Sentencia Administrativo Nº 478/2014, Tribunal Superior de Justicia de Baleares, Sala de lo Contencioso, Sección 1, Rec 401/2012 de 15 de Octubre de 2014

Encabezamiento

T.S.J.ILLES BALEARS SALA CON/AD

PALMA DE MALLORCA

SENTENCIA: 00478/2014

SENTÈNCIAnúm. 478

Il·lès. Srs.

PRESIDENT:

Gabriel Fiol Gomila.

MAGISTRATS:

Pablo Delfont Maza.

Carmen Frigola Castillón. -------------------------

Palma, a 15 d'octubre de 2014

VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears les actuacions número 401 de 2012, dimanants del recurs contenciós administratiu seguit entre parts, d'una, com a demandant, la Sra. Victoria , representada pel procurador dels Tribunals Sr. Cerdó Frias i assistit per l'advocat Sr. José Mir Cerdó, i, d'altra, com a Administració demandada, la General de l'Estat, representada i assistida pel seu advocat. En la qualitat de part codemandada ha intervingut el Consell Insular de Mallorca, representat per la procuradora Sra. Maria Luisa Vidal i dirigida pel lletrat Sr. Gabriel de Oleza.

L'objecte del recurs són les resolucions dictades els dies 27 de juliol de 2012, en els expedients administratius NUM006 i NUM007 , pel Jurat Provincial d'Expropiació Forçosa de les Illes Balears estimant parcialment sengles recursos de reposició articulats per la Sra. Victoria contra anterior del 16 de març de 2012 assenyalant el preu just en relació amb les finques núm. NUM000 del polígon NUM001 parcel·la NUM002 i NUM003 del polígon NUM004 parcel·la NUM005 del terme municipal de Palma i expropiació pel procediment d'urgència dels béns i drets per dur a terme l'obra de desdoblament de la C-715, tram Sa Siquia-Montuïri (Mallorca).

La quantia es fixà en 1.463.148,38 €.

El procediment seguit ha estat el del tràmit previst a la Llei Jurisdiccional 29/1998.

L'Il·lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila, President de la Sala, en qualitat de magistrat ponent, expressa el parer del Tribunal.

Antecedentes

1r.- Interposat el recurs en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional se li donà el tràmit processal adequat, ordenant-se reclamar l'expedient administratiu i anunciar la seva incoació.

2n.- Rebut l'expedient administratiu es va posar de manifest en Secretaria a la part recurrent perquè formalitzés la demanda. La referida demanda fou deduïda dins el termini legal al·legant-se en ella els fets i fonaments de dret que s'estimaren necessaris en ordre a les seves pretensions i interessant de la Sala que es dictés sentència estimatòria del recurs per ser contraris a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats.

3r.- Donat trasllat de l'escrit de demanda a la representació de l'Administració demandada perquè la contestés, així ho va fer en temps i forma, oposant-se a ella i suplicant que es dictés sentència confirmatòria dels actes administratius recorreguts.

4r.- A través del corresponent Acte es rebé el plet a prova que devia versà sobre els punts de fet interessats per la part actora. Proposta i admesa que fou en forma documental i pericial, es practicà amb el resultat que és de veure en les actuacions.

5è.- Per provisió es declarà conclosa la discussió escrita i el període probatori, ordenant-se portar les actuacions a la vista, amb citació de les parts per a sentència, acordant que aquestes formularan les conclusions per escrit; cosa que així varen fer, i s'assenyalà a continuació, per a la votació i decisió, el dia 23 de setembre de 2014, assenyalament que es va suspendre per raons de distribució de treball, assenyalant-se nova votació pel dia 14 d'octubre següent.

Fundamentos

PRIMER .- Hem assenyalat a l'encapçalament, que la revisió jurisdiccional ho era de les resolucions dictades els dies 27 de juliol de 2012, en els expedients administratius NUM006 i NUM007 , pel Jurat Provincial d'Expropiació Forçosa de les Illes Balears estimant parcialment sengles recursos de reposició articulats per la Sra. Victoria contra anterior del 16 de març de 2012 assenyalant el preu just en relació amb les finques núm. NUM000 del polígon NUM001 parcel·la NUM002 i NUM003 del polígon NUM004 parcel·la NUM005 del terme municipal de Palma i expropiació pel procediment d'urgència dels béns i drets per dur a terme l'obra de desdoblament de la C- 715, tram Sa Siquia-Montuïri (Mallorca).

Estimació parcial que el que feia, inicialment, era escindir en dos l'expedient NUM008 i separà l'institut expropiatori relatiu a la finca núm. NUM000 de la finca núm. NUM003 . Pel que feia a la primera donava un preu just de 299.969,95 € i en quant a la segona ho valorava en 52.000,65 €.

El debat a la instància judicial, demanda, prova practicada i conclusions, gira al voltant, en primer terme, de quina sia la legislació aplicable; segon, sobre la falta d'inclusió dels béns de la zona romanent en la valoració dels terrenys; tercer, sobre la valoració de les construccions; quart, sobre l'arbrat i, cinquè, sobre la denegació del conceptes de demèrit del nou habitatge i sanejament del terreny romanent on se situa aquell a conseqüència de les obres de construcció de la carretera.

Línia argumental i d'oposició a l'actuació administrativa recorreguda que és comuna pel que fa a la consideració avaluadora de les dues finques números NUM000 i NUM003 .

A la pètita de la demanda, la part actora, va interessar que es fixés el preu just dels terrenys expropiats pels conceptes i la quantia establerta en el seu full d'apreciació, incloent-hi en la valoració el romanent arrabassat del principal. Valoració que després, en la formulació de les conclusions escrites, assenyala que hauran de variar-se en la quantia del demèrit per les que han estat dictaminades pel perit judicial en el seu informe i aclariments.

SEGON .- Doncs bé, són dades fàctiques a prendre en compte que el dia 16 de març de 2004 va tenir lloc la declaració d'urgent ocupació. L'acta d'ocupació es va dur a terme el dia 2 de juny de 2004 i fins el 25 de gener de 2010 no es va formular el full de preu just per part de la propietària afectada. En el dit full es va valorar el conjunt de béns i drets expropiats de la finca núm. NUM000 en la quantitat d'1.775.043,08 € i de la número NUM003 en 384.831,83 €. En canvi, en el full d'apreciació de l'Administració es va considerar, respectivament, com a xifra final les de 260.111,53 € i 42.429,90 € i sobre les quals, després de l'estimació parcial del recurs de reposició, el Jurat ho va fixar en 299.969,95 €, finca núm. NUM000 , i 52.000,65 €, finca núm. NUM003 .

Calgui dir, a continuació, que els terrenys expropiats eren sòl rústic i de regiu.

La part afectada de la finca núm. NUM000 , del polígon NUM001 parcel·la NUM002 , era d'11.497 m2 de terreny de regiu, un habitatge de 161,90 m2, una vaqueria de 104,60 m2, un magatzem de 110,65 m2, un galliner de 13,17 m2, una fosa sèptica, un mur de pedra de 102 ml, una reixa de 61 ml, una tanca metàl·lica, una instal·lació de rec, afectant-se, a més, a arbrat, concretament a 3 palmeres i 1 pimentoner i a un demèrit de la finca com a conseqüència de la seva fragmentació.

L'afectació de la finca núm. NUM003 , del polígon NUM004 parcel·la NUM005 , era de 3.646 m2, també de regiu, i 3 figueres.

TERCER .- Cal reiterar, una vegada més com ho hem anat fent una i altra vegada, que els acords del Jurat fixant el preu just disposen de la presumpció iuris tantumd'encert en la fixació del just preu del bé expropiat. Però, això no és impediment perquè les seves decisions puguin ser posades en qüestió i que la part actora afronti la modificació de l'acord adoptat.

Els acords tenen que motivar-se i raonar-se els criteris de valoració segons ho preveu l' art. 35.1 de la Llei d'Expropiació For çosa. Motivació racional i suficient. No és necessari, no obstant, una detallada constància de dades.

Així, en aquest sentit podem assenyalar, per totes, la ja llunyana sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 26 d'octubre de 1991 , seguida per posteriors, i entre les quals es pot citar la de 3 de juny de 2002. Es deia aleshores:

'la presunción iuris tantum de veracidad y acierto de los acuerdos del Jurado de Expropiación puede ser combatida y revisada en vía jurisdiccional, tanto en los supuestos de notorio error material o infracción de preceptos legales, como en aquellos en que acredite una desajustada apreciación de los datos materiales o la valoración no esté en consonancia con la resultancia fáctica del expediente'.

També fou reiterada i constant doctrina del Tribunal Suprem, vide ad exemplum la sentència de 17 de febrer de 1997 en què s'assenyalava:

'las resoluciones de los Jurados de Expropiación gozan de una presunción de acierto que está basada en la competencia, especialización y presumible objetividad de sus componentes, presunción que por su naturaleza puede y debe ser revisada en vía jurisdiccional, correspondiente a la jurisdicción contencioso-administrativa decidir sobre el acierto de la resolución impugnada, sin que pueda legalmente mantenerse la tesis de que sólo pueden reformarse las valoraciones de los Jurados en los dos únicos supuestos de que incurran en un notorio error material o de preceptos legales, ya que las facultades revisoras se extienden, además, a los casos en los que acredite una desajustada apreciación de los datos materiales o cuando la valoración no esté en consonancia con la resultancia fáctica del expediente o represente un desequilibrado justiprecio en atención a datos, referencias o circunstancias que acrediten la falta o exceso de compensación material para el expropiado que el instituto jurídico de la expropiación debe necesariamente comportar para él, resultando un medio eficaz para desvirtuar tal presunción el dictamen pericial emitido en la vía jurisdiccional con las garantías procesales establecidas en los artículos 610 y siguientes de la LECiv , por tener las mismas características de imparcialidad y objetividad que el acuerdo del Jurado de Expropiación, por lo que, si existen discordancias entre las valoraciones a que llega el órgano tasador administrativo y el dictamen pericial, el Tribunal puede fijar el justiprecio siguiendo el dictamen emitido en autos, valorado conforme a las reglas de la sana critica'.

És més que evident la discrepància que hi ha en el cas entre la valoració del jurat i les que pretenen obtenir les parts actora i codemandada, respectivament, en el present procediment.

No hem de deixar de considerar que perquè es pugui produir un degut, i obligat, control per part de l'Òrgan judicial és necessari una prova suficient per tal de combatre i permetre la revocació de la resolució administrativa recorreguda, la qual cosa aquí succeeix ja inicialment tan sols sia per la indeguda valoració efectuada pel Jurat a partir de la norma jurídica d'aplicació que va estimar. Aquest es va pronunciar en el sentit que la valoració econòmica referida a l'any 2010 ho va ser aplicant la Llei 6/1998 per quant l'acta d'ocupació era de l'any 2004. No fou correcta.

Efectivament, i aquí en aquest punt, hem de donar la raó a la part actora propietària - expropiada, la Llei o norma d'aplicació no era la 6/1998, de 13 d'abril, que no estava en vigor des del dia 1 de juliol de 2007, sinó el Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual es va aprovar el Text refós de la Llei del sòl. Tot això, prenent en compte, clar està, que si més no l'acta d'ocupació es va dur a terme el dia 2 de juny de 2004 fins el dia 25 de gener de 2010 no es va formular el full de preu just de l'expropiada. Datació aquesta, i no altra, que és l'inici, per tant, de l'expedient de preu just.

Qüestió sobre la qual ja ens hi vàrem pronunciar a diverses sentències, calgui recordar per no fer-ne un cita exhaustiva, les números 295 de 19 de novembre de 2012 , 7 i 90 de 14 de gener i 18 de febrer de 2014 . Veiem el que dèiem a la darrera de les citades:

'Las reglas de valoración contenidas en la Ley 6/1998, tal y como quedaron redactadas por la Ley 10/2003, fueron aplicables, en principio, hasta el 1 de julio de 2007, fecha en la que entró en vigor la Ley 8/2007, de 28 de mayo, derogada después por el Real Decreto Legislativo 2/2008, de 20 de junio -Disposición Derogatoria Única-.

En efecto, el 1 de julio de 2007 entró en vigor la Ley 8/2007, por la que se derogó la Ley 6/1998, siendo desde entonces aplicables sus reglas de valoración.

Pero las reglas de valoración de la Ley 29/1998, tal y como quedaron redactadas por la ley 10/2003, continuaron siendo aplicables por excepción después de la entrada en vigor de la Ley 8/2007, es decir, después del 1 de julio de 2007.

Ocurriría, pues, que, según se establecía en la Disposición Transitoria Tercera, apartado 2, de la Ley 8/2007, de 28 de mayo , y ahora en la Disposición Transitoria Tercera, apartado 2, del Real Decreto-Legislativo 2/2008, de 20 de junio , las reglas de valoración de la Ley 29/1998, tal y como quedaron redactadas por la Ley 10/2003, continuaron siendo aplicables por excepción a partir del 1 de julio de 2007, en concreto en el caso de terrenos en que se dieran acumuladas dos circunstancias, a saber: primero, que se tratase de terrenos que el 1 de julio de 2007 formasen parte del suelo urbanizable incluido en ámbitos delimitados para los que el planeamiento hubiera establecido las condiciones de su desarrollo; y, segundo, que esos terrenos debieran ser valorados en momento en que bien no hubieran vencido los plazos para la ejecución del planeamiento o bien hubieran vencido por causa imputable a la Administración o a tercero.

Ahora bien, en nuestro caso no opera esa excepción ya que no se trata de suelo urbanizable sino de suelo no urbanizable, de modo que, iniciado el justiprecio en noviembre de 2007, es decir, iniciado, pues, el justiprecio tras la entrada en vigor da la Ley 8/2007, y sujetándose por tanto la valoración del suelo en este caso a la Ley 8/2007, cabe añadir que ello es debido a que el objeto de esa valoración es precisamente la fijación del justiprecio en la expropiación, esto es, uno de los supuestos previstos por la Ley, en concreto en el artículo 20.1.b de la Ley 8/2007 y ahora artículo 21.1.b del Texto Refundido'.

Continuaven assenyalant:

Con todo, podemos también recordar que en la sentencia de la Sala nº 295 2012 indicamos que la referencia en la Disposición Transitoria Tercera de la Ley 8/2007 a '.... los expedientes incluidos en su ámbito material de aplicación que se inicien a partir de su entrada en vigor', a la vista del artículo 20 de la misma, se ha de entender que lo es a los expedientes de fijación de justiprecio en la expropiación, no a los expedientes de expropiación.

En ese sentido, podemos añadir, primero, que el artículo 26 de la Ley de Expropiación Forzosa indica que la fijación del justo precio se tramitará en pieza separada y que a tal fin se abrirá 'un expediente individual para cada uno de los propietarios de los bienes expropiados', con lo que es éste el expediente a que se debe entender referida la de la Disposición Transitoria Tercera de la Ley 8/2007 ; y, segundo, que en la expropiación de urgencia también se contempla - artículo 52.7 de la Ley de Expropiación Forzosa - una fase de justiprecio separada, a tramitar mediante expediente preferente, por lo que igualmente existe en estos casos un expediente de justiprecio con tramitación propia y separada del general de expropiación.

Després ens fèiem ressò de la sentència del Tribunal Suprem de 24 de juny de 2013 , la qual transcrivíem en part:

'Nuestro ordenamiento jurídico diferencia claramente entre la fecha de inicio del expediente expropiatorio y la fecha a la que de referirse la valoración de los bienes expropiados. Así, mientras el inicio del expediente expropiatorio coincide con el acuerdo de necesidad de ocupación ( art. 21 de la LEF ), el momento al que ha de entenderse referida la valoración de los bienes es, como regla general, el inicio del expediente de justiprecio individualizado o de exposición al público del proyecto de expropiación cuando se siga el procedimiento de tasación conjunta ( art. 24.a) de la Ley 6/1998 ). Es esta fecha, y no la de iniciación del procedimiento expropiatorio, la que se toma como referencia para atender a la situación física y jurídica de los bienes y derechos expropiados y la que ha de tomarse en consideración para establecer la normativa aplicable para fijar el método para calcular tales bienes, pues siendo esta la fecha en la que han de valorarse los bienes expropiados son las normas vigentes en ese momento, normas de carácter sustantivo que no procesal, las que determinan los criterios de valoración y el método aplicable.

El problema surge en los casos en que se produce un cambio normativo durante la tramitación del procedimiento expropiatorio. La sucesión temporal de normas exige acudir al régimen transitorio que, en este caso, se contiene en la Disposición Transitoria Tercera del Real Decreto Legislativo 8/2007 cuyo tenor literal afirma 'Las reglas de valoración contenidas en esta Ley serán aplicables en todos los expedientes incluidos en su ámbito material de aplicación que se inicien a partir de la entrada en vigor de la Ley 8/2007, de 28 de mayo, de Suelo '. La fecha a la que se remite es el 1 de julio de 2007, fecha de la entrada en vigor de la Ley 8/2007, según dispuso la Disposición Final Cuarta de dicha norma .

Y es en la interpretación de esta Disposición Transitoria donde se muestra la discrepancia entre las partes. Así, mientras que la parte recurrente considera que el régimen valorativo ha de ser el establecido en el momento de la incoación del expediente expropiatorio, y no cuando se inicia el expediente de justiprecio, porque cuando la Disposición Transitoria Tercera del Real Decreto Legislativo 2/2008 de 20 de junio se refiere a 'todos los expedientes' ha de entenderse que se trata del expediente expropiatorio. Por el contrario, tanto la parte recurrida como la sentencia impugnada, sostienen que esta interpretación es ilógica y contraria a la sistemática de la Ley ( arts. 20.1.b ) y 20.2.b) de la Ley del Suelo de 2007 (en la actualidad serían los art. 21.1.b) y 21.2.b) del nuevo Texto Refundido) pues las reglas de valoración no pueden aplicarse en otro expediente que no sea el determinado para la fijación del justiprecio.

El Real Decreto Legislativo 2/2008 de 20 de junio por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley del Suelo contiene un nuevo régimen en materia de valoraciones en los artículos 21 y ss . Y la Disposición Transitoria Tercera bajo el título 'Valoraciones' está estableciendo un régimen transitorio para la aplicación de las reglas de valoración contenidas en dicha normativa, tal y como el propio precepto indica. No se trata de normas destinadas a regular el procedimiento administrativo de expropiación forzosa sino de reglas sustantivas en las que se cambian los criterios de valoración hasta ese momento existentes. Es por ello que cuando la Disposición Transitoria Tercera del Real Decreto Legislativo 2/2008 de 20 de junio se refiere a 'todos los expedientes' debe entenderse que se está refiriendo al expediente de justiprecio, ya que el contenido de la norma de cuya aplicación se trata, valorativa y no procedimental, está destinado a ser aplicado para valorar los bienes y derechos expropiados en el momento en el que esta se produce, esto es, cuando se inicia la fase de justiprecio, y no para regular las garantías procesales en su tramitación.

Esta misma conclusión se obtiene acudiendo a una interpretación sistemática en el que dicha norma se contiene. La Disposición Transitoria se incluye en la Ley del Suelo , que tan solo se ocupa de las valoraciones, esto es las reglas aplicables en los expedientes de justiprecio, pero no de los expedientes expropiatorios, y el único expediente que contempla la Ley es el expediente de justiprecio ( artículos 20.1.b ) y 20.2.b) de la Ley del Suelo de 2007 (en la actualidad los artículos 21.1.b) y 21.2.b) del TRLS).'

Continuàvem:

El expediente individualizado de justiprecio se inicia en el momento del requerimiento para la presentación de la hoja de aprecio o en el momento en que se notifica a los expropiados el inicio de gestiones para llegar a mutuo acuerdo.

En ese sentido, las sentencias del Tribunal Supremo de 10 de mayo de 2005 , 30 de mayo de 2007 , 22 de noviembre de 2010 , 8 de abril y 20 de mayo de 2013 .han señalado sobre el inicio de tal expediente de justiprecio lo siguiente:

'.....no puede ser otro que aquél en que real y efectivamente se efectúa esta iniciación con la formación de la pieza separada prevista en el artículo 26 de la Ley de Expropiación Forzosa , pues el tiempo de iniciación del expediente de justiprecio, determinante del valor de los bienes a tasar, tiene lugar a partir del momento en que el expropiado recibió el oficio de la Administración interesándole que formulara la hoja de aprecio o aquél en que se notifica a los expropiados el acuerdo de iniciación de las gestiones para llegar al mutuo acuerdo'.

QUART .- Els béns afectats per l'expropiació són de les finques núm. NUM000 del polígon NUM001 parcel·la NUM002 i NUM003 del polígon NUM004 parcel·la NUM005 del terme municipal de Palma. Expropiació pel procediment d'urgència i que ho fou dels béns i drets per dur a terme l'obra de desdoblament de la C-715, tram Sa Siquia-Montuïri (Mallorca).

El primer que hem d'esbrinar, seguint l'ordre fixat per l'actora, és sobre la falta d'inclusió dels béns de la zona romanent en la valoració dels terrenys. Doncs bé, de la prova pericial amb més les documentals i l'expedient administratiu es desprèn una clara diferència entre les parcel·les inicial i final. Hi ha un romanent clar que ja, des de l'expropiació té fortes dificultats tècniques per seguir sent explotat com a finca de regiu i resta, aleshores, de secà. Ja no tan sols per la disminució de la superfície sinó, a més, per la pèrdua de rendibilitat derivada de la clara discontinuïtat física que suposa que la maquinària agrícola, el propi rec i els desplaçaments siguin ara clarament dificultosos. Demèrit que el perit Sr. Jose Luis , enginyer agrònom, fixa en un 59,29%, la qual cosa, afirma: 'que aplicado sobre el valor del suelo de 13,50 €/m2 se traduce en un demérito de 8,00 €/m2'.

Després, ja a la darrera resposta en aclariments, i havent acceptat la beneficiària, part codemandada en el litigi, el preu fixat pel Jurat de 13,50 €/m2, el referit perit estima que el valor del demèrit en la porció major seria de 35.325,52€ i en la menor de 33.735,15€. Quantitats que acceptem i a pesar que a altres quantitats vàrem arribar a les sentències 452 de 13 de juny de 2012 i 470 de 5 de juny de 2013 , si més no però, en elles, no disposàvem de prova pericial que es pronunciés sobre el demèrit de les finques.

CINQUE .- A la pètita de la demanda, la part actora, va interessar que es fixés el preu just dels terrenys expropiats pels conceptes i la quantia establerta en el seu full d'apreciació, incloent-hi en la valoració el romanent arrabassat del principal. Valoració que després, en la formulació de les conclusions escrites, assenyala que hauran de variar-se en la quantia del demèrit per les que han estat dictaminades pel perit judicial en el seu informe i aclariments.

Pel que fa a la primera de les dues finques, l'estimació esdevé parcial. ES manté, per una banda, la valoració a la qual va arribar el Jurat i per altra es rebutja. Hem dit a un fonament de dret anterior, que la part afectada de la finca núm. NUM000 , del polígon NUM001 parcel·la NUM002 , era d'11.497 m2 de terreny de regiu, un habitatge de 161,90 m2, una vaqueria de 104,60 m2, un magatzem de 110,65 m2, un galliner de 13,17 m2, una fosa sèptica, un mur de pedra de 102 ml, una reixa de 61 ml, una tanca metàl·lica, una instal·lació de rec, afectant-se, a més, a arbrat, concretament a 3 palmeres i 1 pimentoner i a un demèrit de la finca com a conseqüència de la seva fragmentació.

Doncs bé, s'accepta el preu fixat pel Jurat i pels terrenys de 13,50 €/m2, com hem fet a anteriors sentències. En el cas, 11.497 m2 de terreny de regiu, suposa un total de 155.209,50€. No ho acceptem, en canvi, vist que la normativa d'aplicació no era la correcta, pel que fa a la valoració de l'habitatge; prenem aquí en compte, la sol·licitada per la part actora de 112.620,26€ i en relació als 161,90 m2. Estimem més raonables els preus fixats pel Jurat en ordre als magatzem i vaqueria, de 110,65 i 104,60 m2, respectivament, de 12.365,14i 14.611,57€.

Tots i cadascun dels altres conceptes indemnitzadors fixats pel Jurat no han estat superats per la prova pericial practicada a les actuacions.

Per altra banda, i en relació a l'afectació de la finca núm. NUM003 , del polígon NUM004 parcel·la NUM005 , era de 3.646 m2, també de regiu, i 3 figueres, el que afegim aquí és el demèrit no considerat per l'Administració ni el Jurat i que fou interessat per l'expropiada. Demèrit que ho és el fixat pel perit enginyer agrònom segons el dictamen aclarit a les presents actuacions, és a dir, 33.735,15€. Per tant, quantitat que sumem amb la de 52.000,65 € i que suposa un resultat final de 85.735,80€. En conseqüència, com hem avançat, arribem a l'estimació parcial del contenciós.

Respecte a la finca núm. NUM000 del polígon NUM001 parcel·la NUM002 , el preu just s'incrementa en 40.179,52 € - diferència del preu de l'habitatge que hi ha entre el que es va sol·licitar i el fixat pel Jurat -. Això suposa un total de 304.040,62 €. quantitat i sobre la qual s'ha d'aplicar el 5% del premi d'afecció 15.002,03 € i que ens dóna un resultat de 319.042,65€. A la referida hi ha que sumar altres conceptes indemnitzadors, i aquí ja hem assenyalat que acceptàvem el demèrit fixat pel perit judicial, és a dir, 35.325,52€ que no 19.979,40 fixat pel Jurat. Quantia la primera a la qual hi ha que sumar les tanques i la nota registral amb 2.932,80 i 3,60 € respectivament, és dir, 38.261,92€.

En definitiva, el preu just de la referida finca el fixem en 357.304,57€.

SISÈ .- No s'estimen mèrits per a una expressa imposició de costes processals de conformitat amb l' article 139 de la Llei Jurisdiccional .

VIST els articles esmentats i d'altres disposicions de caràcter general

Fallo

PRIMER.- ESTIMAR parcialmentel present recurs contenciós administratiu.

SEGON.- DECLARARinadequats a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats els quals ANUL LEM.

TERCER.- RECONEIXEMel dret de Doña. Victoria a percebre la quantitat de 357.304,57 amb més el interessos legals, com a preu just de l'expropiació de terrenys de la finca núm. NUM000 del polígon NUM001 parcel·la NUM002 , i objecte de l'expedient NUM006 del Jurat Provincial d'Expropiació forçosa de les Illes Balears. Li reconeixem, a més, i derivat de l'expedient NUM007 del dit Jurat, a percebre la quantitat de 85.735,80 €. amb més el interessos legals, com a preu just de l'expropiació de terrenys de la finca núm. NUM003 , del polígon NUM004 parcel·la NUM005 .

QUART.- No s'hi fa una expressa imposició de costes processals.

Contra la present no hi cap recurs ordinari

Així per aquesta nostra sentència ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.- Llegida i publicada que ha estat l'anterior sentència pel President d'aquesta Sala Il· lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila ponent a aquest tràmit d'Audiència Pública, dono fe. El Secretari, rubricat.