Sentencia Administrativo Nº 326/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Contencioso, Sección 2, Rec 126/2009 de 20 de Mayo de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUNYA

SALA CONTENCIOS-ADMINISTRATIVA

SECCIÓ SEGONA. BARCELONA

Recurs d'apel·lació contra sentències nº 126/2009

Parts: AJUNTAMENT DE SANT CUGAT DEL VALLES

C/ Teofilo , Luis Manuel I Pedro Enrique

S E N T E N C I A Nº 326

Il·lmos. Magistrats:

Sr. Emilio Berlanga Ribelles

Sra. Núria Clèries Nerín

Sr. Jordi Morató Aragonés Pàmies

Barcelona, a 20 de maig de 2010.

La Secció Segona de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s'ha constituït per resoldre aquest recurs i ha pronunciat, en nom de SM el Rei, la Sentència següent en el rotlle d'apel·lació núm. nº 126/2009, interposat per l'AJUNTAMENT DE SANT CUGAT DEL VALLES, representat pel procurador ANTONIO Mª DE ANZIZU FUREST i assisitit de lletrat, contra Teofilo , Luis Manuel i Pedro Enrique , representats pel procurador JORDI-ENRIC RIBAS FERRE i defensat pel lletrat.

Hi ha actuat com a ponent l'il·lma. magistrada Sra. Núria Clèries Nerín, qui expressa el parer de la Sala.

Antecedentes

PRIMER. El Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Barcelona va dictar en el recurs contenciós administratiu núm. 671/2006, la Sentència núm. 35 de data 9 de febrer de 2009 , la decisió de la qual té el tenor literal següent: "PRIMERO. Estimar el recurso contencioso administrativo número 671/2006-I interpuesto por la representación procesal de Teofilo , Salvadora , Luis Manuel y Pedro Enrique , contra la inejecución de acto firme del Ayuntamiento de Sant Cugat del Vallès más arriba identificado, condenando a dicha Administración a que proceda a abonar a los recurrentes la cantidad de 334.964,82 euros.

SEGUNDO. No hacer pronunciamiento especial sobre costas procesales.".

SEGON. Contra la Sentència esmentada es va interposar un recurs d'apel lació, que va ser admès pel Jutjat d'instància, que va trametre les actuacions a aquest Tribunal, prèvia citació a termini de les parts. La part apel·lant és AJUNTAMENT DE SANT CUGAT DEL VALLESi la part apel·lada, la Teofilo , Luis Manuel i Pedro Enrique .

TERCER. Tramitada l'apel·lació,es va assenyalar dia i hora per a la votació i decisió, que van tenir lloc el dia 19 de maig de 2010.

QUART. En la substanciació d'aquest procediment s'han observat i complert les prescripcions legals,

Fundamentos

Primer. En data 29.11.2006 els germans Luis Manuel Teofilo Pedro Enrique Salvadora van interposar recurs contenciós contra "la inactividad del Ayuntamiento de Sant Cugat del Vallès, en relación con la inejecución del acto firme ejecutivo, producido por silencio administrativo y relativo al pago de la cantidad de 334.964,82 euros en concepto de justiprecio estipulado por el Jurat d'expropiació de Catalunya (secció de Barcelona) en su resolución de fecha 16 de diciembre del año en curso".

Per Sentència dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Barcelona en data 9 de febrer de 2009 , es va estimar el recurs interposat i tramitat com a procediment abreujat i es va condemnar dita Administració a pagar els recurrents la quantitat de 334.964,82?.

Contra aquesta Sentència l'Ajuntament de Sant Cugat interposa recurs d'apel·lació pels següents motius:

1.Inadequació del procediment seguit per la part actora davant el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Barcelona, per manca de fermesa de l'acte objecte de recurs.

2. Manca de fermesa de l'acte objecte de recurs davant el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Barcelona

3. Manca de competència de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès per expropiar la finca per ministeri de la llei i, conseqüentment, per pagar el preu just exigit.

4. Naturalesa de sòl urbanitzable no delimitat de la part de la finca valorada com a sòl urbà pel Jurat d'Expropiació de Catalunya

Segon. Considera que l'Ajuntament de Sant Cugat no podia resoldre sobre la petició formulada per la part actora en via administrativa, atès que se li demanava que executés un acte del Jurat d'Expropiació de Catalunya, per tant, un acte d'un òrgan que no depèn, ni està vinculat a l'Ajuntament de Sant Cugat.

Entén que el que correspondria fer a l'Ajuntament és complir amb l' article 48.1 de la LEF i no executar els actes del Jurat d'Expropiació. El no-compliment de l' article 48.1 esmentat no és un supòsit d'inexecució sinó d'inactivitat. Així les coses, resulta clar que l'aplicació a aquest supòsit de l' article 29.2 és totalment improcedent i, per tant, el recurs s'hauria d'haver tramitat seguint les normes del procediment ordinari, raó per la qual considera que la Sentència apel·lada ha d'ésser revocada per inadequació del procediment.

En primer lloc, causen perplexitat les afirmacions de la recurrent referents que no pot executar un acte dictat pel Jurat d'Expropiació "que no depèn, ni està vinculat a l'Ajuntament de Sant Cugat". Quan en l'Acord del Jurat consta que l'Administració expropiant és l'Ajuntament de Sant Cugat.

De totes formes, aquest extrem del recurs ha d'ésser totalment rebutjat, atès que l'Ajuntament de Sant Cugat no va introduir aquesta qüestió en la contestació al recurs interposat davant el Jutjat Contenciós Administratiu seguint el procediment abreujat.

El recurs d'apel·lació té per objecte revisar les sentències dictades en el marc d'un procediment i, per tant, tan sols es pot revisar el que s'ha o s'hauria d'haver resolt en primera instància. Com indica l' article 456,1 de la Llei d'enjudiciament civil "en virtut del recurs d'apel·lació es pot perseguir, d'acord amb els fonaments de fet i de dret de les pretensions formulades, davant el tribunal de primera instància, que es revoqui una interlocutòria o sentència i que, en lloc seu, se'n dicti una altra de favorable al recurrent [...]."

Raó per la qual és improcedent introduir en segona instància qüestions noves i sobre les quals no s'ha dictat pronunciament judicial.

Tercer. En segon lloc, invoca la manca de fermesa de l'acte objecte de recurs davant el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Barcelona .

Exposa que en els casos d'inactivitat administrativa no es pot apreciar l'existència d'actes administratius presumptes susceptibles de ser executats; per tant, en aquest sentit, l'objecte del recurs contenciós administratiu interposat per l'actora és inexistent, perquè no existeix cap acte de l'Ajuntament de Sant Cugat, ni exprés ni presumpte ni ferm ni de tràmit, l'execució del qual pugui ser reclamada. L'aplicació de l' article 29.2 evocat exigeix l'existència d'un acte ferm de l'Ajuntament de Sant Cugat que sigui executable.

Aquesta qüestió tampoc va ésser plantejada en primera instància, raó per la qual i per les mateixes raons abans exposades ha d'ésser rebutjada. Per altra banda, la quantitat reclamada no va ésser impugnada per l'Ajuntament, tan sols per la propietat que demanava que es fixés un preu just major (i que per Sentència de 14.12.2009 es va denegar). Així, doncs, encara que l'Acord estigués impugnat, la quantitat de 334.964,82? era la quantitat concorrent, i aquesta no podia ésser modificada.

Quart. Esgrimeix la recurrent, en qualsevol cas, la manca de competència de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès per expropiar la finca per ministeri de la llei i, conseqüentment, per pagar el preu just exigit. Al·lega que el procediment seguit per expropiar la finca per ministeri de la llei va ésser tramitat de forma irregular en la mesura que la competència per resoldre'l era de la l'EMD Valldoreix com a entitat competent, i en cap cas l'Ajuntament de Sant Cugat.

Ara bé, de les actuacions resulta que en data 16.12.2005 el Jurat d'Expropiació de Catalunya va acordar:

1. Suspendre temporalment aquest expedient, pel que fa a la part de la finca de 80.806 m2, fins que sigui aprovat l'instrument urbanístic corresponent, o fins que quedi aclarida, definitivament, per via judicial, quina de les dues parts, Administració o propietat, té la raó quan a la interpretació d'aquest instrument urbanístic.

2. Valorar la resta de la finca d'acord amb la proposta del vocal tècnic, en la quantitat de 334.964,82?.

En aquest Acord l'Ajuntament de Sant Cugat consta com a Administració expropiant, i l'EMD de Valldoreix com la beneficiària de l'expropiació.

Aquest Acord tant sols va ésser objecte de recurs pels expropiats, que estaven disconformes amb la suspensió temporal acordada en el primer punt, i que reclamaven referent al segon extrem un major preu just (64.745,787,54?).

Aquesta impugnació ha estat tramitada en el recurs seguit davant d'aquesta Secció amb el número 78/2006, en el qual en data 14.12.2009 es va dictar Sentència que, entre altres qüestions, "confirma la resolución del Jurat en cuanto a la valoración de la parte de la finca clasificada de suelo urbano y calificada con la clave 6b y que asciende a 334.964,82? (incluido el 5% de premio de afección)". Aquesta Sentència es troba pendent de recurs de cassació.

La quantitat que demanaven executar i que va donar inici a aquest procediment és el pagament del preu just de 334.964,82?, i que tant sols havia estat impugnat per ella demanant-ne l'increment.

Així les coses, queda acreditat que l'Ajuntament de Sant Cugat en cap moment va impugnar el fet que se li concedís la qualitat d'Administració expropiant, raó per la qual la petició formulada en aquest sentit és extemporània, ja que en aquesta qüestió ens trobem davant d'un acte ferm i consentit.

Igual succeeix en l'al·legació referent a la naturalesa de sòl urbanitzable no delimitat de la part de la finca valorada com a sòl urbà pel Jurat d'Expropiació de Catalunya. Aquest procediment s'ocupa de la inexecució de la sol·licitud de pagament de 334.964,82?, per considerar que es tracta d'un acte ferm i consentit, i el cert és que, quan el Jurat va fixar el preu just de la part de la finca classificada com a sòl urbà en la quantitat de 334.964,82?, l'Ajuntament de Sant Cugat no ho va impugnar, Així doncs, aquesta al·legació ha d'ésser inadmesa per extemporània.

Cinquè. De conformitat amb el que disposa l' article 139 de la Llei jurisdiccional s'imposa el pagament de les costes causades en aquesta instància a la part recurrent que ha vist rebutjades totes les seves pretensions.

Fallo

1. Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per l'Ajuntament de Santa Cugat contra la Sentència dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Barcelona en data 9 de febrer de 2009 .

2. Imposar al pagament de les costes processals a la part recurrent.

El procediment seguit per expropiar la finca per ministeri de la llei va ésser tramitat de forma irregular en la mesura que la competència per resoldre'l corresponia a l'EMD Valldoreix com a entitat competent, i en cap cas a l'Ajuntament de Sant Cugat.

Contra aquesta Sentència no es pot interposar cap recurs.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts en la forma que la Llei estableix i adjunteu-ne un testimoniatge a les actuacions.

Aquesta és la nostra Sentència, que pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ. El dia d'avui i en audiència pública, la magistrada ponent ha llegit i ha publicat la Sentència anterior. En dono fe.