Auto CIVIL Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Civil y Penal, Sección 1, Rec 204/2016 de 16 de Marzo de 2017

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

Sala Civil i Penal

Cassació núm. 204/2016

Recurrent: Rosa

Procurador: Josep Joaquim Pérez Calvo

Lletrat: María Castells Montoya

Recorreguda: Marcial (no comparegut)

-Sec. 18a AP Bcn, Rotlle 1096/15

-1a Inst. 6 Cerdanyola, Divorci 831/14

INTERLOCUTÒRIA

President:

Il lm. Sr. José Francisco Valls Gombau

Magistrats:

Il lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués

Il lma. Sra. Núria Bassols i Muntada

Barcelona, 16 de març de 2017

Presentat l'escrit anterior del Procurador Sr. Josep Joaquim Pérez Calvo l'uneixo a les actuacions; i,

Antecedentes

Únic.-Per la representació processal de la Sra. Rosa es va interposar en temps i forma recurs de cassació contra la Sentència dictada en data 28 de setembre de 2016 per la Secció 18a de l'Audiència Provincial de Barcelona, en el rotlle d'apel lació núm. 1096/15 . Per provisió de 2 de març proppassat es va donar trasllat a la part compareguda sobre la possible causa d'inadmissió del recurs interposat.

Ha estat ponent l'Il lma. Sra. Núria Bassols i Muntada.

Fundamentos

PRIMER.-

La sentència dictada per l'Audiència Provincial va rebutjar les pretensions de la senyora Rosa que pretenia a rehabilitar una prestació compensatòria fixada en una sentència de separació dictada pel Jutjat de Primera Instància nº 6 de Cerdanyola del Vallès amb data 12-01-2006 , confirmada per l'Audiència Provincial de Barcelona (secció XVIII) amb data 17-07-2007 ja satisfeta i extingida.

Per raons òbvies tant la sentència de Primera Instància com la de l'Audiència Provincial va rebutjar els seus interessos, per la qual cosa la senyora planteja contra aquesta darrera el que anomena: 'recurso de casación por infracción processal'.

Realment no queda clar quin recurs planteja ja que no esmenta cap precepte de la Llei d'enjudiciament civil que empari la suposada o suposades infraccions processals comeses; nogensmenys tampoc cita cap precepte de dret substantiu en que fonamenti la raó per la qual se li hauria d'atribuir una prestació compensatòria, quan la que se li atribuí en seu de separació està satisfeta i exhaurida.

La recurrent diu a la lletra en l'escrit de recurs: 'En especial atención a las sentencias que estiman a favor de una pensión compensatòria, en concreto la Sentencia de fecha 27/11/2014 y la Sentencia de fecha 28/07/2016 '.

Tal com ordena la disposició final setzena apartat cinquè de la Llei d'enjudiciament civil, cas que es tramitessin conjuntament recurs per infracció processal i recurs de cassació, la Sala examinarà en primer lloc, si la resolució contra la qual es recorre és susceptible de recurs de cassació i si no fos així, acordarà la inadmissió del recurs per infracció processal.

SEGON.-

Una lectura del recurs fa evident que la recurrent en cap cas determina la 'ratio decidendi', és a dir el nucli de decisió d'una sentència dictada per aquest Tribunal Superior de Justícia que coincidint amb la de la sentència de l'Audiència mostri de forma clara i evident que aquesta ha infringit la jurisprudència fixada al respecte per aquest Tribunal Superior de Justícia.

Per aquest motiu següent el recurs vulnera les exigències d'aquesta sala en el següent sentit:

'aquesta Sala ha dit de forma reiterada, dos són els requisits que han de concórrer en el supòsit que preveu l' art. 477, 2.3 de la LEC , això és quan es formula un recurs de cassació per interès cassacional. En primer lloc, cal que en l'escrit d'interposició del recurs de cassació es citi amb claredat el precepte legal o norma que s'estimi infringida i en segon lloc, el recurs ha de presentar interès cassacional.

La ratio legis del recurs de cassació per interès cassacional - art. 477.2. 3 LEC - no és la decisió del cas concret, sinó precisament fixar la doctrina a seguir sobre una determinada qüestió jurídica sobre la qual hi hagi doctrina contradictòria de les Audiències Provincials, o no s'hagi dictat jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia o corregir la defectuosa interpretació de la norma, pel cas que la sentència recorreguda entri en oberta contradicció amb la de la Sala civil del Tribunal Superior de Justícia; sense que pugui configurar-se com una tercera instància ja que la Sala no pot entrar a valorar de nou la prova, fora del cas que s'hagi interposat recurs extraordinari d'infracció processal i s'admeti prèviament el recurs per interès cassacional que és condicionant de l'anterior.

Conseqüentment, en l'escrit d'interposició del recurs de cassació la recurrent no justifica l'interès cassacional de cap forma ( art 479,4 LEC ).

Així, ni s'identifica el nucli jurídic qüestionat ni la contradicció jurídica que, si escau, aquest Tribunal hauria de resoldre com a Tribunal de cassació. No n'hi ha prou doncs amb que s'expressin les normes que es consideren infringides ni tampoc que es manifesti que sobre una concreta norma o precepte legal -per la seva modernitat- no hi ha doctrina legal'.

TERCER.-

La descripció del concret interès cassacional del recurs de cassació requereix, per tant, l'expressió, de quin és el concret o els concrets pronunciaments de la sentència d'apel lació que es combaten, quina és la ràtio decidendi que, motiu pel motiu, fonamenta aquests pronunciaments en la resolució impugnada i en quina mesura aquells i aquesta constitueixen una vulneració dels preceptes legals de dret substantiu citats com infringits.

Així, l'interès cassacional, es configura com un pressupost imprescindible de l'admissió del recurs de cassació, i fa referència necessàriament a una quaestio iuris de dret substantiu, el que explica que la cassació tingui atribuïda només una funció nomofilàctica relativa al dret substantiu, ja que la matèria processal es reserva per al recurs extraordinari per infracció processal, incloent en la mateixa tot el relatiu a les qüestions de jurisdicció, competència objectiva i funcional ( art. 469, 1,1 Lec ) a les normes reguladores de la sentència -cas de la incongruència o de la vulneració de les regles de la càrrega de la prova- ( art. 469,1 , 2º) i les normes legals que regeixen els actes i garanties del procés quan la infracció determini la nul litat d'acord amb la llei ( art. 469, 1 , 3 LEC ).

Això ha de ser realitzat a més conformi determinen les Actuacions del TS i l'Acord del Ple del TS de 30 de desembre de 2011, amb la suficient claredat i precisió a la capçalera o en la formulació del motiu indicant la jurisprudència que se sol licita que la Sala formuli ( art. 483.2.2º en relació amb l ' art. 481.1 de la LEC ) sense obligar el Tribunal a endinsar-se en els fonaments per comprovar la concurrència dels requisits legals ja que en altre cas, el tràmit d'admissió no tindria sentit.

QUART.-En el cas que s'examina l'escrit d'interposició del recurs emmalalteix dels requisits exigibles per a la seva admissió per interès cassacional ja que ni es determinen els preceptes de dret substantiu infringits ni la doctrina que ha desconegut el Tribunal a quo, o quina és la que es sol licita declari aquest Tribunal.

Conseqüentment, una lectura del recurs presentat palesa que no acompleix les exigències d'aquest Tribunal Superior de Justícia més amunt expressades, en el sentit de mancar l'interès cassacional per atendre el ius constitucionis, procedint la inadmissió de la cassació amb expressa imposició de costes a la part recurrent.

Fallo

LA SALA CIVIL I PENAL DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA DECIDEIX:

INADMETREel recurs de cassació interposat per la representació processal de la Sra. Rosa contra la Sentència de data 28 de setembre de 2016 dictada per la Secció 18a l'Audiència Provincial de Barcelona en el rotllo d'apel lació núm. 1096/15 la qual es confirma íntegrament, amb expressa imposició de les costes causades a la part recurrent.

Contra aquesta resolució no pot interposar cap recurs ( art. 483.5 LEC ).

Així ho acordem, manem i signem. Dono fe.