Acerca de operadores lógicos
Última revisión
08/07/2021
Sentencia ADMINISTRATIVO Nº 252/2021, Tribunal Superior de Justicia de Baleares, Sala de lo Contencioso, Sección 1, Rec 274/2017 de 21 de Abril de 2021
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 37 min
Orden: Administrativo
Fecha: 21 de Abril de 2021
Tribunal: TSJ Baleares
Ponente: FIOL GOMILA, GABRIEL
Nº de sentencia: 252/2021
Núm. Cendoj: 07040330012021100257
Núm. Ecli: ES:TSJBAL:2021:384
Núm. Roj: STSJ BAL 384:2021
Encabezamiento
Il·lès. Srs.
PRESIDENT:
Gabriel Fiol Gomila.
MAGISTRATS:
Pablo Delfont Maza.
Carmen Frigola Castillón.
Palma, a 21 d'abril de 2021
VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears les actuacions número 274 de 2017, dimanants del recurs contenciós administratiu seguit entre parts, d'una, com a demandant, l'Ajuntament de Felanitx (Mallorca), representat per la procuradora dels Tribunals Sra. Fuster Riera i assistit per l'advocada Sra. Fontrodona Turró, i, d'altra, com a Administració demandada, la General de l'Estat, representada i assistida pel seu advocat. En la qualitat de part codemandada han intervingut en les actuacions els Srs. Alexis i Alonso , representats per la procuradora Sra. Ferrer Mercadal i dirigits pel lletrat Sr. Cerveró Sánchez - Capilla.
L'objecte del recurs és la resolució núm. 4.256, dictada el dia 26 de juliol de 2017 pel Jurat Provincial d'Expropiació Forçosa, la qual va estimar parcialment el recurs de reposició articulada pels, avui codemandats, Srs. Alonso Alexis contra anterior, la núm. 4.241 de 26 de maig de 2017, en què es fixava el preu just de la finca registral NUM000, situada en el carrer DIRECCION000, NUM001 de la zona denominada Sa Punta del nucli de Portocolom del terme municipal de Felanitx (Mallorca).
La quantia es fixà en indeterminada.
El procediment seguit ha estat el del tràmit del procediment ordinari previst a la Llei Jurisdiccional 29/1998.
L'Il·lm. Sr. Gabriel Fiol i Gomila, President de la Sala, en qualitat de magistrat ponent, expressa el parer del Tribunal.
Antecedentes
1r.- Interposat el recurs en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional se li donà el tràmit processal adequat, ordenant-se reclamar l'expedient administratiu i anunciar la seva incoació.
2n.- Rebut l'expedient administratiu es va posar de manifest en Secretaria a la part recurrent perquè formalitzés la demanda. Abans, no obstant, la representació d'aquesta va interessar l'ampliació del contenciós a la resolució de 26 de juliol de 2017. De la referida es va donar trasllat a les parts que s'hi varen oposar i assenyalant, a més, la incidència en el cas, d'una causa d'inadmissibilitat.
La Sala va rebutjar el dit plantejament en tant, bé, via contestació, bé, via al·legacions prèvies, podien adduir-se les causes d'inadmissibilitat. Es va tenir per ampliat el contenciós.
La referida demanda fou deduïda dins el termini legal al·legant-se en ella els fets i fonaments de dret que s'estimaren necessaris en ordre a les seves pretensions i interessant de la Sala que es dictés sentència estimatòria del recurs per ser contraris a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats.
3r.- Donat trasllat de l'escrit de demanda a la representació de l'Administració demandada perquè la contestés, així ho va fer en temps i forma, oposant-se a ella i suplicant que es dictés sentència confirmatòria dels actes administratius recorreguts.
4r.- A través del corresponent Acte es rebé el plet a prova que devia versà sobre els punts de fet interessats per les parts actora i codemandada. Proposta i admesa que fou en forma documental i pericial, es practicà amb el resultat que és de veure a les actuacions.
5è.- Per provisió es declarà conclosa la discussió escrita i el període probatori, ordenant-se portar les actuacions a la vista, amb citació de les parts per a sentència, acordant que aquestes formularan les conclusions per escrit; cosa que així varen fer, i s'assenyalà a continuació, per a la votació i decisió, el dia 9 de febrer de 2021.
Fundamentos
Precisament, aquesta resolució de 26 de juliol de 2017 fou objecte d'ampliació en el contenciós, doncs, inicialment, l'Ajuntament havia recorregut la resolució anterior de 26 de maig de 2017 en tant, encara i precisament, el mateix dia 26 de juliol en què ho feia, desconeixia l'existència de la segona.
En la 1era del mes de maig es va acordar que el preu just era de
A la 1era en què intervenien dos vocals nomenats per l'Ajuntament de Felanitx i a 2na, un d'ells, es va produir el vot en contra en relació a les valoracions fixades.
Les referides resolucions eren el colofó d'un procediment expropiatori iniciat per ministeri de la Llei, d'acord amb l' article 69 del Reial decret 1346/1976, de 9 d'abril, aprovant el Text Refós de la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana que, després, en el moment de dictar-se aquelles, era l' article 131 de la Llei 2/2014, de 25 de març, d'Ordenació i ús del sòl de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears - norma derogada, aquesta última, per la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'Urbanisme de les Illes Balears i que pel que fa a l'expropiació per ministeri de la Llei manté també, a l'igual que l'anterior, una versemblant redacció a l'actual article 142 -.
Redaccions similars i de les quals, ara tan sols transcrivim, la del dit article 69 de la referida Llei del sòl de 1976 on es preveia la possibilitat d'iniciar l'expedient de preu just en relació als terrenys que no fossin edificables. La cita textual era:
'Uno. Cuando transcurran cinco años, desde la entrada en vigor del Plan o Programa de Actuación Urbanística sin que se llevase a efecto la expropiación de los terrenos, que, con arreglo a su calificación urbanística, no sean edificables por sus propietarios, ni hayan de ser objeto de cesión obligatoria por no resultar posible la justa distribución de los beneficios y cargas en el polígono o unidad de actuación, el titular de los bienes o sus causahabientes advertirán a la Administración competente de su propósito de iniciar el expediente de justiprecio, que podrá llevarse a cabo por ministerio de la Ley, si transcurrieren otros dos años desde el momento de efectuar la advertencia.
A tal efecto, el propietario podrá presentar la correspondiente hoja de aprecio, y si transcurrieren tres meses sin que la Administración la acepte, podrá aquél dirigirse al Jurado provincial de Expropiación, que fijará el justiprecio conforme a los criterios de esta Ley y de acuerdo con el procedimiento establecido en los artículos treinta y uno y siguientes de la Ley de Expropiación Forzosa.
Dos. A los efectos de lo establecido en el párrafo anterior, la valoración se entenderá referida al momento de la iniciación del expediente de justiprecio por ministerio de la Ley y los intereses de demora se devengarán desde la presentación por el propietario de la correspondiente tasación'.
Calgui assenyalar, en aquest sentit, el que digué la sentència del Tribunal Suprem de 13 de setembre de 2013:
'....en el caso de las expropiación forzosas por ministerio de la Ley este Tribunal ya ha señalado en STS de 5 de noviembre de 2012 (rec. 6405/2009 ) que 'tiene un marcado carácter tuitivo: sirve para evitar la indefensión de los propietarios que, como consecuencia del planeamiento urbanístico, quedan sin aprovechamiento alguno, facultándoles para forzar a la Administración a que les expropie, impidiendo así que su derecho de propiedad quede vacío de contenido económico.
Con arreglo al artículo 69 del Texto refundido de la Ley del Suelo de 1976 , texto que ha reproducido el art. 103 del Decreto Legislativo 1/90, la iniciación del expediente de justiprecio, en las expropiaciones derivadas directamente de Planes de Urbanismo, sobre terrenos no edificables y que no puedan ser objeto de cesión obligatoria por no ser posible la justa distribución de beneficios y cargas, podrá llevarse a cabo por imperativo legal, cumplidos los requisitos y plazos exigidos.
El inicio del expediente de justiprecio se materializará simplemente mediante la presentación de la correspondiente hoja de aprecio (entre otras, sentencia de 25 de mayo de 1993, recurso núm. 11217/1990).
La incoación del expediente expropiatorio tiene lugar, pues, por ministerio de la ley, sin otro requisito que la presentación por parte del expropiado de la oportuna hoja de aprecio ante el Ayuntamiento. Esta presentación es el elemento que desencadena la iniciación del expediente expropiatorio. Transcurridos tres meses sin que la Administración la acepte, puede continuarse el expediente mediante la presentación de la hoja de aprecio ante el Jurado de Expropiación.
Es pues la presentación de la hoja de aprecio ante la Administración expropiante el desencadenante del procedimiento expropiatorio por ministerio de la ley y el momento en el que surge el derecho de la parte a que la Administración expropie sus bienes conforme a las condiciones existentes en el Planeamiento urbanístico en esos momentos vigente'.
Remarcat l'anterior; entén que les resolucions han d'anul·lar-se a partir d'una doble perspectiva; a saber: 1era, la de la falta de pressupostos de l'expropiació per ministeri de la Llei i 2na, el de la determinació del preu just. Com a resum del seu relat, i tal com ella, l'actora ho relata, podem assenyalar:
1r.- La qualificació de l'Estudi de detall no publicat, efectuada en el marc d'un conveni que no va poder complir-se per desclassificació supramunicipal, unit al resultat i contingut de la sentència que va resoldre la cessió i al contingut del projecte de compensació de l'àmbit del Pla Parcial de la segona fase de Sa Punta permetrien interpretar que els terrenys varen ser revertits amb una inedificabilitat de zona verda privada, a compensar via acció de responsabilitat patrimonial per la desclassificació que va impedir consolidar els drets urbanístics cedits i no una acció d'expropiació enfront de l'Ajuntament ex article 69 TRLS 76 o 131 LOUS.
2n.- En el cas de considerar-se que existeix planejament vàlid i eficaç legitimador de la qualificació de zona verda destinada a ser pública i municipal, no seria procedent l'expropiació perquè els terrenys estan inclosos en un àmbit d'actuació en el qual és jurídicament possible la cessió en virtut de l'equidistribució, mitjançant la reparcel·lació econòmica o una operació jurídica complementària al projecte de compensació de contingut indemnitzador.
3r.- Per altra banda, si es considera inviable l'equidistribució i que procediria l'expropiació, no es compleixen en l'expedient els terminis per al vàlid exercici de l'expropiació per ministeri de Llei perquè en 2012 i 2014 no havien transcorregut respectivament, els terminis de 5 anys i 2 anys per a advertir i instar l'expropiació, en sorgir la necessitat d'aquesta per a l'Ajuntament i no ser exigible sinó des de la resolució de la cessió, efectuada l'any 2011.
4t.- Subsidiàriament, i tal com hem referit a l'inici del present fonament, per al supòsit que es consideri que es compleixen tots els requisits de l'expropiació per ministeri de la Llei, l'expropiació ha estat instada només respecte dels drets de propietat sobre la finca registral núm. NUM000 de Sr. Alexis i Sr. Alonso, existint falta d'acció en el cas dels drets de propietat de la Sra. Felicidad
En relació a la determinació del preu just es significa:
1r.- La superfície subjecta a expropiació és la del dret de propietat, que en expedient expropiatori només cal acreditar mitjançant la inscripció registral, no la cadastral: 8.000 m² o com a màxim la transposició sobre el terreny dels límits de la parcel·la segregada i cedida en 1988 i revertida en 2011 conforme a l'Estudi de detall de 1984 i que té 8.018'09 m² i confronta o fa partió amb terrenys municipals cedits per l'urbanitzador. El cadastre no acredita drets de propietat i el Jurat no pot atribuir uns metres a un propietari en detriment d'un altre quan existeix conflicte com és el cas, perquè el confrontant és l'Ajuntament, per la qual cosa en cas de dubte hauria de ser una superfície litigiosa.
2n.- La situació del sòl és rural perquè falta el servei bàsic de clavegueram i és un sòl que estava adscrit a un urbanitzable desclassificat, per la qual cosa no ha estat urbanitzat pels propietaris seguint el procediment d'urbanització i equidistribució de la segona fase de Sa Punta, sense perjudici de l'acció de responsabilitat per la desclassificació que va impedir que passés a sòl urbanitzat a exercitar enfront de l'Administració responsable de la desclassificació.
3r.- De forma subsidiària, si es considera que està en situació de sòl urbanitzat, a l'efecte de valoració, en virtut del principi d'igualtat amb la resta de propietaris de sòl lucratiu de l'àmbit que o bé han urbanitzat o bé han pagat la urbanització per a adquirir les parcel·les, l'edificabilitat mitjana aplicable seria la bruta (0'21 m²/m²) de l'àmbit espacial homogeni i subsidiàriament, la neta de dos decimals arrodonits (0'33 m²/m²).
4t.- Per últim, assenyala l'actora, que en quant al valor de repercussió aplicable a l'edificabilitat, davant la falta de motivació de la Resolució del Jurat i la motivació dels vocals municipals, ratificat per informe pericial adjunt a aquesta demanda, seria el resultat de calcular un valor en venda del producte immobiliari final consistent en habitatge unifamiliar de 325-350 m², referit a 2014 mitjançant mostres de mercat posteriors a aquesta data i actualitzades amb l'índex del preu mitjà d'habitatge a Balears del Ministeri de Foment entre la data de les mostres i setembre de 2014 en lloc d'un estudi de mercat de 2012 actualitzat a 2014 i descomptant tots els costos de la promoció i edificació, així com els costos addicionals per despeses d'urbanització pendents.
En congruència amb el seu plantejament interessa a la petita de la demanda:
'1.- Que las resoluciones impugnadas son nulas porque por no concurrir los presupuestos de la expropiación por ministerio de Ley instada en 24 de septiembre de 2014.
2.- Subsidiariamente, en caso de que se considere que existen los presupuestos de la expropiación por ministerio de Ley, declare que ésta no consta instada sobre los derechos de propiedad que ostenta Dª Felicidad sobre la finca registral nº NUM000 y, por tanto, el justiprecio sólo cabe fijarlo por los porcentajes del derecho de propiedad de sus dos hermanos, siendo nula la fijación del justiprecio que exceda de dicho porcentaje.
3.- En caso de considerarse procedente la expropiación por Ministerio de Ley instada, estimando total o parcialmente los motivos de impugnación de la valoración del suelo que contienen las Resoluciones impugnadas, las anule por ser contrarias a Derecho y declarando primero cuál es la superficie sobre la que calcular el justiprecio de los derechos de propiedad expropiados y los demás elementos del justiprecio litigioso, determine el justiprecio o derive a su determinación en ejecución de sentencia, conforme a los criterios que resulten del fallo de la sentencia, respetando el límite máximo en todo caso de la resolución impugnada.
4.- Tanto en caso de estimación como de desestimación del recurso, se interesa que no se impongan a la parte vencida, dadas las serias dudas de hecho y de derecho que presenta el caso y, en el caso de que se impongan, se fije la cuantía máxima de cada obligado'.
La demandada s'oposa al 1r plantejament, tal com ja va explicitar el Jurat Provincial d'Expropiació Forçosa, en tant aquest últim no pot analitzar la procedència o no de l'expropiació sinó a què les seves funcions són taxadores i, per tant, alienes a ell. Posa èmfasi en la redacció dels articles 69 del Reial decret 1346/1976, de 9 d'abril, aprovant el Text Refós de la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana i l' article 131 de la Llei 2/2014, de 25 de març, d'Ordenació i ús del sòl de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en vigor en aquells moments, i dels quals es desprèn quin són els requisits temporals i objectius per a l'expropiació per ministeri de la Llei. El Jurat taxa però no enjudicia. Per altra banda, i en el que fou la determinació del preu just assenyala que la valoració es va fer a partir de tres criteris: el de l'edificabilitat mitjana de l'àmbit especial homogeni; el de l'ús majoritari (residencial unifamiliar) i el valor de repercussió del sòl per a cada ús.
La part codemandada qüestiona tots i cadascun dels punts argüits per la part actora. Es fa ressò de la dilatada existència del procés instaurador; dilacions municipals amb incompliment de les seves obligacions legals. Ens diu que:
'L'Ajuntament de Felanitx invoca totes les argumentacions possibles, (i les impossibles), per tal de no pagar la valoració del JPEF.
Hem d'assenyalar ja des d'ara el principi general del dret nemine licet adversus sua facta venire, atès que a la demanda i al seu petitum, (que és una cadena de subsidiarietats), s'obliden de manera manifesta reiterades actuacions municipals, així com inactivitats municipals en el compliment de les seves obligacions'.
Tot i així no respon a la problemàtica relativa a la titularitat dels terrenys en relació a la Sra. Felicidad, sinó que es refereix erròniament a altra titular no citat o esmentat per l'actora; en concret, afirma:
'Respecte de la titularitat dels terrenys, com ja es troba acreditat a l'expedient administratiu, inicialment era de la Sra. Marcelina i dos dels seus fills, Alexis i Alonso.
Com el procediment municipal ha estat un autèntic calvari i sols tenia com a objecte retardar la valoració, dissortadament la Sra. Marcelina ha mort, però, això no modifica en res la impugnació de la valoració del JPEF'.
En qualsevol cas, tot i que les parts demandada i codemandada no donaren resposta a la qüestió; és a dir, el del possible discutit dret de la Sra. Felicidad al preu just, calgui dir que en el tràmit processal de conclusions escrites, la part actora, l'Ajuntament de Felanitx, assenyala expressament, en el que són motius d'impugnació, que 'se abandona o desiste de la pretensión ejercitada en la demanda al respecto'.
Els codemandats, en qualsevol cas, fan referència a què:
'Argumentar com fa la corporació recurrent què existeix un estudi de detall de 1988, presumptament irregular, i que existeix una sol·licitud de nul·litat de l'11 de gener de 2018, sols pot servir per a intentar confondre a la Sala. Si l'Ajuntament de Felanitx considera que aquest estudi de detall té algun vici d'il·legalitat ha de procedir en aplicació de la llei, ha de procedir a la pertinent revisió si és què és possible 20 anys després, i tramitar el corresponent procediment legalment regulat.
Cal recordar una vegada més, que l'objecte d'aquest recurs és la revisió de les dues valoracions del JPEF.
Així mateix, invocar ara un Pla especial d'ordenació de la parcel·la hotelera de Sa Punta, segona fase, de 1967, això és, de fa 41 anys, per tal de cercar entrebancs i no pagar la valoració fixada pel JPEF, és una mostra més d'intentar inventar entrebancs per tal de no pagar les valoracions del JPEF.
Finalment, argumentar ara en via contenciosa com fa la corporació municipal recurrent, que no procedeix la tramitació d'un expedient valoratiu davant el JPEF sinó la tramitació d'un expedient de responsabilitat patrimonial ens resulta incomprensible'.
1r.- El dia 6 de setembre de 2012, havent transcorregut ja els 5 anys previstos a l'article 69 de la Llei de 1976 des de l'aprovació del Pla General d'Ordenació Urbana de Felanitx (Mallorca), s'advertia al dit Ajuntament per part de la representació dels Srs. Alexis, Alonso i Felicidad la intenció d'iniciar expedient de preu just de la finca de referència, qualificada com a zona verda pública a l'esmentat PGOU.
2n.- Transcorreguts 2 anys des de l'anterior advertència, el 24 de setembre de 2014 es va presentar per part dels expropiats full d'apreciació a l'Ajuntament de Felanitx i que pujava a 7.310.141,01 €, inclòs el premi d'afecció.
3r.- Passats els 3 mesos preceptius des de la presentació del full d'apreciació; en concret, el dia 15 de gener de 2015, es va presentar escrit amb la corresponent documentació en seu del Jurat d'Expropiació Forçosa on s'interessava la fixació del preu just. Petició que va suposar el trasllat a l'Ajuntament de Felanitx per tal que els remeti's els antecedents i la classificació i qualificació urbanística dels terrenys on estava ubicada la finca i, a la vegada, nomenés vocal per tal de poder determinar el preu just.
4t.- Foren nomenats dos vocals arquitectes per part de l'Ajuntament i 1 per part del Col·legi d'Arquitectes. Així les coses, apareix a les actuacions administratives una petició del dia 29 d'agost de 2017 per part del Jurat d'Expropiació al Consell Insular de Mallorca:
'Debido a la falta de planeamiento actualizado del municipio de Felanitx y ante la situación particular de la parcela objeto de expropiación, en relación a la parcela arriba señalada, se solicita informe sobre la clasificación y calificación urbanística del mencionado suelo a fecha de 24/09/2014 y si su obtención tiene que ser por expropiación y en base a que figura de Planeamiento.'
5è.- La resposta produïda el següent 27 de maig fou la següent:
'Vista su solicitud de informe a este departamento de Territorio e Infraestructuras, de fecha 29 de abril de 2016, con relación al expediente expropiatorio NUM002 que se sigue en este jurado, relativo a la clasificación y calificación urbanística de una parcela catastral en fecha 24 de septiembre de 2014, así como si su obtención debe de ser por expropiación y en base a que figura de planeamiento, y dado que la administración expropiante no es este Consell Insular sino el Ayuntamiento de Felanitx, para emitir dicho informe se hace necesario que, como datos adicionales, nos indique concretamente que planeamiento general y, en su caso, instrumentos de desarrollo de ese planeamiento general, han tomado como un referente por la citada administración expropiante; para la eventualidad de que la calificación urbanística de los terrenos que habilite a la potestad expropiatoria se hubiera previsto en instrumentos de planeamiento la competencia para la aprobación definitiva de los cuales fuera municipal y por esta circunstancia no se dispone de copia en este Consell Insular.'
6è.- Malgrat l'al·ludida resposta, es va passar als vocals per a deliberació. Deliberació en la qual es van presentar discrepàncies entre els dos vocals arquitectes municipals i el del Col·legi. A la fi es va dictar la resolució núm. 4.241 el 26 de maig de 2017 pel Jurat Provincial d'Expropiació Forçosa, en què es fixava el preu just de la finca registral NUM000, situada en el DIRECCION000, NUM001 de la zona denominada Sa Punta del nucli de Portocolom del terme municipal de Felanitx (Mallorca) en 4.746.394'23 €.
7è.- Presentat recurs de reposició per part dels expropiats, el Jurat el va estimar parcialment amb la resolució núm. 4.256 de 26 de juliol de 2017 on es va elevar el quantum a 5.212.947,72 €.
8è.- L'origen d'aquest relat fàctic relatiu, tan sols, a l'expropiació per ministeri de la Llei, el trobem en el Pla parcial, aprovat definitivament, l'any 1966 i que va suposar que uns anys més tard, concretament el 1969, aprovant-se definitivament el Pla General d'Ordenació Urbana, els terrenys fossin declarats com a urbanitzables programats dins la zona denominada Sa Punta, 2na fase.
9è.- Dient-ne aquí, que conforme a l'esmentat Pla Parcial els dits terrenys formaven part de la parcel·la hotelera situada al darreres de la platja. El Pla Parcial abastava una superfície total de 24.000 m2.
10è.- Mentrestant s'executava l'anterior, es va signar un conveni urbanístic l'any 1981 i l'edificació de tota la parcel·la fou cedida a l'Ajuntament de Felanitx. A continuació, el municipi, l'any 1984, mitjançant un Estudi de detall, va declarar la finca com a no edificable. El destí dels terrenys fou el de zona verda pel gaudi dels veïnats.
11è.- En escriptura notarial autoritzada el 7 de setembre de 1988, la propietat va cedir a l'Ajuntament la titularitat dominical - cessió gratuïta on s'imposava una condició; que se'ls adjudiquessin per l'Ajuntament altres terrenys en la fase Sa Punta 3 als efectes que poguessin participar en el procés urbanitzador a compte del 10% d'aprofitament -. L'Ajuntament no ho va adjudicar i, a partir de l'any 1991, amb l'entrada en vigor de la Llei d'Espais Naturals i abans en 1988 la Llei de Costes, es va desclassificar tot allò que afectava a la 3era fase de Sa Punta. No hi havia, doncs, expectatives d'edificació.
12è.- El mes de juny de 2004 els propietaris varen instar de l'Ajuntament la indemnització per impossibilitat d'execució de la urbanització. Petició reiterada el mes de maig de 2005 on interessaven la revocació de la cessió de 1988. Altra més - reiteració - es produí el mes de març de 2007. A destacar que cap d'elles - les peticions - varen merèixer resposta per part de l'Administració Local.
13è.- La referida denegació presumpta per la ficció legal del silenci administratiu va determinar la interposició d'un contenciós en seu dels Jutjats, concretament en el núm. 2 que va suposar el procediment ordinari núm. 77/2007 en el qual es va dictar la sentència 390 el dia 23 de desembre de 2009. La decisió de l'al·ludida fou la d'estimar el contenciós i declarar la resolució del conveni de cessió de terrenys a compte d'una futura urbanització atorgada per escriptura pública de 7 de desembre de 1988 i que havien de restituir-se als recurrents la propietat i possessió de la finca cedida amb tal finalitat.
14è.- Es va aixecar apel·lació i nosaltres, amb la mateixa composició de magistrats que dictem la present, ens hi varen pronunciar a la sentència núm. 1076 de 30 de novembre de 2010. Confirmarem la de primera instància. En el que és més rellevant i sense ara la necessària repetició dels arguments i motivació en ella exposats, ens limitem a transcriure, tan sols, el 2n dels fonaments de dret:
'El Ayuntamiento demandado insiste en que esa cesión se hizo como consecuencia de las obligaciones adoptadas durante el proceso urbanizador de la Fase 2 de la Urbanización, y ello era carga probatoria de esa parte, lo cual no ha conseguido. Por el contrario, la parte actora ha probado con perfecta claridad que esa cesión se hizo para la ejecución del proceso urbanístico de la 3ª Fase de la urbanización Sa Punta.
En efecto, el testigo que depuso en autos D. Miguel Ángel testificó que la cesión se hizo para el proceso urbanizador de la fase 3ª , y no la fase 2ª.
Lo mismo testificó con mucha claridad D. Agustín que compareció como testigo conocedor de los hechos por su condición de asesor de los hermanos de Alonso Alexis Felicidad ante el ayuntamiento de Felanitx a partir del año 2000, y señaló que los terrenos cedidos se encuentran ubicados geográficamente en el ámbito de la urbanización 2ª fase, pero que se cedieron para la ejecución de la 3ª fase del proceso urbanizador y que se paralizó debido a la Ley de Espacios Naturales.
Por lo tanto cuantas argumentaciones pretende la defensa del Ayuntamiento en orden a considerar que esa cesión no responde a un aprovechamiento a cuenta de la ejecución de la 3ª fase del proceso urbanizador han quedado absolutamente desvirtuadas, quedando plenamente probado que dicha cesión responde a una cesión anticipada de terreno por parte de los que entonces eran sus titulares, que permitiría el desarrollo de esa última fase de ejecución urbanística, y que por causa de la entrada en vigor de la ley 1/1991 de espacios naturales, se vió truncada, al quedar imposibilitado el desarrollo urbanístico de esa zona debido a que ese suelo fue clasificado como suelo rústico de especial protección'.
Després, en el 3r fonament, diguérem:
'En efecto, la razón de la cesión realizada fue la ejecución de la urbanización 3ª fase cuya cesión iba a cuenta del aprovechamiento que se podía obtener en ese proceso urbanizador, por lo que frustrada la posibilidad de urbanizar tales terrenos por causa ajena a la voluntad de la partes, ya que ello fue provocado por aprobación de la ley 1/1991 de Espacios Naturales que confirió a esos terrenos la condición de suelo rústico de especial protección, se rompió el conjunto de obligaciones asumidas por las partes, y quedó sin causa el negocio jurídico concertado, de forma que se da una causa de enriquecimiento injusto por parte del Ayuntamiento en tanto que la obtención gratuita de esos terrenos mediante la cesión ha perdido su causa y razón.
Y es que la causa del negocio jurídico no sólo ha de estar presente en el momento inicial de la formación del contrato sino que ha de acompañarle igualmente durante su ejecución y así la ausencia sobrevenida de la causa permite al contratante afectado solicitar la modificación del contrato o incluso su resolución, que es lo que en autos sucede'.
Finalment, en el 4t fonament de dret, després d'una anàlisi exhaustiva de les proves practicades, concloíem:
'Todo ello acredita que desde el año 2000 el Ayuntamiento y el asesor de la familia Alonso Felicidad Alexis buscaban una solución a la cesión realizada y que había perdido su objeto buscando en todo momento una compensación económica por esa situación que pasaba bien por la recalificación de unos terrenos de los hermanos Alonso Alexis y después ya y visto que no prosperó esa posibilidad en la pretensión de la rescisión de esa cesión y devolución de los mismos o en la indemnización de su valor a cuyo efecto se presentó la petición acompañada de una tasación. Y todas esas negociaciones paralizaron el plazo prescriptivo.
Así pues el documento de 21 de junio de 2005 a pesar de que no se solicita la rescisión del contrato no es óbice para que no pueda entenderse paralizado ese plazo prescriptivo porque en el conjunto de negociaciones realizadas inter partes se buscaba una solución a la situación de enriquecimiento injusto que tenía el Ayuntamiento para con los hoy apelados recurrentes, y ello pasa tanto por la petición expresa de rescisión de la cesión como en la indemnización del valor de esos terrenos'.
Afirmació que comporta que es donin tots els requisits que marcaven tant l' article 69 del Text refós de la Llei del Sòl de 1976, com el 131 de la LOUS en vigor en el moment de la petició - article el 1r. transcrit íntegrament en el 1r fonament de dret -. És a dir, 1r., el de l'existència d'una finca no expropiada; 2n., el de la inedificabilitat originària o sobrevinguda d'ella i 3r.- el transcurs d'uns terminis mínims des de l'aprovació del planejament. Terminis superats amb escreix.
Doncs bé, complerts els dits requisits no és assumible el fil argumentador de la Corporació municipal actora envers la possibilitat que els particulars vagin a un procés d'indemnització a l'empara de la responsabilitat patrimonial. En qualsevol cas, ens pronunciem ara sobre un acord del Jurat fixant un preu just. No altre és el debat.
En relació a la referència al número de metres quadrats afectats. Punt que fou objecte de la reposició per part dels avui codemandats i que va merèixer l'estimació parcial. Es digué a la resolució sotmesa a revisió jurisdiccional:
'Que en relación a los m2 objetos de expropiación, señalar que por parte del expropiado se ha presentado junto con el recurso plano topográfico que establece que la parcela tiene una superficie de 8.568,87 m2. Asimismo en la advertencia realizada en al Ayuntamiento el 06.09.2012, en la que se adjuntaba informe de valoración, el mismo establecía 'La superficie registral del terreno es 8.000 m2, si bien la catastral es 8.643 m2, adoptándose a efectos de ese informe la misma, por ser resultado de la medición real del terreno, efectuada por los servicios técnicos del Catastro.' Por parte del Ayuntamiento no consta que en su día presentará oposición a la advertencia presentada en el año 2012 en relación a los m2 indicados en el informe, si bien es una práctica normalmente habitual por parte de los Ayuntamientos, produciendo situaciones que debieron quedar resueltas antes de que el expediente llegará al jurado, ni tampoco que haya presentado un plano topográfico'.
Confirmem aquestes asseveracions i rebutgem la de l'actora en tant no es pot anteposar a la superfície cadastral la registral, ja que les dades de fet, tal com és el cas de la cabuda d'una finca, no es beneficien del principi de legitimació registral - article 38 de la Llei Hipotecaria -.
Per al cas, la valoració efectuada pel Jurat va prendre en compte, assumint-lo
'El suelo en cuestión se encuentra legalmente integrado en una malla urbana. Se trata de un suelo rodeado de viales provenientes del desarrollo de un Planeamiento. El Ayuntamiento, en su día, procedió a la recepción de las obras de urbanización y hasta la aprobación del Plan Territorial concedía licencias considerando este suelo como urbano'.
Els terrenys són jurídicament urbanitzable per trobar-se en el supòsit comprés a l'art. 12.3.c) del Text refós 2 de 2008 - article que concorda amb el 24.1.a) de la LOUS -:
'Se encuentra en la situación de suelo urbanizado el integrado de forma legal y efectiva en la red de dotaciones y servicios propios de los núcleos de población. Se entenderá que así ocurre cuando las parcelas, estén o no edificadas, cuenten con las dotaciones y los servicios requeridos por la legislación urbanística o puedan llegar a contar con ellos sin otras obras que las de conexión de las parcelas a las instalaciones ya en funcionamiento.
Al establecer las dotaciones y los servicios a que se refiere el párrafo anterior, la legislación urbanística podrá considerar las peculiaridades de los núcleos tradicionales legalmente asentados en el medio rural'.
Els acords tenen que motivar-se i raonar-se, art. 35.1 de la Llei d'Expropiació Forçosa, deixant clar quin són els criteris de valoració. Motivació racional i suficient. No cal, no obstant, una detallada constància de dades.
Així, en aquest sentit podem assenyalar, per totes, la ja llunyana sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 26 d'octubre de 1991, seguida per posteriors, i entre les quals es pot citar la de 3 de juny de 2002. Es deia aleshores:
'la presunción iuris tantum de veracidad y acierto de los acuerdos del Jurado de Expropiación puede ser combatida y revisada en vía jurisdiccional, tanto en los supuestos de notorio error material o infracción de preceptos legales, como en aquellos en que acredite una desajustada apreciación de los datos materiales o la valoración no esté en consonancia con la resultancia fáctica del expediente'.
També fou reiterada i constant doctrina del Tribunal Suprem, vide ad exemplum la sentència de 17 de febrer de 1997 en què s'assenyalava:
'las resoluciones de los Jurados de Expropiación gozan de una presunción de acierto que está basada en la competencia, especialización y presumible objetividad de sus componentes, presunción que por su naturaleza puede y debe ser revisada en vía jurisdiccional, correspondiente a la jurisdicción contencioso-administrativa decidir sobre el acierto de la resolución impugnada, sin que pueda legalmente mantenerse la tesis de que sólo pueden reformarse las valoraciones de los Jurados en los dos únicos supuestos de que incurran en un notorio error material o de preceptos legales, ya que las facultades revisoras se extienden, además, a los casos en los que acredite una desajustada apreciación de los datos materiales o cuando la valoración no esté en consonancia con la resultancia fáctica del expediente o represente un desequilibrado justiprecio en atención a datos, referencias o circunstancias que acrediten la falta o exceso de compensación material para el expropiado que el instituto jurídico de la expropiación debe necesariamente comportar para él, resultando un medio eficaz para desvirtuar tal presunción el dictamen pericial emitido en la vía jurisdiccional con las garantías procesales establecidas en los artículos 610 y siguientes de la LECiv, por tener las mismas características de imparcialidad y objetividad que el acuerdo del Jurado de Expropiación, por lo que, si existen discordancias entre las valoraciones a que llega el órgano tasador administrativo y el dictamen pericial, el Tribunal puede fijar el justiprecio siguiendo el dictamen emitido en autos, valorado conforme a las reglas de la sana critica'.
Tesi referendada posteriorment per nombroses altres sentències de la referida Sala Tercera del Tribunal Suprem i de les quals podem citar les de 13 de juny i 26 de setembre de 2012.
Aquí succeeix que la prova practicada no ha estat suficient per tal de combatre l'acord fixant el preu just. L'actora empara la seva pretensió, bàsicament, amb el contingut de l'informe emès per l'arquitecta municipal, acompanyat amb el núm. 8 dels documents de la demanda i que a la fi fou aquell en què es discrepava de la majoria dels vocals del Jurat a partir del no descompte de les despeses de la urbanització pendents i consistents en la repercussió proporcional dels costos del projecte d'implantació del clavegueram i millora de la xarxa d'aigua potable. El rebuig aquí, a la instància administrativa, ho fou en la consideració que al tractar-se d'una zona verda i, per tant, sòl inedificable no li era exigible un servei com el del clavegueram propi del sòl edificable.
Les valoracions que hi trobem a l'expedient i a les presents actuacions, podem resumir-les de la manera següent:
1r.- Informe de l'arquitecte Sr. Constancio emès el 20 de juliol de 2012 i on encara no s'havia iniciat l'expedient de preu just
Valor en venta 4.662,78€/m2
Valor de repercussió: 1.865,17 €/m2
Edificabilitat 0,334476 m2/m2 (2.890,88 m2) Superfície 8.640m2 (cadastral)
Despeses urbanització pendent: 108.011,15 €
Preu just
2n.- Altre informe de l'al·ludit arquitecte Sr. Constancio, aquest emès el 22 de setembre de 2014 amb validesa al dia 24 següent:
Valor de repercussió: 1.865,17 €/m2 actualitzat amb un augment del 31,13% =
2.445,80€/m2
Edificabilitat 0,334476 m2/m2 (2.890,88 m2)
Superfície 8.640m2 (cadastral)
Despeses urbanització pendents: 108.371,02 €
Preu just:
3r.- Informe dels vocals de l'Ajuntament de Felanitx en el Jurat també amb la datació del 24 de setembre de 2014:
Valor en venda 3.956,83€/m2
Valor de repercussió: 1.079,44 €/m2
Edificabilitat 0,33 m2/m2 (2.640,00 m2)
Superfície 8.000m2 (Registre de la Propietat)
Despeses urbanització pendents: 114.734,40 €
Preu Just:
4t.- Informe del vocal del Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears en el Jurat, també, a l'igual que els altres, a la mateixa datació de 24 de setembre de 2014:
Valor en venda 4.971,11€/m2
Valor de repercussió: 1.732,23 €/m2
Edificabilitat 0,33476 m2/m2 (2.675,85 m2)
Superfície 8.000m2 (Registre de la Propietat)
Despeses urbanització pendents: 114.734,40 €
Preu Just:
5è.- Resolució del Jurat Provincial d'Expropiació Forçosa resolent el recurs de reposició articulat pels avui codemandats el dia 26 de juliol de 2017
Valor en venda 4.971,11€/m2
Valor de repercussió: 1.732,23 €/m2
Edificabilitat 0,33476 m2/m2 (2.675,85 m2)
Superfície 8.568,87 m2
Despeses urbanització pendents: 0 €
Preu just:
6è.- Informe pericial de la arquitecta Mercedes el 26 de abril de 2018:
Valor en venda 4.012,85 €/m2
Valor de repercussió: 1.024,90 €/m2
Edificabilitat 0,33 m2/m2 (2.645,97 m2)
Superfície 8.018,09 m2
Despeses urbanització pendents: 114.734,40 €
Preu just:
Informe, aquest últim, que resulta innocu, tal com assenyalen amb encert els codemandats, donat que és reiterada la jurisprudència que determina que no és possible una nova o alternativa valoració respecte de l'acordat pel Jurat - entre d'altres, sentències de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 10 de març i 7 de juny de 2017 -. Afirmació que fem en la contemplació que l'esmentat informe s'empara en una nova valoració a partir de l'estudi de mercat datat al 26 d'abril de 2018, és a dir, 4 anys més tard de les datacions efectuades pels altres informes. Punt corroborat en audiència pública en resposta a preguntes de l'Advocacia de l'Estat i de la defensa de la part codemandada.
7è.- La pericial judicial contradictòria emesa per l'arquitecte insaculat Sr. Pedro, dóna per bona la justificació del coeficient de l'arquitecte de part el Sr. Constancio. Coeficient que va emprar el Jurat. Va ratificar, a més, l'àmbit especial homogeni considerat pel Jurat. Tot i així, no obstant, va considerar que el valor del sòl, comprés el premi d'afecció, pujava a 3.344.473,56 €. Valor que no es va detallar en contradicció amb l'informe assumit pel Jurat com a propi, tot i els aclariments sol·licitats al seu dictamen.
En conclusió, les proves practicades - visualitzades en audiència i en la gravació efectuada - acrediten i confirmen que la superfície real dels terrenys objecte d'expropiació forçosa, és la de 8.568,87 m2; superfície valorada pel Jurat Provincial d'Expropiació Forçosa a l'hora d'estimar-se la reposició. També, d'elles resulta, que no s'ha desvirtuat el criteri de no descomptar els costos d'urbanització pendents, tal i com ha proclamat el dit Jurat, ni, per últim, en el que té de rellevant, tampoc s'ha desvirtuat la valoració efectuada finalment de 5.212.947,72 €, premi d'afecció inclòs.
Desestimem, doncs, el recurs contenciós administratiu articulat.
VIST els articles esmentats i d'altres disposicions de caràcter general
Fallo
Contra la present hi cap recurs de cassació per a davant el Tribunal Suprem en el termini de 30 dies comptador des del següent a la notificació de la sentència y conforme als requisits de forma contemplats als articles 86 i següents de la Llei jurisdiccional, segons la modificació operada per la reforma de la Llei orgànica 7/2015, de 21 de juliol i amb més l'acord de la Sala de Govern del Tribunal Suprem de 26 d'abril de 2016, publicat que fou en el BOE núm. 162 de 6 de juliol de 2016.
Si el recurs hagués de fundar-se exclusivament en infracció de normes emanades de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, serà competent aquest Tribunal.
Així per aquesta nostra sentència ho pronunciem, manem i signem. La Magistrada Dña. Carmen Frigola Castillon es va pronunciar en Sala i no va poder signar.
PUBLICACIÓ.- Llegida i publicada que ha estat l'anterior sentència pel President d'aquesta Sala Il·lm. Sr. Gabriel Fiol i Gomila ponent a aquest tràmit d'Audiència Pública, dono fe. El Secretari, rubricat.