Sentencia ADMINISTRATIVO Nº 29/2020, Juzgado de lo Contencioso Administrativo - Palma de Mallorca, Sección 1, Rec 421/2018 de 23 de Enero de 2020

Encabezamiento

JDO. CONTENCIOSO/ADMTVO. N. 1

PALMA DE MALLORCA

SENTENCIA: 00029/2020

Part demandant: Ruperto

Procuradora:Concepción Zaforteza Guasp

Lletrada:Neus Linares Llabrés

Part demandada :AJUNTAMENT D'ANDRATX

Procuradora:Luisa Adrover Thomàs

Lletrat:Carlos Ripoll Montaner

Procediment abreujat núm. 421/2018, personal

SENTÈNCIA núm. 29/2020

Magistrada jutgessa: Núria Ramos Magem

Palma, 23 de gener de 2020

Antecedentes

Primer.En data 23 d'octubre de 2018, la procuradora Concepción Zaforteza Guasp, en representació de Ruperto, formulà una demanda contra la desestimació presumpta de la reclamació en matèria de drets i quantitats en concepte de complement de destí i complement específic formulada en data 12 de maig de 2017, dictada per l'Ajuntament d'Andratx.

Segon.Es va admetre a tràmit mitjançant un decret. En data 16 de gener de 2020 es va dur a terme el judici. Aquest va quedar enregistrat en un suport apte per a la seva reproducció.

La part demandant va ratificar la demanda i va al·legar com a fet nou l'acord del Ple de l'Ajuntament d'Andratx, en sessió celebrada el 18 de desembre de 2019, que modifica la RLLT i equipara el complement de destí a tots els llocs d'auxiliar administratiu existents. L'Administració demandada va contestar i al·lega satisfacció extraprocessal parcial atès l'acord abans esmentat i sol·licità la desestimació de les altres pretensions de les parts.

Una vegada practicada la prova, després de les conclusions dels lletrats, les actuacions van quedar vistes per a dictar sentència.

Fundamentos

Primer.Objecte i quantia del procediment.

És objecte d'aquest procediment la resolució indicada al fet primer d'aquesta sentència.

Es fixa en indeterminada la quantia del procediment atès que a més de les quantitats reclamades es sol·licita la declaració del dret a la equiparació del complement de destí de referència.

Segon.Posició de les parts.

L'actora relata que la recurrent es funcionària interina a l'Ajuntament d'Andratx, categoria 'auxiliar administrativa puesto base' al departament de Política Econòmica i Fiscal, que pertany al Grup C, Subgrup C2; amb una antiguitat que data de 27 d'octubre de 2006.

Des d'aquesta data ha prestat serveis a diferents departaments de l'Ajuntament i ha percebut les retribucions corresponents als llocs d'auxiliar puesto base.

L'Ajuntament des de l'any 2008 publica la Relació de Llocs de Treball (d'ara endavant, RPT) i allà, dins la categoria d'auxiliar administratiu diferencia entre 'auxiliars administratius'(amb un complement de destí 15 i complement específic de 9.365,17€) i 'auxiliars administratius puesto base'(complement de destí 9 i complement específic 6.020,46€, de tal manera que adscriu a una i altra categoria segons el funcionari ho sigui de carrera o interí.

Aquesta diferenciació és arbitrària i atenta al principi d'igualtat, ja que les funcions que realitzen els auxiliars administratius i elsauxiliars administratius puesto basesón idèntiques i, per tant, li correspon percebre les mateixes retribucions complementàries lligades al lloc de treball, com el complement de destí i l'específic.

L'Administració demandada s'oposa a l'estimació de la demanda i al·lega, en síntesi: 1) que les funcions que exercia l'actora no eren les mateixes que realitzaven els funcionaris de carrera; 2) subsidiàriament, només s'han de reintegrar les quantitats deixades de percebre des de que es reclamaren en via administrativa, atès que l'actora no va recórrer les nòmines i, per tant, van esdevenir fermes; 3) tampoc va recórrer les relacions de lloc de treball.

Quan al dret a equiparar els complements, s'ha produït satisfacció extraprocessal a l'empara de l'Acord de data 18 de desembre de 2019. Per tant, el debat es limita a patir de quan l'actora té dret a percebre les diferències retributives.

Tercer.Resolució de la controvèrsia.

a) Quan a les funcions realitzades pels funcionaris 'auxiliars administratius' i els funcionaris interins 'auxiliars administratius puesto base'.

Per acreditar les funciones que realitzen les categories que ens interessen han declarat diversos testimonis i també la part recurrent ha aportat el document núm. 13.

El document núm. 13 descriu les funciones dels auxiliars i després de les funciones, hi ha una rúbrica que diu: 'Puestos de trabajo de auxiliares: CD 15 (funcionarios de carrera) CD9 (funcionarios interinos)'.En efecte, no ve signada per cap tècnic de l'Ajuntament; però sí que se'l pot considerar un indici -el document-, ja que ve recolzat pel que han declarats els testimonis proposats per la part actora i pel fet de què l'Ajuntament no ha ens ha posat a disposició un document que assenyali les funcions d'uns i altres auxiliars, quan és ell el què té major facilitat probatòria.

A l'interrogatori de la part actora, a preguntes de la seva lletrada, va assenyalar que ha estat treballant amb un auxiliar de carrera i tenien les mateixes funcions. El què va corroborar la seva pròpia companya, Sra. Aurelia, dient que ha estat companya del recurrent durant uns 10 anys i han fet la mateixa feina indistintament, però cobraven diferent. I en el mateix sentit el Sr. Arturo, que va ser Interventor de l'Ajuntament i fou superior del recurrent.

A més, l'Ajuntament no ha aportat cap prova per desmentir el què s'al·lega a la demanda. I, d'altra banda, l'Acord de 18 de desembre de 2019 de l'Ajuntament també apunta al què afirma l'actora.

En conclusió, els testimonis aportats per la part actora, dels què no es dubte de la seva objectivitat, i els altres indicis esmentats acrediten que les funcions realitzades per l'actora eren les mateixes que les realitzades per funcionaris auxiliars administratius de carrera.

b) Respecte la manca d'impugnació de la RPT i de les nòmines.

Ja a la meva sentència núm.254/2019, de 17 de setembre de 2019, afirmava que les quantitats deixades de percebre podien ser reclamades, encara que no s'haguessin impugnat les diferents nòmines mensuals, sempre que no hagués transcorregut el termini de prescripció de 4 anys. I civa una sentència una sentència del Tribunal Superior de Madrid (sentència núm. 7/2003, de 8 de gener) que resolia una qüestió idèntica, que deia: ' TERCERO. En primer lugar respecto de la causa de inadmisibilidad alegada hay que decir que no cabe entender que el recurso verse sobre un acto consentido y firme.

En efecto, la Sala entiende que para que se pueda afirmar que sobre una resolución administrativa pesa la fuerza del acto consentido es preciso constatar una actitud del interesado de aquiescencia y sumisión al acto de que se trate por conocerlo debidamente a su tiempo y, sin embargo, no haber reaccionado frente a él oportunamente, interponiendo los recursos procedentes.

Tal sistema de garantías no se conforma con simples presunciones de conocimiento del acto, sino que exige tener una idea clara y completa del mismo, reforzada con el complemento de las preceptivas advertencias legales, de donde deriva la doctrina que niega la firmeza de los actos no notificados en la forma prevista en el actual artículo 58.2 de la Ley 30/92 EDL 1992/17271 (antes, artículo 79.2 de la Ley Procedimiento Administrativo EDL 1958/101).

Así, no constando que los hoy demandantes fuesen informados oportunamente de los recursos que podía interponer frente a la los sucesivos actos de aplicación de la interpretación que respecto de la normativa sobre dicho complemento a partir de su retorno a percibir un nivel de complemento de destino inferior al 15 (es decir, de las nóminas correspondientes al período reclamado), es incuestionable que no cabe hablar de actos consentidos ni firmes, a lo que debe añadirse que las nóminas son actos administrativos susceptibles de impugnación a tenor del artículo 39.2 de la Ley Jurisdiccional EDL 1998/44323 cuyo devengo se genera cada mes con independencia del anterior por lo que el hecho de no haber recurrido una nómina no anula el derecho a reclamar por la siguiente.

Por ello, la única limitación que podría condicionar la pretensión actora es la que deriva del plazo de prescripción de cinco años establecido en el artículo 46 de la Ley General Presupuestaria EDL1988/12913 en relación con la fecha de solicitud en la vía administrativa, esto es, el día 15 de marzo de 2000(documento 2 del expediente administrativo), que resulta aplicable al caso en relación con las cantidades reclamadas en fecha anterior al día 15 de marzo de 1995 por lo que la eventual estimación de su pretensión habrá de limitarse temporalmente a los cinco años inmediatamente anteriores a la petición que formularon en vía administrativa, desde el día 15 de marzo de 1995 al 7 de agosto de 1998'.

Al·lega el lletrat de la part demandada que l'actora no ha demostrat la manca de notificació de les nòmines i la manca d'informació respecte la possibilitat d'impugnar-les. Doncs bé, els fets obstatius de la demanda els ha de provar el demandant a l'empara de l' article 217 LEC. Res a provat l'Ajuntament i, per tant, els perjudicis de la manca de prova només poder perjudicar-lo a ell.

A més a més, la sentència núm. 1489/2018, de 9 d'octubre de 2018, dictada per la Sala contenciosa del Tribunal Suprem diu, textualment: ' Esta Sala tiene declarado en los Autos de la Sección Sexta que se acaban de citar que los pagos hechos en nómina tienen un plazo de impugnación de cuatro años y para ello hemos remitido a lo que, para cuestiones de personal, ha declarado la sentencia de 17 de marzo de 2016 (Casación 904/2015 ) y los precedentes a los que se remite. Reiteramos esa doctrina'.

Certament, les RPT no van ser impugnades; però això no és obstacle per reclamar les diferències retributives en cas de què s'apreciï que les funcions d'ambdues categories són les mateixes i que la única diferència entre els funcionaris que les presten és el seu caràcter d'interí o de carrera. En efecte, no s'ataca la RPT, es discuteix el fet de què els funcionaris interins auxiliars administratius 'puesto base' efectuïn les mateixes funcions que els funcionaris de carrera auxiliars administratius i cobrin diferent. Cito una sentència en què no es considera causa d'inadmissibilitat la falta d'impugnació de la RPT, sentència núm. 391/2018, de 23 de juliol de 2018, dictada pel Tribunal de Justícia de la Comunitat Valenciana i la sentències del nostre Tribunal Superior de Justícia núms. 439/2010, 133/2011 ó 31/2012 que en relació a un acte de caràcter plural, diu: al tratarse de actos de contenido plúrimo no puede considerarse que hayan sido consentidos y hayan devenido firmes, pues, a la vista está, seguían desplegando efectos una vez dictados. Efectos como el acto de aprobación de las relaciones ahora impugnadas o las consecuencias administrativas y económicas derivadas de las mismas, que continúan en el tiempo y no se agotan en ese acto, y que, obviamente, son susceptibles de impugnación autónoma.O la sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Basc de 29 de maig de 2019 que diu:'CUARTO.- El acto recurrido no es un acto de reproducción o ejecución de la Relación o Catálogo de puestos de trabajo, en punto al complemento específico asignado a los puestos ocupados por el recurrente en los períodos a que se extiende su reclamación de diferencias en ese concepto, como sostiene la demandada, ya que no hay identidad de elementos subjetivos, objetivos y causales entre ambos actos, sino que el primero aun no constituyendo una disposición general ( STS de 5-2-2014 , Rec. casación 2986/2012) tiene un alcance general (pluralidad de destinatarios) del que adolece el segundo, contraído a una reclamación de un funcionario sustentada no en la ilegalidad de la RPT sino en el derecho a cobrar el complemento específico en la misma cuantía que la asignada a otros puestos de la misma denominación y supuestamente funciones en aras del derecho de igualdad entre sus respectivos titulares ( Sentencia de esta Sala en los Recursos 260 , 340 , 409 , 419/2016 ; etc)'.

A més, les nòmines també resultarien impugnables amb independència de què ho hagin estat les RPT. Diu la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, de 31 de gener de 2019, que: ' Y si en la STC de 26 de diciembre de 1998 se dice que las nóminas son aplicación de la normativa referente a los derechos económicos de los funcionarios en el seno de la relación funcionarial, ello no impide que puedan ser impugnadas de forma directa, pues aunque las nóminas tienen caracteres propios y no sean específicamente actos administrativos, las mismas, para facilitar su impugnación y posibilidades de defensa, pueden efectivamente ser objeto de impugnación jurisdiccional autónoma, mas no son aplicables a las mismas determinadas categorías como las del acto firme y consentido, en el sentido que se desprende de la sentencia del Tribunal Supremo de 5 de noviembre de 2009 (rec. 5375/2006 ), y las que en ella se citan.'

En conseqüència, cal estimar la demanda en la seva integritat.

Quart.Costes.

L' article 139.1 de la Llei de la Jurisdicció contenciosa disposa que: ' 1. En primera o única instància, l'òrgan jurisdiccional, en dictar sentencia o en resoldre per interlocutòria els recursos o els incidents que es promoguin davant seu, ha d'imposar les a la part que hagi vist rebutjades totes les seves pretensions, llevat que el tribunal apreciï, i així ho raoni, que el cas presentava seriosos dubtes de fet o de dret'.

En aplicació d'aquest article i atesa l'estimació de la demanda, s'imposen les costes a la part demandada.

Fallo

Estimo la demanda formulada per la procuradora Concepción Saforteza Guasp, en representació de Ruperto, i, en conseqüència:

- Declaro no conforme a Dret la resolució desestimatòria presumpta impugnada i l'anul·lo.

- Condemno a l'Ajuntament a pagar a la recurrent les diferències retributives hagudes en concepte de complement de destí i específic des del mes de maig de 2013, més els interessos legals des de la reclamació en via administrativa (12 de maig de 2017).

- Declaro la satisfacció extraprocessal en relació a la pretensió d'e declarar el dret de la recurrent a percebre el complement de destí i específic del què gaudeixen els funcionaris de la categoria 'auxiliar administratiu'.

Condemno en costes a la part demandada.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i informeu-les que no és ferma i s'hi pot interposar un recurs d'apel·lació.

Així ho mano i ho signo.