Auto CIVIL Nº 138/2017, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 428/2016 de 10 de Julio de 2017

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

Rotlle núm. 428/2016

Execució procedent del mateix jutjat núm. 133/2015

Jutjat Primera Instància 1 La Seu d'Urgell (UPSD 1)

INTERLOCUTÒRIA núm. 138/2017

PRESIDENT:

ALBERT GUILANYA FOIX

MAGISTRAT/ADA:

ALBERT MONTELL GARCÍA

ANA CRISTINA SAINZ PEREDA

Lleida, deu de juliol de dos mil disset

La secció segona d'aquesta Audiència Provincial, formada per les persones que s'esmenten al marge, ha vist, en grau d'apel lació, les actuacions de execució procedent del mateix jutjat número 133/2015, seguides davant del jutjat primera instància 1 La Seu d'Urgell, rotlle de sala número 428/2016, en virtut del recurs d'apel lació interposat contra la interlocutòria de data vint -i- tres de març de dos mil setze dictada en el procediment esmentat i rectificada per interlocutòria de data 5 d'abril de 2016. RACC SEGUROS, COMPAÑIA DE SEGUROS Y REASEGUROS, SA és apel lant, representada per la procuradora MARIA FERRE TORNOS i defensada pel lletrat VICTOR BONET TORRIJOS. Zaira , s'oposa al recurs i impugna la resolució apel.lada, representada per la procuradora CECILIA MOLL MAESTRE i assistida pel lletrat JAUME RIBES PORTA. RACC SEGUROS, COMPAÑIA DE SEGUROS Y REASEGUROS, SA s'oposa a la impugnació de contrari. És ponent d'aquesta resolució el magistrat ALBERT MONTELL GARCÍA.

Antecedentes

PRIMER.La transcripció literal de la part dispositiva de la interlocutòria dictada en data vint-i-tres de març de dos mil setze, és la següent:

' Se acuerda estimar parcialmente la oposición a la ejecución formulada por la Procuradora Dª. Teresa María Huerta Cardeñes, en nombre y representación de la compañía aseguradora RACC SEGUROS CIA DE SEGUROS Y REASEGUROS SA, frente al auto de fecha 27 de julio de 2015, por el que se acordaba despachar ejecución frente a la referida compañía aseguradora a instancia de Dª. Zaira , representada por la Procuradora Dª. María Sanz Baraut, de tal forma que la ejecución debe seguir adelante en la forma prevista en el referido auto, si bien por la cantidad de 44.354,55, en concepto de principal, 8.000 euros, que se fijan provisionalmente en concepto de intereses que, en su caso, puedan devengarse durante la ejecución y las costas de ésta, sin perjuicio de su posterior liquidación.

No procede efectuar especial imposición de las costas causadas en la tramitación del presente procedimiento.[...]'

La transcripció literal de la part dispositiva de la interlocutòria dictada en data cinc d'abril de 2016, de rectificació de la interlocutòria dictada en data vint-i-tres de març de dos mil setze, és la següent:

' ACUERDO: SE RECTIFICA auto, de fecha veintitrés de marzo de dos mil deiciséis, en sentido de que donde se dice '.... contra la misma cabe la interposición de recurso de apelación, que deberá prepararse ante este mismo órgano judicial dentro de los cinco días siguientes a aquel en que la presente sea notificada.', debe decir '...contra la misma cabe la interposición de recurso de apelación, que deberá prepararse ante este mismo órgano judicial dentro de los veinte días siguientes a aquel en que la presente sea notificada.'

SEGON.Contra l'anterior interlocutòria definitiva, RACC SEGUROS, COMPAÑIA DE SEGUROS Y REASEGUROS, SA va interposar recurs d'apel lació, que el Jutjat va admetre i en va donar trasllat a l'altra part, que el va impugnar i va impugnar la resolució apel.lada. RACC SEGUROS, COMPAÑIA DE SEGUROS Y REASEGUROS, SA es va oposar a la impugnació de contrari. A continuació, va trametre les actuacions a aquesta Audiència, secció segona.

TERCER.Un cop rebudes les actuacions, el Tribunal va disposar formar rotlle i va designar magistrat ponent al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 10 de juliol de 2017 per a la votació i decisió.

QUART.En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER.-És controvertit entre les parts litigants quina és la responsabilitat dels dos implicats en un accident de trànsit en el qual va morir el Sr. Victor Manuel , que circulava per la carretera C-14 amb una bicicleta, i que va ser encalçat pel turisme Peugeot 207, conduït per la Sra. Flora . La interlocutòria de primera instància aprecia una concurrència de culpes entre ambdós implicats, i individualitza la seva responsabilitat atribuint-ne un 60 % pel Sr. Victor Manuel i un 40 % per la Sra. Flora . L'asseguradora de l'automòbil RACC Seguros SA, considera, en canvi, que o bé hi ha culpa exclusiva de la pròpia víctima o, si es manté la concurrència de culpes, ha de ser minorada la de la conductora fins a un 25 %, per atribuir-ne al ciclista el 75 %. En canvi, els familiars del Sr. Victor Manuel , part executant en aquest procés, admeten només un 25 % de responsabilitat per aquest darrer, mentre que el 75 % restant consideren que és atribuïble a la conductora de l'automòbil.

SEGON.-Per poder efectuar el judici de causalitat jurídica en base als diversos criteris jurídics d'imputació, tot tenint en compte l'especialitat pròpia del règim de responsabilitat derivada de la conducció de vehicles a motor, on regeix el principi d'inversió de la càrrega de la prova per imposició del principi de responsabilitat pel risc creat pel simple fet d'usar un vehicle, hem de partir dels fets no controvertits entre les parts litigants dels quals se'n deriva una imputabilitat de la conducta efectuada per un i altra implicat. D'aquesta manera, tenim que el sinistre es va produir el 23-12-11, a les 20,33 hores, un cop sobrepassat el municipi del Pla de Sant Tirs, i en direcció Organyà. En aquest tram de carretera no hi ha il luminació artificial, i en aquell moment tampoc n'havia de natural, atès que la lluna era nova. La bicicleta del Sr. Victor Manuel no tenia cap enllumenat, ni anterior ni posterior, és a dir, circulava totalment a les fosques. No cal dir que cas d'haver tingut l'enllumenat obligatori hauria facilitat en gran mesura que els altres usuaris de la via pública poguessin adonar-se de la seva presència. I a l'inrevés, pels altres usuaris de la via, el principi de confiança fa que no poguessin esperar que en un tram de carretera que està totalment a les fosques a algú se li pogués acudir circular-hi amb un vehicle com és una bicicleta sense cap mena d'element per il luminar-se. Aquest comportament, és a dir, circular per una carretera amb trànsit freqüent de vehicles; amb una bicicleta; en plena nit d'hivern; i sense cap enllumenat ni natural ni artificial, és evident que suposa crear una situació de risc i perill propi i per a tercers durant tot el temps que s'hi circula.

No cal dir que, a més, suposa una flagrant infracció de la reglamentació de trànsit, formada pel Real Decret Legislatiu 339/1990, de 2 de març, que aprova el text articulat de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat vial (LTCVMSV), els preceptes del qual es troben reiterats al Real Decret 1428/2003, de 21 de novembre, que aprova el reglament general de circulació per l'aplicació i el desenvolupament d'aquest text articulat. Així, l'art. 42 de la Llei de trànsit regula l'ús de l'enllumenat, i estableix al seu primer apartat que: 'Todos los vehículos que circulen entre la puesta y la salida del sol o a cualquier hora del día, en los túneles y demás tramos de vía afectados por la señal «túnel», deben llevar encendido el alumbrado que corresponda, de acuerdo con lo que reglamentariamente se establezca'. Aquest precepte no preveu cap excepció, és a dir, les bicicletes també estan obligades a tenir l'enllumenat que reglamentàriament es determini. Ho confirma el seu tercer paràgraf que afegeix que: 'Las bicicletas, además, estarán dotadas de los elementos reflectantes debidamente homologados que reglamentariamente se determinen y que deberán poseer estos vehículos de acuerdo a dicha normativa'.

La reglamentació que regula l'enllumenat obligatori de les bicicletes és el Real Decret 2822/1998, de 23 de desembre, que aprova el reglament general de vehicles. Al seu art. 22.4 preceptua que: 'Las bicicletas, para circular de noche, por tramos de vías señalizados con la señal de «túnel» o cuando existan condiciones meteorológicas o ambientales que disminuyan sensiblemente la visibilidad, deberán disponer de los siguientes dispositivos: Luz de posición delantera y trasera, catadióptrico trasero, y podrán disponer de: catadióptricos en los radios de las ruedas y en los pedales'.

TERCER.-Concorre encara un altre fet afegit que incrementa el judici d'imputabilitat jurídica del comportament del ciclista, atès que malgrat l'obscuritat que regnava, no feia ús d'armilla reflectant, de caràcter obligatori, la qual cosa encara dificultava més que la seva presència pogués ser detectada i percebuda pels altres usuaris de la carretera. Així, l' art. 42.3 de la LTCVMSV estableix que: 'Cuando sea obligatorio el uso de alumbrado, los conductores de bicicletas además llevarán colocada alguna prenda reflectante si circulan por vía interurbana'. I l' art. 98.3 del Reglament General de Cirulació , per una banda, reitera aquesta norma de la llei però, a més, la concreta i precisa, doncs disposa que: 'Cuando sea obligatorio el uso del alumbrado, los conductores de bicicletas llevarán, además, colocada alguna prenda reflectante que permita a los conductores y demás usuarios distinguirlos a una distancia de 150 metros, si circulan por vía interurbana'.

QUART.-Han discutit les parts litigants per on circulava la bicicleta: si ho feia dintre mateix del carril de circulació en la seva meitat dreta (tesi de l'atestat dels MMEE, del perit Sr. Ramón , i de RACC Seguros), o bé ho feia per sobre o molt propera a la línia de separació del voral de la carretera, d'un metre d'amplada (tesi del perit Sr. Jose Luis i de les demandants). El que sí és cert és que no ho feia per dintre del voral, amb la qual cosa creava una altra situació de perill al immiscir- se dintre de l'espai per on necessàriament circularien els vehicles a motor i dintre de les seves possibles trajectòries. Aquesta conducta també constitueix una infracció reglamentària, atès que l' art. 15.1 de la LTCVMSV disposa que: 'El conductor de cualquier vehículo de tracción animal, vehículo especial con masa máxima autorizada no superior a la que reglamentariamente se determine, ciclo, ciclomotor, vehículo para personas de movilidad reducida o vehículo en seguimiento de ciclistas, en el caso de que no exista vía o parte de la misma que les esté especialmente destinada, circulará por el arcén de su derecha, si fuera transitable y suficiente, y, si no lo fuera, utilizará la parte imprescindible de la calzada'. En el mateix sentit l' art. 36.1 del Reglament general de circulació . El ciclista disposava d'un voral suficientment ample per circular fora de la zona de pas preferent dels automòbils, cosa que no va respectar, ni tant sols encara que es consideri que anava per sobre o molt enganxat a la línia horitzontal delimitadora del voral, doncs tenia espai suficient per no haver d'interferir el pas dels altres vehicles encara que fos només parcialment. No pot passar inadvertit que la seva correcta circulació sempre per dintre del voral la tenia dificultada pel fet que la seva bicicleta no estava dotada d'enllumenat davanter. S'hi afegeix un altre fet que havia de dificultar que mantingués la seva correcta circulació per l'interior del voral, atès que l'informe d'autòpsia determina que tenia una concentració d'etanol en sang de 2,49 g/l.

CINQUÈ.-És cert que la bicicleta estava dotada d'un catadiòptric posterior, però es tracta d'un element reflectant de llum de procedència aliena, que no proporciona il luminació a l'usuari de la bicicleta, i que en cap cas es pot considerar que pugui arribar a complir la mateixa funció de l'enllumentat obligatori que havia de tenir la bicicleta, i que no tenia, ni la capacitat reflectant de l'armilla d'ús obligatori, que tampoc portava el ciclista. Per facilitar que la bicicleta fos visible pels altres usuaris de la via és evident que no és el mateix la capacitat d'una armilla reflectant visible a 150 metres, que proporciona una superfície reflectant molt superior a la que proporciona un petit catadiòptric situat a la part posterior de la bicicleta. Per si no n'hi hagués prou, el catadiòptric estava brut de fang, per bé que no el feia invisible. Sigui com sigui, ateses les circumstàncies en què circulava la bicicleta, com a mínim, era difícil detectar la seva presència a la carretera. Es pot concloure, doncs, que si el ciclista hagués circulat ben bé per dintre del voral l'accident no s'hauria produït; que tampoc s'hauria produït si hagués portat enllumenat davanter, que hauria facilitat al ciclista mantenir-se clara i còmodament per dintre del voral i fora de l'espai reservat als automòbils, i hauria facilitat als conductors poder adonar-se de la seva presència; que si hagués portat enllumenat posterior i armilla reflectant, hauria facilitat encara més als altres conductors poder percebre la seva presència amb suficient antelació, tot permetent-los actuar en conseqüència. Que no portés enllumenat i per això circulés per sobre o molt proper a la línia de delimitació del voral en lloc de fer-ho per dintre del voral, no pot fer traslladar tota la responsabilitat pròpia del ciclista que actua tant incorrectament als automobilistes que poguessin circular per la carretera i que no s'haguessin adonat de la presència d'una bicicleta submergida en la foscor, només trencada per un element reflectant com és un petit catadiòptric posterior. Tampoc es pot ocultar que es pot presumir sense possibilitat d'equívoc que la incorrecta trajectòria de la bicicleta estava influïda per la concentració d'alcohol en sang de 2,45 g/l que tenia el ciclista.

SISÈ.-Pel que fa a la conductora de l'automòbil, el judici d'imputabilitat de la seva responsabilitat es troba pel fet de no ser capaç d'adonar-se de la presència de la bicicleta dintre del seu camp de visió i, així, aturar-se o esquivar-la. Així li ho imposa l' art. 19.1 de la LTCVMSV i l'art. 45 del Reglament de circulació, que estableixen: 'Adecuación de la velocidad a las circunstancias. Todo conductor está obligado a respetar los límites de velocidad establecidos y a tener en cuenta, además, sus propias condiciones físicas y psíquicas, las características y el estado de la vía, del vehículo y de su carga, las condiciones meteorológicas, ambientales y de circulación, y, en general, cuantas circunstancias concurran en cada momento, a fin de adecuar la velocidad de su vehículo a ellas, de manera que siempre pueda detenerlo dentro de los límites de su campo de visión y ante cualquier obstáculo que pueda presentarse'. D'aquesta forma, la conductora Sra. Flora no es va adonar de la presència de la bicicleta, anunciada pel catadiòptric posterior que portava, i no va ser capaç d'aturar-se dintre del camp de visió que li proporcionava l'enllumenat que en aquell moment tenia connectat, que era el de creuament. A més, hauria d'haver portat connectat l'enllumenat de carretera que li proporcionava un major camp de visió, tal i com imposa el reglament de circulació, que a l'art. 100 estableix: 'Alumbrado de largo alcance o carretera. Todo vehículo equipado con luz de largo alcance o carretera que circule a más de 40 kilómetros por hora, entre el ocaso y la salida del sol, fuera de poblado, por vías insuficientemente iluminadas o a cualquier hora del día por túneles, pasos inferiores y tramos de vía afectados por la señal «Túnel» (S- 5) insuficientemente iluminados, la llevará encendida, excepto cuando haya de utilizarse la de corto alcance o de cruce, de acuerdo con lo previsto en los artículos 101 y 102, especialmente para evitar los deslumbramientos'.

SETÈ.-També s'imputa a la conductora que circulava a una velocitat superior a la permesa, que era de 90 km/h., qüestió sobre la qual han discutit àmpliament totes dues parts litigants i sobre la que han girat les proves pericials del Sr. Ramón , del Sr. Jose Luis , i l'informe tècnic dels agents del cos dels MMEE. Com s'ha dit al començament, el regim de responsabilitat per danys personals en l'àmbit de la circulació de vehicles a motor és regeix pel principi de responsabilitat pel risc que crea el simple ús d'un mecanisme com és l'automòbil que, per sí sol, té un alt potencial per causar danys. Això implica, tal i com ha declarat el Tribunal Suprem, per exemple a la seva sentència de 18-5-17 , que: 'El principio de responsabilidad objetiva -en cuya legitimidad constitucional no es necesario entrar aquí-, en efecto, no solo supone el establecimiento de criterios de imputación ajenos a la concurrencia de culpa o negligencia, sino que comporta también establecer una presunción de causalidad entre las actividades de riesgo y la consecuencias dañosas que aparezcan como características de aquellas, como ocurre con los daños derivados de una colisión cuando se trata de la responsabilidad objetiva por el riesgo creado por la conducción de un vehículo de motor. Esta presunción solo puede enervarse demostrando que concurren las causas de exoneración configuradas por la ley como excluyentes del nexo de causalidad entre la acción y el daño'. És a dir, correspon a la conductora i a la seva asseguradora la càrrega de provar que circulava dintre dels límits de velocitat reglamentaris. Els estudis i les anàlisis realitzades pels MMEE i el perit Sr. Ramón , que conclouen que circulava entre 82 i 86 km/h, són contradits pel perit Sr. Jose Luis , pel qual ho feia a 106 km/h. No pot escapar que els estudis aportats, encara que es basen en les dades objectives que han pogut ser arreplegades sobre el terreny pels MMEE, no són suficients per arribar a una conclusió indubtable, certa i segura. Es tracta d'estudis teòrics que poder ser certament útils perquè permeten conèixer la velocitat aproximada, però que mantenen un significatiu llindar d'incertesa, especialment quan les diferències no són gaire altes, com és aquí el cas, doncs s'obté un mínim que oscil la entre 82 i 86 km/h; i un màxim de 106 km/h; quan el límit de velocitat era de 90 km/h.

El que sí es pot concloure és que la velocitat a la qual circulava l'automòbil, atès el tipus d'enllumenat que duia connectat, va dificultar que la seva conductora s'adonés de la presència de la bicicleta, i poder complir així amb el mandat de l' art. 19.1 de la LTCVMSV quan obliga a que tot conductor ha de circular 'de manera que siempre pueda detenerlo dentro de los límites de su campo de visión y ante cualquier obstáculo que pueda presentarse'.

VUITÈ.-La conseqüència de tot el que s'ha exposat és que es produeix no una compensació de culpes sinó una concurrència de causes determinants del resultat produït, unes clarament imputables al ciclista i altres a la conductora de l'automòbil. També compartim amb el Sr. Jutge de primera instància que és major la responsabilitat del ciclista, segons el què s'ha descrit anteriorment, atès que circulava totalment a les fosques, sense elements reflectants suficients (i obligatoris), ho feia sota els efectes de l'alcohol i, per tot plegat, com a mínim la seva massa envaïa en part l'espai reservat als automòbils. En conseqüència, escau fixar la responsabilitat de la conductora de l'automòbil en un 25 %, i la del ciclista en un 75 %, límit que considerem màxim per poder apreciar una concurrència de causes, atès que establir una proporció de major responsabilitat en el perjudicat suposaria entrar ja en l'àmbit en el qual la responsabilitat del perjudicat absorbeix la del danyador. Això fa que el principal del despatx de l'execució hagi de ser de 19.955,19 €, és a dir, el 25 % de 79.820,76 €.

Finalment, només afegir que malgrat que el ciclista no feia ús de casc i que, segons l'informe d'autòpsia, la causa de la mort va ser un traumatisme cranioencefàlic, no es pot considerar acreditada l'existència d'una relació de causalitat entre aquesta omissió i el resultat produït, atès que no s'ha practicat cap prova pericial mèdica que determini que malgrat la velocitat de l'automòbil (com a mínim de 82 km/h. i com a màxim de 106 km/h. segons una i altra pericial), i atesa la virulència de l'impacte amb el ciclista, l'ús del casc hauria pogut tenir cap influència en el resultat evitant la mort del Sr. Victor Manuel .

NOVÈ.-Pel que fa a si la mare del traspassat ciclista ha de percebre només el 50 % de la indemnització prevista al barem, tal i com al lega RACC Assegurances, perquè no consta acreditada la premoriència del pare, no pot ser compartit aquest motiu de recurs per la simple raó que consta al procediment testimoni del judici penal de faltes on figura incorporat certificat de defunció del progenitor, produïda el 7-3-88.

DESÈ.-Finalment, al lega la companyia asseguradora que no li han de ser aplicats els interessos de l' art. 20 de la LCA , atès que la seva negativa al pagament estava justificada per la conducta del ciclista. Aquest motiu de recurs ha de ser estimat atesa la doctrina del TS que en un supòsit on també s'aprecia una important culpa del perjudicat. Diu a la seva sentència de 14-7-16, el següent: 'Esa sala ha declarado:«'Según el artículo 20.8 de la LCS , el recargo de los intereses por mora del asegurador tiene lugar cuando no se produce el pago de la indemnización por causa no justificada o imputable a la aseguradora. En su interpretación, tanto en su primitiva redacción, como en el texto vigente dado por la Ley 30/1995, de 8 de noviembre, esta Sala ha declarado en reiteradas ocasiones que la indemnización establecida en el artículo 20 de la Ley de Contrato de Seguro tiene desde su génesis un marcado carácter sancionador y una finalidad claramente preventiva, en la medida en que sirve de acicate y estímulo para el cumplimiento de la obligación principal que pesa sobre el asegurador, cual es la del oportuno pago de la correspondiente indemnización capaz de proporcionar la restitución íntegra del derecho o interés legítimo del perjudicado. La mora de la aseguradora únicamente desaparece cuando de las circunstancias concurrentes en el siniestro o del texto de la póliza surge una incertidumbre sobre la cobertura del seguro que hace precisa la intervención del órgano jurisdiccional ante la discrepancia existente entre las partes al respecto, en tanto dicha incertidumbre no resulta despejada por la resolución judicial, nada de lo cual se da en el caso ( SSTS 13 de junio de 2007 ; 26 de mayo y 20 de septiembre 2011 )'. Sentencia de 25 de Enero del 2012, recurso: 455/2008 .

Sobre la incertidumbre también ha declarado la Sala que no la integra la mera discrepancia en las cuantías reclamadas. Sentencia 17 de mayo de 2012, rec. 1427/2009 ».

Aplicada la referida doctrina hemos de declarar que en la sentencia recurrida se efectúa una adecuada exclusión de los efectos del art. 20 de la LCS , pues no se aprecia negligencia en la respuesta del Consorcio de Compensación de Seguros, ya que la incertidumbre sobre la responsabilidad del conductor del turismo era manifiesta y no solo por la sentencia absolutoria de juicio de faltas, sino fundamentalmente porque la contribución culposa del conductor de la motocicleta al siniestro (85%) fue de tal intensidad que podía hacer esperar, razonablemente, una sentencia desestimatoria de las reclamaciones del Sr. Luis María , razón por la que en la sentencia recurrida no se ha infringido la doctrina jurisprudencial'.

ONZÈ.-No escau efectuar pronunciament pel que fa a les costes del recurs interposat per RACC Seguros SA, mentre que les causades per la impugnació de sentència de la Sra. Zaira , li han de ser imposades.

Atesos els anteriors articles i els altres de general i pertinent aplicació,

Fallo

Estimem, parcialment, el recurs d'apel lació interposat per la representació processal de RACC Seguros SA, contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de La Seu d'Urgell, en procediment d'execució de títol judicial núm. 133/15, que revoquem, parcialment, de forma que el principal de l'execució queda fixat en 19.995,19 €, sense que escaigui cap quantitat en concepte d'interessos de l' art. 20 de la LCA , i amb fixació de l'import del despatx de l'execució en concepte d'interessos, costes i despeses de 4.000 €. Al mateix temps, desestimem el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Zaira . No escau efectuar condemna pel que fa a les costes causades en aquesta instància amb el recurs de RACC Seguros SA, mentre que s'imposen a la Sra. Zaira les costes causades amb el seu recurs.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació d'aquesta resolució als efectes que escaiguin.

Així la pronunciem, manem i signem.

MODE D'IMPUGNACIÓ:En aplicació de l'establert per la Disposició Final Setzena , article 466 i article 467 de la Llei d'Enjudiciament Civil, contra les actuacions definitives dictats per les Audiències Provincials, no cal interposar recurs extraordinari algú..