Sentencia CIVIL Nº 94/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Civil y Penal, Sección 1, Rec 101/2016 de 17 de Noviembre de 2016

Encabezamiento

SENTÈNCIA núm. 94

President:

Il·lm. Sr. José Francisco Valls Gombau

Magistrats:

Il·lm. Sr. Enric Anglada i Fors

Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada

Barcelona, 17 de novembre de 2016

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats que s'indiquen més amunt, ha vist el recurs de cassació i extraordinari per infracció processal núm. 101/2016 contra la Sentència dictada en grau d'apel·lació per la Secció 18a de l'Audiència Provincial de Barcelona en el rotllo d'apel·lació núm. 304/15 , com a conseqüència de les actuacions de procediment de divorci núm. 202/14 seguides davant el Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Sant Feliu de Llobregat. Doña. María Virtudes ha interposat els dos recursos representada pel procurador Sr. Pere Martí Gelida i defensada per la lletrada Sra. Sílvia Esteve Concepción. Don. Rafael , part contra la qual es recorre en aquest procediment, no ha comparegut davant aquest Tribunal.

Antecedentes

PRIMER.El procurador dels tribunals Sr. Xavier Valcarce Santisteban va actuar en representació Don. Rafael i va formular la demanda de divorci núm. 202/14 en el Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Sant Feliu de Llobregat. Un cop seguida la tramitació legal, el Jutjat indicat va dictar la Sentència en data 12 de gener de 2015, la part dispositiva de la qual diu el següent:

'Estimo la demanda interpuesta Rafael y estimo parcialmente la demanda reconvencional de María Virtudes ; y en su virtud:

Declaro la disolución por divorcio del matrimonio contraído el 18 de mayo de 1975 entre Rafael y María Virtudes .

Declaro la extinción del condominio y la división de la finca sita en Castellbisbal, finca registral NUM000 del Registro de la Propiedad nº 5 de Terrassa. Dicha división se realizará conforme al acuerdo que lleguen las partes y en su defecto, conforme a lo establecido en trámites de ejecución de esta sentencia, aplicando el art. 552-11 del Codi Civil de Catalunya '.

SEGON.Contra aquesta Sentència, la part demandada va interposar recurs d'apel·lació, que es va admetre i es va substanciar a la Secció 18a de l' Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar la Sentència en data 7 d'abril de 2016 , amb la part dispositiva següent:

'Que estimando en parte el recurso de apelación interpuesto por Doña. María Virtudes contra la sentencia de fecha 12 de septiembre de 2015 dictada por el Juzgado de Primera Instancia nº 1 de Sant Feliu de Llobregat en autos de 202/2014 de que el presente rollo dimana, debemos revocar y revocamos la expresada resolución en el único sentido de declarar el derecho de la Sra. María Virtudes a percibir una compensación económica por razón del trabajo en cuantía de veintiséis mil euros (26.000 euros) y que deberá ser abonada por el Sr. Rafael . La forma de pago de la citada cantidad se ajustará a lo previsto en el artículo 232-8 CCC siendo la norma general el pago en metálico y los intereses devengarán desde su reconocimiento, lo que se verifica sin efectuar especial declaración sobre las costas causadas en esta alzada'.

TERCER.Contra aquesta Sentència, la representació processal de Doña. María Virtudes va interposar recurs de cassació i extraordinari per infracció processal. Per mitjà d'una interlocutòria de data 22 de setembre de 2016, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre a tràmit els recursos de cassació i extraordinari per infracció processal interposats, i els va traslladar perquè es formalitzés l'oposició.

QUART.Per mitjà d'una provisió de data 27 d'octubre de 2016, transcorregut el termini per formular l'oposició i de conformitat amb l' article 485 de la Llei d'enjudiciament civil, es va assenyalar data per a la votació i decisió, que han tingut lloc el dia 14 de novembre de 2016.

N'ha estat ponent l'Il·lm. Sr. José Francisco Valls Gombau.

Fundamentos

PRIMER.Recurs extraordinari d'infracció processal. Error en la valoració de la prova

1. El recurs extraordinari d'infracció processal interposat per la representació de la Sra. María Virtudes s'estructura en dos motius que poden sintetitzar-se en un i que examinarem conjuntament, en consideració a la seva interrelació, malgrat la seva empara en vies diferents, com són les dels números 2 i 4 de l'article 469.1 de la LEC .

En els dos es denuncia un error manifest i notori en la valoració de la prova que es fonamenta, en síntesi, en el fet que '...a los efectos de valorar la intensidad de la dedicación de la esposa a la familia y cuidado de los hijos, además del trabajo y colaboración para el esposo sin retribución, se ha omitido a dos de las tres hijas habidas, que eran menores de edad durante el período computable...' Per tant, afirma que el percentatge assenyalat per la Sentència objecte de recurs (7%) s'ha d'augmentar per la major dedicació a la família.

2. Hem declarat, de conformitat amb una jurisprudència reiterada, tant el TS, S. 1a - sentències del TS de 12 de maig de 2006 , 28 de novembre de 2007 , 28 de novembre i 2 de desembre de 2008 , 15 de juny i 2 de juliol de 2009 , 30 de setembre i 6 de novembre de 2009 , entre altres-, així com aquest TSJC -sentències del TSJC 4/2011, de 31 de gener ; 36/2011, de 21 de juliol ; 39/2012, de 25 de juny ; 50/2013, de 16 de setembre ; 25/2014, de 7 d'abril ; 69/2014, de 30 d'octubre , i 85/2015 , de 17 desembre-, que la valoració de la prova correspon, en principi, a la sala d'instància, i s'ha de reduir el seu examen, en aquesta seu, a infraccions d'una regla de valoració, a l'error patent i a la interdicció de l'arbitrarietat. En concret, s'ha declarat que la revisió probatòria és procedent:(a)quan s'ha incorregut en un error patent, ostensible o notori;(b)quan s'extreguin conclusions contràries a la racionalitat, absurdes o que conculquin els més elementals criteris de la lògica, o s'adoptin criteris desorbitats o irracionals, i (c)quan s'efectuïn apreciacions arbitràries o contràries a les regles de l'experiència comuna, tot i que no li serà factible al recurrent, en els casos de valoració conjunta de la prova, desarticular-la per oferir les seves pròpies conclusions.

3. A l'efecte de la resolució hem de tenir present els fets següents que es declaren provats:

a) La Sra. María Virtudes i el Sr. Rafael van contreure matrimoni el 18 de maig de 1975.

b) El NUM001 de 1976 va néixer la seva primera filla, Paulina . El NUM002 de 1981 va néixer la seva segona filla, María Milagros .

c) El 29 de març de 1990 el Jutjat de Primera Instància de Sant Feliu de Llobregat dicta Sentència de separació.

d) El 1991 es produeix una reconciliacióde factoentre els cònjuges.

e) El NUM003 de 1991 neix la seva tercera filla, Bibiana , i

f) Els litigants van continuar convivint entre 1991 i 2004, en què es produeix un nou cessament de la convivència conjugal.

El 1991 quan es produeix la reconciliacióde factoentre els litigants, l' Paulina tenia 15 anys d'edat i la María Milagros , 10 anys, per la qual cosa, quan la Sentència objecte de recurs afirma que durant aquest període, i a l'efecte de fixar el percentatge, només s'ha de tenir present la convivència amb una filla menor, és patent i notori l'error de valoració, atès que en el moment de la reconciliació, i quan va néixer la tercera filla, les tres eren menors d'edat i, en conseqüència, la resolució objecte de recurs havia d'haver tingut en compte aquesta dada. És cert és que en un moment de la ruptura tant l' Paulina com la María Milagros ja eren majors d'edat, però s'ha de tenir present que la valoració de la dedicació a la família comprèn tot el període que va des de la reconciliació fins a la segona ruptura (dada que no és debatuda en el recurs) i en aquest període -en el moment inicial- totes les filles eren menors d'edat, tot i que posteriorment, i abans de la ruptura, arriben (dues d'elles) a la majoria d'edat.

Una qüestió diferent i diferenciada és la motivació per reduir al 7% el percentatge de la quarta part de la diferència entre els increments patrimonials dels cònjuges amb la finalitat de fixar la compensació econòmica per raó del matrimoni, com és el fet de tenir en compte només la filla menor d'edat en el moment de la ruptura, que analitzarem en el motiu de cassació ja que s'ha de diferenciar entre el que són fets provats i la seva transcendència i la interpretació jurídica de les normes substantives.

S'ha d'estimar parcialment el recurs extraordinari d'infracció processal.

SEGON.Recurs de cassació. Criteris legals per a l'aplicació del percentatge que s'ha d'aplicar a l'increment patrimonial del cònjuge deutor, a l'efecte del còmput de la compensació econòmica per raó del matrimoni

1. L'únic motiu del recurs de cassació es fonamenta en la infracció de l' article 232-5.3 del Codi civil de Catalunya (CCCat ), oposant-se a la jurisprudència d'aquest Tribunal, atès que al·lega, en síntesi, que el temps de dedicació als fills ha de comprendre no només els menors d'edat sinó també els majors que convisquin amb els progenitors, i és un tema ferm en seu cassacional l'increment patrimonial del Sr. Rafael durant els 13 anys que va durar la convivència posterior a la reconciliació, lapse temporal que s'ha de computar i que també és un aspecte no debatut en el recurs de cassació.

2. Hem declarat - sentències del TSJC 49/2016, de 27 de juny i 64/2016, de 8 de setembre - que en la normativa actual la compensació econòmica es determina amb base a unes regles establertes en l' article 232-6 del CCCat , que pretenen fer-ne més previsible la fixació, restringint el marge de discrecionalitat per apreciar els factors determinants de la concessió i proporcionant, com diu l'exposició de motius, unes pautes normatives més clares i unes regles que facilitin determinar-ne la procedència i calcular-ne la compensació.

A aquests efectes:

Per establir el patrimoni dels cònjuges, s'ha de calcular l'actiu de cadascun d'ells, que està integrat pels béns i drets que tinguin en el moment de l'extinció del règim o del cessament de la convivència, amb deducció de les càrregues que els afectin i les obligacions (apartat 1.a de l'article 232-6). A aquest patrimoni s'ha d'afegir el valor dels béns que s'estableixen en l'apartat 1.b del precepte esmentat. I com a béns i drets que s'han de detreure de la suma resultant obtinguda per aplicació dels apartats 1.a i 1.b de l'article 232-6 del CCCat , s'han de descomptar aquells altres especificats en l'apartat 1.c de l'esmentat article 232-6 del CCCat .

Obtinguda la quantitat corresponent, segons les regles de càlcul indicades, comparant ambdós patrimonis, a la quantitat resultant s'aplica un percentatge a la diferència entre els increments patrimonials dels cònjuges. Respecte a aquest percentatge sobre la quantia de l'increment patrimonial resultant, s'ha de tenir en compte, de conformitat amb el que estableix l' article 232-5.3 del CCCat , la durada i la intensitat de la dedicació en funció dels anys de convivència i, concretament, en cas de treball domèstic, la dedicació als fills o a altres membres de la família que convisquin amb els cònjuges. S'estableix com a límit del percentatge la quarta part - article 232-5.4 del CCCat - de la diferència entre els increments patrimonials dels cònjuges, que es pot augmentar si es justifica que la seva contribució ha estat notòriament superior.

Finalment, conforme el que disposa l' article 232-6.2 del CCCat , que conté una norma d'imputació a la compensació econòmica, s'haurà de minorar la suma resultant amb aquelles atribucions patrimonials rebudes pel cònjuge creditor durant la vigència del matrimoni pel valor que tenen en el moment de l'extinció del règim.

3. En el cas examinat, l'increment patrimonial del Sr. Rafael , durant aquests 13 anys i que no és discutit en seu cassacional, és de 372.896 euros. La Sentència objecte de recurs hi aplica un percentatge del 7% i concedeix una compensació econòmica de 26.000 euros.

Per fixar aquest percentatge addueix que s'ha de tenir en compte la durada de la convivència -13 anys (punt no debatut i que és el temps transcorregut després de la reconciliació)-; la dedicació a la família i a les filles -que limita a una sola d'elles, ja que afegeix que les altres dues ja eren majors d'edat durant aquest període concret, cosa que hem resolt i precisat en el fonament precedent, ja que les tres filles eren menors d'edat en el moment d'iniciar-se la nova convivència, tot i que dues d'elles en el moment del cessament havien assolit la majoria d'edat-; la col·laboració i ajuda prestada durant aquests tretze anys, que segons els fets provats de la Sentència '... fue exclusiva desde 1991 hasta el 2000 y a partir del 2000 (hasta el 2004)... fue compaginada con otros empleos... y que al llegar a casa trabajaba por la noche para el Sr. Rafael ..'.

En conseqüència, hi ha un error notori respecte al temps de dedicació a la família i les filles, que van ser tres i no una, i cal tenir en compte que dels 13 anys, durant nou d'ells va ser exclusiva i, posteriorment, compartida amb unes altres ocupacions. A aquests efectes, cal destacar que la intensitat de la dedicació s'ha de posar en relació amb la previsió de l' article 232-5.1 del CCCat , és a dir, la seva dedicació ha de ser substancial i no necessàriament exclusiva, per la qual cosa, el percentatge del 7% resulta exigu, segons el parer de la Sala, atès que les tres filles -encara que dues d'elles adquireixen la majoria d'edat en aquest període, segueixen convivint amb els pares i en la norma es comprenen no només els fills sinó fins i tot altres membres de la família que convisquin amb els cònjuges- i la dedicació de la recurrent va ser exclusiva i posteriorment compartida però substancial, per la qual cosa, el percentatge sol·licitat del 17 % i la quantitat fixada en el recurs de 63.000 euros, s'adequa al temps de convivència i a la resta de criteris establerts en l' article 232-5.3 del CCCat , ja que no només s'ha de valorar el temps de dedicació a una filla sinó a les tres, que van conviure amb els cònjuges durant els 13 anys que transcorren des de la reconciliació fins al cessament efectiu de la convivència.

En conseqüència, és procedent estimar el recurs de cassació.

TERCER.Costes i dipòsit per recórrer

1. No és procedent imposar les costes del recurs extraordinari d'infracció processal i de cassació al recurrent, després que s'hagin estimat els dos recursos, de conformitat amb el que disposa l' article 398 de la LEC .

2. És procedent tornar els dipòsits per recórrer derivats de la interposició del recurs extraordinari d'infracció processal i de cassació, segons el que estableix la disposició addicional 15 a. 8 de la LOPJ , atès que s'han estimat els dos recursos.

Fallo

LA SALA CIVIL I PENAL DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA DECIDEIX:

ESTIMAR parcialmentel recurs extraordinari d'infracció processal iESTIMARel recurs de cassació interposat per la representació processal Doña. María Virtudes contra la Sentència dictada per l'Audiència Provincial de Barcelona (Secció 18a), de data 7 d'abril de 2016, dictada en el rotllo d'apel·lació 304/2015 , que resulta cassada enel punt que fa referència a la quantia que ha d'abonar el Sr. Rafael , com a compensació econòmica, a la Sra. María Virtudes , que es quantifica en la suma de SEIXANTA-TRES MIL EUROS (63.000 euros).

I tot això sense cap pronunciament especial pel que fa a les costes, tant en relació amb el recurs extraordinari d'infracció processal com amb el de cassació, és a dir, cada part pagarà les pròpies, i les comunes per meitat, i es tornaran els dipòsits per recórrer derivats de la interposició del recurs extraordinari d'infracció processal i de cassació.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts presentades i, juntament amb un testimoniatge, remeteu el rotllo i les actuacions a la Secció indicada de l'Audiència Provincial.

Així, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.Avui han signat i publicat aquesta Sentència els magistrats d'aquesta Sala que l'han dictat. En dono fe.