Sentencia Administrativo Nº 363/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Contencioso, Sección 3, Rec 333/2014 de 27 de Mayo de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

SALA DEL CONTENCIÓS ADMINISTRATIU

SECCIÓ 3ª

Recurs d'apel·lació núm. 333/2014

Jutjat Contenciós Administratiu núm. 3 de Girona

Procediment ordinari núm. 581/2009

Apel·lant/apel·lat: DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Apel·lat/Apel·lant: IL·LM. AJUNTAMENT DE CORÇÀ

Apel·lat/Apel·lant: SR. Cesar

S E N T È N C I A núm. 363/2016

Magistrats/ades:

IL·LM. SR. MANUEL TÁBOAS BENTANACHS, President

IL·LMA. SRA. ISABEL HERNÁNDEZ PASCUAL

IL·LM. SR. HÉCTOR GARCÍA MORAGO

Barcelona, 27 de maig de 2016

LA SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA (SECCIÓ 3ª), en nom de S.M el Rei i de conformitat amb allò que disposa l' art 117.1 de la Constitució , ha pronunciat la SENTÈNCIA que segueix, a les actuacions del recurs d'apel·lació núm. 333/2014, interposat, com a apel·lant, pel DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA -representat i assistit per L'ADVOCACIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA-, essent els apel·lats L'IL·LM. AJUNTAMENT DE CORÇÀ -representat pel Procurador SR. ÀNGEL JOANIQUET IBARZ i assistit per la Lletrada de la Diputació de Girona SRA. CRISTINA LLORET I GÓMEZ- i el SR. Cesar -representat per la Procuradora SRA. ELISA RODÉS I CASAS i assistit pel Lletrat SR. EDUARD TORRENT PUIG-.

S'escau afegir que les parts apel·lades s'han adherit a l'apel·lació, esdevenint, l'Administració autonòmica, en aquesta tessitura, part apel·lada.

Ha actuat com a Magistrat ponent l'Il·lm. Sr. HÉCTOR GARCÍA MORAGO, el qual expressa el parer de la Sala.

Antecedentes

PRIMER:En el procediment ordinari núm. 581/2009, el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 3 de Girona dictà la Sentència núm. 331, de 10 de juliol de 2014 , desestimatòria de la demanda interposada pel DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA contra L'IL·LM. AJUNTAMENT DE CORÇÀ, a resultes de l'acord, adoptat en data 28 de juliol de 2009 per la dita Corporació local, en virtut del qual es declarà inadmissible la sol·licitud formulada per l'Administració autonòmica en data 10 de juliol de 2009, per tal de veure revisada d'ofici, per vici de nul·litat, la llicència d'obres i activitats que li havia estat concedida en data 20 de març de 2003 al SR. Cesar , amb la finalitat de construir un cobert per tal d'emmagatzemar i compactar argiles, a les parcel·les NUM000 i NUM001 del polígon NUM002 , ubicades en sòl no urbanitzable.

Convé afegir que el veredicte desestimatori va venir precedit, a la mateixa resolució judicial, del rebuig de l'extemporaneïtat al·legada per les parts demandades.

SEGON:Disconforme amb el veredicte, l'Administració demandant interposà apel·lació; i les demandades s'hi oposaren en temps i forma, a banda d'adherir-se a l'apel·lació, amb l'oposició subsegüent de la Generalitat de Catalunya.

TERCER:Un cop elevades les actuacions a aquesta Sala, es va acordar formar-ne aquest rotlle d'apel·lació i designar Magistrat ponent. I un cop verificats els tràmits processals pertinents s'assenyalà el dia 24 de maig de 2016 per tal de votar i decidir.

QUART.-En la tramitació d'aquest recurs d'apel·lació han estat observades les prescripcions legals de rigor.

Fundamentos

PRIMER:Constitueix l'objecte de la present apel·lació la Sentència núm. 331, de 10 de juliol de 2014, dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 3 de Girona en el sí del procediment ordinari núm. 581/2009.

La susdita Sentència desestimà la demanda interposada pel DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (DTS) contra L'IL·LM. AJUNTAMENT DE CORÇÀ a resultes de l'acord, adoptat en data 28 de juliol de 2009 per la dita Corporació local, en virtut del qual es declarà inadmissible la sol·licitud formulada per l'Administració autonòmica en data 10 de juliol de 2009, per tal de veure revisada d'ofici, per vici de nul·litat, la llicència d'obres i activitats que li havia estat concedida en data 20 de març de 2003 al SR. Cesar , amb la finalitat de construir un cobert per tal d'emmagatzemar i compactar argiles, a les parcel·les NUM000 i NUM001 del polígon NUM002 , ubicades en sòl no urbanitzable.

Convé afegir que el veredicte desestimatori va venir precedit, en unitat d'acte, pel rebuig de l'extemporaneïtat del recurs, degudament al·legada per les parts demandades.

En aquesta segona i última instància, el DTS ha pretés que aquest Tribunal revoqui la Sentència apel·lada i, alhora, que s'estimi el recurs contenciós administratiu i es declari la nul·litat de ple dret de la llicència esmentada més amunt. Tanmateix, la possibilitat d'entrar a examinar el fons de la controvèrsia només serà possible de no prosperar l'adhessió a l'apel·lació de les parts demandades en primera instància, fonamentada, en allò que ara interessa, en l'extemporaneitat del recurs contenciós administratiu deduït en el seu moment pel DTS.

SEGON:El Jutjat d'instància rebutjà l'excepció d'extemporaneitat -'per motius de seguretat jurídica'-, remetent-se a allò que ja havia decicit en seu d'unes al· legacions prèvies en les quals el DTS havia fet valer el caràcter, al seu entendre defectuós, de la comunicació de l'acord municipal directament impugnat, adoptat per l'Ajuntament en data 28 de juliol de 2009.

El Jutjata quopodria haver examinat amb més detall l'excepció d'inadmissibilitat malgrat haver-la rebutjat en un estadi previ, a través d'una decisió que no vinculava el sentit del veredicte final ( art. 58.1 LJCA ). Tanmateix, decidí entrar en el fons en els termes que ja hem vist.

En qualsevol cas, el caràcter hipotèticament defectuós de la comunicació d'aquest acord municipal, ens ha estat reiterat per l'Administració autonòmica a l'empara de l' art. 58.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LPAC ), per tal d'oposar-se a l'argument principal de les apel·lacions formulades per les contraparts.

El precepte legal invocat estableix que'Toda notificación deberá ser cursada dentro del plazo de diez días a partir de la fecha en que el acto haya sido dictado, y deberá contener el texto íntegro de la resolución, con indicación de si es o no definitivo en la vía administrativa, la expresión de los recursos que procedan, órgano ante el que hubieran de presentarse y plazo para interponerlos, sin perjuicio de que los interesados puedan ejercitar, en su caso, cualquier otro que estimen procedente'.

I, com sigui que la comunicació de l'acord, adreçada per l'Ajuntament al DTS, no expressava si l'acte era definitiu o no, ni informava sobre el règim de recursos aplicable, la defensa lletrada de l'Administració autonòmica ha insistit en la temporaneitat del seu recurs contenciós administratiu, de conformitat amb l' art. 58.3 LPAC , segons el qual'Las notificaciones que conteniendo el texto íntegro del acto omitiesen alguno de los demás requisitos previstos en el apartado anterior surtirán efecto a partir de la fecha en que el interesado realice actuaciones que supongan el conocimiento del contenido y alcance de la resolución o acto objeto de la notificación o resolución, o interponga cualquier recurso que proceda.'

TERCER:Tàcitament, la defensa lletrada del DTS ha partit d'una premissa que aquest Tribunal no podrà compartir; a saber: l'aplicació de l' art. 58.2 LPAC en seu de relacions interadministratives.

L' art. 58.2 LPAC conté una garantia dissenyada en benefici dels particulars o 'administrats' partint de la hipòtesi més extrema i comuna; és a dir: la del ciutadà no versat en Dret; i per aquest motiu, no es pot fer extensiva al règim de les comunicacions entre Administracions Públiques. Altrament dit: entre Administracions que, com a tals, tenen la càrrega de conèixer el Dret i, alhora, d'estar en condicions de qualificar la naturalesa i abast dels actes públics que els hi són comunicats.

L'anterior reflexió no és nova en seu jurisdiccional. I en trobaríem alguns exemples amb motiu de les Sentències dictades respectivament per les Seccions 5ª i 2ª d'aquesta mateixa Sala, en data 22 de desembre de 1992 (recurs 841/1991 ) i en data 16 de desembre de 2013 (recurs 564/2008 ); o en la STS 3ª4ª, de 21 d'octubre de 1999 (recurs de cassació 6875/1993 ).

Aquest últim veredicte, en analitzar la virtualitat -en seu de relacions interadministratives- de l' art. 79.2 de la Llei de Procediment Administratiu de 1958 (de contingut idèntic a l' art. 58, apartats 2 i 3 de la LPAC ), s'expressà en els termes que segueixen:

'FUNDAMENTOS DE DERECHO

(...) SEGUNDO.- Al amparo del artículo 95.1.4º L.J ., se aduce como primero de los motivos de casación infracción del artículo 79 de la Ley de Procedimiento Administrativo [Ley de 17 de julio de 1958; LPA, en adelante] porque la sentencia de instancia viene a reconocer eficacia a la resolución de la Dirección Provincial de Educación y Ciencia, de 12 de diciembre de 1991, denegatoria de autorización para la desafectación solicitada de la vivienda de maestro, sita en el número..... de la Plaza de .... de Malpartida de Plasencia, sin que la comunicación de tal resolución al Ayuntamiento tuviera los requisitos exigidos para la notificación de los actos administrativos. Sobre tal base argumenta la Administración recurrente que, al haberse presentado su solicitud de autorización para la desafectación el 7 de octubre de 1991 y no producir efecto la mencionada resolución dentro del plazo fijado por el RD 605/1987, el Tribunal de instancia tuvo que considerar otorgada, por silencio positivo, tal autorización y, en consecuencia, declarar la plena validez del acuerdo de desafectación.

El motivo segundo de casación, también al amparo del artículo 95.1.4º LJ , es por aplicación indebida del artículo 78.1 LPL , y se fundamenta en la alegación del principio de autonomía de los municipios ( arts. 137 y 140 CE ) y en el disentimiento sobre los criterios mantenidos en la sentencia de instancia sobre el conocimiento en relación con los recursos procedentes que se presume en el Secretario que debe asesorar a la Corporación y, en fin, sobre la suficiencia de que haya recaído resolución expresa dentro del plazo, a los efectos de excluir el silencio positivo.

Ambos motivos que aparecen íntimamente relacionados e, incluso, resultan interdependientes son susceptibles de una análisis conjunto y deben ser rechazados.

(...)

En segundo lugar, porque el criterio de la Administración recurrente parte de una equiparación inasumible de las comunicaciones entre Administraciones públicas a las notificaciones de las resoluciones administrativas a los interesados, no sólo para extender a aquellas los requisitos del artículo 79.2 LPA, sino también para proyectar sobre las mismas la consecuencia que anuda la previsión del apartado 4 del propio precepto al incumplimiento de la advertencia sobre la posible impugnación o 'pie de recursos'. Esto es, que sólo surtan efectos por el transcurso de los seis meses las comunicaciones interadministrativas de resoluciones, dictadas en el seno de procedimientos complejos en los que intervienen distintas Administraciones públicas, que no hagan indicación de si son o no definitivas en vía administrativa y la expresión, en su caso, de los recursos procedentes, órgano ante el que hubiera de presentarse y plazo para la interposición. Conceptualmente comunicaciones y notificaciones son diferenciables y estaban contempladas, en lo que aquí importa, en distintos preceptos, artículos 78.1 y 79, respectivamente, de la LPA; pero, sobre todo, no puede tener el mismo significado y la misma trascendencia, en orden a la eficacia de las resoluciones, la información sobre los recursos procedentes cuando el destinatario de la comunicación es un interesado que cuando se trata otra Administración pública que participa con competencias concurrentes en la tramitación de un procedimiento, como el que se contempla en el presente caso, encaminado a la pretendida desafectación de una vivienda de maestro para destinarla a otro fin (...)'

Com és de veure, la transcrita Sentència del Tribunal Suprem parteix d'una distinció entre les notificacions adreçades als particulars i les comunicacions adreçades a l'Administració. D'una distinció de règims, necessàriament extrapolable a l'exègesi de l' art. 58 LPAC . Sobretot en un àmbit de competències autonòmiques i locals compartides, com és el de l'urbanisme.

QUART:A banda de les consideracions precedents, existeixen motius afegits en els quals sustentar la plena eficàcia de comunicacions com l'adreçada per L'IL· LM. AJUNTAMENT DE CORÇÀ al DTS.

D'entrada, no deixa de produir una certa hilaritat que l'Administració que ha formulat un requeriment de revissió d'ofici amb una fonamentació jurídica detallada, pugui no trobar-se en condicions de saber com ha d'actuar pel cas de veure's contrariada per la resposta de l'ens públic interpel·lat.

Però és que en relació a l'Administració de la Generalitat de Catalunya en particular, succeeix que la funció il·lustrativa que el peu de recursos satisfà en les notificacions adreçades a particulars, el venen complint a bastament les disposicions de caràcter general que disciplinen detalladament la manera de reaccionar l'Administració autonòmica davant els actes o disposicions de caràcter municipal o local susceptibles d'infringir o de contravenir l'ordenament jurídic.

En tenim un exemple amb l'art. 65 de la Llei bàsica de règim local. Llei, aquesta, que permet fins i tot que s'activin els corresponents terminis a partir de la comunicació d'un simpleextractede l'acte o disposició a impugnar (art. 56.1) pel cas de no sol·licitar l'Administració estatal o autonòmica una ampliació de la informació (art. 64).

I amb molta més raó podríem dir el mateix a propòsit dels art. 145 i 181 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril ) -norma, aquesta, que el DTS té indubtablement l'obligació de conèixer- i que a l'apartat 1 del susdit art. 181, especifica amb tota claredat que'Si l'Administració de la Generalitat considera que un acte o un acord d'un ens local infringeix l'ordenament jurídic, pot impugnar-lo directament davant la jurisdicció contenciosa administrativa dins els dos mesos següents a la comunicació d'aquesta.'Dit, tot això, no sense portar a col·lació les particularitats desenvolupades a través dels preceptes encara vigents del Decret 361/1986, de 4 de desembre, per a la regulació de forma provisional del procediment d'actuació en diverses matèries de règim local.

CINQUÈ:Un cop determinada la plena regularitat de la comunicació municipal dels acords denegatoris de la revisió d'ofici, s'escaurà constatar l'extemporaneïtat del recurs contenciós administratiu deduït pel DTS contra els mateixos.

L'expedient administratiu acredita que els acords municipals als quals ens acabem de referir, van tenir entrada en el registre del DTS el dijous 10 de setembre de 2009.

D'acord amb els art. 181.1 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; 46.1 LJCA ; i 135.1 LEC , el DTS disposava d'un termini, per tal de deduïr recurs contenciós administratiu, que finalitzava a les 15:00 hores del dimecres 11 de novembre de 2009. Succeeix, però, que l'escrit d'interposició ingressà en seu judicial el dia 13 de novembre de 2009; es a dir: quan el termini hàbil ja havia caducat; la qual cosa ens obligarà a estimar l'apel·lació deduida per les parts demandades en primera instància ( art. 69.e LJCA ), amb la conseqüència afegida d'haver de desestimar, sense entrar en el fons, l'apel·lació promoguda pel DTS; d'haver de revocar la Sentènciaa quo,i d'haver de declarar la inadmissibilitat del recurs contenciós administratiu pròpiament dit sense cap més pronunciament.

SISÈ:De conformitat amb allò que es desprèn de l'últim incís dels apartats 1 i 2 de l'art. 139 LJCA , no s'efectuarà cap pronunciament especial en matèria de costes, atès que el litigi hauria pogut concloure en origen, fins i tot abans d'exhaurir-se totes les etapes del procés, d'haver abordat adequadament, l'òrgan d'instància, l'excepció d'inadmissibilitat formulada des d'un primer moment per les demandades.

Fallo

Per tot allò que ha estat exposat, aquesta Secció 3ª de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el present recurs d'apel·lació núm. 333/2014HA DECIDIT:

1: DESESTIMARl'apel·lació deduïda pel DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, i

2: ESTIMARles apel·lacions formulades en seu d'adhessió per L'IL·LM. AJUNTAMENT DE CORÇÀ i pel SR. Cesar , i, conseqüentment:

2.1: REVOCAR i deixar sense cap efecte la Sentència núm. 331, de 10 de juliol de 2014, dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 3 de Girona en el sí del procediment ordinari núm. 581/2009 i, alhora,

2.2: DECLARAR LA INADMISSIBILITAT, per extemporaneïtat, de l'expressat recurs contenciós-administratiu.

Sense cap pronunciament especial en matèria de costes.

Notifiqueu aquesta Sentència a les parts amb l'advertiment que és ferma i, com a tal, insusceptible de recursos.

Alhora, trameteu una certificació del present veredicte, amb l'ofici corresponent, al Jutjat d'origen, per tal que hi pugui dictar els pronunciaments d'execució que siguin pertinents.

Aquesta és la nostra Sentència, que pronunciem, manem i signem. Adjunteu-ne una certificació literal al rotlle d'apel·lació,

PUBLICACIÓ.-El dia d'avui i en audiència pública, el Magistrat ponent ha llegit i ha publicat la Sentència anterior. En dono fe.