Sentencia Civil Nº 76/2014, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Civil y Penal, Sección 1, Rec 47/2014 de 27 de Noviembre de 2014

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

Sala Civil i Penal

R. de cassació núm. 47/2014

SENTÈNCIA núm. 76

President:

Excm. Sr. Miguel Angel Gimeno Jubero

Magistrats:

Il·lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués

Il·lm. Sr. Joan Manel Abril Campoy

Barcelona, 27 de novembre de 2014

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats que s'indiquen més amunt, ha vist el recurs de cassació núm. 47/2014 contra la Sentència dictada en grau d'apel·lació per la Secció 18a de l'Audiència Provincial de Barcelona en el rotlle d'apel·lació núm. 748/12 arran de les actuacions de procediment de divorci núm. 707/11 seguides davant del Jutjat de 1a Instància núm. 7 de Mataró. Doña. María hi ha interposat un recurs de cassació, representada pel procurador Sr. Jaume Guillem Rodríguez i defensada per la lletrada Sra. Mª Montserrat Carbonell. Don. Isidro , part contra la qual es recorre en aquest procediment, ha estat representat per la procuradora Sra. Montserrat Socias Baeza i defensada per la lletrada Sra. Esther Sánchez Casero, amb la deguda intervenció del Ministeri Fiscal.

Antecedentes

PRIMER.La procuradora dels tribunals Sra. Dolors Javier González va actuar en representació de Doña. María per formular la demanda de procediment de divorci núm. 707/11 en el Jutjat de Primera Instància núm. 7 de Mataró. Seguida la tramitació legal, el Jutjat indicat va dictar sentència amb data 12 de novembre de 2012, la part dispositiva de la qual diu el següent:

' Que estimando parcialmente la demanda de divorcio entre Dña. María y D. Isidro , debo:

Declarar la disolución del matrimonio celebrado entre Dña. María y D. Isidro , el 15 de septiembre de 1984 en Vilassar de Dalt (Barcelona).

Se acuerda la división del patrimonio común

establecer las siguientes medidas definitivas:

1º) La atribución de la guarda y custodia de los hijos comunes a la madre, teniendo compartida la potestad con el otro progenitor, que deberá ser consultado en cuantos asuntos de interés se presenten en la vida de la hija como el cambio de domicilio o de escuela.

2º) Se reconoce al padre el derecho de comunicación y estancias que libremente acuerden ambos progenitores, relacionándose el padre con su hija de forma flexible y conveniencia de ambos.

3º) D. Isidro ingresará, en concepto de alimentos a sus hijas, la cantidad total de 1500.-€ al mes (750.-€ por hija), por mensualidades anticipadas, dentro de los cinco primeros días de cada mes y en doce mensualidades al año; este ingreso se hará en la cuenta corriente o de ahorro que señale la madre. Las anteriores cantidades serán actualizadas anualmente conforme al índice de precios al consumo que señale el Instituto Nacional de Estadística u organismo que lo sustituya, siendo los gastos extraordinarios abonados al 100% por el padre.

4º) En cuanto al uso del domicilio familiar, se atribuye al sr. Isidro , mientras que a la esposa, la sra. María se le atribuye el domicilio sito en Vilassar de Dalt, en la CALLE000 , NUM000 por un periodo de 35 años.

5º) En relación a la pensión compensatoria, el sr. Isidro deberá abonar a la sra. María , se establecen 1500 euros mensuales y con carácter indefinido. Esta pensión deberá abonarse por mensualidades anticipadas, dentro de los cinco primeros días de cada mes y en doce mensualidades al año; este ingreso se hará en la cuenta corriente o de ahorro que señale la madre. Las anteriores cantidades serán actualizadas anualmente conforme al índice de precios al consumo que señale el Instituto Nacional de Estadística u organismo que lo sustituya.

6º) En relación a la compensación económica por razón de trabajo, el sr. Isidro deberá abonar a la sra. María 264.820 euros por los motivos expuestos en el Fundamento jurídico sexto.

7º) No procede atribución de vehículo alguno a la esposa.

No se hace especial condena en costas'.

SEGON.Contra aquesta Sentència ambdues parts van interposar-hi un recurs d'apel·lació, que es van admetre i es van substanciar a la Secció 18a de l' Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència el 17 de desembre de 2013 , amb aquesta part dispositiva:

' Que ESTIMANDO EN PARTE el recurso de apelación formulado por María , y ESTIMANDO EN PARTE el recurso de apelación formulado por Isidro contra la sentencia de 12-12-2011 del Juzgado de Primera Instancia n. 7 de Mataró en autos de Divorcio n. 707/2011, de los que el presente rollo dimana, SE REVOCA EN PARTE la expresada resolución, acordando:

1º.- No se establece pensión de alimentos a favor de la hija menor Sonia a cargo del padre. Se deja sin efecto la pensión establecida desde la fecha de la presente resolución.

2º.- Las pensiones de alimentos fijadas en la sentencia de primera instancia son efectivas desde la fecha de la interposición de la demanda.

3º.- El uso sobre la vivienda sita en Vilassar de Dalt CALLE000 nº NUM000 se atribuye a la Sra. María hasta que se proceda a la venta, liquidación o realización del bien.

4º.- Se reconoce a favor de la Sra. María una compensación por razón del trabajo de 110.125,15 euros.

5º.- Se fija la prestación compensatoria reconocida a la Sra. María en la suma de 1.200 euros/mes por un plazo de nueve años.

6º.- Los bienes sobre los que se ha estimado la acción de división son los siguientes:

vivienda de la CALLE000 nº NUM000 de Vilassar de Dalt,

dos plazas de aparcamiento ubicadas en la c/ DIRECCION000 NUM001 de Vilassar de Mar,

apartamento de Sant Antoni de Calonge

Con desestimación de todo lo demás solicitado y sin hacer expresa imposición de costas a ninguna de las partes'.

El 21 de gener de 2014, es va dictar una interlocutòria amb la següent part dispositiva:

' El complemento de la sentencia de 17 de diciembre de 2013 en los siguientes términos:

que la suma reconocida como compensación económica por razón del trabajo se abone en el plazo de tres años desde la fecha de la sentencia con devengo del interés legal desde la fecha de la sentencia de primera instancia.

la prestación compensatoria de 1.200 euros/mes por un plazo de 9 años debe ser abonada desde la fecha de la sentencia de primera instancia.'

TERCER.La representació processal de Doña. María va interposar-hi un recurs de cassació. Per mitjà de la interlocutòria de 12 de juny de 2014, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre a tràmit el recurs de cassació interposat, que es va traslladar a la part contra la qual es recorre i personada perquè formalitzés la seva oposició per escrit en el termini de vint dies.

QUART.Per mitjà de la provisió de 24 d'octubre de 2014 es va tenir per formulada oposició al recurs de cassació i, d'acord amb l' art. 485 de la Llei d'enjudiciament civil, es va adiar per a la votació i decisió, que ha tingut lloc el 3 de novembre de 2014.

Ha estat ponent la Il·lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués.

Fundamentos

PRIMER.Contra la Sentència dictada per la Secció 18a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 17 de desembre de 2013 , aclarida per la interlocutòria de 21 de gener de 2014 , en el procediment de divorci seguit entre María i Isidro , la defensa de la Sra. María hi interposa un recurs de cassació per interès cassacional.

Es recorre únicament contra el pronunciament de la Sentència relatiu a la pretensió compensatòria que la Sala d'apel·lació -en aquest punt sense fissures ni vots particulars- va estimar que havia de ser limitat en el temps, amb la qual cosa revocava la Sentència de primera instància que havia decidit que es lliurés per un temps indefinit depenent de les circumstàncies del cas. Per aquest motiu la Sala es limitarà a l'anàlisi d'aquesta qüestió.

El recurs es planteja a l'empara de la Llei 4/2012, en primer lloc a falta de jurisprudència de la Sala en relació amb els articles 233-15 i 233-17 , 4 del Llibre II del Codi civil de Catalunya , en vigor des del dia 1 de gener de 2011 i, en concret, sobre quan s'ha d'entendre que existeixen circumstàncies excepcionals que permetin establir la pretensió compensatòria en forma indefinida o bé, subsidiàriament, per vulneració de la doctrina legal establerta en les STSJC de data 27.2.2006 o 10.11.2008 que, segons el parer de la recurrent, resolen a favor del caràcter indefinit de la pensió compensatòria en circumstàncies iguals o anàlogues a les d'aquest cas.

SEGON.Breu resum d'antecedents

Per a una millor comprensió de la qüestió debatuda convé establir els fets dels quals cal partir que es mantenen incòlumes en cassació atès que no s'ha presentat recurs extraordinari per infracció processal.

Actora i demandat van contreure matrimoni el 15 de setembre de 1984. Doña. María , nascuda l' NUM002 de 1960, tot i no tenir formació qualificada, es trobava incorporada al mercat de treball i va deixar de treballar després d'un temps d'haver tingut la seva primera filla, que va néixer l'any 1989.

Segons el que reconeixen ambdues parts, la Sra. María va treballar durant 16 anys. L'any 1994 el matrimoni va tenir una altra filla.

El mes de juny de 2010 es produeix la separació de fet dels cònjuges, després que la convivència matrimonial durés gairebé 26 anys.

El mes de juny de 2011 la Sra. María formula la present demanda de divorci on, a més de la guarda i custòdia de la filla encara menor, aliments per a ambdues filles i atribució del domicili familiar, reclama una compensació econòmica per raó del treball a casa i una pretensió compensatòria.

La Sentència de l'Audiència Provincial estableix que l'actora tenia dret per la dedicació a la llar i la cura de les filles, no discutit en les actuacions, a una compensació econòmica de 399.617,04 euros, si bé com que l'espòs havia posat a nom seu la meitat indivisa de dos habitatges i dues places de pàrquing, imputables a l'esmentada compensació, la diferència ascendia a 90.775,104 euros encara que a causa d'haver admès el demandat el pagament de 110.000 euros en tal concepte, aquesta va ser la quantitat finalment concedida.

La suma, doncs, del valor obtingut per la Sra. María per la compensació per raó del treball ascendeix a la quantitat de 308.841,90 euros en béns i la suma de 110.000 en diners.

Pel que fa a la pretensió compensatòria, el Tribunal d'apel·lació, amb citació de la Sentència d'aquesta Sala de 27 de setembre de 2012 , estableix que: 'al amparo del régimen normativo del CCCat, la limitación temporal es la regla mientras que la imposición de la prestación compensatoria en forma de pensión con carácter indefinido constituye la excepción y ha de justificarse mediante la reseña de circunstancias excepcionales que lo justifiquen'. La Sra. María tiene dieciséis años cotizados y 51 años. Pese a las dificultades evidentes de acceder al mercado laboral, no puede descartarse del todo dicha posibilidad, dándose las condiciones para poder procurarse el sustento de futuro. No concurren en definitiva circunstancias excepcionales que justifiquen no fijar un límite temporal, ahora bien, teniendo en cuenta la duración de la convivencia matrimonial y las dificultades antes referidas dicho límite se fija en nueve años, transcurridos los cuales se producirá la extinción de la pensión...'

La limitació temporal de la pensió és el pronunciament combatut en el recurs de cassació, en el qual la recurrent estima que a causa de tenir 51 anys en el moment del cessament de la convivència (en realitat 50 com hem vist), estar mancada de formació qualificada, no haver treballat en els últims 20 i no disposar d'altres fonts d'ingressos, de dipòsits bancaris o plans de pensions, el conjunt d'aquestes circumstàncies conformen l'excepcionalitat a la qual fa referència l' article 233-17 , 4 del Codi civil de Catalunya (CCCat ), que diu: 'La prestació compensatòria en forma de pensió s'atorga per un període limitat, llevat que hi concorrin circumstàncies excepcionals que justifiquin de fixar-la amb caràcter indefinit'.

TERCER.Recurs de cassació

L'anomenada pensió compensatòria es regula per primera vegada a l' article 97 del Codi civil , el qual es va inspirar al seu torn en el dret francès.

Respon a les necessitats de la societat d'aleshores: el matrimoni s'havia regulat legalment com un vincle indissoluble durant molts anys i era freqüent que la dona no hagués arribat a incorporar-se al mercat laboral o l'hagués abandonat en casar- se.

El Codi civil no fixava límit de cap temps en la pensió, que es concebia com a prolongació de la solidaritat matrimonial fins i tot un cop dissolt el vincle i per restablir el desequilibri que es produïa després del divorci en el nivell de vida d'un dels cònjuges respecte del que l'altre podia mantenir. En aquest context les pensions compensatòries es concedien usualment de manera il·limitada.

El transcurs del temps i el canvi sociològic experimentat en l'estructura social, tant quant a la disposició del vincle matrimonial com pel que fa a la incorporació de la dona al treball va fer que la jurisprudència del Tribunal Suprem estimés que els jutges podien limitar temporalment aquesta pensió quan existissin circumstàncies que fessin preveure que el desequilibri podia ser superat. Finalment el legislador estatal canvia l' art. 97 del CC en el mateix sentit.

Així ho recorda l' STS, Sala 1a, núm. 442/2013, de 21.6.2013 , quan diu:

'La posibilidad de establecer la pensión compensatoria con carácter temporal con arreglo a las circunstancias, es en la actualidad una cuestión pacífica, tanto a la luz de las muchas resoluciones de esta Sala (entre las más recientes, SSTS de 17 de octubre de 2008 (RC núm. 531/2005 y RC núm. 2650/2003 ), 21 de noviembre de 2008 (RC núm. 411/2004 ), 29 de septiembre de 2009 (RC núm. 1722/2007 ), 28 de abril de 2010 (RC núm. 707/2006 ), 29 de septiembre de 2010 (RC núm. 1722/2007 ), 4 de noviembre de 2010 (RC núm. 514/2007 ), 14 de febrero de 2011 (RC núm. 523/2008 ), 27 de junio de 2011 (RC núm. 599/2009 ), 5 de septiembre 2011 -Pleno- (RC núm. 1755/2008 y 10 de enero de 2012 (RC núm. 802/2009 ) que reiteran la doctrina favorable a la temporalidad fijada por las sentencias de 10 de febrero y 28 de abril de 2005 , como por haberse manifestado también posteriormente en el mismo sentido positivo el legislador mediante la Ley 15/2.005, de 8 de julio, que ha dado una nueva redacción al artículo 97 CC , estableciendo que la compensación podrá consistir en una pensión temporal, o por tiempo indefinido, o en una prestación única.'

És per això que l'actual doctrina del Tribunal Suprem (per totes, TS, Sala 1a, núm. 91/2014, de 19/2/2014 , recordant que la pensió compensatòria és una prestació de caràcter singular, amb característiques pròpies que l'allunyen de la prestació alimentària i de tota idea de culpa en el fracàs matrimonial, entén que la seva finalitat és la de restablir l'equilibri i no ser una garantia vitalícia de sosteniment per perpetuar el nivell de vida de què gaudien o aconseguir una equiparació econòmicament dels patrimonis, perquè no significa paritat o igualtat absoluta entre ells. En sintonia amb això considera com a elements que recolzen la seva fixació amb caràcter temporal aquell que destaca, com a legítima finalitat de la norma legal, la de col·locar el cònjuge perjudicat per la ruptura del vincle matrimonial en una situació de potencial igualtat d'oportunitats laborals i econòmiques, a les que hauria hagut de tenir si no hi hagués hagut el vincle matrimonial,per la qual cosa resulta raonable entendre que el desequilibri que ha de compensar-se ha de tenir el seu origen en la pèrdua de drets econòmics o legítimes expectatives per part del cònjuge més desafavorit per la ruptura, a conseqüència de la seva major dedicació a la cura de la família.

QUART.El legislador català, en introduir la pensió compensatòria en l' art. 84 del Codi de família , aprovat per la Llei 9/1998, de 15 de juliol, es va basar fonamentalment en la legislació espanyola en la mesura en què la considerava una qüestió diferent i independent dels aliments, de manera que establia un dret de pensió de naturalesa compensatòria del perjudici econòmic que com a conseqüència de la separació o el divorci podia presentar-se per a un dels cònjuges en relació amb el nivell de vida de què gaudia durant el matrimoni o amb el que pogués mantenir el cònjuge obligat al pagament.

No obstant això, sense dir que la pensió podia ser limitada, implícitament preveia tal possibilitat en la mesura en què en l' art. 86,1, punt quart, del CF , establia com a causa d'extinció de la pensió el transcurs del termini pel qual es va establir.

Aquesta Sala, sobre la base de la regulació catalana, va anar perfilant els contorns d'aquesta figura jurídica.

És exponent d'això la Sentència TSJC de 7/2013 de 17.1.2013, que amb citació d'altres d'anteriors recordava:

' Son muy diversas las ocasiones en las que, desde principios de esta década, se ha visto esta Sala enfrentada a la necesidad de interpretar los arts. 84 y 86 CF , habiendo podido establecer una doctrina ya consolidada sobre diferentes aspectos de la 'pensió compensatòria' para supuestos de ruptura matrimonial. En este sentido, hemos llegado a calificarla, siguiendo a la mejor doctrina, como una institución que prolonga la solidaridad matrimonial después de la ruptura de la convivencia, a fin de equilibrar en la forma más equitativa posible la situación económica en que queda el cónyuge más perjudicado económicamente por la nulidad, separación o divorcio , en relación con la que mantenía constante la relación matrimonial ( S TSJC 8/2006 de 27 feb .), si bien con una vocación inequívoca de caducidad, en la medida en que así lo indica la fijación legal de una serie de causas que pueden producir su extinción, bien por motivos contemplados al tiempo de su constitución - fijación de un plazo- o bien por causas sobrevenidas relacionadas con su naturaleza y función reequilibradora (S TSJC 47/2003 de 11 dic.)...'.

De la mateixa manera, pel que fa a la temporalitat de la pensió, l'STSJC núm. 60/2013, de 28 d'octubre de 2013, recull la doctrina de la Sala, en el sentit següent:

'...la pensión compensatoria tiene una vocación inequívoca de caducidad; no obstante ello y sin perjuicio de la operatividad de las demás causas de extinción previstas en el art. 86.1 CF , la fijación de un plazo de duración de la obligación de pago para el tribunal que conozca de la correspondiente solicitud es meramente potestativa y no imperativa; la fijación de un plazo de duración deberá realizarse en función de cuál sea el tiempo que razonablemente habrá de necesitar el cónyuge acreedor de la pensión para incorporarse al mercado laboral o, en general, para alcanzar un desarrollo autónomo que le permita acceder a los medios económicos que de momento le proporciona la pensión ; para ello, deberán tomarse en consideración las circunstancias concretas que concurran en cada caso, en atención a las que establece numerus apertus el art. 84.2 CF , sin otro condicionamiento que se trate de una ' circunstancia relevante ' para poder realizar dicha previsión; la previsión que conduzca a establecer la limitación temporal de la pensión compensatoria deberá quedar plasmada en la sentencia mediante el correspondiente juicio ponderado y razonable que permita su revisión por medio de los recursos que procedan; dicho juicio no podrá ser tan genérico e indeterminado que hurte al conocimiento de las partes y, en su caso, al del tribunal que conozca del eventual recurso contra él las verdaderas razones que lo inspiraron; la naturaleza de la cuestión, por tanto, es eminentemente casuística y, por ello, su acceso a la casación se halla limitado a aquellos supuestos en que se alegue y, en su caso, se aprecie que la valoración de las circunstancias que fueron consideradas para la fijación del plazo fue arbitraria, ilógica y absurda.'

CINQUÈ.El llibre II del Codi civil de Catalunya introdueix modificacions en la regulació de la pensió compensatòria que no són únicament terminològiques -canvi de l'expressió pensió per la de prestació per poder pagar-se d'un sol cop-, sinó també de fons.

És cert que no és de les institucions que hagi patit una major transformació en el llibre II, però pel que fa a la temporalitat de la prestació, el legislador català ha fet un pas més en la línia de tancar, en la mesura que ha estat possible i sense vulnerar principis ètics i de solidaritat, les relacions personals i patrimonials de les persones que havien estat unides per vincles matrimonials per evitar litigis i conflictes.

Així, el preàmbul del llibre II justifica el manteniment de la prestació compensatòria considerant que:

'Certament, molts divorcis afecten matrimonis de durada mitjana força breu i persones relativament joves, per la qual cosa, en general, o bé tots dos hi perden semblantment o bé la convivència conjugal no ha compromès irremeiablement les oportunitats econòmiques de cap d'ells. Això no ha portat, tanmateix, a alterar essencialment la configuració legal de la prestació compensatòria. S'ha tingut en compte que la incorporació de la dona al mercat de treball no ha anat paral·lela, a la pràctica, a un repartiment de les responsabilitats domèstiques i familiars entre tots dos cònjuges i que en força casos l'activitat laboral o professional d'un dels cònjuges se supedita encara a la de l'altre, fins al punt que, en determinats nivells educatius i de renda, continua essent habitual que un dels cònjuges, típicament la dona, abandoni el mercat de treball en contreure matrimoni o en tenir fills. Ambdues circumstàncies abonen reconèixer el dret a prestació compensatòria vinculant-lo al nivell de vida de què es gaudia durant el matrimoni, per bé que donant prioritat al dret d'aliments dels fills i fixant la quantia d'acord amb els criteris que la mateixa norma detalla. No obstant això, per als casos en què la prestació se satisfà en forma de pensió, s'insisteix en el caràcter essencialment temporal d'aquesta, llevat que hi concorrin circumstàncies excepcionals que facin aconsellable acordar-la amb caràcter indefinit'.

Aquesta excepcionalitat la recull, com hem vist, l' article 233-17-4 del CCCat .

Constitueix així la limitació temporal de la pensió el principi o regla general, i l'atorgament amb caràcter indefinit, l'excepció. Com excepcionals haurem de considerar aquelles circumstàncies que s'aparten de l'ordinari, o que s'esdevenen rares vegades.

L'excepció no pot ser interpretada en forma extensiva, i la càrrega de la prova incumbeix a qui invoca o addueix l'existència de l'excepcionalitat. La concessió de manera indefinida obliga els tribunals d'instància a exposar les raons per les quals s'entén que es tracta de circumstàncies excepcionals i el seu criteri no és revisable en cassació llevat d'arbitrarietat, irraonabilitat o tesi contrària a la de la jurisprudència.

SISÈ.Per establir la quantia i la concreta durada de la pensió, el Codi estableix a l'article 233-15 una sèrie de criteris, com són:

a) La posició econòmica dels cònjuges, tenint en compte, si és procedent, la compensació econòmica per raó de treball o les previsibles atribucions derivades de la liquidació del règim econòmic matrimonial.

b) La realització de tasques familiars o altres decisions preses en interès de la família durant la convivència, si això ha reduït la capacitat d'un dels cònjuges per obtenir ingressos.

c) Les perspectives econòmiques previsibles dels cònjuges, tenint en compte la seva edat i estat de salut i la manera com s'atribueix la guarda dels fills comuns.

d) La durada de la convivència

e) Les noves despeses familiars del deutor, si és procedent.

De tot això pot deduir-se'n que la finalitat actual de la pretensió compensatòria és la readaptació del cònjuge creditor a la vida activa com a conseqüència dels desmilloraments econòmics consegüents a la dissolució del matrimoni i a la pèrdua d'oportunitats experimentada precisament per aquest. No es concep ja com una garantia de sosteniment vital per part de l'antic cònjuge ni com un dret automàtic a una prestació econòmica permanent.

Es presumeix que cadascun dels cònjuges ha de ser capaç de mantenir-se per si mateix, i que després de la dissolució del vincle el menys afavorit ha d'actuar de manera proactiva per adquirir béns propis que permetin la seva digna sustentació sense quedar subjecte a la permanent dependència de l'altre.

La pensió o prestació compensatòria tendeix, doncs, a compensar la disparitat en les condicions de vida entre tots dos creades pel divorci durant el temps necessari perquè el cònjuge que va perdre o va disminuir les seves oportunitats laborals pugui tornar a adquirir-les i restablir el desequilibri que es produeix en relació amb el nivell de vida de l'altre i el mantingut durant el matrimoni.

Així, l'art. 233-14,1 disposa que: ' El cònjuge la situació econòmica del qual, com a conseqüència de la ruptura de la convivència, resulti més perjudicada té dret a sol·licitar en el primer procés matrimonial una prestació compensatòria que no excedeixi el nivell de vida de què gaudia durant el matrimoni ni el que pugui mantenir el cònjuge obligat al pagament...'

D'aquesta manera solament podrà establir-se una permanència de la pensió per un temps indefinit quan en el cas concret es doni una potencialitat real i acreditada que el beneficiari, com a conseqüència de les seves circumstàncies personals (edat, estat de salut, formació professional, possibilitats d'adquirir ajuts públics, etc.) i de l'absència de patrimoni, no podrà assolir, en un termini més gran o menor, aquella autonomia pecuniària de la qual hauria pogut gaudir si no hi hagués hagut matrimoni, de manera que li permeti subvenir a les seves necessitats.

SETÈ.Un cop dit això, la decisió de l'Audiència Provincial ha de ser confirmada en aquest cas en la mesura en què entenem que no es donen les circumstàncies excepcionals que obliguin a establir un gravamen indefinit sobre l'economia de l'obligat a pagar.

És cert, com diu la Sentència, que actualment existeixen dificultats per accedir al món laboral, però també ho és:

a) que la vida laboral per disposició legal s'allarga, com a conseqüència de la prolongació de les expectatives de vida existents avui dia, per la qual cosa a l'actora li quedaven més de 16 anys de vida laboral activa quan es va produir el cessament de la convivència amb 50 anys; b) la recurrent, tot i que no tenia formació qualificada, va treballar durant 16 anys, per la qual cosa es trobava normalment incorporada al mercat laboral i hi tenia experiència; c) no consta que no tingui bona salut; d) disposa de temps lliure atesa l'edat actual de les seves filles; e) disposa d'un patrimoni conseqüent al divorci valorat en més de 400.000 euros, que sens dubte li ha de permetre bé rendibilitzar-lo, bé la possibilitat d'invertir-lo per generar els seus propis recursos; f) se li ha concedit una pensió de 1.200 euros mensuals per 9 anys, temps suficient, vistes les anteriors circumstàncies, per procurar, amb una disposició activa, el seu aliment.

És per tot això que escau desestimar el recurs i confirmar la Sentència objecte de recurs.

A això no obsten les sentències d'aquesta Sala que cita la recurrent en el seu recurs, ja que: a) n'existeixen d'altres de posteriors on, en situacions semblants, ja la Sala va temporalitzar la pensió (així, STSJC de 8.7.2011; 19/2011, 28.10.2013...); b) ha canviat la legislació, i existeix una única Sentència, la que cita l'Audiència de 27.9.2012 , segons la qual ' a l'empara del règim normatiu del CCCat, la limitació temporal és la regla, mentre que la imposició de la prestació compensatòria en forma de pensió amb caràcter indefinit constitueix l'excepció i ha de justificar-se mitjançant la ressenya de circumstàncies excepcionals que ho justifiquin';c) tampoc les circumstàncies previstes en la Sentència de 10.11.2008 són iguals o anàlogues, ja que l'edat de la creditora era de 57 anys, sense que s'hagués concedit cap compensació econòmica per raó del treball.

VUITÈ.Atesa la inexistència de doctrina respecte de l' article 233-17 , 4 del CCCat , s'estima que podien existir dubtes de dret susceptibles d'eximir del pagament de les costes del recurs ( articles 394 i 398 LEC ).

Fallo

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decideix:

DESESTIMARel recurs de cassació interposat per la representació processal de Doña. María contra la Sentència de data 17 de desembre de 2013 , aclarida per la interlocutòria de 21 de gener de 2014 , dictada per la Secció 18a de l' Audiència Provincial de Barcelona en el rotlle d'apel·lació núm. 748/12 , la qual confirmem íntegrament, sense fer especial condemna a pagar les costes i amb pèrdua del dipòsit constituït.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts personades i, juntament amb un testimoniatge, remeteu el rotlle i les actuacions a la Secció indicada de l'Audiència.

Així, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ. Aquesta Sentència l'han signat i publicat el mateix dia de la data els magistrats d'aquesta Sala que l'han dictat. En dono fe.