Auto Civil 270/2023 Audiencia Provincial Civil de Lleida nº 2, Rec. 796/2023 de 06 de noviembre del 2023

PRIMER. RESUM DE LES ACTUACIONS PRACTICADES EN PRIMERA INSTÀNCIA.

La Comunitat indicada va interposar una petició per a la intervenció del cabal hereditari de la persona que identificava, la qual manifestava havia mort en 2008 i l'herència de la qual "según ha llegado a conocimiento de mi mandante" havia estat renunciada pels seus tres fills, de manera que les finques que formaven part del cabal es trobaven abandonades.

Una d'aquelles finques estava integrada en la Comunitat de regants, a la qual s'adeutaven 1436,11 € per les despeses de manteniment del subministrament de rec, deute que s'acreditava amb el certificat del secretari de la Comunitat.

En base l'anterior, "a mi mandante le preocupa que la referida deuda sobre la finca del finado siga acumulándose sin que exista propietario que pueda hacerse cargo, y por esa razón es por cuanto se presenta esta solicitud de intervención de la herencia". En el cos de la demanda se sol·licitava que " una vez se compruebe por parte de este tribunal el fallecimiento del causante, la ausencia de últimas voluntades y comprobación de ausencia de herederos, se procede en virtud del artículo 791.2.2 LEC , se proceda a nombrar administrador de bienes y se inicie la declaración de herederos a favor del Estado". I en la pètita se sol·licitava la intervenció judicial del cabal hereditari, que s'assenyalés dia i hora per a la formació d'inventari i la disposició de l'administració dels béns, amb citació de tots els interessats en l'herència.

Tot seguit es van produir unes incidències processals que es denuncien en el recurs i que indicarem en el que interessa.

La diligència d'ordenació de 15/05/2023 va deixar constància de la presentació de la demanda i la seva tramitació com un procediment d'intervenció del cabal hereditari, i conforme a l' article 275 Lec va disposar requerir l'actora perquè en el termini de cinc dies "acredite que el otorgante de los poderes es el legal representante de la Comunidad de regantes DIRECCION000".

La sol·licitant va presentar el 17/05/2023 un escrit a aquest efecte i hi va adjuntar un certificat emès pel secretari de la comunitat que feia constar que qui atorgava els poders era el seu president.

El dia 24/05/2023 es va dictar una diligència d'ordenació que va disposar incorporar a les actuacions l'escrit anterior, i en un paràgraf separat va indicar el següent:

Habiendo una posible legitimación del actor al amparo de lo establecido en el artículo 792.2 y en especial en su párrafo segundo, que tratándose de acreedores limita la posibilidad de interesar la intervención del caudal hereditario a "los acreedores reconocidos como tales en el testamento y los que tengan su derecho documentado en un título ejecutivo", lo que no sucede en el supuesto de autos, por lo que procede dar traslado a su Señoría por una posible inadmisión de la solicitud por falta de legitimación de la parte actora.

El 28/05/2023 es va dictar la resolució que ara s'apel·la, la qual va indicar en els seus antecedents de fets (la indicació entre parèntesi és nostra):

Examinada la demanda, el Letrado de la Administración de Justicia observó un defecto formal consistente en falta de legitimación de la demandante y, conforme al principio de subsanación de los defectos en que incurren los actos procesales de las partes recogido en el artículo 231 de la LEC , concedió a la parte demandante el plazo de días (no s'indica quants dies) para que los subsanara, bajo apercibimiento, en caso de no verificarlo, de poder acordar el archivo de las actuaciones. Ha transcurrido el plazo concedido sin que la parte demandante haya subsanado el efecto observado.

A continuació, en els fonaments de dret, se cita l' article 11.3 LOPJ i s'argumenta la decisió d'inadmissió a tràmit de la demanda en què conforme a l' article 792 LEC la legitimació de la peticionària únicament podia basar-se en el supòsit de l'apartat segon, això és, tractar-se d'un creditor reconegut com a tal en el testament o pels cohereus o que tingui el seu dret documentat en un títol executiu, per a concloure (la indicació entre parèntesi també és nostra) que "el artículo 517 LEC define que debemos considerar título ejecutivo, y la comunidad demandante no ha presentado documentación alguna pueda subsumirse en los supuestos legales; por ello, no tiene legitimación para instar este procedimiento, y ergo la demanda adolece de un defecto subsanable (sic) y por ello debe archivarse".

El 30/05/2023 la peticionària va presentar un recurs de reposició contra la diligència d'ordenació del dia 24, en entendre que conforme a l' article 231 LEC se li havia d'haver requerit per poder esmenar la falta de legitimació activa i fer-hi al· legacions, i per contra el que es va fer va ser deixar la decisió en mans de la jutgessa, qui va resoldre la inadmissió de la demanda per falta de legitimació activa sense escoltar l'actora ni esperar que passés el termini de cinc dies per interposar recurs de reposició contra la diligència, i per tant causant-li indefensió en impedir-li esmenar aquell defecte.

Després d'haver-se denegat la petició de l'actora perquè se suspengués el termini per interposar l'apel·lació fins que es resolgués el recurs de reposició, va presentar aquesta reposició, que va desestimar la LAJ sobre la base de que al seu judici l' article 231 LEC està previst per esmenar defectes formals i " no sustantivos o de fondo como es el tema de la legitimación", i que a més el recurs de reposició es va interposar una vegada s'havia dictat la interlocutòria d'inadmissió de la demanda, "por lo que no tiene ningún sentido este recurso y menos pretender que en él se deje sin efecto el auto de archivo dictado".

La peticionària apel·la la interlocutòria esmentada pels motius que s'examinen tot seguit.

TERCER. RESOLUCIÓ DE L'APEL·LACIÓ.

El primer argument de l'apel·lació és que la jutgessa d'instància s'equivoca quan indica que l'actora havia estat requerida per esmenar un defecte corregible i que no ho va fer, doncs com s'ha exposat anteriorment només se la va requerir per corregir la incidència amb els poders, cosa que va fer, però no pas per esmenar cap més defecte, esmena que d'haver-se reclamat s'hauria corregit abans de dictar la interlocutòria d'inadmissió de la demanda. I a més a més s'indica que aquesta interlocutòria es va dictar abans que s'hagués notificat a la part la possible falta de legitimació activa, per la qual cosa no va tenir ni tan sols l'oportunitat d'al·legar-hi.

En relació a aquest motiu d'apel·lació, certament els fets han succeït com sosté l'actora i les indicacions de la interlocutòria apel·lada semblen obeir a l'habitual ús de models de resolució que poden donar lloc a aquesta mena d'incidències. Però, en qualsevol cas i tal i com va indicar la LAJ en desestimar el recurs de reposició, el que es va posar de manifest a la jutgessa i el que va motivar la inadmissió de la demanda va ser la falta de legitimació activa, que és una qüestió material i no de caràcter processal, la qual cosa ens porta a analitzar el segon motiu d'apel·lació i que és l'asseveració per l'actora que sí gaudeix de legitimació.

Com a cap primer cal recordar que l' article 792 Lec discutit permet a les persones que indica sol·licitar l'adopció judicial de les mesures establertes en l'article 791.2, això és, ocupar els llibres, papers i correspondència del difunt, resoldre sobre l'inventari, dipòsit i administració dels béns del cabal hereditari i comunicar l'existència de les actuacions a la Delegació d'Economia i Hisenda per si escaigués la declaració d'hereus abintestat a favor de l'Estat. Això és, les actuacions sol· licitades per l'apel·lant en la seva petició inicial.

L'article 791, al seu torn, arrenca del que s'estableix en l'article 790, perquè així ho invoca el seu apartat primer, això és, l'obligació d'adoptar d'ofici les mesures necessàries per l'enterrament del difunt i la seguretat dels efectes hereditaris, quan el tribunal tingui notícia de la defunció d'una persona i no consti l'existència de testament ni dels parents que indica la disposició.

I l'article 792 permet l'adopció d'aquelles mesures no pas d'ofici sinó a petició de part i per les persones compreses en els quatre supòsits que relaciona, entre els quals es troben, "els creditors reconeguts com a tals en el testament o pels cohereus i els que tinguin el seu dret documentat en un títol executiu".

Convé aclarir que perquè els creditors puguin sol·licitar aquelles mesures no és necessari que estigui en tràmit un procediment de divisió judicial de l'herència ni una declaració d'hereus abintestat, doncs així ho té recollit la jurisprudència i es pot comprovar, per citar una resolució recent, en la interlocutòria de l' AP Barcelona, Secció 19a, número 106/2022, de 18 de març:

SEGUNDO. - Frente a la fundamentación del auto recurrido, la apelante alega que en su solicitud se pide la intervención judicial del caudal hereditario de la fallecida Dña. Eva, petición que está amparada por el artículo 792.2 de la LEC en el que se legitima a los acreedores con derecho documentado en un titulo ejecutivo, como acontece en el supuesto de autos, a tenor del auto de acuerdo transaccional aprobado por el Juzgado nº 7 de lo Mercantil de Barcelona, a solicitar la intervención judicial y nombramiento de administrador judicial. Alega que como acreedor de la herencia fundamentado en título judicial tiene legitimación activa y pleno derecho a solicitar la intervención del caudal hereditario y el nombramiento de un administrador judicial que posibilite la efectiva realización de su crédito.

Hemos de dar la razón a la parte apelante, pues, los artículos de aplicación al supuesto planteado en la solicitud presentada son los artículos 790 y ss. de la LEC , correspondientes a la Sección Segunda, "De la intervención del caudal hereditario "dentro del capitulo primero del Titulo II que regula la división de la herencia y su Sección 1ª, se ocupa del procedimiento para la división de la herencia. En este sentido, tras recoger los artículos 790 y 791 de la LEC los supuestos en los que la intervención judicial de la herencia sólo puede acordarse de oficio, es el artículo 792 de la citada Ley procesal el que recoge los supuestos en los que se puede acordar la intervención de la herencia a instancia de parte.

El citado artículo 792, en su apartado primero, punto 1º y 2º, regula los supuestos de intervención judicial del caudal hereditario instada por el cónyuge y parientes con derecho a la sucesión legítima, cohederederos o legatarios y el apartado 2 regula la intervención judicial a instancia de los acreedores reconocidos como tales en el testamento o por los coherederos, y los que tenga su derecho documentado en un título ejecutivo, que es el caso de autos. Dicho reconocimiento se concreta en los siguientes términos: "También podrán pedir la intervención del caudal hereditario, con arreglo a lo establecido en el apartado segundo del artículo anterior, los acreedores reconocidos como tales en el testamento o por los coherederos y los que tengan su derecho documentado en un título ejecutivo". Ningún otro requisito se contempla en la intervención judicial de la herencia a instancia de los acreedores a diferencia de su apartado primero números 1º y 2º en los que se exige la tramitación de la declaración de herederos ab intestato o la declaración judicial de herederos o la solicitud de división de herencia. A su vez el referenciado apartado 2 del artículo 791 de la LEC establece: "Si, en efecto, resultare haber fallecido sin testar y sin parientes llamados por la ley a la sucesión, mandará el tribunal, por medio de auto, que se proceda: 1º A ocupar los libros, papeles y correspondencia del difunto. 2º A inventariar y depositar los bienes, disponiendo lo que proceda sobre su administración, con arreglo a lo establecido en esta Ley. El tribunal podrá nombrar a una persona, con cargo al caudal hereditario, que efectúe y garantice el inventario y su depósito. En la misma resolución ordenará de oficio la apertura de pieza separada para hacer la declaración de herederos abintestato.

Teniendo en cuenta lo establecido en el resto de los artículos de la sección que regula la intervención del caudal, ( art. 790 a 796 LEC ) y en correspondencia y coherencia con dicho contenido, entendemos que, cuando los acreedores instan la intervención judicial de la herencia para proteger sus derechos, debe acordarse la misma si se cumplen los requisitos de apartado segundo del art. 792LEC ,sin que pueda exigirse que a su vez se inste la declaración de herederos o se solicite la división judicial de la herencia, requisitos éstos exigidos en el apartado primero del art. 792 para los supuestos 1º y 2º de dicho apartado cuando se inste a instancia del cónyuge, o cualquiera de los parientes con derecho a la sucesión legitima o por coheredero o legatario de parte alícuota. Es suficiente, como sucede en el caso que nos ocupa, que para el acuerdo judicial de la intervención de la herencia a instancia de los acreedores que éstos basen su petición en un reconocimiento como tales en el testamento, o por los coherederos, y los que tengan su derecho documentado en un título ejecutivo, esto es lo que acontece en el caso de autos, acreditado el fallecimiento del causante, coejectuada en el procedimiento de ejecución de titulo judicial seguido ante el Juzgado de lo Mercantil nº 7 de Barcelona nº 1689/2018 . De no ser así se recogería en este apartado segundo del artículo 792 los requisitos exigidos en el apartado primero de dicho precepto.

A esta misma conclusión se llega si tenemos en cuenta la regulación de las primeras actuaciones y citación de los interesados para la formación de inventario regulado en artículo 793 de la LEC . Donde se regula que el tribunal, acordada la intervención del caudal hereditario en cualquiera de los casos a que se refieren los artículos anteriores, ordenará por medio de auto, si fuere necesario y no se hubiera efectuado anteriormente, la adopción de las medidas indispensables para la seguridad de los bienes, así como de los libros, papeles, correspondencia y efectos del difunto susceptibles de sustracción u ocultación. Y establece que el Secretario judicial señalará día y hora para la formación de inventario, a la que citará a los interesados, entre los que enumera: el cónyuge sobreviviente; los parientes que pudieran tener derecho a la herencia y fueren conocidos, cuando no conste la existencia de testamento ni se haya hecho la declaración de herederos abintestato; los herederos o legatarios de parte alícuota; 4º. los acreedores a cuya instancia se hubiere decretado la intervención del caudal hereditario y, en su caso, los que estuvieren personados en el procedimiento de división de la herencia; y luego se dice el Ministerio Fiscal, siempre que pudiere haber parientes desconocidos con derecho a la sucesión legítima, o que alguno de los parientes conocidos con derecho a la herencia o de los herederos o legatarios de parte alícuota no pudiere ser citado personalmente por no ser conocida su residencia, o cuando cualquiera de los interesados sea menor o incapacitado y no tenga representante legal; el abogado del Estado, o, en los casos previstos legalmente, los Servicios Jurídicos de las Comunidades Autónomas, cuando no conste la existencia de testamento ni de cónyuge o parientes que puedan tener derecho a la sucesión legítima. Esto es resulta a tenor del art. 793.3. 4º LEC que los acreedores previstos en el apartado segundo del art. 792.2LEC tienen legitimación para instar la intervención del caudal hereditario sin necesidad de exigir la previa o coetánea tramitación por su parte de la tramitación de la declaración de herederos ni la división judicial de herencia, lo que se exige en el apartado primero del art. 792LEC en los supuestos previstos en sus números 1 º y 2º. De hecho, el art. 792LEC dice y separa los dos supuestos: "Intervención judicial de la herencia durante la tramitación de herederos o de la división judicial de herencia. Intervención a instancia de los acreedores de la herencia."

Este criterio, es, además, el sostenido por la más autorizada doctrina (De Miranda Vázquez y Cordón Moreno, Pedraz Penalva, Cabezudo Rodríguez, Pérez-Cruz, De la Oliva Santos, Díez-Picazo Ignacio, Vegas Torres, Bercovitz, Bernaldo de Quirós) que considera que aunque no se encuentre en tramitación el procedimiento especial de división de herencia, los acreedores hereditarios pueden ejercitar la facultad de exigir la intervención judicial del caudal, pues el artículo 792.2 LEC , que es el que determina qué acreedores hereditarios están legitimados para pedir la intervención judicial del caudal hereditario, no exige, para el ejercicio de esta facultad, que esté en tramitación el procedimiento de división de herencia; y tampoco puede entenderse que lo exija el artículo 796.3 LEC cuyo cometido no es agregar nuevos requisitos procesales para el ejercicio de la facultad. No sería el artículo 796 LEC , que es el precepto dedicado a regular la cesación de la intervención judicial de la herencia, lugar oportuno para hacerlo. Parece que la referencia que hace el artículo 796.3 LEC a la oposición a que se lleve a efecto la partición de la herencia tiene una finalidad distinta de la de expresar el contenido posible de una contestación a la pretensión que constituya el objeto de un proceso divisorio ya entablado. En esta expresión la LEC no está precisamente exigiendo que esté iniciado por los herederos un juicio de división de herencia y que en él los acreedores hayan formalizado la oposición referida. Está sólo evocando la misma expresión empleada en el artículo 1082 CC , según el cual "los acreedores reconocidos como tales podrán oponerse a que se lleve a efecto la partición (hecha o por hacer) de la herencia hasta que se les pague o afiance el importe de sus créditos ".

Dit l'anterior, l'ara apel·lant únicament podria fonamentar la seva legitimació en els dos últims supòsits d'aquell article 792.1, això és, a tenir la consideració d'Administració Pública o de creditor del cabal hereditari.

El primer supòsit ni tan sols s'invoca en el recurs i malgrat s'hi defensa la seva condició d'entitat pública. I és de suposar que no s'invoca perquè l'article 792.1 exigeix per atorgar legitimació a l'Administració que aquesta hagi iniciat un procediment per la seva declaració com a hereva abintestat, i l'actora no és que no ho hagi acreditat sinó que a l'inici de l'última pàgina de la seva demanda sol·licita precisament que "s'iniciï la declaració d'hereus a favor de l'Estat".

El que considera l'actora que li atorga legitimació és que és una creditora que "obtuvo su título ejecutivo" amb les actuacions que resulten dels documents 1 i 2 aportats amb el seu escrit de recurs. Segons l'actora, conforme a la Llei d'aigües les comunitats de regants són entitats de dret públic i l'article 83 els atorga la facultat d'executar per si mateixes els acords no acomplerts que imposin una obligació de fer i l'execució subsidiària per la via administrativa de constrenyiment, i l'article 209 del Reglament de domini públic hidràulic reitera aquestes mateixes facultats. En virtut d'aquesta potestat, s'indica que ja havia dut a terme diferents procediments de recaptació executiva contra "la herencia yacente de don Jose Ramón", i que també s'ha anotat sobre una de les finques un embargament preventiu en virtut d'un manament emès per l'agent recaptadora de la comunitat. Se sosté que conforme a l' article 75 del Reglament General de recaptació, una vegada transcorreguts els terminis assenyalats en l' article 62 de la Llei General tributària es procedirà a donar compliment al mandat i d'aquesta manera la Comunitat va obtenir el seu títol executiu, conforme als dos grups de documents que ha aportat amb el seu escrit d'apel·lació.

No obstant això, no podem arribar a aquesta conclusió i pels motius següents.

En primer lloc, perquè és més que dubtós que els documents adjuntats l'escrit d'apel·lació puguin servir per resoldre la qüestió. No es van aportar amb la demanda en primera instància, en el recurs d'apel·lació no es fa cap petició expressa que s'admetin com a prova en segona i a pesar que cal entendre que si s'han aportat és perquè es pretén que s'hi admetin, hem establert reiteradament que l'admissió de prova en segona instància és restrictiva i que en la seva proposició ha d'indicar-se en quin dels supòsits de l' article 460 Lec es justifica la seva admissibilitat, cosa que no s'ha fet.

En segon lloc, perquè en la demanda s'indicava que la quantitat deguda a la Comunitat de regants era de 1436,11 €, tal com resultava del document 5, un certificat emès pel secretari que indica que el total del deute contret entre els anys 2010 a 2022 ascendeix a aquella quantitat. Per contra, el document 1 aportat amb l'escrit de recurs és un manament d'embargament preventiu remès al Registre de la Propietat per la recaptadora executiva de la comunitat per l'import de 374,79 € de principal i 192,18 per recàrrecs i despeses de recaptació, i que conforme a la documentació administrativa que consta més endavant va referit a les despeses generals reportades entre els anys 2010 a 2015, per la qual cosa no inclou ni totes les anualitats ni tota la quantia que s'indicava en la demanda inicial.

I en tercer lloc, i fonamentalment, perquè considerem que aquelles actuacions administratives i la resolució aportada no són idònies per constituir el títol executiu al qual es refereix l' article 792 Lec. Això perquè no ens trobem ni en un procediment administratiu ni en un procediment judicial contenciós-administratiu, sinó en un de naturalesa civil i en el qual es pretén la tutela judicial conforme al contingut i procediments de la Lec. Per la qual cosa coincidim amb la jutgessa d'instància que els títols executius són els que relaciona l' article 517 Lec, disposició que precisament porta per rúbrica "Acció executiva. Títols executius", i que s'incardina en un capítol de la llei la rúbrica de la qual és "De les sentències i altres títols executius", capítol que al seu torn està inclòs en un títol que porta per rúbrica "Dels títols executius".

I cap dels diferents documents que es relacionen en aquell article fa referència a les resolucions administratives dictades en un procediment de naturalesa tributària, i l'actora no acredita que la resolució que aporta hagi d'incardinar-se en l'últim supòsit d'aquella disposició, que opera com a clàusula de tancament i estableix que també tenen la consideració de títol executiu "les altres resolucions processals i documents que, per disposició d'aquesta o una altra llei, portin aparellada execució". Que aquella resolució sigui executiva en un procediment administratiu no ho dubtem, no entrarem a valorar si podria ser-ho en un procediment de naturalesa contenciós-administrativa, però per descomptat no considerem que tingui tal condició en un de naturalesa civil i haurem de convenir que més que difícilment s'admetria a tràmit una demanda executiva fonamentada en aquell títol.

Per tant, escau confirmar la resolució recorreguda i sense perjudici de les accions que corresponguin a l'actora contra l'herència jacent o tercers.

TERCER. COSTES PROCESSALS.

La desestimació del recurs implica la imposició de les costes a la recurrent, conforme els articles 394 i 398 Lec.