Auto CIVIL Nº 6/2013, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 54/2012 de 22 de Enero de 2013

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

Rotlle núm. 54/2012

Execució procedent del mateix jutjat núm. 33/2011

Jutjat Primera Instància 7 Lleida

INTERLOCUTÒRIA núm. 6/2013

PRESIDENT/A:

IL·LM. SR. ALBERT GUILANYÀ I FOIX

MAGISTRATS/ADES:

IL·LM. SR. ALBERT MONTELL GARCIA

IL·LM. SR. ANDRÉS MIGUEL COSIALLS UBACH (magistrat suplent)

Lleida, vint-i-dos de gener de dos mil tretze

La secció segona d'aquesta Audiència Provincial, formada per les persones que s'esmenten al marge, ha vist, en grau d'apel· lació, les actuacions d'Execució procedent del mateix jutjat número 33/2011, seguides davant del Jutjat de Primera Instància núm. 7 de Lleida, rotlle de sala número 54/2012, en virtut del recurs d'apel·lació interposat contra la interlocutòria de data vint-i- sis d'octubre de 2011 dictada en el procediment esmentat. La part actora María Teresa és apel·lant, representada per la procuradora DIVINA LLUISA DE MUELAS DRUDIS i defensada per la lletrada PILAR ARAGUES OBEA . La part demandada, Ceferino , és apel·lada, representada pel procurador JORDI DAURA RAMON i assistida per la lletrada PILAR SÁNCHEZ VILLUENDAS. El MINISTERI FISCAL s'oposa al recurs d'apel·lació. És ponent d'aquesta resolució el magistrat suplent ANDRÉS MIGUEL COSIALLS UBACH.

ATESOS,

Antecedentes

PRIMER.- La transcripció literal de la part dispositiva de la Interlocutòria dictada pel Jutjat de Primera Instància Nº 7 de Lleida en data 26 d'octubre de 2011, és la següent: 'DISPONGO

ESTIMAR LA OPOSICIÓN formulada por el procurador Sr. Daura en la representación que tiene acreditada y MANDAR SEGUIR ADELANTE con la ejecución despachada en su día en concepto de principal por la suma de 3.286 euros, intereses y costes, debiendo descontarse de dicha suma las cantidades pagades durante el transcurso de la ejecución derivades de los embargos. Las costes de la oposición a la ejecución se imponent a la ejecutante. [...]'.

SEGON.- Contra l'anterior interlocutòria, la representació processal de María Teresa va interposar un recurs d'apel·lació que el Jutjat va admetre i, seguits els tràmits pertinents, va remetre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER.- La Sala va decidir formar rotllo i designar magistrat ponent a qui es van lliurar les actuacions per a que, una vegada deliberada, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 17 de desembre de 2012 per la votació i decisió.

QUART.- En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

Fonament Jurídic Primer

Qüestió relativa al dies a quo del pagament dels aliments.

El primer motiu del recurs d'apel·lació presentat per la representació processal de la Sra. María Teresa es centra en al·legar que 'queda claro que el derecho de alimentos nace desde la fecha de la reclamación judicial, y por ello el demandado viene obligado a abonar los que fije la sentencia de divorcio con efectos desde la reclamación judicial de los mismos, siempre y cuando no existiera un pronunciamiento previo de medidas cautelares al respecto, como es este el caso' (fol. 115 v). Efectivament, en el present supòsit, a més a més, la part contrària va ser declarada en rebel·lia processal (fol. 4v), d'acord amb la Sentència 311/2009 , del Jutjat de Primera Instància núm. 7. No consten, igualment, l'adopció de mesures cautelars, limitant-se, la part contrària a ressenyar en el seu escrit d'oposició al recurs que 'no consta que la ejecutante hubiera interesado en su demanda de divorcio que los efectos de la fijación de la pensión alimenticia se retrotrajeran al momento de la interposición de la aquélla lo que hace suponer que efectivamente no lo solicitó. De otro modo, no hubiera dejado de acreditarlo cuando impugnó la oposición' (fol. 135). Així mateix, el Ministeri Fiscal s'oposà al recurs, interessant la confirmació del¡ la Interlocutòria recorreguda (fol. 132).

De la literalitat de l'Antecedent Primer de la Sentència 311/2009 , del Jutjat de Primera Instància núm. 7, es veu que la petició de la demanda de Divorci Contenciós era, respecte d'aquest punt, la següent 'D. Ceferino satisfará en concepto de pensión alimenticia para su hijo Gaspar la cantidad de trescientos euros (300,00 euros) mensuales, pagaderos dentro de los cinco primeros días de cada mes en la cuenta corriente bancaria que la esposa designe'. La Decisió d'aquesta Sentència recull la mateixa petició realitzada per la demanda, amb la mateixa literalitat.

El Jutge 'a quo' en el Fonament Segon de la Interlocutòria recorreguda disposa que 'la retroactividad no puede operar ex lege en todos los casos y ello por cuanto en múltiples ocasiones ya se está abonando una pensión para la manutención de los hijos, aunque de cuantía distinta a la que se fija en la sentencia, y por tanto la obligación de alimentar se cumple no siendo hasta la sentencia que se concreta la cantidad definitiva. En esos casos no cabe esa retroactividad, y en el presente caso se ignoran las circunstancias y en todo caso no consta en la sentencia que los efectos sean desde la fecha de la interposición de la demanda, por lo que se harán efectivos desde la fecha de la sentencia, esto es, desde junio de 2009' (fol. 104). El Jutge 'a quo' realitza una afirmació generalista que va en la línia de que l'import concretat a la Sentència que acordi els aliments definitius tindrà efectes des d'aquell moment i no abans, doncs, en el període anterior el subjecte amb el dret d'aliments ja els haurà rebut en virtut d'unes mesures provisionals. Recordem que l'article 262 CF establia que 'Hom té dret als aliments des que es necessiten, però no es poden demanar els anteriors a la data de la reclamació judicial', el mateix tenor recull l'actual article 237-5.1 CCCat. El següent paràgraf de l'article introdueix la possibilitat de peticionar els aliments dels fills menors d'edat de fins un any anterior a la demanda, si la reclamació no es va fer per una causa imputable a la persona obligada a prestar-los. Es veu clara la intenció del legislador de fixar la data de la interposició de la demanda com una data clau per fixar el dies a quo del pagament de l'obligació relativa als aliments.

En el present supòsit, la Sentència 311/2009 no indica l'existència de mesures provisionals, que d'haver-ne hagut, les hagués relacionat als Antecedents de Fet. A més a més, el propi executat, en el seu escrit d'oposició afirma taxativament que 'la obligación de pago de la pensión de alimentos nace con la sentencia, es decir, el 1 de junio de 2009 resultando en consecuencia indebidas las cantidades reclamadas por tal concepto correspondientes a los meses de enero a mayo de 2009, ambos inclusive, por un importe de 1.500,00.-Â?' (fol. 52 bis). Per tant, no va haver-hi pagament previ a la Sentència, que d'altra manera ho hagués aportat a l'oposar-se a l'execució. Aquí, únicament, es justifica el no pagament, en virtut de considerar la data de la sentència com dies a quo, i, no per realitzar-se pagaments anteriors a la mateixa. Així, en el present supòsit hi hauria un greuge econòmic, donat, que l'executat no havia aportat cap suport econòmic al seu fill durant la tramitació de la demanda. La Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 6 de novembre de 2003 , al·legada per la Sra. María Teresa , determina que en el supòsit de no haver-se acordat mesures provisionals i no haver-se verificat el pagament per raó d'aliments estaríem davant d'un enriquiment injust, així 'si l'obligació del pare de contribuir als aliments de la filla des de la data de la demanda ( art. 262 CF ) no fos reconeguda aquí (o en casos semblants)es produiria un enriquiment manifestament injust del pare i una vulneració també clara dels art. 259 i ss. del Codi de Família de Catalunya en exonerar-se'l sense justificació de l'obligació que li imposen aquests preceptes;i amb la mateixa vulneració s'hauria posat indegudament i injustament al sol càrrec de la mare l'obligació alimentosa que incumbeix a ambdós progenitorsdurant més de quatre anys i mig en aquest cas; la qual cosa, a més de ser contrària a la llei, resultaria òbviament injusta'. En la mateixa línia ens vàrem manifestar a la nostra Sentència de 19 de juny de 2009 , al afirmar que 'sobre la interpretación y aplicación de este precepto se ha pronunciado el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña en la sentencia de 6-11-2003 , en el sentido que la fecha de inicio del devengo de las pensiones por alimentos (en procesos matrimoniales, y ha de entenderse también para el caso de hijos que sean fruto de una relación no matrimonial, porque el fundamento es el mismo)es la de la interposición de la demandao la de reclamación extrajudicial debidamente probada'.

Per la qual cosa, cal estimar el motiu de recurs.

Fonament Jurídic Segon

Qüestió relativa a la valoració de la prova.

El següent motiu de recurs es centra en una errònia valoració de la prova consistent en una denúncia davant els Mossos d'Esquadra per part de la Sra. María Teresa contra l'actual executat i la sentència condemnatòria derivada d'aquella denúncia. El quid de la qüestió pivota respecte d'una sèrie de rebuts no numerats, amb data 10 de gener de 2010 , 10 de febrer de 2010 , 10 de març de 2010 , 10 d'abril de 2010 , 10 de maig de 2010 , 10 de juny de 2010 , 10 de juliol de 2010 i 10 d'agost de 2010 (fols. 55, 56, 57 i 58) on consta una quantia de 250 euros cadascun en concepte de 'Manutención Gaspar ' sota la signatura ' María Teresa .'. La Sra. María Teresa al·legà en la seva impugnació a l'oposició que aquests rebuts varen ser signats 'bajo coacción y amenazas, con la única intención que el ejecutado pudiera presentarlos para acogerse a la prestación por desempleo que solicitó al Estado (y que manifiesta el Sr. Ceferino que le fue concedida). Por estos hechos, mi representada presentó la correspondiente denuncia penal ante los Mossos d'Esquadra' (fol. 80 v).

La Sra. María Teresa consta que denuncià que 'le pidió a la declarante que le firmarà unos recibos en los que reconocía que le había pagado la manutención desde el mes de enero de 2010 hasta el mes de agosto de 2010. Que la firma de estos recibos la necesitaba el Sr. Ceferino para poder cobrar al [sic] ayuda del INEM, ya que se le había acabado el paro. Que en estos recibos constaba que le había pagado durante estos 6 meses la cantidad de 250 euros mensuales. Que la declarante quiere manifestar que el Sr. Ceferino en ningún momento le ha pagado este dinero, que ella se lo firmó porque él la obligó a hacerlo. Que la tiene tan asustada que no es capaz de decirle que no, y accedió a firmar estos recibos. Que desde hace tiempo que le amenaza diciéndole «TE VOY A MATAR, TE VOY A QUITAR EL NIÑO, ME LO VOY A LLEVAR Y NO LO VAS A VER MÁS». Que con todas estas amenazas lo que está consiguiendo es que ella acceda siempre a lo que le pide. Que cuando la declarante firmó estos recibos, quedaron con el Sr. Ceferino , que a cambio de esto, él le pagaría los libros del niño en el mes de septiembre, cuando empezara el curso escolar. Que ha llegado el momento de pagarle los libros, y en fecha de ayer la declarante le llamó por teléfono para pedirle ese dinero, y él le dijo «BAJA MAÑANA QUE HABLAREMOS». Que esta mañana a las 8:50 horas, el Sr. Ceferino la ha vuelto a llamar insistiendo en que fuera a su casa para hablar. [...] Que cuando han llegado al portal, el Sr. Ceferino se testaba esperando en la calle. Que ha bajado del coche la declarante y el Sr. Paulino se ha quedado en el interior esperando. Que ella le ha pedido el dinero y entonces el Sr. Ceferino ha empezado a alterarse y ponerse nervioso y gritando le decía «NO TE PAGO PORQUE NO ME DA LA GANA, NO ME AMENACES QUE TE VAS A ARREPENTIR, NO TE PONGAS CHILA A VES SI VAS A SALIR PERDIENDO Y TE VOY A QUITAR AL NIÑO, TE VOY A MATAR.» [...]'. El primer Raonament Jurídic de la Sentència 195/2010 del Jutjat de Violència sobre la Dona núm. 1 de Lleida, 13 de setembre de 2010 , manifestava que 'los hechos declarados probados son constitutives de una falta de vejaciones injustas del art. 620.2 CP , plenamente imputable al denunciado a la vista del resultado de la prueba practicada en el juicio. Así se acredita: en primer lugar, por lo manifestado en el acto del juicio por la denunciante María Teresa , quién identificó al denunciado como la persona autora del comportamiento denunciado; en segundo lugary esencialmente, por la manifestación del propio denunciado Ceferino , quién reconoció en el acto del juicio haber mantenido el comportamiento denunciado y haberle dicho las expresiones denunciadas, sabiendo que este comportamiento molestaba a la denunciante.' (fol. 88). La sentència, finalment, va condemnar al Sr. Ceferino , perquè existien 'elementos de cargo suficientes para destruir la presunción de inocencia que el art. 24 de la CE reconoce al denunciado Ceferino , no existiendo duda alguna de los hechos denunciados, por lo cual debe responder como autor de una falta de vejaciones injustas del art. 620.2 del CP ' (fol. 88). Respecte d'aquest particular, la Interlocutòria recorreguda afirma en el seu Fonament Jurídic Tercer que 'en cuanto a las alegaciones formuladas por la parte acerca de la coacción en la firma de los recibos, no constan acreditadas en modo alguno, ya que pese a haber sido denunciadas la sentencia dictada por el juzgado de violencia no considera esos extremos probados, sino que se limita a unes amenazas ocurridas un día en concreto, sin hacer mención alguna en la sentencia condenatoria de los recibos en cuestión'.

No obstant això, aquesta afirmació no és del tot certa, doncs, la Sentència del Jutjat de Violència sobre la Dona no consta cap manifestació respecte de si estan provats o no els fets relatius als rebuts; i, en segon lloc, no hi ha cap contradicció en que la Sentència de Violència sobre la Dona únicament examinés els fets relatius al tipus de l'article 620.2 CP, encara que la Sra. María Teresa , com diu el Jutge 'a quo' en la seva Interlocutòria els hagués denunciat. Primerament, el que sí que consta és que el Sr. Ceferino va reconèixer els fets denunciats; i, en segon lloc, no és posa en dubte l'existència d'aquests suposats rebuts, ni la seva falsedat com pretén justificar el Jutge 'a quo' '[n]inguna prueba se ha practicado para acreditar la falsedad, y no se ha pedido la celebración de la vista, debiendo en consecuencia considerase validos los recibos y acordes con la realidad'. El que succeeix en el present supòsit és que la Sra. María Teresa li va signar els rebuts, per a que el Sr. Ceferino pogués sol·licitar l'ajuda de l'INEM -ajuda que consta acreditada (fol. 28) per una quantia diària de 14,20 euros (426 Â?/mes) i que és correspon a l'ajuda posterior al Subsidi d'Aturat ordinari-, a canvi de que el Sr. Ceferino es fes càrrec de les despeses dels llibres escolars del seu fill. Aquests fets denunciats els va corroborar el Sr. Ceferino al judici penal, però aquests fets no són constitutius de cap delicte o falta, és més, de les manifestacions realitzades per la Sra. María Teresa , tot i que diu que va signar sota coacció (fol. 80v i fol. 116v), ella mateixa utilitza termes i conceptes que s'allunyen d'aquesta situació com que 'le pidióa la declarante que le firmara unos recibos' (fol. 82v), que 'cuando la declarante firmó estos recibos,quedaron con el Sr. Ceferino , que a cambio de ésto, él le pagaría los libros del niño en el mes de septiembre, cuando empezara el curso escolar'. Ens trobem dins una relació pactista, on el relat fàctic és totalment plausible, la mare li va signar els rebuts al pare per a que pogués sol·licitar la paga de l'INEM, i, així, assegurar-se també amb aquesta nova via d'ingressos la possibilitat de que el pare pogués fer front amb les obligacions envers al seu fill, com comprar-li els llibres. Aquests fets denunciats van ser corroborats pel Sr. Ceferino al judici penal, però, evidentment, el Jutge no va imposar cap pena, doncs no es troben dins dels fets constitutius de delicte o falta. Així, no és pertinent la justificació que realitza el Sr. Ceferino en l'escrit d'oposició al recurs d'apel·lació a l'afirmar que 'la sentencia en cuestión condena al ejecutado como autor tan solo de una falta devejaciones injustastras haber considerado probados unos hechos que nada tienen que ver con haber obligado a la denunciante bajo amenazas a firmar los repetidos recibos, y ello a pesar de que la cuestión fue objeto de debate ya que, efectivamente, constaba en la denuncia'. Doncs, la circumstància clau no és que el Sr. Ceferino fos o no condemnat per amenaces respecte de la signatura d'aquests rebuts, sinó que va reconèixer els fets denunciats, i, a més, que tampoc va fer front al pagament dels llibres escolars, reclamació aquesta última que indica que va haver-hi un pacte a canvi dels rebuts, i, que al negar-se a complir-lo i reclamar-li personalment la Sra. María Teresa el seu compliment va motivar la discussió i vexacions pels quals el Sr. Ceferino va ser finalment condemnat. Així doncs, s'ha de concloure que el Sr. Ceferino no va complir amb la obligació d'aliments respecte del seu fill Gaspar per l'espai de temps comprés entre el gener de 2010 i l'agost de 2010 -que correspon als rebuts aportats a la causa (fols. 55, 56, 57 i 58).

Per la qual cosa, cal estimar el motiu de recurs.

Fonament Jurídic Tercer

Costes de la primera instància

El tercer motiu de recurs que al·lega la Sra. María Teresa es centra en la condemna a costes que dictaminà el Jutge 'a quo'. Manifesta la seva disconformitat perquè no s'ajusta a Dret entenent que no va haver-hi una estimació total de l'oposició a l'execució. 'En el supuesto de autos entendemos que no procede la imposición de costes a la parte ejecutante por cuanto el artículo 561 epígrafe 2 establece que se impondrán las costas a la parte ejecutante se estima la oposición y éste se deja sin efecto, alzándose los embargos y medidas de garantía, reintegrándose al ejecutado a su situación anterior. Es decir, se imponen las costas a la parte ejecutante cuando el Juzgador resuelve en el auto que no procede la continuación de la ejecución por estimación total de la oposición al título'. Efectivament, l'article 561.2in fineLEC disposa que quan s'estimés l'oposició, s'ordenarà alçar els embargaments i condemnar en costes a l'executant. No obstant això, en el present supòsit, textualment disposa el Jutge 'a quo' que 'MANDAR SEGUIR ADELANTE con la ejecución despachada en su día en concepto de principal por la suma de 3.286 euros, intereses y costas, debiendo descontarse de dicha suma las cantidades pagadas, durante el transcurso de la ejecución derivadas de los embargos'; per tant, no es reintegra al executat en la seva situació anterior, i, no es dona el supòsit de l'estimació total i la execució instada per la Sra. María Teresa va continuar el seu curs, però, amb una suma inferior.

El Sr. Ceferino assenyala que el 'precepto citado contempla que las costas de la oposición al ejecutante siempre que se estime íntegramente dicha oposición, como es el caso' (fol. 136). No obstant, l'article 561.1.1ª LEC disposa que en el supòsit en que l'oposició s'hagués fonamentat en pluspetició i aquesta es desestimés parcialment, l'execució es declararà procedent només per la quantia que correspongui.

Com digué l' Audiència Provincial de Toledo, a la seva sentència de 27 de maig de 2008 , 'resulta que el Art. 561 no recoge sino los principios que el Art. 394 contiene en tema de costas, es decir, el de vencimiento, yen caso de que exista una estimación parcial la no imposición a ninguna de las partesy ello, en este caso, ha de llevar consigo la estimación del recurso, con revocación de la sentencia de instancia'. A més a més, com hem dit a la nostra recent Sentència de 26 de gener de 2012 , 'pel que fa a les costes de la primera instància, atès que s'al·lega dubtes de fet, escau recordar que hem analitzat en aquesta Sala molts cops l'abast de l' article 394 de la LEC, al que es remet l'article 561-1 en supòsits d'oposició a l'execució per motius de fons, i també hem considerat aplicable el mateix criteri en supòsits d'oposició per motius de processals ( art 559.2 LEC ),i així hem dit que aquest precepte estableix el criteri del venciment, que es basa en el fet objectiu de la pèrdua del procés i en que el correcte ús del mateix no pot produir la conseqüència de causar un dany o un perjudici per a qui l'ha usat legítimament, tota vegada que la necessitat d'emprar el procés per a obtenir la tutela d'un dret o interès, no pot comportar una disminució d'aquest dret, com succeiria si qui ha obtingut un pronunciament totalment favorable hagués de suportar les despeses que necessàriament origina el procés.'

Per la qual cosa, cal estimar el motiu de recurs.

Fonament Jurídic Quart

Costes de la segona instància

A l'estimar totes les pretensions del recurs d'apel·lació, les costes d'aquesta alçada no han imposar-se a cap dels litigants ( arts. 398-2 LEC ).

Atesos els anteriors articles i els altres de general i pertinent aplicació,

Fallo

QueESTIMEM ÍNTEGRAMENTel recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de María Teresa contra la interlocutòria dictada pel Jutjat de Primera Instància Núm. 7 de LLEIDA iREVOQUEMla mateixa en tots els seus extrems, i, ESTIMEM LA DEMANDA DE EXECUCIÓ DE TÍTOL JUDICIAL presentada per la representació processal de María Teresa i, MANEM despatxar execució contra els béns de Ceferino , per un import total de SEIS MIL SETECIENTOS OCHENTA Y SEIS EUROS (6.786.-Â?) de principal, més els interessos i costes de Primera Instància, havent-se de descomptar d'aquesta suma les quanties ja pagades durant el transcurs d'aquest procediment.

Sense especial pronunciament de costes d'aquesta alçada.

Tornin-se les actuacions al Jutjat de procedència, amb certificació d'aquesta interlocutòria, als efectes oportuns.

Així per la nostra interlocutòria, la pronunciem, manem i firmem.