Sentencia CIVIL Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Civil y Penal, Sección 1, Rec 64/2016 de 06 de Junio de 2017

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

Sala Civil i Penal

R. de cassació núm. 64/2016

SENTÈNCIA NÚM. 30

President:

Il lm. Sr. José Francisco Valls Gombau

Magistrats:

Il lm. Sr. Enric Anglada i Fors

Il lma. Sra. Maria Eugènia Alegret Burgués

Barcelona, 6 de juny de 2017

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació interposat per María Cristina , representada davant aquest Tribunal per la procuradora Sra. Isabel Calvet Gimeno i dirigida per l'advocat Sr. Jaume Codina i Roig, contra la Sentència dictada per la Secció 12a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 24 de febrer de 2016 en conèixer del recurs d'apel lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 18 de Barcelona el 24 de gener de 2014 en el procediment de modificació de mesures núm. 489/13. El Sr. Carlos Alberto , aquí part contra la qual es recorre, ha estat representat en aquest Tribunal per la procuradora Sra. Margarita Ribas Iglesias i dirigit per l'advocada Sra. Mª Luz García Bello.

Antecedentes

PRIMER.- La procuradora Sra. Margarita Ribas Iglesias, en representació del Sr. Carlos Alberto , va formular demanda de modificació de mesures núm. 489/13 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 18 de Barcelona. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 24 de gener de 2014 , la part dispositiva de la qual diu el següent:

'ESTIMO PARCIALMENTE LA DEMANDA presentada por D. Carlos Alberto contra DÑA. María Cristina , modificando la sentencia de divorcio en el siguiente punto:

1.- D. Carlos Alberto deberá abonar a DÑA. María Cristina la cantidad de 1200 euros al mes en concepto de prestación compensatoria en las mismas condiciones que hasta ahora.

Se mantienen el resto de los pronunciamientos contenidos en la Sentencia de fecha 14 de julio de 2009 recaída en el Procedimiento de Divorcio nº 547/2009, dictada por este juzgado.

No procede la condena encostas, debiendo cada parte abonar las causadas a su instancia y las comunes por mitad'.

SEGON.-Contra aquesta Sentència, ambdues parts van interposar un recurs d'apel lació, els quals es van admetre i es van substanciar a la Secció 12a de l' Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència amb data 24 de febrer de 2016 , amb la següent part dispositiva:

'Que, debemos estimar y estimamos parcialmente los recursos de apelación interpuestos por DON Carlos Alberto (parte actora) y por DOÑA María Cristina (parte demandada), contra la Sentencia de fecha 24 de enero de 2014 del Juzgado de 1ª Instancia nº DIECIOCHO de BARCELONA , sobre modificación de medidas reguladores del divorcio, dictada en los autos nº 489/2013, y juzgando definitivamente en la instancia, ESTIMAMOS PARCIALMENTE LA DEMANDA INCIAL DE ESTAS ACTUACIONES, estableciendo: a) que la prestación compensatoria que el actor debe pagar a la demandada se modifica y fija en 1.400€ mensuales, retrotrayendo los efectos de esta resolución a la fecha de la sentencia de primera instancia; y b) se establece el límite temporal de vigencia de la prestación en ocho años desde su constitución, por lo que el último pago a realizar será el del mes de julio de 2017. No se hace especial pronunciamiento sobre las costas de la alzada'.

TERCER.-Contra la Sentència anterior, la Sra. María Cristina va interposar recurs de cassació. Per interlocutòria de 12 de gener de 2017, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre el recurs a tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre perquè en un termini de vint dies formalitzessin l'escrit d'oposició.

QUART.-Per provisió de 6 de març de 2017 es va donar trasllat dels documents presentats per la part recorreguda en el seu escrit d'oposició. La recurrent ha efectuat les al legacions que ha considerat escaients.

CINQUÈ.-Per mitjà de la provisió de 3 d'abril de 2017, i d'acord amb l' art. 485 de la Llei d'enjudiciament civil, es va assenyalar dia per a la votació i decisió, que ha tingut lloc el 1 de juny de 2017.

Ha estat ponent el magistrat Il lm. Sr. Enric Anglada i Fors.

Fundamentos

PRIMER.-Contra la Sentència dictada el 24 de febrer de 2016 per la Secció 12a de l'Audiència Provincial de Barcelona , la part demandada va interposar-hi un recurs de cassació, a l'empara de l' article 3 a) de la Llei de cassació catalana en relació amb l ' article 477.2.3r de la LEC , que va fonamentar en els dos motius següents: 1r)'inaplicación del artículo 233-19.1.a) CCCat en contradicción con la jurisprudencia del TSJC, en cuanto establece queno basta con el mero transcurso del tiempo para extinguir la pensión compensatoria indefinida' i 2n)'vulneración de la Disposición transitoria, tercera, segunda parte, del Libro Segundo del CCCat , por aplicación indebida del artículo 233-17.4 CCCat e inaplicación del artículo 233-19.1.a) CCCat , en contradicción con la jurisprudencia del TSJC, que establece que esa DT3ª.2 remite a los preceptos del CCCat queexigen variación sustancial de las circunstancias en relación con el momento de la fijación de una medida en un anterior pleito de familia fallado bajo el Código de Familia'.

La part demandant, s'hi oposa al recurs de cassació formulat de contrari i sol licita que es mantingui íntegrament la Sentència dictada per l'Audiència Provincial de Barcelona -que fixa la prestació compensatòria que ha de satisfer a la demandada en la quantitat de 1.400 € mensuals i la limita temporalment, per un període de 8 anys des de la seva constitució, essent l'últim pagament a realitzar el del mes de juliol de 2017-, tota vegada que hi ha hagut una important modificació de les circumstàncies econòmiques d'ambdós litigants des de que es va establir la prestació compensatòria a favor de la demandada i aquí recurrent; i no es pot obviar, d'una banda, que el principi rector en aquesta matèria -inclús aplicant els articles 84 i 86 del CF - era el de la temporalitat de la pensió compensatòria, llevat que hi concorrin circumstàncies excepcionals que justifiquin de fixar-la amb caràcter indefinit, i, d'altra, que s'ha produït un fet nou, desprès del dictat de la Sentència aquí recorreguda, que ve a justificar, encara més, la temporalitat de la prestació compensatòria al seu dia fixada, com és que l'actor ha passat a la situació de jubilació, mitjançant resolució de data de 5 de juliol de 2016, per la que percep una prestació d'import líquid de 2.309,90 € mensuals, adjuntant a tal efecte la documentació de l'INSS que així ho demostra (folis 96 al 99).

SEGON.-Centrat, doncs, l'objecte controvertit, cal assenyalar, abans que res, que la qüestió que s'ha d'examinar i resoldre amb caràcter previ és la relativa a l'admissibilitat o no de la documentació aportada junt a l'escrit d'oposició al recurs de cassació interposat per la contrapart i respecte de la que interessa que es prengui en consideració com a prova documental, a l'empara dels articles 474 i 475 de la LEC .

Aquests preceptes invocats per l'oponent, als efectes de justificar el fet d'haver acompanyat els referits documents, corresponen al recurs extraordinari per infracció processal, que no ha estat interposat per cap de les parts litigants.

D'altra banda, s'ha d'esmentar que no hi tràmit de prova en el recurs de cassació i que no hi cap admetre-la, llevat supòsits com els que preveu la normativa genèrica en matèria de presentació de documents regulada a l' article 271.2 LEC , que estableix com excepció a la regla de preclusió d'aportació de documentació, si es tracta de'sentencias o resoluciones judiciales o de autoridad administrativa,... siempre que pudieran resultar condicionantes o decisivas para resolver... en cualquier recurso'...'El Tribunal resolverá sobre la admisión y alcance del documento en la misma sentencia'.

Dit això, s'ha de concloure en la inadmissibilitat de la documentació adjuntada per l'ara oponent i no tan sols perquè la situació era perfectament previsible des de l'inici d'aquest procés de modificació de mesures per ell instat, màxim quan en el conveni regulador del divorci ja es feia esment a la revisió de la quantitat de la prestació compensatòria quan es jubilés el Sr. Carlos Alberto , sinó i fonamentalment perquè dites resolucions administratives aportades no són condicionants o decisives per resoldre el present recurs de cassació interposat exclusivament per la representació processal de la Sra. María Cristina , amb la única finalitat de que es deixi sense efecte el límit temporal de la prestació compensatòria establert en la Sentència de segona instància impugnada. No és pot obviar, que la representació del Sr. Carlos Alberto no ha formulat recurs de cassació, i, per tant, la documentació relativa a la seva jubilació i la quantia que percep no resulta transcendent als efectes pretesos, doncs aquest Tribunal no pot disminuir la suma de la prestació compensatòria, que seria la conseqüència lògica, derivada de l'empitjorament de la seva situació econòmica, al no haver presentat recurs contra la Sentència de l'Audiència Provincial, que ja contemplava una situació de pre-jubilació de l'actor i un descens dels seus ingressos respecte dels que cobrava en el moment en que es va dictar la sentència de divorci aprovant el conveni regulador subscrit per ambdues parts.

En conseqüència, els documents aportats per la representació processal del Sr. Carlos Alberto no es poden fer valer en aquest recurs de cassació, havent- se d'acordar, per tant, la inadmissió dels mateixos, així com la seva devolució a la part.

TERCER.- 1.Ambdós motius de cassació formulats per la direcció lletrada de la Sra. María Cristina , s'agruparan i s'analitzaran de forma conjunta, en la mesura en que es troben interconnectats i deriven de la mateixaquestio iurisreferent a la fixació d'un límit temporal de la prestació compensatòria en el cas enjudiciat, és a dir, si es suficient el mer transcurs del temps per extingir o modificar una prestació compensatòria i si es d'aplicació la nova normativa, la del CCCat -encara que la pensió fos fixada abans de la seva entrada en vigor-, la qual estableix, com a norma general, la temporalitat de la pensió i sols la fixació de forma indefinida quan hi concorrin circumstàncies excepcionals que així ho justifiquin.

Aquest TSJC ha resolt de forma pacífica i reiterada la qüestió plantejada. Segons vàrem declarar en les Sentències núms. 76/2014, de 27 de novembre ; 59/2015, de 23 de de juliol ; 85/2015, de 17 de desembre ; i 10/2016, de 18 de febrer :'... és cert que el mer transcurs del temps no ésper sesuficient per extingir la pensió compensatòria, llevat que s'hagués pactat la seva extinció o limitació,...'.

També s'ha proclamat en la STSJC núm. 8/2016, d'11 de febrer:

'... Un cop fixat això, el primer que cal indicar és que el dret material aplicable és el llibre II del Codi civil de Catalunya,...

Sobre el que representa la nova regulació que conté el llibre II del CCCat, en relació amb l'abans anomenada pensió compensatòria, hem tingut ocasió de pronunciar-nos-hi en diverses sentències, algunes de les quals han estat dictades recentment i posteriorment a la interposició del recurs de cassació, però que aquesta Sala, òbviament, no pot desconèixer. Així les sentències del TSJC de 15-6-2015 , 23-7-2015 o 29-10-2015 .

Recordàvem en la STSJC de 29 d'octubre de 2015 que el legislador català en introduir la pensió compensatòria a l' article 84 del Codi de família , aprovat per la Llei 9/1998, de 15 de juliol, la va considerar com una qüestió diferent i independent dels aliments, i va establir un dret de pensió de naturalesa compensatòria del perjudici econòmic que, com a conseqüència de la separació o el divorci, podia presentar-se per a un dels cònjuges en relació amb el nivell de vida de què gaudia durant el matrimoni o que pogués mantenir el cònjuge obligat al pagament.

Això no obstant, sense dir que la pensió podia ser limitada, temporalment, implícitament admetia aquesta possibilitat en la mesura que a l' article 86.1, punt quart, del CF preveia com a causa d'extinció de la pensió el transcurs del termini pel qual es va establir.

Aquesta Sala, sobre la base de la regulació catalana, va anar perfilant els contorns d'aquesta figura jurídica.

N'és exponent la Sentència del TSJC 7/2013, de 17-1-2013, que, amb la citació d'altres d'anteriors, recordava:

'Son muy diversas las ocasiones en las que, desde principios de esta década, se ha visto esta Sala enfrentada a la necesidad de interpretar losarts. 84 y 86 CF, habiendo podido establecer una doctrina ya consolidada sobre diferentes aspectos de la 'pensió compensatòria' para supuestos de ruptura matrimonial. En este sentido, hemos llegado a calificarla, siguiendo a la mejor doctrina, como una institución que prolonga la solidaridad matrimonial después de la ruptura de la convivencia, a fin de equilibrar en la forma más equitativa posible la situación económica en que queda el cónyuge más perjudicado económicamente por la nulidad, separación o divorcio, en relación con la que mantenía constante la relación matrimonial (S TSJC 8/2006 de 27 feb.), si bien con una vocación inequívoca de caducidad, en la medida en que así lo indica la fijación legal de una serie de causas que pueden producir su extinción, bien por motivos contemplados al tiempo de su constitución - fijación de un plazo- o bien por causas sobrevenidas relacionadas con su naturaleza y función reequilibradora (S TSJC 47/2003 de 11 dic.)...'.

També vam dir en la STJC de 27-11-2014 que el llibre II del Codi civil de Catalunya havia introduït modificacions en la regulació de la pensió compensatòria, que no eren únicament terminològiques -canvi de l'expressió pensió per la de prestació perquè es pogués pagar d'un sol cop-, sinó també de fons.

És clar que, pel que fa a la temporalitat de la prestació, el legislador català va fer un pas més en la línia de cloure, en la mesura que es pugui i sense vulnerar principis ètics i de solidaritat, les relacions personals i patrimonials de les persones que havien estat unides per vincles matrimonials per evitar litigis i conflictes.

Així, el preàmbul del llibre II justifica el manteniment de la prestació compensatòria i considera que:

'Certament, molts divorcis afecten matrimonis de durada mitjana força breu i persones relativament joves, per la qual cosa, en general, o bé tots dos hi perden semblantment o bé la convivència conjugal no ha compromès irremeiablement les oportunitats econòmiques de cap d'ells. Això no ha portat, tanmateix, a alterar essencialment la configuració legal de la prestació compensatòria. S'ha tingut en compte que la incorporació de la dona al mercat de treball no ha anat paral lela, a la pràctica, a un repartiment de les responsabilitats domèstiques i familiars entre tots dos cònjuges i que en força casos l'activitat laboral o professional d'un dels cònjuges se supedita encara a la de l'altre, fins al punt que, en determinats nivells educatius i de renda, continua essent habitual que un dels cònjuges, típicament la dona, abandoni el mercat de treball en contreure matrimoni o en tenir fills. Ambdues circumstàncies abonen reconèixer el dret a prestació compensatòria vinculant-lo al nivell de vida de què es gaudia durant el matrimoni, per bé que donant prioritat al dret d'aliments dels fills i fixant la quantia d'acord amb els criteris que la mateixa norma detalla. No obstant això, per als casos en què la prestació se satisfà en forma de pensió, s'insisteix en el caràcter essencialment temporal d'aquesta, llevat que hi concorrin circumstàncies excepcionals que facin aconsellable acordar-la amb caràcter indefinit'.

Del preàmbul esmentat, així com del que disposen els articles 233-14.1 i 233-17.4, es pot deduir que la finalitat actual de la pretensió compensatòria és la readaptació del cònjuge creditor a la vida activa com a conseqüència de les desmillores econòmiques consegüents a la dissolució del matrimoni i a la pèrdua d'oportunitats experimentada precisament per ell.

No es concep, per tant, en aquest moment, com una garantia de sosteniment vital per part de l'antic cònjuge ni com un dret automàtic a una prestació econòmica permanent.

Es presumeix que cadascun dels cònjuges ha de ser capaç de mantenir-se per si mateix i que després de la dissolució del vincle el menys afavorit ha d'actuar de forma proactiva per adquirir béns propis que permetin la seva digna sustentació sense quedar subjecte a la dependència permanent de l'altre...

... Un cop fixat això, en trobar-nos davant d'un supòsit de modificació d'efectes d'una sentència de divorci anterior, són aplicables les normes que contenen específicament els articles 233-18 i 233-19, que fan referència al cas segons la disposició transitòria tercera, núm. 2, de llibre II del CCCat .

Doncs bé, per a això cal partir que l' article 233-18 del CCCat tracta de la modificació de la prestació compensatòria i indica que la fixada en forma de pensió només es pot modificar per disminuir-ne l'import si millora la situació econòmica de qui la percep o empitjora la de qui la paga, mentre que l'article 233-19.1.a tracta de l'extinció del dret a prestació compensatòria en els termes següents: 'El dret a la prestació compensatòria fixada en forma de pensió s'extingeix [...] Per millora de la situació econòmica del creditor, si aquesta millora deixa de justificar la prestació, o per empitjorament de la situació econòmica de l'obligat al pagament, si aquest empitjorament justifica l'extinció del dret'.

I en la més recent sentència d'aquest TSJC núm. 28/2017, de 31 de maig, en un supòsit similar a l'aquí enjudiciat, vàrem exposar:

'Així les coses i essent evident, com assevera la Sentència recorreguda, que la regla general es la fixació d'un límit temporal a la prestació compensatòria i l'excepció és atorgar-la amb caràcter indefinit, i que aquesta Sala en les resolucions esmentades pel recurrent no ha considerat que es donessin les circumstàncies excepcionals a les que es refereix l' article 233-17.4 del CCCat , a l'haver apreciat que la beneficiària disposava, bé de treball o bé de patrimoni privatiu que li permetia subvenir a les seves necessitats, s'ha d'examinar la situació que concorre en l'avui demandada i si aquesta és o no coincident amb els supòsits fàctics de les susdites resolucions citades pel recurrent, havent expressat al respecte la Sentència d'aquest Tribunal núm. 85/2015, de 17 de desembre , que examina precisament cadascuna d'aquelles:

'... hem declarat en una reiterada jurisprudència aplicant la nova normativa del CCCat - sentències del TSJC 76/2014, de 27 de novembre ; 21/2015, de 9 d'abril ; 46/2015, de 15 de juny , i 75/2015, de 29 d'octubre -, sent la limitació temporal de la pensió el principi o la regla general i l'atorgament amb caràcter indefinit l'excepció, cal motivar l'esmentada excepcionalitat i com a excepcionals hem de considerar les circumstàncies que s'aparten del que és ordinari, o que es produeixen rares vegades.

L'excepció no pot ser interpretada de manera extensiva i la càrrega de la prova incumbeix a qui invoca o addueix l'existència de l'excepcionalitat. La seva concessió de forma indefinida obliga els tribunals d'instància a exposar les raons per les quals s'entén que es tracta de circumstàncies excepcionals i el seu criteri no és revisable en cassació llevat d'arbitrarietat o irraonabilitat. I hi afegíem que només es pot establir una permanència de la pensió per un temps indefinit quan en el cas concret es doni una potencialitat real i acreditada que el beneficiari, com a conseqüència de les seves circumstàncies personals (edat, estat de salut, formació professional, possibilitats d'adquirir ajuts públics, etc.) i de l'absència de patrimoni, no podrà assolir, en un termini més o menys llarg, aquella autonomia pecuniària de la qual hagués pogut gaudir si no hi hagués hagut el matrimoni, i que li permeti subvenir a les seves necessitats.

Més concretament, en les resolucions citades anteriorment, i de manera respectiva, vam entendre que no hi havia circumstàncies excepcionals, ja que:

A la primera de les citades - STSJC 76/2014, de 27 de novembre -: (aÂ?) la vida laboral por disposición legal se viene alargando, como consecuencia de la prolongación de las expectativas de vida existentes en la actualidad, por lo que le restaban a la actora más de 16 años de vida laboral activa cuando se produjo el cese de la convivencia con 50 años; (bÂ?) la recurrente, aún sin formación cualificada, trabajó durante 16 años por lo que se hallaba normalmente incorporada al mercado laboral contando con experiencia en él; (cÂ?) no consta que no tenga buena salud; (dÂ?) dispone de tiempo libre habida cuenta la edad actual de sus hijas; (eÂ?) dispone de un patrimonio consecuente al divorcio valorado en más de 400.000 euros lo que sin duda le ha de permitir bien su rentabilización, bien la posibilidad de invertirlo para generar sus propios recursos; (fÂ?) se le ha concedido una pensión de 1200 euros mensuales por 9 años, tiempo bastante, vistas las anteriores circunstancias para procurar, con una disposición activa, su sustento.

A la segona - STSJC 21/2015, de 9 d'abril - també vam desestimar l'excepcionalitat, 'pues el cónyuge solicitante de la pensión de 56 años de edad, con una duración del matrimonio de 31 años de edad, hijos mayores de edad y 9 años de experiencia laboral, posee o poseerá en un plazo determinado o dependiendo de una condición precisa -p.ej. la liquidación de un patrimonio común- una cierta capacidad de subvenir por sí solo a sus necesidades, sin ayuda económica del otro, aunque dicha capacidad pueda verse dificultada por su edad y por su desfasada experiencia laboral, cuando además carece de cargas familiares.'

A la tercera - STSJC 46/2015, de 15 de juny -teniendo presente que cuenta con ingresos económicos fijos procedentes de su trabajo como funcionaria administrativa de la Comandancia militar de Rosas, y que tiene patrimonio propio valorado según las sentencias en casi un millón de euros, que en breve realizará en parte, y que habrá cobrado a la llegada del término establecido una suma superior a los 216.000 euros en concepto de pensión, parece claro que no concurren las circunstancias excepcionales que exige la Sala para no fijar un plazo máximo de percepción de la pensión'.I hi afegíem que al que s'havia dit anteriorment no obsten les sentències d'aquesta Sala que cita la recurrent en el recurs, ja que: 'a) existen sentencias donde en situaciones parecidas la Sala temporalizó la pensión (así STSJC de 8-7-2011, 19/2011, 28-10-2013...); b) en cualquier caso ha cambiado la legislación, existiendo ya dos sentencias, la de 27- 9-2012 y la ya citada de 27-11-2014 , según las cuales al amparo del régimen normativo del CCCat, la limitación temporal es la regla, mientras que la prestación compensatoria en forma de pensión con carácter indefinido es la excepción y ha de justificarse mediante la reseña de circunstancias excepcionales.'

I a l'última - STSJC 75/2015, de 29 d'octubre -,'teniendo en cuenta que la Sra. Petra que cuenta con 64 años de edad, tiene un trabajo desde 2001 por el que percibe 1.100 euros, y cuenta con un patrimonio propio que ha incrementado con el adquirido mediante herencia y que no tiene cargas económicas ni familiares, parece claro que no concurren las circunstancias excepcionales que exige la Sala para no fijar un plazo máximo de percepción de la pensión.'

No obstant això, en el cas examinat, atesos els fets provats descrits anteriorment, hem de pronunciar-nos per l'excepcionalitat per a la no limitació temporal de la pensió... Per tot el que s'exposa, és procedent rebutjar el segon motiu del recurs de cassació, atès que hi concorren circumstàncies excepcionals per no limitar la pensió, derivades de l'edat de la sol licitant, la manca d'experiència professional, la malaltia crònica, que no té dret a percebre cap tipus de prestació i que no posseeix un patrimoni suficient'.

A la mateixa conclusió que la de l'anterior sentència núm. 85/2015 , hem d'arribar en el cas que ara ens ocupa, doncs així es desprèn i resulta delfactumrecollit en la Sentència recorreguda,...'.

2.Un cop detallada la jurisprudència del TSJC en aquesta matèria, hem de prendre en consideració els fets provats fixats en la Sentència de l'Audiència Provincial impugnada, atès que sols s'ha presentat recurs de cassació i, per tant, elfactumde la mateixa esdevé inalterable. Així:

Ambdós litigants es van casar en segones núpcies el 27 de juliol del 2006, tot i que ja vivien junts amb anterioritat, i es van divorciar el 14 de juliol del 2009.

No varen tenir fills en comú, encara que cadascú en tenia de relacions anteriors, tots ells majors d'edat.

Quan van contraure matrimoni, el Sr. Carlos Alberto tenia 55 anys i ara 66 anys i la Sra. María Cristina tenia 58 anys i en el moment actual 69 anys d'edat.

El Sr. Carlos Alberto , en el moment de la ruptura, es trobava en actiu i percebia unes retribucions d'uns 90.000 € anuals i a la data de la Sentència recorreguda -que és el que s'ha de tenir en compte- havia passat a la situació de pre-jubilat, amb una minva dels seu ingressos d'un 20% aproximadament (en l'actualitat, com abans s'ha dit, està ja jubilat des del dia 5 de juliol de 2016 i percep una pensió de jubilació de 2.309,90 € mensuals).

La Sra. María Cristina , en el moment del divorci, es trobava sense feina, cobrant una prestació assistencial de 430 € mensuals i a partir dels 65 anys va passar a percebre una pensió de jubilació d'un import de 700 € al mes. Quan es produí la ruptura convivencial la Sra. María Cristina va anar a viure a un pis de lloguer i ara viu en un habitatge comprat pels fills de la seva primera relació, que es troba gravat amb una hipoteca, les quotes de la qual són abonades, en una part important, per ella, com a contraprestació pel ús i gaudi del mateix.

3.Així les coses, s'ha de reiterar que, certament, ha quedat acreditat que la situació econòmica de la Sra. María Cristina ha millorat, encara que sigui en una escassa quantia, com bé diu la Sentència impugnada, a l'haver deixat de pagar el lloguer del pis on vivia i percebre uns 270 € més al mes com a conseqüència de la pensió de jubilació.

Pel que fa al Sr. Carlos Alberto la seva capacitat econòmica s'ha vist reduïda, cosa que ja ha tingut en compte la Sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona per minorar la quantia de la prestació compensatòria -i ara molt més, fruït de la seva jubilació-. Com abans s'ha explicat aquesta nova situació no pot ser apreciada per aquest Tribunal, doncs el Sr. Carlos Alberto s'ha conformat amb elquantumde la prestació fixat i no ha presentat recurs de cassació, per la qual cosa, tot i ser conscient la Sala de que la suma mensual establerta per dit concepte resulta excessiva, en funció de la seva capacitat econòmica actual, dita qüestió s'haurà de dirimir en un posterior procediment de modificació de mesures que haurà d'instar el Sr. Carlos Alberto , a l'empara de l'establert als articles 233-7.1 i 233-18.1 del CCCat .

QUART.- 1.Dit això i arribats a aquest punt, ens hem de centrar en la qüestió realment controvertida en el present recurs de cassació -formulat per la Sra. María Cristina -, en el que, en puritat, es planteja si la prestació compensatòria s'ha de limitar temporalment en el cas de les presents actuacions, com sosté la Sentència de l'Audiència Provincial, o bé si concorren circumstàncies excepcionals per no fer-ho i mantenir-la amb caràcter indefinit, com manifesta la part recurrent.

Doncs bé, tot i que la regla general, com ja hem deixat dit en les resolucions abans examinades, és la temporalitat de la prestació compensatòria, com preveu l' article 233-17.4 del CCCat , en totes elles la perceptora de la pensió, bé treballava, bé tenia un patrimoni productiu, cosa que no succeeix en el supòsit que ens ocupa.

I si bé es cert que també hem declarat, en les SSTSJC 76/2014, de 27 de novembre ; 59/2015, de 23 de juliol ; 75/2015 de 29 d'octubre -transcrita per la direcció lletrada de l'actor en el seu escrit d'oposició a la cassació-; i 8/2016, d'11 de febrer que:'cadascun dels cònjuges ha de ser capaç de mantenir-se per si mateix i que després de la dissolució del vincle el menys afavorit ha d'actuar de forma proactiva per adquirir béns propis que permetin la seva digna sustentació sense quedar subjecte a la dependència permanent de l'altre', no es menys cert que algunes vegades això no resulta possible.

En el present cas no hi hagut passivitat en l'actuar de la Sra. María Cristina als efectes d'obtenir recursos econòmics. Així ho reconeix la pròpia Sentencia recorreguda, quan, desprès de dir que la normativa - art. 233-17.4 del CCCat - estableix la limitació temporal de la prestació compensatòria, expressa:'En el caso de autos no era razonable la reincorporación de la persona beneficiaria al mercado laboral, habida cuenta de la edad con la que ya contaba en el momento de la ruptura'. Malgrat això, no estima la Sala d'apel lació que concorrin circumstàncies excepcionals per excloure el règim general de la temporalitat, i en contra de la doctrina del TSJC fixa un període de vigència de la prestació compensatòria, aplicant el que anomena'criterio objetivo'de la meitat de l'efectiva convivència per fixar el període de temps en que s'ha d'abonar prestació compensatòria.

2.Per tant, tenint en compte les circumstàncies personals de la Sra. María Cristina , com la seva edat actual, a punt de complir els 70 anys, que només percep una minsa pensió de jubilació, que va perdre l'eventual pensió de viudetat del seu primer matrimoni al casar-se amb el Sr. Carlos Alberto i que no consta que posseeixi patrimoni privatiu, resulta evident i palmari que ens trobem davant de l'excepcionalitat que justifica la fixació de la prestació compensatòria amb caràcter indefinit, prevista al mateix article 233-17.4 in fine del CCCat .

CINQUÈ.-Consegüentment amb tot el que s'ha explicitat fins aquí, escau estimar el recurs de cassació interposat per la representació processal de la Sra. María Cristina , la qual cosa comporta que hagi de cassar-se parcialment la Sentència dictada per l'Audiència i, en lloc seu, hagi de deixar-se sense efecte l'apartat b) de la seva part dispositiva, que estableix un límit temporal de vigència de la prestació compensatòria. Queda subsistent l'altre pronunciament que conté la Sentència dictada per la Secció 12a de l'Audiència Provincial de Barcelona, sens perjudici que la part aquí oponent pugui instar un nou procediment de modificar de mesures, als efectes d'interessar la disminució de la quantia fixada en la mateixa.

SISÈ.-En matèria de costes processals, no escau fer una especial declaració de les dimanants d'aquest recurs de cassació, atesa la seva estimació, d'acord amb l' article 398.2 de la LEC , amb devolució del dipòsit que es va constituir per recórrer.

Fallo

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, decideix:

ACORDARla devolució del documents aportats per la representació processal del Sr. Carlos Alberto junt amb el seu escrit d'oposició a la cassació de la contrapart, quina remesa se li farà al moment de notificar-li la present resolució.

ESTIMARel recurs de cassació interposat per la representació processal de Sra. María Cristina , contra la Sentència dictada el 24 de febrer de 2016, en el rotlle d'apel lació 543/14, per la Secció Dotzena de l'Audiència Provincial de Barcelona , i, en conseqüència, laCASSEM parcialmentpel que respecte a l'apartat b) de la seva part dispositiva que fixa'el límite temporal de vigencia de la prestación en ocho años desde su constitución, por lo que el último pago a realizar será el mes de julio de 2017', el qual es deixa sense efecte i sense contingut.

No imposem les costes del recurs de cassació, i tornis a la part recurrent el dipòsit constituït amb aquesta finalitat.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts personades i, juntament amb una testimoniança, remeteu les actuacions i el rotlle a la Secció indicada de l'Audiència.

Així, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.Aquesta Sentència l'han signat i publicat avui els magistrats d'aquesta Sala que l'han dictat. En dono fe.