Sentencia Civil Nº 186/2015, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 706/2014 de 16 de Junio de 2015

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECCIÓ TERCERA

APEL LACIÓ 706/14

PROCEDIMENT ORDINARI 1 502/13

JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA NÚM. 3 DE TARRAGONA

SENTÈNCIA

MAGISTRATS: IL LMS. SRS.:

GUILLERMO ARIAS BOO (president)

JOAN PERARNAU MOYA

MANUEL GALÁN SÁNCHEZ

Tarragona, setze de juny de dos mil quinze

Vist en aquesta Secció Tercera de l'Audiència Provincial de Tarragona el recurs d'apel lació que ha interposat el procurador Àngel Ramon Fabregat Ornaque, en representació d'IG, Grup Sanitari, SL, defensada per l'advocat Manuel Fernández Rozado, contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Tarragona, amb data de deu de març de dos mil catorze , en les seves actuacions de procediment ordinari 570/12, en què han estat parts, com a demandant, la Sra. Gloria , que ha comparegut davant d'aquest Tribunal amb la defensa de l'advocat Damià Tarragó García i amb la representació de la procuradora M. Jesús Muñoz Pérez, i, com a demandat, la mateixa apel lant.

Antecedentes

Primer. La resolució impugnada té aquesta part dispositiva: 'Que estimando íntegramente la demanda deducida por la procuradora doña María Jesús Muñoz Pérez, en nombre y representación de doña Gloria , debo condenar y condeno a IG Grup Sanitari, SL, al pago a la parte actora de la suma de dieciocho mil ciento noventa y dos euros con treinta y seis céntimos de euro (18.192'36 €), con devengo del interés legal desde la interposición de la demanda hasta sentencia y del interés legal incrementado en dos puntos desde la fecha de la sentencia hasta el pago. Se imponen a la parte demandada las costas del procedimiento.'

Segon. La demandada hi va interposar un recurs d'apel lació, pels fonaments que va considerar adients.

Tercer. Se'n va donar trasllat, d'aquest recurs, a la demandant, que s'hi va oposar, pels arguments que va considerar adequats.

Quart. Hi ha actuat com a ponent el magistrat GUILLERMO ARIAS BOO.

Fundamentos

Primer. BREU HISTÒRIA DEL PLET. Gloria prestava serveis com a metge per encàrrec d'IG, Grup Sanitari, SL, en diversos establiments. En extingir-se la relació de servei, el mes juny de dos mil tretze, restaven pendents de pagament les nou darreres factures emeses per la metge per aquest concepte. Va interposar una demanda de procediment monitori contra la lliurada, que s'hi va oposar. En va presentar una altra, de procediment ordinari, i la demandada va reiterar la seva oposició. En síntesi, els punts de discussió eren aquests: primer, que, segons el que manifestava IG, Grup Sanitari, SL, en la seva oposició, la relació s'havia extingit uns mesos abans del de juny de dos mil tretze, de manera que no era procedent, segons el seu criteri, que li reclamessin l'estipendi corresponent a un període ulterior; segon, que la pretensió de l'actora de cobrar per hores no s'ajustava, segons la demandada, al que havien pactat les parts; en tercer lloc, la demandada discutia l'efectiva prestació dels serveis als quals es referien les factures litigioses; hi feia, finalment, una al legació de pagament parcial.

Segon. SENTÈNCIA DE PRIMERA INSTÀNCIA I RECURS D'APEL LACIÓ. El jutge de primera instància ha estudiat, sobre la base d'una exhaustiva valoració de la prova practicada, tots aquests punts de debat, fins arribar al moll de l'os de les qüestions discutides. Primer de tot, corrobora que la metge va prestar els seus serveis fins el mes de juny de dos mil tretze, tal com ella mateixa havia afirmat en la seva demanda. Així ho avalen el testimoni d'una infermera, diverses comunicacions per correu electrònic i mòbil, les contestacions escrites dels responsables dels recintes on havia prestat els seus serveis, i, fins i tot, les manifestacions de la mateixa demandada en ocasió d'una denúncia. Pel que fa al règim de retribució, és a dir, a la discussió sobre si es feia per hores o per serveis, el jutge a quo es decanta per la primera tesi per dos motius. Un, de tipus processal, es basa en el fet que la interpel lada no hi havia dit res, sobre aquesta qüestió, fins que no va haver de contestar la demanda de procediment ordinari. Un altre, de caire substantiu, es basa en una elemental valoració dels fets. Ambdues parts havien admès que, en un període anterior, el règim de retribució era, pel que fa als serveis prestats en un dispensari de Valls, per hores. La demandada no ha aportat ni la mes mínima prova que s'hi hagués produït, en relació amb aquesta qüestió del règim de retribució, cap novació. Per extrapolació d'aquest resultat, hem de concloure que aquest era, amb caràcter general, el règim de retribució. Per tant, hom havia de concloure que romania en peu el pacte inicial. Quant a la realitat de la prestació dels serveis la retribució dels quals demana l'actora, el jutge de primera instància la considera acreditada sobre la base d'una molt completa valoració de diversos elements de prova, cosits amb el fil d'un raonament impecable. Resulta que la demandada remetia a la metge uns quadres amb la indicació dels llocs i horaris de prestació dels serveis que li encarregava. La professional emplenava uns fulls de càlcul fets en arxius amb format Excell quan cobria la prestació dels serveis encarregats i els enviava, al seu torn, a la companyia, que els havia de supervisar. Només cap al final de la relació, i d'una manera genèrica, hi va haver una queixa d'IG, Grup Sanitari, SL, on deia que hi havia un decalatge entre les hores efectives de feina i les factures, sense detallar en quins concrets moments s'havia produït el desajustament. És clar, però, que, com conclou el jutge, si la demandant hagués deixat de prestar cap dels serveis requerits, l'altra part ho hauria tingut molt fàcil per acreditar en quin moment s'havia produït la incidència, o per demostrar que havia encarregat algun dels serveis en qüestió a un altre metge i que era aquest el que els havia desenvolupat. En no haver-ho fet, la sentència considera provada la realitat dels serveis discutits. Pel que fa a l'al legació de pagament parcial, que pren com a base un xec i un pagaré, el jutge a quo argumenta, a partir de les dates de lliurament d'aquests efectes, que s'havien d'imputar al pagament de deutes generats amb anterioritat als que són objecte de discussió en aquest plet. Com a conclusió de tot plegat, la sentència de primera instància estima de forma íntegra les pretensions de la part actora, amb imposició a la demandada de les costes processals. Aquesta hi ha interposat un recurs d'apel lació, contra aquesta sentència, en què al lega, en síntesi, aquests motius de recurs: la impugnació dels termes en què havia delimitat el debat, amb un argument de tipus processal, el jutge a quo; la impugnació de la valoració de la prova en relació al temps de prestació dels serveis, règim de retribució, i efectiva realització; les normes aplicades a la valoració de l'eficàcia probatòria dels documents presentats per la demandant i el règim de distribució de la càrrega de la prova; finalment, la impugnació del criteri que havia fer servir el jutge de primera instància per determinar els deutes als quals s'havien d'aplicar els efectes canviaris. Anem per parts.

Tercer. SOBRE LA DELIMITACIÓ DE L'OBJECTE DE DEBAT. La sentència de primera sentència hi fa servir, per delimitar l'objecte de debat, un criteri que aquest mateix Tribunal ha defensat en diverses ocasions. L' article 815 de la LEC imposa al demandat, per formular una oposició en un procediment monitori, la càrrega d'expressar per escrit, ni que sigui de forma succinta, els motius en què es basa. Hem considerat que, pel que fa als motius basats en una eventual contradicció dels fets al legats en l'escrit inicial de reclamació del deute litigiós, el fet de no haver-los articulat en ocasió de l'oposició privava la demandada de la possibilitat d'esgrimir-los amb posterioritat. Això era, segons el que dèiem, una exigència del principi processal que demana una actuació ajustada a les regles de la bona fe, incompatible amb el fet d'amagar inicialment les armes per fer-les valer, amb el designi d'agafar de sorpresa l'enemic, en un moment ulterior. Ara bé, sense abandonar del tot aquest criteri, l'hem de matisar, per adaptar-lo millor a l'esperit que l'inspira. Del que es tracta, al capdavall, és d'evitar que, amb la formulació d'una al legació amagada fins a darrera hora, es deixi indefensa l'altra part. Però quan, com passa en el cas dels procediments ordinaris, l'actor té al seu abast el temps necessari i els mitjans per reaccionar-hi, no hi ha cap motiu substancial per limitar el possible objecte de discussió. Tot plegat, però, no passa de tenir una rellevància merament acadèmica, perquè, com hem explicat en el fonament de dret precedent, el jutge a quo ha entrat, igualment, a valorar el fons de la discussió relativa a tots els motius d'oposició esgrimits per la demandada.

Quart. REVISIÓ DE LA VALORACIÓ DE LA PROVA. Ja hem avançat que aquesta Sala considera que no podem fer cap retret a la valoració que n'ha fet, de la prova, el jutge de primera instància. Tant per la manera exhaustiva amb què ha revisat tots els mitjans de prova, com per la nitidesa del raonament que n'ha lligat el resultats d'uns i altres per arribar a les conclusions que ha assolit i que ha expressat amb claredat i fermesa, ha exhaurit tots els possibles motius de discussió. L'apel lant discuteix que hagi acudit a l'extrapolació del significat d'algunes dades per treure conclusions generals. Així, acreditat que, pel que fa als serveis prestats a Valls, el règim de retribució era per hores, el jutge a quo estén aquesta conclusió als altres llocs on treballava la demandant. Aquest Tribunal considera que la conclusió a què arribem mitjançant aquesta extrapolació és elemental. No podem concebre que dues parts d'una relació de serveis pactin, sense cap motiu que ho justifiqui, un règim de retribució diferent per a una serveis que es desenvolupen en un mateix context temporal pel fet que uns es facin efectius en un indret i uns altres en un de diferent. Quant a l'efectiva prestació dels serveis, és evident que la demandant no tenia manera humana d'acreditar, amb proves directes, que havia estat cinc hores a tal centre el dia tal, quatre en un altre un altre dia, i així sucessivament fins a demostrar que havia complert minut a minut les previsions que hi havia als quadres que li havia tramès IG, Grup Sanitari, SL. En canvi, si hi hagués hagut cap irregularitat, la demandada ho hauria pogut acreditar amb tota facilitat, amb els mitjans al seu abast -per exemple, tal dia, a tal hora, hi vam enviar a aquest centre un altre metge; tal dia, a tal hora, tenim la queixa de les persones que es van quedar sense assistència,...- És inevitable, en qualsevol cas, acudir, ni que sigui en part, a l'extrapolació de dades.

Cinquè. SOBRE LA CORRECTA APLICACIÓ DE LES NORMES RELATIVES A LA VALORACIÓ DE L'EFICÀCIA PROBATÒRIA DELS DOCUMENTS. La impugnació dels documents significa, de conformitat amb el que disposa l' article 326 de la LEC , invocat per l'apel lant, que el jutge no queda obligat a tenir per certs els fets documentats. Ara bé, no els priva pas de tota eficàcia. Si lliguem el seu significat amb el dels altres mitjans de prova amb un raonament lògic, com ha fet el jutge de primera instància, permeten considerar acreditats igualment els fets documentats, amb la mateixa eficàcia probatòria. No s'hi dóna, doncs, la infracció denunciada per l'apel lant.

Sisè. SOBRE LA CORRECTA APLICACIÓ DE LES NORMES RELATIVES A LA DISTRIBUCIÓ DE LA CÀRREGA DE LA PROVA. És cert que, de conformitat amb el que disposa l' article 217.2 de la LEC , és l'actor el que té la càrrega d'acreditar els fets en què es basa la seva demanda. Ara bé, aquesta norma, com expressió d'un criteri de valoració, no permet una aplicació cega i rígida, sinó que s'ha de matisar amb el recurs a determinats arguments lògics. Així, l' article 217.7 de la LEC suggereix la conveniència de prendre en consideració la facilitat amb què determinades parts poden accedir a les fons de la prova en alguns casos. Això és el que ha fet, com hem explicat abans, el jutge a quo, quan ha pres en consideració el fet que, d'haver-se produït cap irregularitat en la prestació dels serveis de la demandant quant als seus horaris, l'altra part hauria tingut al seu abast els mitjans necessaris per acreditar-la. El fet que no hagi presentat cap prova en aquest sentit, ens fa concloure que no s'havia produït cap irregularitat. El jutge a quo no ha incorregut, en fer aquest raonament, en cap infracció.

Setè. SOBRE EL TIPUS D'OBLIGACIÓ QUE S'ATÉN AMB DOCUMENTS DE GIR. L'apel lant considera que el raonament que porta el jutge a quo a imputar els pagaments fets per la demandada mitjançant efectes canviaris a deutes anteriors als que es discuteixen en aquest procediment no és lògic. Explica la demandada, en aquest sentit, que, com el seu mateix nom indica, un pagaré es destina a la liquidació d'una obligació futura. El que fa la recurrent, amb aquesta logomàquia, és confondre la naturalesa dels documents de gir. El que s'ajorna, si s'escau, mitjançant els documents de gir, no és el naixement de l'obligació, sinó el venciment. Però, com molt bé explica el jutge a quo, no és normal que es lliuri un pagaré en un moment en què no estan determinats els elements essencials de l'obligació. Això només passa quan els pagarés es fan servir com a mitjans de garantia -per exemple, en el cas del contractista que en demana un abans de començar a executar una obra- En el cas d'aquestes actuacions, però, no hi ha la més mínima prova que s'hagués exigit mai una garantia d`aquest tipus. El recurs no pot reeixir.

Vuitè. COSTES DE LA SEGONA INSTÀNCIA. De conformitat amb el que disposen els articles 394.1 i 398.1 de la LEC , se n'ha de fer càrrec l'apel lant, en haver estat rebutjat el seu recurs.

Fallo

Amb desestimació el recurs d'apel lació que ha interposat el procurador Àngel Ramon Fabregat Ornaque, en representació d'IG, Grup Sanitari, SL, defensada per l'advocat Manuel Fernández Rozado, contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Tarragona, amb data de deu de març de dos mil catorze , en les seves actuacions de procediment ordinari 570/12,

1) CONFIRMEM aquesta sentència,

2) amb imposició a l'apel lant de les costes del seu recurs.

Doneu la destinació legal al dipòsit que ha constituït l'apel lant per recórrer contra la resolució impugnada.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat del qual provenen, amb testimoni d'aquesta resolució, i demaneu-ne rebut.

Aquesta és la nostra sentència, que manem i signem.

PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día veintinueve de junio de dos mil quince. Doy fe.