Sentencia Administrativo Nº 292/2006, Tribunal Superior de Justicia de Baleares, Sala de lo Contencioso, Sección 1, Rec 161/2004 de 21 de Marzo de 2006

Encabezamiento

T.S.J.BALEARES SALA CON/AD

PALMA DE MALLORCA

SENTENCIA: 00292/2006

SENTÈNCIA núm. 292

Il·lès. Srs.

PRESIDENT:

Jesús I. Algora Hernando.

MAGISTRATS:

Gabriel Fiol Gomila

Pablo Delfont Maza.

Palma, a vint-i-un de març de l'any dos mil sis

VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes

Balears el rotlle d'apel·lació núm. 161 de 2004 derivat de les actuacions, seguides pel procediment

abreujat, número 40 de 2004 del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 1 de Palma, dimanants del

recurs contenciós administratiu seguit entre parts, d'una, com a demandant, ara apel·lat, la

companyia Solanda Developments, S.L.U., representada per la procuradora Sra. Garau Montané i

assistida per l'advocat Sr. Ignacio Rodríguez, i, d'altra, com a Administració demandada apel·lant,

l'Ajuntament de Palma de Mallorca, representada pel procurador Sr. Nicolau Rullán i assistida pel

seu advocat.

L'objecte del recurs és la resolució dictada el dia 16 de desembre de 2003, per la Comissió de

Govern de l'Ajuntament de Palma de Mallorca, la qual va desestimar el recurs de reposició

interposat per la representació de la companyia Solanda Developments, S.L.U., contra un rebut de

l'Impost sobre Activitats Econòmiques per un import de 417,27 €. de l'exercici de 2003

La quantia es fixà en 417,27 €.

El procediment seguit ha estat el del recurs contenciós ordinari de la Llei Jurisdiccional 29/1998.

L'Il·lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila, en qualitat de Magistrat ponent expressà el parer de la Sala.

Antecedentes

1r.- El Jutjat número 1 de l'Ordre Contenciós Administratiu de Palma de Mallorca, el dia 14 de juny de 2004, dictà la sentència número 191 on va desestimar el recurs contenciós administratiu i confirmà, per la seva inadequació a l'Ordenament Jurídic, l'acte administratiu impugnat.

2n.- Interposat el recurs d'apel·lació per part de la representació de la part demandada, en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional de 1998, se li donà el tràmit processal adequat, oposant-se al mateix la direcció lletrada de la part actora.

3r.- Per provisió s'assenyalà, per a la votació i decisió, el dia 24 de febrer de 2006.

Fundamentos

PRIMER.- Hem assenyalat a l'encapçalament que l'objecte del recurs era la resolució dictada, el dia 16 de desembre de 2003, per la Comissió de Govern de l'Ajuntament de Palma de Mallorca, la qual va desestimar el recurs de reposició interposat per la representació de la companyia Solanda Developments, S.L.U., contra un rebut de l'Impost sobre Activitats Econòmiques per un import de 417,27 €. de l'exercici de 2003.

El debat s'ha centrat en primera instància en la possible nul·litat radical per vulneració de l' article 62 de la Llei 30 de 1992, de 26 de novembre , en relació a l'article 83.1.c) de la Llei d'Hisendes Locals , en la redacció donada per la Llei 51/2002 , en quan va establir com a subjectes passius exempts de l'abonament de l'Impost sobre Activitats econòmiques a les persones físiques i a determinades persones jurídiques. Com a conseqüència, la inconstitucionalitat del límit establert a l'esmentat article 83.1.c ) per vulneració dels principis constitucionals d'igualtat, generalitat i capacitat econòmica.

La jutgessa d'instància va rebutjar les dites pretensions, desprès de transcriure la dita norma i analitzar el que adduïren les parts litigants. Aquí, i ara, es reprodueixen els arguments i s'interessa el plantejament, davant el Tribunal Constitucional, de la qüestió d'inconstitucionalitat envers l' article 83.1.c) de la Llei d'Hisendes Locals .

Com s'afirma al primer fonament de dret in fine de la sentència apel·lada: "La mercantil recurrente, reconoce que se halla incluida en la matrícula del Impuesto sobre Actividades Económicas y en los apartados que se corresponden con la actividad que ella realiza, es decir que no niega haber realizado el hecho imponible del tributo en la liquidación del mismo. Asimismo reconoce igualmente ser sujeto pasivo del impuesto en los términos del art. 84 de la Ley reguladora de las Haciendas Locales , y que no le son de aplicación ninguna de las exenciones recogidas en dicho artículo; es claro que respecto de la actuación de la administración demandada nada se ha impugnado, ya que el debate se centra únicamente en la constitucionalidad o no del citado y transcrito artículo".

L'entitat recurrent i apel·lant posà l'accent en el fet que l'exempció abasta, primer, a totes les persones físiques i, desprès, a les societats civils i mercantils i entitats de l' article 33 de la Llei General Tributària que tinguin una xifra de negocis inferior a un milió d'euros (1.000.000 €). Precisament això es el que suposa, en el seu parer, la vulneració dels principis constitucionals d'igualtat, generalitat i capacitat econòmica.

SEGON.- El dia 25 de gener de 2005, vàrem dictar la sentència núm. 38 dins el rotlle d'apel·lació 166 de 2004, on el tema de debat era idèntic en el fons i la forma. Per tant, cal reproduir-lo.

Dèiem aleshores, "La sentencia apelada fija la cuantía del contencioso en 4.399,67 euros", aquí, i ara, es fixà en 417,27 €..

En la apel·lació de l'al·ludit rotlle 166 de 2004 ni tampoc en el present 161 de 2004 es qüestiona la quantia del litigi. Per tant, raonàvem:

"Ahora bien, aun siguiendo la apelación la orientación marcada en la notificación de la sentencia apelada, e incluso no cuestionada la admisibilidad en la oposición a la apelación, lo cierto es que, dependiendo de la cuantía los recursos y siendo ésta materia de orden público, al fin, no cabe dejar de lado que se trata aquí de caso exceptuado de la regla general de apelabilidad - artículo 81.1.a. de la Ley 29/98 -, con lo que procede la declaración de inadmisibilidad del recurso de apelación y ello sin perjuicio de lo que a continuación se señalará sobre la posible inconstitucionalidad del artículo 83.1.c. de la Ley 39/88 , según Ley 51/02 .

TERCERO. La Ley 51/02 , en cuanto aquí puede interesar, si bien no llevó a la suspensión del Impuesto sobre Actividades Económicas, sin embargo, provocó que un gran número de los que antes eran sujetos pasivos dejaran entonces de serlo.

Con todo, fuera acertada o no esa reforma legal, o fuese o no certera en el alcance del objetivo, en lo que aquí puede interesar, no contiene fórmula discriminatoria ya que el mismo trato gravoso corresponde a todos los que se encontraran en la misma situación de la entidad aquí apelante.

En efecto, mantuviese o no la reforma los estados de agravio comparativo e injusticia tributaria generados por la Ley anterior, reiteradamente criticados por la doctrina y la jurisprudencia, esto es, obedeciera o no a un fundamento serio el diferente tratamiento que la apelante esgrime, al fin, aun con fórmula desacertada, sin embargo, no es discriminatoria, justamente por cuanto grava igual a todo el que se encuentra en la misma situación que la aquí apelante.

El gravamen del mero ejercicio, esto es, con independencia de que la actividad generase o no beneficios, manifestación de la tradicional dificultad del Impuesto sobre Actividades Económicas para conciliar con aquello que ha de presidir la regulación de todos los impuestos, esto es, el principio constitucional de capacidad económica, se ha tratado de superar con la Ley 51/02 , bien que la exención sin discriminación para todas las personas físicas pueda responder a otro tipo de objetivos.

Las normas tributarias deben interpretarse con arreglo a los criterios admitidos en derecho - artículo 23.1. de la Ley General Tributaria-. Por consiguiente, en materia tributaria deben ser aplicados los criterios de interpretación contenidos en el artículo 3.1. del Código Civil .

En ese sentido, las normas de exención o de bonificación han de interpretarse como cualquier obra norma jurídica, y a todo lo ya señalado ha de reiterarse aquí que la Sala comparte el razonamiento de la sentencia apelada.

Llegados a este punto, cumple la declaración de inadmisibilidad del recurso de apelación".

TERCER.- No s'estimen mèrits per a una expressa imposició de costes processals a la part apel· lant de conformitat amb l' article 139.2 de la Llei Jurisdiccional , donat que li fou indicat erròniament el camí processal a seguir i no hi cabia l'indicat recurs.

VIST els articles esmentats i d'altres disposicions de caràcter general

Fallo

PRIMER.- DECLARAR INADMISSIBLE el present recurs d'apel·lació contra la sentència número 191 de 14 de juny de 2004 dictada per la Jutgessa del Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Palma , la qual CONFIRMEM íntegrament.

SEGON.- No es fa una expressa imposició de costes processals d'aquesta alçada jurisdiccional.

Contra la present no hi cap recurs ordinari.

Així per aquesta nostra sentència ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.- Llegida i publicada que ha estat l'anterior sentència pel Magistrat d'aquesta Sala Il· lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila ponent a aquest tràmit d'Audiència Pública, dono fe. El Secretari, rubricat.

PUBLICACIÓN: En la misma fecha fue leída y publicada la anterior resolución por el Ilmo. Sr/a. Magistrado que la dictó, celebrando Audiencia Pública. Doy fe.

DILIGENCIA: Seguidamente se procede a cumplimentar la notificación de la anterior resolución. Doy fe.