Auto SOCIAL Nº 27/2020, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 115/2019 de 03 de Junio de 2020

Encabezamiento

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

Sala Social

Passeig Lluis Companys s/n

08071Barcelona

NIG: 08019 - 34 - 4 - 2019 - 0005607

Recurs de queixa115/2019

INTERLOCUTÒRIA NÚM. 27/2020

Magistrats: Andreu Enfedaque Marco

Amador Garcia Ros

Joan Agusti Maragall

Barcelona, 3 de juny de 2020

En el recurs de queixa núm. 115/2019, interposat per ANTONIA RICO CARRILLO en nom de EXPRES MARCAP SL, contra la resolució de data 2.12.19 dictada pel Jutjat Social 19 Barcelona en les actuacions Demandes núm. 582/2019, hi ha actuat com a ponent el/la Joan Agusti Maragall.

Antecedentes

PRIMER.La demandant interposà demanda en impugnació de modificació substancial de condicions de treball, que fou estimada per sentència dictada pel Jutjat del Social número 19 en data 19.9.19, que declarà injustificada la modificació de condicions en l'horari i en la distribució de jornada. Informà que contra la mateixa la mateixa no hi cabia recurs, de conformitat al que disposa l' art. 191 e) LRJS.

SEGON.Por posterior interlocutòria de 2.12.19 es desestimà la petició d'aclariment formulada per l'empresa demandada i es ratificà que contra la sentència d'instància no hi cabia recurs de suplicació.

Fundamentos

PRIMER.La demandada recorre en queixa contra l'esmentada interlocutòria. Invoca, en primer terme, que'la acción de impugnación del convenio colectivo efectuado en la demanda no puede tener su encaje en el art. 41 ET , siendo pues una acción ordinària que la parte actora procede a acumular a la acción de modificación substancial, siendo por ello que, contra el pronunciamiento realizado al respecto en la sentencia se debe atender a la posibilidad de interponer recurso de suplicación'.I, en segon terme, que -encara que s'admetés que l'acció exercida es correspon a la pròpia de l'impugnació de l' art. 41 ET, és notòria l'afectació general del pronunciament.

SEGON.-S'ha d'inadmetre el recurs de queixa formulat, ja que no hi cap contra una interlocutòria d'aclariment de sentència que (que reitera el criteri inicial d'irrecurribilitat ja expressat a la sentència), sinó que la part que pretén recorre ha d'anunciar efectivament el recurs de suplicació i es contra l'interlocutòria d'inadmissió de l'anunci de recurs que es pot recórrer en queixa. Així es recull, entre d'altres resolucions de la Sala, a la interlocutòria núm. 7321/1992 de 4 diciembre que parcialment reproduïm a continuació:

'El recurso de queja es un medio de impugnación procesal encaminado a eliminar los obstáculos formales apreciados en la fase de admisión de un recurso devolutivo, viniendo regulado, en el proceso laboral, por los arts. 1698 y siguientes de la Ley de Enjuiciamiento Civil en virtud de la remisión expresa que el 186 de la Ley de Procedimiento Laboral ( RCL 1990922 y 1049) hace a las normas reguladoras de la queja ante el Tribunal Supremo, lo que significa la inaplicabilidad al presente caso de las normas procesales profusamente invocadas por el recurrente. El art. 192 de la mencionada Ley Procesal Laboral , determina en sus párrs. 2 y 3 los supuestos específicos en que puede interponerse recurso de queja, precisando siempre una resolución, la recurrida, que por algún motivo inadmite el anuncio de recurso. En el caso presente si bien a lo largo del escrito de queja no se menciona cual sea la resolución que se recurre, limitándose a solicitar el recurrente que se dedica 'qué debió haberse otorgado el derecho a entablar el pertinente recurso de suplicación', es lo cierto que se acompaña copia certificada del Auto de 15-9-1992 que deniega la aclaración o corrección de sentencia solicitada previamente. El recurrente pues, tras obtener una sentencia desfavorable en la que se le advertía que contra la misma no cabía recurso alguno, pidió la aclaración o rectificación de la misma para que se dijera que contra ella cabía recurso de suplicación, y al ser desestimada tal petición interpuso contra el correspondiente auto este recurso de queja, ignorando que la advertencia de los recursos que pueden interponerse contra las resoluciones judiciales es meramente orientativa y no forma parte del Fallo, así como que contra los autos de aclaración de sentencia, o denegándola, no cabe otro recurso que el procedente contra la sentencia misma de la que ha pasado a formar parte.'

TERCER.-Cal afegir, a més i en tot cas, que -d'haver formulat l'anunci de recurs- tampoc podrien ser atesos els dos motius que fonamenten la queixa:

El primer motiu, conforme l'acció exercida fou una acció ordinària en impugnació del conveni col.lectiu, resulta del tot insostenible quan el procediment, segons reflecteix, la sentència es tramità per la via de l' art. 138 LRJS, en tenir per objecte la impugnació d'una modificació substancial de condicions de treball referida horari i jornada, notificada per la demandada i ara recurrent en data 25.6.19, i fonamentada en l' art. 41 ET. No consta a la sentència, d'altra banda, que la recurrent excepcionés a l'acte del judici la inadequació de procediment. D'altra banda, tampoc no recull la sentència, ni tan sols al.lega la recurrent, que la modificació impugnada individualment tingués caràcter col.lectiu.

I pel que fa al segon motiu, tampoc consta que s'invoqués per cap de les parts que el pronunciament determinés afectació general, possibilitat -en tot cas- descartada per la magistrada d'instància a la interlocutòria impugnada, en raonar que els efectes de la sentència no es projecten sobre el conveni col.lectiu aplicable, sinó en les condicions de cada un dels treballadors subrogats, el nombre del qual ni tan sols s'esmenta a la sentència, ni invoca la recurrent (en ordre a determinar, en el seu cas, que la modificació tenia una dimensió col.lectiva i, per tant, la sentència esdevenia recurrible).

En conseqüència,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de queixa interposat per EXPRES MARCAP SL contra la interlocutòria dictada pel Jutjat Social 19 de Barcelona, de data 19.9.19, en les actuacions núm. 582/19, i declarar la fermesa de la sentència dictada en data 19.9.19.

Atès que hem desestimat el recurs, és procedent acordar donar el curs legal al dipòsit de 30 euros i trametre'l al compte 9900 de Dipòsits de Recursos Desestimats, mitjançant una transferència.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. amb l'advertiment de que es ferma, de conformitat amb el que disposal' art. 495.5 de la L.E.C . i expediu-ne una testimoniança, que s'unirà al rotlle corresponent i l'original de la qual s'incorporarà al llibre escaient.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem