Auto SOCIAL Nº 42/2012, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 51/2012 de 22 de Junio de 2012

Encabezamiento

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

Sala Social

Passeig Lluis Companys s/n

08071Barcelona

NIG: 17079 - 44 - 4 - 2005 - 0001735

Procediment: Recurs de queixa51/2012

RU

IL.LM SR. SEBASTIAN MORALO GALLEGO

IL.LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL.LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 22 de juny de 2012

La Sala Social del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats al marge

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

INTERLOCUTÒRIA NÚM. 42/2012

En el recurs de queixa núm. 51/2012, interposat per la lletrada María Figa Cruz en nom de Benita , contra la resolució de data 1 de març de 2012 dictada pel Jutjat Social 1 Girona en les actuacions Executòries núm. 98/2005, hi ha actuat com a ponent el/la LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. El dia 10 de maig de 2012 va entrar en aquesta Sala un escrit, que ha presentat Benita en el procediment Executòries núm. 98/2005, que se segueix en el Jutjat Social 1 Girona, pel qual s'interposa recurs de queixa contra la resolució de data 1 de març de 2012.

Segon. En data 16 de maig de 2012 es va dictar una resolució mitjançant la qual es formava el rotlle corresponent i es designava el magistrat ponent així com es va requerir a la part recurrent en el plaç de quatre dies per acreditar la representació o en el seu cas la ratificació i pel jutjat de lo Social es va lliurar ofici a fí de 'l'urgent remissió de la resolució dictada i recurrida 1 de març de 2012 i verificar van quedar les actuacions per resoldre.

Fundamentos

PRIMER.En data 10 de maig de 2012 la part executant interposa Recurs de Queixa enfront la Interlocutòria de data 1 de març de 2.012, dictada pel Jutjat Social nº 1 de Girona, pel la qual es tingué per no anunciat el recurs de suplicació anunciat per aquella contra la resolució de data 9 de febrer de 2.012, que desestimà el Recurs de Revisió interposat contra el Decret de 31 d'octubre de 2.011, el qual desestimà la impugnació de la taxació de costes feta per la Secretària Judicial.

Argumenta el Magistrat d'instància que en un assumpte en que es tracta sobre la impugnació de la taxació de comptes, no es possible interposar Recurs de Suplicació.

La citada resolució va ser notificada a la part executant en data 22 de març de 2.012. La lletrada de l'executant va presentar un escrit en el Jutjat sol.licitant la suspensió del termini per a interposar recurs de queixa contra la resolució d'1.3.2012 per raó d'infantament. Mitjançant Decret de data 18 d'abril de 2012 la Secretària Judicial va accedir a la petició, fonament la seva decisió en el que estableix l' art. 134.2 de la LEC , i en l'Acord aprovat pel Ple de la Sala de Govern d'aquest Tribunal de data 27.2.2007, entenent que es tractava d'un cas que es podia qualificar com a força major, acordant la suspensió del termini per la interposició del recurs de queixa per 60 dies naturals, a comptar des del 28.2.2012, més 10 dies hàbils'que se corresponden al plazo mencionado en dicha resolución y que empezarán a correr a partir del 30 de abril de 2012'.

En el citat Recurs l'executant afirma que s'ha d'admetre el Recurs de Suplicació, atès que la impugnació de la taxació de costes s'ha d'entendre que és un procediment incidental en fase d'execució, en el que es van decidir qüestions substancials no resoltes o no contingudes en el títol executiu, d'acord amb el que estableix l'article 191.4 d) 3ª de la vigent Llei reguladora de la Jurisdicció Laboral.

SEGON.Sense entrar a examinar en aquest moment la legalitat de la decisió de la Secretària Judicial, en relació amb la suspensió del termini per interposar el present Recurs de Queixa, i entrant a l'examen de les al.legacions fetes en el citat Recurs, s'ha d'afirmar que aquest ha de ser desestimat, atès que la qüestió a debat en el present recurs ha estat ja examinada pel Tribunal Suprem en diverses sentències i decidida en sentit contrari a les al.legacions de la recurrent.

És cert que per tal de resoldre la impugnació de la citada taxació, les parts van ser citades a una compareixença i que posteriorment l'incident es va resoldre mitjançant el Decret de data 31.10.2011, però aquest sol fet no suposa que es tracti d'un incident, la resolució del qual es pugui impugnar mitjançant el Recurs de Suplicació, d'acord amb el que estableix l'article 191.4 d), 3ª de la vigent Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, que possibilita la impugnació d'aquelles qüestions que 'pongan fin al procedimiento incidental en la ejecución decidiendo cuestiones sustanciales no resueltas o no contenidas en el título ejecutivo'.

La doctrina del Tribunal Suprem es troba recollida en la Sentència de data 3.6.2008 (R. 3051/2006 ), que cita altres sentències anteriors, en sentit contrari a la tesi mantinguda per la recurrent, argumentant el següent:

'Dicha cuestión ha sido resuelta por esta Sala en sentencia de Sala General de 24-4-1996, (recurso 2218/1995 ), seguida por las SSTS /IV 30-V-1996 (recurso 3832/1995), 2-VII-1996 ( recurso 2901/1995), 14-XI-1996 ( recurso 2344/1995) y 23-VI-1997 ( recurso 4344/96 ), a cuya doctrina debe estarse por razones de seguridad jurídica, y en las que, en esencia, se sustenta que 'no procede recurso de suplicación ni por ende de casación contra los autos de los Juzgados en relación con la inclusión de los honorarios de los letrados devengados en ejecución de sentencia firme. Para llegar a tal conclusión se parte de que la cuestión relativa a los honorarios de Letrado en la fase de ejecución de sentencia firme, es ajena a la fase de conocimiento y decisión del pleito, por ser exclusivo de aquélla, no estando comprendido en ninguno de los supuestos enumerados en el art. 188.2 LPL -actualmente 189.2 - que dan lugar al recurso de suplicación, por tanto no puede existir contradicción con lo ejecutoriado, al estar resolviendo cuestiones no decididas por la ejecutoria, siendo complementario del fallo por decidir cuestiones surgidas con posterioridad al mismo y por ello no puede discrepar o acomodarse con el fallo, y que tampoco con lo decidido en el auto en relación a la impugnación de los honorarios de Letrados se resuelven puntos sustanciales no controvertidos en el pleito no decididos en la sentencia, pues lo resuelto sobre tal extremo es accesorio respecto al fondo litigioso'. A ello añaden las sentencias citadas que lo resuelto sólo afecta a los derechos económicos de un profesional del Derecho, y a su retribución como consecuencia de la actividad profesional desarrollada, lo que es 'accesorio' respecto del fondo litigioso, no afectando por tanto, como exige el propio art. 189.2 LPL a 'puntos sustanciales' del pleito'.

L'aplicació de la citada doctrina al supòsit sotmès a la consideració de la Sala ens porta a concloure que la decisió del Magistrat d'instància d'inadmetre el Recurs de Suplicació va ser la correcte, el que suposa la desestimació del present recurs de Queixa.

Vistos els precepts legals citats i la resta de general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de queixa que ha interposat Benita contra la resolució de data 1 de març de 2012 que va dictar el Jutjat Social 1 Girona en el procediment 98/2005 i declarar la fermesa de la resolució d'instància de data 9 de febrer de 2012.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts amb l'advertiment que és ferma segons el que disposa l' article 495.5 de la LEC i expediu- ne una testimoniança, que s'unirà al rotlle corresponent i l'original de la qual s'incorporarà al llibre escaient.

Així ho manem i ho signem.