Resolución del Tribunal A...re de 2022

Última revisión
20/12/2022

Texto

Resolución del Tribunal Administrativo de Recursos Contractuales de Cataluña 358/2022 de 20 de diciembre de 2022

Resolución

Relacionados:

Voces

Jurisprudencia

Prácticos

Formularios

Resoluciones

Temas

Legislación

Tiempo de lectura: 84 min

Órgano: Tribunal Administrativo de Recursos Contractuales de Cataluña

Fecha: 20/12/2022

Num. Resolución: 358/2022

Contestacion

Carrer del Foc, 57

08038 Barcelona

Tel. 938 842 038

Barcelona, 20 de desembre de 2022

Resolució núm.: 358/2022 (recurs N-2022-0171)

Vist el recurs especial en matèria de contractació presentat per J.A.M.P. en nom i

representació de l?empresa LIMPTRES, SL contra la resolució d?adjudicació del lot 2 de la

licitació de l?acord marc dels serveis de neteja que tramita la COMISSIÓ CENTRAL DE

SUBMINISTRAMENTS (expedient CCS 2022 1), a data d?avui, aquest Tribunal ha adoptat la

resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

PRIMER. En data 20 de juliol de 2021, la COMISSIÓ CENTRAL DE SUBMINISTRAMENTS

(en endavant, CCS o òrgan de contractació) va publicar l?anunci de licitació de l?acord marc

de referència en el Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE) S138 i en el perfil de contractant

allotjat a la Plataforma de serveis de contractació pública de la Generalitat de Catalunya, a

través del qual va posar a disposició dels interessats el plec de clàusules administratives

particulars (PCAP) i el plec de prescripcions tècniques (PPT), entre altra documentació

contractual.

Es tracta d?un acord marc dividit en tretze lots i a subscriure amb diverses empreses en

cadascun d?ells.

SEGON. A la licitació es van presentar un total de 58 empreses, entre elles LIMPTRES, SL

(en endavant, LIMPTRES), qui va presentar oferta per als lots 1 al 10.

TERCER. En el transcurs de la valoració de les ofertes avaluables mitjançant criteris

automàtics, en data 26 de gener de 2022, la mesa de contractació es va reunir amb la voluntat

de resoldre dubtes relatius a la valoració dels criteris d?adjudicació del sobre C [sic]. En l?ordre

del dia de la citada mesa consten diversos acords en relació a la valoració dels criteris

avaluables mitjançant fórmules automàtiques. Concretament, en referència a la clàusula 7.3

del PPT i l?apartat 1 de l?Annex 7 del PCAP, pel que fa al subcriteri d?hores lectives de formació

del personal (que s?incardina en el si del criteri formació del personal) es va tractar l??aplicació

estricta del que planteja el PCAP? en relació amb la no-valoració dels centres que no estiguin

dins l?àmbit territorial del lot que es valora.

QUART. En l?acta de la mesa de contractació de 24 de febrer de 2022, de validació de les

puntuacions corresponents als criteris d?adjudicació del sobre C, i sobre la base del criteri

assumit per la mesa en la sessió de 26 de gener de 2022, es va realitzar la valoració de les

proposicions. En relació amb la puntuació de la proposta de LIMPTRES (Plica 31) es fa

constar el següent:

?L'Annex núm. 7.1 no inclou cap centre de formació a la resta de la província de Barcelona (lot

2). Per tant, en aquest lot es puntua únicament la formació a distància (8 hores x 1 punt).?

CINQUÈ. En data 12 d?abril de 2022, l?òrgan de contractació va adjudicar tots els lots de la

licitació de referència. Pel que fa al lot 2, les vint-i-cinc empreses que hi van resultar

homologades, segons l?ordre de la puntuació obtinguda, van ser les següents:

La resolució d?adjudicació va ser notificada a les empreses licitadores i publicada en el perfil

de contractant el mateix 12 d?abril de 2022, donant-se per notificada LIMPTRES en aquesta

data de la seva no-homologació per al lot 2.

SISÈ. En data 2 de maig de 2022, LIMPTRES va presentar, mitjançant petició genèrica al

registre electrònic del departament d?Economia i Hisenda, amb destí al Tribunal, recurs

especial en matèria de contractació contra l?esmentat acord d?adjudicació del lot 2.

En síntesi, la recurrent discrepa de la interpretació realitzada per part de la mesa de

contractació de la clàusula 7.3 PPT i de l?apartat 1 de l?Annex 7 del PCAP, pel que fa al

subcriteri d?hores lectives de formació del personal, per la qual únicament es tenen en compte

els centres de formació (propis o externs) ubicats dins l?àmbit territorial de cada un dels lots

en què es participi, excloent-hi en el lot 2 la ciutat de Barcelona, al·legant al respecte:

- Ambigüitat del redactat del plec, en l?annex núm. 7.1, del qual afirma que admet

interpretacions diferents respecte al contingut de l?oferta relativa a les hores de formació

presencial del personal.

- Vulneració del principi d?igualtat de tracte i no-discriminació en la valoració del sobre C.

Afirma que algunes de les empreses licitadores en el lot 2 van rebre sol·licituds

d?aclariments per part de la mesa respecte del contingut de l?annex núm. 7.1, mentre que

LIMPTRES no en va ser requerida, i entén que sí hauria d?haver-ne estat objecte. D?haver

estat així, afirma que hauria pogut demostrar que sí disposava de centres de formació en

l?àmbit territorial del lot 2.

- Disconformitat amb la interpretació realitzada per la mesa respecte l?àmbit territorial dels

lots, i l?obligatorietat de disposar d?un centre en l?àmbit territorial de cada lot. La recurrent

ho entén incongruent amb la voluntat establerta en els plecs relativa a la millor coordinació

del servei, així com respecte al sentit literal del plec.

Per aquests motius, la recurrent sol·licita, juntament amb la suspensió del procediment fins a

la resolució del recurs, que s?anul·li l?adjudicació del lot 2 i es recalculin correctament els

adjudicataris d?aquest lot.

SETÈ. En data 3 de maig de 2022, la Secretaria Tècnica del Tribunal va comunicar el recurs

a la CCS i va sol·licitar-li la remissió de l?expedient de contractació i l?informe corresponent,

d?acord amb la normativa d?aplicació.

VUITÈ. En data 5 de maig 2022, la CCS va trametre al Tribunal l?expedient de contractació i

l?informe, amb el qual sol·licita la desestimació del recurs sobre la base dels motius següents

- Impossibilitat de recórrer els plecs a través d?un recurs contra l?adjudicació quan no s?ha

interposat recurs contra els primers.

- El requisit d?obligatorietat d?ubicació dels centres de formació dins l?àmbit territorial de

cada un dels lots no fou introduït ex novo durant la licitació i un cop obertes les

proposicions, sinó que es troba recollit fins en tres ocasions en els plecs de l?acord marc

CCS 2022 1. En aquest sentit, en data 26 de gener de 2022 la mesa de contractació

únicament va procedir a ratificar el criteri ja establert de manera clara en els plecs davant

la manca de compliment d?aquest requisit per part d?algunes de les propostes presentades

en la licitació. Igualment, recorda que la mateixa situació respecte d?altres lots s?ha

interpretat d?idèntica manera, a fi de garantir la igualtat de tracte i la no discriminació entre

els licitadors.

- Improcedència d?obertura d?un tràmit d?aclariment amb LIMPTRES, en tant que la seva

oferta era clara. Ultra això, addueix que un tràmit d?al·legacions no pot ser una segona

instància de presentació de nova documentació que complementi l?oferta realitzada

inicialment, com pretén la recurrent.

NOVÈ. En el període d?al·legacions obert a les parts interessades, va fer ús del tràmit en

l?empresa LIMASA MEDITERRÁNEA, SA (LIMASA) presentant un escrit en virtut del qual

al·lega que es veu perjudicada pels mateixos motius adduïts per LIMPTRES i, en aquest sentit,

entén que per al criteri de formació presencial del lot 2 han de ser admesos i valorats els

centres de formació ubicats a la ciutat de Barcelona, motiu pel qual està d?acord amb la

sol·licitud de la recurrent que es deixin sense efectes els actes impugnats i es retrotraguin les

actuacions al moment de la valoració del criteri de la formació del personal, però a fi que es

realitzi una nova valoració de totes les propostes de les empreses afectades pel criteri assumit

per la mesa i es classifiquin en el lloc que els correspongui segons la puntuació total que

obtinguin.

FONAMENTS JURÍDICS

PRIMER. Aquest Tribunal resulta competent per conèixer del recurs especial en matèria de

contractació, de conformitat amb l?article 46.2 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de

contractes del sector públic, per la qual es transposen a l?ordenament jurídic espanyol les

directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de

2014 (LCSP), la disposició addicional quarta de la Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures

fiscals i financeres de la Generalitat de Catalunya, i el Decret 221/2013, de 3 de setembre, pel

qual es regula el Tribunal i s?aprova la seva organització i el seu funcionament (Decret

221/2013).

SEGON. L?acord marc objecte d?examen es tramita per un poder adjudicador, ve qualificat en

els plecs com a acord marc de serveis i el seu valor estimat és de 166.731.929,71 euros,

dividit en tretze lots, dels quals el lot 2 afectat pel recurs, representa un valor estimat de

39.917.220,26 euros.

D?acord amb aquestes dades, l?acord marc impugnat és susceptible del recurs especial en

matèria de contractació, d?acord amb l?article 44.1 b) de la LCSP.

TERCER. El recurs es dirigeix contra la resolució d?adjudicació del lot 2 contracte que

s?acompanya amb el recurs, per bé que per causa dels actes previs de valoració, puntuació i

classificació final de les ofertes que li van servir de base, que és un acte objecte del recurs

especial en matèria de contractació segons l?article 44.2 c) de la LCSP i la seva interposició

produeix ope legis l?efecte de suspendre-la automàticament ex articles 53 de la LCSP i 21.3

del Reial decret 814/2015, d?11 de setembre, pel qual s?aprova el Reglament dels

procediments especials de revisió de decisions en matèria contractual, sense que calgui el

pronunciament exprés d?aquest Tribunal.

QUART. El Tribunal aprecia que la part recurrent, en atenció a les al·legacions i la petició del

recurs, l?estimació de les quals li poden reportar quedar entre les vint-i-cinc millors puntuades

en la classificació de les proposicions del lot 2, té drets i interessos afectats per l?acte que

impugna i, per tant, la necessària legitimació activa per interposar el recurs, d?acord amb els

articles 48 de la LCSP i 16 del Decret 221/2013.

La seva representació també ha quedat acreditada per actuar en aquest procediment de

recurs, de conformitat amb l?article 51.1 a) de la LCSP.

CINQUÈ. El recurs s?ha presentat dins del termini de quinze dies hàbils que estableix l?article

50.1 de la LCSP. També s?ha presentat en forma, ja que compleix els requisits establerts a

l?article 51.1 de la LCSP.

Pel que fa a l?escrit presentat per LIMASA durant el tràmit d?al·legacions, convé recordar que

aquest tràmit de l?article 56.3 de la LCSP ve concebut per tal de donar compliment al mandat

constitucional garant de l?audiència als interessats establert a l?article 105.3 de la Constitució

espanyola, sense que el seu atorgament comporti per se una via de reconvenció o

d?impugnació (en aquest sentit, entre d?altres, les resolucions 185/2022, 142/2022, 54/2022,

44/2022, 223/2021, 221/2021, 181/2020, 70/2020 i 355/2019).

De les actuacions que consten al Tribunal, es té constància que LIMASA ha interposat recurs

especial en el marc d?aquest expedient de contractació (N-2022-0170) que serà objecte de la

corresponent anàlisi i resolució en el procediment corresponent, sense que puguin ser

tractades en seu del present procediment de recurs les al·legacions de fons i pretensions

plantejades per LIMASA en el tràmit d?al·legacions, en tant que l?abast del pronunciament del

Tribunal ve delimitat pel propi petitum del recurs N-2022-0171, com no pot ser d?una altra

manera per exigències del principi de congruència que ha de presidir les resolucions del

Tribunal ex article 57.2 de la LCSP.

SISÈ. Amb caràcter previ a l?anàlisi de les al·legacions de la recurrent, i a fi de centrar el nucli

material de la controvèrsia, convé reproduir els termes en què s?ha regulat el subcriteri d?hores

lectives de formació del personal (que s?incardina en el si del criteri formació del personal) i

com ha procedit la mesa de contractació en la seva valoració, per concloure si aquesta ha

estat correcta en la proposició de LIMPTRES.

El citat criteri ve establert a l?apartat L del quadre de característiques del contracte (QC) inclòs

en el PCAP i detallat en l?Annex núm. 7 en aquests termes:

Les empreses havien de formular la seva oferta formativa seguint el model establert en l?Annex

núm. 7.1 del PCAP, que contenia les indicacions següents:

Per tant, consta com la puntuació de les hores lectives de formació varia en funció de si l?oferta

era per a formacions presencials o no presencials. I, en relació amb la formació presencial, el

mateix PCAP destaca que la mateixa s?ha de dur a terme en centres de formació ubicats dins

l?àmbit territorial del lot en què s?està participant.

En aquest sentit, i per a major aprofundiment, l?apartat 7.3 del PPT disposa que el mandat

segons el qual els centres formatius s?ubiquin en el mateix àmbit territorial del lot obeeix a la

necessitat de garantir una adequada coordinació del servei amb les necessitats de formació:

Dels preceptes reproduïts ut supra, que constitueixen lex inter partes i vinculen tant a les

empreses licitadores ex article 139.1 de la LCSP com a l?òrgan de contractació, per a aquest

Tribunal resulta de manera inequívoca que els plecs rectors de la licitació demanen, per tal de

poder optar a la puntuació relativa a formació presencial, que els centres de formació que

s?ofereixin, propis o externs, estiguin ubicats en l?àmbit territorial del lot a què s?opti.

Així, el debat se centra, doncs, en la definició i interpretació de l?àmbit territorial que consta en

la denominació dels lots.

Doncs bé, en l?apartat C del QC del PCAP es comprova que l?objecte de l?acord marc es

divideix en els lots següents:

De la seva lectura s?observa clarament, en la línia informada per l?òrgan de contractació, que

tots tretze lots s?estructuren en clau territorial, en el benentès que així ho són, essencialment,

sis lots (lots 1 a 6) i la resta presenten la característica de venir articulats addicionalment, en

termes materials, a raó de centres penitenciaris i centres educatius de justícia juvenil del

Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya (lots 7 a 10) o a raó de la seva reserva

a centres especials de treball d?iniciativa social i empreses d?inserció (lots 11 a 13).

La conjunció de la denominació territorial de tots els lots porta a entendre que els àmbits

territorials definits en l?acord marc són set:

- La ciutat de Barcelona: lot 1.

- La resta de la província de Barcelona: lot 2.

- La província de Barcelona: lots 7 i 11.

- La província de Girona: lots 3, 8 i 12.

- La província de Lleida: lots 4, 9 i 13.

- La província de Tarragona: lots 5 i 10.

- La ciutat de Madrid: lot 6.

i que, pel que fa exclusivament al lot 2, en el qual no concorre cap criteri material addicional,

existint el lot 1 cenyit únicament a la ciutat de Barcelona, no pot entendre?s d?una altra manera

que referit a la resta de ciutats de la província de Barcelona, ja que, altrament, ambdós serien

coincidents i proclius a donar lloc a una duplicitat de proposicions en una mateixa licitació

?que és motiu d?exclusió- contrària a les determinacions de l?article 139.3 de la LCSP.

Establertes així les bases per a la valoració del citat criteri, és necessari reproduir en quins

termes va realitzar LIMPTRES la seva oferta per al lot 2 (document [20] 654 de l?arbre de

tramitació de l?expedient tramès al Tribunal). Concretament, declara al seu annex núm. 7.1

que l?empresa es compromet a impartir 8 hores de formació presencial per treballador/a i 8

hores de formació a distància per treballador/a, i en el cas de la formació presencial especifica,

per a tots els lots en què participa (lots 1 a 10), els centres on s?impartirà la formació (indicant

per cada centre el nom, l?adreça i el municipi).

Així, de l?oferta de LIMPTRES s?observa que inclou un centre de formació ubicat a la ciutat de

Barcelona ?codi postal 08013- (àmbit territorial dels lots 1 i 7), un centre de formació ubicat a

la ciutat de Girona ?codi postal 17003- (àmbit territorial dels lots 3 i 8), un centre de formació

ubicat a la ciutat de Tarragona ?codi postal 43003- (àmbit territorial dels lots 5 i 10), un centre

de formació ubicat a la ciutat de Lleida ?codi postal 25007- (àmbit territorial dels lots 4 i 9) i un

centre de formació ubicat a la ciutat de Madrid (àmbit territorial del lot 6). Per tant, s?observa

que no inclou cap centre de formació ubicat a la resta de la província de Barcelona, que és

l?àmbit territorial del lot 2.

En aquest punt, de l?examen de l?expedient de contractació es desprèn que la mesa de

contractació, atenent al fet que diversos licitadors havien presentat propostes sense que hi

constessin centres per a cadascun dels àmbits territorials previstos en el PCAP en què havien

formulat oferta, va decidir reunir-se en data 26 de gener de 2022 per confirmar les bases de

valoració del criteri en qüestió, en els termes que s?han exposat anteriorment (el ressaltat és

nostre):

?1. Els centres de formació (propis o externs) hauran d?estar ubicats dins l?àmbit

territorial de cada un dels lots a què participi l?empresa licitadora. La Mesa considera

necessari l?aplicació estricta del que planteja el PCAP, per tant no es valoraran els centres que

no estiguin dins de l?àmbit territorial del lot que es valora. Així si en el lot núm. 1 ? Serveis de

neteja a la ciutat de Barcelona, per exemple, s?assenyala un centre de formació a un altre

municipi, encara que a prop de la ciutat de Barcelona, aquest no podrà ser valorat. Igualment

succeirà en la situació contraria, en el lot núm. 2 ? Serveis de neteja a la resta de la província

de Barcelona, no es valorarà un centre de formació ubicat a la ciutat de Barcelona.?

Atenent l?anterior, de l?oferta de LIMPTRES per al lot 2 la mesa de contractació va puntuar

únicament la formació a distància (8 hores a raó d?1 punt cadascuna), no comptabilitzant cap

punt en concepte de formació presencial per raó de no haver ofert cap centre propi o extern

en l?àmbit territorial del citat lot, això és, ubicat en la resta de la província de Barcelona.

SETÈ. Efectuades aquestes precisions, les qüestions que escau dilucidar es poden resumir

en els següents punts:

1. Ambigüitat o foscor del redactat del plec, especialment de l?annex núm. 7.1, respecte a

l?oferta relativa a les hores de formació presencial del personal.

2. Vulneració del principi d?igualtat de tracte i no-discriminació en la valoració del sobre C, en

haver permès la mesa de contractació a altres licitadors presentar aclariments respecte del

contingut de la seva oferta segons el model de l?annex núm. 7.1, circumstància que LIMPTRES

reclama al seu favor aportant amb el recurs dades respecte dels centres que va oferir en la

seva proposició.

3. Inadequada interpretació de l?àmbit territorial dels lots del contracte, estretament

relacionada amb la interpretació de la lotització de l?objecte del contracte, amb especial

atenció al sentit literal del PCAP.

En primer lloc, correspon analitzar el que la recurrent ha entès com una ambigüitat o falta de

claredat en els plecs respecte de l?oferta relativa al subcriteri d?hores lectives de formació del

personal, amb especial atenció a l?annex núm. 7.1. En essència, entén aquest Tribunal que

s?ha de comprovar si les clàusules controvertides eren realment fosques pel que fa al contingut

de l?oferta relatiu a la disposició d?un centre en l?àmbit territorial del lot al qual s?optava, i els

termes en què s?havia d?indicar en l?annex núm. 7.1.

LIMPTRES afirma en el seu escrit de recurs que (el subratllat és nostre):

?L?Annex núm. 7.1 conté un redactat poc concret que porta a errònies interpretacions donat que (...)

no demana l?àmbit territorial d?actuació de la formació. El redactat no es concret i porta a errors

perquè NO DEMANA correctament la identificació amb el territori d?actuació de cada centre, o sigui

NO DEMANA les següents dades: Nom del centre, adreça, municipi d?actuació; Demanava: Nom

del centre, adreça i el municipi. Petició que portava a confusió ja que el municipi que demanava es

referiria al municipi de l?adreça i la Mesa va interpretar que també ho era com municipi d?impartició

de la formació.

La petició que fa l?Annex 7.1 és ambigua i és objecte d?interpretacions diferents no només per part

de LIMPTRES, S.L. sinó també per un terç de totes les licitacions presentades en el Lot 2?.

Entén la recurrent que aquesta ambigüitat no afecta únicament a l?annex núm. 7.1, sinó que

es posa de manifest al llarg del PCAP quan tracta el contingut del subcriteri relatiu a les hores

de formació presencial, fins al punt de qüestionar com s?ha de dur a terme la valoració del

subcriteri d?hores presencials de formació (el subratllat també és nostre):

?(...) en el PCAP no es troben clàusules relacionades que aportin cap solució a l?ambigüitat del que

es demana a l?Annex 7.1 sinó tot al contrari, deixa de manifest que la puntuació del criteri de

valoració 2.1 Formació del personal, està només relacionada amb les hores compromeses i no amb

l?àmbit d?actuació de la formació la qual cosa deixa clara la que la valoració s?aplicarà exclusivament

al nombre d?hores i que l?àmbit d?actuació és una indicació complementaria i per tant objecte de

requeriments d?aclariment?.

Doncs bé, a la vista de tot l?exposat en el fonament jurídic sisè, el Tribunal no pot acollir

l?al·legació relativa a l?ambigüitat o foscor en les disposicions del PCAP relatives al subcriteri

d?hores de formació presencial. Això és així degut al fet que els plecs són absolutament clars

i entenedors només emprant un criteri fonamentat en la interpretació literal prevista a l?article

3.1 del Codi civil espanyol (CC), segons el qual (el ressaltat és nostre):

?1. Las normas se interpretarán según el sentido propio de sus palabras, en relación con el

contexto, los antecedentes históricos y legislativos, y la realidad social del tiempo en que han de ser

aplicadas, atendiendo fundamentalmente al espíritu y finalidad de aquellas.?

Tal com és doctrina consolidada d?aquest Tribunal, en la interpretació dels plecs resulten

d?aplicació supletòria les regles de l?hermenèutica jurídica establertes en el CC, l?article 1.281

del qual estableix que si el termes del contracte són clars i no deixen lloc a dubtes sobre la

intenció dels contractants, caldrà estar al sentit literal de les seves clàusules, recollint així el

principi in claris non fit interpretatio (entre moltes altres, les resolucions 5/2021, 386/2020,

310/2020, 278/2018, 78/2016, 29/2016, 78/2015, 53/2015 i 179/2014, i sentències del Tribunal

Suprem de 13 de maig de 1982, de 8 de juny de 1984 i de 19 març de 2001).

Així, el sentit propi de les paraules tant de l?Annex 7 del PCAP, com de l?apartat 7.3 del PPT,

transcrits ut supra, és el de requerir, als efectes de la valoració de les ofertes, un centre de

formació ubicat en l?àmbit territorial del lot al qual es presenti oferta, indicant-ne el nom,

direcció i municipi en l?annex núm. 7.1. I aquest àmbit territorial de cadascun dels lots ?i,

conseqüentment dels centres de formació- és absolutament clar, establint com a criteri

general, pel que fa als serveis administratius generals, el de les demarcacions provincials,

llevat de les ciutats de Barcelona i Madrid -concretament pel que fa a Barcelona, i tal i com

s?infereix del propi PCAP, es diferencia la pròpia ciutat de la resta de la província en tant que

la primera concentra la part quantitativa més rellevant de les seus administratives i, per tant,

un valor estimat del contracte més important-. Això no és incompatible amb el fet que en

determinats serveis especialitzats s?utilitzi només el criteri de la demarcació provincial, sense

més distincions.

Essent clar dels propis plecs quin és l?àmbit territorial dels lots del present procediment,

exclusivament als efectes de configurar l?oferta relativa a la formació presencial dels

treballadors, el Tribunal no pot acollir les al·legacions relatives a la inconsistència del plec en

l?establiment del requisit de la ubicació del centre de formació en l?àmbit territorial de cada lot.

Com s?ha exposat en el fonament jurídic setè, aquest aspecte ha quedat establert en el PCAP

en múltiples ocasions, i fins i tot el propi annex núm. 7.1. com s?ha vist, conté un recordatori

en aquest concret sentit.

Així les coses, els arguments que sosté la recurrent sobre si la petició de l?adreça del centre

de formació era fosca o inadequada perd tot el seu sentit només fent una interpretació literal

del PCAP, en tant que aquest és absolutament clar a l?hora d?indicar expressament que es

consigni la ubicació del centre on s?impartirà la formació presencial, que s?havia d?oferir en

l?àmbit territorial del lot al què s?optava, i no la ubicació del domicili fiscal de l?empresa que

proporcionarà els centres de formació a l?àmbit territorial que correspongui, com entén o porta

a fer entendre LIMPTRES en el recurs (argument que, val a dir, resulta contradictori amb les

dades que va consignar en l?oferta, ja que, si pretén fer valer en aquest sentit el domicili fiscal

del centre formatiu ?ubicat a l?Hospitalet de Llobregat- als efectes de la valoració per al lot 2,

no és aquesta adreça la que va expressar en l?oferta -de la ciutat de Barcelona- i aquesta

interpretació li faria claudicar aleshores l?oferta formulada per al lot 1).

En conclusió, la redacció pel que fa a la necessitat, als efectes de la valoració del criteri,

d?oferir un centre de formació en l?àmbit territorial de cadascun dels lots és absolutament clara

i justificada, i no admet cap mena de dubte ni interpretació. Conseqüència d?això, i en

consonància amb el que s?ha exposat en el fonament jurídic sisè, és conditio sine qua non

que el centre de formació propi o extern que vulguin oferir els licitadors que optin al lot 2 s?hagi

de situar en un ?municipi de la resta de la província de Barcelona?, en tant que els centres

situats a la ciutat de Barcelona només poden optar a puntuació en els lots 1, 7 i 11.

Per tot l?exposat, resultant clara i meridiana la literalitat dels plecs quant a l?àmbit territorial del

lot 2, així com de la ubicació dels centres a oferir per poder optar a la puntuació per a la

formació presencial dels professionals dedicats al servei, decauen les al·legacions del recurs

relatives a la ambigüitat o foscor del PCAP.

VUITÈ. La segona al·legació que es pot extreure de l?escrit de recurs fa referència a una

possible vulneració del principi d?igualtat de tracte i no-discriminació en la valoració del sobre

C per la manca de sol·licitud d?aclariment a LIMPTRES del contingut de la seva oferta relativa

a les hores de formació presencial. Al respecte, LIMPTRES obsta el fet que sí s?han produït

aquestes sol·licituds a altres licitadors del mateix lot.

Respecte als termes en què s?expressava l?annex 7.1 del PCAP sobre quin havia de ser el

contingut de l?oferta formativa, aquests ja han estat reproduïts en el fonament jurídic sisè,

conformement amb el qual, com s?ha vist, les empreses licitadores havien de confeccionar

l?oferta, en relació amb el subcriteri d?hores de formació presencial, indicant les hores de

formació, el nom del centre, l?adreça i el municipi d?aquest, recordant al respecte el model a

emplenar que el centre ha d?estar situat en l?àmbit territorial del lot al qual s?estigués presentant

l?oferta.

Partint d?això, i vist que l?empresa recurrent va presentar la seva oferta seguint el model

establert en el PCAP (document [20] 654 de l?arbre de tramitació de l?expedient tramès al

Tribunal), indicant totes les dades demanades de cadascun dels centres que constaven oferts,

i no podent-se desprendre del contingut de la seva oferta que estigués oferint algun centre per

a l?àmbit territorial del lot 2, el debat se centra en si s?està davant una omissió de caràcter

esmenable o no.

Doncs bé, cal recordar que la possibilitat d?aclariment o d?esmena de les proposicions és una

potestat excepcional de l?òrgan de contractació (expressada, entre d?altres, en les resolucions

13/2022, 91/2020, 300/2019, 271/2019, 266/2019, 260/2019, 108/2018, 51/2018, 44/2018,

41/2018, 170/2017 i 160/2017 del Tribunal), que, en el seu cas, ha de ser efectuada d?acord

amb les condicions que la jurisprudència i la doctrina han conformat (en particular, les

sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea -TJUE- de 7 d?abril de 2016, PARTNER

Apelski Dariusz/Zarz ?d Oczyszczania Miasta, C-324/14, i de 29 de març de 2012, SAG ELV

Slovensko a.s. et al., C-599/10), és a dir, entenent que mai pot suposar modificar, completar

o canviar l?oferta amb posterioritat al finiment del termini de presentació de les proposicions,

sinó simplement de corregir errors materials manifestos o d?aclarir dubtes que es desprenguin

de la documentació inclosa en la proposició i es puguin dissipar fàcilment.

Precisament, en aquest sentit, les resolucions 402/2016 i 296/2015 del TACRC van posar

l?èmfasi en el fet que (el subratllat és nostre):

?(...) para que sea admisible la subsanación es necesario que de la oferta presentada sea posible

deducir claramente cuál era la voluntad de la licitadora, siendo el defecto un mero error de cuenta o

de carácter puramente formal, pero no será admisible cuando el defecto sea material de suerte que

la subsanación suponga una alteración de la oferta inicial.?

En el cas objecte d?anàlisi, la conjuminació dels fets porten a apreciar que, si bé no concorre

contravenció del plec per part de LIMPTRES a l?hora de formular la seva segons el model

establert a l?annex 7.1 del PCAP, quelcom que no ha estat posat en dubte en cap moment per

cap de les parts, sí que ha incorregut en l?omissió, al·legada en seu d?aquest recurs, d?indicar

un centre formatiu per a l?àmbit territorial del lot 2; i aquesta omissió, a la vista del contingut

de la seva oferta, no podia ser entesa com un error susceptible de ser aclarit, en tant que del

contingut de l?oferta inicial no s?inferia cap centre per a l?àmbit territorial del lot 2.

En aquest sentit, no es pot acollir la pretensió de LIMPTRES amb la qual aporta ara amb el

recurs informació relativa a seus en l?àmbit territorial del lot 2 de l?empresa amb la qual

col·labora per a dur a terme les formacions presencials. Aquesta informació, als efectes de

ser tinguda en compte i valorada en el sí de la licitació, hauria d?haver estat aportada amb

ocasió de la presentació de la seva oferta, i la seva aportació amb l?escrit de recurs és

totalment extemporània i no pertinent (per totes, la Resolució 256/2021 i les que s?hi porten a

col·lació) per raó de la funció estrictament revisora d?aquest Tribunal, que impedeix que la via

del recurs especial esdevingui una instància a fi de poder canviar els termes en què van ser

formulades les ofertes en la licitació.

Per tot l?exposat, l?actuació de l?òrgan de contractació de no procedir a l?obertura d?un tràmit

d?aclariment amb LIMPTRES o qualsevol de les empreses que en idèntica situació a la

mateixa s?ajusta a la doctrina citada ut supra, en tant que d?haver procedit en sentit contrari

s?hauria atorgat un termini per completar o canviar l?oferta amb posterioritat al finiment del

termini de presentació de les proposicions, tal com ho demostra la mateixa taula explicativa

que aporta LIMPTRES ara amb el recurs, en la qual s?observa que, preservant el centre

formatiu designat ab initio ubicat a Barcelona i especificant que aquest és per als lots 1 i 7, hi

afegeix un altre, ubicat a la ciutat de l?Hospitalet de Llobregat, als efectes del lot 2.

Aquesta situació no és objectivament ni exactament la mateixa amb què es va trobar l?empresa

licitadora que LIMPTRES aporta com a contrast per a reclamar el mateix tràmit d?aclariment

que se li va oferir.

En concret, LIMPTRES al·lega, respecte de la licitadora GARBET NETEJA I MANTENIMENT

INTEGRAL EI SCCL (en endavant, GARBET), que ?se li demanava ?Aclariment a aportar?

sobre exactament la mateixa ambigüitat comentada referent al Lot 2. Entemen que l?empresa

havia especificat un centre/s de formació sense detallar les adreces, ni els municipis per a

cada un dels Lots i per tant la Mesa de contractació va procedir a fer el requeriment perquè

esmenessin o completessin l?oferta.?

Al respecte, l?òrgan de contractació diferencia la situació de GARBET respecte a la de

LIMPTRES en el fet que de l?oferta de la primera sí que es podia inferir que incloïa un centre

de formació ubicat en l?àmbit territorial del lot 2, mentre que de la segona no. Aquest fet és

diferencial i a criteri de l?òrgan de contractació justifica l?obertura d?un tràmit d?aclariment amb

la primera mercantil i no amb la segona: ?Finalment, respecte als requeriments que es van dur

a terme durant el procés de la licitació, i concretament sobre aquest criteri de ?Formació del

personal?, es va tractar, com no podia ser d?una altra manera, d?aclariments o concreció de la

informació i en cap cas se sol·licitava nova informació?.

A criteri d?aquest Tribunal, l?actuació duta a terme per l?òrgan de contractació no se separa

dels criteris establerts en el PCAP i s?aprecia que respecta els principis de no-discriminació i

igualtat de tracte entre licitadors, en conjunció amb la doctrina exposada sobre els límits dels

aclariments de les ofertes.

Així, de l?examen de l?expedient de contractació es comprova que concorren diferències

substancials entre les propostes de LIMPTRES (document [20] 654 de l?arbre de tramitació de

l?expedient tramès al Tribunal) i GARBET (document [20] 641 de l?arbre de tramitació de

l?expedient tramès al Tribunal), en tant que aquesta darrera efectua una presentació de

l?empresa formativa indicant textualment que utilitzen espais ?en la resta de províncies o fora

de la metròpolis?, mentre que LIMPTRES fa constar un centre ubicat a Barcelona ciutat.

Aquesta diferència és cabdal, en tant que del contingut de l?oferta de GARBET es podia

constatar que havia ofert efectivament un centre de formació a la resta de la província de

Barcelona ?si bé mancava identificar-ne la direcció exacta- mentre que del contingut de l?oferta

LIMPTRES no es podia concloure el mateix, en tant que no constava cap dada ?i, per tant, no

donava lloc a generar cap dubte a dissipar- que pogués indicar a la mesa que oferia un centre

en la resta de la província de Barcelona.

Valgui en aquest sentit recordar la consolidada doctrina del Tribunal Constitucional, a través

de la Sentència 149/2017, de 18 de desembre, relativa a la interpretació al dret a la igualtat i

a la no-discriminació, recollit en l?article 14 de la Constitució espanyola, segons la qual (el

ressaltat és nostre):

?El derecho a la igualdad ante la ley reconocido en el artículo 14 CE no implica en todos los casos

un tratamiento legal igual con abstracción de cualquier elemento diferenciador de relevancia

jurídica, de manera que no toda desigualdad de trato normativo respecto a la regulación de una

determinada materia supone una infracción del mandato contenido en el artículo 14 CE, sino tan

sólo ?las que introduzcan una diferencia entre situaciones que puedan considerarse iguales,

sin que se ofrezca y posea una justificación objetiva y razonable para ello, pues, como regla

general, el principio de igualdad exige que a iguales supuestos de hecho se apliquen iguales

consecuencias jurídicas?, lo que veda la utilización de elementos de diferenciación que quepa

calificar de arbitrarios o carentes de una justificación razonable.

Lo que prohíbe el principio de igualdad son las desigualdades que resulten artificiosas o

injustificadas por no venir fundadas en criterios objetivos y razonables, de valor

generalmente aceptado. También es necesario, para que sea constitucionalmente lícita la

diferencia de trato, que las consecuencias jurídicas que se deriven de tal distinción sean

proporcionadas a la finalidad perseguida, de suerte que se eviten resultados excesivamente

gravosos o desmedidos. En resumen, el principio de igualdad, no sólo exige que la diferencia de

trato resulte ?objetivamente justificada?, sino también que supere un ?juicio de proporcionalidad? en

sede constitucional sobre la relación existente entre la medida adoptada, el resultado producido y la

finalidad pretendida (por todas, SSTC 104/2004, de 28 de junio, FJ 4, y 112/2017, de 16 de octubre,

FJ 3).?

Així les coses, tal i com addueix l?òrgan de contractació en l?informe d?oposició al recurs, en la

present licitació es van trametre requeriments d?aclariment a les proposicions de les que, si

bé s?inferia del seu contingut, no quedava clara tota la informació sol·licitada en l?annex 7.1,

mentre que per als licitadors en l?oferta dels quals no constava cap referència d?un centre en

l?àmbit territorial d?un lot concret al qual presentaven oferta, com succeeix amb LIMPTRES,

no van ser requerits a fer aclariments, en tant que hauria suposat l?alteració o complementació

de la seva oferta.

Per tant, no evidenciant-se arbitrarietat en la interpretació de l?oferta del subcriteri

d?adjudicació automàtica de la formació presencial per part de l?òrgan de contractació en la

valoració de l?oferta de LIMPTRES, com tampoc el tracte desigual al·legat per aquesta

empresa en ordre a l?aclariment de la seva oferta formativa per al lot 2, en tant que no se

situava en la mateixa situació objectiva que l?empresa que aporta en comparació, decauen les

al·legacions del recurs envers el present motiu d?impugnació.

DESÈ. L?última al·legació que es pot extreure de l?escrit de recurs de LIMPTRES és la relativa

a qüestionar el mètode en què s?ha establert l?àmbit territorial dels lots i per tant és,

indirectament, contra la divisió en lots que s?ha dut a terme en l?acord marc.

Concretament, LIMPTRES obsta al criteri de l?òrgan de contractació que, si es pretenia una

millor coordinació i adequada prestació del servei, era inconsistent limitar la ubicació del centre

de formació a l?àmbit territorial del lot al que s?estava oferint, especialment atenent als àmbits

territorials dels lots 1 i 2:

?En definitiva, el tenir que estar ubicats dins l?àmbit territorial de cada un dels lots a què participi

l?empresa licitadora no pot ser un ?requisit? de compliment per ser inconsistent ja que, en el cas que

plantegem en el Recurs, un requisit per garantir la deguda coordinació entre l?adequada prestació

del servei i els requeriments de formació, es pot complir molt millor i perfectament independentment

de que els centres estiguin o no ubicats dins de l?àmbit territorial de cada un dels lots a que participi

l?empresa licitadora, per exemple ... si s?hagués posat un centre amb seu a Manresa, per cobrir

l?àmbit de la resta de la província de Barcelona Lot 2, i el personal a formar està ubicat en unes

dependències administratives de l?Hospitalet de Llobregat és garanteix millor l?adequada coordinació

fent la formació a Barcelona ciutat que a Manresa.?

Al respecte d?aquestes al·legacions, l?òrgan de contractació oposa la seva extemporaneïtat a

l?empara de la doctrina per la qual no és admissible adduir en fase d?adjudicació motius que

fan referència a la configuració del plec que no va ser impugnada en temps i forma.

En efecte, davant d?això, aquest Tribunal es veu en l?obligació de tornar a recordar que els

plecs que regeixen la licitació, si no han estat impugnats en temps i forma i declarades nul·les

les seves clàusules, esdevenen lex inter partes i vinculen a totes les parts, tant per a l?òrgan

de contractació que els ha dissenyat i aprovat i els ha d?aplicar íntegrament, com a lògic

corol·lari dels principis d?igualtat de tracte, no-discriminació i transparència ex articles 1 i 132

de la LCSP, com per a les empreses que participen en la licitació i els accepten de forma

incondicionada ex article 139.1 de la LCSP (entre moltes altres, les resolucions 108/2021,

87/2021, 415/2020, 332/2020, 102/2020, 67/2020, 44/2020, 266/2019, 160/2018, 152/2018,

128/2018, 100/2018, 98/2018, 95/2018, 90/2018, seguint la jurisprudència del Tribunal

Suprem -per totes, sentències de 9 d?octubre de 2019, 20 de febrer de 2018, 27 de maig de

2009 i 26 de desembre de 2007- i la doctrina d?altres tribunals de recursos contractuals).

Certament, la doctrina del caràcter inatacable dels plecs quan ja són ferms només es veu

matisada, i els òrgans de revisió contractual estan facultats per deixar sense efecte en tot

moment les clàusules que siguin nul·les de ple dret, sobre la base d?una interpretació

necessàriament restrictiva, quan quedin evidenciats els vicis en un moment posterior del

procediment de contractació, de manera que, en virtut de l?efecte útil de la Directiva

comunitària de recursos, les empreses afectades poden qüestionar aquestes condicions en el

moment d?impugnar l?adjudicació del contracte (per totes, la Sentència del Tribunal de Justícia

de la Unió Europea de 12 de març de 2015, assumpte C-538/13, eVigilo Ltd, apartat 58, i les

resolucions 64/2022, 303/2021, 278/2020, 239/2019, 32/2018, 102/2017 i 125/2016 d?aquest

Tribunal, 1213/2017 i 49/2017 del Tribunal Administrativo Central de Recursos Contractuales

?TACRC- i 225/2017 del Tribunal Administrativo de Contratación Pública de la Comunidad de

Madrid).

Tanmateix, en el cas examinat el Tribunal no aprecia que es donin els pressupòsits per

admetre en aquest moment procedimental una impugnació indirecta del PCAP a fi que en

s?interpreti la territorialitat dels lots, als efectes de la valoració del criteri automàtic d?hores de

formació presencial, en el sentit ampli que pretén la recurrent (per totes, les resolucions

75/2022, 64/2022, 324/2021 d?aquest Tribunal).

Això és així en tant que, tal com s?ha vingut analitzant i conclòs al llarg d?aquesta resolució, la

configuració concreta dels lots de l?acord marc i la interpretació dels seus aspectes

concomitants per a la valoració de les ofertes per al subcriteri de la formació presencial en el

lot 2 no resulta nova en aquest moment procedimental de la impugnació en què es planteja,

sinó que ja es desprenia ab inito de la mateixa literalitat dels plecs.

A més, el recurs no aporta cap més argument que no sigui un criteri substitutiu de la voluntat

de l?òrgan de contractació i alternatiu en allò que a la part recurrent li resulta favorable per a

la valoració de la seva oferta en el subcriteri de constant menció, que permeti refutar la

discrecionalitat tècnica que es predica de l?òrgan de contractació en el disseny i la configuració

de l?acord marc conformement amb les necessitats que presenta la contractació (entre moltes

altres, les resolucions 19/2022, 42/2021, 20/2020, 323/2019, 10/2019, 240/2018, 133/2018,

131/2018, 127/2018, 88/2018, 158/2017 i 196/2016, en la línia mantinguda per la resta de

tribunals de recursos contractuals, com ara la Resolució 322/2020 del TACRC).

En el cas examinat, la discrecionalitat tècnica compta en l?expedient amb una motivació que,

tot i ser escarida en l?informe justificatiu de 21 de juny de 2021, és suficient per entendre les

raons que van portar a la configuració dels lots de l?acord marc, no només en motius

exclusivament territorials, sinó també tècnics (diferenciació entre serveis administratius

generals i alguns d?especials) i econòmics (generar unes condicions d?accés favorables a totes

les empreses, especialment les petites i mitjanes empreses).

En conseqüència, decauen també les al·legacions col·laterals del recurs en contra de la

lotització adoptada en aquest acord marc.

D?acord amb l?exposat i vistos els preceptes legals d?aplicació, reunit en sessió, aquest

Tribunal

ACORDA

1.- Desestimar el recurs especial en matèria de contractació interposat per J.A.M.P. en nom i

representació de l?empresa LIMPTRES, SL contra la resolució d?adjudicació del lot 2 de la

licitació de l?acord marc dels serveis de neteja que tramita la COMISSIÓ CENTRAL DE

SUBMINISTRAMENTS (expedient CCS 2022 1).

2.- Aixecar la suspensió automàtica de l?adjudicació del lot 2 produïda ex article 53 de la LCSP,

a l?empara del que disposa l?article 57.3 del mateix cos legal.

3.- Declarar que no s?aprecia la concurrència de temeritat o mala fe en la interposició del

recurs, per la qual cosa no escau la imposició de la sanció prevista en l?article 58.2 de la LCSP.

4.- Notificar aquesta resolució a totes les parts.

Aquesta resolució posa fi a la via administrativa i és directament executiva sense perjudici que

es pugui interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa

del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos, a comptar des de

l?endemà de la recepció d?aquesta notificació, de conformitat amb el disposat en els articles

10.1 k) i 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa

administrativa, i en l?article 59 de la LCSP.

Aprovat per unanimitat dels membres del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic en

la sessió de 20 de desembre de 2022.

Vist i plau

M. Àngels Alonso Rodríguez Carme Lucena Cayuela

Secretària Presidenta