., com a *conseqüència de l?assistència prestada al senyor M. S. S. a l?Hospital Can Misses

Ponente/s:

Marta Vidal Crespo

Contestacion

Dictamen núm. 41/2016, relatiu a la reclamació per responsabilitat patrimonial del

Servei de Salut de les Illes Balears que formula la senyora B. S. S., com a

conseqüència de l?assistència prestada al senyor M. S. S. a l?Hospital Can Misses*

I. ANTECEDENTS

1. L?11 de juny de 2012, es registrà d?entrada al Servei de Salut el burofax de la

senyora B. S. S., en què sol·licità la interrupció del termini de prescripció per interposar

una reclamació de responsabilitat patrimonial de l?Administració pública per

l?assistència prestada al seu difunt espòs, el senyor M. S. S., ja que considera que el

decés es va produir a conseqüència d?una possible negligència mèdica.

Aquesta pretensió d?interrompre el termini per presentar la reclamació es va desestimar

en via administrativa, i es va confirmar en el mateix sentit desestimatori per mitjà d?una

resolució expressa del recurs de reposició interposat per la reclamant. No obstant això,

la resolució va ser anul·lada per la Sentència, de 13 de gener de 2014, de la Sala

Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, de

resultes del procediment ordinari X/2013 interposat per la senyora B. S. S.

2. El procediment de responsabilitat patrimonial es reprengué, doncs, al Servei de Salut

de les Illes Balears, per mitjà del requeriment de la instructora del procediment a la

reclamant en què li conferia el termini de deu dies per concretar els fets objecte de la

reclamació i la quantificació de la indemnització.

La reclamant, per mitjà del seu misser, va sol·licitar l?ampliació del termini conferit per

concretar els fets objecte de la reclamació i per fixar el quantum indemnitzatori, atès

que no havia rebut la documentació acreditativa de la relació de causalitat, i, per tant, no

estava en condicions d?acreditar els fets pels quals es reclamava, ni la relació de

causalitat amb el fatal desenllaç, ni de quantificar econòmicament el dany. Cal avançar,

des d?ara, que en cap moment s?han arribat a concretar quins són els fets objecte de la

reclamació ni tampoc s?ha quantificat la indemnització.

En l?escrit de sol·licitud d?ampliació del termini, es designà com a domicili a l?efecte de

notificacions l?avinguda x, a Eivissa. S?entén que aquesta adreça es correspon amb la

del despatx professional del misser, i que es produeix, per tant, un canvi en el domicili a

l?efecte de notificacions, que fins a la data havia estat el carrer x, de Santa Eulària des

Riu.

El Servei de Salut va requerir el representant de la interessada, per tal que acreditàs

degudament la representació especial per a determinats tràmits de l?expedient (com per

exemple consultar la documentació mèdica) per mitjà d?apoderament específic o per

compareixença personal de la persona interessada.

* Ponència de l?Hble. Sra. Marta Vidal Crespo, consellera.

2

No consta en l?expedient que s?acreditàs la representació en els termes sol·licitats.

El Servei de Salut, per mitjà d?una comunicació tramesa al despatx del lletrat de la

reclamant, va comunicar l?obertura d?un període de prova de trenta dies, i va oferir a la

senyora B. S. S. una còpia de la història clínica del seu espòs (es va fer un oferiment

nominatiu a la senyora B. S. S. perquè no havia acreditat apoderament suficient a favor

d?una tercera persona).

La senyora B. S. S., tal com consta en l?expedient, va recollir una còpia completa de la

història clínica del seu espòs.

3. L?11 de març de 2015, es va conferir tràmit d?audiència a la interessada, previ a la

proposta de resolució de l?expedient, que es va intentar notificar al domicili del lletrat

designat (avinguda x) sense èxit, per la qual cosa es va intentar la notificació al domicili

de la senyora B. S. S., al carrer x, de Santa Eulària des Riu.

Consta, en l?expedient, que es va rebre la notificació per mitjà de la qual es conferia

tràmit d?audiència, previ a la proposta de resolució de l?expedient, al domicili de la

interessada, el 22 d?abril de 2015. No hi consta que la interessada presentàs un escrit per

evacuar-lo.

4. Es va incorporar a l?expedient la història clínica completa de l?Hospital Universitari

Son Espases, en compliment del requeriment que efectuà la instructora el 26 de març de

2014, reiterat el 23 d?abril del mateix any, i també s?hi va incorporar la documentació

de la clínica de l?Àrea de Salut d?Eivissa, en compliment del requeriment de la

instructora de 29 d?abril de 2014.

Els expedients es van completar amb tota la documentació mèdica que va sol·licitar la

instructora.

5. L?11 de març de 2015, s?incorporà a l?expedient el dictamen mèdic dels especialistes

en medecina interna elaborat a instància de l?assegurança Zurich, del qual cal destacar:

5.1. Sobre l?historial clínic del pacient:

? El pacient tenia 54 anys, i antecedents de tabaquisme, politraumatisme amb TCE

greu l?any 2002, empiema frontal l?any 2005 que va necessitar evacuació, isquèmia

crònica a les extremitats inferiors amb claudicació intermitent (trombectomia i bypass,

TBC tractada i malaltia pèptica gastroduodenal.

? L?11 de maig de 2011, quan el pacient acudeix a l?Hospital de Can Misses és perquè

pateix disfàgia a sòlids d?una setmana d?evolució, pèrdua de força i de 5 a 6 quilos de

pes en un mes.

? En l?assistència del 25 de maig de 2011, en el resultat del body TC, es detecten sis

lesions nodulars i lesions compatibles amb metàstasi i tumoració esofàgica. El

diagnòstic és estenosi esofàgica extrínseca per a estudi de tumoració, amb probables

3

metàstasis cerebrals amb efecte massa i metàstasis òssies i muguet secundari a

corticoides.

? El 25 de maig de 2011, el pacient ingressa a Son Espases, procedent de l?Hospital

Can Misses, per fer-se una ecoendoscòpia amb punció d?estenosi esofàgica. El

diagnòstic és de massa mediastínica; gastroscòpia que mostra estenosi infranquejable a

30 cm de l?arcada dentària: estenosi esofàgica per probable neoplàsia esofàgica.

? El pacient retornà a l?hospital de referència i el diagnòstic del trasllat a data de 27 de

maig de 2011 és estenosis extrínseca esofàgica, massa mediastínica i probables

metàstasis cerebrals.

? El 6 de juny de 2011, el pacient és traslladat de Medecina Interna a Oncologia de

l?Hospital de Can Misses. I el 9 de juny se li planteja la possibilitat de fer tractament

quimioteràpic i gastrostomia amb els riscs que hi tenen associats. El pacient manifesta

que s?ho ha de pensar, i queda a l?espera de la seva decisió final.

? El 13 de juny de 2011, el pacient sembla haver entès la irreversibilitat de la seva

situació, i, per tant, se li explica el baix benefici i l?alta toxicitat d?un tractament

quimioteràpic i es decideix incloure?l en el programa de cures pal·liatives.

? L?informe descriu l?estat del pacient els dies posteriors, fins al seu decés que es

produí el 24 de juny de 2011, amb diagnòstic d?adenocarcinoma d?esòfag en estadi IV

(òssia i SNC), disfàgia motora tumoral, dolor oncològic, insuficiència respiratòria aguda

normocàpnica, pneumònia per aspiració bilateral, bicitopènia, esofagitis limfocítica,

anèmia grau 2 multifactorial, hipocalcèmia, disproteïnèmia, isquèmia crònica de MMII i

malaltia pèptica gastroduodenal.

5.2. Sobre les consideracions mèdiques:

? El càncer d?esòfag es considera un tumor poc habitual, els símptomes més freqüents

dels quals són la disfàgia progressiva i la pèrdua de pes de mesos d?evolució, que també

es pot patir amb dolor.

? Amb relació a l?evolució del carcinoma esofàgic, la fase inicial implica un

creixement local extens amb una afectació posterior dels ganglis locoregionals, i una

disseminació a distància posterior, generalment al pulmó, al fetge i/o als ossos.

? La confirmació del diagnòstic es produeix amb les proves complementàries:

endoscòpia, TC i ecoendoscòpia.

? En el cas del carcinoma metastàtic, el tractament és pal·liatiu, fonamentalment per

millorar la qualitat de vida, i la mitjana de supervivència després del tractament és

de 3 a 6 mesos.

? L?informe destaca que es desconeix quina és l?actitud que s?assenyala com a

negligent i que en opinió dels reclamants ha estat la causa de la mort del pacient.

4

? La causa de la mort no és l?actuació sanitària sinó la presència d?un càncer d?esòfag

en situació avançada local i a distància en el moment que el pacient va consultar ?al

maig de 2011? per disfàgia. El tumor no era curable quan es va fer el diagnòstic i

únicament era subsidiari de tractament pal·liatiu.

? L?actuació dels diferents professionals va ser adequada.

? Es va informar el pacient de la gravetat i pronòstic de la seva malaltia, i es van

respectar les seves decisions respecte a opcions de tractament, com també respecte a la

ubicació i a la informació a la seva família en el moment de determinar-se la presència

d?una situació final no reversible.

? La mort del pacient no depèn de l?actuació dels professionals sanitaris sinó de

l?extraordinària agressivitat i grau d?extensió del càncer esofàgic que es va diagnosticar.

? Els professionals que van intervenir actuaren conforme a la lex artis ad hoc i no

existeixen indicis de mala praxi en les actuacions objecte d?anàlisi.

6. S?incorporà a l?expedient l?informe de la Inspecció Mèdica del qual convé destacar

que s?emet a la vista de la història clínica de l?Hospital Universitari Son Espases, la

història clínica de l?Àrea de Salut d?Eivissa i l?informe dels especialistes a què ens hem

referit en l?apartat anterior. Entre les consideracions que es contenen en l?informe de la

Inspecció Mèdica feim ressaltar les següents:

? S?atén el pacient per primera vegada el 12 de maig de 2011 per disfàgia de més de

dues setmanes d?evolució. S?inicien les proves corresponents.

? Les proves mostren que es troba en un estadi final de càncer d?esòfag (estadi IV)

amb múltiples metàstasis al cervell, columna cervical, dorsal, pelvis i probable

suprarenal.

? És una malaltia incurable, encara que es pot subministrar quimioteràpia i radioteràpia

amb intenció pal·liativa.

? L?empitjorament del pacient contraindicava el tractament pal·liatiu.

? El pacient, un cop que el van informar del fatal pronòstic, va decidir que no el

traslladassin a Eivissa i va morir a l?Hospital Son Espases.

? L?assistència va ser correcta i diligent en tot moment, i la mort es deu a la seva

malaltia de base: càncer d?esòfag en estadi terminal amb múltiples metàstasis, no és

conseqüència de l?assistència rebuda.

II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

5

Primera

El director general del Servei de Salut de les Illes Balears està legitimat per sol·licitar

aquest dictamen, d?acord amb l?article 21.c de la Llei 5/2010, de 16 de juny, reguladora

del Consell Consultiu de les Illes Balears, i el Consell Consultiu és competent per

emetre?l.

Els danys derivats del procés assistencial no s?han quantificat en l?expedient, però, com

que es tracta de la reclamació per la mort d?una persona, no hi ha dubte que en

quantificar-los serien superiors a 30.000 euros. Per tant, en aquest cas resulta

d?aplicació l?article 18.12.a de dita llei, que exigeix la intervenció preceptiva del

Consell Consultiu.

Segona

Legitimació activa. La senyora B. S. S. ha interposat la reclamació per la mort del seu

espòs, M. S. S. Per tant, la reclamant té la condició d?interessada en aquest procediment

en qualitat de titular d?un dret subjectiu, d?acord amb l?article 31.1.a de la Llei 30/1992,

de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment

administratiu comú (LRJPAC).

La interessada ha actuat en alguns tràmits per mitjà d?un representant, si bé aquesta

representació no ha estat suficient per a alguns dels tràmits de l?expedient (consulta de

la història clínica del pacient) i, requerida a l?efecte, no la va esmenar.

Legitimació passiva. La reclamació es formula contra el Servei de Salut de les Illes

Balears, organisme públic que es regula en la Llei 5/2003, de 4 d?abril, perquè l?atenció

sanitària objecte de la reclamació es va prestar en un centre que s?integra en la xarxa

pública del Servei de Salut de les Illes Balears.

La competència per resoldre el procediment. Correspon a la consellera de Salut, de

conformitat amb l?article 70.4 de la Llei 5/2003, de 4 d?abril, en la redacció donada pel

Decret llei 10/2012, de 31 d?agost, per mitjà del qual es modifica el Decret llei 5/2012,

d?1 de juny, de mesures urgents en matèria de personal i administratives per a la

reducció del dèficit públic del sector públic de la Comunitat Autònoma de les Illes

Balears i d?altres institucions autonòmiques, i s?estableixen mesures addicionals per

garantir l?estabilitat pressupostària i fomentar la competitivitat.

Temporalitat de la reclamació. Aquesta qüestió, la va resoldre la Sala Contenciosa

Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en la Sentència

núm. 5, de 13 de gener de 2014, actuacions de procediment ordinari X/2013, interposat

per la reclamant contra el Servei de Salut, per la desestimació de la petició d?interrupció

del termini per presentar la reclamació.

Tramitació del procediment. Consideram que el procediment s?ha tramitat de manera

ajustada a dret, i que s?ha donat compliment a tots els requisits que es preveuen

6

legalment i reglamentàriament. Així, la instrucció del procediment, que es va iniciar a

instància de part, ha seguit la tramitació prevista en el Reial decret 429/1993, de 26 de

març, i la reclamant ha tingut l?oportunitat d?aportar les proves i d?efectuar les

al·legacions que ha considerat oportunes.

Amb relació al tràmit d?audiència, la reclamant no l?ha evacuat. Això ens obliga a

prestar atenció a la notificació del tràmit d?audiència previ a la proposta de resolució,

per analitzar si la notificació s?ha practicat vàlidament i, per tant, ha de considerar-se

que l?expedient pot continuar, o si, al contrari, no pot entendre?s practicada vàlidament

i, per tant, ha de produir-se una retroacció de les actuacions per evitar una situació

d?indefensió de la reclamant.

Hem de parar atenció a les qüestions següents:

1. Quin és el domicili que ha designat la interessada a l?efecte de notificacions.

2. Si la notificació practicada al domicili de la interessada es pot considerar a priori

correcta.

3. Si la notificació es pot considerar practicada vàlidament, en el cas concret, en el qual

consta que s?ha notificat al domicili de la reclamant, però l?ha recollida una persona

distinta.

En relació amb la primera qüestió, la interessada designà primerament el seu propi

domicili, a l?efecte de les notificacions que haguessin de practicar-se en el procediment.

El domicili esmentat es va modificar, tal com consta en l?expedient, en el moment que

la interessada va comparèixer en el procediment per mitjà d?un misser, i passa a fixarse

, doncs, el domicili professional del seu advocat a l?efecte de notificacions.

Amb relació a la segona qüestió, i seguint l?article 59.2 de la Llei 30/1992, de 26

de novembre:

a) La notificació s?ha de practicar en el lloc que la persona interessada hagi designat a

l?efecte: en el cas que ens ocupa, es va intentar al despatx professional del lletrat tal com

consta en el foli 320, i aquesta no va resultar possible tal com s?indica en el foli 321.

b) Si no fos possible la notificació al lloc designat a l?efecte, a qualsevol altre que resulti

adequat: el domicili designat per la reclamant pot considerar-se adequat per dur a terme

la notificació.

c) En aquest cas, també la notificació s?ha de practicar per qualsevol mitjà conforme al

que es disposa en l?apartat 1 del mateix article 59; és a dir, de manera que permeti tenir

constància de la recepció per la persona interessada o el seu representant, així com de la

data, la identitat i el contingut de l?acte que es notifica.

7

Així doncs, i a judici d?aquest Consell Consultiu, el domicili designat primerament per

la reclamant pot considerar-se adequat per fer la notificació, un cop va resultar

infructuosa practicar-la al domicili del lletrat que es va designar amb posterioritat.

Amb relació a la tercera qüestió que cal analitzar per arribar a la conclusió encertada

sobre si la notificació del tràmit d?audiència, en aquest cas, es pot considerar vàlidament

efectuada, cal examinar si la notificació a una persona distinta de la reclamant al seu

domicili compleix els requisits necessaris.

El paràgraf segon de l?article 59.2 de la LRJPAC diu: «Cuando la notificación se

practique en el domicilio del interesado, de no hallarse presente éste en el momento de

entregarse la notificación podrá hacerse cargo de la misma cualquier persona que se

encuentre en el domicilio y haga constar su identidad. [?]».

La Sentència del Tribunal Suprem (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 5a) de 20

de juliol de 2012, en un supòsit com el que ens ocupa, es va pronunciar en els termes

següents:

Ciertamente el artículo 59, apartado 2º, de la LRJPAC, es claro en el sentido de que,

a diferencia de la regulación anterior, de la que se aparta, no requiere para la

eficacia de la notificación domiciliaria que en la diligencia correspondiente se

hagan constar expresamente datos como el parentesco, la condición o la razón de

permanencia de quien se encuentra en el domicilio en el que la notificación se

produce y recibe el acto notificado; tan sólo requiere que quien se hace cargo de la

notificación haga constar su identidad. Así lo precisa la sentencia de esta Sala de 24

de mayo de 2010 (Casación para unificación de doctrina nº 318/2005 (RJ 2010,

5200), donde se puntualiza (FJ 3º) que:

«Cuándo en el domicilio designado por el interesado o su representante a efectos de

recibir las oportunas y correspondientes notificaciones no esté aquél presente, la

cédula puede ser entregada a cualquier persona que se encuentre en el mismo y haga

constar su identidad, sin que el art. 59.2 de la Ley 30/92 exija que se haga constar la

condición del receptor de la notificación, ya que solo obliga a hacer constar su

identidad».

Obvio es que cuando la norma exige que se haga constar la identidad del receptor,

ello implica que se deje constancia expresa de tal identidad en la diligencia de

notificación, en términos que permitan identificar de forma indubitada a esa persona

que la ha recogido. Partiendo de esta base, si la persona destinataria del acto

notificado discute la eficacia de la notificación, justamente bajo el argumento de que

quien consta como receptor de dicha notificación en la diligencia correspondiente es

una persona inexistente o desconocida, o sin relación alguna profesional, personal,

familiar o de cercanía con aquel a quien la notificación se dirige, o que por cualquier

otra circunstancia no estaba en condiciones de hacerse cargo de la notificación de

una forma operativa y eficaz, deberá aportar datos suficientes para sustentar

semejante afirmación, no bastando la mera alegación de que así ocurre; pues el

artículo 59.2 de tanta cita parte de la presunción de que quien se encuentra en un

domicilio tiene una relación de vinculación, afinidad o confianza con el titular del

mismo en grado suficiente como para hacerse cargo de las notificaciones que a éste

se le dirigen, y aun cuando ésta es una presunción iuris tantum , es carga que pesa

sobre el titular del domicilio y destinatario de la notificación desvirtuar tal

8

presunción mediante la aportación de datos y elementos de prueba que permitan

contrarrestarla.

Sin perder de vista que el juicio sobre la eficacia de las notificaciones se encuentra

estrechamente ligado a las circunstancias concretas del caso, lo que comporta

inevitablemente un importante grado de casuismo en la materia, habida cuenta que

en esta materia de notificaciones lo que ha de valorarse es la indefensión material y

efectiva, y no la meramente retórica y formal, dado el principio antiformalista y el

principio general de buena fe que la rigen (STS de 26 de mayo de 2011 (RJ 2011,

4741), recurso de casación nº 5423/2008), si bien puede apuntarse, siempre con

carácter general, y por tanto con supeditación a las circunstancias de cada caso, no

cabe que el interesado alegue que la notificación se produjo en lugar o a persona

improcedente cuando recibió sin problemas y sin reparo alguno otras recogidas en el

mismo sitio o por la misma persona (STS de 26 de mayo de 2011, cit.).

D?acord, doncs, amb la regulació de la pràctica de la notificació en la Llei 30/1992 i

d?acord amb la jurisprudència del Tribunal Suprem, i ateses les circumstàncies del cas,

aquest Consell Consultiu pensa que la notificació del tràmit d?audiència pot considerarse vàlidament practicada perquè s?ha dut a terme en un lloc adequat (domicili de la

interessada) després d?haver-se intentat al darrer designat expressament (domicili

professional del lletrat) i perquè se n?ha fet càrrec una persona que era al domicili i que

va fer constar la seva identitat, tal com resulta de l?avís de recepció que consta en el foli

324 de l?expedient administratiu.

Tercera

Els requisits que ha anat fixant la doctrina sobre la responsabilitat objectiva de les

administracions públiques en relació amb els danys que puguin haver patit els

particulars, d?acord amb l?article 106.2 de la Constitució Espanyola, i els articles 139 i

següents de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions

públiques i del procediment administratiu comú, tal com es reflecteix de manera

reiterada en la doctrina i la jurisprudència, són els següents:

a) El dany o perjudici causat ha de ser realment efectiu, avaluable econòmicament i

individualitzat respecte d?una persona o grup de persones.

b) El dany o la lesió ha de ser conseqüència del funcionament normal o anormal dels

serveis públics en una relació adequada de causa i efecte, i no han d?intervenir elements

estranys que puguin influir-hi i alterar-ne el nexe causal.

c) No hi ha d?haver força major.

d) El perjudicat (o lesionat) no ha de tenir el deure jurídic de suportar el mal.

Tal com ha manifestat aquest Consell Consultiu, en matèria d?imputació de

responsabilitat patrimonial pel funcionament dels serveis sanitaris, a més de l?anàlisi

habitual pel que fa a la relació de causalitat, és necessari valorar si s?ha produït, en el

supòsit concret, una infracció de la lex artis, que, segons la jurisprudència del Tribunal

9

Suprem, implica que l?actuació del professional ha de ser la correcta d?acord amb la

ciència mèdica, amb els requeriments de coneixements exigibles als professionals

segons el seu àmbit d?actuació, i en relació amb els mitjans a la seva disposició. A més,

la lex artis es complementa amb l?expressió ad hoc, la qual cosa implica l?observança

que el comportament professional s?ajusti a les circumstàncies específiques del cas.

El terme lex artis inclou, doncs, diferents significats que ha anat incorporant la

jurisprudència dels tribunals espanyols. Lex artis com a:

? Suma de coneixements de l?especialitat del professional.

? L?estat dels coneixements científics o tècnics en el nivell més avançat de les

investigacions.

? Pautes de l?actuació del professional mèdic sanitari.

? Suma de les obligacions que el professional ha de complir en l?activitat de

mitjans que duu a terme.

? Translació del concepte de diligència que es conté en l?article 1104 del Codi

Civil.

? Element integrador del deure d?informació del facultatiu.

? Pressupòsit del consentiment informat.

La lex artis ad hoc és doncs un paràmetre de valoració de la correcció o adequació de

l?actuació mèdica al deure del professional sanitari d?actuar d?acord amb la diligència

deguda, tenint en compte, per precisar-la, que l?obligació del professional de la

medecina és de mitjans i no de resultats; és a dir, l?obligació és concreta, no a garantir,

en tot cas, la curació del malalt, sinó a prestar la deguda assistència mèdica mitjançant

l?aportació correcta de tots els mitjans i tècniques que la ciència mèdica posa al seu

abast en cada moment. D?aquesta manera, només en el cas que es produeixi una

infracció de la lex artis l?Administració respon dels danys causats; en cas contrari, els

perjudicis esmentats no són imputables a l?Administració ni tenen la consideració

d?antijurídics i els ha de suportar el perjudicat.

Quarta

En el cas que ens ocupa, i entrant en el fons de l?assumpte, resulta que la reclamant no

és que no hagi acreditat la infracció de la lex artis ad hoc, ni la relació de causalitat

entre el resultat (la mort del seu espòs) i l?actuació dels professionals que van intervenir

en el seu tractament i diagnòstic, és que ni tan sols ha expressat en què consisteix el

suposat incompliment o tractament defectuós o retard en l?atenció que va rebre el seu

espòs.

La càrrega de la prova en matèria de responsabilitat patrimonial de l?Administració

pública recau en la persona que reclama i, en el cas que ens ocupa, ni tan sols s?ha

deixat constància escrita de quina és la pretesa causa que donaria lloc a responsabilitat

patrimonial.

10

Ben al contrari, dels informes mèdics que consten en l?expedient, se?n desprèn amb

claredat que quan el perjudicat va acudir al servei sanitari, la seva malaltia estava en una

fase molt avançada, per la qual cosa resultava incurable, i el fatal desenllaç esdevenia

del tot inevitable.

La proposta de resolució que ha redactat la instructora de l?expedient recull de manera

adequada els antecedents de l?expedient, i l?anàlisi de la informació que es desprèn de la

història clínica del senyor M. S. S. Per consegüent, aquest òrgan consultiu conclou, a

l?igual de la proposta de resolució, que no hi va haver retard en el diagnòstic de la

malaltia que patia imputable a l?Administració sanitària; que es va informar el pacient

en tot moment de la situació i pronòstic; que la informació que va rebre la família va ser

adequada d?acord amb el que estableix la Llei 41/2002, de 14 de novembre, reguladora

de l?autonomia del pacient i dels drets i obligacions en matèria d?informació i

documentació clínica; que no hi ha nexe causal, i que l?assistència sanitària va ser la

correcta en tot moment. Per tot això, consideram que no hi ha, en aquest cas,

responsabilitat del servei públic de salut en la mort del senyor M. S. S.

III. CONCLUSIONS

1a. El director general del Servei de Salut de les Illes Balears està legitimat per formular

la consulta i el Consell Consultiu és competent per emetre el dictamen, amb caràcter

preceptiu.

2a. El procediment s?ha tramitat conformement a dret, i l?ha de resoldre la consellera de

Salut.

3a. Pertoca desestimar la reclamació per responsabilitat patrimonial formulada per la

senyora B. S. S. com a conseqüència de l?assistència prestada al senyor M. S. S.

4a. Les conclusions anteriors són substancials a l?efecte de la resolució que es dicti en

aquest procediment, la qual ha d?incloure la fórmula solemne fixada en l?article 4.3 de

la Llei 5/2010, de 16 de juny, reguladora del Consell Consultiu de les Illes Balears.

Palma, 30 de març de 2016