Auto CIVIL Nº 125/2012, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Civil y Penal, Sección 1, Rec 22/2012 de 19 de Septiembre de 2012

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

Sala Civil i Penal

ARBITRATGE (exequatur) núm. 22/2012

INTERLOCUTÒRIA nº 125/2012

President:

Excm. Sr. Miguel Angel Gimeno Jubero

Magistrats:

Il·lm. Sr. Enric Anglada i Fors

Il·lm. Sr. Carlos Ramos Rubio

Barcelona, 19 de setembre de 2012

Antecedentes

Primer.- El proppassat dia 23 de juliol de 2012 es varen rebre en aquest Tribunal les actuacions de referència 1041/2010, corresponents a un reconeixement de laude arbitral estranger, demanat per la mercantil Texcel, SL contra la Sätery Oy, trameses pel Jutjat de Primera Instància número 3 de Rubí, al considerar que la competència objectiva per resoldre la pretensió correspon a aquest Tribunal Superior de Justícia.

Segon.- En el corresponent torn d'assumptes civils s'ha adjudicat la ponència de les actuacions al Magistrat d'aquesta Sala, Il·lm. Sr. Enric Anglada i Fors, i amb ell formaran la Sala l'Excm. Sr. Miguel Angel Gimeno Jubero, com a President, i el Magistrat Il·lm. Sr Carlos Ramos Rubio.

Ha estat ponent l'Il·lm. Sr. Enric Anglada i Fors.

Fundamentos

Primer.- D'antuvi convé fer una breu descripció del tràmit processal practicat en aquest actuacions fins el dia d'avui.

En data 15-11-2010 es presenta i es registre en el Servei comú de repartiment dels Jutjats de Rubí, la sol·licitud d'exequatur i d'execució del laude arbitral estranger, amb la seva adjudicació posterior al Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Rubí.

En aquest òrgan judicial, per diligència d'ordenació de data 10-12-2010 s'acorda passar les actuacions al jutge per a resolució de la sol·licitud.

La següent diligència d'ordenació de data 7-3-2011 acorda escoltar al Ministeri Fiscal sobre una possible falta de competència territorial. En aquest mateix sentit la diligència d'ordenació de 2-9-2011 ho fa a la part demandant.

La interlocutòria de data 30-9-2011 accepta la competència territorial del Jutjat de Primera Instància per conèixer de la sol·licitud d'execució del laude i planteja d'ofici una possible falta de competència objectiva per conèixer del reconeixement del laude estranger.

Després de l'oportú trasllat a la part i amb l'informe del Ministeri Fiscal, la resolució de data 3-2-2012, dictada motivadament en forma d'interlocutòria, declara la falta de competència objectiva del Jutjat i acorda la tramesa de les actuacions a aquest Tribunal Superior de Justícia, a qui entén li correspon la susdita competència.

Segon.- Per fonamentar la decisió de falta de competència objectiva, el Jutjat de Rubí fa esment, en les seves dues últimes interlocutòries, a la modificació introduïda per la Llei 11/2011, de 20 de maig , en la Llei 60/2003, de 23 de desembre , d'Arbitratge,i que també modifica l' article 955 de la LEC , quan estableix que la competència per a conèixer de les accions de reconeixement de laudes o resolucions arbitrals estrangeres correspon a les Sales de Civil i Penal dels Tribunals Superiors de Justícia i no als Jutjats de Primera Instància com passava anteriorment.

Aquesta declaració de falta de competència l'aplica d'ofici en base al que disposa l' article 48 de la LEC i la fonamenta en el principi 'legis regit actum'.

Tercer.- El dret fonamental de tot ciutadà al jutge ordinari predeterminat per la llei, tal com disposa l' article 24,2 de la Constitució Espanyola , requereix que l'òrgan judicial encarregat de conèixer d'un procés l'ha d'haver establert una norma legal prèvia, amb tot el seu revestiment de jurisdicció i competència i amb plena definició del regim orgànic i processal de la seva intervenció.

En aquest sentit, per saber quina és la predeterminació de la norma en matèria de competència només cal anar a la regulació de l' article 44 de la LEC : 'Perquè els tribunals civils tinguin competència en cada cas es requereix que el coneixement del plet els estigui atribuït per normes amb rang de llei i anteriors a la incoació de les actuacions de què es tracti'.

Com s'ha dit en el supòsit aquí jutjat la sol·licitud de tutela judicial es va presentar en data 15-11-2010, en plena vigència de la disposició feta a l' article 8,6 de la Llei 60/2003, de 23 de desembre, d'Arbitratge ('Per l'exequatur de laudes estrangers serà competent l'òrgan jurisdiccional al que l'ordenament processal civil atribueixi l'execució de les sentencies dictades pels tribunals estrangers') que en relació a l' article 955 de la LEC conferia la competència objectiva per a conèixer d'aquesta pretensió al Jutjat de Primera Instància ('... les sol·licituds de reconeixement i execució de sentències i altres resolucions judicials i arbitrals estrangeres correspon al Jutjat de Primera Instància ...)

No podem oblidar el principi general d'irretroactivitat de les normes processals establert en el Títol Preliminar de la LEC, quan de forma innovadora amb la modificació feta per la Llei 1/2000 i en consonància amb l' article 2 , 3 del CC , regula l'aplicació en el temps de les normes processals civils, i en el seu article 2 estableix: '... els assumptes que corresponguin als tribunals civils es substanciaran sempre per aquests d'acord a les normes processals civils, que mai seran retroactives'.

Quart.- La doctrina científica ha tractat en detall l'aplicació d'aquest principi de 'lite pendente nihil innovetur' que propugna l' article 2 de la LEC i, a tal efecte, es de resenyar que a l'obra 'Comentarios a la nueva ley de Enjuiciamiento Civil' de Iurgium Editores, s'indica: 'Aparte de que así lo dice el art. 2 LEC , lo que sucede es que, a diferencia de la relación jurídica deducida en juicio (a la que por haber nacido bajo el imperio de una Ley anterior es preciso aplicar sus preceptos, precisamente por la irretroactividad de la Ley), al proceso se le aplica la Ley vigente en el momento en que este se incoa. Y, como regla, una vez se ha iniciado con la presentación de la demanda, el proceso no debe verse afectado por modificaciones legislativas, que se produzcan antes de su terminación'.

Per la seva part, la jurisprudència del Tribunal Suprem ja feia esment d'aquest principi molt abans i així a la Sentencia de 17 de maig de 1986 es fonamentava: 'Pero al margen de tal consideración, es lo cierto que la doctrina de esta Sala relativa a la vigencia del principio de irretroactividad de las leyes, especialmente en su versión procesal, vedaría la aplicación de la nueva normativa a los asuntos que en el momento de entrada en vigor de la nueva ley se hallaren ya 'sub judice', los cuales han de ser objeto de tramitación y resolución con arreglo, en principio, a las normas, tanto procesales como sustantivas, vigentes en la fecha en que se inició el procedimiento judicial, que es el de presentación de la demanda'.

Aquesta mateixa defensa del principi d'irretroactivitat o 'tempus regit actum' també es propugna a les sentències de 3 de juny de 1995 , de 24 de novembre de 2006 , de 15 d'octubre de 2008 i de 30 de juny de 2010 .

Fallo

LA SALA CIVIL I PENAL DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA DECIDEIX:

Declarar la seva falta de competència objectiva per conèixer d'aquestes actuacions que s'hauran de retornar al Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Rubí a fi que les conegui i resolgui conforme a dret.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs de reposició en un termini de cinc dies, a comptar des del següent al de la seva notificació, davant mateix de qui l'ha dictat i amb la consignació prèvia del dipòsit bancari, en la forma establerta a la disposició addicional 15, de la Llei Orgànica del Poder Judicial

Així ho acorda la Sala i signen el president i els magistrats esmentats més amunt. En dono fe.