Sentencia CIVIL Nº 58/2019, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 193/2018 de 26 de Febrero de 2019

Encabezamiento

Secció núm. 03 de l'Audiència Provincial de Tarragona. Civil

Avinguda Presid. Lluís Companys, 10 - Tarragona

43005 Tarragona

Tel. 977920103

Fax: 977920113

A/e: aps3.tarragona@xij.gencat.cat

NIG 4312342120168130497

Recurs d'apel lació 193/2018 C

Matèria: Judici verbal reclamació de quantitat

Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Reus

Procediment d'origen: Judici verbal (250.2) (VRB) 708/2016

Part recurrent / Sol licitant: ENDESA DISTRIBUCION ELECTRICA, S.L.

Procurador/a: Elisabet Carrera Portusach

Advocat/ada: Joan Roset Benito

Part contra la qual s'interposa el recurs: SEGUROS CATALANA OCCIDENTE, S.A.

Procurador/a: Jose Farre Lerin

Advocat/ada: AUGUSTO VALLVÉ NAVARRO

SENTÈNCIA NÚM. 58/2019

MAGISTRAT

Il lm. Sr. Joan Perarnau Moya

Tarragona, 26 de febrer de 2019

Vist en aquesta Secció 3a de l'Audiència Provincial recurs d'apel lació interposat per ENDESA DISTRIBUCION ELECTRICA S.L., representada en aquesta instància pel Procurador/a Sra. Carrera Portusach i defensada pel Lletrat/da Sr. Roset Benito, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 4 de Reus de data 31-7- 2017, en procediment Verbal 708/16, en el que figura com a demandant Catalana Occidente S.A. i com a demandada la recurrent.

Antecedentes

PRIMER.- La Sentència d'instància disposa: 'Estimo íntegrament la demanda presentada per Catalana Occidente S.A., condemno ENDESA DISTRIBUCION ELECTRICA S.L. a pagar a la demandant la quantitat de 4.771,61 euros, més els interessos legals des de la interposició de la demanda, amb imposició de les costes causades a la demandada'.

SEGON.-Es va presentar per ENDESA DISTRIBUCION ELECTRICA S.L. recurs d'apel lació contra la Sentència d'instància.

TERCER.-Catalana Occidente S.A. es va oposar al recurs presentat.

QUART.-En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

Fundamentos

PRIMER.-Es va interposar demanda reclamant 4.771,61 euros, que seria la quantitat pagada per l'asseguradora actora al seu assegurat Col legi Maria Rosa Molas de Reus, exercitant l'actora acció de l' art. 43 LCS. S'al lega que els dies 26 o 27 de setembre de 2015 es varen produir alteracions i finalment interrupció en el subministrament elèctric en el Col legi Maria Rosa Molas de Reus, que varen causar danys en diferents aparells (ascensor i alarma), havent l'actora indemnitzat al seu assegurat en la quantitat aquí reclamada.

La sentència impugnada estima la demanda.

SEGON.-Interposa recurs la demandada al legant, en primer lloc, error en la valoració de la prova, considerant que no hi ha prova suficient de que els danys indemnitzats fossin conseqüència del deficient subministrament de l'energia.

I) Segons reiterat criteri jurisprudencial, la valoració probatòria és facultat dels Tribunals sostreta als litigants, els quals encara que evidentment poden aportar les proves que la Llei autoritza, de cap manera poden tractar d'imposar-la als Jutjadors, ja que no pot substituir-se la valoració que el Jutjador fa de tota la prova legalment practicada per la valoració que de la mateixa fa la part recurrent, al correspondre la valoració de la prova única i exclusivament al Jutjador i no a les parts, valoració que ha de fer de manera lliure però mai arbitrària. Mitjançant el recurs d'apel lació, es transfereix al Tribunal de segona instància oad quemel coneixement ple de la qüestió, però quedant reduïda la seva funció a verificar si la valoració conjunta del material probatori feta pel Jutge de primera instància és il lògica, arbitrària, contrària a les màximes d'experiència o a les normes de la sana crítica, o si, pel contrari, l'apreciació conjunta de la prova és la procedent.

II) L'art. 40.1 de La Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric estableix las obligacions dels titulars de les xarxes de distribució, entre les quals la de ' Realizar sus actividades en la forma autorizada y conforme a las disposiciones aplicables, prestando el servicio de distribuciónde forma regular y continua, y con los niveles de calidad que se determinen reglamentariamente, manteniendo las redes de distribución eléctricaen las adecuadas condiciones de conservación e idoneidad técnica'.I l' art. 105 del RD 1955/2000, d'1 de desembre, sobre activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d'autorització d'instal lacions d'energia elèctrica, estableix que'El distribuïdor és responsable del compliment dels nivells de qualitat individual definits en el RD 1955/2000 ( arts. 101 i ss), en relació amb cada un dels consumidors connectats a les seves xarxes i, sense perjudici d'altres conseqüències definides en aquesta norma, el consumidor afectat per l'incompliment de la qualitat de servei individual, pot reclamar, en via civil, la indemnització dels danys i perjudicis que aquest incompliment li hagi causat, preveient-se que no es consideraran incompliments de qualitat els provocats per causa de força major o les accions de tercers, sempre que l'empresa distribuïdora ho demostri' (article 105 RD).

III) En el present cas, de les proves practicades al judici, òbviament les úniques que es poden tenir en compte a l'hora de dictar la sentència i en base a les quals aquesta s'ha de dictar, no s'aprecia error en la sentència impugnada.

Hi ha prova suficient del sinistre i de la causa del mateix, en base a: a) Reconeix la demandada que el dia dels fets es va produir un 'disparo de cabecera', que interromp els subministrament elèctric. Per tant, és inqüestionable que va haver una incidència en el subministrament elèctric; b) La legal representant del col legi, Sra. Juana, declara al judici que, el dia dels fets, va haver una tempesta amb caiguda de llamps prop del centre, quedant avariat tant l'ascensor com l'alarma i saltant els fusibles d'altres llocs del complex; c) Els tècnics que varen reparar tant l'ascensor com l'alarma (Orona i Chubb, respectivament) manifesten que l'explicació més plausible és una sobretensió, al haver-se danyat les plaques electròniques que estan directament connectades a una font d'alimentació connectada aquesta a la xarxa elèctrica, havent passat anteriorment tant l'ascensor com l'alarma les revisions periòdiques preceptives sense problemes; d) El perit de l'actora, Sr. Juan Antonio, conclou que varen ser les alteracions en el subministrament elèctric, produïdes pels llamps que varen caure en les immediacions, les que varen causar els danys, havent comprovat caigudes de llamps a 1 i 3 km del centre docent.

Si bé la recurrent considera que la sobretensió va poder entrar per la presa de terra de la instal lació, no aporta més prova que la seva pericial, feta pel Sr. Abel, la qual no és concloent, ja que considera que la sobretensió causada per la caiguda de llamps podia ser causada bé per la línia telefònica o bé per la presa de terra. En definitiva, no sap el perit l'origen de la mateixa.

Per tant, no podem considerar que la valoració conjunta del material probatori feta pel Jutge de primera instància sigui il lògica, arbitrària, contrària a les màximes d'experiència o a les normes de la sana crítica.

Es desestima el motiu d'impugnació.

TERCER.-Al lega l'apel lant, seguint al seu perit Sr. Abel, que els danys serien causats per no complir la instal lació elèctrica la normativa, al no tenir protectors contra les sobretensions.

En primer lloc, el perit de l'actora, Sr. Juan Antonio, nega tal fet, manifestant que si bé la instal lació és dels any 70 va ser adequada l'any 2010 a la normativa vigent. En segon lloc, si la demandada subministra electricitat a l'assegurada per l'actora és perquè ha hagut un previ projecte tècnic que certifica que la instal lació elèctrica s'ajusta a la normativa, projecte aprovat per l'administració que permet el butlletí en base al qual la demandada subministra l'electricitat, el que reforça que tal instal lació s'ajustava a la normativa. En tercer lloc, la Instrucció tècnica 23 del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (Real Decret 842/2002, aplicable per l'any que es va construir) estableix que quan la instal lació està alimentada per una xarxa subterrània -com és el cas present- no es requereix cap protecció suplementària contra les sobretensions transitòries. I, finalment, el protector contra sobretensions protegeix contra les sobretensions però no contra les baixades de tensió o les oscil lacions en el subministrament, per la qual cosa, encara que hagués existit, no assegurava de manera absoluta que el sinistre no s'hagués produït.

Es desestima el motiu d'impugnació.

QUART.-Al lega, finalment, que estaria exempta de responsabilitat per força major, al ser causat el sinistre per llamps.

Com hem dit, el Reial Decret 1955/2000, d'1 de desembre, sobre activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d'autorització d'instal lacions d'energia elèctrica, estableix l'obligació de subministrar l'energia elèctrica de forma continuada i amb els nivells propis, disposant en el seu article 25 que la no disponibilitat, en els casos en què no sigui programada, ha de ser deguda a 'causa de força major o accions de tercers', i en el seu article 27.8 que 'no es consideraran incompliments de qualitat els provocats per causes de força major o les accions de tercers. A aquests efectes no es consideraran causes de força major les que s'estableixin en les instruccions tècniques complementàries. En cap cas els fenòmens atmosfèrics que es considerin habituals o normals en cada zona geogràfica, d'acord amb les dades estadístiques de què es disposen, podran ser al legats com a força major '.

Per tant, la caiguda de llamps en una tempesta, tempesta aquesta que la part demandada no acredita que excedeixi de la normalitat, no pot ser considerada com a força major.

Es desestima, en conseqüència, el recurs.

CINQUÈ.-Conforme als arts. 394 i 398 LEC, en desestimar el recurs, s'imposen les costes derivades del mateix a la recurrent.

Fallo

DESESTIMO el recurs interposat perENDESA DISTRIBUCION ELECTRICA S.L.U. contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 4 de Reus de data 31-7-2017, en procediment Verbal 708/16. S'imposen les costes del recurs a la recurrent. S'acorda la pèrdua del dipòsit per apel lar.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordo, mano i signo.