Sentencia Administrativo Nº 49/2014, Juzgado de lo Contencioso Administrativo - Barcelona, Sección 12, Rec 240/2012 de 21 de Febrero de 2014

Encabezamiento

JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 12 DE BARCELONA

Recurs núm.: Procediment abreujat 240/2012-Secció 2C

Part actora: Ramón

Representant de la part actora: Advocat: Enric Lizarbe Iranzo

Part demandada: INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT

Representant de la part demandada: Lletrat de l'ICS: Luis Forniés Villagrasa

SENTÈNCIA Nº 49/14

Barcelona, vint-i-u de febrer de dos mil catorze.

Joan Ficapal Cusí, magistrat jutge del Jutjat contenciós administratiu núm. 12 de la província de Barcelona, he vist el recurs promogut pel senyor Ramón contra l'Institut Català de la Salut.

Antecedentes

PRIMER.-El dia 11 de juny de 2012 es va presentar escrit d'interposició i demanda corresponent al present recurs contra la decisió de la Direcció de l'Hospital Universitari de Bellvitge recollida a la carta de data 16 de novembre de 2011 entregada al personal d'infermeria de l'Hospital, i d'entre aquest personal, al recurrent.

SEGON.-Atès que per matèria va correspondre el procediment abreujat previst a l' article 78 de la Llei 29/98 , reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, es va assenyalar la vista per al dia 19 de febrer de 2014. Comparegudes les parts el dia esmentat, es va celebrar l'acte de la vista en què l'actora es va ratificar en la demanda presentada, mentre que l'Administració demandada s'hi va oposar tot sol·licitant la desestimació d'aquest recurs. La quantia del recurs és indeterminada.

TERCER.-En la tramitació d'aquestes actuacions s'han acomplert les prescripcions legals.

Fundamentos

PRIMER.-L'objecte d'aquest recurs contenciós administratiu interposat per la representació del senyor Ramón és la decisió de la Direcció de l'Hospital Universitari de Bellvitge recollida a la carta de data 16 de novembre de 2011 entregada al personal d'infermeria de l'Hospital, i d'entre aquest personal, al recurrent.

L'esmentada carta diu així:

'A la unitat CORONARIES-UNITAT 4-2 on actualment presteu serveis, la distribució de torns és de 7 hores al matí, 7 hores a la tarda i 12 hores a la nit, la qual cosa motiva un solapament de dues hores entre torns. La situació de restriccions pressupostàries existents que bé coneixeu obliguen als gestors de personal a aplicar mesures de contenció de la despesa que afectin el menys possible a la prestació del servei, per la qual cosa s'ha decidit efectuar una nova programació funcional que eviti aquest solapament.

Per aquest motiu, us informem que d'acord amb aquesta nova programació funcional, a partir del dia 12 de desembre el vostre horari laboral passarà ser de 10 hores diàries en jornada ordinària, de 22 a 8 hores.

Aquesta nova distribució horària fa innecessària la prestació de serveis extraordinaris, que segons el que disposa l'article 26.1f de la vigent Llei de pressupostos de la Generalitat pel 2011, han de tenir caràcter excepcional i en cap cas poden tenir quantia fixa ni guany periòdic.'

En data 17 de setembre de 2012, la part actora va aportar resolució de l'ICS de data 5 de juliol de 2012, per la qual es desestima el recurs d'alçada contra l'anterior comunicació, sol·licitant la continuació del procediment, i tot i que no es va demanar l'ampliació de forma expressa del recurs d'acord amb l' article 36 de la Llei de la Jurisdicció , cal considerar ampliat el present recurs contenciós a aquesta resolució en virtut del principi de tutela judicial efectiva.

La part actora fonamenta el recurs en el fet que la reducció horària de 12 a 10 hores diàries i, de retruc, la minoració econòmica, és una modificació substancial de les condicions de treball que s'ha adoptat sense seguir el tràmit de la negociació col·lectiva, i que aquesta supressió de 2 hores contravé el dret a aquest horari consolidat com a mínim des de l'any 2008, en contra del II Acord de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat sobre les Condicions de Treball del Personal Estatutari de l'ICS 2007-2010 i l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, dret reconegut pel Subdirector Gerent de l'Hospital per correu electrònic de data 15 de setembre de 2008. A més, aquesta modificació d'horari suposa la supressió del complement d'atenció continuada per serveis extraordinaris i una reducció aproximada del 30% de les retribucions salarials. La part actora sol·licita que es dicti sentència que declari la nul·litat de la decisió presa per l'Hospital o, amb caràcter subsidiari, la seva improcedència, deixant-se sense efecte, i que es reconegui la indemnització pels danys i perjudicis provocats al compareixent per l'aplicació d'aquesta decisió des del passat 12 de desembre de 2011.

La part demandada s'oposa i demana una sentència desestimatòria amb imposició de costes a l'actora. Fonamenta la seva posició, bàsicament, en la potestat autoorganitzativa de l'Administració, i que no es pot considerar un dret adquirit l'horari de 12 hores.

SEGON.-Les al·legacions de la part actora en l'essencial han estat ja objecte d'exprés pronunciament desfavorable per diferents Jutjats Contenciosos de Barcelona ( sentència de 25 de febrer de 2013 , procediment abreujat núm. 243/2012, del Jutjat 15; sentència de 13 de juny de 2013 , procediment abreujat núm. 240/2012, del Jutjat 16 ; i sentència de 23 de gener de 2014, procediment abreujat 240/2012, del Jutjat 6), segons acredita la demandada amb l'aportació d'aquestes sentències, sent la problemàtica plantejada la mateixa encara que el recurrent sigui un altre com es constata pel fet que en un primer moment el recurs inicial, tant en via administrativa com jurisdiccional, era un de sol per a tot el personal estatutari recurrent i amb la intervenció d'un mateix lletrat, recurs que va ser desacumulat en aquesta via jurisdiccional pel Jutjat Contenciós 3 de Barcelona, criteri que aquest jutge reitera aquí per la necessària efectivitat del principi d'unitat de doctrina i de seguretat jurídica que quedarien compromesos en cas contrari, principis aquests pels que deu sempre vetllar l'òrgan judicial i que, entre altres extrems, demanden dels respectius òrgans judicials, amb caràcter general, igual solució jurisdiccional per casos processalment idèntics en virtut de la necessària efectivitat del principi d'igualtat en l'aplicació judicial de la llei (entre d'altres, STC 2/2007, de 15 de gener , 147/2007, de 18 de juny , i 31/2008, de 25 de febrer ). A més a més, considera aquest jutge que els fonaments jurídics en que es basa la sentència de 25 de febrer de 2013 , procediment abreujat 243/2012, del Jutjat 15, i que es reprodueixen a continuació, són absolutament vigents i ajustats a dret:

'PRIMERO.- ......Con carácter previo se ha de decir que como quiera que no pueden prosperar (la fundamentación jurídica de tal no prosperabilidad se hará en el apartado siguiente) las pretensiones actoras, ni principal ni subsidiaria, es por lo que no cabe en este momento procesal otorgar ni reconocer indemnización de daños y perjuicios alguna en favor de la parte recurrente. Del mismo modo, no podemos dejar de lado la STS Sala 4ª de 20-2-97 dictada en recurso de casación para la unificación de la doctrina (que sigue las previas SSTS de 4 y 10-10-94) que el Servicio de Salud de que se trate (en nuestro caso el ICS ) puede cambiar el turno a los trabajadores que integran el personal sanitario no facultativo (entre tal personal se encontraría la recurrente de autos) cuando ASÍ LO EXIJAN LAS NECESIDADES DEL SERVICIO, inclusive a los integrantes del turno de noche. En el actual panorama de coyuntura económica recesiva es claro, que por necesidades del servicio, se reduzcan tales horas extraordinarias que cobradas como tales suponen y suponían un coste o gasto, que con la nueva redistribución horaria fijada por la Dirección del Hospital de referencia, se elimina, sin que ello afecte a derechos adquiridos o consolidados algunos, puesto que estamos dentro de la potestad autoorganizativa de la Administración, siendo por tanto la/s resolución/es impugnada/s de autos ajustadas a Derecho y plenamente justificada/s en un plano tanto jurídico como económico, razonabilidad ésta que descarta cualquier atisbo de arbitrariedad en las resoluciones objeto de esta litis y que ponen fin a un problema de solapamiento de dos horas que se venía produciendo en la distribución de turnos de la Unidad de Coronarias. Del mismo modo, este Juzgado va a seguir, en aras a la unificación de la doctrina marcada por otros Juzgados de esta misma sede contenciosa-administrativa en temas similares, con la doctrina por ellos establecida, proclive a tal facultad autoorganizativa de la Administración hospitalaria y a entender que las modificaciones horarias son cambios de escasa entidad organizativa, como serían las Sentencias respectivas nº 311/11 de 10-10-11 del Juzgado de lo C-A nº 9 de Barcelona y la recaída en el procedimiento abreviado nº 136/10 dictada en fecha 16-5-12 por el Juzgado de lo C-A n º 7 de BCN.

Por último, ninguna parte procesal discute que el párrafo 2º Anexo III del II Acuerdo de la Mesa Sectorial de Negociación de Sanidad sobre las condiciones de trabajo del personal estatutario del ICS de fecha 19-7-06, establece que 'la jornada del personal estatutario del ICS que presta servicios en turno de noche es de 1.445 horas anuales efectivas',y todo ello conjugado con lo que disponía el art 26.1.f) de la Ley 6/11 de 27 de julio de Presupuestos de la Generalitat de Catalunya para el ejercicio 2011 que disponía que las gratificaciones por servicios extraordinarios (horas extras) tienen carácter excepcional, que sólo pueden ser reconocidas por la realización de servicios extraordinarios prestados fuera de la jornada normal de trabajo y no pueden tener en ningún caso una cuantía fija ni ser de retribución periódica.

SEGUNDO.- Sentado lo anterior, y tomando como premisa que el 'quid' de la cuestión radica en dilucidar si la reducción de las dos horas litigiosas de autos se han de considerar como una mera reducción de horas extras o extraordinarias (argumentación aducida por la demandada), o por el contrario, como una reducción de la jornada complementaria o de la prestación de servicios continuada (como alega la actora), tenemos que de la documental obrante en autos, y la normativa aplicable a esta materia, no podemos sino desestimar íntegramente las pretensiones actoras. En efecto, la reducción de las dos horas litigiosas de autos, no es una materia que afecte en esencia a la jornada de los empleados públicos, y como tal no puede ser objeto de negociación colectiva del art 28 CE 78 y arts 31 y ss de la Ley 7/2007del Estatuto Básico del Empleado Público (en adelante EBEP), por lo que ninguna nulidad de pleno derecho amparada en este motivo puede tener favorable acogida para el suscribiente, máxime cuando sin ser preceptiva tal negociación en el presente caso, se efectuó consulta previa con las representaciones sindicales (vide en tal sentido doc nº 1 del expediente administrativo). Del mismo modo, tampoco pueden incardinarse dentro del concepto de jornada complementaria pues el art 48 de la Ley 55/2003 de 16 de diciembre del Estatuto Marco del personal estatutario de los servicios de salud establece que, es tal (la jornada complementaria) la prestación de servicios de atención continuada bien a través de la realización de guardias (que no es el caso), bien a través de un sistema análogo (lo que tampoco acaece en nuestro supuesto, puesto que no ha sido probado por la actora tal extremo en virtud del principio de carga de la prueba del art 217 LEC 1/2000 ).

A mayor abundamiento, lo que sí nos encontramos en este caso (resoluciones impugnadas), es con una clara manifestación del ejercicio por parte de la Dirección del Hospital de referencia de su potestad autoorganizativa, amparada legalmente en los arts 12.1 y 3 y 46.2.j) de la Ley 55/2003 de 16 de diciembre del Estatuto Marco del personal estatutario de los servicios de salud. Así las cosas, nos hallamos en presencia de una redistribución horaria con una nueva programación funcional que para nada afecta a derechos adquiridos del personal que trabaja voluntariamente en turno de noche (en este punto es significativa la Sentencia de la Sala de lo C-A del TSJ de Madrid de 30-9-09 aportada por la demandada a cuya virtud 'no se integran en el elenco de derechos adquiridos....los horarios de prestación de servicios incluidos...'). En el mismo sentido, las decisiones de autos de competencias organizativas se ajustan a los parámetros marcados por el art 38 del Reglamento General para el régimen, gobierno, y servicio de las Instituciones Sanitarias de la SS aprobado por Orden de 7-7-72, por lo que no hay nada que objetar -jurídicamente hablando- a las medidas adoptadas de reducción de dos horas extras, en base a criterios organizativos y asistenciales de optimización de los recursos de tal Hospital. De esta forma, tampoco puede prosperar la tesis actora a modo de pretensión subsidiaria en el suplico de su demanda, de improcedencia de la/s decisión/es administrativa/s adoptada/s por la demandada, sin que quepa confundir el objeto de este pleito (dos horas adicionales que hacía la recurrente a modo de servicios extraordinarios que seguían a 10h de jornada ordinaria) con la modificación horaria (no objeto de la presente controversia) de realización en días alternos en diferentes unidades del Hospital de Bellvitge del nuevo horario de 7 horas por la mañana, 7 horas por la tarde y 10 horas por la noche que sustituye al antiguo sistema horario de 12 h por el día y 12 horas por la noche de días alternos (de ahí el título del e'mail : 7-7-10), y sin olvidar, como apunta la defensa de la demandada, de la posibilidad de cambio de la recurrente a otras unidades del Hospital en las que se mantiene el turno de 12h de noche como jornada ordinaria.'

TERCER.-No s'aprecien en aquest procés les circumstàncies determinants de la imposició de les costes processals d'acord amb allò previst a l' article 139 de la Llei jurisdiccional .

Atesos els fonaments esmentats,

Fallo

desestimar el present recurs contenciós administratiu.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs ordinari d'apel·lació en el termini de 15 dies de conformitat amb allò que preveu l' article 81 de la Llei jurisdiccional , per la qual cosa s'acompanya a la notificació diligència informativa dels dipòsits precisos per a recórrer.

Ho pronuncio, mano i signo.

PUBLICACIÓ.-L'anterior sentència ha estat donada, llegida i publicada en el dia de la seva data per aquest Magistrat que la subscriu, del que jo, la Secretària Judicial, donc fe.-