Sentencia CIVIL Nº 14/2017, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Civil y Penal, Sección 1, Rec 133/2016 de 16 de Marzo de 2017

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

Sala Civil i Penal

R. cassació i extraordinari per infracció processal núm. 133/2016

SENTÈNCIA núm. 14

President:

Il lm. Sr. José Francisco Valls Gombau

Magistrats:

Il lm. Sr. Enric Anglada i Fors

Il lma. Sra. Núria Bassols i Muntada

Barcelona, 16 de març de 2017

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats que s'indiquen més amunt, ha vist el recurs de cassació i extraordinari per infracció processal núm. 133/2016, contra la Sentència dictada en grau d'apel lació per la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Girona en el rotllo d'apel lació núm. 604/14 , com a conseqüència de les actuacions de procediment de divorci núm. 103/14 seguides davant el Jutjat de Primera Instància núm. 4 de la Bisbal d'Empordà. El Sr. Alberto ha interposat els dos recursos, representat pel procurador Sr. Carlos Badia Martínez i defensat pel lletrat Sr. Plácido Molina Serrano. La Sra. Encarnacion , part contra la qual es recorre en aquest procediment, ha estat representada per la procuradora Sra. Lorena Moreno Rueda i defensada pel lletrat Sr. J. Carles Alabau i Palet.

Antecedentes

PRIMER.El procurador dels tribunals Sr. Carles Peya Gascons va actuar en representació del Sr. Alberto i va formular la demanda de divorci núm. 103/14 en el Jutjat de Primera Instància núm. 4 de la Bisbal d'Empordà. Un cop seguida la tramitació legal, el Jutjat indicat va dictar la Sentència amb data 15 de juliol de 2014 , la part dispositiva de la qual diu el següent:

'Que ESTIMO la demanda interpuesta por la representación procesal de D. Alberto contra Dª. Encarnacion y ESTIMO PARCIALMENTE la demanda reconvencional interpuesta por la repesentación procesal de Dª. Encarnacion contra D. Alberto , y acuerdo el divorcio del matrimonio formado por D. Alberto y Dª. Encarnacion contraído el 17 de diciembre de 1.992 con todos los efectos legales inherentes a dicho pronunciamiento, y en especial, adoptando las siguientes medidas:

1).- Quedan revocados todos los consentimientos y poderes que cualquiera de los cónyuges hubiera otorgado a favor del otro, cesando la posibilidad de vincular los bienes privativos del otro cónyuge en el ejercicio de la potestad doméstica.

2).- Ninguna cantidad deberá abonar D. Alberto a Dª. Encarnacion en concepto de pensión de alimentos.

3).- En concepto de pensión compensatoria a favor de Dª. Encarnacion , D. Alberto vendrá obligado a satisfacer, durante tres años y concretamente desde el día 1º de septiembre de 2014 hasta el 1º de agosto de 2017 en que se pagará la última pensión mensual, la cantidad de doscientos cincuenta euros mensuales (250€/mes) debiendo realizarse el pago por adelantado dentro de los cinco primeros días de cada mes y actualizable cada año de conformidad con el incremento experimentado por el IPC autonómico de conformidad con las publicaciones del Instituto Nacional de Estadística u organismo que lo sustituya.

4).- En concepto de compensación económica por razón de trabajo a favor de Dª. Encarnacion , D. Alberto vendrá obligado a satisfacer la cantidad de diez mil euros (10.000€).

5).- Se desestiman las pretensiones de la demanda reconvencional en lo relativo al apartado G) sobre devolución del mobiliario y enseres personales y la obligación de realización de obras debiendo ser absuelto el Sr. Alberto de dichas pretensiones.

No se hace especial pronunciamiento sobre las costas procesales, debiendo satisfacer cada parte las causadas a su instancia y las comunes por mitad'.

SEGON.Contra aquesta Sentència, la part demandada va interposar recurs d'apel lació, que es va admetre i es va substanciar a la Secció Primera de l' Audiència Provincial de Girona, la qual va dictar la Sentència en data 6 de juny de 2016 , amb la part dispositiva següent:

'que debemos estimar el recurso de apelación formulado por Dª. Encarnacion contra la sentencia dictada por el Juzgado de Primera Instancia 4 de la Bisbal d'Empordà, con fecha 15/7/14 .

Debemos REVOCAR parcialmente la misma en el sentido de fijar en 750,00 euros la prestación compensatoria a satisfacer por D. Alberto a favor de DÑA Encarnacion , sin límite temporal. Y en 45.000 euros la compensación económica por razón del trabajo. Confirmando la sentencia en todo lo demás.

No procede pronunciamiento sobre las costas de esta alzada.'

TERCER.Contra aquesta Sentència, la representació processal del Sr. Alberto va interposar recurs de cassació i extraordinari per infracció processal. Per mitjà d'una interlocutòria de data 12 de gener de 2017, aquest Tribunal es va declarar competent, va admetre a tràmit parcialment els recursos interposats (motius primer, segon i tercer del recurs extraordinari per infracció processal i motius primer i segon del recurs de cassació) i els va traslladar a la part objecte de recurs perquè formalitzés l'oposició per escrit en el termini de vint dies.

QUART.Per mitjà d'una provisió de data 16 de febrer de 2017 es va tenir per formulada l'oposició al recurs de cassació i, de conformitat amb l' article 485 de la Llei d'enjudiciament civil, es va assenyalar data per a la seva votació i decisió, que han tingut lloc el dia 6 de març de 2017.

N'ha estat ponent l'Il lm. Sr. José Francisco Valls Gombau.

Fundamentos

PRIMER.Plantejament del recurs. Obstacles per a la seva admissibilitat

1. El Sr. Alberto va interposar recurs extraordinari d'infracció processal i de cassació per interès cassacional, que va ser admès a tràmit per una interlocutòria de 12 de gener de 2017, pel que fa a dos temes que són la quantificació i la temporalitat de la prestació compensatòria concedida a la Sra. Encarnacion .

La representació de la part objecte de recurs oposa, en primer lloc, com a obstacle processal per a la seva inadmissió, que es fonamenta en unes premisses fàctiques contràries a les s'han provat en les actuacions, segons la Sentència objecte de recurs, a partir de les quals s'ha concedit la prestació compensatòria, i afegeix que s'incorre en el vici denominat supòsit de la qüestió.

La recurrent confon la fase d'obertura de la cassació per interès cassacional amb la de resolució sobre el fons, una vegada admès a tràmit el recurs de cassació per interès cassacional i el recurs extraordinari d'infracció processal. L'acord no jurisdiccional de la Sala Primera del Tribunal Suprem de 27 de gener de 2017 estableix, en línia amb una consolidada jurisprudència de la Sala 1a i d'aquesta Sala, que els motius del recurs de cassació per interès cassacional amb caràcter previ a la seva admissió han de respectar la valoració de la prova que conté la Sentència objecte de recurs, la qual cosa implica: (a) que no es pot pretendre una revisió dels fets provats ni una nova valoració probatòria, i tampoc (b) es poden fonamentar implícitament o explícitament en fets diferents dels declarats provats en la Sentència objecte de recurs ni en l'omissió total o parcial dels fets que l'Audiència Provincial consideri acreditats, cosa que ha estat anomenada petició de principi o fer supòsit de la qüestió.

No obstant això, si un cop admès a tràmit el recurs de cassació, per interès cassacional, s'han de resoldre, amb caràcter previ, un o diversos motius relatius a la valoració probatòria deduïts per la via del recurs extraordinari d'infracció processal, la resolució sobre laquestio iuris, en el nostre cas, la prestació compensatòria (quantificació i limitació temporal), caldrà partir d'aquells que resultin provats després de resoldre el recurs extraordinari d'infracció processal, que és el que ha efectuat el recurrent i que analitzem a continuació, un cop verificat que es dóna l'interès cassacional.

Pel que s'ha exposat, és procedent rebutjar l'obstacle d'admissibilitat deduït per la representació de la Sra. Encarnacion .

2. L'admissió de l'interès cassacional queda cenyit, doncs, a la prestació compensatòria en dos aspectes, que són(a)la seva quantificació, per possible arbitrarietat en la fixació i(b)concurrència o no de circumstàncies excepcionals per no limitar-la.

Pel que fa a això, hem de partir que la Sentència de primera instància va fixar una prestació compensatòria de 250 euros amb una durada de 3 anys. Objecte de recurs per la Sra. Encarnacion i acceptat aquest pronunciament pel Sr. Alberto , la Sentència objecte de recurs la fixa en 750 euros, de forma no limitada. Per raons de congruència, haurem de tenir present que el Sr. Alberto -recurrent en cassació- ha acceptat l'existència dels pressupòsits necessaris per atorgar una prestació compensatòria a la Sra. Encarnacion , per bé que discrepa: (a) de la quantia (que no pot ser inferior a 250 euros, suma concedida per la Sentència dictada pel jutge de Primera Instància i que no ha estat objecte de recurs pel Sr. Alberto i, en conseqüència, consentida per l'ara recurrent en el procés, ni superior a 750 euros, sol licitada per la Sra. Encarnacion ) i (b) de la seva no temporalitat, ja que d'acord amb l' article 233.17.4 del Codi civil de Catalunya (d'ara endavant, CCCat) aquesta prestació té, al seu entendre, una vocació de caducitat.

A)RECURS EXTRAORDINARI D'INFRACCIÓ PROCESSAL

SEGON.Càrrega de la prova

1. El primer motiu del recurs extraordinari d'infracció processal ha estat deduït a l'empara de l' article 469.1.3 (hauria d'haver dit el núm. 2), en relació amb l ' article 217, ambdós de la LEC .

S'al lega, sintèticament, que la Sra. Encarnacion ha ocultat parcialment el seu patrimoni i que era a ella a qui corresponia l'onus probandi per sol licitar la prestació compensatòria, per la qual cosa afirma que la inexistència total o parcial de la prova sobre un fet que ha de perjudicar a qui sol licita la prestació (en aquest cas, la Sra. Encarnacion ) en comporta la desestimació.

2. Hem reiterat ( sentències del TSJC 21/2007, de 21 juny ; 17/2008, de 8 maig ; 37/2008, de 6 novembre ; 26/2011, de 9 juny , i 45/20111, de 17 d'octubre) que, perquè es pugui denunciar la infracció processal de l' article 217 de la LEC , és necessari que la sentència objecte de recurs apreciï directament la falta de prova d'alguns dels fets necessaris per resoldre les qüestions litigioses, que s'atribueixin les conseqüències desfavorables d'aquesta eventualitat a una de les parts i que amb aquesta conclusió es vulneri alguna de les regles de la càrrega de la prova.

En el cas examinat, la Sentència objecte de recurs declara provada l'existència d'un desequilibri econòmic, que és un pressupòsit per concedir la prestació compensatòria i que, com hem afirmat, és reconegut pel recurrent, atès que no impugna la Sentència de primera instància, que va concedir a la Sra. Encarnacion la suma de 250 euros, per la qual cosa no incorre en vulneració de l' article 217 de la LEC quan s'efectua després de valorar els diversos mitjans de prova, sense vulnerar la càrrega de la prova material, per aplicació de la regla general, o a conseqüència d'una regla especial aplicable ( sentències del TSJC 40/2010, de 26 de novembre ; 11/2011, de 28 de febrer ; 31/2011, de 27 de juny , i 25/2014, de 7 d'abril , entre d'altres).

Així mateix, hem d'afegir, com passa en les actuacions, que no s'infringeixen aquelles regles si s'han declarat provats els fets que es volen discutir, sigui per valoració d'un mitjà de prova concret, per apreciació conjunta de les proves o per presumpcions ( sentències del TS, 1a, 1279/2002, de 26 desembre ; 661/2003, de 27 de juny ; 1072/2003, de 14 de novembre ; 665/2005, de 21 de setembre ; 974/2005, de 14 desembre ; 977/2005, de 19 de desembre ; 592/2006, de 8 de juny ; 19 febrer , 10 setembre i 17 octubre de 2007 , entre d'altres), i és irrellevant quina de les parts hagi aportat efectivament la prova que serveixi de fonament al pronunciament corresponent.

En conseqüència, és procedent rebutjar el primer dels motius del recurs extraordinari d'infracció processal.

TERCER.Valoració il lògica o arbitrària de la prova.Infracció dels articles 319 i 326 LEC

En els motius segon i tercer del recurs extraordinari d'infracció processal es denúncia un error en la valoració de la prova, amb vulneració dels articles 319 i 326 LEC , per la via de l' article 469.1.3 i 4, en relació amb l ' article 24.2 de la CE .

La Sentència objecte de recurs aprecia uns ingressos bruts del Sr. Alberto , deduïts de les declaracions de renda dels anys 2009 a 2012, de 90.000 a 100.000 euros, nets d'uns 60.000 euros anuals o 5.000 euros mensuals. Aquest ingressos són prou significatius de la seva capacitat econòmica, sense que per això, continua la resolució objecte de recurs, calgui efectuar un examen minuciós de tot el seu patrimoni a l'efecte de fixar la prestació compensatòria, ja que davant d'uns recursos líquids d'aquesta naturalesa, no es considera excessiva la quantitat de 750 euros reclamada per la demandant i en unes condicions econòmiques com les valorades. Així mateix, la resolució objecte de recurs afegeix que:

'Se pretende que durante el año 2013 tales recursos líquidos, que fundamentalmente proceden de los salarios de dos empresas de las cuales es el administrador o presidente del consejo de administración, se han reducido a más de la mitad y que ello es debido a la crisis económica. Sin embargo, si ello hubiera ocurrido en los años 2009 o 2010, sería creíble, pero cuando se pretende que las sociedades relacionadas con la construcción entran en crisis en el año 2013 es poco creíble, y aunque efectivamente existen unos acuerdos sobre modificación de las condiciones de trabajo de los trabajadores y consta el mismo incluido en dichos acuerdos, no puede obviarse que además es socio y pertenece al consejo de administración. Por lo tanto, aunque formalmente conste una reducción de sus ingresos líquidos, o bien, se trata de una situación temporal, o bien los obtiene por otros medios. Si a ello se le añade su situación patrimonial que se relaciona en la sentencia, y que salvo el piso donde reside, podría ser debidamente explotado, no puede más que afirmarse la importante desproporción entre los ingresos líquidos de uno y otro, y en atención a la duración del matrimonio y las dificultades .... que tendría para acceder al mundo laboral, como se ha dicho, se estima ajustada la pensión compensatoria solicitada de 750 euros mensuales'.

D'altra banda, hem d'assenyalar, de conformitat amb el que disposen els articles 319, en relació amb el 326 LEC , en relació amb l' article 469. 1.4 de la LEC i 24 de la CE , que:

(i)els documents públics només fan prova plena del fet, acte o estat de coses que documentin, de la data en què es produeix aquesta documentació i de la identitat dels fedataris i persones que, si s'escau, hi intervinguin, però no impedeixen l'apreciació pel tribunal, en relació amb uns altres mitjans de prova, sobre les conseqüències que poden derivar de les altres circumstàncies, i

(ii) L' article 24 de la CE , al legat per la via de l' article 469. 1.4 de la LEC , no pot ser utilitzat per pretendre una nova valoració de la prova i aquesta valoració només pot tenir accés a la cassació excepcionalment mitjançant un suport adequat que evidenciï arbitrarietat, ja que, en cas contrari, és funció del tribunal d'instància i aliè a la cassació, conforme ha declarat una jurisprudència reiterada - sentències del TS, S. 1a, de 30 de juny de 2009 , 26 d'octubre de 2010 i 8 de maig de 2014 , entre d'altres-, així com aquesta Sala en les sentències del TSJC 19/2011, de 4 d'abril ; 28/2011, de 20 de juny , i 8/2015 , de 2 de febrer. En qualsevol cas, no serà factible al recurrent, en els casos de valoració conjunta de la prova, desarticular-la per oferir les seves pròpies conclusions o deduccions, atès que només en cas que es donés una clara i fins i tot grollera desviació del resultat probatori es podria pensar en una vulneració de l' article 24 de la CE .

Del que s'ha transcrit anteriorment es desprèn que les normes sobre valoració de la prova admeten un ampli marge de discrecionalitat, tot i que subjectes a les regles de la lògica i, per tant, només en el cas que les vulnerin o que el jutjador incorri en una desviació arbitrària o notòria es poden revisar en cassació - sentències del TS, S. 1a, 403/2009, de 15 de juny , i 799/2009, de 16 de desembre , entre d'altres, així com les sentències del TSJ de Catalunya 9/2010, de 3 de mar ç; 49/2016, de 27 de juny , i 88/2016, de 10 de novembre -, i ha de quedar justificada de manera patent una infracció de les regles del discurs lògic aplicables al procés.

En aquest cas, tot i que és cert que en el document públic aportat com a núm. 21 amb la contestació a la reconvenció el recurrent només consigna una quantitat total com a salaris per IRPF (de 43.883, 62 euros, procedents de sous de dues empreses en què és soci i administrador i que en les quatre anualitats anteriors era el doble, després d'un acord societari), això s'ha de posar en relació, com indica la Sala, amb uns altres elements indiciaris (accions i participacions societàries i immobles) que permeten deduir uns altres ingressos que s'obtenen per uns altres mitjans i que el seu patrimoni resulta molt superior al de la Sra. Encarnacion , de manera que el desequilibri entre els dos és patent, per la qual cosa, a més de la valoració d'aquest document (o en relació amb els núm. 23 i següents de la contestació a la reconvenció), que permet estimar 'formalment' uns ingressos inferiors per IRPF el 2013, hem de tenir present que a més és soci i pertany al consell d'administració de les empreses i la seva situació patrimonial segueix sent notòriament major, sense que, com afirmem, aquesta valoració en conjunt de la prova practicada pugui ser desarticulada per oferir les seves pròpies conclusions o deduccions.

Per tot el que s'ha exposat, per fixar la prestació compensatòria hem de tenir en compte els fets provats següents:

(a) Durada del matrimoni: 21 anys, en què la sol licitant feia les tasques domèstiques amb ajuda d'una tercera persona i gaudia d'un nivell de vida que pot considerar-se alt.

(b) Edat i professió de la creditora de la prestació (Sra. Encarnacion ): 61 anys, llicenciada en medicina, si bé la es va exercir amb anterioritat i durant dos anys durant el matrimoni. No consta, en aquest moment, cap pensió de jubilació i en porta 19 sense exercir com a metgessa, i com indica la Sentència objecte de recurs les perspectives de poder treballar en la seva professió són escasses, tenint en compte la dificultat de reciclatge de coneixements, i, d'altra banda, la seva salut.

No és que se la 'incapaciti' per a una altra feina, com posa entre cometes el recurrent, sinó que, tenint en compte el seu estat de salut i els seus coneixements, no en pot desenvolupar una altra en consonància amb aquests coneixements, avui dia, i entendre que en pot realitzar una altra de diferent amb els seus coneixements i la seva edat és desconèixer el món laboral actual i la realitat social vigent.

(c) Patrimoni de la Sra. Encarnacion , d'acord amb la Sentència objecte de recurs i que no ha estat combatut en seu cassacional: habitatge a Palamós (domicili on viu) i dues places de pàrquing que pot llogar; estalvis bancaris procedents d'una herència materna, que, més els 45.000 euros concedits com a compensació econòmica, poden arribar als 65.000 euros, i una finca rústica a Granollers, que no s'ha valorat.

(d) Patrimoni del deutor de la prestació (Sr. Alberto ). A més del sou que percep de les dues empreses, és soci i pertany al consell d'administració, amb participacions societàries amb un valor d'1.286.779,5 euros, com a mínim. Pel que fa a la resta del patrimoni, és titular de dues finques urbanes a Palafrugell, una adquirida el 28 d'agost de 1979 i una altra la meitat indivisa el 25 de febrer de 2002; un apartament a Begur; un solar urbà per edificar adquirit el 3 de gener de 1989, i un altre habitatge contigu al de la Sra. Encarnacion , a Palamós, tot i que gravat amb una hipoteca en garantia de 230.000, que en la data de presentació de la demanda estava notòriament reduïda.

En conseqüència, és procedent rebutjar el recurs extraordinari d'infracció processal interposat, atès que, fins i tot si valorem que s'han reduït els seus ingressos, segons consta formalment en els documents adjunts d'Hisenda (IRPF 2013), el seu patrimoni segueix sent notori i la seva capacitat econòmica molt superior a la de la Sra. Encarnacion , de manera que es dóna el desequilibri evident en el moment de la ruptura del matrimoni, sense que aquesta reducció dels seus ingressos tingui una transcendència definitòria en el conjunt probatori si tenim en compte el seu patrimoni, les finques, les participacions i els altres béns immobles a l'efecte de fixar el desequilibri econòmic després de la ruptura conjugal.

A)RECURS DE CASSACIÓ

QUART.1. En els motius primer i segon del recurs de cassació es denuncia la infracció dels articles 233-14 i 233-15 del CCCat , per oposició a la jurisprudència d'aquest Tribunal, en síntesi, en tres concrets aspectes:(a)confon la prestació compensatòria amb l'alimentària;(b)no es té en compte la quantia de la compensació econòmica concedida a l'actora per import de 45.000 euros, en la Sentència objecte de recurs, i(c)vulnera els criteris per determinar la quantia de la prestació compensatòria i les circumstàncies que s'han de tenir en compte per delimitar-la temporalment.

2. S'han de rebutjar els submotius (a) i (b) indicats anteriorment, atès que tot i que la Sentència objecte de recurs assenyala que amb el seu patrimoni i els seus ingressos no té garantides (de la Sra. Encarnacion ) les necessitats alimentàries per a la resta de la seva vida, el que es pretén significar, com hem afirmat precedentment, és que un cop provat el desequilibri econòmic després de la ruptura conjugal -acceptat pel recurrent-, amb els seus exigus ingressos i patrimoni no podrà subvenir a les seves necessitats tenint en compte el nivell de vida precedent, la qual cosa confronta amb l' article 233-14.1 del CCCat . I respecte al segon (b), en la Sentència objecte de recurs consta que ni tan sols concedint-li els 45.000 euros esmentats podria atendre aquestes necessitats.

3. Per resoldre, en segon lloc, sobre la quantia de la prestació compensatòria -que no es pot confondre amb la compensació econòmica per raó del treball, com, en algun moment, fa la part objecte de recurs en l'oposició als motius de cassació-, l' article 233-15 del CCCat estableix que per fixar-la s'han de valorar especialment:

a) La posició econòmica dels cònjuges, tenint en compte, si escau, la compensació econòmica per raó del treball o les previsibles atribucions derivades de la liquidació del règim econòmic matrimonial.

b) La realització de tasques familiars o unes altres decisions preses en interès de la família durant la convivència, si això ha reduït la capacitat d'un dels cònjuges per obtenir ingressos.

c) Les previsibles perspectives econòmiques dels cònjuges, tenint en compte la seva edat i estat de salut i la manera com s'atribueix la guarda dels fills comuns.

d) La durada de la convivència

e) Les noves despeses familiars del deutor, si s'escau.

És reiterada la jurisprudència - sentències del TSJC 76/2014, de 27 de novembre ; 75/2015, de 29 d'octubre , i 85/2015, de 17 de desembre , entre d'altres- que declara que la finalitat actual de la prestació compensatòria és la readaptació del cònjuge creditor a la vida activa com a conseqüència de les desmillores econòmiques consegüents a la dissolució del matrimoni i a la pèrdua d'oportunitats experimentada precisament per aquest. Ja no es concep com una garantia de sosteniment vital per part de l'antic cònjuge ni com un dret automàtic a una prestació econòmica permanent. Es presumeix que cadascun dels cònjuges ha de ser capaç de mantenir-se per si mateix i que després de la dissolució del vincle el menys afavorit ha d'actuar de forma proactiva per adquirir béns propis que li permetin una sustentació digna sense quedar subjecte a la permanent dependència de l'altre.

La pensió o prestació compensatòria tendeix, per tant, a compensar la disparitat en les condicions de vida entre els dos creades pel divorci durant el temps necessari perquè el cònjuge que va perdre o va disminuir les seves oportunitats laborals pugui tornar a adquirir-les i restablir el desequilibri que es produeix en relació amb el nivell de vida de l'altre i el mantingut durant el matrimoni.

4. Als efectes esmentats, un cop justificat en les actuacions el desequilibri i acceptat per ambdues parts, en conseqüència, com hem reiterat el recurrent en va acceptar la concessió en la Sentència d'instància, tot i que per un import menor al concedit per la Sentència objecte de recurs, partint dels fets provats anteriorment transcrits en el FJ 2n d'aquesta resolució estimem que la quantia d'aquesta prestació establerta en la Sentència objecte de recurs resulta ajustada als paràmetres legals.

Cal tenir present que, com hem indicat, fins i tot considerant la reducció dels seus ingressos -pel que fa al pagament de salaris de les empreses per IRPF el 2013- el Sr. Alberto segueix tenint un patrimoni molt superior al de la Sra. Encarnacion , la qual, amb els seus béns i estalvis, patentitza un desequilibri econòmic evident en el moment de la ruptura de la vida conjugal. Per a això, tenim present:

a) La compensació econòmica per raó del treball de 45.000 euros concedida en la Sentència i els estalvis, que segons la Sentència objecte de recurs, s'han vist reduïts a 17.000 euros.

b) La durada de la convivència durant 21 anys.

c) La realització de tasques familiars efectuada en aquestes anualitats i que ha estat auxiliada per una tercera persona, sense exercir la medicina durant el matrimoni, tret de dos anys, d'acord amb el Sr. Alberto que ho ha acceptat.

d) Les perspectives econòmiques dels dos cònjuges, que per a la Sra. Encarnacion són exigües, mentre que el Sr. Alberto segueix tenint una notòria participació en dues empreses.

e) L'edat de la Sra. Encarnacion , de 61 anys, amb un estat de salut que empitjora pel transcurs dels anys, i

f) Les despeses que ha d'atendre a partir d'un nivell de vida que ha empitjorat en relació amb la seva situació anterior i que la col loca en una evident posició de desequilibri.

5.Respecte a la segona de les qüestions que es plantegen en aquest submotiu tercer del recurs de cassació, és a dir, sobre la seva limitació temporal, hem declarat en una jurisprudència reiterada, aplicant la nova normativa del CCCat (art. 233-17.4 ) - sentències del TSJC 76/2014, de 27 de novembre ; 21/2015, de 9 d'abril ; 46/2015, de 15 de juny ; 75/2015, de 29 d'octubre , i 67/2015, de 17 de desembre -, atès que la limitació temporal de la pensió és el principi o regla general i l'atorgament amb caràcter indefinit l'excepció, aquesta excepcionalitat s'ha de motivar i haurem de considerar com a excepcionals aquelles circumstàncies que s'aparten del que és ordinari o que es produeixen rarament. L'excepció no pot ser interpretada de forma extensiva i la càrrega de la prova incumbeix a qui invoca o addueix l'existència de l'excepcionalitat.

La seva concessió de forma indefinida obliga els tribunals a exposar les raons per les quals s'entén que es tracta de circumstàncies excepcionals i el seu criteri no serà revisable en cassació excepte arbitrarietat o irraonabilitat. I afegíem que només es pot establir una permanència de la pensió per temps indefinit (vegeu STSJC 85/2015, de 17 de desembre ) quan en el cas concret es doni una potencialitat real i acreditada que el beneficiari, com a conseqüència de les seves circumstàncies personals (edat, estat de salut, formació professional, possibilitats d'adquirir ajudes públiques, etc.) i de l'absència de patrimoni, no podrà assolir, en un termini major o menor, aquella autonomia pecuniària de què hagués pogut gaudir si no s'hagués produït el matrimoni i que li hagués permès subvenir a les seves necessitats.

La Sentència objecte de recurs motiva el seu caràcter indefinit basant-se en el fet que es tracta d'una convivència de 21 anys, amb la creditora de la prestació de 61 anys edat i que no ha treballat perquè s'ha dedicat a la llar, sigui perquè no ha volgut o perquè així ho van decidir els dos i el Sr. Alberto li ha sufragat totes les necessitats, fins i tot amb un important o rellevant nivell de vida, atès que la possibilitat de readaptar-se al món laboral (amb el seu títol de llicenciat en medicina) no és probable, per la qual cosa el Sr. Alberto , no es pot desentendre de la situació en què es troba la Sra. Encarnacion després de la ruptura, fins i tot durant la resta de la seva vida, encara que això sigui l'excepció a la regla.

En la STSJC 85/2015, de 17 de desembre , declarem que existien circumstàncies excepcionals derivades de l'edat de la creditora de la prestació, durada del matrimoni, estat de salut, impossibilitat d'accedir al món laboral i exigu patrimoni. Així mateix, en aquesta Sentència, ressenyem unes altres resolucions en què no s'estimaven aquestes circumstàncies i en el cas concret tenint presents els fets provats derivats de l'edat de la creditora de la prestació (61 anys), durada del matrimoni (21 anys), impossibilitat d'accedir al món laboral a causa de la dificultat actual de reciclar els seus coneixements com a metgessa o en una altra professió en consonància amb aquests coneixements, atès així mateix el seu estat de salut i patrimoni amb rendes insuficients que consisteixen en estalvis (62.000 euros, incloent la compensació econòmica per raó del matrimoni), habitatge on viu, dos aparcaments i finca rústica no valorada, estimem que es dóna una justificació acreditada en la Sra. Encarnacion que no podrà assolir, en un termini major o menor, l'autonomia pecuniària de què havia gaudit atès el nivell de vida precedent, i estimem que s'ha de mantenir aquesta prestació, perquè hi concorren circumstàncies excepcionals, sense limitació temporal.

En conseqüència, és procedent rebutjar el recurs de cassació.

CINQUÈ.Costes.Dipòsit per recórrer-hi

No és procedent imposar les costes d'aquest recurs extraordinari d'infracció processal i de cassació, atesos els dubtes de fet derivats de les proves que consten en les actuacions, de conformitat amb el que disposa l' article 398 de la LEC , amb pèrdua dels dipòsits constituïts per recórrer-hi ( disposició addicional 15 a. 9 de l'LOPJ ).

Fallo

LA SALA CIVIL I PENAL DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA DECIDEIX:

1r./DESESTIMAR el recurs extraordinari d'infracció processal i de cassacióinterposat per la representació processal de Sr. Alberto contra la Sentència dictada en el rotlle d'apel lació 604/2014 per la Secció 1a de l'Audiència Provincial de Girona , amb confirmació d'aquesta Sentència.

2n./Tot això sense cap pronunciament especial pel que fa a la imposició de les costes del recurs extraordinari d'infracció processal i de cassació deduït i la pèrdua dels dipòsits constituïts.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts personades i, juntament amb un testimoniatge, remeteu el rotlle i les actuacions a la Secció indicada de l'Audiència Provincial.

Així, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.Avui aquesta Sentència ha estat signada per tots els magistrats que l'han dictat, i s'ha publicat d'acord amb la Constitució i les lleis. En dono fe.