Sentencia Administrativo Nº 174/2016, Juzgado de lo Contencioso Administrativo - Barcelona, Sección 17, Rec 124/2013 de 06 de Mayo de 2016

Encabezamiento

JUTJAT CONTENCIÓS-ADMINISTRATIU NÚM. 17 DE BARCELONA

Recurs nº: 124/2013 M1 - Recurs ordinari

Part actora: AYUNTAMIENTO DE TÀRREGA

Representant part actora: Mª CARMEN FUENTES MILLAN

Part demandada: AGÈNCIA CATALANA DE L'AIGUA

Representant part demandada: LLETRAT GENERALITAT

SENTÈNCIA NÚM. 174/2016

Barcelona, sis de maig de dos mil setze

Federico Vidal Grases, Magistrat del Jutjat numero 17 Contenciós Administratiu de Barcelona, he vist aquestes actuacions que ha instat la procuradora Carmen Fuentes Millán en representació de l'Ajuntament de Tarrega, assistit pel lletrat Manuel Sáez Jiménez contra Agencia Catalana del Aigua, representada i assistida per la lletrada Cristina Pujol Cardenal. Dicto sentència en nom de SM el Rei, d'acord amb els següents

Antecedentes

Primer. El dia 28/03/13 va entrar al Jutjat un escrit d'interposició de recurs contenciós administratiu subscrit per la part actora, en què, després de concretar la resolució objecte de recurs, sol·licitava que es tingués per interposat el recurs.

Segon.- Després d'esmenar els defectes escaients, es va admetre el recurs mitjançant un Decret de 8/04/13 i es va reclamar l'expedient administratiu, es va traslladar a l'actora perquè formalitzés demanda, i després a la demandada, i així ho van fer.

La demanda fou ampliada en dues ocasions, la qual cosa va donar lloc als respectius nous escrits de demanda i contestació

Tercer. Mitjançant un Decret de 9/04/15 es va fixar la quantia en 365.074,36 € . A continuació, es va obrir a prova, i l'actora va demanar documental i interrogatori, i la demandada cap Les probes es van practicar segons resulta dels rams corresponents.

Quart.-A continuació es va donar a les parts el tràmit de conclusions, i quan va Arribar el seu torn corresponent, a través d'una provisió de 4/5/16 l'assumpte va quedar conclús per a sentència.

Cinquè. En la tramitació del procediment s'han observat les prescripcions legals, i la sentència s'ha dictat en el termini legal.

Sisè.Objecte del recurs.

Aquest recurs contenciós administratiu té per objecte la pretensió anul·lativa exercitada a nom de l'Ajuntament de Tarrega contra la resolució de 15 de febrer de 2013 del Director General del ACA que atribueix provisionalment els recursos econòmics de despeses directes d'explotació de reposició i millores del servei de sanejament per a l'any 2013.

Ampliat a la resolució d'1 d'agost de 2013 que formula una nova atribució a les despeses i recursos econòmics de despeses directes d'explotació de reposició i millores del servei de sanejament per a l'any 2013.

Ampliat a la resolució de 21 de maig de 2014 que atribueix els recursos econòmics de despeses directes d'explotació de reposició i millores del servei de sanejament per a l'any 2013, en una quantia de 306.317,29 € més IVA i deixa sense efecte les atribucions provisionals anteriors.

Setè. Pretensions i al·legacions de les parts.

La part actora exposa en el seu escrit de demanda de 12 de març de 2014, uns antecedents de fet als quals em remeto, i al· lega la falta de conformitat de la resolució d'atribució de fons per no ajustar-se als termes del Conveni subscrit amb el ACA el 25 d'octubre de 2010 i incompliment del Reglament 130/2003. Falta de motivació de les resolucions impugnades. Per tot això sol·licita que es dicti sentència estimant la demanda i es declari la nul·litat de les resolucions de 15 de febrer i 1 d'agost de 2013.

A aquesta demanda s'oposa l'administració al·legant en primer lloc una relació de fets a la qual em remeto i com a fonaments de dret al·lega pèrdua de l'objecte del recurs per haver-se aprovat l'assignació definitiva de fons. Inadmissibilitat per falta tractar- se d'un acte de tràmit, i que sobre el fons de l'assumpte i defensa la correcció de l'actuació administrativa.

La part actora en la seva segona demanda, corresponent a l'ampliació del recurs a la resolució de 21 de maig de 2014 al·lega l'extensió de la nul·litat de l'atribució de fons de l'exercici 2012 a l'atribució definitiva del 2013 i que aquesta nul·litat abasta a la resolució de 21 de maig de 2014 per incorrecta determinació de la quantia econòmica en l'atribució de fons de l'any 2013. Il· legalitat del model de càlcul de les atribucions per a l'exercici 2012 aprovats pel ACA el 26 de juliol de 2012, i absència total del procediment de col·laboració de les disposicions reglamentàries. Falta de conformitat a dret l'actuació impugnada per no ajustar-se als termes del Conveni subscrit el 25 d'octubre de 2010 i incompliment del Reglament 130/2003. Improcedència de deixar sense efecte les atribucions provisionals de recursos per a l'any 2013. Al·lega fonaments de dret i súplica que es dicti sentència estimatòria de la demanda en la qual es declari la nul·litat de les actuacions administratives impugnades amb plantejament de qüestió d'il·legalitat relativa al model de càlcul de les atribucions de fons als sistemes públics de sanejament per a exercici 2012 aprovat pel ACA el 26 de juliol de 2012 per no resultar conforme a dret.

A aquesta demanda s'oposa l'administració al·legant en primer lloc uns antecedents als quals em remeto i com a fonaments de dret al·lega la inadmissibilitat per falta de compliment dels requisits exigits a les administracions locals per entaular recursos. Inadmissibilitat del recurs per litispendència , i sobre el fons de l'assumpte defensa la correcció de l'actuació administrativa per tot la qual cosa sol·licita que s'inadmeti o desestimi el recurs.

Fundamentos

PRIMER. -Aquest procediment ha seguit un tortuós camí processal a causa de les dues ampliacions efectuades per l'Ajuntament de Tarrega, originades al seu torn per la modificació de la situació de fet durant la tramitació del procediment.

A fi de simplificar les coses, és obligat entendre que la segona ampliació, que és la que correspon a l'atribució definitiva de recursos per a l'any 2013, deixa sense objecte processal la demanda referida a les atribucions provisionals, que són les resolucions de 15 de febrer i 1 d'agost de 2013, i en conseqüència també deixa sense efecte la contestació a la demanda relativa a aquells actes administratius, per la qual cosa ens hem de centrar exclusivament en el que fa referència a l'atribució definitiva que és la de 21 de maig de 2014.

Es tracta, com a resulta de les al·legacions de les parts, de simples avançaments o pagaments a compte, per tant queden subsumits en el pagament últim i definitiu.

SEGON.-Vist l'assumpte de tal manera, hem de començar per les causes d'inadmissibilitat que al·lega l'administració. En primer lloc s'al·lega la falta d'acreditació dels requisits exigits a les administracions locals per entaular recursos, segons l' article 69 b) LRJCA en relació amb els articles 18 i 45.2 d) de la mateixa Llei, per haver estat adoptat l'acord de litigar sense dictamen previ del Secretari o Assessoria Jurídica, segons exigeix l ' article 54.3 RD 781/1986 .

La veritat és que aquesta disposició diu que ha d'existir el referit informe del secretari o assessoria jurídica, però per res diu que sigui necessari aportar-lo a la demanda. En l'acord d'interposició del recurs es troba citada l'existència d'aquest informe previ, però per evitar dubtes i posteriors complicacions es va estimar prudent requerir a la part actora perquè ho aportés i així ho va fer en el seu escrit de 12 de gener de 2016.

Per tant, existint aquest informe no pot prosperar la causa d'inadmissibilitat a al·legada.

TERCER.-La segona causa d'inadmissió rau en l'existència de litispendència que l'administració demandada entén que existeix en virtut del recurs contenciós interposat per l'Ajuntament contra la resolució de 7 d'agost de 2012 que va correspondre al Jutjat 1 , el qual va declarar la inadmissibilitat del recurs, resolució confirmada pel TSJC.

I també existeix pel recurs interposat contra la resolució de 20 de juliol de 2012, que va correspondre Jutjat 16, el qual també va declarar la inadmissibilitat del recurs, per resolució també confirmada pel TSJC.

La litispendència existeix quan l'objecte del procediment coincideix amb un altre que es troba en tràmit, i que impedeix a l'actor inicial un nou procediment sobre el mateix objecte processal. ( 421 LEC), i per tant és impossible que es produeixi aquesta situació en relació amb dos procediments que ja es troben conclosos.

Com sigui que al moment de presentar l'escrit de conclusions, ja existia resolució ferma del TSJC en tots dos procediments, l'administració modifica la seva al·legació de litispendència per la de cosa jugada.

Tanmateix, la resolucions de inadmissió no constitueixen cosa jutjada, per la simple raó que no entren en el fons de l'assumpte i en conseqüència no concorre el pressupost bàsic de la cosa jutjada que és l'existència d'una resolució judicial que resolgui un procediment en sentit material, no processal. En aquest sentit l' article 222 LEC , exclou clarament a les sentències de inadmissió de l'aplicació de la cosa jutjada, quan es refereix a sentència estimatòrias o desestimatòries.

Per tant no existeix aquesta causa de inadmissió.

QUART.-Entrant en el fons de l'assumpte, la part actora al·lega la incorrecta determinació de la quantia econòmica de l'atribució de fons de l'any 2013, per haver justificat una quantitat de 365.074,36 € en despeses indirectes d'explotació i consta reconeguda tal quantitat en l'informe tècnic de 7 de maig de 2014.

Recapitulant el contingut dels dos escrits de demanda s'ha d'entendre que existeixen dos motius del recurs de fons. El primer per no respectar el ACA el Conveni de 25 d'octubre de 2010 subscrit entre ambdues parts per a la prestació del servei de sanejament i el segon és la nul·litat del Model de Càlcul de les atribucions de fons sistemes públics de sanejament per a l'exercici 2012 aprovat el 26 de juliol de 2012 que deroga temporal i parcialment el Reglament 130/2003 Annex V..

CINQUÈ.-El Conveni entre el ACA i l'Ajuntament, de 25 d'octubre de 2010, estableix que el mateix seguirà vigent fins a l'efectiva transmissió de la titularitat de les instal·lacions i es considerarà prorrogat automàticament per a nous períodes d'un any tret que es doni alguna circumstància d'expiració del terme pactat o de qualsevol de les seves pròrrogues. Al seu apartat 10º indica que el Conveni es revisarà si es produeixen modificacions normatives que ho facin necessari o quan s'escaigui si així ho acorden les parts conjuntament. També indica que el Conveni s'extingirà si es produeixen modificacions normatives que el contradiguin.

El Conveni estableix per descomptat, com a obligació del ACA la d'atribuir els recursos necessaris a l'Ajuntament segons el que estableix el Decret 130/2003 i estableix la forma de determinar i atribuir els recursos. El càlcul d'aquests recursos s'efectua segons l'Annex V Decret 130/2003.

L'administració al·lega la resolució del Conveni per haver-se produït una delegació a favor de Sorea relativa a la gestió del sistema. No obstant això la prova d'interrogatori practicada per la actora aclareix que no existeix cap resolució en aquest sentit i que tampoc existeix cap traspàs d'infraestructures ni s'ha produït cap liquidació econòmica dels drets i obligacions establerts en el Conveni.

Per tant no pot entendre's que aquest Conveni està resolt si no existeix cap acte de voluntat resolutori que ni liquidació dels efectes econòmics del mateix.

El segon motiu d'oposició consisteix en l'existència d'una modificació legislativa. La veritat és que el Decret 130/2003 va ser modificat per la Llei 2/2014 sobre mesures administratives i financeres del sector públic i això va implicar la derogació de l'Annex V. La vigència d'aquesta Llei va ser l'1 de gener de 2014 i l'acte administratiu impugnat és de data 21 de maig de 2014, i per tant queda afectat per aquesta derogació.

L' article 55 del Text Refós en Matèria d'Aig ües, va resultar igualment modificat per Llei 2/2014, 27 gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic («D.O.G.C.» 30 gener), i la seva relació després de la modificació de l'any 2014 ( posteriorment va haver-hi una altra en el 2015), que va ser la següent:

55.1. La Agencia Catalana del Agua debe contribuir a la financiación de los sistemas públicos de saneamiento, de conformidad con lo que establezca la planificación hidrológica, mediante las correspondientes atribuciones de recursos. La atribución se efectúa con afectación de destinación y comprende los gastos directos de prestación de estos servicios. El importe de estas atribuciones de recursos para los ejercicios presupuestarios del 2013 y siguientes se calcula de acuerdo con estos criterios:

a) El valor máximo en concepto de coste directo de explotación en las atribuciones de recursos correspondientes a sistemas públicos de saneamiento corresponde a la suma del importe certificado y validado por la Agencia Catalana del Agua para el ejercicio inmediatamente anterior más las actualizaciones reconocidas en sus contratos. En el caso de que el coste directo de explotación no resulte, de forma directa y específica, de un proceso selectivo de pública concurrencia que afecte a la totalidad del gasto del sistema, el mencionado valor máximo es el importe certificado y validado por la Agencia Catalana del Agua como gasto directo de explotación para el ejercicio inmediatamente anterior. En todo caso, se descuentan en el cálculo de las atribuciones de recursos las contraprestaciones económicas (cánones, aportaciones directas o indirectas, etc.) que perciban los entes gestores y que no sean de aplicación directa en beneficio de los sistemas de saneamiento de su responsabilidad. La incorporación de nuevos sistemas, o ampliaciones de los ya existentes, que sean objeto de cesión o traspaso a los entes gestores, conlleva el correspondiente incremento de la atribución de recursos.

b) Los valores máximos en concepto de coste directo de explotación deben revisarse, al alza o a la baja, cuando se generen variaciones en el destino de los lodos motivadas por modificaciones impuestas por la Agencia Catalana del Agua, en la gestión de las instalaciones de post-tratamiento de lodos del Plan de saneamiento de Cataluña.

c) Las atribuciones de recursos en concepto de reposiciones y mejoras deben ajustarse a las disponibilidades presupuestarias.

55.2 Las atribuciones de recursos para el ejercicio presupuestario de 2014 y siguientes incluyen los costes indirectos de explotación de los servicios públicos de saneamiento, como los gastos de gestión de instalaciones y los gastos de gestión de sistema. El importe de la atribución de recursos en concepto de costes indirectos de explotación se determina aplicando al importe certificado y validado por la Agencia Catalana del Agua en concepto de coste directo de explotación para el ejercicio presupuestario inmediatamente anterior el coeficiente que corresponda de la siguiente relación:

1. GDE

2. 1 M€

3. 5 M€

4. GDE >15 M€ 0,015

GDE: Gasto directo de explotación

M€: millones euros

Los importes que resulten inferiores al máximo del grupo inmediatamente anterior se regularizan hasta este máximo. La atribución de recursos tiene carácter finalista para la gestión de los sistemas de saneamiento, por lo que el ente gestor debe justificar que el gasto indirecto incurrido tiene este carácter mediante certificado de su intervención.

La citada modificació legislativa ha d'entendre's que modifica el Conveni, atès que el mateix preveu en la seva clàusula 10ª l'extinció si es produeixen modificacions normatives que contradiguin els pactes. Com sigui que la clàusula cinquena del Conveni es remet per al càlcul al Reglament 103/2003 ha d'entendre's a l'Annex V, que és el que regula la fórmula de càlcul, i aquest Annex va ser derogat per la Llei 2/2014, pot entendre's que la modificació legislativa va extingir el Conveni, almenys en el que fa referència la fórmula de càlcul. I aquesta extinció, en procedir d'una llei opera automàticament i sense necessitat de denúncia. La modificació del Reglament és conseqüència directa de la modificació ja indicada de l' article 55 del Text Refós en Matèria d'Aig ües

Ens trobem per tant en presència d'una modificació legislativa radical, que resulta incompatible amb els pactes en el Conveni. Tan radical és que passa d'un sistema d'assignació pràcticament il·limitada de recursos o d'assignació de recursos segons les necessitats, a un altre sistema de restricció presidit pels principis d'estalvi, disponibilitat pressupostària i contenció de la despesa, propi dels difícils temps actuals.

SISÈ.-En el seu escrit d'ampliació la part actora al·lega la il·legalitat del Model de Càlcul per a les atribucions de fons aprovat pel ACA el 26 de juliol de 2012, exposant a aquesta finalitat que l'habilitació per a la formulació del Model no eximeix a l'administració de seguir els tràmits i formalitats necessàries per a l'elaboració de les disposicions reglamentàries i, el ACA va aprovar aquest Model sense cap tipus de tràmit ni publicació en el DOGC.

A pesar que és evident que en l'assignació de l'any 2013, no és cita per res l'esmentat Model de Càlcul i en conseqüència sembla que no existeix relació directa, és més cert que si existeix tal relació directa posat que l'atribució de fons de l'any 2013 es fonamenta en les assignacions de fons de l'any 2012, en el qual l'indicat Model de Càlcul va tenir una incidència vital, com a resulta de l'informe tècnic de 7 de maig del qual resulta que l'atribució de fons de l'any 2013 es fonamenta en l'atribució de l'any 2012 ja que es dedueix de la quantitat de 365.074,36 € sol·licitada com a despeses directes del 2012, l'import de 58.757,07 euros pendents de compensar segons l'atribució de recursos de l'any 2012.

Per tant procedeix entrar en el fons de la qüestió i examinar el paper que juga l'indicat Acord en tota aquesta normativa.

El primer que ens preguntem sobre la qüestió és si es tracta d'un acte administratiu o d'una resolució normativa, qüestió sobre la qual les parts no s'estenen.

A la vista del contingut de l'Acord s'arriba a la conclusió que no es tracta d'un acte administratiu ja que compleix els criteris diferenciadors que s'esmenten

Criteri d'ordinalitat : el reglament és una norma jurídica que s'incorpora al sistema de fonts respectant la jerarquia normativa. Això es compleix per que innova o modifica l'ordenament jurídic i a més no resol res sinó que es limita a determinar el procediment per al càlcul de les despeses a considerar en les atribucions de fons. Es limita declarar una voluntat.

L'acte administratiu és un acte jurídic no normatiu, i no forma part del sistema de fonts.

Criteri de consumpció: Un reglament produeix efectes mentre roman en el sistema de fonts fins que se li expulsa d'ell i per tant, és susceptible de ser utilitzat en diverses ocasions. També es compleix perquè produeix efectes jurídics front la pluralitat determinada d'afectats ( Ajuntaments i qualsevol persona o ens que tracti el aigua i percebi una atribució econòmica) . I deixarà de produir-los quant es revoqui

No obstant això, l'acte administratiu desapareix quan s'utilitza per a un cas concret.

Criteri de generalitat: el reglament es caracteritza, com qualsevol altra norma, per la seva generalitat, és a dir, té com a destinataris a un conjunt de ciutadans. Mentre que l'acte administratiu es refereix a una persona en concret. Tal i com avants s'ha dit.

Criteri procedimental: s'atén al procés seguit per a l'elaboració de reglaments i d'actes administratius. Els reglaments s'inicien només d'ofici, no obstant això els actes administratius ( art. 68 llei 30/92 ), d'ofici o a instàncies de part interessada. Aquest no ha estat realitzat a instàncies de part ni d'ofici.

Criteri de potestat reglamentària: Per als reglaments està restringida la quantitat d'òrgans competents per elaborar-los i aprovar- los i pràcticament tots els òrgans de les administracions públiques tenen competència per dictar actes administratives.

Criteri d'il·legalitat : Un reglament només pot ser legal o il·legal , en canvi, els actes administratius poden ser vàlids, nuls, anul· lables.

Criteri d'impugnabilitat: El procés d'impugnació dels reglaments és diferent al dels actes administratius.

Criteri de revocabilitat: Els reglaments podran ser revocats parcial o totalment, mitjançant la simple derogació dels mateixos.

Tanmateix, els actes administratius sí tenen límits imposats ( art. 105.1 llei 30/92 ), ja que només es poden revocar els actes de gravamen o actes desfavorables. I aquesta revocació ha de respectar uns determinats límits.

Si no és acte administratiu, no queda més opció que la de considerar-ho com a disposició reglamentària, segons la definició clàssica de García de Enterría:

«acto jurídico de voluntad, de juicio, de conocimiento o deseo dictado por la Administración Pública en el ejercicio de una potestad administrativa distinta de la potestad reglamentaria»,

Potestat reglamentària entesa com la prerrogativa per la qual les administracions públiques poden crear normes amb rang reglamentari, és a dir, normes subordinades a les lleis, ja siguin reglaments, decrets o instruccions.

Vist que es tracta d'una disposició reglamentària, és obvi que l'administració no pot dictar-la al seu lliure albir i sense tenir en compte les normes legals d'aplicació, com encertadament exposa la part actora.

La Llei 26/2010 estableix en el seu article 59 i 60 el principi d'universalitat en la seva aplicació en l'àmbit competencial de l'administració de la Generalitat, el qual inclou els organismes autònoms com és el ACA, i seguidament es detallen els passos que exigeixen una memòria justificativa amb el contingut que detalla l'article 64, un informe d'impacte pressupostari; un informe d'impacte socioeconòmic i social; un informe d'impacte normatiu i un informe d'impacte de genero. Després d'això procedeix a audiència a l'òrgan consultiu corresponent i finalment procedeix la seva publicació en el DOGC.

Doncs bé, res de tot això d'això ha succeït en la creació del referit Acord, que sembla sortit del no-res, sent rellevant fer notar que el Lletrat de la Generalitat ni acredita ni justifica la realització de tals tràmits, refugiant-se exclusivament en la qüestió de litispendència o cosa jugada, sense res dir sobre l'Acord en si mateix.

A la vista de tot això, l'única solució possible declarar la il·legalitat de tal Acord, ja que una cosa és que l'administració estigui habilitada per dictar-ho i una altra cosa molt diferent és que per a això se salti el tràmit legal exigible.

I com es tracta d'una qüestió normativa, aquest Jutjat manca de competència per declarar-la com a tal, i ha de procedir en la forma exposada en l' article 123 LRJCA a plantejar qüestió d'il·legalitat, una vegada sigui ferma la sentencia.

Nogensmenys res no impedeix que, als exclusius efectes d'aquest procediment es consideri com a il·legal aquest acord, per no haver-se adoptat segons els tràmits previstos en la referida Llei 26/2010, supòsit anàleg al de l'article 62 i), en relació amb els actes administratives.

SETÈ.- Arribats a aquest punt, convé veure el tractament que ha de donar-se a la qüestió plantejada en funció del resolt fins ara, que recapitulant és el següent:

El Conveni va quedar extingit automàticament a partir de l'1 de gener de 2014 amb l'entrada en vigor de la Llei 2/2014, la qual va modificar l'article 55 TRMA.

Si l'Acord ACA de 26 de juliol de 2012 és il·legal i per tant manca d'efectes jurídics, no pot ser aplicat en cap anualitat en les quals es va aplicar, i tampoc pot ser aplicat de forma indirecta per calcular l'atribució de recursos corresponent a l'any 2013.

Si l'Acord no pot ser aplicat, ha d'aplicar-se la normativa vigent en aquells moments i aquesta normativa és l'Annex V del Reglament 103/2003

I com sigui que, la part actora acredita abastament l'import que correspon segons els càlculs que presenta i que no han estat contradits per la defensa de l'administració, procedirà estimar la demanda en la quantia sol·licitada.

VUITÈ.-Quant a costes, s'entén que no procedeix la seva imposició ja que es tracta d'un assumpte molt complex i que en conseqüència crea dubtes de fet i de dret.

Fallo

DESESTIMOlas causes de inadmissió al·legades.

DECLAROque l'acció referida als actes administratius de data 15 de febrer i 1 d'agost 2013 , han quedat sense objecte processal.

ESTIMOel recurs que ha presentat l'Ajuntament de Tàrrega contra la resolució de 21 de maig de 2014 que atribueix els recursos econòmics de despeses directes d'explotació de reposició i millores del servei de sanejament per a l'any 2013, en una quantia de 306.317,29 € més IVA i deixa sense efecte les atribucions provisionals anteriors. i ANUL.LOla resolució objecte d'impugnació.

COMDEMNOa la Agencia Catalana de l'Aigua a abonar a l'Ajuntament de Tàrrega la quantitat reclamada de 365.074,36 €, més els interessos legals meritats des del moment de la petició fins al del pagament.

DECLAROla suposada il·legalitat de l'Acord del ACA de 26 de juliol de 2012.

Sense costes.

Un cop ferma la Sentencia, doneu-me compte a fi de presentar la corresponen qüestió d'il·legalitat davant el TSJC.

Contra aquesta Sentència escau interposar recurs d'apel·lació davant el TSJC, en el termini dels quinze dies següents a la seva notificació.

Així ho mano i ho signo.

El magistrat jutge

Publicació.El magistrat jutge va llegir i publicar la Sentència anterior l'endemà de la seva data a les estrades del Jutjat. En dono fe.