Sentencia Administrativo Nº 245/2016, Juzgado de lo Contencioso Administrativo - Lleida, Sección 1, Rec 507/2015 de 31 de Mayo de 2016

Encabezamiento

JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 1 DE LLEIDA

C/Canyeret, 3-5 C.P. 25007 de Lleida.

Telèfon 973 700 133

Recurs abreujat núm.: 507/2015 Secció D

Part actora: Hortensia

Representant part actora: ELISABET GUARNÉ TAÑÀ

Part demandada: AJUNTAMENT DE CORBINS I CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SLU

Representant part demandada: JOSEP LLUIS RODRIGUEZ ROS I RICARDO PALA CALVO

SENTÈNCIA NÚM. 245/16

LLEIDA, a 31 de maig de 2016.

Vistes per la SSª el Sr. Carles Brufal Clua, Jutge del Jutjat contenciós administratiu núm. 1 de Lleida i del seu partit judicial, les presents actuacions de PROCÉS ABREUJATen exercici d'un RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU, seguit en aquest Jutjat sota el nombre 507 de l'any 2015, promogut a instància de Doña. Hortensia , representada per la procuradora Sr. Elisabet Guarné Farres i assistida pel lletrat Sr. David Jarques Farrés; enfront l'Excel·lentíssim AJUNTAMENT DE CORBINS i la mercantil CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ SLU, representada i assistida per la lletrada Sra. Mª Dolores Garcia Parra. Ha recaigut la present resolució en base als següents,

Antecedentes

PRIMER.- El recurrent interposà el corresponent recurs contenciós administratiu, mitjançant escrit registrat el 18 de novembre de 2015, contra la resolució desestimatòria dictada per l'Ajuntament de Corbins, de 28 d'octubre de 2015, en relació a la reclamació de responsabilitat patrimonial formulada per l'actora en data 30 d'abril de 2015.

SEGON.-La part recurrent, exposats els fets que motivaven la seva demanda i els fonaments de dret aplicables a la mateixa, va acabar sol·licitant que, conclosos els tràmits legals pertinents, es dictés sentència estimant les seves pretensions.

Un cop personada l'Administració i remés l'expedient administratiu, exposats els arguments que motivaven la seva oposició a la demanda i els fonaments de dret aplicables, va acabar sol·licitant que es dictés una sentència desestimant el recurs.

TERCER. -Conclòs el procediment, va quedar pendent de dictar la pertinent sentència.

QUART.- En aquest procediment s'han observat totes les prescripcions legals en la forma de demanar i en la seva tramitació.

Fundamentos

PRIMER.-DE L'ACCIÓ EXERCITADA

Com s'anticipava en l'antecedent de fet primer, s'interposà recurs contenciós administratiu contra la resolució desestimatòria dictada per l'Ajuntament de Corbins, de 28 d'octubre de 2015, en relació a la reclamació de responsabilitat patrimonial formulada per l'actora en data 30 d'abril de 2015.

Interessa la part recurrent l'estimació de la demanda declarant que hi ha lloc a la reclamació patrimonial efectuada per la què es sol·licità el pagament d'una indemnització de 839,75 euros. Alhora, es demana que es repari la causa de les filtracions anul·lant l'acte exprés denegatori de la pretensió formulada el 28 d'octubre de 2015.

La part actora fonamenta la base de la seva pretensió en la concurrència de tots els requisits necessaris per a estimar la reclamació de responsabilitat patrimonial. En aquesta direcció, es defensa que concorre una lesió antijurídica que l'administrat no té el deure de suportar; un dany efectiu; i una relació de causalitat entre la lesió patida pel particular i el funcionament normal o anormal dels serveis públics.

En aquesta direcció, es relata en la demanda que la part recurrent va patir unes filtracions en el local del seu negoci a causa d'unes obres realitzades per l'Ajuntament de Corbins en el vial per instal·lar la canalització de la xarxa de gas i per remodelar la xarxa de sanejament municipal. En el decurs d'aquestes obres es va danyar la impermeabilització de l'arqueta exterior en la què es troba el comptador d'aigua de la finca de l'actora, de manera que en els episodis de pluja es filtra aigua per aquesta zona cap a l'interior del local.

També es relata que l'Ajuntament es va comprometre a reparar la causa de les filtracions si la recurrent no reclamava els danys causats en l'interior del local.

Les parts passives d'aquest procés invoquen -en comprimida síntesi- la prescripció, neguen la relació de causalitat, es remeten a la responsabilitat del propietari en base al previst en la Llei 38/1999 d'Ordenació de l'Edificació, impugnen els 84 euros al·legats en concepte de pèrdua d'ingressos, el quntumindemnitzatori, i manifesten que la reclamació s'ha de cenyir a la quantia reclamada en el suplico de la demanda i en la reclamació de responsabilitat patrimonial, de 839,75 euros.

SEGON.-DELS REQUISITS DE LA RESPONSABILITAT PATRIMONIAL

L'acció jurídica d'exigència de responsabilitat patrimonial de les Administracions Públiques es correspon amb l'exercici del dret conferit als ciutadans per l' article 106.2 de la Constitució , per veure's rescabalats de tota lesió que pateixin qualsevol dels seus bens i drets com a conseqüència del funcionament dels serveis públics, tret dels casos de força major.

El règim de la responsabilitat patrimonial de les Administracions Públiques apareix regulat en els articles 139 i següents de la Llei 30/1992, de 26 de novembre , de Règim Jurídic de les Administracions Públiques en matèria de responsabilitat patrimonial. Una nodrida jurisprudència ha definit els requisits d'èxit de l'acció de responsabilitat patrimonial de l'Administració en la línea següent:

a) L'acreditació de la realitat del resultat dolós - 'en tot cas, el mal al·legat haurà de ser efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat amb relació a una persona o grup de persones'-.

b) L'antijuridicitat de la lesió produïda per no concórrer en la persona afectada el deure jurídic de suportar el perjudici patrimonial produït.

c) La imputabilitat a l'Administració demandada de l'activitat, entenent-se la referència al 'funcionament dels serveis públics'com comprensiva de tota classe d'activitat pública, tant en el sentit jurídic com material i inclosa l'actuació per omissió o passivitat; i entenent-se la fórmula d'articulació causal com l'apreciació de que el desplegament de poder públic ha estat determinant en la producció de l'efecte lesiu; havent-se de precisar que per l'apreciació d'aquesta imputabilitat resulta indiferent el caràcter lícit o il·lícit de l'actuació administrativa que provoca el mal, o culpa subjectiva de l'autoritat o Agent que el causa.

d) L'excepció exonerant en els supòsits de força major.

e) La sujecció de l'exercici del dret al requisit temporal de que la reclamació es causi abans del transcurs de l'any des del fet que motiva la responsabilitat - 'en tot cas, el dret a reclamar prescriu a l'any produït el fet o acte que motiva la indemnització o de manifestar-se el seu efecte lesiu. En el cas de mals, de caràcter físic o psíquic, a les persones el termini començarà a computar-se des de la curació o la determinació de l'abast de les seqüeles'-. ( STSJ de Catalunya de 29 de gener del any 2007 ).

TERCER.-DE LA PRESCRIPCIÓ

Les parts demandades coincideixen en invocar la prescripció de l'acció exercitada per haver transcorregut l'any que preveu l'article 142.5 de la LRJPAC 30/1992 de 26 de novembre, donat que els danys van aparèixer el 7 de febrer de 2014 i la reclamació de responsabilitat patrimonial es va presentar el 30 d'abril del 2014.

Efectivament, es constata de l'expedient administratiu que la reclamació de responsabilitat patrimonial es va segellar en l'oficina de correus el dia 30 d'abril de 2015. En canvi, de la mateixa reclamació de responsabilitat patrimonial es desprèn amb claredat que:

' Desdefebrero de 2014se viene dando la situación de que a causa de unas obras realizadas por el Ayuntamiento de Corbins (...) se dañó la impermeabilización de la arqueta exterior en al que se halla el contador de agua de la finca ocupada por mi representada, de modo que en episodios de lluvias se filtra el agua por esa zona al interior del local.'

Al respecte s'ha de dir que els articles 142.5 de la LRJPAC i 4.2 del Reial Decret 429/1993 de 26 de mar ç, pel que s'aprova el Reglament dels Procediments de les Administracions Públiques en matèria de responsabilitat patrimonial -RPARP-, convenen a fixar un termini de prescripció per a la reclamació de la responsabilitat administrativa d'un any un cop produït el fet o l'acte que va motivar la indemnització o de manifestar-se el seu efecte lesiu.

Per a la fixació del dies a quoper al còmput del període prescriptiu convé determinar la naturalesa dels danys objecte de reclamació, es a dir, si són danys continuats o permanents. Pel que fa a la distinció de danys permanents i continuats, s'ha de dir que la doctrina es molt clara quan afirma que les definicions d'ambdós conceptes a de respondre a criteris funcionalistes, en el ben entès que el què realment importa a efectes de fixar el dies a quo,és el moment en que el damnificat va poder tenir coneixement de l'abast dels mateixos i els va poder quantificar en la seva totalitat, amb independència del dia en que es va produir l'esdeveniment originador dels mateixos. Tant els danys continuats com els permanents, es caracteritzen per perllongar-se en el temps, la diferència rau en què quan parlem de danys permanents ens referim a danys avaluables perquè l'evolució dels mateixos segueix una pauta previsible que es pot determinar. En canvi, en els danys continuats es desconeix quina serà la seva evolució exacta i, per tant, no es poden avaluar en la seva totalitat des de un primer moment. En aquest últim cas, un cop es pugui saber la evolució dels danys causats, llavors començarà el dies a quoper al còmput del termini de prescripció (Així s'entén de copiosa doctrina entre la qual podem destacar la STS de Catalunya del 10 de gener de 2014 que alhora fa una síntesi de la doctrina més rellevant en la matèria).

En primer lloc convé tenir per acreditat que els fets van tenir lloc a partir del dia 7 de febrer de 2014 o fins i tot abans, així es desprèn del propi informe pericial que s'adjuntà juntament amb la reclamació patrimonial on es llegeix el següent:

'Se solicita intervención pericial a razón de la reclamación de los daños ocasionados (...) debido a la filtración de agua des de el vial municipal des de hace 2 años, según nos declara la asegurada(...) en la visita nos declara que estas filtraciones se sucedendes de el febrero del 2014cuando finalizaron las obras, que el ayuntamiento, realizó en la calle para instalar las tuberías de la re de gas y remodelación del saneamiento municipal. Y que antes de la realización de las obras nunca se habían sucedido'

De la mateixa manera l'informe tècnic dictat per l'Ajuntament fa constar que la comunicació de l'entrada d'aigua la va rebre l'Ajuntament el febrer del 2014 (foli 35 EA). Però talment com ho va comentar la recurrent, les entrades d'aigua es succeeixen des del febrer del 2014, havent-se produït altres incidents. Així ho fa constar el tècnic de l'Ajuntament quan afirma que:

' En un segon cop i amb pluges intensestorna a entrar aigua a l'immoble i la propietària torna a donar l'avís a l'Ajuntament (...) es decideix demanar un informe a Cassa, entitat que gestiona la xarxa d'aigua potable del municipi, i que en data de 11.06.2015indica que fetes les oportunes comprovacions no es cap fuita d'aigua de la xara la que provoca l'entrada d'aigua a l'interior de l'immoble.'

Per tant, malgrat la imprecisió de l'informe pericial, el tècnic municipal corrobora les afirmacions de la recurrent que recull l'esmentat informe pericial. És a dir, és cert que les entrades d'aigües es succeeixen en el temps. També es constata una segona entrada d'aigua al immoble posterior a la del febrer del 2014 que donà lloc a un informe del dia 11 de juny de 2015 per part de l'empresa Cassa. En definitiva, sembla que es tracta d'un problema recurrent relacionat amb les pluges. En aquesta direcció es pot destacar el següent fragment de l'informe del tècnic de l'Ajuntament:

' Un altre aspecte a destacar es que bona part de la coberta del propi immoble desguassa l'aigua de la xarxa de pluvials a pocs centímetres del trampilló en debat. Aquest fet fa que en dies de fortes pluges sigui molta la quantitat d'aigua que arriba en aquest punt, que afegit al propi carrer fan que hi hagi forta quantitat d'aigua en aquest punt en concret, provocant la entrada d'aigua al trampilló i que aquest no evacua (no és la seva funció cap al subsòl).

En definitiva estem davant d'un problema irresolt provocat per la entrada de l'aigua de la pluja que en casos de fortes pluges provoca que entrin les humitats a la casa, en definitiva, s'està davant d'un dany que no es va poder fixar com a permanent almenys fins a la segona visita, especialment després de l'informe de l'entitat que gestiona la xarxa d'aigua pública Cassa, emès el dia 11 de juny de 2015. La emissió de l'informe es va fer a sol·licitud del mateix Ajuntament, constatant els dubtes que encara hi havia sobre el focus de l'aigua i de les humitats (sinó l'informe hagués estat innecessari).

Per tant, pel que fa a la reparació i impermeabilització sol·licitada per la recurrent, cal dir que no es pot estimar l'excepció de prescripció. Estant en la tessitura d'haver-se de fixar un dies a quo,aquest s'estima prudent fixar-lo en un moment on hi hagi la certesa que l'administrat ha pogut conèixer les causes dels danys i, per tant, la seva probable evolució. I aquests dubtes no es poden entendre completament enervats, ni per l'Ajuntament, ni i per la part recurrent, almenys, fins el 11 de juny de 2015 que és quan l'administrat pot començar a tenir al seu abast tots els coneixements necessaris per a interposar l'acció de reclamació patrimonial.

QUART.-DEL NEXE CAUSAL

Pel que fa a la càrrega de provar els danys ocasionats i la seva relació de causalitat amb l'activitat administrativa, s'ha de dir que és un fet incontrovertit i assentat per la doctrina que aquesta càrrega correspon a la part actora. En l'arrel d'aquesta afirmació hi trobem preceptes processals bàsics i màximes tradicionals. Així, l' article 217 de la Llei d'Enjudiciament Civil atribueix a la part actora la càrrega de provar la certesa dels fets que al·lega, materialitzant l'onus probandique conté el vell aforisme: 'afirmanti incumbit probatio'.

Però si donem un cop d'ull a la jurisprudència que ens és d'aplicació, en el casos concrets de reclamació de responsabilitat patrimonial administrativa, la doctrina es ben clara i la podem recollir en el següent fragment de la (per totes) STSJ de Catalunya de 25 de febrer de 2014 :

'La sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea de 29 de septiembre de 2005 , dice que la exigencia de responsabilidad, a efectos indemnizatorios, exige una seria de requisitos, que por lo que ahora nos interesa resumimos en los siguientes: existencia de un daño y la relación de causalidad. La existencia del daño y de la relación de causalidad no se puede presumir, aun partiendo de la base del carácter objetivo del principio de responsabilidad patrimonial. La carga de la prueba de la concurrencia de dichos requisitos corresponde a quien lo alega.'.

En el cas que ens ocupa era imprescindible demostrat tots i cada un dels danys. Pel que fa als 84 euros reclamats en concepte tancament obligat del negoci, cal dir que aquest tancament no s'acredita amb certesa, ni tampoc el dia o dies que es va haver de tancar el local del negoci, malgrat la càrrega i la facilitat de provar el dany correspon a l'actora. És significatiu que ni en la reclamació administrativa prèvia ni en la demanda es determinen els dies que el negoci va romandre tancat o, en el seu cas, les hores. El document de la gestoria que obra en el foli 9 del EA és completament inservible per a fixar el dany causat amb concreció (hores i dies de tancament). Davant d'aquesta falta d'acreditació de la certesa del tancament del local i de la data en la què es va produir, no hi haurà més remei que desestimar la pretensió del recurrent. A més s'ha de tenir en compte que la quantitat de 7 euros l'hora coincideix amb el preu fixat per la neteja del local i es podria incórrer en una indemnització duplicada. Però en definitiva, la manca de prova no pot afavorir la pretensió de l'actora.

En canvi pel que fa als danys causats als mobles i a les parets si que es constaten en l'informe pericial elaborat pel Sr. Hermenegildo .

Les parts adverses neguen la relació de causalitat entre aquests danys i les actuacions dutes a terme per l'Ajuntament. En aquest sentit es pronuncià l'informe del tècnic municipal, el Sr. Jacinto que conclogué que:

'(...) després d'avaluar tots els indicis e informes sol·licitats tot indica que es tracta d'una entrada d'aigua de pluja provinent de l'exterior cap a l'interior a través del punt d'accés de la xarxa d'aigua potable des del comptador fins ala clau de pas de l'abonat. Per tant es tracta d'una deficiència en el segellat o impermeabilització del punt d'entrada a l'immoble, just en la part de tram de canonada que va des del comptador a la clau d'accés individual a client i que és a càrrec del particular el seu ús i manteniment.'

Aquesta opinió la va ratificar el tècnic el dia de la vista i convé afegir que és una tesis força plausible. I certament, el Sr. Hermenegildo , tal com expressà en el seu informe, no va poder comprovar les obres d'impermeabilització. En canvi el Sr. Jacinto va afirmar el dia de la vista que es va dur a terme una cata per ver veure l'estat de l'entrada de l'aigua a l'edifici. Va afirmar que el passamurs no estava impermeabilitzat, essent una obligació del propietari de l'edifici tenir les instal·lacions en bon estat. En canvi, es troba a faltar cap fotografia de la deficiència constructiva invocada. En aquest cas, essent el tècnic municipal el que tenia al seu abast la possibilitat de fotografiar o constatar la deficiència, al haver realitzat la cata, la facilitat probatòria pesa de la seva part.

Per altra banda, tant la part recurrent com la propietària van informar al Sr. Hermenegildo del següent:

'No podemos comprobar la existencia de la impermeabilización de la zona de las filtraciones, por lo que contactamos con la propietaria del local quien nos verifica que anteriormente a la realización de las obras en el vial o se habían producido nunca las filtraciones, y que una vez realizadas las obras en el vial, se han sucedido (...) No podemos verificar el estado de la impermeabilización en la zona de las filtraciones puesto que está enterrada, pero entendemos que según nos declaran la asegurada y la propietaria del local que si anteriormente a las obras no se sucedían las filtraciones, es muy probable que durante el transcurso de las obras se dañada la impermeabilización del riesgo asegurado, provocando que en la actualidad el agua de la lluvia filtre'.

En definitiva, es sosté pel Sr. Hermenegildo que les obres realitzades haurien pogut danyar la impermeabilització del passamurs. Aquesta tesis també sembla força creïble i va ser ratificada pel pèrit el dia de la vista. Realment, les obres no han estat negades i van consistir en l'obertura de rases perpendiculars al carrer que van ser confirmades pel Sr. Santos . Aquestes rases, tal com es pot observar en les fotografies presentades el dia de la vista, van arribar fins al trampilló. Per tant, si es té en compte que tant la llogatera com la propietària del local van afirmar que abans de les obres no havien tingut problemes d'humitats, la tesis de la sostinguda pel Sr. Hermenegildo cobra major versemblança. No s'ha d'oblidar que el Sr. Jose Pedro -parella de la recurrent-, van afirmar sota jurament o promesa de dir la veritat que els problemes d'humitats van sorgir precisament arran de les obres realitzades per l'Ajuntament. D'altra banda, no s'ha fet constar cap queixa anterior per part de la llogatera o la propietària del local. L'absència de cap reclamació anterior també dona major solvència a la tesis del Sr. Hermenegildo , és a dir, el més probable és que les obres realitzades danyessin la impermeabilització de l'edifici i que a partir de llavors, en èpoques de fortes pluges, entri humitat pel racó del local, en un lloc que coincideix amb l'entrada d'aigua pel passamurs (part inferior, com es comprova de les fotografies de l'informe pericial del Sr. Hermenegildo ).

S'ha de recalcar que no ha quedat acreditada ni s'ha invocat per l'actora la responsabilitat de l'empresa Cassa, sobre la qual el tècnic de l'Ajuntament ja va exposar que l'estacionalitat dels dies en els què apareix l'aigua fa entendre que no hi ha escapaments d'aigua de la xarxa que gestiona l'empresa distribuïdora. Altrament, les humitats serien constants i no apareixerien en moments puntuals. En el mateix sentit el Sr. Jose Pedro va confirmar que el consum del local no havia variat.

En coherència amb els raonaments anteriors s'ha de confirmar l'existència d'un nexe causal entre les obres dutes a terme per l'Ajuntament de Corbins i l'entrada d'aigua al negoci de la recurrent.

CINQUÈ.-DELS DANYS I LA SEVA VALORACIÓ

En el suplico de la demanda i en la reclamació patrimonial administrativa es sol·licitava la condemna de l'administració a pagar el total de 839,75 euros i a la reparació de la causa de les filtracions. Aquesta mateixa petició es va fer en via administrativa i haurà de cenyir els pronunciaments d'aquesta Sentència.

Pel que fa als 839,75 euros, s'hi han de detreure els 84 euros corresponents al suposat tancament del local de negoci. No obstant, es consideren correctes i acreditades la resta de partides que el Sr. Hermenegildo va constatar i incorporar al seu dictamen, inclosa la mà d'obra necessària per a netejar el local i els mobles als quals no correspon aplicar cap mena de depreciació. Tal com el Sr. Hermenegildo va afirmar el dia de la vista els mobles eren nous i el valor peritat fou el de reposició en atenció a la factura de compra. En definitiva, el quantuma indemnitzar per part de l'Ajuntament de Corbins ascendeix a 755,75 euros.

Així mateix, s'haurà de condemnar i es condemna a l'Ajuntament de Corbins a realitzar aquelles obres necessàries per tal de neutralitzar l'origen de les filtracions.

Corol·lari de l'anterior s'ha d'estimar parcialment el present recurs contenciós administratiu en els termes exposats, donant resposta al que preveuen els articles 70 i 71 de la Llei 29/1998 de 13 d'abril , reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.

SISÈ.-DE LES COSTES

Essent d'aplicació l' article 139 de la Llei de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa , en atenció a l'estimació parcial del recurs contenciós, no resulta procedent imposar les costes a cap de les parts.

Vistos els preceptes legals i els demés de general i pertinent aplicació a la causa;

Fallo

Que estimant parcialmentel recurs contenciós administratiu interposat per Doña Hortensia contra l'activitat administrativa descrita en l'antecedent primer d'aquesta Sentència:

1) S'ha d'anul·lar i s'anul·lala mateixa per no ajustar-se al dret aplicable.

2) S'ha de reconèixer i es reconeixla situació jurídica individualitzada consistent en el dret Doña Hortensia , a ser indemnitzada a un total de 755,75 euros.

3) Així mateix, s'ha de condemnar i es condemnaa l'Excel·lentíssim AJUNTAMENT DE CORBINS a realitzar les obres necessàries per neutralitzar les filtracions que pateix Doña. Hortensia .

4) Tot plegat, sense que cap de les parts s'hagi de veure condemnada a les costes d'aquest procés.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts amb l'advertiment que es ferma i que envers la mateixa no s'hi pot interposar recurs d'apel·lació.

D'aquesta resolució se n'ha d'expedir testimoni per a la seva unió a la causa. L'original s'haurà d'arxivar al llibre de Sentències.

Per aquesta la meva sentència, la pronuncio, mano i signo.

PUBLICACIÓ.El jutge ha llegit i publicat la Sentència anterior que la subscriu en audiència pública i a les estrades del Jutjat. En dono fe.