Auto Civil 128/2026 Audiencia Provincial Civil nº 2 de Lleida, Rec. 2409/2025 de 23 de abril del 2026

PRIMER. RESUM DE LES ACTUACIONS PRACTICADES EN PRIMERA INSTÀNCIA.

L'ara apel·lada va interposar una demanda executiva per obtenir de l'apel·lant el pagament de les pensions d'aliments impagades, amb efectes retroactius des de la interposició de la demanda, així com diverses quantitats per despeses extraordinàries.

L'executat s'hi va oposar i la resolució que ara es recorre va desestimar íntegrament els seus arguments.

En aquesta alçada l'executat discuteix la retroactivitat del pagament de les pensions i l'obligació a abonar les despeses extraordinàries. Resoldrem separadament aquestes qüestions.

SEGON. RESOLUCIÓ SOBRE EL CARÀCTER RETROACTIU DE LA PENSIÓ D'ALIMENTS.

La demanda executiva de la mare es fonamentava en la sentència de modificació de mesures 209/2024, que a més de resoldre la custòdia de les dues filles de la parella al seu favor i establir un règim de contactes amb el pare, va fixar una pensió a càrrec d'aquest de 300 € per a cadascuna de les menors. I a més a més va indicar que "els restants pronunciaments es mantenen segons la Sentència 175/2018, de 27 de març, dictada per aquest Jutjat en el marc del procediment de divorci de comú acord número 895/2017".

La sentència de modificació de mesures es va dictar el 3 d'octubre de 2024 i en la demanda executiva s'indicava que el pare havia pagat les pensions corresponents a aquell mes, però s'invocava l' article 148.1 Cc per sostenir que havien d'abonar-se amb caràcter retroactiu des de la data d'interposició de la demanda que va donar lloc a l'anterior procediment declaratiu, que es va presentar al juny de 2023. Així, les pensions que anaven d'aquest mes fins a setembre de 2024 sumaven un total de 9600 €, que es reclamaven en l'execució.

L'executat s'hi va oposar i va al·legar que la norma aplicable no era pas l' article 148.1 Cc espanyol sinó el 237-5 del Codi català i la jurisprudència que l'interpretava. I va indicar que perquè el pagament de la pensió tingui caràcter s'hauria d'haver sol·licitat en el procediment de divorci o de separació, com indicava la interlocutòria d'aquesta Sala número 21/2020, de 24 de gener, dictada en el recurs d'apel·lació 1101/2019.

La mare va impugnar l'oposició, va sostenir que el precepte a aplicar era l' article 148.1 Cc espanyol i que "es de recordar que el ejecutado presentó una demanda de modificación de medidas partiendo de una custodia compartida con sus dos hijas mellizas; durante el plazo de 16 meses el ejecutado y padre de las menores abandonó personal y económicamente a las menores, dejando de ejercer unilateralmente la custodia compartida acordada de mutuo acuerdo por la sentencia 895/2017 y sin colaborar económicamente en el sustento a las menores; la madre quería mantener el régimen de custodia compartida, porque creía que era lo mejor para las menores, a lo que el padre se opuso".I que la sentència que constituïa el títol executiu va establir la custòdia a favor de la mare i va fixar el pagament de la pensió d'aliments a càrrec del pare per primera vegada, doncs aquest pronunciament no existia en la sentència originària.

I de l'anterior concloïa que "en el escrito de oposición a la demanda de modificación de medidas, no se solicita la retroactividad de la pensión, así como tampoco en la vista, porque la ejecutante defendía el mantenimiento de la custodia compartida; es de derecho reconocer la retroactividad de la pensión de alimentos de las menores desde la interposición de la demanda, dado que se trata de una obligación que anteriormente no existía y la sentencia de octubre de 2024 es la primera resolución que fije la pensión de alimentos de las menores".

La resolució apel·lada recull que efectivament la primera sentència va establir un règim de custòdia compartida i que cada pare havia d'atendre les necessitats de les menors quan es trobessin en la seva companyia, mentre que les despeses extraordinàries s'havien d'abonar per meitat.

I tot seguit reprodueix el text de la nostra interlocutòria de 24 de gener de 2020, amb la indicació que recull literalment el criteri del TSJ de Catalunya fixat en la seva Sentència de 8 de maig de 2019.

Finalment, i en aplicació dels criteris anteriors, la jutgessa entén que la pensió d'aliments es va fixar per primera vegada en la sentència de modificació de mesures, per la qual cosa havia de tenir efecte retroactius des de la interposició de la demanda. I afegeix que l'executat no ha acreditat una duplicitat de pagaments, ja que no al·lega haver-ne fet cap entre juny i setembre de 2024, i que arribar a una altra solució "produiria un perjudici per a les filles menors comunes i el patrimoni de la progenitora, que ha estat cobrint les seves necessitats durant tot aquest temps.

En aquesta alçada el recurrent sosté que la jurisprudència citada per la jutgessa d'instància no fa sinó reforçar la seva posició.

Plantejada així la discussió, no reiterarem les resolucions del TSJ que se n'ocupen, farem remissió a la seva Sentència núm. 70/2015, de 8 d'octubre, i sí reproduirem el text de la interlocutòria de la Secció 1a de l'AP de Tarragona, núm. 244/2021, de 20 d'octubre, que aplica la jurisprudència del TSJ a una qüestió com la quina ara discutim i la resol de la manera següent:

SEGUNDO.- Motivos de Oposición. Decisión de esta Sala

1.- El recurrente vuelve a reiterar en el recurso de apelación los motivos de oposición aducidos y referidos a que la pensión de alimentos de sus hijos no las adeuda desde la fecha de la interposición de la demanda de modificación de medias definitivas, sino solo a partir de la fecha del auto de medidas provisionales coetáneas a la demanda de 13 de noviembre de 2019, que es cuando se modifica el régimen de custodia que pasa de ser compartida a exclusiva de la madre y se establece una pensión de alimentos, por lo tanto, al no ser el primer procedimiento en el que se resuelve el régimen de custodia no puede imponerse el pago de la pensión de alimentos con efectos retroactivos desde la fecha de la interposición de la demanda de modificación de medidas.

Aduce que la petición de retroactividad no se efectúa en la demanda de modificación de medidas, con lo que no puede ahora en este procedimiento ejecutivo acordarse, sino que ello debió en todo caso ser objeto de resolución en la fase declarativa. Además se alega que no procede la imposición de las costas de primera instancia porque al menos hay una estimación parcial de la oposición, pues se reduce el importe pedido por la ejecutante y que ya había sido pagado por el ejecutado.

La ejecutante y el Ministerio Fiscal se opone al recurso y solicita la confirmación de la resolución de Primera Instancia.

2.- El título objeto de ejecución es el auto de 13 de noviembre de 2019, dictado en el procedimiento de Medidas Provisionales coetáneas nº 79/2019 que deriva del procedimiento de Modificación de Medidas definitivas nº 345/2019 seguido ante el Juzgado de Primera Instancia e instrucción nº 1 de DIRECCION000, y en el cual se establece que la guarda exclusiva de los menores a la madre, antes era compartida, y que el Sr. Heraclio abonara en concepto de pensión de alimentos para sus dos hijos el importe de 150 euros al mes para cada uno de ellos.

3.- La primera de las cuestiones controvertidas se refiere a si procede el efecto retroactivo de la pensión de alimentos establecida en el auto de 13 de noviembre de 2019, de tal forma que los mismos se deban desde la fecha de la interposición de la demanda de modificación de medidas definitivas el 19 de junio de 2019.

Queda acreditado en la causa que a partir del auto de 13 de noviembre de 2019 se otorga la guarda exclusiva de los menores a la madre, ante era compartida (en virtud de la sentencia de 20 de noviembre de 2015 dictada en el procedimiento de divorcio 463/2015 ), y se fija una pensión de alimentos de 150 euros para cada uno de los dos hijos, puesto que el procedimiento de divorcio no se señalaba ninguna.

El artículo 237-5 del mismo cuerpo legal recoge:

1. Se tiene derecho a los alimentos desde que se necesitan, pero no pueden solicitarse los anteriores a la fecha de la reclamación judicial o extrajudicial.

2. En el caso de los alimentos a los hijos menores, pueden solicitarse los anteriores a la reclamación judicial o extrajudicial, hasta un período máximo de un año, si la reclamación no se hizo por una causa imputable a la persona obligada a prestarlos.

El TSJC en sentencias de fechas 20-1-2014 , 19-12-2016 , 15-2-2018 y 20-10-2018 entre otras dijeron que si bien "Ordinariamente los efectos sustantivos o materiales de las sentencias se producen ex nunc, esto es, desde que son definitivamente dictadas, si bien en algunos casos, la ley permite retrotraer sus efectos a un momento anterior, sea al de la interposición de la demanda, sea al de la reclamación extrajudicial. Así ocurre con los intereses moratorios ( art. 1100 y 1108 Código Civil de 1889 (LEG 1889, 27)) o con los alimentos, que permite su concesión desde la interposición de la demanda - art. 148 CC - bien desde ese mismo momento o desde la reclamación extrajudicial probada".

En los casos de modificación de circunstancias porque el hijo común ha pasado de un sistema de guarda a otro, o de la guarda de un progenitor a la del otro se aprecia un cambio tan radical que supone una nueva obligación en este caso, a cargo del padre a favor del hijo común. Se trata de la determinación ex novo de esta obligación. Se fija por primera vez la obligación que se ha de determinar por medio del procedimiento de modificación de efectos de sentencia atendiendo al binomio medios económicos de los obligados y necesidades del hijo común y sus efectos se han de iniciar con su reclamación judicial o extrajudicial.

En el caso de autos, en la demanda de Modificación de Medidas no se realiza la solicitud de retroactividad de la pensión de alimentos que se insta por parte de la progenitora, y ese efecto no se acuerda en la sentencia de que se dicta en ese procedimiento. Así, ahora, en la Ejecución del auto de Medidas Provisionales, no puede declararse el efecto retroactivo de la pensión de alimentos, ya que el mismo tuvo que acordarse en la fase declarativa, pues que en el procedimiento de ejecución la resolución judicial debe ser ejecutada en sus propios términos.

En base a ello el ejecutado no debe abonar la pensión de alimentos de sus hijos desde la interposición de la demanda de Modificación de Medidas sino que esa obligación solo surge desde la fecha del auto de Medida Provisionales. (...).

Por lo tanto procede estimar parcialmente la oposición a la ejecución planteada por el ejecutado.

I en el mateix sentit, la seva interlocutòria núm. 146/2025, de 16 de juliol.

Exposada així la qüestió, coincidim amb la sala tarragonina que la mare hauria d'haver reclamat la retroactivitat en la seva reconvenció i en el millor dels casos haver sol·licitat el complement o aclariment de la sentència perquè resolgués la qüestió. I no va fer cap de les dues coses, la qual implica l'estimació de l'apel·lació en aquest punt.

TERCER. RESOLUCIÓ SOBRE LES DESPESES EXTRAORDINÀRIES.

La demanda executiva presentada per la mare sostenia que el pare no havia abonat cap de les despeses extraordinàries des de la interposició de la demanda de modificació de mesures, les quals havien de pagar-se a parts iguals, per la qual cosa reclamava el pagament de 3041, 93 €.

En la seva oposició, el pare va sostenir que l'executant no li havia informat de cap de les despeses i que no n'havia prestat el consentiment, i subsidiàriament que únicament havia d'abonar la quantitat de 917,09 €, per motius que examinarem posteriorment.

Cal indicar que el jutjat a quo va obrir una peça separada per a resoldre si les despeses tenia la naturalesa d'extraordinàries, i va decidir que la tenien totes elles i tret de la factura de telefonia.

Finalment, la resolució apel·lada resol la qüestió amb la simple indicació que "es tracta de despeses extraordinàries que ja es van fixar en la primera sentència de divorci i que es mantenen en la sentència executada".

L'apel·lant denuncia que la jutgessa no va resoldre cap dels seus arguments d'oposició, la qual cosa és certa i per tant cal examinar-los en aquesta alçada, cosa que farem de manera separada per a cadascun d'ells.

S'ha d'indicar que el recurs d'apel·lació es remet a l'argumentació continguda en l'oposició a l'execució, mentre que la mare va sostenir que les filles eren bessones i que "històricament cadascun dels pares pagaven les despeses escolars d'una de les filles, afavorint així el no haver d'estar contínuament reclamant imports pagats per cadascun d'ells". No obstant això, el pare no es va fer càrrec de les despeses de la filla Camino i la mare va haver de fer una transferència al col·legi per al pagament dels llibres a l'inici del curs, com acreditava amb el document 1, i el pare no va aportar les seves dades bancàries al centre fins després. A part de l'anterior, no va fer cap altra argumentació referent a les al·legacions de l'oposició a l'execució ni va acreditar haver informat prèviament al pare de les despeses ni haver-li sol·licitat el vistiplau.

I en l'oposició a l'apel·lació únicament va indicar que la interlocutòria recorreguda "no fa cap esment a les despeses extraordinàries, per la qual cosa el punt 2 no ha de ser tingut en consideració ja que no forma part de la resolució apel·lada, contradient el que es disposa en l' article 458.2 LEC, quan estableix que el recurs de l'apel·lant haurà d'exposar les al·legacions en què es basa la impugnació, citar la resolució apel·lada i els pronunciaments que impugna, i com diem, en la resolució apel·lada no existeix pronunciament algun sobre les despeses extraordinàries, remetent al que es disposa mitjançant interlocutòria 389/2025 dictada pel propi tribunal a aquest efecte".

Exposat tot plegat, recordarem que el títol executiu és la Sentència 209/2024, de 3 d'octubre, dictada en el procediment de modificació de mesures que va instar el pare i en la qual sol·licitava que es canviés el sistema de custòdia compartida a un a favor de la mare, al·legant que les nenes havien passat a residir exclusivament amb ella. La resolució va alterar el canvi de custòdia en la manera indicada, va establir un règim de contactes de les nenes amb el seu pare, el pagament per aquest de dues pensions de 300 € mensuals i va disposar que en la resta de pronunciaments es mantindria la sentència de divorci de mutu acord número 175/2018, de 27 de març. Per tant, les despeses extraordinàries s'han de regir pel que es disposa en aquella resolució. Es podia discutir la idoneïtat de mantenir el repartiment de les despeses extraordinàries en la manera prevista originàriament per a un sistema de custòdia compartida per setmanes alternes, quan el règim ha passat a custòdia ordinària de la mare, però cap dels progenitors no va apel ·lar el pronunciament i no hi podem entrar.

Dit l'anterior, aquesta Sala ha establert una doctrina reiterada sobre la naturalesa de les despeses extraordinàries, que es pot comprovar per exemple en la nostra recent interlocutòria 48/2026, de 5 de febrer de 2026, dictada en el recurs d'apel·lació 2068/2025 (ponent senyora Bernat):

Añadir además que sobre la naturaleza de los gastos extraordinarios se ha pronunciado este Tribunal en diversas resoluciones y al respecto es ilustrativa la Sentencia 23/12/2011 , que establece:

"També és objecte de recurs el pronunciament relatiu a les despeses extraordinàries del menor, en les quals s'inclouen les de caràcter acadèmic, inclosos els llibres de col·legi.

Convé aclarir, una vegada més, que tal i com hem dit en no poques ocasions, i seguint el criteri pràcticament majoritari en les Audiències Provincials, que si bé el terme de despeses extraordinàries és un concepte jurídic indeterminat, de difícil concreció a priori, s'ha d'entendre que ho són aquelles que no són ordinàries, independentment que siguin mensuals o periòdiques, és a dir, les que no són habituals, si no que són imprevisibles.

Una altra cosa és la forma en la qual han de ser sufragades pels progenitors, qüestió diferent al de despesa extraordinària.

Així, caldria distingir les despeses extraordinàries necessàries, que han de ser satisfetes per tots dos progenitors per parts iguals (una operació, una pròtesi, un reforç escolar necessari pel nen ...), d'aquelles que són extraordinàries però no necessàries, que només han de ser sufragades per tots dos progenitors si hi ha acord, doncs si no n'hi ha només l'ha de sufragar el progenitor que compromet la despesa.

Així, ja hem dit a la nostra sentència de 24-4-09 que són despesa extraordinària: " ..... los que excedan de la naturaleza de gasto ordinario (porque salen de lo natural o común), que no sean habituales sino imprevisibles, no periódicos, siempre que sean necesarios o consensuados. Desde esta perspectiva, en principio, no tienen tal consideración de gasto extraordinario los libros escolares, o el material escolar, ni los demás gastos propios de la actividad escolar de los menores como colonias, excursiones, ropa de deporte, educación extraescolar, etc., sino que deben considerarse como gasto ordinario y, por tanto, incluidos dentro del concepto de alimentos propiamente dicho, cubierto por el pago mensual de la pensión alimenticia fijada a cargo del progenitor no custodio en la que ha de entenderse englobado, según los arts. 143 y 259 del Codi de Familia , todo lo indispensable para el sustento, habitación, vestido y asistencia médica, y también la educación y formación integral de los hijos menores de edad.

Por el mismo motivo, los gastos que puedan derivarse de una enfermedad y que sean imprevistos, que rebasen los que se devengan de forma continuada, periódica y habitual, como podría ser el caso de una intervención quirúrgica deben ser satisfechos por cada progenitor en el 50% de los mismos. Solamente aquellos gastos extraordinarios que no tengan el carácter de necesario, sin perjuicio del acuerdo a que puedan llegar las partes, deberán ser satisfechos por el progenitor que contraiga la obligación".

Per tant, de les despeses que enumera la sentència apel·lada com a extraordinàries, s'haurien d'excloure les de formació, atès que per mandat legal estan incloses dintre del concepte d'aliments pròpiament dit, i també els llibres, el material escolar, o les sortides organitzades per l'escola, totes les quals també integren la formació reglada d'un menor i, a més, no tenen el caràcter d'imprevistes, doncs sempre es produeixen encara que sigui una vegada a l'any (cas dels llibres, bates, AMPA, assegurança escolar...), o diverses vegades l'any.

Pel que fa a les activitats extraescolars, precisem que les organitzades per l'escola, com ara sortides o excursions, evidentment que no són despeses extraordinàries, si no que són ordinàries, al ser usuals i habituals en qualsevol centre i formar part del procés educatiu.

Ara bé, pel que fa a les activitats extraescolars pròpiament dites, aquelles que ja eren habituals abans de la separació, ja disposen del consentiment dels progenitors (prestat durant la convivència).

En canvi, les no habituals, efectuades fora de l'horari lectiu, com seria un curs de natació, anglès, informàtica, futbol, etc. sí són despesa extraordinària, però no són despesa necessària, per la qual cosa només si hi ha mutu acord han de ser sufragades per ambdós progenitors a parts iguals, de forma que la voluntat unilateral d'un dels pares no les pot imposar a l'altra".

De cuanto se ha expuesto se desprende que hay que distinguir los gastos extraordinarios necesarios, que han de ser satisfechos por ambos progenitores por mitad, de aquellos que son extraordinarios, pero no necesarios, que sólo han de ser sufragados por ambos progenitores si hay acuerdo, puesto que si no lo hay sólo debe sufragarlos el progenitor que compromete el gasto. No obstante, aquellas que ya eran habituales antes de la separación, ya disponían del consentimiento de los progenitores (prestado durante la convivencia).

Exposat això, la sentència de divorci, que reprodueix textualment el conveni regulador, estableix una regulació bastant detallada de les despeses extraordinàries ordinaris en el seu apartat 4.2, però també regula separadament les activitats extraescolars. Reproduirem en primer lloc aquell primer apartat:

I, com vam dir, la clàusula 2.7 establia una previsió expressa per les activitats extraescolars:

Conforme a tot plegat, resoldrem separadament cadascuna de les partides discutides.

1. Extraescolar de futbol de totes dues menors i "quota futbol DIRECCION000".

Amb la demanda executiva es va aportar una taula amb els diferents conceptes i quantitats reclamades, que en el que ara interessa recollia les següents en dos apartats diferents:

En la demanda executiva se sostenia que aquesta activitat extraescolar "anteriorment ja havien pagat tots dos progenitors" i l'executat va acceptar que efectivament era així i que per això esqueia abonar 404,80 €. Això malgrat insistir que no se li havia comunicat la despesa per cap mitjà.

No obstant això, el pare es va oposar al pagament d'altres despeses relacionades amb aquesta extraescolar, concretament les partides "Federació Catalana de Futbol, corresponent a la fitxa de la Federació", "Mutualitat de futbolistes, correspon a l'assegurança d'accidents obligatória", "material per a la pràctica del futbol (uniformes)" i "quota mensual futbol".

No acceptava el pagament de la fitxa federativa ni la mutualitat de futbolistes, perquè (l'executant) "ni tan sols esmenta a què correspon aquest concepte i menys encara s'ha comunicat al meu representant si vol assumir aquesta despesa"

Quant al "material de futbol", perquè "se acompaña un tique por valor de 154,90 € sin ni tan sólo acreditar que ha estado abonado por la ejecutante; los conceptos del ticket son de difícil lectura, pero lo más relevante es que estas gastos no tienen la consideración de extraordinarios en la sentencia; se determina que se abonará por mitad los uniformes del colegio, batas, material escolar, libros y similares, pero en ningún caso el material deportivo, ya que forma parte de los gastos ordinarios de las menores como la ropa o los chàndals".

I pel que fa a la partida "quota futbol DIRECCION000", es reitera que s'accepta pagar els 404, 80 € pel primer concepte ja indicat i a més que en aquesta segona partida es pretenen incloure alguns conceptes que no formen part de la quota de futbol i que no té obligació de pagar, concretament dues:

- l'import de 60 € per l'ajuntament d' DIRECCION000, "que no sabemos a qué corresponden; en el caso que correspondan a gastos de actividades de verano, éstas han de ser abonados por la madre, atendido que en ningún momento han sido comunicados a nuestro representante; el convenio recoge que "en cuanto a las estancias o colonias en periodos vacacionales, a falta de acuerdo decidir al progenitor con el que deba estar el menor la mayoría de los días que comprenda dicha actividad, debiendo abonar dicho progenitor entonces la totalidad de la misma".

- L'import de 340 €, doncs "lo mismo sucede (estades d'estiu de 27 de juny de 2023".

Resumida així la discussió, un cop acceptada pel pare l'activitat de futbol ens sembla evident que les partides "Federació Catalana de Futbol, corresponent a la fitxa de la Federació", "Mutualitat de futbolistes, correspon a l'assegurança d'accidents obligatória", "material per a la pràctica del futbol (uniformes)" i "quota mensual futbol" són consubstancials a la pràctica ordinària d'aquella activitat competitiva, per la qual cosa escau el seu abonament.

Però, no podem dir el mateix quant a les altres dues partides per imports de 60 i 340 euros, doncs el conveni recollit en la Sentència establia que les colònies i estades exigien l'acord dels dos progenitors i res no s'ha acreditat. Això suposant que els 60 euros corresponguin efectivament a una activitat d'aquella naturalesa, doncs la mare tampoc no ha acreditat a quina despesa correspon. Escau, doncs, detreure aquests 400 euros.

2. "Despeses d'oftalmologia (lents de contacte)".

En la taula de despeses aportada per la mare consten els següents conceptes i quantitats:

Això a més d'un import de 48 € correspon a un tiquet de compra per 2 unitats del producte "DUBLAN PREMIUR AIR". El nom de l'establiment apareix tallat, però es tracta d'unes lents de contacte.

I quant als justificants, apareixen en la pàgina 15 i següents del grup documental i tots ells són tiquet i justificants de pagament amb targeta en diferents òptiques, amb la precisió que en els imports de 17,24 € i 40,96 € són a l'establiment "ROC FARMACIA OPTI".

El pare s'hi oposa per dos motius.

El primer, perquè en el conveni es recull de manera expressa que s'han de comunicar prèviament l'existència d'aquestes despeses per mitjà de correu electrònic o WhatsApp, perquè es pugui prestar la seva conformitat, i això no ha succeït.

I el segon, perquè es reclamen fins a 10 tiquets de diferents òptiques que inclouen actuacions de les quals no s'acredita qui és el pacient, a més d'una que correspon a una farmàcia i que no s'entén quina relació té amb les anteriors.

Plantejat així el debat, en el text de la sentència que reproduïm literalment s'indica que es consideren com a despeses extra ordinaris "els de malaltia; les despeses mèdiques no cobertes per la Seguretat Social" i entre ells i expressament els de "oftalmologia".

I també preveia que aquests despeses extraordinàries "seran sufragats pels progenitors reclamats a l'altre a través d'e-mail o WhatsApp".

La mare no ha aportat cap mitjà de prova que acrediti que va notificar al pare l'existència d'aquestes despeses, per la qual cosa també escau estimar el recurs en aquest punt i detreure la quantia de 191,60 euros.

3. "AMPA IES DIRECCION001: despeses escolars."

La taula amb les despeses per aquesta partida és aquesta:

I per a acreditar la meritació i pagament de cadascuna d'aquestes partides va aportar diferent documentació.

Concretament, els cinc pagaments de 158 € la meitat dels quals es reclamen s'acrediten amb els càrrecs bancaris en els quals apareixen els següents conceptes:

- ENTITAT ORDENANT : AMPA IES DIRECCION001. "RIL ACTIVITATS APRENENTATGE DIRECTE + CRÈDIT SÍNTESI BORDEUS 2 ESO CURS STITUT DIRECCION001. Aquest concepte apareix en dos dels rebuts.

- ENTITAT ORDENANT : AMPA IES DIRECCION001. BRER ACTIVITATS APRENENTATGE DIRECTE + CRÈDIT SÍNTESI BORDEUS, DIRECCION002 I NA 2 ESO CURS 23-24. INSTITUT DIRECCION001. Aquest concepte apareix en dos dels rebuts. Un de cuarto un

- ENTITAT ORDENANT : AMPA IES DIRECCION001. REBUT DESEMBRE ACTIVITATS APRENENTATGE DIRECTE + CRÈDIT SÍNTESI BORDEUS 2 ESO CE CURS 23-24. INSTITUT DIRECCION001.

Els dos pagaments per import de 191 € es pretenen acreditar amb altres dos justificants de càrrecs bancaris en els quals apareix també com a ordenant l'AMPA i amb el concepte "LIOL 3 ESO SERVEIS AFA CURS 24-25. INSTITUT DIRECCION001".

El pagament de 321 € es pretén acreditar amb un altre justificant en els quals l'AMPA (*AFA) apareix com a beneficiari i com a "concepte" en el nom de la filla * Fátima.

El càrrec de 206 € es pretén acreditar amb un altre justificant en el qual l'ordenant és l'AMPA i el concepte "REBUT OCTUBRE 3 ESO ACTIVITATS APRENENTATGE DIRECTE+ CRÈDIT SÍNTESI ITÀLIA INSTITUT DIRECCION001.

Finalment, hi ha un últim justificant bancari de transferència no per l'últim import que consta en la taula de 206 € sinó per la quantia de 211, el beneficiari de la qual és l'AFA i el concepte "recibo octubre Camino crédito de síntesis Italia".

El pare accepta pagar únicament 351, 50 i únicament per al cas que "s'acrediti únicament que corresponen a despeses d'AMPA". Això perquè s'han aportat diverses transferències i vuit d'elles tenen com a conceptes "crèdits de síntesis i viatges", que mai li han estat comunicats, i el conveni estableix que "a falta d'acord el progenitor que dugui a terme la despesa l'assumeix íntegrament". I insisteix que ni se li han comunicat aquestes despeses i ha prestat el seu consentiment.

El text de la sentència que reproduïm, i quant a la qüestió que ara discutim, considera com a despeses extraordinàries els següents:

És important indicar que el paràgraf següent estableix el següent:

Per tant, sembla excloure les despeses escolars de l'obligació de comunicació prèvia i a més a més el pare ha acceptat abonar les despeses que efectivament corresponguin a l'AMPA (AFA).

Però, no admet pas les partides restants pels motius que no reiterarem i que hem de compartir, doncs de la descripció dels pagaments es pot deduir que es tractaria de les activitats que indica el pare, la mare no ha aportat cap explicació alternativa i no s'ha acreditat ni l'avís previ ni l'acord a abonar-les.

Per tant, de la suma de 952,5 euros només escauria abonar 351,50 i se n'han de restar els 601 de la diferència.

4. "Material escolar".

En la taula de despeses aportada per la mare consten els següents conceptes i quantitats:

I els justificants i rebuts apareixen a partir de la pàgina 53 del grup documental, d'aquesta manera:

- 'import de 58,86 € correspon a un altre tiquet de compra en una llibreria i per dos llibres de lectura.

- l'import de 85,99 € correspon a un altre tiquet de la mateixa llibreria i pels productes "FRANCÉS LLIBRE, FRANCÉS CUADERNO, LÁGRIMAS SHIVA".

- 'import de 26 € correspon a un tiquet de la cooperativa DIRECCION003 per la compra de dos estotjos.

- l'import de 89,14 € correspon a un tiquet de Carrefour en què s'assenyalen alguns dels articles, essencialment de papereria, com a bolígrafs, llapis, gomes, cinta adhesiva, marcadors, carpetes, etc.

- finalment, l'import de 38,67 € és un tiquet de la mateixa llibreria anterior, pels productes "CALIBRATS, LÁGRIMAS CHIVA, OLIVER TWIST".

El pare insisteix que en cap moment se li han comunicat aquestes despeses, que "es reclamen despeses de material fungible que ni tan sols sabem a què han anat destinats" i que d'haver-los conegut "hagués pogut participar de la despesa i trobar proveïdors més econòmics".

Plantejada així la discussió, i encara a risc de ser reiteratius, tornarem a reproduir el text literal del conveni que ara interessa:

I també recordarem que el paràgraf que reproduïm en el punt anterior sembla excloure les despeses escolars de l'obligació de comunicació prèvia. Els productes recollits a les factures son efectivament material escolar i llibres de lectura, per la qual cosa escau desestimar el recurs en aquest punt.

5. "Repàs Camino".

En la taula de despeses aportada per la mare apareixen aquests conceptes i quantitats:

Per a acreditar els conceptes i el seu pagament, es van aportar (pàgines 82 i 83) un llistat emès per la "ACADEMIA *ESMON" pels dies i hores concrets dels anys 2023 i 2024 en què es van prestar les classes de repàs, amb un preu per a l'any 2023 de 168 € i de 450 per a 2024.

Novament el pare indica que no se li va comunicar l'existència d'aquesta despesa i a més que la mare no acrediten ni que el centre li hagi recomanat aquestes classes, i que "acompanya un document que no es troba subscrit, que pugui haver estat elaborat per ella mateixa i ni tan sols s'acredita el pagament".

Per tant, i en no haver-se acreditat tampoc la necessitat acadèmica de l'activitat, també escau estimar el recurs en aquest punt i restar la quantia de 618 euros.

I resolt tot plegat, la quantia total a restar és de 1.810,60 euros.

TERCER. COSTES PROCESSALS.

L'estimació parcial del recurs implica el pronunciament adient, conforme els articles 394 i 398 Lec.

Fallo