Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 098/2018 del 26 de septiembre del 2018

Resumen

Dictamen núm. 98/2018, relatiu al Projecte de decret pel qual s?aprova el Pla d?Estadística de les Illes Balears per als anys 2018-2021

Ponente/s:

Catalina Pons-Estel Tugores

Contestacion

Dictamen núm. 98/2018,* relatiu al Projecte de decret pel qual s?aprova el Pla

d?Estadística de les Illes Balears per als anys 2018-2021**

I. ANTECEDENTS

1. El 8 de gener de 2018, el cap del Servei de Participació i Voluntariat de la Direcció

General de Participació i Memòria Democràtica de la Conselleria de Cultura, Participació i

Esports certifica que, en el període comprès entre el 13 de desembre de 2017 i el 5 de

gener de 2018 es va publicar en la pàgina web de Participació Ciutadana del Govern de les

Illes Balears un enllaç a la consulta pública prèvia a la redacció del projecte de decret pel

qual s?aprova el Pla d?Estadística de les Illes Balears 2018-2021 de la Conselleria de

Treball, Comerç i Indústria. Segons certifica es varen registrar 70 visites.

2. El mateix dia 8 de gener de 2018, la cap de Secció de l?Institut Balear d?Estadística de

les Illes Balears (IBESTAT, d?ara endavant) va estendre diligència per fer constar que

durant el període de consulta pública prèvia no s?hi va presentar cap aportació telemàtica

dels ciutadans a resultes d?aquest tràmit.

3. El 12 de febrer de 2018, la Comissió Interdepartamental d?Estadística aprovà una

proposta d?avantprojecte de decret relatiu al Pla d?estadística de les Illes Balears 2018-

2021 que es va publicar al portal de transparència del Govern balear, dins el Pla anual

normatiu del Govern de les Illes Balears de 2018, en l?apartat d?iniciatives reglamentàries

de la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria.

4. En sessió de 21 de febrer de 2018, la Comissió Assessora d?Estadística va emetre

dictamen favorable a la proposta d?avantprojecte de decret relatiu al Pla d?estadística de les

Illes Balears 2018-2021 (elaborada per l?IBESTAT amb la col·laboració de la resta

d?unitats del Sistema Estadístic de les Illes Balears) per considerar justificada l?oportunitat

de la regulació i l?adequació de les mesures proposades als fins perseguits. El 28 de febrer

següent, la secretària del Consell Rector de l?IBESTAT certifica que aquest organisme va

acordar aprovar la proposta anterior per tal d?iniciar-ne la tramitació del Projecte de decret.

5. El 28 de febrer de 2018, el vicepresident del Consell Rector de l?IBESTAT va elaborar

?en substitució del director d?aquest ens públic dependent de la Conselleria de Treball,

Comerç i Indústria?, una memòria d?anàlisi d?impacte normatiu sobre l?Avantprojecte de

decret pel qual s?aprova el Pla d?estadística de les Illes Balears 2018-2021. En la seva

memòria el vicepresident justificava la necessitat i oportunitat d?iniciar un procediment per

aprovar aquesta disposició en què, tot i què mitjançant Decret 18/2014, de 24 d?abril, es va

aprovar pel Govern balear el Pla d?Estadística de les Illes Balears per als anys 2014-2017

(segon Pla) i que l?actual Llei 3/2002, de 17 de maig, d?estadística de les Illes Balears

estableix que el Pla queda prorrogat fins a l?entrada en vigor del següent, (en els casos en

què no s?hagués aprovat un nou Pla), no obstant això, afirma que l?objectiu del Sistema

Estadístic de les Illes Balears és comptar amb un nou instrument que s?ajusti de manera

* Aquest document està pendent de correcció lingüística.

** Ponència de l?Hble. Sra. Catalina Pons-Estel Tugores, consellera.

més precisa a les necessitats actuals de la comunitat autònoma. En la Memòria

s?incorporaven també altres apartats relatius a:

? La justificació de l?adequació de les mesures proposades als fins perseguits, on explica

que amb aquest tercer Pla d?estadística per al període 2018-2021 es pretén l?actualització

de les operacions estadístiques i introduir noves tecnologies en els processos i mètodes

estadístics que permetin avançar en l?obtenció d?operacions d?àmbit insular, atès el caràcter

pluriinsular de la CAIB, així com crear un sistema GEOestadístic de les Illes Balears.

? El marc normatiu en què s?insereix la proposta i la taula de vigències de disposicions

anteriors sobre la matèria. Pel que fa a les disposicions afectades afirma que no n?hi ha atès

que el Projecte de decret no deroga cap norma sinó que únicament desplega i complementa

la normativa autonòmica en matèria d?estadística.

? L?estudi econòmic, on manifesta que: «[...] atès que són els programes anuals els que

concreten les operacions estadístiques cada any s?han de dur a terme en desenvolupament

d?aquest Pla, és difícil establir la concreció del cost econòmic que comportarà l?aplicació

d?aquest Decret. Per tant aquesta avaluació econòmica s?haurà de concretar a través dels

esmentats programes (concretament a través del seu Annex 3 en el qual s?haurà

d?especificar a més de les característiques tècniques de cada operació, el seu cost

aproximat). No obstant això, s?ha de dir que el seu impacte econòmic és baix». Explica

també que la majoria d?operacions estadístiques són explotacions de registres

administratius interns que duen a terme funcionaris de les conselleries, per la qual cosa el

cost és zero per a la CAIB. No obstant això, reconeix que «[...] només comporten una

despesa afegida les enquestes pròpies o les ampliacions de mostra d?enquestes externes

sobre les quals es generen operacions pròpies» i afegeix que «[...] un altre element a

considerar és el referent a la difusió de les dades, el qual es minimitza a través dels webs

del Govern o de cada Conselleria, i el web interactiu de l?IBESTAT, el qual sí requereix un

manteniment específic». Finalment exposa que l?IBESTAT té accés gratuït a dades

d?origen a través de convenis amb entitats públiques que les generen i que tota aquesta

cooperació suposa que la CAIB pugui disposar d?una oferta estadística molt completa i

adaptada a la seva realitat pluriinsular, aprofitant els recursos existents i «sense un cost

econòmic rellevant».

? L?estudi de càrregues administratives , on s?afirma que l?Avantprojecte de decret no

implica càrregues per als ciutadans si bé quan les operacions estadístiques s?hagin de

materialitzar a través d?enquestes pròpies o ampliacions de mostra, només suposaran

l?obligatorietat de respondre els qüestionaris si així s?estableix. S?afirma també que les

càrregues o tràmits per a l?Administració que se?n deriven són les necessàries per complir

amb les exigències imposades per la normativa en matèria d?estadística, bé subministrar

informació o executar l?operació estadística. Per tot això conclou que l?Avantprojecte no

implica incloure tràmits o càrregues innecessàries i que compleix la finalitat de fomentar la

simplificació administrativa, atès que facilita l?obtenció d?informació per part de ciutadans,

i empreses a partir de l?explotació de dades de fitxers estadístics generats per altres

administracions que d?altra manera no es podrien conèixer.

6. El dia 23 d?abril de 2018, el conseller de Treball, Comerç i Indústria va resoldre iniciar

el procediment d?elaboració del Projecte de referència i designar a la Secretaria General

d?aquesta Conselleria com a òrgan responsable de tramitar el procediment. S?incorpora, a

continuació, una primera versió (un primer esborrany sense data) del Projecte de decret a

l?expedient.

7. El 4 de maig de 2018, el conseller anterior resol sotmetre al tràmit d?informació pública

el Projecte de decret, fitxant un termini per presentar al·legacions de 15 dies hàbils des de

l?endemà d?haver-se publicat aquesta Resolució en el BOIB, i habilitant també la

possibilitat de presentar-les a través de mitjans telemàtics (portal web de Participació

Ciutadana del Govern balear). L?anunci d?informació pública es publica en el BOIB

núm. 58, de 10 de maig següent.

8. El 4 de maig de 2018 el secretari general de la Conselleria tramet una còpia de

l?esborrany inicial del Projecte a efectes de donar compliment al tràmit d?audiència a:

Col·legi Oficial d?Economistes de les Illes Balears, UIB, CAEB, PIMEB, UGT, CCOO,

Cercle d?Economia de Mallorca i Cercle d?Economia de Menorca, FELIB i tots els

consells insulars. A través dels oficis de tramesa se?ls atorgava un termini de quinze dies

hàbils per fer les al·legacions oportunes. En la mateixa data el secretari anterior sol·licita

l?informe d?impacte de gènere a l? Institut Balear de la Dona i trasllada també una còpia del

Projecte a totes les conselleries de l?Administració de la comunitat autònoma de les Illes

Balears, perquè formulessin els suggeriments oportuns.

9. A resultes del tràmit d?audiència i d?informació pública varen presentar al·legacions: el

Consell Insular de Formentera (que proposa, fent seu l?informe del tècnic de Mobilitat, una

modificació de l?article 5 del Projecte per fer possible la desagregació de dades

estadístiques a nivell d?illes, sense perjudici de desagregacions territorials inferiors

?municipals, inframunicipals [...]? sempre que sigui possible). Contestaren, sense

presentar al·legacions: la FELIB i el Consell Insular d?Eivissa. Així mateix contestaren

sense formular suggeriments, les conselleries d?Hisenda i Administracions Públiques; de

Salut i de Medi Ambient, Agricultura i Pesca. En canvi, varen presentar aportacions sobre

el Projecte de decret:

? La Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat (mitjançant informe del director

d?Arquitectura i Habitatge que sosté que el Projecte de llei d?habitatge de les Illes Balears,

pendent d?aprovació parlamentària, preveu l?activitat estadística anomenada «inspecció

d?habitatges» i l?anomenada «Explotació del Registre d?habitatges desocupats pertanyents

a grans tenidors d?habitatges», per la qual cosa considera convenient incloure-les en el Pla

d?Estadística de les Illes Balears 2018-2021);

? La Conselleria de Presidència, (mitjançant informe del cap de Secció on manifesta que

al preàmbul del Projecte s?hauria d?incloure una referència al Reglament (UE) 2016/679

del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d?abril de 2016, relatiu a la protecció de les

persones físiques en el que respecta al tractament de les seves dades personals i a la lliure

circulació d?aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/45/CE, atès que va entrar

en vigor el passat dia 25 de maig de 2018. Així mateix suggereix adaptar els articles del

Projecte afectats pel Reglament europeu anterior com són els articles 22, 25 i 26).

10. En resposta a la petició de l?òrgan responsable de la tramitació, l?Institut Balear de la

Dona va emetre, el 18 de maig de 2018, l?informe d?impacte de gènere, en compliment de

la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d?igualtat de dones i homes, on formula suggeriments o

propostes de millora sobre el Projecte en relació amb el llenguatge emprat i en relació amb

la necessitat d?incloure la perspectiva de gènere en la producció i difusió de dades

estadístiques.

11. L?1 de juny de 2018, el cap del Servei de Participació i Voluntariat de la Direcció

General de Participació i Memòria Democràtica certifica que, durant el tràmit de

participació ciutadana es varen enregistrar 23 visites al Projecte a través del portal web de

la CAIB i que les aportacions que se?n varen fer varen ser redireccionades al correu

electrònic de l?òrgan instructor del procediment d?elaboració del Projecte.

12. Per la seva part, el cap del Servei adjunt al Departament Jurídic de la Conselleria

impulsora del projecte certifica que dins el termini previst per al tràmit de participació

ciutadana no s?ha rebut cap al·legació presentada per mitjans telemàtics.

13. El 15 de juny de 2018, la cap del Servei de Coordinació i Planificació Estadística, amb

el vist-i-plau del director de l?IBESTAT, va elaborar un informe tècnic referent a les

aportacions presentades en el tràmit d?audiència i a les realitzades per l?Institut Balear de la

Dona. En aquest informe es valoren els suggeriments i al·legacions, se n?accepten algunes

(que es traslladen al Projecte) i unes altres són rebutjades motivadament. Així mateix, al

final del seu informe la cap del Servei manifesta el següent:

Per la seva part, l?IBESTAT, amb l?objectiu de completar alguns aspectes que restaven

pendents de determinar en l?esborrany, ha introduït una modificació en els annexos 2 i 3

que seguidament s?assenyala i que consisteix en la incorporació d?una nova operació

estadística:

77 306 005 Renda bruta disponible de les llars per municipi

La qual cosa no afecta a l?articulat i, per tant, no és necessari tornar a realitzar un nou

tràmit d?informació pública.

14. A l?expedient s?incorpora, a continuació, un nou esborrany del Projecte ?l?esborrany

final? en versió catalana i castellana, que consta degudament autoritzat pel secretari

general de la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria.

15. El 15 de juliol de 2018, el cap adjunt del Servei Jurídic de la Conselleria va subscriure,

amb el vist-i-plau de la cap del Departament Jurídic, un informe favorable al Projecte per

adequar-se a la normativa de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i a la resta de

normativa aplicable. Pel que feia al procediment seguit, sostingué que si bé s?havia de

demanar dictamen al Consell Consultiu perquè la disposició projectada no era

organitzativa, no obstant això, l?informe del Consell Econòmic i Social no resultava aquí

preceptiu atès que l?objecte d?aquest Projecte és regular les característiques tècniques de

l?activitat estadística i introduir les noves tecnologies per a la captació de dades per la qual

cosa considerava que no s?inseria dins cap de les matèries a què fa referència la

Llei 10/2000, de 30 de novembre, del Consell Econòmic i Social.

16. El 16 de juliol següent, el secretari general de la Conselleria emeté el seu informe on es

pronunciava sobre les al·legacions presentades al Projecte (assumint la valoració efectuada

en l?informe tècnic de l?IBESTAT) i concloïa favorablement sobre el procediment seguit,

formulant les següents observacions:

Respecte de la nova operació estadística introduïda en els Annexos del projecte per l?ens

públic considerava que, en no afectar a l?articulat, no resultava necessari un nou tràmit

d?informació pública.

D?altra banda, justificava l?absència d?impacte directe del Projecte en la família, la

infància, l'adolescència, l?orientació sexual i la identitat de gènere així com justificava

també l?adequació del Projecte als principis de bona regulació de la Llei 39/2015.

Finalment coincidia amb els serveis jurídics de la Conselleria que el dictamen del CES no

resultava aquí preceptiu, en no inserir-se l?objecte del Projecte dins cap dels supòsits

previstos en l?art. 2.1a) de la Llei 10/2000.

17. A proposta del conseller de Treball, Comerç i Indústria, formulada el 31 de juliol, la

presidenta de les Illes Balears va sol·licitar dictamen al Consell Consultiu amb registre

d?entrada a la nostra seu el dia 7 d?agost següent.

II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

Primera

Sobre el caràcter de la nostra intervenció, hi ha que afirmar que el present dictamen té

caràcter preceptiu, atès el que disposa l?article 18.7 de la Llei 5/2010, de 16 de juny, del

Consell Consultiu de les Illes Balears, i té legitimació la presidenta de les Illes Balears per

sol·licitar-lo, d?acord amb l?article 21.a) de la mateixa Llei.

En efectes, el nostre dictamen té caràcter preceptiu atès que l?objecte de consulta és el

Projecte de decret pel qual s?aprova el Pla d?Estadística de les Illes Balears per als anys

2018-2021 (el tercer Pla). En relació amb aquesta mateixa matèria hem de recordar aquí

que mitjançant Decret 18/2014, de 25 d?abril, es va aprovar el Pla d?Estadística de les Illes

Balears per als anys 2014-2017 (segon Pla), el projecte del qual varem tenir ocasió

d?examinar en el nostre anterior Dictamen núm. 27/2014, emès amb caràcter preceptiu, en

considerar que es tractava d?una disposició reglamentària no organitzativa. En tenir el

projecte normatiu que examinam la mateixa naturalesa que l?anterior hem de concloure,

per tant, en el mateix sentit, que la nostre intervenció en el procediment té caràcter

preceptiva.

Segona

Pel que fa al procediment seguit en l'elaboració d'aquest Projecte, dels antecedents d?aquest

dictamen es desprèn que aquest Projecte de decret es va iniciar per resolució del conseller

de Treball, Comerç i Indústria de 23 d?abril de 2018, és a dir, amb posterioritat a l?entrada

en vigor de la Llei 39/2015, d?1 d?octubre, de procediment administratiu comú de les

administracions públiques; en conseqüència, són d?aplicació els preceptes d'aquesta llei,

d?acord amb el que estableix la disposició transitòria tercera del dit text legal, com hem

manifestat, entre d?altres, en els dictàmens 19/2017 i 45/2017.

També resulten d?aplicació els tràmits del procediment normatiu reglamentari ?prevists

en els articles 42 a 47 de la Llei 4/2001, de 14 de març? que han estat complerts en allò

més substancial en l?expedient, a saber:

a) Consta la resolució d?inici del procediment dictada pel conseller competent, amb

consulta prèvia. Així mateix en la memòria d?impacte normatiu s?indica que el projecte

s?ha publicat en el Pla Normatiu del Govern de les Illes Balears, tal com exigeix

l?article 132 de la Llei 39/2015, aplicable en el moment en que es va iniciar el procediment

d?elaboració d?aquest Projecte. Tanmateix, s?ha te tenir en compte aquí que la Sentència

del Tribunal Constitucional de 24 de maig de 2018 (BOE de dia 22 de juny del mateix any)

declara parcialment inconstitucional la Llei 39/2015 i ha declarat, en particular, que

l?article 132, que regula el Pla Normatiu, no resulta aplicable a les Comunitats Autònomes.

b) Consta una memòria d?anàlisi d?impacte normatiu del Projecte que inclou l?oportunitat

de la regulació, l?adequació de les mesures proposades a les finalitats que es pretenen

satisfer, el marc normatiu i la taula de vigències, i on es justifica que la disposició no

modifica normes prèvies ni les deroga.

c) També consta l?estudi de càrregues administratives i l?estudi econòmic, que

s?incorporen, com a dos apartats distints, en la memòria anterior.

d) Consta realitzat el tràmit d?audiència i de participació pública. En efecte, consta que

s?ha donat trasllat del projecte directament als principals agents socials i econòmics i a la

Universitat així com consta també acomplert aquest tràmit en els termes de l?article 133.2

de la Llei 39/2015, mitjançant la publicació del text del Projecte en la pàgina web de

participació ciutadana del Govern balear.

e) Consta que s?ha facilitat la intervenció d?ens territorials, als quals s?ha donat audiència

mitjançant la tramesa del Projecte a la FELIB i als consells insulars (també representats en

el si de la Comissió Assessora d?Estadística).

f) Consta que el Projecte s?ha sotmès al tràmit d?informació pública (efectuat mitjançant

publicació en el BOIB núm. 58, de 10 de maig de 2018, de l?anunci corresponent a la

resolució del conseller per la qual ordena sotmetre el Projecte de decret a aquest tràmit).

g) Consta la intervenció de la Comissió Assessora d?Estadística, òrgan consultiu i de

participació autonòmic específic en matèria estadística, on estan representats els consells

insulars, els ajuntaments de les Illes Balears, associacions empresarials i organitzacions

sindicals i altres institucions socials i acadèmiques, i que consta que ha informat

favorablement el Projecte de conformitat amb allò previst a l?article 30.2 de la Llei 3/2002,

de 17 de maig, d?Estadística de les Illes Balears, que entre les seves funcions li assigna:

«a) Informar els plans estadístics i els programes anuals».

h) Consta en l?expedient l?informe d?impacte de gènere, emès d?acord amb l?article 5.3 de

la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d?igualtat de dones i homes. En el cas present, l?Institut

Balear de la Dona ha emès aquest informe amb caràcter favorable al Projecte, però amb

propostes de millora o recomanacions, que l?òrgan responsable de la tramitació ha valorat.

i) Les al·legacions presentades sobre el Projecte consten degudament valorades a través de

l?informe tècnic emès per la cap de Servei de Planificació Estadística amb el vis-i-plau del

director de l?IBESTAT, on accepten algunes i d?altres les rebutgen de forma motivada. En

aquest informe s?indica també que, d?ofici, s?ha completat el Projecte amb la incorporació

d?una nova operació estadística en els seus annexos 2 i 3 que trobaven convenient. Al parer

d?aquest òrgan de consulta és aquesta una qüestió tècnica que no afecta a l?articulat del

Projecte per la qual cosa consideram que no es tracta aquesta d?una modificació

substancial del Projecte que faci necessari sotmetre?l novament a audiència i a informació

pública.

j) Consten també incorporats, al final de l?expedient, els informes preceptius del Servei

Jurídic i de la Secretaria General de la conselleria impulsora de la norma (articles 46,

apartats 1 i 2, de la Llei 4/2001, de 14 de març), tots dos emesos amb caràcter favorable.

k) Consta justificat en l?expedient (en l?informe del secretari general ) que el projecte

s?adequa als principis de bona regulació de l?article 129 de la Llei 39/2015. Aquests

principis consten també justificats al preàmbul del projecte.

l) Atès el contingut de la regulació projectada es justifica, en el mateix informe jurídic i en

l?informe del secretari general, que no resulta necessari l?informe del Consell Econòmic i

Social (CES).

m) S?ha justificat també, en l?informe del secretari general, l?absència d?impacte del

Projecte sobre els menors i l?adolescència; la família i la llibertat de sexe i identitat de

gènere.

No obstant això, el Consell Consultiu considera convenient fer les següents observacions

en relació amb els següents tràmits procedimentals:

a) L?estudi econòmic, que aquest òrgan de consulta no considera acomplert adequadament

per quan aquest resulta del tot insuficient. En efecte, en l?estudi econòmic que s?inclou,

com un apartat més, dins la Memòria d?impacte normatiu del Projecte, el vicepresident de

l?IBESTAT manifesta ?en el mateix sentit que s?expressava l?estudi econòmic relatiu al

segon Pla d?Estadística que ja varem informar? que és difícil establir la concreció del cost

econòmic que comportarà l?aplicació d?aquest Decret «atès que són els programes anuals

els que concreten les operacions estadístiques cada any s?han de dur a terme en

desenvolupament d?aquest Pla, [?]. Per tant aquesta avaluació econòmica s?haurà de

concretar a través dels esmentats programes. D?altra banda explica que l?IBESTAT té accés

gratuït a dades d?origen a través de convenis amb entitats públiques i ?sense un cost

econòmic rellevant». No obstant això, afegeix també el següent: «[...] només comporten

una despesa afegida les enquestes pròpies o les ampliacions de mostra d?enquestes externes

sobre les quals es generen operacions pròpies. [...] Un altre element a considerar és el

referent a la difusió de les dades, el qual es minimitza a través dels webs del Govern o de

cada Conselleria, i el web interactiu de l?IBESTAT, el qual sí requereix un manteniment

específic». Per tant, des del punt de vista pressupostari hem d?advertir aquí que, si existeix

una despesa econòmica derivada del Projecte de decret, com així es reconeix clarament a

l?estudi, tot i què sigui mínima, aquesta s?ha de valorar. Per tant, la vessant pressupostària

de l?estudi és insuficient i s?ha de completar. Altrament, des del punt de vista de la vessant

social, hem d?advertir aquí que l?estudi econòmic no l?analitza, i la mera manifestació en

abstracte, a altres apartats de la memòria, relativa a què el Projecte simplificarà els

processos estadístics i que vol introduir noves tecnologies en la captació de dades

estadístiques no és suficient. Altrament, s?ha de tenir en compte que, per les dades ens que

ens trobam (octubre) l?Avantprojecte de pressuposts generals es troba ja en tramitació; per

aquest motiu, s?hauria de preveure la despesa derivada d?aquest Projecte de decret en

l?exercici pressupostari vinent.

Arribats a aquest punt hem de recordar aquí que el Consell d'Estat en el seu Dictamen

núm.132/2014, de 20 de febrer, va valorar l'impacte econòmic d?un projecte reglamentari

estatal i va exigir una memòria, acurada, d'impacte econòmic del projecte, suficient, i que

permetés valorar la seva especial transcendència, sobretot quan, com en aquell cas,

s'innovava l'ordenament jurídic.

Altrament aquest Consell Consultiu, en el Dictamen 74/2014 ?seguint la doctrina del

Tribunal Suprem? va fer un resum sobre la necessitat que la memòria econòmica dels

projectes normatius estigués ben raonada i suficientment argumentada. En concret, va

subratllar que:

? L'estudi econòmic és un tràmit preceptiu i essencial en l'elaboració de qualsevol norma

que tingui implicacions econòmiques i fins i tot quan es tracti d'aspectes no quantificables.

? L'estudi econòmic ha de mostrar i analitzar (encara que de manera succinta) els efectes

econòmics en els destinataris de la norma; efectes que poden ser més o menys beneficiosos

i més o menys quantificables. L'anàlisi de l'impacte normatiu requereix aquí valorar els

aspectes econòmics de la norma.

? El cost públic i la repercussió pressupostària són dos dels aspectes que s'han de valorar,

sobretot quan es creen o modifiquen òrgans. Per això, és exigible un estudi econòmic que

atengui la repercussió pressupostària quan es creen o modifiquen òrgans administratius (no

és el cas que ens ocupa).

? No hi ha inconvenient en el fet que l'estudi econòmic sigui una part de la memòria

d'anàlisi d'impacte normatiu, sempre que això no suposi eludir cap dels requisits exigibles

a l'estudi econòmic.

Així mateix, en el seu Dictamen 84/2014, el Consell Consultiu recorda que aquest estudi

econòmic no només s'ha de referir a la perspectiva pressupostària de la norma, sinó que

també ha de tenir en compte i ha de valorar el possible impacte socioeconòmic derivat de

la seva aprovació. És a dir, l'estudi econòmic va més enllà del cost pressupostari de la

norma i ha de reflectir la repercussió econòmica de la norma sobre el sector o l'activitat que

regula.

Per tant, abans que el Consell de Govern aprovi el Projecte de decret, s?haurà d?incorporar

una memòria econòmica complementària en els termes exposats. Aquesta observació

resulta essencial per a l?ús de la fórmula ritual «d?acord amb el Consell Consultiu» ex

article 4.3 de la Llei 5/2010, de 16 de juny.

b) L?estudi de càrregues administratives, que també consideram insuficient. En aquest

estudi, inserit a un altre apartat de la Memòria d?impacte normatiu, el vicepresident

conclou que del Projecte no se?n deriven càrregues per als ciutadans, si bé manifesta que,

quan les operacions estadístiques s?hagin de materialitzar a través d?enquestes pròpies o

ampliacions de mostra,només suposaran l?obligatorietat de respondre als qüestionaris si

així s?estableix. Més endavant afirma també que els tràmits o les càrregues que se?n

deriven per a l?Administració «[...] són les necessàries per complir amb les exigències

imposades per la normativa en matèria d?estadística». Per tant, atès l?exposat, resulta clar

aquí també que del Projecte se?n deriven càrregues, tant per als ciutadans com per a

l?Administració, tot i què pugin ser necessàries, i que aquestes no consten valorades, per la

qual cosa s?han de valorar. A l?hora de valorar-les cal tenir en compta aquí també que la

Conselleria impulsora d?aquesta norma haurà de comparar les càrregues derivades d?aquest

Projecte pel qual s?aprova el tercer Pla d?Estadística per a les IB amb les càrregues

derivades de la normativa vigent (el Decret 18/2014, de 25 d?abril, pel qual s?aprova el Pla

d?Estadística de les Illes Balears 2014-2017), això, a efectes de poder concloure que amb la

regulació projectada fomenta la simplificació administrativa atès que facilita l?obtenció de

la informació per part dels ciutadans. Per tant, abans que el Consell de Govern aprovi el

Projecte de decret haurà d?incorporar també a l?expedient un estudi de càrregues

administratives complementari en els termes exposats i elaborat de conformitat amb

l?Acord de Consell de Govern de 16 de març del 2012 pel qual es determinen el contingut i

el sistema d?elaboració d?aquest estudi. Aquesta observació també és essencial per a l?ús de

la de la fórmula ritual «d?acord amb el Consell Consultiu» ex article 4.3 de la Llei 5/2010,

de 16 de juny.

Tercera

Tal com s?avançat, el Projecte de decret que s?examina té per objecte aprovar el Pla

d?Estadística de les Illes Balears per als anys 2018-2021.

Arribats a aquest punt i en relació amb aquesta matèria, hem de dur a col·lació aquí el que

varem dir, des del punt de vista competencial, en el nostre anterior Dictamen 27/2014,

relatiu al Projecte de decret pel qual s?aprova el Pla d?Estadística de les Illes Balears

2014-2017 (sego Pla) on sostinguérem el següent:

El vigente Estatuto de Autonomía de 2007 (aprobado por la Ley Orgánica 1/2007, de 28

de febrero), en su artículo 30.32, atribuye a la comunidad autónoma, con mayor

amplitud que la redacción del precepto estatutario anterior (el art. 10.28 de la Ley

Orgánica 2/1983), competencia exclusiva «en materia de estadística de interés para la

comunidad autónoma y en la organización y gestión de un sistema estadístico propio».

En el ámbito autonómico se promulga la Ley 3/2002, de 17 de mayo, de Estadística de

las Illes Balears.

Es indudable, pues, la virtualidad del título competencial de la comunidad autónoma

para dictar la norma que se propone.

En relación con la cuestión de si la norma que se dictamina («aprobación del Plan de

Estadística de las Illes Balears 2010-2013») puede ser aprobada, como se pretende,

mediante decreto del Gobierno, procede destacar que, aunque la citada Ley autonómica

3/2002, de 17 de mayo, de Estadística de les Illes Balears, en su artículo 17.1, estableció

que «el Plan de Estadística es el instrumento de promoción, ordenación y planificación

de la actividad estadística de interés para la comunidad autónoma de las Illes Balears»;

y en su art 17.2 que «el Plan de Estadística de las Illes Balears se ha de aprobar por ley

[?]», posteriormente la Ley 1/2010, de 17 de mayo, de modificación de la Ley 3/2002,

de 17 de mayo, de Estadística de las Illes Balears, dispuso, sustituyendo el criterio de la

norma que modificaba, que «el Plan de Estadística de las Illes Balears se ha de aprobar

por decreto del Consejo de Gobierno [?]».

No ofrece duda alguna que el Gobierno de las Illes Balears puede aprobar, mediante

decreto, la norma propuesta.

Altrament, en la consideració jurídica quarta del Dictamen anterior, el Consell Consultiu

examinà novament els títols competencials que atribuïen a la comunitat autònoma de les

Illes Balears competències sobre la matèria i conclogué, en els mateixos termes, el següent:

El Consejo Consultivo estima que la estadística autonómica de las Islas Baleares, por su

mismo alcance territorial y por el interés general atendido, compete ?en exclusiva? al

Gobierno de las Islas Baleares en virtud del mismo artículo 30.32 en conexión con los

artículos 57.1 (política general de la Comunidad Autónoma); 58.1 (competencias

reglamentarias del Gobierno); 69 (cláusula de cierre del sistema); 83 (principio de

territorialidad) y 84 (función ejecutiva de las competencias propias), todos del Estatuto

de Autonomía. Nada impide que los consejos insulares suministren la información (o las

entidades municipales incluso) y, por supuesto, que la información estadística se

desagregue por islas. Ello es propio de las operaciones estadísticas (al igual que pueden

solicitarse datos de otras administraciones y de los ciudadanos ?sin ninguna alteración

ni referencia competencial). Ni el suministro de los datos ni el tratamiento desagregado

de los mismos por islas otorga ninguna competencia específica estadística a los consejos

insulares quienes, por supuesto, pueden programar la estadística de interés insular o

ligada a los servicios públicos en los que ostentan titularidad o competencias. Por otro

lado, debemos dejar sentado que las operaciones estadísticas ?desde la perspectiva de

tratamiento de datos de los servicios públicos propios (por ejemplo, las licencias en

suelo rústico, o las adopciones o acogimientos de conocimiento de cada Consejo

Insular)? son parte de las competencias de gestión y ejecución de una determinada

materia que, por supuesto, exige apoyo normativo en el Estatuto de Autonomía (artículo

70) y en la legislación de transferencias ?si se trata del sistema anterior a 2007? o en

algún Decreto de traspaso tal como exige el artículo 70 del Estatuto, lo cual además

entra dentro de la lógica puesto que sólo podrá efectuar operaciones estadísticas sobre

una materia quien ejerce la potestad de ejecución (incluyendo gestión, inspección y

régimen sancionador).

La doctrina anteriorment exposada es pot traslladar ara al present cas, en tractar-se aquest

d?un projecte de disposició reglamentària de la mateixa naturalesa que l?anterior (que

aprovava el segon Pla), per la qual cosa hem de concloure que no hi ha dubtes de què el

Govern de les Illes Balears pot aprovar aquest Projecte en exercici de la potestat

reglamentària que té atribuïda sobre una matèria ?l?estadística? que és competència

exclusiva de la comunitat autònoma de les Illes Balears, en virtut de l?article 30.32 de

l?Estatut d?Autonomia de les Illes Balears i dels altres títols competencials que hem

relacionat abans, en el nostre anterior Dictamen. Tot això sense perjudici de recordar aquí

que correspon als consells insulars la funció executiva i de gestió en matèria d?

«estadístiques d?interès insular», d?acord amb l?article 71.3 del nostre text estatutari.

Quarta

El marc normatiu en el qual s?insereix la matèria objecte d?aquest Projecte que s?examina

està format essencialment per:

a) En l?àmbit europeu

? Reglament (CE) núm.223/2009 del Parlament Europeu i del Consell d?11 de març de

2009 i, més en concret, el seu article 11 que estableix un Codi de Bones Pràctiques de les

Estadístiques Europees, al qual el Projecte que s?examina es vol adequar.

? Reglament (CE) núm.2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d?abril de

2016, relatiu a la protecció de les persones físiques en el que respecta al tractament de les

seves dades personals i a la lliure circulació d?aquestes dades i pel qual es deroga la

Directiva 95/45/CE, atès que va entrar en vigor el passat dia 25 de maig de 2018.

b) En l?àmbit estatal

? L?article 149.1.31º de la Constitució espanyola, que atribueix a l?Estat competència

exclusiva en matèria de: «Estadística para fines estatales».

? La Llei 2/1989, de 9 de maig, de la Funció Estadística Pública, aprovada per l?Estat en

desenvolupament de la competència anterior i, més en concret, destacar el seu

article 2 ?que disposa que aquesta llei regula la planificació i elaboració d?estadístiques

per a fins estatals i les relacions en matèria estadística amb les comunitats autònomes i

entitats locals, així com amb la Comunitat Europea? i el seu article 3 per quan disposa:

Artículo 3.

1. La regulación contenida en la presente Ley será de aplicación general a todas las

Administraciones Públicas en relación a las estadísticas para fines estatales a que se

alude en el Capítulo I del Título I.

2. En relación con las estadísticas para fines de las Comunidades Autónomas, la

presente Ley será de aplicación directa, con las salvedades que en ella se contemplan,

para las Comunidades Autónomas que tengan competencia de desarrollo legislativo y

ejecución o solamente de ejecución y se aplicará supletoriamente, de conformidad con

lo establecido en el artículo 149.3 de la Constitución, en las Comunidades Autónomas

que tengan competencia exclusiva en materia estadística.

? La Llei 14/2010, de 5 de juliol, sobre les infraestructures i els serveis d?informació

geogràfica a Espanya.

c) En l?àmbit autonòmic

? L?Estatut d?Autonomia de les Illes Balears i, més en particular, cal citar aquí el seu

article 30.32 que atribueix a la nostra Comunitat Autònoma competència exclusiva en

matèria de: «Estadístiques d?interès per a la comunitat autònoma. Organització i gestió

d?un sistema estadístic propi».

? La Llei 3/2002, de 17 de maig, d?estadística de les Illes Balears, modificada per la

Llei 1/2010, de 17 de maig, i per la Llei 5/2017, de 25 de juliol. Més en concret, cal citar el

seu article 17, per qual estableix que el Pla d?Estadística de les Illes Balears és l?instrument

de promoció, d?ordenació i de planificació de l?activitat estadística d?interès per a la

comunitat autònoma de les Illes Balears, i que s?ha d?aprovar per Decret de Consell de

Govern. Aquest mateix precepte disposa quin ha de ser el contingut mínim d?aquest Pla

que tindrà una durada de quatre anys, si no se n?estableix la seva vigència, quedant

prorrogat fins a l?entrada en vigor del següent pla, en els casos en què no se n?hagi aprovat

un nou pla quan venci el vigent. Així mateix el seu article 18 disposa que el Pla

d?Estadística de les Illes Balears s?ha de desenvolupar mitjançat programes anuals

d?estadística, els quals s?han d?aprovar per acord de Consell de Govern. Aquesta Llei

regula també l?obtenció de dades (art.20), la metodologia (art.21) i la desagregació

territorial (art.22), així com regula també, en el seu Títol III, el Sistema Estadístic de les

Illes Balears, consistent en el conjunt ordenat dels ens i òrgans que duen a terme activitats

estadístiques d?interès de la comunitat autònoma de les Illes Balears. D?altra banda la Llei

regula, en el seu article 30, la Comissió Assessora d?Estadística, com un òrgan consultiu i

de participació autonòmic sobre la matèria, així com crea també i regula el funcionament

de l?Institut d?Estadística de les Illes Balears (IBESTAT), en els seus articles 32 a 37,

configurada com una entitat autònoma de caràcter administratiu, adscrita a la Conselleria

competent en economia, i a qui assigna, entre d?altres funcions, l?elaboració de

l?avantprojecte del Pla d?estadística de les IB en col·laboració amb la resta d?unitats del

Sistema Estadístic de les Illes Balears, així com la gestió del Registre de Població de les

Illes Balears.

? Decret 81/2006, de 15 de setembre, pel qual es regula l?organització, la composició i el

funcionament de la Comissió Assessora d?Estadística de les Illes Balears.

? Decret 18/2007, de 5 d?octubre, d?organització i funcionament de l?Institut d?Estadística

de les Illes Balears (modificat pel Decret 15/2008, de 15 de febrer).

? Decret 18/2014, de 25 d?abril, pel qual s?aprova el Pla d?Estadística de les Illes Balears

2014-2017, aprovat per Consell de Govern amb una vigència de 4 anys, fins al 31 de

desembre de 2017 (si bé ha quedat prorrogat fins a l?entrada en vigor del nou Pla, perquè

així ho disposa la Llei balear d?estadística).

Cinquena

Pel que fa a la seva estructura, el Projecte de decret sotmès a consulta consta d?un

preàmbul, on es justifica l?oportunitat de la regulació projectada i el marc normatiu en el

qual s?insereix, un article únic ?que n?aprova el contingut del Pla d?estadística de les Illes

Balears 2018-2021?; una disposició addicional ?que preveu, en els mateixos termes que

ho feia el segon Pla, que un cop exhaurida la vigència d?aquest Pla l?Institut d?Estadística

de les Illes Balears elabori, en sis mesos, un informe d?avaluació i justificació del grau de

compliment d?aquest Pla?; una disposició final primera ?mitjançant la qual autoritza al

conseller de Treball, Comerç i Indústria perquè dicti les disposicions necessàries per

desplegar aquest Decret? i una disposició final segona, relativa a la seva entrada en vigor

(a l?endemà de la seva publicació en el BOIB). Així mateix, el contingut del Pla ve recollit

en set Annexos, que estableixen:

? Annex I: «Pla d?Estadística de les Illes Balears 2018-2021. Establiment d?objectius i

regulació dels procediments que s?han de dur a terme per a l?execució del Pla». Aquest

Annex conté 30 articles i ve a desenvolupar els principis sobre la matèria que regula La llei

balear d?estadística, així com regula el desenvolupament del Pla a través de programes

anuals, la coordinació, les unitats estadístiques, les dades i operacions estadístiques i la

cessió de dades entre unitats integrants del Sistema Estadístic de les Illes Balears.

? Annex II: Relaciona les operacions estadístiques integrades en el Pla d?Estadística de

les Illes Balears 2018-2021 ordenades per àrea i secció temàtica.

? Annex III: Relaciona les activitats estadístiques incloses en el Pla i ordenades per òrgan

responsable de la seva execució.

? Annex IV: Estableix la classificació de les activitats estadístiques per àrees i seccions

temàtiques, atorgant-les un codi de tres dígits.

? Annex V: Indica els elements de garantia i classificació d?activitats estadístiques. Més

en concret defineix els elements i conceptes tècnics que integren la fitxa d?inventari de

l?activitat estadística.

? Annex VI: Estableix els elements de garantia i classificació d?activitats estadístiques

i,més en concret, proposa l?estructuració del document metodològic (que, juntament amb la

fitxa, constitueixen el projecte tècnic de cada una de les activitats estadístiques).

? Annex VII: Conté el calendari de difusió estadística, per donar a conèixer als usuaris

amb quina periodicitat podran accedir a les dades de les estadístiques oficials de la

comunitat autònoma.

Arribats a aquest punt i analitzat el contingut del Projecte, aquest òrgan de consulta

conclou que aquest s?adequa a la legalitat atès que s?ajusta, en línies generals, al marc

normatiu en el qual s?insereix i, més en concret, en l?àmbit autonòmic, a la Llei 3/2002, de

14 de maig, d?estadística de les Illes Balears que parcialment desplega i que constitueix la

llei de capçalera en aquesta matèria. En conseqüència aquest òrgan de consulta no formula

observacions sobre la part dispositiva de la regulació projectada.

No obstant això, en relació amb la part expositiva del Projecte consideram convenient

incloure la cita, en el preàmbul, del Decret 18/2014, pel qual s?aprovà el Pla d?Estadística

de les Illes Balears 2014-2017 (segon Pla), que s?ha prorrogat fins a l?entrada en vigor del

nou Pla i fer referència també al resultat de l?informe d?avaluació i justificació del grau de

compliment del segon Pla, que l?Institut Nacional d?Estadística (IBESTAT) havia

d?elaborar en sis mesos, i que justificaria la necessitat d?elaborar aquest tercer Pla. Atès

que, d?altra banda, aquest informe no consta incorporat a l?expedient, també consideram

convenient que s?incorpori per completar-lo abans de què el Consell de Govern aprovi

aquest Decret. Aquesta observació és essencial.

III. CONCLUSIONS

1ª. Està legitimada la presidenta de les Illes Balears per demanar el present dictamen i és

competent el Consell Consultiu per emetre?l, amb caràcter preceptiu.

2ª. Pel que fa al procediment, cal que abans de que el Consell de Govern aprovi el decret

s?incorpori a l?expedient una memòria econòmica complementària i un estudi de càrregues

administratives també complementari, en el sentit establert a les observacions essencials

recollides en la consideració jurídica segona del present dictamen.

3ª. Per a l?ús de la fórmula ritual «d?acord amb el Consell Consultiu», s?hauran de tenir en

compte les observacions formulades amb caràcter essencial a la consideració jurídica

segona d?aquest dictamen i a la consideració jurídica cinquena.

Palma, 16 d'octubre de 2018