Sentencia CIVIL Nº 28/2017, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Civil y Penal, Sección 1, Rec 110/2016 de 31 de Mayo de 2017

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

Sala Civil i Penal

R. cassació núm. 110/2016

SENTÈNCIA NÚM. 28

President:

Il lm. Sr. José Francisco Valls Gombau

Magistrats:

Il lm. Sr. Enric Anglada i Fors

Il lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués

Barcelona, 31 de maig de 2017

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació interposat pel Sr. Norberto , representat davant aquest Tribunal per la procuradora Sra. Anna Blancafort Camprodon i dirigit per l'advocat Sr. Jordi Saperas Vergara, contra la Sentència dictada per la Secció 12a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 19 d'abril de 2016 en conèixer del recurs d'apel lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Granollers l'1 d'abril de 2014 en el procediment de divorci núm. 1348/13. La Sra. Carmela , aquí part contra la qual es recorre, ha estat representada en aquest Tribunal pel procurador Sr. Oscar Entrena Lloret i dirigida per l'advocada Eva Pleguezuelos Puixeu.

Antecedentes

PRIMER.-La procuradora Sra. Sílvia Molina Gaya, en representació del Sr. Norberto , va formular demanda de divorci núm. 1348/13 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 4 de Granollers, a la qual es va acumular la demanda presentada per la Sra. Carmela . Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 1 d'abril de 2014 , la part dispositiva de la qual diu el següent:

'PRIMERO. ESTIMO PARCIALMENTE la demanda presentada por Dª. SILVIA MOLINA GAYA, Procurador de los Tribunales, en nombre y representación de D. Norberto frente a Dª. Carmela y DECLARO la disolución por divorcio del matrimonio celebrado en D. Norberto y Dª Carmela el 14 de julio de 1989.

SEGUNDO. DECLARO la división del condominio mantenido por D. Norberto y Dª Carmela respecto del inmueble sito en la CALLE000 nº NUM000 de la localidad de La Garriga (Barcelona) cuya liquidación se efectuará en fase de ejecución de sentencia. Cualquier acto liquidatorio deberá quedar sometido al respeto del derecho de uso que le ha sido conferido a la demandada.

DECLARO la división de los bienes recogidos en el apartado 6.2 de la demanda con aprobación de los lotes y adjudicación propuestos en dicho apartado quedando incorporados a la presente Resolución mediante el oportuno testimonio.

TERCERO. ESTIMO PARCIALMENTE la demanda reconvencional presentada por D. ÓSCAR ENTRENA LLORET, Procurador de los Tribunales, en nombre y representación de Dª Carmela , y en consecuencia:

ATRIBUYO el uso exclusivo del domicilio familiar sito en la CALLE000 nº NUM000 de la localidad de La Garriga (Barcelona) a Dª Carmela durante el plazo de dos años a contar desde la fecha de la presente Resolución sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 233-20.5 del CCCat .

Serán de cuenta de Dª Carmela todos los gastos a que hace referencia el artículo 233.23-2 mientras tenga atribuido el uso de la referida vivienda.

D. Norberto pagará la cantidad de 300 euros mensuales en concepto de prestación compensatoria y lo hará dentro de los cinco primeros días de cada mes en la cuenta o libreta que a tal efecto designe Dª Carmela y dicha cantidad se actualizará anualmente conforme al IPC que publique el INE u organismo que le sustituya. La pensión así establecida tendrá una duración de 4 años a partir de la fecha de la presente resolución.

CUARTO. Se desestiman los restantes pedimentos de D. Norberto y Dª Carmela .

QUINTO. Sin costas'.

SEGON.-Contra aquesta Sentència, la Sra. Carmela va interposar un recurs d'apel lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 12a de l' Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència amb data 19 d'abril de 2016 , amb la següent part dispositiva:

'Que ESTIMANDO PARCIALMENTE el recurso de apelación interpuesto por Dª Carmela contra la Sentencia dictada en fecha 1 de Abril de 2014 por el Juzgado de primera Instancia nº 4 de Granollers , debemos revocar puntualmente la misma dejando sin efecto la división de los bienes aprobada en el apartado segundo, párrafo segundo del fallo, y fijando el carácter indefinido de la obligación de abono de la prestación compensatoria.

No se imponen costas en esta alzada'.

TERCER.-Contra la Sentència anterior, el Sr. Norberto va interposar recurs de cassació. Per interlocutòria de 26 de gener de 2017, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre el recurs a tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre i al Ministeri Fiscal perquè en un termini de vint dies formalitzessin l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 22 de maig de 2017, en què es va celebrar.

N'ha estat ponent l'Il lm. Sr. Enric Anglada i Fors.

Fundamentos

PRIMER.-1.Contra la Sentència dictada per la Secció 12a de l'Audiència Provincial de Barcelona el dia 19 d'abril de 2016, la part demandant va interposar-hi recurs de cassació, el qual va ser admès per aquesta Sala, a l'empara del que disposa l' article 3 a) de la Llei 4/2012, de 5 de mar ç, mitjançant una interlocutòria de data 26 de gener de 2017, al considerar que la qüestió controvertida presentava interès cassacional.

2.S'al lega com a únic motiu d'aquesta cassació, la infracció de l' article 233-17.4 del CCCat , que estableix com a norma general la temporalitat de la prestació compensatòria i l'excepcionalitat necessària per reconèixer la pensió amb caràcter indefinit.

La Sentència avui impugnada va apreciar que'el caso de autos es singular y constituye una excepción a la regla de la caducidad en la fijación de la prestación, debiendo acordarse con carácter indefinido'.

Per contra, el recurrent creu que el cas objecte de recurs no reuneix els requisits per poder-lo considerar un supòsit excepcional i, per tant, que la Sentència de l'Audiència Provincial ha infringit la doctrina del TSJC relativa a la fixació d'un límit temporal de la prestació compensatòria, citant i adjuntant tres sentències d' aquest Tribunal (SSTSJC núms. 21/2015, de 9 d'abril ; 46/2015, de 15 de juny i 75/2015, de 29 d'octubre ) en las que no es va reconèixer l'excepcionalitat per estimar el caràcter indefinit de la prestació, sobre la base de que la beneficiària disposava de patrimoni propi, com la part recurrent afirma que succeeix també en el supòsit enjudiciat.

La recorreguda s'hi oposa al recurs de cassació, dient que en el cas de les presents actuacions concorren circumstàncies excepcionals que justifiquen establir la pensió compensatòria amb caràcter indefinit, doncs, a més de la precària situació personal, el patrimoni immobiliari que ella posseeix és totalment improductiu i, per tant, no es pot prendre en consideració als efectes pretesos.

Així, laquestio iurisque ha dilucidar i resoldre aquest Tribunal és si, en el present supòsit, concorren circumstàncies excepcionals que justifiquin el manteniment de la prestació compensatòria amb caràcter indefinit, com sosté la Sentència de l'Audiència Provincial, o bé no concorren aquestes, com manté la part aquí recurrent.

SEGON.-Front aquest plantejament, hem d'entrar a analitzar, per tant, la situació fàctica concorrent en el cas que ara ens ocupa.

Ha quedat plenament provat que el Sr. Norberto té un treball fixe, pel que percep uns ingressos mensuals que superen en escreix els 1.600 € - prorratejades les pagues extres-, mentre que la Sra. Carmela , que en l'actualitat té 63 anys d'edat -a punt de fer-ne 64-, no treballa, des de que es va casar a l'any 1989, quan ambdós cònjuges decidiren de mutu acord que ho deixés de fer. Té minses possibilitats d'accedir al mercat laboral. No té dret a pensió de jubilació, al no haver cotitzat el mínim d'anys necessaris per poder-la percebre. I el seu estat de salut és realment delicat, doncs pateix espondilitis anquilosant i artropatia apofisiària degenerativa i presenta un quadre de dolor crònic amb períodes de reagudització que la pot arribar inclús a incapacitar.

Pel que fa a l'aspecte patrimonial, també ha quedat demostrat que, amb la divisió dels bens comuns, la Sra. Carmela obtindrà la meitat del valor de la propietat de l'habitatge familiar i uns 33.000 € a resultes de la distribució dels imports dels comptes corrents i dipòsits que tenien en comú ambdós consorts.

Tanmateix, ha quedat acreditat que la Sra. Carmela i així consta, com a fet provat, tant en la Sentència de primera instancia, com en la de l'Audiència Provincial, té patrimoni immobiliari propi, procedent de l'herència paterna i que consisteix en:

La nua propietat de la meitat d'una porció de terreny rústica, junt amb la seva germana, de superfície 2.713 metres quadrats, en el terme municipal de Granollers, barriada de Palou, essent la seva mare usufructuària del mateix.

La meitat indivisa, junt amb la seva germana, d'un pis situat a Granollers, a l'avinguda DIRECCION000 NUM001 , NUM002 NUM002 , que no es troba en condicions d'habitabilitat.

La nua propietat d'un pis situat a Granollers, al carrer DIRECCION001 núm. NUM003 , NUM002 , essent la seva mare usufructuària del mateix.

La nua propietat del pis situat a Segur de Calafell, PASSEIG000 núm. NUM004 , NUM005 , NUM006 , essent la seva mare usufructuària del mateix.

TERCER.- 1.Així les coses i essent evident, com assevera la Sentència recorreguda, que la regla general es la fixació d'un límit temporal a la prestació compensatòria i l'excepció és atorgar-la amb caràcter indefinit, i que aquesta Sala en les resolucions esmentades pel recurrent no ha considerat que es donessin les circumstàncies excepcionals a les que es refereix l' article 233-17.4 del CCCat , a l'haver apreciat que la beneficiària disposava, bé de treball o bé de patrimoni privatiu que li permetia subvenir a les seves necessitats, s'ha d'examinar la situació que concorre en l'avui demandada i si aquesta és o no coincident amb els supòsits fàctics de les susdites resolucions citades pel recurrent, havent expressat al respecte la Sentència d'aquest Tribunal núm. 85/2015, de 17 de desembre , que examina precisament cadascuna d'aquelles:

'...hem declarat en una reiterada jurisprudència aplicant la nova normativa del CCCat - sentències del TSJC 76/2014, de 27 de novembre ; 21/2015, de 9 d'abril ; 46/2015, de 15 de juny , i 75/2015, de 29 d'octubre -, sent la limitació temporal de la pensió el principi o la regla general i l'atorgament amb caràcter indefinit l'excepció, cal motivar l'esmentada excepcionalitat i com a excepcionals hem de considerar les circumstàncies que s'aparten del que és ordinari, o que es produeixen rares vegades.

L'excepció no pot ser interpretada de manera extensiva i la càrrega de la prova incumbeix a qui invoca o addueix l'existència de l'excepcionalitat. La seva concessió de forma indefinida obliga els tribunals d'instància a exposar les raons per les quals s'entén que es tracta de circumstàncies excepcionals i el seu criteri no és revisable en cassació llevat d'arbitrarietat o irraonabilitat. I hi afegíem que només es pot establir una permanència de la pensió per un temps indefinit quan en el cas concret es doni una potencialitat real i acreditada que el beneficiari, com a conseqüència de les seves circumstàncies personals (edat, estat de salut, formació professional, possibilitats d'adquirir ajuts públics, etc.) i de l'absència de patrimoni, no podrà assolir, en un termini més o menys llarg, aquella autonomia pecuniària de la qual hagués pogut gaudir si no hi hagués hagut el matrimoni, i que li permeti subvenir a les seves necessitats.

Més concretament, en les resolucions citades anteriorment, i de manera respectiva, vam entendre que no hi havia circumstàncies excepcionals, ja que:

A la primera de les citades - STSJC 76/2014, de 27 de novembre -: (aÂ?) la vida laboral por disposición legal se viene alargando, como consecuencia de la prolongación de las expectativas de vida existentes en la actualidad, por lo que le restaban a la actora más de 16 años de vida laboral activa cuando se produjo el cese de la convivencia con 50 años; (bÂ?) la recurrente, aún sin formación cualificada, trabajó durante 16 años por lo que se hallaba normalmente incorporada al mercado laboral contando con experiencia en él; (cÂ?) no consta que no tenga buena salud; (dÂ?) dispone de tiempo libre habida cuenta la edad actual de sus hijas; (eÂ?) dispone de un patrimonio consecuente al divorcio valorado en más de 400.000 euros lo que sin duda le ha de permitir bien su rentabilización, bien la posibilidad de invertirlo para generar sus propios recursos; (fÂ?) se le ha concedido una pensión de 1200 euros mensuales por 9 años, tiempo bastante, vistas las anteriores circunstancias para procurar, con una disposición activa, su sustento.

A la segona - STSJC 21/2015, de 9 d'abril - també vam desestimar l'excepcionalitat, 'pues el cónyuge solicitante de la pensión de 56 años de edad, con una duración del matrimonio de 31 años de edad, hijos mayores de edad y 9 años de experiencia laboral, posee o poseerá en un plazo determinado o dependiendo de una condición precisa -p.ej. la liquidación de un patrimonio común- una cierta capacidad de subvenir por sí solo a sus necesidades, sin ayuda económica del otro, aunque dicha capacidad pueda verse dificultada por su edad y por su desfasada experiencia laboral, cuando además carece de cargas familiares.'

A la tercera - STSJC 46/2015, de 15 de juny -teniendo presente que cuenta con ingresos económicos fijos procedentes de su trabajo como funcionaria administrativa de la Comandancia militar de Rosas, y que tiene patrimonio propio valorado según las sentencias en casi un millón de euros, que en breve realizará en parte, y que habrá cobrado a la llegada del término establecido una suma superior a los 216.000 euros en concepto de pensión, parece claro que no concurren las circunstancias excepcionales que exige la Sala para no fijar un plazo máximo de percepción de la pensión'.I hi afegíem que al que s'havia dit anteriorment no obsten les sentències d'aquesta Sala que cita la recurrent en el recurs, ja que: 'a) existen sentencias donde en situaciones parecidas la Sala temporalizó la pensión (así STSJC de 8-7-2011, 19/2011, 28-10-2013...); b) en cualquier caso ha cambiado la legislación, existiendo ya dos sentencias, la de 27- 9-2012 y la ya citada de 27-11-2014 , según las cuales al amparo del régimen normativo del CCCat, la limitación temporal es la regla, mientras que la prestación compensatoria en forma de pensión con carácter indefinido es la excepción y ha de justificarse mediante la reseña de circunstancias excepcionales.'

I a l'última - STSJC 75/2015, de 29 d'octubre -,'teniendo en cuenta que la Sra. Elena que cuenta con 64 años de edad, tiene un trabajo desde 2001 por el que percibe 1.100 euros, y cuenta con un patrimonio propio que ha incrementado con el adquirido mediante herencia y que no tiene cargas económicas ni familiares, parece claro que no concurren las circunstancias excepcionales que exige la Sala para no fijar un plazo máximo de percepción de la pensión.'

No obstant això, en el cas examinat, atesos els fets provats descrits anteriorment, hem de pronunciar-nos per l'excepcionalitat per a la no limitació temporal de la pensió... Per tot el que s'exposa, és procedent rebutjar el segon motiu del recurs de cassació, atès que hi concorren circumstàncies excepcionals per no limitar la pensió, derivades de l'edat de la sol licitant, la manca d'experiència professional, la malaltia crònica, que no té dret a percebre cap tipus de prestació i que no posseeix un patrimoni suficient'.

2.A la mateixa conclusió que la de l'anterior sentència núm. 85/2015 , hem d'arribar en el cas que ara ens ocupa, doncs així es desprèn i resulta delfactumrecollit en la Sentència recorreguda, quines dades més transcendents han estat abans transcrites en la present.

Doncs bé, tot i que la resolució de primera instància temporalitzava la prestació compensatòria, tenint en compte la norma general que així ho contempla - art. 233-17.4 CCCat - i que la Sra. Carmela disposa de patrimoni immobiliari, reconeix i manifesta, tant que la demandada, constant matrimoni, va dependre econòmicament del Sr. Norberto -segons ell mateix ho ha expressat en l' interrogatori-, com que el patrimoni de la Sra. Carmela 'ahora no presta los debidos rendimientos', si bé això'no impide que lo haga en el futuro'(FD4rt).

Idèntica consideració fa la Sentència de l'Audiència Provincial objecte del present recurs, quan expressa que:'Cuenta además la Sra. Carmela con inmuebles que constituyen un patrimonio que,aunque a la fecha de la sentencia de primera Instancia no generaba beneficios económicos, es susceptible de su generación vía arrendamiento o vía ocupación directa por su propietaria tras la ejecución de la sentencia y la división de la vivienda común y una vez ya finalizada la atribución de uso del domicilio de La Garriga'(FD3r). Però tenint en compte, les demés circumstàncies esmentades, com l'edat actual de la Sra. Carmela , la seva dedicació exclusiva al matrimoni, la durada d'aquest, les minses, o millor dit, les nul les possibilitats de poder-se incorporar al mercat laboral, l'impossibilitat de percebre pensió de jubilació i el seu delicat estat de salut, considera que la prestació compensatòria en el supòsit examinat ha de fixar-se amb caràcter indefinit, atès que constitueix una excepció a la regla de caducitat de la mateixa.

3.Arribats a aquest punt, hem de dir que la situació actual de la Sra. Carmela , en l'aspecte patrimonial, és la mateixa que l'ans exposada. I també hem de palesar que la direcció lletrada del Sr. Norberto , en el seu recurs, parteix d'una dada errònia, doncs afirma que les finques que té la Sra. Carmela 'són susceptibles de ser arrendades, produint ingressos per aquest concepte NO INFERIOR a 600,00 € cada una, i per tant, permeten obtenir rendiments aproximats de 1.800,00 € mensuals'.

La Sra. Carmela , com ja s'ha fet esment de manera reiterada, si bé va adquirir per herència del seu pare un patrimoni immobiliari, aquest no ha estat rendible i encara segueix sense poder-li generar beneficis econòmics, en l'actualitat, tota vegada que ella només és copropietària d'un pis i té la nua propietat de la resta dels bens, i, per tant, no en pot disposar, doncs l'ús i el gaudi correspon en tot cas a la usdefruitaria.

En conseqüència, en el supòsit que ens ocupa, ens trobem que la Sra. Carmela , tot i tenir patrimoni immobiliari, aquest resulta i esdevé improductiu en el moment actual, la qual cosa comporta que el referit patrimoni no es pugui prendre en consideració per declarar que no concorre l'excepcionalitat apreciada per la Sentència recorreguda.

Com diuen ambdues resolucions, tant la de primera instància, com la de segona, l'esmentat patrimoni de la Sra. Carmela pot arribar-li a produir beneficis econòmics en el futur.

Per això, s'ha de ratificar la Sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona, en quan disposa la prestació compensatòria per la recorreguda amb caràcter indefinit, atès que en el supòsit analitzat és evident i palmari que no es pot fixar des d'ara un límit temporal, ja que s'ignora quan de temps pot durar la situació improductiva actual respecte del patrimoni de la Sra. Carmela . Com bé apunta, la pròpia Sentència impugnada, quan canviïn les circumstàncies ara existents -és a dir, quan es vengui l'habitatge, que al seu dia va constituir la seu de la llar familiar, que aquella té a mitges amb el Sr. Norberto , i/o quan assoleixi la part corresponent a la usdefruitaria i consolidi en la seva persona la propietat íntegra dels immobles-, el Sr. Norberto podrà interessar la modificació de dita mesura, instant el corresponent procés en dita finalitat, a l'empara de l'establert als articles 233-7. 18 . i 19. del CCCat .

QUART.-Corol lari del que fins aquí s'ha explicitat és la desestimació del recurs de cassació interposat i la confirmació de la Sentència impugnada.

CINQUÈ.- 1.Atesa la singularitat del cas, les concretes pretensions de les parts i els dubtes de dret existents, la Sala aprecia circumstàncies excepcionals per no imposar les costes de la cassació - arts. 394 i 398 LEC -.

2.D'acord amb el que estableix la disposició addicional 15 a. 8 de la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial , introduïda per la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre, és procedent la pèrdua del dipòsit al seu dia constituït.

Fallo

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,DECIDEIX:

DESESTIMARel recurs de cassació interposat per la representació processal del Sr. Norberto , contra la Sentència dictada per la Secció 12a de l'Audiència Provincial de Barcelona, en data 19 de abril de 2016, en el rotlle d'apel lació núm. 898/14 , la qualES CONFIRMA, sense fer especial condemna al pagament de les costes i amb pèrdua del dipòsit constituït.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts personades i, amb el seu testimoniatge, trameteu les actuacions i el rotlle a la Secció indicada de l'Audiència.

Així, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.Avui s'ha publicat aquesta Sentència, que han signat tots els magistrats que l'han dictada. En dono fe.