RESOLUCIÓ De 25 de juny de 2013 per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Conveni col·lectiu de treball del personal laboral del Consell Comarcal del Pla d Urgell per als anys 2013 a 2017 (Codi de Conveni número 25000582011993).

Vist el text del Conveni col·lectiu de treball del personal laboral del Consell Comarcal del Pla d Urgell per als anys 2013 a 2017, subscrit per les parts negociadores el dia 30 de maig de 2013, de conformitat amb el que disposen l article 90.2 i 3 del Reial Decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel qual s aprova el Text refós de la Llei de l Estatut dels treballadors; l article 2.1.a) del Reial Decret 713/2010, de 28 de maig, sobre registre i dipòsit de convenis i acords col·lectius de treball; el Decret 352/2011, de 7 de juny, de reestructuració del Departament d Empresa i Ocupació, i altres normes d aplicació.

RESOLC

Disposar la inscripció del Conveni col·lectiu de treball del personal laboral del Consell Comarcal del Pla d Urgell per als anys 2013 a 2017 (Codi de Conveni número 25000582011993) al Registre de convenis i acords col·lectius de treball en funcionament amb mitjans electrònics dels Serveis Territorials del Departament d Empresa i Ocupació a Lleida, amb notificació a la Comissió Negociadora.

Disposar que el text esmentat es publiqui al Butlletí Oficial de la Província de Lleida.

Lleida, 25 de juny de 2013 El director, Octavi Miarnau i Roca

Transcripció literal del text signat per les parts:

El Conveni és el resultat de la negociació duta a terme entre els representants dels treballadors i el Consell; és l expressió de l acord adoptat en virtut de l autonomia col·lectiva i el seu objectiu és regular les condicions de treball del personal laboral que presta serveis al Consell Comarcal del Pla d Urgell.

Aquest Conveni és d aplicació al personal laboral que treballa en l empresa anomenada Consell Comarcal del Pla d Urgell.

En queden excloses les persones que tenen la condició de funcionaris.

Pròrroga i denúncia El Conveni col·lectiu entra en vigor l endemà de la seva publicació al DOGC, té efectes retroactius a 1 de gener de 2013 i en finalitza la vigència el 31 de desembre de 2017.

El Conveni es prorroga tàcitament any rere any si no hi ha denúncia expressa d alguna de les parts. La denúncia del Conveni o qualsevol de les seves pròrrogues s ha de realitzar en el termini comprès entre l 1 d octubre i l 1 de desembre de l any en què acaba la vigència o bé la pròrroga.

La denúncia ha d ésser expressa; val la comunicació a l altra part per escrit i de qualsevol manera que acrediti la recepció de la notificació. La denúncia es comunicarà al Departament de Treball.

Les parts poden adoptar acords parcials per a la modificació d algun o alguns dels seus continguts prorrogats amb la finalitat d adaptar-los a les condicions en les quals, després de la terminació de la vigència pactada, es desenvolupi l activitat. Aquests acords tenen la vigència que les parts determinin.

Durant les negociacions per a la renovació d un Conveni col·lectiu, es manté la vigència del Conveni denunciat, però, transcorregut un any des de la denúncia del Conveni col·lectiu sense que s hagi acordat un nou Conveni o dictat un laude arbitral, aquell perd vigència i s ha d aplicar, si n hi ha, el Conveni col·lectiu d àmbit superior que sigui d aplicació.

Les condicions pactades en aquest Conveni obliguen les parts i conformen un tot orgànic i indivisible als efectes de la seva aplicació.

El Conveni col·lectiu substitueix i deroga íntegrament l anterior Conveni publicat al DOGC número 3974, de data 25/09/2003, mitjançant la resolució TIC/2804/2003, de 22 d agost (Codi de Conveni número 2500582).

Així mateix, el Conveni s integra amb el que disposa l Estatut dels treballadors i, en general, la legislació de rang superior vigent en cada moment; la Llei 7/2007, de 12 d abril, de l Estatut de l empleat públic (BOE 13/4); la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per la igualtat efectiva d homes i dones (BOE 23/3) i la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, laboral i familiar (DOGC 13/7).

Les condicions establertes en aquest Conveni, considerades conjuntament i en còmput anual, es podran compensar amb les ja existents en el moment de l entrada en vigor, sigui quin sigui l origen i la causa de la condició.

El Conveni compensa i absorbeix qualsevol millora obtinguda pel personal, bé mitjançant altres convenis o normes d obligat compliment, bé per decisions unilaterals de l empresa.

En l àmbit econòmic, s ha d aplicar allò pactat en aquest Conveni, atès que substitueix tota la regulació anterior, tant pel que fa als conceptes com a les quanties.

Sempre que sigui possible, s han d absorbir els efectes econòmics o de qualsevol altra índole que es puguin derivar de disposicions legals o administratives que entrin en vigor amb posterioritat a la firma del Conveni. Als efectes de practicar l absorció, s ha de comparar globalment la situació resultant de l aplicació del Conveni i la que resulti de les disposicions legals o administratives.

Des del moment de la signatura del Conveni, s ha de constituir, en el termini màxim d un mes, una comissió paritària formada per sis persones (tres membres de la Corporació i tres representants del personal laboral).

La seva funció és la interpretació, el control, el seguiment i el compliment del Conveni.

La comissió paritària es reunirà com a mínim una vegada a l any.

Les qüestions relatives a la no-aplicació del Conveni -article 82.3 ET- les resoldrà la comissió paritària en la forma i termini establert en l Estatut dels treballadors.

Perquè els acords de la comissió siguin vinculants per a ambdues parts, és necessari el vot favorable de la majoria dels seus membres.

La interpretació adoptada dels assumptes sotmesos a consideració de la comissió paritària és d aplicació en el termini màxim d un mes, sense perjudici del dret de les parts a l exercici de les accions legals que consideri convenients.

L organització del treball, segons el que preveu aquest Conveni i la legislació vigent, és facultat i responsabilitat de la direcció de l empresa.

L organització del treball té per objecte obtenir en l empresa un nivell adequat de productivitat basat en la utilització òptima dels recursos humans i materials.

Els treballadors que presten serveis de tracte directe amb l administrat han de ser especialment diligents i professionals en el compliment de les tasques i funcions que tenen assignades, i estan obligats a comunicar a la direcció de l empresa qualsevol observació, incidència o qüestió que pugui tenir repercussió sobre el servei públic que tenen assignat.

Tots els treballadors han de realitzar les tasques que tenen assignades i mantenir la més absoluta discreció professional sobre aquells fets coneguts amb motiu de la seva feina.

El procés de selecció de la funció pública consta de dos moments clau: la publicació de l oferta d ocupació pública i la publicació de la convocatòria.

L oferta d ocupació pública necessita la publicació oficial al DOGC i al BOP per tal de donar publicitat a les places vacants, en consonància amb la Llei de pressupostos de l any en curs ja aprovada. També s hi han de publicar les condicions per a la seva provisió.

La convocatòria és la que realment obre el procés de selecció. Es reservaran a la promoció interna un terç de les places convocades, en el cas de convocar-se n un mínim de tres.

La selecció per a la provisió de totes les places, nomenaments i ingressos del personal laboral del Consell Comarcal del Pla d Urgell s ha de realitzar sota els principis de publicitat, igualtat, mèrit i capacitat, d acord amb la legislació vigent que preveu el DL 2/2003, 28 d abril, Text refós de la Llei municipal i de regim local de Catalunya (DOGC 20/5); la Llei 7/2007, de 12 d abril, de l Estatut de l empleat públic, i la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per la igualtat efectiva d homes i dones (BOE 23/3).

El procés de selecció es regeix per les bases que aprova el ple de la Corporació i que són de compliment obligatori per part de l administració, dels tribunals que han de qualificar les proves selectives i dels que hi participen.

El tribunal ha d estar compost per un mínim de cinc titulars i tres suplents, designats per la Corporació, d acord amb les normes següents: a) Un terç ha d estar integrat per membres o empleats públics de la mateixa Corporació

b) Un altre terç, per personal tècnic, que pot ser o no ser personal de la mateixa entitat local

c) L altre terç, per representants de l Escola d Administració Pública de Catalunya, a proposta de la mateixa escola

Així mateix, quan un procés selectiu requereixi la realització d una prova de català, també formarà part del tribunal un representant titular i un suplent, respectivament, en qualitat d assessors en matèria de política lingüística, amb veu i sense vot, i que serà personal tècnic del Consorci per a la Normalització Lingüística (Centre de Normalització Lingüística de Lleida).

El personal laboral s integra en un dels següents grups, per a l ingrés als quals cal la titulació corresponent a:

GRUP A1 (llicenciat o doctor). Equivalent anterior, grup A.

GRUP A2 (universitari de grau mitjà). Equivalent anterior, grup B. GRUP B (títol de tècnic superior). És de nova creació.

GRUP C1 (títol de batxiller). Equivalent anterior, grup C.

GRUP C2 (títol d ESO). Equivalent anterior, grup D. GRUP E (l accés a aquest grup no requereix la possessió de cap titulació del sistema educatiu).

1. Per facilitar la formació i el desenvolupament professional es concediran permisos en els següents supòsits: a) Permís de 30 hores/any per assistència a cursos de perfeccionament professional

El temps destinat a la formació es considera en tot cas temps de treball efectiu.

b) Permís retribuït per concórrer a exàmens i altres proves d aptitud per a l obtenció d un títol acadèmic o professional oficial i públic, durant el temps indispensable per assistir-hi

2. La formació garantirà l absència de discriminació directa o indirecta entre treballadors d un i l altre sexe.

3. L Administració podrà determinar l assistència obligatòria a aquelles activitats formatives necessàries per al bon desenvolupament de les tasques pròpies del lloc de treball.

4. El règim d atorgament de permisos retribuïts per a la formació és el següent: En la sol·licitud del curs cal justificar la vinculació i l oportunitat per al desenvolupament de la tasca professional que es realitza.

Cal informe favorable del cap d àrea, aprovació del Consell de Presidència i autorització posterior de Gerència. El nombre d hores de formació s ha de realitzar dins l any natural i no són acumulables en períodes superiors. El cost màxim assumible pel Consell és de 60 euros/any, sempre condicionat que hi hagi partida pressupostària disponible.

Es procurarà que la distribució dels recursos destinats a la formació beneficiïn tot el personal.

El Consell Comarcal pot dur a terme, directament o mitjançant concert, cursos de capacitació professional per a l adaptació dels treballadors a les modificacions tècniques realitzades als llocs i àmbits de treball, sempre que les disponibilitats pressupostàries ho permetin. I, també, cursos de reconversió professional per assegurar l estabilitat del treballador en els casos de transformació, modificació funcional i perfeccionament. El període de temps d assistència a aquests cursos de formació serà computat a efectes del permís retribuït de formació previst per al personal laboral en l article 23.3 de l Estatut dels treballadors.

La participació en els cursos es farà sempre prèvia petició de l interessat i requerirà l informe favorable de Gerència i del Consell de Presidència.

Excepcionalment, el Consell podrà determinar l assistència obligatòria a cursos i activitats formatives sobrepassant el nombre d hores anuals establertes en l article anterior quan el correcte funcionament del servei públic exigeixi la seva realització. En l expedient es justificarà el motiu i Intervenció farà un informe sobre la disponibilitat pressupostària. El temps destinat a la formació es considera en tot cas temps de treball efectiu.

La jornada ordinària és de 37 hores i mitja setmanals de treball efectiu de mitjana en còmput anual, equivalent a 1.664,00 hores anuals.

La distribució de la jornada setmanal es realitzarà preferentment en jornada contínua:

La distribució de la jornada setmanal es realitzarà:

a) Jornada de matí. L horari fix de presència en el lloc de treball serà de 8.00 a 15.00 hores, de dilluns a divendres

El temps restant fins a completar la jornada de treball setmanal es realitzarà en horari flexible, entre les 7.30 i les 8.00 hores o entre les 15.00 i les 15.30 hores, de dilluns a divendres, o bé entre les 15.30 i les 19.00 hores, de dilluns o dimarts.

Motius d eficiència energètica i de reducció de costos justifiquen que l horari flexible de tarda s hagi de realitzar necessàriament dilluns o bé dimarts.

Durant la jornada de treball es podrà gaudir d una pausa de 20 minuts, que es computarà com a treball efectiu. Aquesta interrupció no podrà afectar el normal funcionament del servei, tant és així que s ha de garantir l atenció als ciutadans amb la presència de com a mínim el 50% del personal adscrit a cada departament.

Durant el període comprès entre l 1 de juny i el 15 de setembre, ambdós inclosos, es podrà establir una jornada intensiva de treball, a raó de set hores continuades de treball, a desenvolupar entre les 8.00 i les 15.00 h, de dilluns a divendres.

L adaptació horària produïda en ocasió de la jornada d estiu es recuperarà en la forma que estableixi el corresponent calendari laboral, respectant en tot cas la durada mínima de la jornada en còmput anual.

Els calendaris laborals podran establir altres límits horaris màxims i mínims que permetin completar el nombre d hores addicionals necessàries per assolir la durada total de la jornada. Així mateix, atenent els horaris d obertura al públic de determinades oficines i serveis públics, podran establir altres límits horaris per la presència obligada del personal.

2. Jornada reduïda per interès particular

a) En els casos que sigui compatible amb el lloc de treball i amb les funcions del centre de treball, el personal amb fills menors de 2 anys podrà sol·licitar al Consell Comarcal la reducció d un terç de la jornada, percebent el 75% de les retribucions

b) No es podrà reconèixer aquesta reducció de jornada al personal que presti els serveis en règim de dedicació especial, tret que s autoritzi prèviament el pas al règim de dedicació ordinària, amb la conseqüent exclusió del complement de productivitat que percebés per aquell règim

c) Aquesta modalitat de jornada reduïda serà incompatible amb altres reduccions de jornada previstes en la normativa vigent

La sol·licitud requerirà l informe favorable del cap d àrea, el qual determinarà la possible alteració del servei, l aprovació del Consell de Presidència i l autorització posterior de Gerència, òrgans que podran tenir en compte aspectes tant del servei com personals del sol·licitant als efectes d autoritzar la sol·licitud.

La comissió paritària anualment confeccionarà el calendari laboral, tenint en compte el calendari de dies festius que determina la Conselleria d Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

El contracte de duració determinada per circumstàncies del mercat, acumulació de tasques o de comandes ve regulat a l art.

15.1.b) del Text refós de l Estatut dels treballadors, aprovat per Reial Decret legislatiu 1/95, de 24 de març.

Es poden contractar empleats eventuals per desenvolupar activitats de reforç en les àrees d administració i serveis tècnics, manteniment i oficis i serveis auxiliars.

15.1.a) del Text refós de l Estatut dels treballadors, aprovat per Reial Decret legislatiu 1/95, i en relació amb l art. 2 del Reial Decret 2546/94, de 29 de desembre, s identifiquen com a treballs o tasques amb substantivitat pròpia dintre de l activitat normal de l empresa, que poden cobrir-se amb contractes per a la realització d obres o serveis determinats:

1. L execució d obres o la prestació de serveis, degudament individualitzats, que tinguin assignada una partida específica en els pressupostos del Consell Comarcal.

2. Dotar d assistència tècnica i/o professional altres administracions o d atenció directa als administrats, mitjançant programes o campanyes degudament individualitzades.

Mitjançant aquesta modalitat contractual es pot contractar un treballador per a la realització de més d una de les tasques esmentades, amb una duració no superior a tres anys. Les parts de mutu acord poden prorrogar, per període o períodes d igual duració a la convinguda inicialment, sense que la duració pugui excedir de tres anys.

Si cap de les parts no denuncia el contracte dintre del termini inicialment establert o del de la pròrroga o pròrrogues, s entén automàticament prorrogat per un altre període d igual durada que la inicial o la pròrroga.

El contracte d interinitat en la modalitat d interinitat per vacant té per objecte cobrir de forma provisional un lloc de treball fins que es proveeixi el lloc amb els termes que fixi l oferta d ocupació pública, la qual està condicionada per la capacitat pressupostària d aquesta entitat local.

El contracte d interinitat per vacant s extingeix una vegada cobert el lloc de treball de forma reglamentària o bé quan s amortitzi la plaça o el lloc de treball per falta de capacitat pressupostària de l entitat local.

El treballador que vulgui deixar de prestar serveis a l empresa ha d avisar prèviament amb una antelació de 20 dies naturals. Per als titulats superiors el període de preavís es fixa en 30 dies. L avís de cessament, que ha de ser per escrit i per duplicat, l ha de facilitar l empresa i l ha de signar la persona interessada. I se n ha de tornar una còpia com a justificant que s ha comunicat aquest preavís.

En cas d incompliment d aquesta obligació, el treballador perd el dret a percebre de la liquidació per cessament l import de dies de retribució equivalents als dies que ha deixat de preavisar.

El treballador no pot compensar unilateralment dies de vacances amb els de preavís.

Les vacances anuals retribuïdes són d un mes de durada per cada any complet de servei i amb còmput de data a data, garantint en tot cas 22 dies hàbils, o els dies que correspongui proporcionalment si el temps de servei durant l any fos menor.

A aquests efectes els dissabtes es consideren inhàbils.

La meitat de les vacances es gaudiran, preferentment i sempre que les necessitats dels serveis ho permetin, en el període comprès entre l 1 de juny i el 30 de setembre, ambdós inclosos. La determinació de la data de les vacances es fixarà de comú acord entre l empresa i els treballadors; en el supòsit de desacord la meitat del període el triarà el treballador i l altra l empresa.

Tanmateix, a sol·licitud dels treballadors interessats, les vacances es poden gaudir en altres períodes, d acord amb les necessitats dels serveis i amb autorització prèvia de Gerència.

Les vacances s han de gaudir durant l any natural i fins al 15 de gener de l any següent, en períodes mínims de 5 dies naturals consecutius.

Sense perjudici de l anterior, i sempre que les necessitats del servei ho permetin, es pot sol·licitar el gaudi independent de fins a 5 dies hàbils per any natural.

Si el període de vacances fixat al calendari coincideix en el temps amb una incapacitat temporal derivada de l embaràs, el part o la lactància natural o amb el període de suspensió del contracte de treball que preveu l article 48.4 i 48 bis de l ETT, es té dret a gaudir de les vacances en una data diferent de la de la incapacitat temporal o de la del gaudi del permís que per aplicació del dit precepte li correspongui, en finalitzar el període de suspensió, encara que hagi acabat l any natural a què corresponguin.

En el supòsit que el període de vacances coincideixi amb una incapacitat temporal per contingències diferents de les assenyalades en el paràgraf anterior que impossibiliti al treballador gaudir-ne, totalment o parcialment, durant l any natural a què corresponen, el treballador ho pot fer una vegada finalitzi la seva incapacitat i sempre que no hagin transcorregut més de divuit mesos a partir del final de l any en què s hagin originat.

Quan es prevegi el tancament de les instal·lacions a causa de la inactivitat estacional de determinats serveis públics, els períodes de gaudiment de les vacances coincidiran amb la franja temporal de tancament.

23.1 L empleat públic, prèvia justificació, té dret a sol·licitar permisos i llicències retribuïts pel temps i les causes previstes en els articles 48 i 49 de la Llei 7/2007, de 12 d abril (BOE 13/4), l Estatut de l empleat públic i la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per la igualtat efectiva d homes i dones (BOE 23/3). Els permisos són els següents: a) Per mort, accident o malaltia greu, hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització que necessiti repòs domiciliari d un familiar dins del primer grau de consanguinitat o afinitat, tres dies hàbils quan el succés es produeixi a la mateixa localitat i cinc dies hàbils quan sigui en una localitat diferent

Quan es tracti de mort, accident o malaltia greu, hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització que necessiti repòs domiciliari d un familiar dins del segon grau de consanguinitat o afinitat, el permís és de dos dies hàbils quan es produeixi a la mateixa localitat i de quatre dies hàbils quan sigui en una localitat diferent.

Els dies de permís podran o no ser consecutius en aquells casos d hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització que necessiti repòs domiciliari. Es gaudirà dels dies sempre dins el període en què es comprèn la situació, i se n haurà d aportar justificant facultatiu.

b) Per trasllat de domicili sense canvi de residència, un dia

c) Per exercir funcions sindicals o de representació del personal, en els termes que es determini

d) Per concórrer a exàmens finals i altres proves definitives d aptitud, durant els dies que tinguin lloc

e) Per a la realització d exàmens prenatals i tècniques de preparació al part per part de les funcionàries embarassades

f) Per lactància d un fill més petit de dotze mesos té dret a una hora d absència de la feina, que pot dividir en dues fraccions. Aquest dret es pot substituir per una reducció de la jornada normal en mitja hora a l inici i al final de la jornada o, en una hora a l inici o al final de la jornada, amb la mateixa finalitat. Aquest dret el pot exercir indistintament l un o l altre dels progenitors, en cas que tots dos treballin

L empleat també pot sol·licitar la substitució del temps de lactància per un permís retribuït que acumuli en jornades completes el temps corresponent.

Aquest permís s incrementa proporcionalment en els casos de part múltiple.

g) Per naixement de fills prematurs o que per qualsevol altra causa hagin de romandre hospitalitzats a continuació del part, l empleat públic té dret a absentar-se de la feina durant un màxim de dues hores diàries amb la percepció de les retribucions íntegres

Així mateix, tenen dret a reduir la seva jornada de treball fins a un màxim de dues hores, amb la disminució proporcional de les seves retribucions.

h) Per raons de guarda legal, quan l empleat tingui la cura directa d algun menor de menys de dotze anys, d una persona gran que requereixi especial dedicació o d una persona amb discapacitat que no exerceixi cap activitat retribuïda, té dret a la reducció de la seva jornada de treball, amb la disminució de les retribucions que correspongui

Té el mateix dret l empleat que necessiti encarregar-se de la cura directa d un familiar, fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, que per raons d edat, accident o malaltia no es pugui valer per si mateix i que no desenvolupi cap activitat retribuïda.

i) Per tenir cura d un familiar de primer grau o cònjuge que pateixi una malaltia molt greu, l empleat públic té dret a sol·licitar una reducció de fins al cinquanta per cent de la jornada laboral, amb caràcter retribuït, i pel termini màxim d un mes

Si hi ha més d un titular d aquest dret pel mateix fet causant, el temps de gaudi d aquesta reducció es pot prorratejar entre ells, i s ha de respectar, en tot cas, el termini màxim d un mes.

j) Pel temps indispensable per complir un deure inexcusable de caràcter públic o personal i per deures relacionats amb la conciliació de la vida familiar i laboral

k) Per raó de matrimoni d un fill o filla o d un familiar fins al primer grau d afinitat o consanguinitat: un dia si se celebra dins del territori de Catalunya i dos si se celebra fora

l) Per matrimoni, 15 dies

m) Els empleats públics tenen dret a absentar-se del treball per sotmetre s a tècniques de fecundació o reproducció assistida pel temps necessari per a la seva realització i prèvia justificació de la necessitat dins de la jornada de treball

n) Els empleats públics que tinguin al seu càrrec persones amb discapacitat fins al primer grau de consanguinitat o afinitat o bé el cònjuge podran disposar de dues hores de flexibilitat horària diària sobre l horari fix que correspongui, amb la finalitat de conciliar els horaris dels centres educatius ordinaris d integració i d educació especial, dels centres d habilitació i rehabilitació, dels serveis socials i centres ocupacionals, així com altres centres específics on la persona amb discapacitat rebi atenció, en els horaris dels propis llocs de treball

D acord amb l article 15 del Conveni, la jornada flexible de tarda s ha de realitzar, si és possible, el dilluns i/o el dimarts.

La jornada i l horari flexible es pactarà de mutu acord entre el Consell i l empleat, i en cas de desacord la comissió paritària del Conveni serà qui resoldrà.

o) Els empleats públics que tinguin fills amb discapacitat tenen dret d absentar-se del treball pel temps indispensable per assistir a reunions de coordinació del centre educatiu, ordinari d integració o d educació especial, on rep atenció o tractament o per acompanyar-lo si ha de rebre suport addicional en l àmbit sanitari o social

23.2 Permisos per motius de conciliació de la vida personal, familiar i laboral i per raó de violència de gènere.

a) Permís per part: té una durada de setze setmanes ininterrompudes. Aquest permís s amplia dues setmanes més en el supòsit de discapacitat del fill i, per cada fill a partir del segon, en els supòsits de part múltiple. El permís es distribueix a opció de l empleada pública, sempre que sis setmanes siguin immediatament posteriors al part. En cas de mort de la mare, l altre progenitor pot fer ús de la totalitat o, si s escau, de la part que resti de permís

b) Permís per adopció o acolliment, tant preadoptiu com permanent o simple: té una durada de setze setmanes ininterrompudes. Aquest permís s amplia dues setmanes més en el supòsit de discapacitat del menor adoptat o acollit i per cada fill, a partir del segon, en els supòsits d adopció o acolliment múltiple

c) Permís de paternitat pel naixement, acolliment o adopció d un fill: té una durada de quinze dies i en pot gaudir el pare o l altre progenitor a partir de la data del naixement, de la decisió administrativa o judicial d acolliment o de la resolució judicial per la qual es constitueixi l adopció

Aquest permís és independent del gaudi compartit dels permisos que preveuen els apartats a i b.

d) Permís per raó de violència de gènere sobre la dona empleada: les faltes d assistència de les empleades públiques víctimes de violència de gènere, totals o parcials, tenen la consideració de justificades pel temps i en les condicions en què ho determinin així els serveis socials d atenció o de salut, segons que correspongui

e) Permís per cura de fill menor afectat per càncer o una altra malaltia greu: l empleat públic té dret, sempre que els dos progenitors, adoptants o acollidors de caràcter preadoptiu o permanent treballin, a una reducció de la jornada de treball d almenys la meitat de la seva durada, i a percebre les retribucions íntegres amb càrrec als pressupostos de l òrgan o entitat on presti els seus serveis, per atendre, durant l hospitalització i tractament continuat, el fill menor d edat afectat per càncer (tumors malignes, melanomes o carcinomes) o per qualsevol altra malaltia greu que impliqui un ingrés hospitalari de llarga durada i requereixi la necessitat de la seva atenció directa, contínua i permanent, acreditada per l informe del servei públic de salut o òrgan administratiu sanitari de la comunitat autònoma o, si s escau, de l entitat sanitària concertada corresponent i, com a màxim, fins que el menor faci els 18 anys

Quan concorrin en els dos progenitors, adoptants o acollidors de caràcter preadoptiu o permanent, pel mateix subjecte i fet causant, les circumstàncies necessàries per tenir dret a aquest permís o, si s escau, puguin tenir la condició de beneficiaris de la prestació establerta per a aquest fi en el règim de la Seguretat Social que els sigui aplicable, l empleat públic té dret a percebre les retribucions íntegres durant el temps que duri la reducció de la seva jornada de treball, sempre que l altre progenitor, adoptant o acollidor de caràcter preadoptiu o permanent, sense perjudici del dret a la reducció de jornada que li correspongui, no cobri les retribucions íntegres en virtut d aquest permís o com a beneficiari de la prestació establerta per a aquest fi en el règim de la Seguretat Social que li sigui aplicable. En cas contrari, només es té dret a la reducció de jornada, amb la consegüent reducció de retribucions.

Així mateix, en el supòsit que tots dos prestin serveis en el mateix òrgan o entitat, aquesta pot limitar-ne l exercici simultani per raons fundades en el funcionament correcte del servei. S han d establir reglamentàriament les condicions i els supòsits en què aquesta reducció de jornada es pot acumular en jornades completes.

f) Permís de 3 mesos, sense retribució, per atendre un familiar fins al primer grau de consanguinitat o d afinitat, en casos de malalties molt greus, prorrogables excepcionalment a tres mesos més

23.3. Permís per a assumptes personals Durant l any els empleats públics tenen dret a gaudir fins a tres dies per assumptes particulars. El personal pot distribuir-los segons li convingui, prèvia autorització de Gerència i respectant sempre les necessitats del servei. Quan per aquestes raons no sigui possible gaudir de l esmentat permís abans de finalitzar el mes de desembre, podrà gaudir-ne en els primers quinze dies del mes de gener següent.

Sense perjudici de l anterior, i sempre que les necessitats del servei ho permetin, els dies per assumptes particulars així com, si és el cas, els dies de permís previstos en el paràgraf següent podran acumular-se als dies de vacances o ajuntar-se entre ells.

Els dies 24 i 31 de desembre romandran tancades les oficines públiques, a excepció dels serveis d informació i registre general, que romandran oberts.

Els calendaris laborals incorporaran dos dies de permís quan els dies 24 i 31 de desembre coincideixin en festiu, dissabte o dia no laborable.

Les persones adscrites a informació i registre general que treballin el 24 i/o el 31 de desembre gaudiran de dies compensatoris de permís.

Així mateix, els calendaris laborals incorporaran cada any natural, i com a màxim, dos dies de permís addicional quan alguna o algunes festivitats laborals de caràcter retribuït, no recuperable i no substituïble per les comunitats autònomes, coincideixin en dissabte.

Article. 24 Justificació d absències 24.1 Els empleats públics han de registrar en el sistema de control horari del centre de treball totes les entrades i sortides corresponents a la seva modalitat de jornada.

El sistema de control horari igualment registrarà les absències, les faltes de puntualitat i de permanència del personal al seu lloc de treball, sigui quina en sigui la causa.

Les absències requeriran l avís immediat al responsable de la unitat corresponent o Gerència i la seva ulterior justificació acreditativa.

24.2 En els supòsits d absència parcial al lloc de treball com a conseqüència de l assistència a consulta, prova o tractaments mèdics, tant de l empleat públic com de familiars fins al primer grau de consanguinitat, o bé per assistir, a màxim dos reunions per curs escolar de tutoria amb els docents responsables dels fills, aquest període de temps es considerarà com de treball efectiu només en el supòsit que l absència es limiti al temps necessari i es justifiqui documentalment per part de l empleat públic la seva assistència, l hora de la cita i la impossibilitat de fer-ho fora de la jornada laboral.

24.3 En els casos d absència durant la totalitat de la jornada diària per causa de malaltia o accident sense que s hagi expedit comunicat mèdic de baixa, s ha de donar avís d aquesta circumstància a Gerència. Un cop reincorporat al seu lloc, l empleat públic ha de justificar de manera immediata la concurrència de la causa de malaltia o accident. L empleat que compleixi amb el preavís i la justificació té dret, durant un màxim de quatre dies l any, dels quals només tres poden ésser seguits, a la retribució íntegra.

24.4 En el supòsit d incapacitat temporal, risc durant l embaràs i risc durant la lactància natural, l informe mèdic acreditatiu de la baixa s ha de remetre a l òrgan de personal.

El comunicat de baixa mèdic acreditant la situació d incapacitat temporal, risc durant l embaràs i risc durant la lactància natural s ha de lliurar, sigui quina sigui la seva durada.

Els successius informes mèdics de confirmació de la baixa inicial, així com els informes mèdics de ratificació, s han de presentar a l òrgan de personal corresponent, com a màxim el tercer dia hàbil següent a la seva expedició.

24.5 Una vegada expedit el comunicat mèdic d alta, la incorporació al lloc de treball ha de ser el primer dia hàbil següent a la seva expedició.

24.6 En cas d incomplir l obligació de presentació dels justificants d absència previstos en aquest epígraf o del comunicat mèdic de baixa en els termes i terminis establerts en el règim de Seguretat Social aplicable, es consideraran absències injustificades i es procedirà a aplicar la corresponent deducció proporcional d havers.

1. Serà d aplicació el que preveu l Estatut dels treballadors. Els treballadors poden sol·licitar l excedència voluntària quan faci un any que treballen a l empresa. La permanència en aquesta situació no podrà ser inferior a quatre mesos ni superior a cinc anys i causarà baixa definitiva l excedent que no sol·liciti el reingrés amb una antelació no inferior a 30 (trenta) dies abans de la data del venciment, si l excedència és superior a un any, i a 15 (quinze) dies si és inferior a aquest termini. L excedència voluntària sempre es demana i s atorga a termini cert.

2. Suspensió del contracte de mutu acord amb reserva del lloc de treball.

2.1 Aquells treballadors que a proposta del Consell Comarcal s integrin com a persona laboral d algun ens consorciat del qual el Consell Comarcal del Pla d Urgell formi part mantindran la reserva del mateix lloc de treball en el Consell Comarcal durant el termini que estiguin adscrits al consorci. El temps que es mantinguin en aquesta situació se ls ha de computar als efectes d ascensos, reconeixement de triennis, drets econòmics, promoció interna i drets en el règim de Seguretat Social que els sigui aplicable. El treballador ha de demanar la reincorporació al Consell Comarcal dintre del mes següent a la finalització de la relació laboral amb l ens consorciat. El reingrés es produeix de manera automàtica i definitiva en el mateix lloc de treball. Si el treballador deixa passar el termini abans esmentat sense sol·licitar la reincorporació es declararà d ofici l excedència voluntària per interès particular.

2.2 Aquells treballadors/es que s integrin en llocs de treball amb funcions expressament qualificades com a personal eventual (d acord amb el que indica l art. 12 de la Llei 7/2007, de 12 d abril de l Estatut Bàsic de l Empleat Públic) en el propi Consell Comarcal del Pla d Urgell o en altres administracions públiques tenen dret a sol·licitar la suspensió del contracte de treball. El treballador/a ho ha de demanar, indicant i justificant el lloc de treball de confiança on s integra.

Aquesta suspensió atorga el dret a la reserva del mateix lloc de treball en el Consell Comarcal del Pla d Urgell durant el termini que duri aquest càrrec i com a màxim durant deu anys. El temps que es mantinguin en aquesta situació se ls ha de computar als efectes d ascensos, reconeixement de triennis, drets econòmics, promoció interna i drets en el règim de seguretat social que els sigui aplicable. El treballador/a ha de demanar la reincorporació al Consell Comarcal dintre del mes següent a la finalització de la relació laboral amb l administració a la que hagi prestat els seus serveis. El còmput d un mes s inicia amb la notificació del cessament o extinció de la relació laboral que ha motivat aquesta suspensió.

El reingrés es produeix de manera automàtica i definitiva en el mateix lloc de treball. Si el treballador deixa passar el termini sense sol·licitar la reincorporació es declararà d ofici l excedència voluntària per interès particular, en els termes i la regulació que fixa l Estatut dels Treballadors.

S aplica a tots els empleats la normativa general d incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques: Llei 53/1984, de 26 de desembre; Reial Decret 598/1985, de 30 d abril; Llei 21/1987, de 26 de novembre, d incompatibilitats del personal al servei de l administració de la Generalitat, i Decret 98/1985, d 11 d abril, sobre procediment per a l aplicació de les incompatibilitats del personal al servei de la Generalitat.

Totes les condicions econòmiques detallades en aquest Conveni formen un tot orgànic i substitueixen qualsevol règim retributiu pactat amb anterioritat.

El salari dels treballadors afectats per aquest Conveni està format pels següents conceptes: A) Retribucions bàsiques: Sou base.

Pagues extraordinàries de juny i desembre.

Triennis.

B) Retribucions complementàries: Complement de responsabilitat.

Complement professional.

Complement de productivitat.

C) Serveis extraordinaris: És d aplicació el que es preveu en l Estatut del Treballadors.

Els serveis extraordinaris es compensaran amb descans d acord amb els següents estàndards:

Cada hora extraordinària realitzada de dilluns a divendres fins a les 20 h, es compensarà per una hora de descans.

Cada hora extraordinària realitzada de dilluns a divendres a partir de les 20 h i fins a les 6 h del dia següent, es compensarà per 2 hores de descans.

Cada hora extraordinària realitzada en dissabte i en festiu es compensarà per 2 hores de descans.

En el cas que per raons operatives de gestió de serveis, els serveis extraordinaris es tinguin que abonar en retribució, l hora extraordinària es compensarà econòmicament seguint el mateix criteri anterior i en funció de la percepció salarial (retribucions bàsiques i complementàries) de cada treballador.

El salari base dels treballadors compresos en aquest Conveni és el corresponent al grup al qual estan adscrits. Les quantitats per al 2013 són les que es fixen en l annex número 1.

El complement personal d antiguitat es merita quan es compleixin tres anys o múltiple de relació laboral.

Als efectes de determinar el complement d antiguitat, es computen els serveis prestats al Consell com a treballador temporal, eventual i altres. També s han de tenir en compte els serveis prestats en altres organismes o entitats del sector públic i els serveis prestats en les administracions publiques d altres estats membres de la Unió Europea.

El reconeixement dels triennis es produirà de forma automàtica sense necessitat de sol·licitud prèvia.

El reconeixement de l antiguitat, a efectes administratius, s ha de fer el dia que fa els tres anys, i els efectes econòmics són: si venç el dia 1 del mes, s ha d abonar el mateix mes; si venç a partir del dia 2 inclòs, s ha de començar a percebre el mes següent. A efectes administratius és el dia en què fa els tres anys.

Les quantitats a percebre són les que corresponen a cada grup i que estan especificades en l annex número 1.

És el complement destinat a retribuir la dificultat tècnica, major dedicació, incompatibilitat i responsabilitat de l empleat, per la coordinació amb treballadors vinculats al departament i la responsabilitat per relacions amb els administrats i/o institucions.

La seva quantia la fixa la Comissió de Personal segons cada lloc de treball, amb el temps suficient per poder-la consignar degudament en el pressupost del Consell Comarcal, i es percep mentre s ocupa el lloc de treball que es té assignat.

A partir de l 1 de gener de 2013 el complement de productivitat que cobraven els empleats passa a anomenar-se complement professional, i té la consideració de retribució salarial fixa i consolidada.

Es un complement que amb caràcter singularitzat té assignat cada empleat públic, i s adreça a retribuir els coneixements bàsics, específics, la pràctica professional, l autonomia i la iniciativa amb la que son desenvolupades les tasques atribuïdes.

Aquest complement es de caràcter fix, es percep durant dotze mensualitat i no computarà en les pagues extraordinàries.

Es preveu un complement de productivitat que té per objecte retribuir la tasca extraordinària d interès, la iniciativa i/o el rendiment extraordinari amb què es desenvolupa el treball. L abonament d aquest complement requereix la fixació prèvia d objectius i la seva percepció es vincula al seu assoliment.

No és fix ni periòdic, sinó que la Comissió de Personal l ha de fixar degudament i quan ho cregui convenient. Posteriorment ha de ser ratificat pel Ple del Consell Comarcal.

Els treballadors del Consell Comarcal del Pla d Urgell tenen dret a percebre dues pagues extraordinàries per cada any de servei en el Consell Comarcal.

Al personal que ingressa o cessa durant l any se li ha d abonar la part proporcional que li correspon.

Les pagues extraordinàries s abonen a raó del sou base i l antiguitat. L abonament de les pagues extraordinàries s ha de realitzar el dia 30 de juny i el 24 de desembre.

Els treballadors del Consell Comarcal del Pla d Urgell tenen dret a sol·licitar bestretes del seu salari.

La bestreta reintegrable és un avançament de diners, sense interès, que es fa abans del temps establert per tenir dret a ser-ne creditor i que s ha de tornar íntegrament dins del termini convingut.

L import màxim de la bestreta és de tres mil euros i requereix la justificació de la despesa, i la resolució expressa favorable del Consell, que roman condicionada a la disponibilitat pressupostària. La resolució es dicta en el termini de dos mesos i el silenci és negatiu.

La bestreta s ha de retornar en el termini de 15 mesos, preferentment en quotes fraccionades, que es deduiran de la nòmina mensual.

No es podrà sol·licitar cap altra bestreta mentre n hi hagi una de vigent, ni abans d un any des de l anterior, llevat del cas de malaltia greu de familiar de primer grau o cònjuge.

Al personal que presta serveis a compte del Consell Comarcal li és aplicable tot el règim disciplinari i sancionador que estableix el Text refós de l Estatut dels treballadors, aprovat per RDL 1/95, de 24 de març, i els art. 93 i següents de la Llei 7/2007, de 12 d abril, de l Estatut de l empleat públic.

A l empara de l art. 95.3 de la Llei 7/2007, de 13 abril, es consideren faltes greus aquelles faltes que per la seva importància, transcendència o interès no estan tipificades com a molt greus, però que suposen un incompliment dels principis, deures i codi de conducta exigible a l empleat públic. A títol enunciatiu es consideraran greus les següents:

1. La negligència, deficiència o demora en l execució de qualsevol treball o en la conservació del local o material, llevat que per la seva entitat es consideri molt greu.

2. Lliurar-se a jocs o distraccions puntuals en hores de treball, llevat que per tractar-se d una conducta reiterada es qualifiqui de molt greu.

3. Realitzar treballs particulars durant la jornada de treball, així com fer servir les eines de l empresa (ordinadors, telèfons, fax, correus electrònics..) per a usos propis o particulars. Si comporta l abandó o desatenció del servei o bé l incompliment de les funcions encomanades o les inherents al seu lloc de treball, es qualificarà de molt greu.

Quan hi hagi indicis objectius d ús incorrecte dels aparells informàtics per part d algun empleat o empleada, l empresa està autoritzada per monitoritzar els ordinadors. L acord s adopta per escrit, serà motivat i es comunicarà al representant dels treballadors.

4. Fer desaparèixer, inutilitzar, destrossar o causar desperfectes en primeres matèries, eines, maquinària, aparells, instal·lacions, edificis o documents de l empresa. La manca de neteja o cura en el manteniment dels espais comuns.

5. La falta d assistència al treball, sense causa justificada, durant 2 o més dies en un mes.

6. L incompliment, no justificat, de l horari de treball, amb absències o retards que suposin un acumulat mínim de tres hores mensuals.

7. Simular la presència en el lloc de treball fitxant i abandonant-lo després.

8. La simulació o encobriment de les faltes d altres treballadors en relació amb els deures de puntualitat, assistència i permanència al lloc de treball.

Les faltes greus es poden sancionar d acord amb la Llei 7/2007, de 12 d abril, amb la suspensió de sou i ocupació des d un dia fins a quatre mesos, el demèrit, l apercebiment i qualsevol altre establert per la Llei.

El Consell Comarcal del Pla d Urgell ha de facilitar a tots els seus treballadors les condicions necessàries perquè aquests gaudeixin d una situació òptima de seguretat i d higiene en el seu treball, segons el que preveu la Llei de prevenció de riscos laborals.

Durant del primer trimestre de cada any, s efectua una revisió mèdica anual a tots els treballadors.

S ha de lliurar un informe amb els resultats a cadascun dels treballadors, i s hi ha d indicar si hi ha riscos que afecten un col·lectiu concret.

El Consell Comarcal contractarà una pòlissa de vida i accidents per a tots els treballadors, que cobrirà el risc de mort i invalidesa permanent, amb una indemnització de 30.000 € i que tindrà cobertura les vint-i-quatre hores del dia.

L article 85.1 de l Estatut dels treballadors estableix el deure de negociar mesures adreçades a promoure la igualtat de tracte i d oportunitats entre dones i homes en l àmbit laboral o, en el seu cas, negociar plans d igualtat.

El principi d igualtat de tracte entre dones i homes suposa l absència de discriminació directa o indirecta, per raó de sexe, i, especialment, les derivades de la maternitat, l assumpció d obligacions familiars i l estat civil.

La igualtat de tracte i d oportunitats entre dones i homes suposa un principi informador de l ordenació jurídica i, com a tal, s integra i haurà d observar-se en la interpretació i aplicació de totes les normes del present Conveni col·lectiu.

El principi d igualtat de tracte és un objectiu que justifica dur a terme accions i polítiques en els següents àmbits:

a) Accés a l ocupació, incloent la formació ocupacional

b) Condicions laborals en general, i retributives en particular

c) Política de formació

d) Promoció professional i econòmica

e) Distribució de la jornada i accés als permisos en matèria de conciliació

En matèria de conciliació de la vida laboral, familiar i personal, es negociaran mesures que permetin fer efectius els drets reconeguts en les lleis, i en particular els que persegueixin l adaptació de la jornada per atendre necessitats familiars derivades de la cura de fills i de parents grans que no poden valer-se per si mateixos, de manera que l exercici d aquests drets resulti compatible amb les activitats i l organització de les empreses, i amb aplicació de mesures positives adreçades que les responsabilitats s efectuïn de manera equitativa entre els homes i dones de cada unitat familiar.

A fi d interpretar i aplicar correctament la Llei 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes, es crea una comissió d igualtat.

La comissió paritària d igualtat estarà composta per 3 membres del Consell i 3 membres dels empleats, en les mateixes condicions que la comissió paritària d interpretació i vigilància del Conveni.

Les funcions de la comissió sectorial per a la igualtat d oportunitats seran les que assenyalin les parts en l acta de constitució.

Mollerussa, 30 de maig de 2013

El president, Francesc Fabregat i Talarn El president de la Comissió, Jordi Calvís i Torrelles El gerent, Vladimir Miquel i Perelló Sr. Ramon Montserrat Pera Sr. Jordi Ricart i Carulla Sra. Mar Torrent I Pellissé

Este documento contiene un PDF, para descargarlo pulse AQUI

Número de registre 6283