Sentencia Administrativo Nº 231/2013, Juzgado de lo Contencioso Administrativo - Barcelona, Sección 6, Rec 177/2010 de 25 de Septiembre de 2013

Encabezamiento

Jutjat Contenciós Administratiu núm. 6

de Barcelona

Ronda de la Universitat, 18, 5a planta

08007 Barcelona

Recurs núm.: PO 177/10 C

Part actora: Rosendo

Representant part actora: ANTONIO Mª DE ANZIZU FUREST

Part demandada: AJUNTAMENT DE BARCELONA I UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

Representant part demandada: LLETRAT AJUNTAMENT DE BARCELONA I CARLES TESTOR IBARS

SENTÈNCIA Nº 231/13

Barcelona, 25 de setembre de 2013

Margarita Cuscó Turell, magistrada jutgessa del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 6 de la província de Barcelona, he vist el recurs promogut per D. Rosendo contra l'AJUNTAMENT DE BARCELONA i UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA.

Antecedentes

Primer. -El dia 29 de març de 2010 la representació processal de l'actora va presentar en el Deganat dels Jutjats Contenciosos administratius escrit d'interposició de recurs contra el decret del Quart Tinent d'Alcalde, de 10 de juliol de 2009, en virtut del qual es concedeix a la Universitat Politècnica de Catalunya llicència per a la construcció d'una 'edificació desenvolupada en tres plantes soterrani, baixa, tres plantes pis i planta coberta, per a destinar-lo a oficines i sala d'actes de l'UPC' (exp 04- 2008LM11007) i indirectament recurs contra la resolució plenària de l'Ajuntament de Barcelona en sessió de 28 de setembre de 2007 per la qual s'aprova la ' Modificació del Pla especial d'ordenació del campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya a Pedralbes i Modificació puntual del Pla especial de protecció del patrimoni i catàleg del Districte de Les Corts (element 42)'.

Segon.- En data 29 de novembre de 2010 l'actora va presentar escrit de demanda . En aquest escrit sol·licita que es dicti sentència que declari a) La nul·litat de la llicència d'obres de data 10 de juliol de 2009 concedida a UPC per a la construcció d'una edificació destinada a oficines i sala d'actes en la parcel·la situada en el Passeig dels Til·lers, 13-17, ordenant l'enderroc de tot el volum d'obra que infringeix la norma aplicable b) Ordenar l'anotació registral de la sentència ferma imposant a la UPC la condició expressa de posar en coneixement de l'actor qualsevol modificació de planejament o sol·licitud de llicència d'obres o activitat que pogués afectar de forma directa o indirecta els interessos i/o la finca del recurrent c) Plantejar davant del TSJC, una vegada ferma la sentència i a l'empara de l' article 27 de la llei jurisdiccional , qüestió d'il·legalitat de la Modificació del Pla Especial ' Modificació del Pla especial d'ordenació del campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya a Pedralbes i Modificació puntual del Pla especial de protecció del patrimoni i catàleg del Districte de Les Corts (element 42)'d) Declarar el dret de l'actor a ser indemnitzat pels danys i perjudicis (inclosos els danys morals i pèrdua de la qualitat de vida) ocasionats per l'edificació d'autes i per tot el temps fins l'enderroc de l'obra il·legal.

Tercer .- En data 22 de febrer de 2011 la lletrada consistorial presenta escrit de contestació a la demanda i sol·licita la desestimació del recurs d'acord amb els fonaments que consten a les actuacions. Així mateix, en data 30 de març de 2011 la representació de l'UPF presenta escrit de contestació de demanda i sol·licita la desestimació del recurs d'acord amb els fonaments que consten a les actuacions.

Quart. - Mitjançant decret de 15 d'abril de 2011 es fixa la quantia del recurs en indeterminada i per interlocutòria de 12 d'abril de 2011 s'obre el procés a prova, d'acord amb el resultat que consta a les actuacions.

Cinquè.- Els dies 5 de setembre i 16 i 24 d'octubre de 2012 les parts varen presentar els corresponents escrits de conclusions i mitjançant providència de 20 de desembre de 2012 es va acordar, com diligència final, d'acord amb l' art. 60.2 de la LJCA , declarar la pertinència dels aclariments, sol·licitats per l'actora i codemandada, en relació al dictamen pericial del Sr. Casimiro i requerir a la Subcomissió d'Urbanisme del municipi de Barcelona a fi que informés sobre la data d'inici de l'expedient de modificació de l'art 264 NNUU del PGM, la qual aprovació definitiva es va produir per acord de 22 de juliol. El Sr Casimiro va donar resposta als aclariments formulats, segons consta a les actuacions, i el director de l'Àrea Contenciós dels Serveis territorials de l'Ajuntament de Barcelona va informar que l'expedient de modificació de l'art 264 de les NNUU del PGM es va iniciar mitjançant escrit del gerent d'Urbanisme i Infraestructures de novembre de 2008 i que la modificació va ser aprovada inicialment el dia 11-12-2008.

Fundamentos

Primer .- L'objecte d'aquest recurs és el decret del Quart Tinent d'Alcalde de 10 de juliol de 2009 en virtut del qual es concedeix a la Universitat Politècnica de Catalunya llicència per a la construcció d'una ' edificació desenvolupada en tres plantes soterrani, baixa, tres plantes pis i planta coberta, per a destinar-lo a oficines i sala d'actes de l'UPC' (exp 04-2008LM11007) i indirectament la resolució plenària de l'Ajuntament de Barcelona de 28 de setembre de 2007 per la qual s'aprova la ' Modificació del Pla especial d'ordenació del campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya a Pedralbes i Modificació puntual del Pla especial de protecció del patrimoni i catàleg del Districte de Les Corts (element 42)'.

Segon .- L'actora fonamenta el recurs, en síntesi, en els motius següents: A/ Nul·litat de la ' Modificació del Pla especial d'ordenació del campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya a Pedralbes i Modificació puntual del Pla especial de protecció del patrimoni i catàleg del Districte de Les Corts (element 42)'.Infracció dels articles 11 i 217.1 de les Normes Urbanístiques del PGDeducciones IRPF obras de mejora en vivienda Andalucía ejercicio 2016; articles 9 i 13 del TRLUC, així com dels principis generals del dret que obliguen a l'adopció de decisions lògiques, raonables i coherents amb la realitat dels fets. B/ La llicència municipal concedida el 10 de juliol de 2009 permet la construcció d'una planta més i la correlativa major altura i edificabilitat excedeixen del que està autoritzat per la Modificació del Pla Especial. La planta soterrani 1ª és en realitat la planta baixa de l'edifici. Infracció dels articles 2, 3, 4, 5, 6 i 8 de la normativa de la Modificació del Pla especial de 2007. C/ La llicència d'autes i la Modificació del Pla Especial infringeixen l'article 264.3 de les NNUU del PGM D/ La llicència impugnada autoritza l'ocupació d'un espai qualificat com zona verda pública (clau 6a). E/ La llicència vulnera l'article 217.1 de les NNUU del PGM F/ Afectació d'il·luminació i vistes sobre la finca del recurrent. Vulneració de la intimitat i pèrdua de la qualitat de vida de l'actor. Devaluació econòmica de la finca del recurrent a conseqüència de l'obra executada a l'empara de la llicència impugnada.

Tercer.- El primer motiu de recurs consisteix en la nul·litat de la ' Modificació del Pla especial d'ordenació del campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya a Pedralbes i Modificació puntual del Pla especial de protecció del patrimoni i catàleg del Districte de Les Corts (element 42)'per infracció dels articles 11 i 217.1 de les Normes Urbanístiques del PGDeducciones IRPF obras de mejora en vivienda Andalucía ejercicio 2016; articles 9 i 13 del TRLUC, així com dels principis generals del dret que obliguen a l'adopció de decisions lògiques, raonables i coherents amb la realitat dels fets.

Argumenta, en base un informe tècnic efectuat a instància seva per l'arquitecte Sr. Casimiro , que ' ya desde el primer Plan Especial (de 1979) se arrastra un incremento injustificado de edificabilidad en el ámbito de 2.258 m2.'. (...) 'Es decir, la edificabilidad total resultante del método de cálculo establecido en la Memoria de este PE 1 (1979) del cual resulta un techo total de 100.598 m2, se ha transformado, sin ninguna explicación, en 102.856 m2, con un incremento injustificado de 2.258 m2.

Este incremento se arrastra en todas las modificaciones del Plan Especial que se van realizando, junto con el error conceptual de agrupar las edificabilidades atribuibles a los usos universitarios con las de los parques urbanos, de modo que, al igual que no se pueden sumar peras con manzanas aunque todo sea fruta, tampoco se pueden sumar las edificabilidades de los equipamientos con las de las zonas verdes aunque todo sean sistemas.'

Aquesta suma d'edificabilitats vulnera, segons l'actor, l'article 11 NNUU del PGM que estableix que el planejament de desenvolupament del Pla general no podrà incloure redistribucions d'edificabilitat entre zones.

Alhora assenyala que el Pla Especial ha facilitat la construcció d'un edifici que infringeix greument les condicions de l'article 217.1 del PGM que estableix:

'La edificación en las áreas de equipamiento se ajustará a las necesidades funcionales de los diferentes equipamientos, al paisaje y a las condiciones ambientales que deberá respetar, y a la integración en el sector en que se ubiquen. A tal fin se determinarán las distintas condiciones urbanísticas en un Plan Especial.'

Al·lega que l'edificació que empara el Pla Especial de 2007 no s'ajusta al paisatge urbà colindant, ni respecta les seves condicions ambientals, ni s'integra en el sector pròxim en el qual s'ubica. Contràriament a això la construcció assoleix un volum, altura i intensitat d'ús desproporcionada en relació amb les finques de l'entorn, redueix la il·luminació, vistes i la intimitat de l'actor i de la seva família .Sosté que les directrius de l'art 217.1 són preceptives i constitueixen límits a la discrecionalitat del planificador, tot i que el destí de l'edifici sigui el d'equipament. Assenyala que en termes similars es pronuncia l'art 9.3 del TRLUC que estableix:

' El planejament urbanístic ha de preservar els valors paisatgístics d'interès especial, el sol d'alt valor agrícola, el patrimoni cultural i la identitat dels municipis, i ha d'incorporar les prescripcions adequades perquè les construccions i les instal·lacions s'adaptin a l'ambient on estiguin situades o bé on s'hagin de construir i no comportin un demèrit per als edificis o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o arqueològic existents a l'entorn'.

En base a la STS de 8 de juny de 1999 (cassació 1506/1992 ) considera que la potestat normativa de crear els diversos usos del sòl està subjecte a control jurisdiccional i atès que la 'Modificació del Pla especial d'ordenació del campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya a Pedralbes i Modificació puntual del Pla especial de protecció del patrimoni i catàleg del Districte de Les Corts (element 42)' infringeix els articles 11 i 217.1 de les NNUU del PGM 76 , els articles 9 i 13 del TRLUC i els principis generals dels dret que obliguen a l'adopció de decisions lògiques, raonables i coherents amb la realitat dels fets, estem davant d'una norma nul·la que comporta la nul·litat de la llicència impugnada.

Conclou que la MPE en fer seus increments d'edificabilitat erronis o injustificats de Plans Especials anteriors, redistribucions d'edificabilitat entre zones i autoritzant increments, permet la construcció en la parcel·la L2 d'una ' edificación desmesurada y que resulta completamente extraña al entorno urbanístico en que sesitua.' Així, la MPE no s'ajusta al paisatge i a les condicions ambientals que ha de respectar i l'edificació que possibilita li perjudica la il·luminació, les vistes, la intimitat de la seva finca que confronta amb l'equipament.

L'administració demandada oposa la manca d'una veritable prova de l'al·legat ' incremento injustificado de edificabilidad en el ámbito de 2.258 m2.', no sols perquè es fonamenta en un informe de part sinó també perquè no reconeix que es fonamenti en el PE de 1979, en contra del que diu el perit. I, en qualsevol cas, no explica de quina manera afecta a l'edificabilitat que preveu la MPE ni perquè hauria de tenir una transcendència anul.latòria del referit Pla, el qual es limita a modificar l'edificabilitat màxima de les parcel·les K i L2 incloses al seu àmbit.

Considera que l'actor no acredita que l'edificació que possibilita la MPE no s'ajusti al paisatge, a les condicions ambientals i a la integració en el 'sector', que fa referència al paisatge i a les condicions ambientals, és a dir, a conceptes molt més amplis que abasten molt més que la relació de l'edificació amb la finca confrontant propietat del recurrent.

Alhora, assenyala que la superfície total de la MPE és de 120.930 m2 i que només s'adapten els paràmetres relatius a les unitats K i L2, amb un increment d'edificabilitat total de 5.182 m2 en tot l'àmbit. Al·lega que el recurrent pretén acreditar que l'edificació de la UPC en la finca L2 és desmesurada en relació a la seva pròpia finca, que li treu llum, vistes i privacitat però no acredita que l'edificació possibilitada per la MPE no s'hi diu amb el paisatge i no s'integra en el sector on s'ubica. En canvi, l'art. 217.1 NNUU del PGM exigeix que l'edificació s'ajusti a les necessitats funcionals de l'equipament, que queden acreditades per les necessitats generades pel supercomputador Mare Nostrum , com descriu la MPE.

Per tant, la MPE impugnada s'ajusta a l'art. 217 de les NNUU del PGM perquè l'augment de sostre en 5.185m2 en tot l'àmbit de la UPC 120.930 m2 i l'augment d'edificabilitat en la parcel·la L2 de 2027 m2 s'ajusta a les necessitats funcionals de l'equipament universitari, al paisatge i a les condicions ambientals. Alhora, la MPE s'adequa a la finalitat prevista a l' art. 67.1 d) del Decret Legislatiu 1/2005, de 26.7 i al Reglament de la Llei d'Urbanisme , per la qual cosa, la impugnació indirecta d'aquest instrument de planejament ha de ser desestimada.

Quart. El segon motiu de recurs consisteix en què la llicència concedida el 10-7-2009 permet la construcció d'una planta més i la correlativa major altura i edificabilitat que excedeixen de l'autoritzat per la MPE (la planta soterrani és en realitat la planta baixa de l'edifici). Infracció dels 2,3,4,5,6 i 8 de la normativa de la MPE de 2007.

Argumenta que la MPE de 2007 va permetre augmentar en un metre màxim la cota de referència 'rasant d'accés' de les edificacions, fins 89,50 m i l'altura màxima de l'edificació de 16,50 m. El projecte tècnic autoritzat per llicència adopta com rasant d'accés, la cota de 89,40m però no la referència al terreny existent o que serà objecte d'edificació, sinó que contempla un rebaix de terres establint com rasant i planta d'accés al nou edifici en la cota 86m, que denomina planta soterrani 1a. quan en realitat es tracta d'una planta baixa. El dictamen pericial del Sr. Casimiro que acompanya assenyala :

'Si se modifica el terreno, estableciendo el acceso en la cota 86,00 m. ésta debe ser la cota de referencia para aplicar las alturas del nuevo edificio, no la cota teórica prevista en el planeamiento desvirtuada por la alteración del terreno'.

Aporta fotografies que visualitzen que aquesta planta soterrani constitueix l'accés principal de l'edifici, mitjançant un porxo, té una façana oberta a l'exterior. I exposa que l'informe dels serveis tècnics de 25-4-2008 (Foli 50) es diu que si la planta en qüestió ventilava amb pati anglès hauria de computar a tots els efectes, tant per edificabilitat com per altura reguladora i número de plantes (art. 226.5 NNUU).

En conseqüència, entén que l'edifici projectat i autoritzat amb la llicència excedeix de l'altura (en 3,40m), del número de plantes i de l'edificabilitat màximes autoritzades pel planejament.

Així mateix, al·lega que si bé els plànols corresponents a la llicència d'obres van ser modificats, no ho van ser, en canvi, els de la llicència d'activitat (plànol LA-08, foli 114), en els quals la planta soterrani 1a. ventila amb la solució de pati anglès, i el decret de concessió de 10-7-2009 imposa la condició que 's'executaran a les obres les mesures correctores que s'imposin a la llicència ambiental'.

L'administració demandada entén que estant -com està- subjecte la finca a ordenació volumètrica, específica, configuració flexible, (art. 3 i 4 normativa MPE), d'acord amb l'art. 225.1, c) NNUU del PGM 'La planta baixa serà determinada al corresponent pla o estudi de detall en relació amb el soterrani i a la cota de referència de planta baixa com es defineix a l'article 261 d'aquestes Normes'.

Al·lega que l'actora diu que s'accedeixi a l'edifici per la planta soterrani 1a. en la cota 86, determina que s'hagi de considerar la planta corresponent com a planta baixa però que no ho fonamenta jurídicament i que no existeix cap norma que digui que l'accés a les edificacions hagi de ser forçosament per la planta baixa. Que tampoc existeix cap norma segons la qual la cota de referència de planta baixa hagi de ser la d'accés a l'edifici, sinó que l'art. 261 NNUU del PGM estableix que 'Podrà adoptar-se com a pla d'anivellament, la cota natural del terreny, quan per circumstàncies topogràfiques o per exigències de l'ordenació calgués modificar la configuració natural del terreny'.

En definitiva, sosté que la modificació del terreny per construir una planta soterrani 1ª -semienterrada- d'accés a l'edifici, no modifica ni vulnera la cota de referència de la planta baixa prevista en la MPE.

Pel que fa a la solució de pati anglès, afirma que el projecte autoritzat mitjançant la llicència impugnada no preveu cap pati anglès, mentre si que en tenia el projecte inicialment presentat i per aquest motiu la comunicació de 25-04-2008 de deficiències esmenables (foli 50) fa esmenar i suprimir aquests patis. La llicència no permet patis anglesos, per la qual cosa, la planta soterrani 1ª no pot ser considerada com una planta baixa. El projecte autoritzat permet que la planta soterrani 1ª estigui descoberta en la part que serveix per accedir a l'edifici i això no vulnera l'art. 226 NNUU del PGM. Alhora, assenyala que el fet que la llicència d'obres imposi com a condició que s'executin les mesures correctores que s'imposin a la llicència ambiental, no està permetent que es facin patis anglesos, ni cap modificació substancial del projecte d'obres autoritzat, sinó que s'està referint a mesures i condicions de les instal·lacions.

Cinquè.- El tercer motiu de recurs consisteix en el fet que la llicència i la Modificació del Pla Especial infringeixen l'art. 264.3 de les NNUU del PGM.

L'actora manté que el nou edifici s'emplaça tant a prop de la seva finca que alhora coincideix amb el límit de zona 20a/11, que excedeix de l'angle de 60º que estableix l'article 264.3 de les NNUU del PGM, de manera que resulten contràries a la legalitat pràcticament totes les plantes excepte els dos soterranis inferiors.

L'administració sosté que la presumpta i negada infracció de l'art. 264.3 s'hauria de vincular a la validesa de la MPE, no a la llicència doncs el projecte estableix una previsió que han de contenir els plans. Així mateix, assenyala que l'actora no acredita dita vulneració ja que no ha efectuat el traçat dels angles com estableix el precepte que s'al·lega com infringit, i nega la certesa de les dades de les quals parteix l'informe de part que li serveix de fonament.

Sisè.- Planteja també l'actora que la llicència impugnada autoritza l'ocupació d'un espai qualificat com zona verda pública (clau 6a), amb la construcció d'una escala annexa a la façana oest de l'edifici. Aquest fet vulnera els articles 6 i 12 de la MPE i determina la nul·litat de la llicència d'acord amb l ' art. 202.1.b) TRLUC (DL 1/2005 ).

L'administració demandada al.lega, en canvi, que els articles 6 i 12 de la MPE permeten que al parc urbà confrontant a la parcel· la L2, nomenat antic jardí de Torre Girona, s'hi construeixi una escala -descoberta i que no té res a sota- perquè no pot ser considerada edificació, sinó un element més de la urbanització del parc urbà amb un ús col·lectiu, com ho és permetre l'accés a un edifici universitari, permès per la MPE.

Setè.- L'actora també sosté que la llicència vulnera l'art. 217.1 NNUU del PGM, que exigeix que les edificacions destinades a equipament s'ajustin al paisatge, a les condicions ambientals i s'integrin en el sector en què s'ubiquin. Per la demandada és erroni sustentar que, perquè l'edificabilitat i altres paràmetres de l'edificació, permesa mitjançant la llicència impugnada, en la parcel·la confrontant a la del recurrent, no s'ajusten als corresponents a l'ordenació establerta per la seva, l'edifici no s'integra en el sector en el que s'ubica, com exigeix l'art. 217.1 NNUU i dona per reproduïts els fonaments exposats al tractar aquesta qüestió en relació a la impugnació de la MPE.

Vuitè.- En darrer terme, l'actora sosté que la llicència infringeix l' art. 546.10 del llibre Cinquè del Codi Civil perquè la coberta de la planta soterrani 1ª -que considera que és, en realitat, una planta baixa- constituirà una terrassa des de la qual es produeixen vistes directes sobre la seva finca. L'edificació li redueix la il·luminació, el nivell d'intimitat, minva la seva qualitat de vida i es tradueix en un demèrit directe del valor econòmic de la seva propietat.

Per a la demandada, l'actora no ha acreditat la infracció de la normativa civil, la qual decisió en el seu cas correspondria a la jurisdicció civil. Alhora expresa que dita norma civil es remet a la normativa urbanística pel que fa a distància entre edificacions i en aquest punt dona per reproduïts els arguments exposats en el fonament de dret IV del seu escrit de contestació a la demanda. Finalment, planteja que la reducció d'il·luminació, nivell d'intensitat i demèrit del valor econòmic de la finca són meres afirmacions, mancades de prova.

Novè.- La codemandada, titular de l'edifici, s'adhereix als arguments de la contestació a la demanda de l'ajuntament demandat i afegeix que la causa que ha portat a l'actora a interposar el present recurs contenciós és la seva preocupació pel fet que el nou edifici redueix il·luminació, vistes, intimitat i es mostra sorpresa ja que a la mateixa parcel·la on té el seu domicili s'ofereixen oficines de lloguer que afecten també a la seva intimitat.

D'acord amb l'informe de l'arquitecte Sr. Alexis al·lega que la llicència respecta el número de quatre plantes autoritzat per la normativa ja que aquestes són les que estan edificades sobre la rasant a partir de la qual s'han de contar, que és la del nivell on es troba situat l'habitatge de l'actor que coincideix amb el del carrer.

Així mateix exposa que el projecte construït s'ajusta als paràmetres reguladors de l'edificació que estableix la normativa, és a dir, el Pla especial.

En base a l'informe de l'arquitecte Don. Alexis considera que el projecte s'ajusta plenament a les necessitats funcionals de la UPC, s'integra correctament en el paisatge, les condicions de l'edifici des d'un punt de vista ambiental són adients i el caràcter del sector on s'ubica ve determinat pel caràcter d'equipament públic que tenen els edificis que envolten l'àrea. L'única excepció és la parcel·la veïna a la L2, ocupada per edificacions d'ús privat de caràcter unifamiliar, d'una superfície aproximada equivalent al 2,3 % del total del Campus.

Desè.- De la prova practicada cal tenir en compte, per una banda, la STS de 25 juliol 2003 (RJ 2004 5515) que assenyala que l' article 348 de la LEC estableix que ' El tribunal valorará los dictámenes periciales según las reglas de la sana crítica'.Per l'altra, que la STS (Sala Contencios-Administrativa) de 13 d'abril de 2005 (RJ 2005 4570) recorda que '... Es cierto que la prueba pericial practicada en sede jurisdiccional goza de mayores garantías -presunción de independencia y objetividad por la insaculación, satisfacción del principio de contradicción, etc.- frente a los informes periciales emitidos a instancia de parte fuera del proceso.'

Aplicant la doctrina anterior al cas que ens ocupa cal destacar el dictamen pericial de designació judicial emès per l'arquitecte Faustino , donat el seu caràcter imparcial i objectiu. Dictamen del qual es desprèn que la MPE no infringeix els articles 11 i 217.1 de les NNUU del PGM, ni els articles 9 i 13 del text refós de la Llei d'Urbanisme , ni els principis generals del Dret que obliguen a l'adopció de decisions lògiques, raonables i coherents amb la realitat dels fets.

En efecte, les necessitats edificatòries generades pel supercomputador Mare Nostrum queden absolutament acreditades i descrites a la MPE. La MPE s'ajusta a l'article 217 de les NNUU del PGM perquè l'augment de sostre en 5185 m2 en relació a tot l'àmbit de la UPC de 120.930 m2 i l'augment d'edificabilitat en la L2 de 2027 m2 s'ajusta a les necessitats funcionals de l'equipament universitari, con descriu amb suficiència la MPE.

Alhora no es pot admetre que l'edificació que possibilita la MPE no s'ajusti al paisatge, a les condicions ambientals i a la integració en el sector, aspectes el qual anàlisi no pot quedar limitat a la relació de l'edificació d' autes amb la finca del recurrent, sinó amb el paisatge i el sector on s'ubica. Per tant, ni la MPE ni la llicència impugnada vulneren els articles esmentats.

Pel que pertoca a l'edificabilitat autoritzada i al número de plantes construït, cal tenir en compte que estant la finca subjecte a ordenació volumètrica específica, configuració flexible (articles 3 i 4 de la normativa de la MPE), d'acord amb l'art. 225.1.c) NNUU del PGM 'la planta baixa serà determinada al corresponent pla o estudi de detall en relació amb el soterrani i a la cota de referència de planta baixa com es defineix a l'article 261 d'aquestes normes'. L'article 261 estableix que 'podrà adaptar-se com a pla d'anivellament, la cota natural del terreny, quan per circumstàncies topogràfiques o per exigències de l'ordenació calgués modificar la configuració natural del terreny'.

De fet, l'actora no fonamenta jurídicament el motiu pel qual s'hagi de considerar la planta soterrani 1ª com planta baixa ni que l'accés a les edificacions hagi de ser forçosament per la planta baixa.

Alhora, segons el dictamen del perit judicial, l'accés a l'edifici i la rasant d'accés són conceptes diferents i no s'han de barrejar 'el edificio tiene el acceso físico por la planta sótano por el campus, pero este acceso no tiene nada que ver con la definición de la cota de referencia en planta baja (rasante de acceso) que es parámetro urbanístico de la tercera modificación del Plan Especial- 2007'.

I destaca que 'el planeamiento general atribuye al Plan Especial de Equipamientos facultades propias de ordenación y edificación'

Pel que fa a l'escala que està construïda sobre una zona verda pública, assenyala el perit, que no constitueix volum construït, sinó que en tot cas seria una edificació auxiliar.

El perit també admet que el nou edifici respecte l'hora diària de sol de l'art. 264.2.c de les NNUU del PGM i que la incidència d'ombres en l'habitatge del recurrent és molt reduïda.

Admet que, amb les diverses figures de planejament, l'edificabilitat potencial total dins de l'àmbit ha augmentat però expressa que el planejament derivat tramitat ( Pla Especial d'Equipaments) està facultat per a modificar aquest paràmetre.

Situats en aquest punt, cal tenir en compte que el dictamen pericial judicial que consta a les actuacions, únicament aprecia un incompliment de la normativa urbanística, concretament de l'apartat 3 de l'article 264 de les NNUU del PGM, que ja havia estat derogat en el moment d'iniciar-se les obres.

L'apartat 3 de l'art. 264 tenia el següent contingut literal:

'Les edificacions que segons el Pla Parcial o Pla Especial puguin aixecar-se amb façana a la xarxa viària bàsica o pròximes als límits de zona, hauran de preveure's en aquells plans de manera que, ateses l'alçada i la distància al vial o al límit de zona, els volums quedin compresos dins els angles traçats de la manera següent: recta horitzontal per qualsevol punt de l'eix del vial o del límit de la zona i normal a aquests, i recta que passa pel mateix punt situat en pla vertical que contingui l'anterior i formant amb aquesta un angle de 60º.'

Per una banda, cal tenir present que aquest apartat va ser suprimit per acord de la Subcomissió d'Urbanisme del municipi de Barcelona de 22 de juliol de 2009 (publicat edicte el 19-11-2009 en el DOGC), és a dir, 12 dies després d'haver atorgat la llicència impugnada (10-7-2009) per la qual cosa aquest apartat era vigent en el moment de la concessió de la llicència i havia de ser respectat.

Ara bé, ha quedat acreditat que l'aprovació inicial de la modificació va ser acordada el dia 11 de desembre de 2008 i que es van realitzar actuacions preparatòries a partir del mes de novembre de 2008 (informes tècnics i jurídics previs a l'aprovació inicial); per la qual cosa, tot i que la modificació de l'art. 264 de les NNUU del PGM adoptada el 22-7-2009 fos posterior a l'atorgament de la llicència d'obra, aquí impugnada, no tenia per objecte esmenar l'eventual il·legalitat de la llicència a l'haver estat iniciada la tramitació de la modificació mesos abans de la seva concessió.

Per la qual cosa, com expressa la demandada, la llicència es va atorgar tenint en compte la projectada desaparició de l'apartat 3 de l'article 264 i és un fet cert que la il·legalitat s'hauria resolt, ajornant 12 dies la concessió de la llicència.

Per l'altra, l'article 264.3, és aplicable al tipus d'ordenació segons volumetria específica, amb clau 18, perquè es trobava inclòs en la secció 4ª del capítol 2n del títol IV 'Reglamentació detallada del sòl urbà' de les NNUU del PGM. Per tant, en no trobar-se inclòs en la regulació que les NNUU del PGM (articles 337 a 343) fan de l'edificació aïllada, clau 20a/11, que correspon a la finca del recurrent, l'apartat 3 de l'art 264 no seria aplicable al cas que ens ocupa.

En conseqüència, d'acord amb els fonaments anteriors, procedeix desestimar aquest recurs contenciós.

Onzè.- No s'aprecien les especials circumstàncies de l' article 139 de la Llei jurisdiccional per imposar les costes processals.

Atesos els fonaments esmentats,

Fallo

He resolt desestimar la demanda formulada en aquest recurs per D. Rosendo contra AJUNTAMENT DE BARCELONA i UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA, sense pronunciament sobre les costes processals.

Notifiqueu aquesta sentència a les parts, amb l'advertiment que es pot interposar recurs ordinari d'apel·lació en contra, d'acord amb el que preveu l' article 81 de la Llei jurisdiccional .

Així ho pronuncio, ho mano i ho signo.

La magistrada jutgessa

PUBLICACIÓ.Faig constar que avui la magistrada jutgessa ha llegit i publicat aquesta sentència en audiència pública. En dono fe.