Sentencia Administrativo Nº 35/2015, Tribunal Superior de Justicia de Baleares, Sala de lo Contencioso, Sección 1, Rec 771/2011 de 28 de Enero de 2015

Encabezamiento

T.S.J.ILLES BALEARS SALA CON/AD

PALMA DE MALLORCA

SENTENCIA: 00035/2015

SENTÈNCIAnúm. 35

Il·lès. Srs.

PRESIDENT:

Gabriel Fiol Gomila.

MAGISTRATS:

Pablo Delfont Maza.

Carmen Frigola Castillón.

Palma, a 28 de gener de 2015

------------------------- VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears les actuacions número 771 de 2011 dimanant del recurs contenció administratiu seguit entre parts, d'una, com a demandant, la mercantil Endesa Gas Transportista SL., representada pel procurador dels Tribunals Sr. Ruiz Galmes i assistida pel lletrat Sr. Sánchez Martínez de Pinillos Blaya Llabrés, i, d'altra, com a Administració demandada, la General de l'Estat, representada i assistida pel seu advocat. En la qualitat de part codemandada ha intervingut el Sr. Jesús Manuel representat per la procuradora Sra. Truyols Álvarez Novoa i defensat per la lletrada Sra. Sáenz Iturri.

L'objecte del recurs és la resolució dictada pel Jurat provincial d'Expropiació forçosa a les Illes Balears, el dia 9 de setembre de 2009 que va estimar parcialment el recurs de reposició aixecat contra anterior d'1 d'abril de 2011 dictada a l'expedient núm. NUM000 fixant el preu just dels béns i drets corresponents a la finca NUM001 - polígon NUM002 , parcel·la NUM003 , de Palma, propietat Don. Jesús Manuel , amb la quantitat de 85.702,54 €. Preu just en relació a l'expropiació pel procediment d'urgència per dur a terme l'obra 'Gasoducte Sant Joan de Deu - Cas Tresorer - Son Reus'.

La quantia es fixà en 80.610,23 €.

El procediment s'ha seguit pels tràmits prevists a la Llei Jurisdiccional de 1998.

L'Il·lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila, President de la Sala, en qualitat de magistrat ponent, expressa el parer del Tribunal.

Antecedentes

1r.- Interposat el recurs contenció administratiu en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional se li donà el tràmit processal adequat, ordenant-se reclamar l'expedient administratiu.

2n.- Rebut l'expedient administratiu es posà de manifest a Secretaria a la primera part recurrent perquè formalitzés la demanda. La demanda fou deduïda dins el termini legal, al·legant-se els fets i fonaments de dret que s'estimaren necessaris en ordre a les seves pretensions i suplicant a la Sala que es dictés sentència estimatòria del recurs per ser contraris a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats.

3r.- Donat trasllat de l'escrit de demanda a les representacions de l'Administració demandada i de la part codemandada perquè la contestessin, així ho varen fer en temps i forma, oposant-se a ella i suplicant que es dictés sentència confirmatòria dels actes administratius recorreguts.

4r.- A través del corresponent Acte es rebé el plet a prova que devia versà sobre els punts de fet interessats per la part actora. Fou proposta i admesa en forma documental i pericial i es practicà amb el resultat que és de veure a les actuacions.

5è.- Per provisió es declarà conclosa la discussió escrita i el període probatori, ordenant-se portar les actuacions a la vista, amb citació de les parts per a sentència, acordant que aquestes formularan les conclusions per escrit; la qual cosa així varen fer, i s'assenyalà a continuació, per a la votació i decisió, el dia 27 de gener de 2015.

Fundamentos

PRIMER .- Hem assenyalat a l'encapçalament, que la revisió jurisdiccional ho era de la resolució dictada pel Jurat provincial d'Expropiació forçosa a les Illes Balears, el dia 9 de setembre de 2009 que va estimar parcialment el recurs de reposició aixecat contra anterior d'1 d'abril de 2011 dictada a l'expedient núm. NUM000 fixant el preu just dels béns i drets corresponents a la finca NUM001 - polígon NUM002 , parcel·la NUM003 , de Palma, propietat Don. Jesús Manuel , amb la quantitat de 85.702,54 €. Preu just en relació a l'expropiació pel procediment d'urgència per dur a terme l'obra 'Gasoducte Sant Joan de Deu - Cas Tresorer - Son Reus'.

L'entitat mercantil beneficiària recorre en la mesura que entén que el preu correcta és el de 5.092,32 € que no pas el fixat pel Jurat. La diferència, considerable per cert, entre una i altra quantitat estreba en com es produeix l'afecció en la finca al·ludida i propietat del Sr. Jesús Manuel . La part actora considera que la referida afecció consisteix en una servitud de pas subterrània per a la instal·lació d'una canonada de gas. La finca, afirma, no resta dividida i el propietari manté l'ús i el domini de la superfície total. Considera relatives les limitacions al domini tal com a l'arbrat i a la construcció donades les característiques de la finca - rústica - i que la prohibició no és absoluta. Aleshores, en defensa de la seva tesi, es fa ressò de diverses sentències que cita i transcriu en part.

A la vegada, també, rebutja la valoració de la propietat a partir del fet d'entendre que conté diversos errors substancials tals com el mètode de valoració, la falta d'especialitat en la matèria per part del seu perit i quin sia en realitat el preu d'afecció atenent al contingut de l' article 47 del Reglament d'Expropiació forçosa. Segons la part actora el mètode per ella utilitzat, el de la capitalització de la renda anual o potencial, que ve contemplat a l' article 23 del Reial decret llei 2/2008 , és el més adient i legalment correcta.

SEGON .- Calgui assenyalar com a dades fàctiques rellevants les següents:

1r.- Que l'expedient per fixar el preu just fou instruït pel procediment d'urgència per tal de dur a terme l'obra 'Gasoducte Sant Joan de Deu - Cas Tresorer - Son Reus'.

2n.- La instal·lació del gasoducte venia autoritzada a la mercantil Endesa Gas Transportista SL., una vegada que havia estat aprovat el projecte i el reconeixement de la seva utilitat pública, pel Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç. Autorització en virtut d'acord del dia 26 de març de 2008.

3r.- Segons el Pla General d'Ordenació Urbana de Palma, la finca afectada NUM001 , polígon NUM002 , parcel·la NUM003 , Son Ferriol de Palma, està classificada com a rústica i qualificada com a zona agrícola protegida - Àrea d'interès agrari - de regiu. Disposa d'edificabilitat donada la seva superfície total de 122.230 metres quadrats. En qualsevol cas, a la finca hi ha un habitatge i varies construccions agrícoles.

La finca està a la vora del nucli urbà de Son Ferriol i de l'hospital de Son Llàtzer, segons s'aprecia de la documental remesa a instàncies de la part actora en període probatori, com, per exemple, el plànol d'emplaçament i en la documentació cadastral - material fotogràfic -.

4t.- L'acta prèvia a l'ocupació es va aixecar el 4 de setembre de 2008. Fou elevada a acta d'ocupació en la mesura que el propietari, i així expressament consta documentat, no va voler percebre inicialment la quantitat del dipòsit i els perjudicis percebin-los, en canvi, conjuntament amb el preu just.

En ella, a la referida finca, fou constituïda una servitud subterrània de pas de gas de 641 metres lineals i 4 metres d'amplada. Ve acceptat que es va precisar una ocupació temporal de 9.072 m2 per a l'execució de les obres. A l'acta d'ocupació es deixa constància expressa que tota la canonada, és a dir el que és l'ocupació temporal, passa per terrenys que es dediquen a les labors de regiu. També es diu que els perjudicis són evidents a les labors pròpies de cultiu.

5è.- Iniciat l'expedient per determinar el preu just, el propietari va presentar el seu full d'apreciació el dia 25 de juny de 2009. Feia pujar la quantitat a percebre com a indemnització a 176.666.91 €., donat que s'havia variat el traçat inicialment fixat i la paret de pedra enfrontada amb la carrera de Sineu havia patit la seva destrucció. En qualsevol cas es reservava el seu dret a interessar indemnització per aquest concepte sempre i quant no es procedís a la seva reconstrucció.

Els conceptes pels quals sol·licitava foren els següents:

Ocupació temporal: 36.577 €, servitud de pas: 58.523,20 €, impossibilitat de plantacions: 36.577 € i impossibilitat de construccions: 36.577 €. Quantitats a les quals afegia el 5% del premi d'afecció. Fixava el valor del sòl a 9,26 €/m2.

La beneficiària pel concepte de servitud de pas oferia 1.542,24 €, per l'ocupació temporal 2.461,44 € i pels perjudicis derivats de l'ocupació urgent 1.088,64 €. En definitiva, entenia que el preu per metre quadrat era d'1 €.

El Jurat va dir la seva l'1 d'abril de 2011. Va entendre que per la servitud de pas procedia un preu just de 20.363,20 €, quantitat a la qual afegia el 5% del premi d'afecció; a més valorava l'afecció, tan sols, d'una franja de 8 metres donat que transcorria la canonada per la partió o confrontació, en 16.290,56 €; el demèrit de la finca en 43.697,25 €, l'ocupació temporal en 5.026,24 € i el perjudici derivat de l'ocupació urgent en 1.088,64 €. El total, doncs, pujava a 87.484,02 €. Tot i això a partir del fet que el Jurat donava un preu sobre el valor del sòl de 7,15 €/m2, quantitat fins i tot inferior, segons assenyala la part codemandada, a la de 7,69 €/m2 que se li va atorgar a la mateixa finca a altra expropiació de 1997.

6è.- La beneficiària, la mercantil Endesa Gas Transportista SL., va interposar recurs de reposició. El Jurat el va estimar parcialment minorant la valoració realitzada per l'ocupació temporal en tant s'entenia que els danys pel dit concepte havien de valorar-se no per la superfície ocupada sinó, en canvi, per la pèrdua de rendibilitat d'ella. Aleshores, s'establia el preu final en 85.702,54 € després que es considerés que la indemnització per l'ocupació valia 3.244,76 €.

TERCER .- Hem de dir inicialment que els acords han de motivar-se i raonar-se, art. 35.1 de la Llei d'Expropiació For çosa, els criteris de valoració. Motivació racional i suficient. No cal, no obstant, una detallada constància de dates.

Així, en aquest sentit podem assenyalar, per totes, la ja llunyana sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 26 d'octubre de 1991 , seguida per posteriors, i entre les quals es pot citar la de 3 de juny de 2002. Es deia aleshores:

'la presunción iuris tantum de veracidad y acierto de los acuerdos del Jurado de Expropiación puede ser combatida y revisada en vía jurisdiccional, tanto en los supuestos de notorio error material o infracción de preceptos legales, como en aquellos en que acredite una desajustada apreciación de los datos materiales o la valoración no esté en consonancia con la resultancia fáctica del expediente'.

També ha estat reiterada i constant la doctrina del Tribunal Suprem, vide ad exemplum la sentència de 17 de febrer de 1997 en què ja s'assenyalava:

'las resoluciones de los Jurados de Expropiación gozan de una presunción de acierto que está basada en la competencia, especialización y presumible objetividad de sus componentes, presunción que por su naturaleza puede y debe ser revisada en vía jurisdiccional, correspondiente a la jurisdicción contencioso-administrativa decidir sobre el acierto de la resolución impugnada, sin que pueda legalmente mantenerse la tesis de que sólo pueden reformarse las valoraciones de los Jurados en los dos únicos supuestos de que incurran en un notorio error material o de preceptos legales, ya que las facultades revisoras se extienden, además, a los casos en los que acredite una desajustada apreciación de los datos materiales o cuando la valoración no esté en consonancia con la resultancia fáctica del expediente o represente un desequilibrado justiprecio en atención a datos, referencias o circunstancias que acrediten la falta o exceso de compensación material para el expropiado que el instituto jurídico de la expropiación debe necesariamente comportar para él, resultando un medio eficaz para desvirtuar tal presunción el dictamen pericial emitido en la vía jurisdiccional con las garantías procesales establecidas en los artículos 610 y siguientes de la LECiv , por tener las mismas características de imparcialidad y objetividad que el acuerdo del Jurado de Expropiación, por lo que, si existen discordancias entre las valoraciones a que llega el órgano tasador administrativo y el dictamen pericial, el Tribunal puede fijar el justiprecio siguiendo el dictamen emitido en autos, valorado conforme a las reglas de la sana critica'.

A les sentències dictades el 26 de setembre i 13 de juny de 2012 , l'Alt Tribunal, respecte de la referida qüestió, mitjançant prova pericial, bé per sorteig o bé per aportació de la part, va establir el següent:

'... en relación al principio de presunción de acierto de los acuerdos del Jurado , no puede olvidarse que la doctrina sobre la materia establece que tal principio, habida cuenta su naturaleza de presunción 'iuris tantum', puede desvirtuarse mediante prueba en contrario, fundamentalmente, por medio de prueba pericial . Ahora bien, para que tal efecto se produzca es necesario aportar al proceso una prueba de tal naturaleza apta a dicho fin y que según reiterada jurisprudencia de esta Sala, la citada presunción de acierto puede ser destruida, en principio, por cualquier medio de prueba admitido en derecho y debidamente valorado por el órgano judicial. Véanse, entre otras muchas, las sentencias de 5 de abril de 2001 , 1 de febrero de 2003 y 10 de octubre de 2006 . Ciertamente, el informe de un perito judicial, por las especiales garantías de que está revestida su designación y por el examen crítico a que es sometido su parecer, tiene frecuentemente una fuerza persuasiva superior a otros medios de prueba; pero ello no significa que esos otros medios de prueba no puedan razonablemente conducir a la conclusión de que el acuerdo del Jurado está equivocado. De esta manera, la Sala de instancia procede, en su fundamento de derecho tercero, a valorar el informe pericial aportado por los expropiados junto con la hoja de aprecio, prueba ésta que pudo haber sido desvirtuada a través de la proposición, en el trámite procesal oportuno, de las pruebas que la Administración recurrente tuviese por conveniente a los efectos de apoyar su pretensión, por lo que de la falta de práctica de toda prueba en contrario no se puede deducir que la apreciación por la Sala de instancia de las distintas pruebas obrantes en las actuaciones conlleve la vulneración de la jurisprudencia en relación con la presunción de acierto de los acuerdos del Jurado ' resultando un medio eficaz para desvirtuar tal presunción el dictamen pericial emitido en la vía jurisdiccional con las garantías procesales establecidas en los artículos 610 y siguientes de la LECiv , por tener las mismas características de imparcialidad y objetividad que el acuerdo del Jurado de Expropiación, por lo que, si existen discordancias entre las valoraciones a que llega el órgano tasador administrativo y el dictamen pericial, el Tribunal puede fijar el justiprecio siguiendo el dictamen emitido en autos, valorado conforme a las reglas de la sana crítica'.

S'ha d'afegir que la prova pericial ara ve fixada pel contingut dels articles 335 i següents de la Llei d'Enjudiciament civil. El Tribunal ha tingut al seu abast proves documentals amb més una pericial evacuada pel Sr. Faustino , enginyer agrònom.

En el seu informe, la indemnització per servitud de pas la considera en 12.740 €; la indemnització per ocupació temporal en 1.360,80 € i els perjudicis per l'ocupació urgent en 1.088,64 €, únic punt aquest últim en sintonia amb el Jurat. Ens dóna un total de 16.132,20 €. Ara bé, el perit Sr. Faustino , no va valorar l'afecció d'una franja ni tampoc el demèrit de la finca que el Jurat havia estimat, respectivament, en 16.290,56 € i en 43.697,25 €.

El perit assenyala que la superfície afectada és de 637 metres la qual cosa no concorda amb el fet que a la referida finca, segons l'acta d'ocupació i el propi full d'apreciació de la part actora, beneficiària de l'expropiació, fou constituïda una servitud subterrània de pas de gas de 641 metres lineals i 4 metres d'amplada i que, després, en la modificació, són, en realitat, 712 metres lineals.

Per altra banda, ens reconeix el perit, a l'hora d'efectuar aclariments, que el que va fer va ser el d'efectuar una comparativa entre les valoracions de la propietat i de la beneficiària. No emet la seva valoració sobre l'efectuada pel Jurat que era, no altra, la que pertocava. Va intentar aclarir, també, perquè i tan sols, havia pres en compte la jurisprudència citada per la part actora en la seva demanda.

No s'ha d'oblidar, i aquesta reflexió és important, que el preu just el fixa el Jurat i el perit judicial que actua en el ram de prova a instància d'una o varies parts, el que ha de fer, res més, no és el de fixar un preu sinó desvirtuar el criteri del Jurat - sentència del Tribunal Suprem de 21 de maig de 2013 -.

Arribats a n'aquest punt hem de fixar-nos en què la instal·lació subterrània de la canonada per gasoducte suposa una sèrie de limitacions que fins hi tot li foren donades per escrit a la propietat a l'hora d'aixecar l'acta prèvia d'ocupació. A saber, la de la prohibició de dur a terme treballs d'arada o similars a una profunditat superior als 50 centímetres així com les de plantar arbrat a una distància inferior a 2 metres comptadors des de l'eix de la canonada; la de la prohibició de dur a terme qualsevol tipus de construcció a una distància inferior als 10 metres; la de permetre el lliure accés de personal i equips necessaris pel manteniment, reparació o renovació de les instal·lacions i la possibilitat d'instal·lació de fites d'assenyalament de superfície. Afecció que com hem dit abans a un paràgraf anterior, el perit no va prendre en compte - ho reconeix expressament en fase processal d'aclariments -.

El Sr. Faustino tampoc s'han surt de forma airosa del fet que fixi un valor inferior al donat per la mercantil actora en el seu full d'apreciació respecte a la indemnització per ocupació temporal. Entitat mercantil que, i per cert, també discrepa de l'informe pericial a partir del fet que valori el preu del metre quadrat en 10 €.

QUART .- En relació al primer dels conceptes indemnitzadors posats en qüestió, el de la indemnització per servitud de pas on la propietat va reclamar 58.523,20 €, la beneficiària ho va fixar en 2.461,44 €, el Jurat en 20.363,20 € i el perit en 12.740 €, hem de partir del fet acreditat que aquest últim parteix d'un error, si més bé escàs, en la superfície afectada. En realitat, i així ho va entendre el Jurat, foren 712 metres lineals que no pas 637. També, altre concepte que no admetem és el de la valoració del metre quadrat en 10 € ja que el propi propietari, malgrat la queixa a què abans a altra expropiació se li havia valorat en 7,69 €, acceptava la de 7,15 € fixada pel Jurat. Ell ho havia sol·licitat en el full d'apreciació per un preu de 9,26 €.

Doncs bé, aquí, el perit judicial - prova duta a terme a instància de la mercantil actora i beneficiària de l'expropiació -, no ens dóna una motivació tècnica i suficient per superar el preu fixat pel Jurat a l'hora de valorar el preu del metre quadrat de sòl rural de regiu; a la fi, no el desvirtua. Hem, aleshores, de mantenir-lo.

Ens pronunciem a continuació, com ve obligat en el debat, sobre la valoració de la servitud de pas subterrània. Servitud que, per al cas, no impedeix qualsevulla actuació en la finca amb l'excepció, clar està, d'aquelles que hem assenyalat en el 12è paràgraf del fonament de dret anterior, és a dir - i aquí hi tornem sobre l'afecció i el demèrit - les de la prohibició de dur a terme treballs d'arada o similars a una profunditat superior als 50 centímetres així com les de plantar arbrat a una distància inferior a 2 metres comptadors des de l'eix de la canonada; la de la prohibició de dur a terme qualsevol tipus de construcció a una distància inferior als 10 metres; la de permetre el lliure accés de personal i equips necessaris pel manteniment, reparació o renovació de les instal·lacions i la possibilitat d'instal·lació de fites d'assenyalament de superfície - sempre, però, indemnitzant els danys que es causin - i que podrien, clar està, englobar-se en el concepte demèrit de la finca valorat pel Jurat, si més no aquest últim hagués afirmat amb la seva valoració que li aplicava, precisament per la càrrega de la servitud, un percentatge sobre el valor del 90%. Percentatge que s'aplicava en funció de la seva localització i/o ubicació.

La beneficiària assumeix el dictamen pericial que considera que la valoració ha d'efectuar-se sobre el 50%. Creiem, en aquest punt i donades les circumstàncies del cas - situació de la finca i limitacions que li causen - , que té raó el Jurat; el percentatge ha de ser sobre el 90% que no pas el 50%. Aquest fou el sentit de la sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 19 de juliol de 2011 , sentència, per cert, molt més recent que altres de la pròpia Sala de 5 de maig de 1989 o 22 de novembre de 1996 les quals cita la part actora. Veiem, el 4t. fonament de dret de la citada sentència del Tribunal Suprem:

'....La sentencia impugnada dice que la jurisprudencia de esta Sala es oscilante en cuanto al porcentaje del valor del suelo en que debe tasarse la imposición forzosa de la servidumbre de gasoducto . Esto no es exacto. Ciertamente, esta Sala no ha afirmado jamás que la valoración de la imposición forzosa de la servidumbre de gasoducto -o de cualquier otra clase de servidumbre- deba corresponder siempre a un porcentaje preciso e invariable del valor del suelo afectado, sino que el porcentaje reputado correcto varía de un caso a otro. Pero ello no significa ausencia de criterio jurisprudencial. Antes al contrario, si esta Sala no utiliza siempre una misma cifra es porque las circunstancias de cada caso y, en particular, el modo en que la servidumbre -de gasoducto o de otra índole- afecta a la utilidad que el propietario puede obtener del predio sirviente son cruciales para determinar la pérdida económica padecida por aquél y, por consiguiente, para calcular adecuadamente el correspondiente justiprecio.

Pues bien, aunque en alguna ocasión, como alega el recurrente, se haya valorado la imposición forzosa de la servidumbre de gasoducto en el 100%, lo más frecuente es estimar adecuados porcentajes inferiores, que se hallan en torno al 90% adoptado por la sentencia impugnada. Véanse, en otras, las sentencias de esta Sala de 28 de abril de 1989 , 19 de febrero de 1990 y 26 de septiembre de 1995 . Hay que tener presente que la servidumbre de gasoducto implica, por razones evidentes de seguridad, una extremada limitación de los usos posibles en el terreno afectado; lo que explica que, a diferencia de lo que sucede con otras clases de servidumbres, se suela tasar en un porcentaje de valor del suelo tan elevado como el 90%. Pero llegar al 100% del valor del suelo equivaldría a admitir que éste carece de utilidad alguna para su propietario; es decir, equivaldría a afirmar que no hay diferencia con la expropiación del dominio. Esto último, salvo en supuestos extremos, es difícil de sostener, aunque sólo sea porque conservar la titularidad dominical -incluso a falta de utilidad inmediata- siempre tiene un interés económico potencial: si se modifican las circunstancias de la servidumbre, el propietario recupera, en mayor o menor medida, la utilidad del predio sirviente; algo que no podría ocurrir de haber sido privado definitivamente de la propiedad'.

Criteri que, també, els Tribunals Superiors de Justícia de Navarra i Astúries havien fet seu a les sentències de 8 de novembre de 2013 i 7 de juliol de 2004 .

Podem, a més a més, i pel que fa a les limitacions del domini, assenyalar el que es digué en el 5è paràgraf del 1r. fonament de dret de la sentència del Tribunal Suprem de 17 de juliol de 2012 , assumint el manifestat abans per la Sala d'instància, el Tribunal Superior de Justicia de Madrid:

'....compartimos en cambio la tesis de la propiedad respecto del porcentaje de valoración del terreno situado a un metro hacia cada lado del gasoducto , al suponer no una servidumbre sino una auténtica desposesión de la propiedad, por lo que aceptamos que debe valorarse en un 90% del valor del metro cuadrado. Y es que, en efecto, en esta zona no puede ni ararse ni cavar a un profundidad superior a 50 cm. con lo que difícilmente puede dedicarse a su destino agrícola o ganadero.

Aceptamos también que la prohibición de plantar árboles y arbustos de tallo alto en la denominada Zona A (ver plano obrante al folio 10 del expediente) supone una merma en el destino de la finca'.

En conseqüència i pel que fa a aquest apartat assumim la valoració del Jurat a partir de la consideració que el preu per metre quadrat a una finca de les característiques que contemplem - terrenys de regiu - ho és en el de 7,15 €. La fórmula d'aplicació és la de 712 metres x 4 x 7,15 €/m2 x 0,90 que ens dóna un total de 18.326,88 €. Sobre la referida quantitat ha d'aplicar-se el 5% del premi d'afecció, la qual cosa implica una quantitat global de 19.243,32€.

CINQUÈ .- Pel que fa al segon concepte, indemnització per ocupació temporal, la propietat va interessar 36.577 €, la beneficiària 1.542,24 €, el Jurat, estimant parcialment la reposició, en 3.244,76 € i el perit en 1.360,80 €, quantitat que com ja hem dit abans és inferior a la patrocinada per la mercantil actora. No supera aquí, tampoc, el dictamen pericial la valoració del Jurat, el qual ho va rectificar en el sentit que l'al·ludida havia de fer-se, i aquesta en el nostre entendre és la fórmula correcta en funció de les rendes agrícoles deixades de percebre. Per tant, 3.244,76 €.

En relació a l'afecció de la franja, i tan sols, com hem dit abans en el 5è punt de la relació fàctica exposada en el segon fonament de dret, d'una franja de 8 metres, donat que transcorria la canonada per la partió o confrontació i que el Jurat va valorar en un total de 16.290,56 €, aquest va partir de considerar que el percentatge era del 40% del seu valor; percentatge que entenem excessiu, donades les circumstàncies del cas i una recta aplicació del que es preveu a l' article 47 del Reglament d'Expropiació forçosa, ja que, primer, el premi d'afecció ja s'afegeix a la valoració de la servitud de pas i, segon, que no cal, en principi, indemnitzar per aquest concepte si per la naturalesa de l'expropiació es conserva l'ús i el gaudi dels béns i drets expropiats. Ús, és evident, pel que ja hem anat assenyalant, limitat. Limitació que comporta que minvem el dit percentatge en un 10% el qual considerem com a més adequat. Màxim si com succeeix, i així ho observem a l'expedient administratiu incorporat a les actuacions, aquest apartat ve orfe de qualsevulla motivació per part dels vocals del Jurat, informe al qual es remet aquest a l'hora de fixar el preu just.

Restaria, doncs, per aquest concepte de la resultant de la fórmula, 712 m x 8 x 7,15 x 0,10 , és a dir, un total de 4.072,64€.

En el demèrit de la finca, el Jurat va prendre en compte el número total de metres quadrats, 122.230 i el va multiplicar per 7,15 €/m2 i per 0,05. Ara bé, la pregunta que aquí cal respondre, no altra, és la de quin és, en realitat, el perjudici que s'ocasiona a la resta de la finca i perquè, en conseqüència, s'ha d'aplicar un 5% del valor del sòl a la seva totalitat. Creiem que la resposta és clara; cap perjudici, no minva la seva explotació, màxim si com succeeix el traçat de la canonada transcorre pels llindars, partió o confrontació de la finca. Per tant, revoquem aquest punt. No s'indemnitza pel dit concepte.

En relació amb els perjudicis per l'ocupació urgent foren valorats en 1.088,64 €, únic punt en què, ho hem dit, hi havia sintonia plena amb el Jurat i, a més, amb la beneficiària, no mereixen cap mena de comentari.

En definitiva, sumats els anteriors conceptes, la quantitat a percebre com a preu just és la de 27.649,36€.

En conseqüència, s'estima parcialment el contenciós i s'anul·la l'actuació administrativa. La valoració sobre el preu just dut a terme pel Jurat no és adequada amb l'ordenament jurídic.

SISÈ .- No s'estimen mèrits per a una expressa imposició de costes processals de conformitat amb l' article 139 de la Llei Jurisdiccional i donat que es produeix una estimació parcial del contenciós.

VISTels articles esmentats i d'altres disposicions de caràcter general

Fallo

PRIMER .- ESTIMAR parcialmentel present recurs contenciós administratiu.

SEGON .- DECLARARinadequats a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats els quals ANUL·LEM.

TERCER .- Es declara que el preu just que pertoca a l'expedient núm. NUM000 d'expropiació forçosa dels béns i drets corresponents a la finca NUM001 - polígon NUM002 , parcel·la NUM003 , de Palma, propietat Don. Jesús Manuel , és el de 27.649,36€.

QUART .- No es fa una expressa imposició de costes processals.

Contra la present no hi cap recurs ordinari.

Així per aquesta nostra sentència ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.- Llegida i publicada que ha estat l'anterior sentència pel Magistrat d'aquesta Sala Il·lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila ponent a aquest tràmit d'Audiència Pública, dono fe. El Secretari, rubricat.