Sentencia Administrativo Nº 388/2014, Tribunal Superior de Justicia de Baleares, Sala de lo Contencioso, Sección 1, Rec 104/2014 de 08 de Julio de 2014

Encabezamiento

T.S.J.ILLES BALEARS SALA CON/AD

PALMA DE MALLORCA

SENTENCIA: 00388/2014

APEL·LACIÓ

Rotlle Sala núm. 104/2014

Actuacions Jutjat núm. 2 PO 112/2013

SENTÈNCIAnúm. 388

Il·lès. Srs.

PRESIDENT:

Gabriel Fiol Gomila.

MAGISTRATS:

Pablo Delfont Maza.

Carmen Frigola Castillón.

Palma, a 8 de juliol de 2014

VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears el Rotlle d'apel·lació número 104 de 2014, dimanant de les actuacions número 112/2013 del Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Palma, tramitades pel procediment ordinari, seguit entre parts, d'una, com a apel·lant, el Col·legi Oficial d'Aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d'edificació de Mallorca, representat per la procuradora Sra. Gayá Font i assistida del lletrat Sr. Mulet Perera i com a apel·lada, l'Ajuntament de Llucmajor (Mallorca), representada pel procurador Sr. Cabot Llambias i dirigida pel lletrat Sr. Gabriel Cortés.

L'objecte del recurs és la comunicació del Secretari de l'ajuntament de Llucmajor dictada el dia 20 de maig de 2013 i dirigida al Col·legi Oficial d'Aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d'edificació de Mallorca on es deia que un aparellador, arquitecte tècnic o enginyer d'edificació no era tècnic competent per a la redacció d'un projecte d'activitat innòcua de bar cafeteria.

El procediment seguit ha estat el previst a la Llei Jurisdiccional 29/1998.

L'Il·lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila, en qualitat de Magistrat ponent expressà el parer de la Sala.

Antecedentes

1r.- El Jutjat número 2 de l'Ordre Contenciós Administratiu de Palma de Mallorca, el dia 17 de febrer de 2014, dictà la interlocutòria núm. 55 on va declarar la inadmissibilitat del recurs contenciós administratiu.

2n.- Interposat el recurs d'apel·lació per part de la representació de la part recurrent, en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional de 1998, se li donà el tràmit processal adequat, oposant-se al mateix la direcció lletrada de la part demandada.

3r.- Per provisió s'assenyalà, per a la votació i decisió, el dia 8 de juliol de 2014.

Fundamentos

PRIMER .- S'accepten els raonaments jurídics que empra la interlocutòria d'instància i la decisió a la qual arriba.

Hem assenyalat a l'encapçalament, que la revisió jurisdiccional ho era de la comunicació del Secretari de l'ajuntament de Llucmajor dictada el dia 20 de maig de 2013 i dirigida al Col·legi Oficial d'Aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d'edificació de Mallorca on es deia que un aparellador, arquitecte tècnic o enginyer d'edificació no era tècnic competent per a la redacció d'un projecte d'activitat innòcua de bar cafeteria.

La declaració d'inadmissibilitat la va emparar el Jutjat d'instància en dues causes; a saber, primera, la d'extemporaneïtat del contenciós, doncs s'havia interposat més enllà del termini dels dos mesos exigits per l' article 46.1 de la Llei reguladora de la jurisdicció , i aleshores feia ús del que està previst a l'article 51.1.d) de la referida Llei, i, segona, la de la incidència en el cas de la lletra c) d'aquest últim a l'haver-se interposat contra activitat no susceptible d'impugnació.

SEGON .- Tan sols sia, i sense necessitat d'analitzat la segona, per la circumstància que el recurs contenciós administratiu esdevé inadmissible per extemporani no caldria avançar molt més en la resposta judicial.

Són dates concordades que la notificació es produí el dia 29 de maig de 2013 i el contenciós va tenir entrada en el Jutjat degà per repartiment el dia 31 de juliol següent; per tant, i aquesta és una discrepància amb la doctrina fixada pel jutge ja és reiterada la jurisprudència del Tribunal Suprem en ordre a què el dia que culmina és el mateix ordinal que el del dia de la notificació de la resolució; el termini s'esgotava el dia 29 de juliol que no pas el 30;

Precisament, la sentència del Tribunal Suprem de 15 de desembre de 2005 , va explicar:

'La reforma legislativa de 1999 tuvo el designio expreso - puesto de relieve en el curso de los debates parlamentarios que condujeron a su aprobación - de unificar, en materia de plazos, el cómputo de los administrativos a los que se refiere el artículo 48.2 de la Ley 30/1992 con los jurisdiccionales regulados por el artículo 46.1 de la Ley Reguladora de la Jurisdicción Contencioso-Administrativa en cuanto al día inicial o dies a quo: en ambas normas se establece que los 'meses' se cuentan o computan desde (o 'a partir de') el día siguiente al de la notificación del acto o publicación de la disposición. En ambas normas se omite, paralelamente, la expresión de que el cómputo de dichos meses haya de ser realizado 'de fecha a fecha'.

Esta omisión, sin embargo, no significa que para la determinación del día final o dies ad quem pueda acogerse la tesis de la actora. Por el contrario, sigue siendo aplicable la doctrina unánime de que el cómputo termina el mismo día (hábil) correspondiente del mes siguiente. En nuestro caso, notificada la resolución el 17 de enero y siendo hábil el 17 de febrero, éste era precisamente el último día del plazo. La doctrina sigue siendo aplicable, decimos, porque la regla 'de fecha a fecha' subsiste como principio general del cómputo de los plazos que se cuentan por meses, a los efectos de determinar cuál sea el último día de dichos plazos.

Sin necesidad de reiterar en extenso el estudio de la doctrina jurisprudencial y las citas que se hacen en las sentencias de 25 de noviembre de 2003 (recurso de casación 5638/2000 ), 2 de diciembre de 2003 (recurso de casación 5638/2000 ) y 15 de junio de 2004 (recurso de casación 2125/1999 ) sobre el cómputo de este tipo de plazos, cuya conclusión coincide con la que acabamos de exponer, sentencias a las que nos remitimos, nos limitaremos a reseñar lo que podría ser su síntesis en estos términos:

A) Cuando se trata de plazos de meses (o años) el cómputo ha de hacerse según el artículo quinto del Código Civil , de fecha a fecha, para lo cual, aun cuando se inicie al día siguiente de la notificación o publicación del acto o disposición, el plazo concluye el día correlativo a tal notificación o publicación en el mes (o año) de que se trate. El sistema unificado y general de cómputos así establecido resulta el más apropiado para garantizar el principio de seguridad jurídica.

B) El cómputo del día final, de fecha a fecha, cuando se trata de un plazo de meses no ha variado y sigue siendo aplicable, según constante jurisprudencia recaída en interpretación del artículo 46.1 de la vigente Ley Jurisdiccional de modo que el plazo de dos meses para recurrir ante esta jurisdicción un determinado acto administrativo si bien se inicia al día siguiente, concluye el día correlativo al de la notificación en el mes que corresponda.

Esta interpretación del referido artículo 46.1 de la Ley Jurisdiccional es igualmente aplicable al cómputo administrativo del día final en los plazos para interponer el recurso de reposición, a tenor de los artículos 117 y 48.2 de la Ley 30/1992 después de la reforma introducida en el segundo de ellos por la Ley 4/1999, pues precisamente el objeto de la modificación fue parificar el régimen de la Ley 30/1992 con el de la Ley 29/1998 en la materia .'

Si hagués estat com afirma la part apel·lant que el dia final era el dia 30 de juliol que no ho era, aleshores si era d'aplicació l' article 135.1 de la Llei d'Enjudiciament civil. Ho reiterem la data final fou la del dia 29 de juliol.

Tal i com ens recordava el Tribunal Constitucional a la seva llunyana sentència número 64 de 1992, de 24 d'abril , seguida per altres posteriors 'la presentación extemporánea de un recurso constituye un obstáculo insalvable para su admisión, salvo que la propia norma que fija el plazo inatendido fuera constitucionalmente ilegitima'. Per tant, segueix assenyalant, des de el punt de vista jurídic, 'nada puede objetarse a que se frustre el ejercicio de un derecho por su negligente actuación extemporánea, aunque sea por un escaso margen de tiempo'. En aquest sentit es poden prendre en consideració també les sentències anteriors del Tribunal Constitucional números 65/1983 , 13/1984 , 41/1985 , 25/1986 , 117/1986 , 53/1987 , 36/1989 i 157/1989 .

Queda clar així que l' article 24.1 de la Constitució no deixa els terminis legals a l'arbitri de les parts, ni sotmet a la lliure disposició de la seva pròrroga, ni, més en general, el temps en què han de ser complerts. El termini s'esgota una vegada arriba al seu final. Doncs bé, no qüestionades les dades temporals, donada la seva plasmació documental, cal confirmar la interlocutòria de primera instància. Fou correcta en la instància l'aplicació de l' article 51.1.d) de la Llei jurisdiccional

TERCER .- No cal, com hem dit abans, profunditzar en la segona causa, la primera ja opera per se. No obstant, calgui dir, que del text literal d'allò que ens va aportar la recurrent amb l'escrit inicial i del contingut de l'expedient, es desprèn que ens trobem en presència d'una comunicació administrativa que informa una petició; ergo, activitat administrativa no susceptible d'impugnació.

QUART .- S'estimen mèrits per a una expressa imposició de costes processals a la part apel·lant de conformitat amb l' article 139 de la Llei Jurisdiccional .

VISTels articles esmentats i d'altres disposicions de caràcter general

Fallo

PRIMER.- DESESTIMARel present recurs d'apel·lació contra la interlocutòria número 55/2014 de 17 de febrer, dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Palma en el si de les seves actuacions 112/2013 tramitades pel procediment ordinari, la qual CONFIRMEM.

SEGON .- Es fa imposició de costes processals d'aquesta alçada jurisdiccional a la part apel·lant.

Contra la present no hi cap recurs ordinari.

Així per aquesta nostra sentència ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.- Llegida i publicada que ha estat l'anterior sentència pel Magistrat d'aquesta Sala Il·lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila ponent a aquest tràmit d'Audiència Pública, dono fe. El Secretari, rubricat.